05. Proto 2
22/9/07
10:58
Página 312
possiblement amb la manufactura del ferro. Segons aquest estudi, la siderúrgia pot ser concebuda com una sèrie d’operacions tècniques que es fan a partir de la primera matèria, passant per la mena de ferro i fins al producte final: l’objecte de ferro llest per ser utilitzat. En cada etapa el material pateix una transformació, física o química i produeix algun residu per la forma, la natura i el quimisme, propis de les condicions en què s’ha produït, que donen testimoni del treball fet. La finalitat que es proposava el treball era, doncs, identificar les restes en termes d’etapa de treball per tal d’inferir el procés local emprat. Atès que les restes relacionades amb la cadena siderúrgica al jaciment de les Guàrdies es troben disperses, passarem a fer-ne la descripció, seguint més o menys les diferents fases del procés, en l’ordre en què es produeixen. Aquest procés constaria de les passes que esmentem a continuació: Extracció del ferro Rentat o trituració de les argiles per separar-ne el ferro Elaboració de carboneres Enriquiment del mineral per extreure’n les impureses Reducció del ferro Conformació dels objectes
Les Guàrdies. Un assentament metal·lúrgic d’època ibèrica
D’aquestes fases, l’única no documentada a les Guàrdies és l’elaboració de carboneres. És aquest, un pas necessari per tal d’obtenir el carbó vegetal que cal fer servir en els forns. S’ha d’assenyalar, però, que l’única cosa que es devia fer és una foguera de llenya, per la qual cosa és difícil trobar-ne evidències i, a més, és lògic que es fessin més apartades de la zona d’hàbitat. Quant a la fase extractiva, cal parlar de l’excavació de dos grans esvorancs (UE 7072 i 7083). Ambdós es trobaven situats en el pendent oest de la zona i han estat interpretats com a retalls creats per a l’extracció del mineral del ferro, és a dir com a mines a cel obert. Aquesta interpretació es deu, en primer lloc a la pròpia observació directa. Segons l’estudi fet sobre el terreny pel doctor Josep M. Mata i Perelló de l’Escola de Mines de la UPC, contenien bosses d’argiles ferruginoses, les quals devien ser abundants en aquest indret en forma d’òxid fèrric d’origen orgànic barrejat amb les argiles calcàries, creant un tipus d’argila que segons s’hagi dipositat en ambients més reductors o més oxidants, anirà creant bosses més o menys riques en òxid fèrric. En segon lloc, les analítiques d’aquestes argiles i de les restes localitzades a l’interior de diverses estructures de combustió evidencien l’explotació d’aquest òxid, el qual presenta una riquesa superior al 60%. Per les seves dimensions destaca el 7083, datat a la primera meitat del segle iii a.C. i a l’interior del qual es fa posteriorment un magatzem, suposem que com a conseqüència d’haver-se esgotat les vetes més riques d’òxid fèrric. Pel que fa al 7072, sabem que es va abandonar entorn a l’any 200 a.C. D’altra banda, s’ha de suposar que no devien ser aquests els únics llocs on s’extreia l’òxid fèrric, sinó que es devia anar explotant el que es trobava per
312
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999