22/9/07
10:23
192
Página 192
En conjunt, cal dir que el percentatge de les importacions continua sent molt petit (1% dels fragments, 3% dels individus, no ponderat). Entre els materials indígenes continuen dominant les ceràmiques ibèriques oxidades (figura 10), amb un percentatge molt similar al període ibèric antic (88% dels fragments). La ceràmica a mà queda ara reduïda al 10%, mentre que la ceràmica de cuina a torn i la ceràmica ibèrica grisa només representen l’1% cadascuna. La composició del conjunt des del punt de vista funcional varia considerablement amb relació al període ibèric antic. En el segle iv a.C., en efecte, el tipus predominant és la vaixella (45% dels individus), mentre que la ceràmica d’emmagatzematge queda reduïda al 28%, la ceràmica de cuina es manté en el 22% i les àmfores representen únicament el 5%. És important assenyalar la relativa abundància de vaixella indígena que imita models de vernís negre àtics, com kylix i pàteres Lamb. 21 (figura 10, 11-12). Un fet important que cal assenyalar és que la campanya de 1999 no ha donat cap conjunt datable de ple segle iii a.C. De tota manera, la presència de materials datables d’aquesta centúria, com una àmfora grecoitàlica (figura 9, 9) i sobretot ceràmica del Taller de Roses, ha estat documentada en nivells superficials, o bé en unitats estratigràfiques que també contenen campaniana A i itàlica, i que, en conseqüència han de ser datades a partir del 230 a.C., molt probablement entorn del 200 a.C. D’aquest moment dataríem, efectivament, els nivells d’abandonament dels sectors 1 i 13 de la zona 3, en els quals la campaniana A (9 fragments, 3 individus) és ja clarament majoritària amb relació a la ceràmica de vernís negre del Taller de Roses (2 fragments, 1 individu) i on l’única producció amfòrica documentada és la d’origen itàlic (4 fragments). L’única forma documentada del Taller de Roses és la copa escudella forma Lamb. 26 (figura 9, 8), i en campaniana A la copa àpoda forma Lamb. 33a (figura 9, 9) i el bol forma Lamb. 27ab (figura 9, 10) o imitacions ibèriques de Lamb. 31 o 33 (figura 10, 13). Dels nivells superficials procedeix també un fons que conserva una palmeta impresa voltada d’una orla d’estries a rodeta, possiblement d’una copa escudella Lamb. 27B (figura 9, 11). Quantitativament, les importacions continuen essent molt escasses (3% dels fragments, 8% dels individus, no ponderat). Dins les ceràmiques ibèriques la producció majoritària continua essent la ceràmica a torn oxidada, amb un percentatge (87% dels fragments) molt semblant als períodes anteriors, seguida per la ceràmica a mà (12%) i la ceràmica a torn reduïda (1%). Des del punt de vista funcional, els tipus majoritaris són els vasos de magatzem (32% dels individus) i la vaixella (34%), mentre que la ceràmica de cuina representa el 28% i l’àmfora només el 6%. La presència humana al Castellot de la Roca Roja va continuar sens dubte fins al segle i a.C., segons mostra la trobada en nivells superficials de fragments amfòrics pertanyents a peces itàliques del tipus Dressel B o C (figura 11, 7) i campaniana A d’aspecte tardà. Cal dir, tanmateix, que no s’hi ha recuperat, de moment, cap fragment de campaniana B o B-oide. Cal insistir en el fet que en cap dels recintes excavats s’han documentat nivells d’aquest període avançat, de manera que la naturalesa d’aquesta ocupació se’ns escapa totalment.
El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja
04. Proto 1
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999