22/9/07
10:58
Página 343
Figura 9 Petits vasets recuperats a l’habitació escavada.
Els materials metàl·lics Entre els materials exhumats es troben dos elements metàl·lics, una punta de fletxa de tipus foliaci, de les denominades del tipus «fulla de llorer», sense peduncle i amb tija llarga, aparentment feta de bronze, encara que possiblement presenti un aliatge amb gran quantitat de coure. Cronològicament sembla una peça anterior al context general del Calvari, possiblement emmarcable dins del Bronze Mitjà o Final, i sembla un element de reciclatge emmagatzemat a l’estructura turriforme, probablement per afavorir els intercanvis comercials amb els comerciants mediterranis. Aquesta dada ha de ser confirmada en posteriors campanyes d’excavació. L’altre ítem metàl·lic és una petita barreta o lingot de plom. Possiblement es trobava a l’indret també amb una funcionalitat similar a la de la punta de fletxa. Cronològicament, sembla que el conjunt de materials podria datar-se entre mitjans del segle vii a. de la n. e.- inicis del vi a. de la n. e. Tanmateix, resultarà interessant contrastar-ho, com ja s’ha indicat, amb l’excavació de l’espai de l’àmbit 1, que resta inèdit, i amb el possible nivell fundacional, localitzat en la part externa de l’estructura, per tal d’afinar més la seva cronologia de funcionament. Conclusions preliminars Durant aquesta campanya d’excavació s’ha fet una intervenció de tipus horitzontal, amb l’excepció del rebaix efectuat a l’exterior del recinte exhumat (UE 1002). La finalitat de portar a terme una primera actuació d’aquest tipus ha estat la necessitat de delimitar l’estructura localitzada durant la remoció de terres per tal de definir-ne les dimensions i la possible funcionalitat. En aquest sentit, s’han excavat pràcticament tan sols els nivells superficials (UE 1000) i el d’amortització de l’estructura (UE 1001). Un cop delimitada aquesta, s’ha cregut oportú excavar un espai de 2 m2 en un punt situat a la cara externa del mur perimetral (fet 101), per tal de concretar la potència d’aquesta estructura i de fer un tall estratigràfic que pogués confirmar l’existència de nivells fundacionals o d’amortització.
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
David Bea et al.
05. Proto 2
343