22/9/07
10:25
Página 17
Figura 4 Les Vinyes Grans de Puigdelfí. Detall del talús on es va localitzar el 1988 el jaciment. Es poden observar dos horitzons, més foscos, a la part superior dreta. La base de l’horitzó inferior és el sostre de la terrassa +20m del riu Francolí. A l’horitzó fosc superior, assenyalat per la fletxa, és on es localitzaren les indústries lítiques de la intervenció arqueo-
roques es poden destacar el quars (7,6%), la corniana (4,2%) i la lidita (2,8%). Aquestes primeres matèries es poden obtenir a prop del jaciment, al llit del riu Francolí. En general s’observa una relativa similitud entre els objectes procedents de la prospecció i de l’excavació. Cal destacar per damunt de tot l’abundància de fragments amb morfologia poc representativa. Concretament, un 69,4% de tota la indústria són fragments. Aquest fet no facilita l’anàlisi, ja que la mostra restant (44 peces) és escassa per tal d’establir característiques morfotècniques. En total es van localitzar solament 3 BN1G, 16 BP i 20 BN2G. En aquest sentit, és indicatiu el percentatge de peces retocades (BN2G), que arriba fins al 13,9% del total.
lògica de l’any 1991.
3.2.2. Característiques tecnològiques Malgrat l’escassa mostra disponible, l’anàlisi de la indústria lítica de les Vinyes Grans permet definir alguns trets significatius (Gabarró et al., 1995): 1. Utilització preferencial de fragments de base positiva com a suport i presència de comportaments tècnics destinats a l’aixecament de la plataforma d’interacció i del bulb de percussió de les bases positives. 2. Utilització preferencial de bases positives de ruptura lateral. Aquest tipus de BP s’obtenen de forma recurrent en un model d’explotació de tipus centrípet bifacial, model present a bastament als tecnocomplexos del Paleolític Inferior i Mitjà. La introducció preferencial d’aquestes BP en els processos configuratius ha estat apuntada per altres conjunts lítics del paleolític mitjà.
J
O R N A D E S
D
’
A R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999
Eudald Carbonell et al.
02. Paleol
17