05. Proto 2
22/9/07
10:58
Página 294
de la qual es troben restes a ambdós costats de la riera de Banyeres (IPAC, 1985; Carrasco Pallejà i Revilla, 1995). Una mica més allunyat de l’indret de què tractem, a uns 500 m al sudoest del nucli de les Masies de Sant Miquel, es va documentar, l’any 1960, la necròpolis paleoibèrica de Can Canyís que s’ha relacionat tradicionalment amb el poblat ibèric de les Masies de Sant Miquel. D’aquesta necròpolis, molt malmesa pels treballs agrícoles, només es van poder excavar quatre enterraments que van proporcionar alguns aixovars de guerrers i materials d’importació que han permès ampliar els coneixements sobre la cultura material, l’organització social i les relacions amb el món mediterrani. (Vilaseca Solé i Mañé, 1963; Bea, 1996). L’any 1997, els propietaris de la finca van dur a terme un rebaix, sense llicència municipal, per construir una bassa de rec. Aquest rebaix va evidenciar l’existència d’estructures arqueològiques força importants i el Servei d’Arqueologia va encarregar una nova intervenció arqueològica sota la direcció de Xabier Cela consistent, bàsicament, en la neteja i documentació de les restes aparegudes. Aquesta segona intervenció va confirmar l’extraordinària potència arqueològica conservada en aquest jaciment, entre 3,5-4 m, així com la cronologia establerta en la primera intervenció (Cela, 1998). A la vista de la importància de les estructures que havien quedat al descobert el Servei d’Arqueologia va decidir de dur a terme la delimitació arqueològica de la zona per tal de prendre les mesures de protecció oportunes.1 Els treballs de delimitació van consistir, d’una part, en la prospecció geofísica de les finques del voltant, realitzada sota la direcció de Lluís Marí, i d’una altra en la realització de rases de delimitació, sota la direcció de Maria Adserias,2 a les finques de la propietat on s’havia fet l’excavació il·legal. 2. Els treballs de delimitació3
Les Masies de Sant Miquel
L’objectiu dels treballs de delimitació realitzats era veure quina superfície de la finca està afectada per les restes arqueològiques. Preveient, a partir de la dispersió de materials en superfície, que l’extensió ocupada per les restes era gran es va decidir, juntament amb l’arqueòloga territorial del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, de fer les rases a partir dels límits de la finca i, si resultaven negatives, continuarles vers el seu interior fins a delimitar el perímetre arqueològic màxim. Es van fer un total de 21 rases d’entre 1 i 2 m d’amplada i de llargades que varien entre els 8 i els 160 m. La fondària assolida en cadascuna depenia de la profunditat a què es trobava el substrat geològic o les estructures i nivells arqueològics, de manera que en alguns casos no s’ha baixat més de 10 cm i en altres s’han ultrapassat els 3 m.
294
1. Actualment s’està tramitant la incoació de l’expedient per declarar aquest jaciment Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). 2. La delimitació arqueològica ha estat duta a terme per l’empresa CODEX - Arqueologia i Patrimoni entre els dies 16 i 24 d’abril de 1998, sota la direcció tècnica de l’arqueòloga Maria Adserias Sans, segons consta a la resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural de data 16 d’abril de 1998. 3. En aquest article ens referirem només als resultats dels treballs de delimitació fets directament sota la nostra responsabilitat, és a dir, a la delimitació arqueològica de la finca propietat dels senyors Acosta.
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999