06. Medie
22/9/07
11:45
Página 386
Figura 7 Arrencament d’una de les arcades de l’edifici tardomedieval i dovelles de la mateixa en els nivells de destrucció de la primera meitat del segle
XVII .
Ciutat medieval de Tarragona
intents restauradors anteriors —que ens allunyarien dels objectius d’aquest treball—, cal considerar que, com a mínim, a partir de mitjan segle xii, la ciutat es devia trobar ja en funcionament i en ple procés de desenvolupament. Malgrat aquest fet, prou demostrable des d’un punt de vista documental, crida l’atenció que en general, de les intervencions arqueològiques realitzades en els últims anys, el volum de nivells datats dins d’aquest segle sigui veritablement escàs. Malauradament, en l’actualitat les úniques dades que ens poden aportar alguna informació corresponent a aquest moment segueixen sent les proporcionades per la documentació escrita conservada. Pot sorprendre que, en una fase en què la ciutat ja estava ocupada i els seus habitants van iniciar la construcció de nous habitatges, ja sigui de bell nou, o bé reaprofitant estructures anteriors, ben just disposem d’estrats d’aquesta cronologia. La imatge resultant de les dades arqueològiques és la d’uns edificis de nova planta com per exemple l’absis de la catedral, l’església de Sant Miquel o l’Hospital de la Seu, juntament amb restes de grans construccions preexistents, situats quasi com a illots enmig del no-res. La resposta a aquest fet és, ara per ara, difícil de donar. Per una part, el desconeixement que encara es tenia de la ceràmica grisa, característica d’aquest període, fins fa uns quants anys, unit a la gran quantitat de material romà arrossegat que presenten els estrats d’aquest moment, pot haver portat al fet que en intervencions antigues es poguessin haver donat datacions tal vegada errònies. També caldria pensar que les actuacions urbanístiques posteriors haurien pogut provocar la destrucció de nivells d’aquesta cronologia. És el cas de l’expansió que sembla produir-se al llarg del segle xiii o, sobretot, les reformes i remocions d’època moderna i contemporània. Al contrari que a la centúria precedent, els nombrosos nivells datats al segle xiii permeten suposar que al llarg de la segona meitat s’hauria produït un fort creixement urbanístic a la ciutat, com es podria desprendre de les primeres
386
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999