22/9/07
11:45
Página 439
es pugui, però, parlar d’una voluntat de tapar-lo. Aquesta dinàmica continua, si bé en menor mesura, al llarg del segle xvi. La segona fase important del rebliment és la corresponent al segle xvii. En aquest moment la dinàmica del rebliment varia. Les aportacions naturals i de residus domèstics són molt minoritàries amb relació als abocaments de runa de construcció. Sembla ser que en aquest moment ja existeix una intenció clara de tapar el fossat, ja que de forma sistemàtica s’utilitza per abocar-hi tota mena de residus, i en relativament poc temps es rebleix; la prova n’és la construcció al segle xviii de corrals sobre el vall a la zona de la Quintana. El material exhumat
Figura 4 Vista d’un tram del fossat a la zona de la Quintana (sector 500).
La gran quantitat de material recuperat, el seu relatiu bon estat de conservació, i l’homogeneïtat de les cronologies sobretot pel que respecta al nivell del segle xvii, ens han permès disposar d’una valuosa informació sobre diversos aspectes com són el material ceràmic i el vidre, les restes faunístiques i, en menor mesura, el tractament i els estris metàl·lics. Material ceràmic L’horitzó més antic exhumat al fossat és el datat dins de la segona meitat del segle xv. El conjunt d’unitats estratigràfiques que es poden adscriure a aquest horitzó cronològic ha proporcionat un total de 445 individus identificables. Tal vegada sigui la ceràmica de taula o ceràmica fina la que més informació ens ha aportat. El primer tret per destacar és, percentualment, el clar predomini de les produccions d’origen valencià sobre les catalanes, amb més d’un seixanta per cent respecte al total. Aquest predomini de les importacions és un fet generalitzat ja des de la primera meitat del segle xv, i té el seu màxim apogeu dins del segon terç. Cap a les darreries del segle aquestes importacions aniran perdent el seu paper quasi hegemònic, i seran substituïdes progressivament per produccions catalanes (Monreal i Barrachina, 1983; Cerdà, 1994). El lot més antic correspon a les produccions decorades en coure i manganès i únicament en manganès de procedència catalana, amb 19 i 10 individus respectivament. Pel que fa a les peces decorades en coure i manganès, tant les
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
Marina Lozano et al.
06. Medie
439