22/9/07
10:25
Página 62
fou mort a una edat aproximada de 25 mesos i, per tant, que hauria estat caçat als voltants de finals de primavera o començaments d’estiu i ens permet de confirmar que el jaciment estava ocupat en aquest moment de l’any, dada que ja havíem constatat en anys anteriors. Quant a les restes malacològiques, n’hem recuperat de dos tipus; d’un cantó, restes de malacologia terrestre, i de l’altre, de malacologia marina. Pel que fa a la malacologia terrestre les restes corresponen a fragments de l’espècie Cepaea nemoralis i pensem que la seva arribada al jaciment obeeix a una acció antròpica, i més concretament, per a la seva utilització per al consum. Els pocs elements sencers presenten un disseny de 5 bandes. La malacologia marina està representada per quatre elements classificats provisionalment com: 1 fragment de Pecten jacobaeus, 1 fragment de Dentalium (una secció) i dues conquilles perforades de Theodoxus fluviatilis. Està clar que les restes marines del Filador responen a motivacions rituals o decoratives. En aquest sentit és prou evident que les dues últimes espècies corresponen a denes d’algun objecte d’abillament. El tipus de perforació dels Theodoxus fluviatilis pot classificar-se com una perforació feta per percussió directa puntual, origen de l’acció externa (D’errico et al., 1993). Per la localització de la perforació es pot considerar, segons la classificació de Taborin, com un E1c, és a dir, perforació a la vora del llavi, sobre el dors (Taborin, 1993). Els treballs fets a partir de la campanya de 1994 es van centrar en l’excavació del nivell 8-9, amb el qual vam donar per finalitzada l’excavació del jaciment. Durant aquests últims quatre anys vam treballar en extensió a 27 metres quadrats, és a dir, a tota l’extensió del jaciment. L’excavació d’aquests quadres ens va permetre d’observar que quan s’ha aprofundit uns 10-15 centímetres l’estrat es torna gairebé estèril. Les greus inundacions que va patir Margalef durant la primavera de 1995 també van afectar, per primera vegada, la integritat del jaciment, sobretot als talls exteriors, i aquest fet ens va portar a replantejar-nos el sistema d’excavació; d’una banda excavar aquests 20 centímetres fèrtils a tota la superfície del jaciment, i de l’altra fer una sèrie de sondeigs per si hi havia un nivell inferior (nivell 10). Aquestes tasques les vam portar a terme els anys 1996 i 1997. De la primera en parlarem més detingudament, i de la segona podem confirmar que no existeix cap nivell inferior. Per documentar aquest fet direm que vam decidir d’obrir una sèrie de quadres en sentit longitudinal (4D, 5D, 6D, 7D, 8D, 9D, 10D i 11D). Es van excavar fins a la terrassa del riu i vam poder comprovar un pendent sud-est nord-oest de 33 centímetres. Per tenir una visió més completa també vàrem obrir algunes línies transversals (4B, 4C, 6C, 6E, 9C. 9E, 11C i 11E). Aquí el pendent és més regular, encara que el jaciment presenta una lleugera inclinació en sentit nord-est. Tractarem a continuació els materials recuperats en l’excavació del nivell 8-9. Contràriament al que s’esdevenia en el nivell anterior, aquest no és excessivament ric en material arqueològic. El total de peces és de 7.326, de les quals 6.277 són de sílex i la resta correspon a pissarra, quarsita i calcària.
El Filador i la Vall del Montsant
02. Paleol
62
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999