22/9/07
11:45
Página 443
proporcionat nombrosos fragments de contenidors de vidre. Els fragments que es poden relacionar amb formes reconeixibles (vores, fons i nanses) són 167. No es recuperà cap objecte sencer, tot i que molts fragments es presenten conservats de manera que es pot reconstruir la seva forma. El vidre utilitzat és principalment incolor, a vegades amb tonalitats d’un groc verdós, verdes o blaves. Sols un petit nombre de fragments mostren un color blau intens i només en un cas un color vermell fosc, quasi negre a l’ull. La presència de vacúols és comuna a tots els fragments en major o menor quantitat. Molts dels objectes presenten una forta alteració, amb fenòmens de degradació que han originat una iridescència superficial, a vegades tan intensa que el vidre sembla opac. Per comprendre la composició del vidre, s’estan efectuant anàlisis químiques. Els resultats preliminars d’aquestes indiquen que la matèria primera és substancialment uniforme per a quasi tots els vidres; es tracta de material de tipus potassicocàlcic, amb presència de ferro. Només el fragment de color vermell destaca per la quantitat més elevada de manganès respecte a les altres mostres, cosa que pot indicar la utilització d’aquest element per colorar el vidre. Les tècniques utilitzades per la producció dels objectes és la del vidre bufat lliure o dintre de motlle. A continuació es presenten les primeres dades sobre les formes reconegudes. Es tracta de formes que es relacionen amb vaixelles de taula, copes, gots, ampolles i objectes per a la il·luminació. Entre els objectes per a la il·luminació es troba un grup de fragments que es caracteritzen pel mateix tipus de vidre incolor amb lleugera tonalitat groga, molt prim i amb vacúols densos i petits. Aquests objectes es poden relacionar amb un tipus de copa llàntia de fons cònic i vora, a vegades, decorada amb un filament blau fosc. Aquest tipus es data a partir del segon quart del segle xiv (Oliver, 1989, p. 416-419 i làm. 11). La forma més representada en tot el conjunt és la copa, de la qual s’han trobat uns quants fragments de base o també de peu. Els fragments de peu tenen vora doblegada i buida interiorment i son bufats amb tècnica lliure (a l’aire). El vidre és sempre incolor o amb tonalitats d’un groc verdós. Els fragments més ben conservats tenen tija a balustra o cilíndrica, amb tondelli, caràcters típics en les copes datades entre els segles xv i xvii, i han estat recuperats en la UE 108. Uns pocs fragments de la UE 303 documenten la presència de gots bufats en motlle, amb decoracions característiques (costelles, hexàgons o alvèols). En aquesta categoria, destaca la presència d’un fons en vidre blau fosc (UE 106), que es pot probablement relacionar amb un got amb perfil troncocònic i peu amb cordó ple, obtingut mitjançant l’aplicació d’un filet al fons pla. Els fragments d’ampolles són nombrosos (UE 106, 108 i 303) i són produïts amb vidre incolor amb tonalitats blaves o verdes. S’han trobat vores amb llavi horitzontal, inclinat i cilíndric, aquestes últimes decorades amb cordó aplicat, llis o imprès. Els fons són plans, amb conoide més o menys elevat. Uns fragments
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
Marina Lozano et al.
06. Medie
443