22/9/07
10:58
Página 309
N
7372 7032
7370
Àmbit 14 7052
7028
7431
Figura 1 Planta de la fase 1.
tificació de les fases cronològiques d’aquest assentament. A grans trets, es poden definir tres grans fases, les quals passarem a descriure a continuació de forma sintètica: Primera fase (segle iv a.C.) (figura 1) En la primera fase, cal destacar la cantonada conservada d’un recinte tallat per la fase posterior, al qual s’associa un nivell d’ús (7338). A aquesta fase més antiga cal adscriure-hi també, a part d’aquest únic recinte, una sitja per a l’emmagatzematge del gra (sitja núm. 24/UE 7372) i dos esvorancs fets en el terreny natural (7370 i 7374), els quals tendim a pensar que responen a alguna funcionalitat de tipus constructiu, com podria ser l’extracció d’argiles per fer els sostres o parets de tàpia. Quant a la cronologia exacta d’aquesta fase, donat el nivell d’arrasament i la poca significació del tipus de material aparegut, es fa molt difícil concretar una datació. Tot i així, atenent la seva relació estructural, a partir del fet que es tracta d’estructures tallades i amortitzades a la fase posterior, la qual ha estat ben datada a la primera meitat del segle iii a.C., pensem que aquesta primera construcció de l’indret s’ha de situar en un moment indeterminat del segle iv a.C. Aquesta cronologia de segle iv a.C. és també, significativament, la que proporciona el material més antic trobat tant a l’estrat superficial com remenat en estrats de formació posterior per aquesta zona del jaciment. Un altre retall que s’ha de situar en aquesta fase és la UE 7431. Aquest esvoranc es troba distanciat de les restes esmentades anteriors, ja que es troba a l’extrem est del jaciment, on s’assenta el nucli de la quarta fase. Segona fase (segle iii a.C.) La segona fase, corresponent cronològicament al període de l’Ibèric Ple, és la més ben documentada, gràcies a les restes conservades i al material
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
Antoni Rigo et al.
05. Proto 2
309