22/9/07
10:23
Página 201
1
2
3
4
Figura 13 1. Vista de l’interior de la torre (sector 2 de la zona 1) abans d’iniciar-se l’excavació, on es poden apreciar els forats per recolzar les bigues d’un pis superior i el bon estat de les estructures conservades. 2. Vista zenital del sector 2B de la zona 1 (torre) amb l’enderroc de toves (UE 1012). 3. Vista del sector 11 de la zona 3 una vegada eliminats els nivells superficials, on es poden observar els límits del sondeig realitzat l’any 1974. 4. Vista del sector 13 de la zona 3 on es poden observar els límits del sondeig realitzat el 1974 i la banqueta adossada al MR 3035 sobre el paviment de la darrera fase d’ocupació d’aquest recinte. 5. Vista general de l’interior del poblat des de la muralla una vegada finalitzada la campanya de 1999.
5
Aquesta tècnica presenta dos avantatges principals. D’una banda, impermeabilitza els murs de les infiltracions d’aigua de pluja, gelades, etc. Per una altra banda, s’aconsegueix que es lliguin totes les pedres de la filada superior dels murs i d’aquesta forma s’impedeix que les filades inferiors es perdin. No cal esmentar que és un procediment totalment reversible en cas que es decidís de prendre mesures diferents envers les restes intervingudes. En zones on s’han remuntat filades o on s’han tapat forats de les parets, en les quals s’havien perdut nombroses pedres, s’ha delimitat la zona originària de la zona afegida mitjançant la realització d’un cordó de calç, d’una espes-
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
M. Carme Belarte et al.
04. Proto 1
201