04. Proto 1
22/9/07
10:23
Página 168
ceràmiques «B-oides». Quant a les formes, també predominen els plats forma Lamb. 5 (figura 8, núm. 12), però es documenten també les formes Lamb. 1, Lamb. 3, Lamb. 10 (figura 8, núm. 13-15) i, probablement, Morel 2150 (figura 8, núm. 16) i Pasquinucci 127. Aquests materials van acompanyats d’àmfora itàlica (cap forma determinable), ceràmica de cuina itàlica (morters i plats amb llavi acanalat) i gobelets de parets fines, també de producció itàlica, entre els quals s’identifica únicament la forma Mayet II (figura 8, núm. 17-18 i 22). f) Pel que fa als materials indígenes, ha estat possible confirmar amb materials ben estratificats la datació dins del segle iii a.C. —i, més precisament, dels darrers anys de la centúria— de la variant del tipus 2C (figura 8, núm. 20-21 i 23) que hem definit, precisament, a partir de diversos exemplars complets del Castellet de Banyoles. Cal dir també que les formes més freqüents són els pithoi amb llavi arrodonit i, sobretot, amb llavi pla (figura 8, núm. 27), la qual cosa suggereix una capacitat d’emmagatzematge important. Altres materials L’activitat tèxtil queda ben documentada per la troballa d’un fragment de pondus i una fusaiola completa (figura 8, núm. 24) Conclusions
L’assentament ibèric del Catellet de Banyoles
Evolució estructural del jaciment La més antiga ocupació del jaciment del Castellet de Banyoles remunta al Bronze Final i té un caràcter funerari, segons mostra la sepultura d’incineració descoberta en la campanya de 1998 a la zona 2. La tipologia i decoració de l’urna funerària permet datar aquesta tomba dins dels camps d’urnes antics, és a dir, entre els segles xi-ix a.C. Sembla lògic suposar, per una altra part, que aquesta tomba formava part d’una necròpolis més extensa, però els treballs realitzats fins al moment no han permès documentar-ne cap altre vestigi. L’ocupació ibèrica del lloc és molt tardana, ja que les peces datables més antigues són ceràmiques àtiques de figures roges i de vernís negre (kantharoi i pàteres Lamb. 21) datables de mitjan o del tercer quart del segle iv a.C. Cal destacar el fet que cap d’aquestes peces no ha estat trobada en nivells datables d’aquest moment inicial de l’assentament, ja que totes procedeixen de nivells superficials o bé d’estrats formats a finals del segle iii a.C. No hi ha, doncs, estructures constructives que es puguin datar amb seguretat d’aquesta etapa inicial del jaciment. El mateix es pot dir de la major part del segle iii a.C, ja que no s’ha documentat l’existència de materials datables amb seguretat abans del 225 a.C. Contràriament, disposem de criteris de datació molt precisos per a la destrucció dels edificis de la zona 2. En efecte, les monedes romanes, com s’ha indicat més amunt, donen un terminus post quem de 208-211 a.C. per a la formació de les UE 19 i 20, és a dir, de fet, per a la totalitat dels nivells d’enderroc de les cases excavades. Per una altra part, el fet que no hi hagi en aquests nivells
168
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999