06. Medie
22/9/07
11:45
Página 374
Figura 18 Arc de la sala de la
4.3. Consideracions finals Hem d’entendre el palau dels Alenyà en el marc de l’arquitectura civil catalana baixmedieval. En bona part, l’edifici respon a la definició del palau gòtic que proposen Dalmases i Pitarch (1985), «obra amb sentit orgànic que sense necessitat d’un pla concebut ha estat capaç de configurar un contingut harmònic malgrat les diferències de temps en què foren realitzades les obres». El primitiu edifici baixmedieval va sofrir una llarga evolució al llarg del temps, amb l’afegitó de cossos, absorció d’altres construccions, i la seva modificació fins l’actualitat. Malgrat la llarga vida de l’edifici, ens ha arribat segmentat de tal manera que no es fa gaire fàcil conèixer el com i el quan de les diferents fases de la seva vida. Hem de situar el palau dels Alenyà en el context urbà del Montblanc baixmedieval, en un temps en què es van construir o ampliar importants casals de la vila ducal, com el mateix Palau Reial, el dels Aguiló, el dels Josa, part del dels Requesens, el palau del castlà, cal Poblet... Els elements decoratius de la façana, especialment les finestres coronelles, l’estructura de l’escalinata del pati i dels arcs d’accés de la galeria del segon pis ens porten a les construccions gòtiques civils dels segles xv i xvi, com el pati de la galeria del palau Berenguer d’Aguilar de Barcelona (segle xv), el palau de Martí l’Humà a Poblet (entre els segles xiv i xv), la casa de la vila de Catí (1421-1428), el paradigmàtic palau de la Generalitat (segles xv-xvi), l’hospital de Lleida (segles xiv-xv), el palau dels Cervelló del carrer Montcada de Barcelona (segle xvi). (Bango 1985 pàssim, Dalmases i Pitarch 1985 pàssim, Garriga 1986
Intervencions a la vila de Montblanc
planta superior.
374
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999