22/9/07
10:26
Página 95
T.2 (S.2) Formada per una llosa de 45 x 140 cm i 4 de més petites. Es trobava clavada verticalment i orientada de nord a sud. No va aparèixer cap resta material, exceptuant unes restes d’ossos polsinats. T.3 (S.3) Constituïda per una sola llosa de 63 x 78 cm i inclinada cap a l’oest. Hi va aparèixer una peça de sílex de forma ametllada amb retocs. T.4 (S.6) Sepultura espoliada. Formada per una filera de lloses de nordoest a sud-oest i tancada en el seu extrem meridional per una altra llosa col·locada transversalment. Les mesures en cm són, de nord a sud 64 x 30; 76 x 15; 85 x 15; 90 x 29 i 60 x 25. L’aixovar el formava un collar de 1.500 denes de petxina de 10-11 mm i dos de mida més gran, de 20 mm de diàmetre, de calcària; un fragment informe de calcària i dos braçalets de Pecten, un d’ells format per tres fragments amb una perforació en cada extrem per ser units. Les altres sepultures no descrites tipològicament són: S.4 Estructura alterada per l’arrel d’un garrofer, estava formada per tres lloses de 40 x 45; 33 x 20 i 20 x 17 cm. Hi ha diverses denes de petxina de diferent diàmetre i una de 7 mm feta amb pedra verda, «posiblemente de calaita». S.5 Sepultura espoliada, solament s’hi van poder recuperar dues peces de sílex molt patinades. S.7 Espoliada, s’hi han trobat 36 denes de petxina i restes d’altres 5. S.8 Espoliada, hi van aparèixer 58 denes de petxina i dues denes de pedra calcària de forma cilíndrica. V. Balldellou situa cronològicament les sepultures dins del Neolític, en una fase anterior a la cultura dels sepulcres de fossa, sense precisar una cronologia absoluta per falta de documents clars. Quant al vas de ceràmica de la S.1 el relaciona, certament, amb les ceràmiques impreses del Neolític Antic. La segona intervenció arqueològica al barranc es va fer a finals del 1989 i el 1990 i es va documentar un poblat a l’aire lliure que ocupa una àrea d’uns 1.000 m2 amb estructures d’hàbitat amb pedra i troncs d’arbre carbonitzats i restes materials: material de mòlta i trituració, material ceràmic, material lític i material malacològic (Bosch, Forcadell i Villalbí, 1993). El poblat se situa a la capçalera del barranc a uns 100-150 metres al sud-oest de la sepultura excavada i a una cota més inferior (34-38 m sobre el nivell del mar). Els responsables de l’excavació situen cronològicament el poblat en el Neolític Antic Postcardial. Concretament, la datació radiocarbònica, a partir d’una mostra de carbó, proporcionà una datació de 3930 ± 110 BC (Bosch, 1993). Cal destacar que durant aquesta excavació d’urgència es van poder recuperar superficialment algunes restes antropològiques (Mercadal, 1993) associades a uns fragments de ceràmica així com denes de collar de petxina que procedien d’altres sepulcres malmesos pels treballs agrícoles.
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
Toni Forcadell i M. Mar Villalbí
03. Neol
95