05. Proto 2
22/9/07
10:58
Página 270
Finalment, a la sitja de la plaça de Sant Andreu, aparegueren diversos fragments d’escòria metàl·lica. Per a la seva caracterització s’utilitzà el microscopi electrònic,2 que mostrà una estructura cristal·lina heteromètrica, amb una superfície anastomòtica (porosa) i morfologies de fusió. La microanàlisi química donà com a component principal el ferro, tot i que hi eren també presents el silici i l’alumini. V. Estudi paleoecològic Es prengueren mostres de sediment per tal de fer un estudi paleoecològic. D’una banda, es va fer un mostreig per a l’anàlisi dels carbons i les llavors, tant durant l’excavació com a la secció del rebliment no excavat de la sitja. De l’altra, s’agafaren mostres palinològiques de la secció, aproximadament cada 20 cm. Pel que fa a les macrorestes vegetals, malgrat que es tracta d’una sitja, no s’ha pogut recuperar cap llavor. L’anàlisi antracològica, en canvi, mostra la presència de Pinus (pi) i Quercus ilex/coccifera (alzina i coscoll), així com diversos arbustos com Arbutus unedo (arboç), Erica (bruc), Cistacea (cist), Pistacia lentiscus (llentiscle) i Rhamnus/Phillyrea (aladern). A més, s’ha identificat un fragment de Ficus (figuera). L’anàlisi palinològica ens mostra una vegetació on l’estrat arbustiu, format per Ericaceae i Cistaceae, és el més abundant. Hi són presents també Pinus, Quercus, i Olea. A més, notem la presència de cereals. L’abundància de tàxons en l’estrat arbustiu en ambdues anàlisis està probablement relacionada amb una explotació de la zona mitjançant activitats agrícoles i ramaderes, que devia provocar una degradació de l’alzinar que en principi hi devia haver a la zona. A més, els resultats assenyalen una explotació preferencial de les espècies que formen l’estrat arbustiu de l’alzinar.
B
Figura 10 a: Tapadora (UE 211); b: Broc infe-
La sitja ibèrica de la Selva del Camp
rior (UE 211)
270
VI. Conclusions La sitja de la plaça de Sant Andreu, l’única estructura documentada a l’excavació d’urgència realitzada, constitueix, ara per ara, un dels pocs conjunts ceràmics de l’ibèric ple documentats al Camp de Tarragona. Ens trobem davant d’un conjunt tancat de materials, que ens serveix per aproximar-nos a la carac2. L’aparell utilitzat és un JEOL JSM- 6400 de la Unitat de Microscopia Electrònica del Servei de Recursos Científics de la Universitat Rovira i Virgili. L’anàlisi química s’ha fet amb la unitat de Microanàlisi que porta associada l’aparell.
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999