22/9/07
10:23
194
Página 194
1.100 m2 (figura 8). Aquestes dimensions són reduïdes però habituals en els jaciments ibèrics en el curs inferior de l’Ebre (Noguera, 2000). Pel que fa a la funció d’aquest jaciment, cal dir que, sense cap mena de dubte, respon a una necessitat de control del territori i de les vies de pas, ja que és un poblat fortificat que ocupa una posició totalment estratègica, i controla, com s’ha dit, el pas del riu Ebre des d’un punt en el qual aquest s’estreny. L’element més característic de l’assentament és el sistema defensiu, constituït per una muralla de paraments múltiples, una torre i un possible fossat. Els treballs de neteja i dibuix desenvolupats al llarg de dues campanyes al jaciment han ajudat a definir les fases constructives del conjunt esmentat, encara que, de moment, no és possible d’establir el lapse de temps transcorregut entre la construcció dels diferents elements. Un cop netes les estructures, és evident que, en primer lloc, es va aixecar una torre quadrangular d’aproximadament 7 per 8 m en el seu extrem sud-est, tot just en la cota més elevada del jaciment, bastida directament sobre la roca. L’aparell és irregular, travat amb pedres de petites dimensions, mitjançant una tècnica molt acurada. L’interior està compartimentat en dos espais dividits per un mur estret que, a més de dividir l’espai, servia com a element de suport per al sosteniment d’un pis superior (documentat a partir dels forats per encaixar les bigues, presents a la paret de la torre, així com per elements documentats estratigràficament a la campanya d’enguany). Aquesta torre presenta un estat de conservació excepcional, ja que té quasi quatre metres d’alçada, i, tenint en compte que tenia un pis, es pot suposar que originalment podria haver assolit uns set metres. En un moment posterior, es va afegir un primer pany de muralla d’aproximadament 1 m de gruix i uns 32 m de longitud, i que tanca l’accés des de la torre fins a l’extrem nord de la plataforma. El seu traçat fa pensar que es va començar a construir des de l’extrem oposat a la torre, ja que a mesura que se li acosta sembla corregir l’orientació originària per intentar encaixar-se amb el seu angle nord-occidental. Aquest mur sembla construït amb la mateixa tècnica que la torre, amb blocs de pedra calcària escairada, amb la cara vista regularitzada. La darrera fase de construcció de la muralla consisteix en un potent reforç que s’adossa completament als paraments exteriors de la torre quadrangular i del mur anterior, encara que és possible que aquest reforç fos construït immediatament a continuació del primer pany de muralla. D’un gruix mitjà de 3 m, aquest mur està construït emprant carreus de grans dimensions per al parament extern, mentre que per a l’intern, també força regular, s’utilitzaren pedres més petites. L’espai entre els dos paraments està farcit amb pedres sense treballar. Cal destacar igualment que el parament extern té forma de talús i que els seus dos extrems adopten una forma arrodonida. Finalment, aquest sistema defensiu es completava amb l’existència d’un fossat artificial, de dimensions que encara desconeixem, que potser va servir al mateix temps de pedrera, i que en l’actualitat és cobert per una enorme quantitat de terra i sobretot per pedres que provenen de l’enderroc de la muralla.
El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja
04. Proto 1
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999