22/9/07
10:58
Página 293
Les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) MARIA ADSERIAS SANS CODEX-Arqueologia i patrimoni
1. Introducció El jaciment de les Masies de Sant Miquel es troba en el nucli del mateix nom, agregat del municipi de Banyeres del Penedès, en el Baix Penedès. Està situat al sud-oest de l’ermita de Sant Miquel, en el marge oest del torrent de Banyeres. Es troba sobre un planell limitat a l’est i al sud per la riera de Banyeres o de Sant Miquel i, a l’oest, per un petit torrent que hi conflueix. L’aspecte actual del terreny és el resultat de terraplenaments fets per tal de facilitar les tasques agrícoles. La seva situació és força estratègica, i controla un dels accessos vers l’interior des de la plana del Vendrell i el mar. Les primeres notícies sobre l’existència de restes arqueològiques al jaciment de les Masies de Sant Miquel, també conegut com Garita Vella II, daten de mitjan d’aquest segle i formen part d’obres més generals (Solé, 1948). L’any 1984 va ser objecte de prospecció per part de J. Sanmartí i J. Santacana i l’any 1985 es va incloure en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Baix Penedès (IPAC 1985). La primera intervenció arqueològica realitzada en aquest jaciment es va dur a terme l’any 1987 sota la direcció dels arqueòlegs Víctor Revilla, Pilar Carrasco i Lluïsa Pallejà i va consistir en la realització d’uns sondejos a uns 1520 metres al sud de la casa, en un indret on la rasa efectuada per instal·lar-hi una canonada va posar al descobert una estratigrafia de dos metres de potència en la qual es van identificar un seguit de fases d’ocupació que, cronològicament, es poden situar entre principis del segle vi a.C. i el segle ii a.C. (Carrasco i Pallejà i Revilla, 1995). Al voltant de la mateixa ermita de Sant Miquel s’han documentat, també, evidències d’època romana, algunes de les quals van ser aprofitades en la construcció de l’edifici. Informacions orals de veïns del nucli de les Masies de Sant Miquel ens han indicat que durant les obres de canalització d’aigua, realitzades al voltant de la font que hi ha en l’àrea d’esbarjo de darrere l’ermita, van ésser afectats uns grans recipients ceràmics que es podrien identificar amb unes dolia. Aquestes estructures correspondrien a una vil·la coneguda d’antic i
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
Maria Adserias
05. Proto 2
293