05. Proto 2
22/9/07
10:58
Página 336
Figura 3 Planta del sector exca-
Situació del jaciment del Calvari
vat amb un primer pla de l’habitació interior (àmbit 1).
L’entorn geològic Des del punt de vista geològic, l’àrea on es troba situat el tossal del Calvari s’inscriu a les Catalànides, a l’extrem meridional de la Conca de l’Ebre que afronta amb la serralada Prelitoral, formació que la separa de la Depressió de Tortosa. La història geològica de la regió està lligada, doncs, a l’evolució general d’aquest sector dels Catalànides. A començaments del Terciari, és a dir, durant el Paleogen, comença una etapa orogènica que repercutirà en l’evolució de la regió, ja que l’antic massís de l’Ebre es convertirà en una conca sedimentària interior, registrant-se un domini generalitzat a la zona de sedimentació continental de caràcter fluvial. A finals de l’Oligocè s’arribarà a una estabilitat tectònica i s’instal·larà un sistema fluvial que constitueix el reompliment de la Conca de l’Ebre, xarxa fluvial que incidirà sobre el sistema morfogenètic durant l’Holocè, definint la configuració orogràfica actual. Quant als materials que componen aquest indret, es tracta principalment de margues i calcàries d’origen terciari, elements que constitueixen els dipòsits de reompliment de pràcticament tota aquesta gran plana que, d’est a oest, entre Gandesa i Alcanyís, i de nord a sud, entre Riba-roja d’Ebre i Vallde-roures, conforma l’extrem meridional de la depressió de l’Ebre, de manera que tot el conjunt es tracta d’un complex sistema deposicional típicament fluvial amb seqüències de reompliment positives i estructures tractives. L’edat dels materials sembla correspondre a l’Oligocè superior, i fins i tot potser al Miocè inferior (Aquitanià) per als nivells superiors, havent-se sedimentat de forma continuada des de finals del Cretaci (Paleocè) fins al Miocè, destacant el caràcter carbonatat de les unitats inferiors davant del detrític groller de les superiors. Pel que fa a l’explotació econòmica del medi geològic, hem d’indicar que a l’entorn del jaciment del Calvari els recursos miners són pràcticament inexistents, si bé la formació de fons endurits o hard-grounds (mineralitzacions estratiformes) enriquits amb minerals de ferro sí que es troba ben representada a les comarques del curs inferior de l’Ebre, on hi ha venes ferruginoses que han
Figura 4 Detall del sistema de construcció: Sòcol de pedra i paret de tovot. Es pot observar l’encaix i el forat
Turó del Calvari, 1999
de biga.
336
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999