Torrent Informatiu Nº 22

Page 21

Torrent Informatiu marzo de 2013

La charca

L’arquebisbe de València Francesc de Navarra mor a Torrent

día del padre

P

Francesc de Navarra va assistir a les dues primeres sessions del Concili de Trento, inaugurat el 13 de desembre de 1545, hi participà activament en diverses comissions conciliars. A la tercera sessió del Concili, convocada per a l’any 1562, sol·licità al rei Felip II la seua dispensa per a poder quedar-se a diòcesi acomplint les seues obligacions pastorals. Coneguda la trista notícia de la seua mort a València, es va disposar que el dijous 15 d’abril fos traslladat el seu cos des de Torrent fins a la ciutat de València. A tal efecte, es va organitzar una solemne processó, amb axons encesos, formada pel clergat, tant regular com secular, així com de nombrosos fidels que volgueren honrar la memòria de tant irreparable pèrdua. Al seu encontre, eixiren els canonges i capítol de la Seu, que, juntament amb el clergat i els religiosos de les quatre ordres mendicants, conduïren el cadàver fins l’església catedral, on fou soterrat en un vas nou construït baix del cor, que s’havia fet recentment per donar sepultura els canonges de la Seu.

Imatge de l’arquebisbe Francesc de Navarra, bastant deteriorada, que se conserva al Museu de la Catedral obra de Vicent Macip.

Les solemnes exèquies fúnebres van tindre lloc el dissabte 17 d’abril a la Catedral i, a tal efecte, es va alçar un cadafal fúnebre envoltat de nombrosos ciris, entre el cor i la capella major. La missa pontifical va comptar amb la presència dels canonges i capítol de la Catedral, nombrosos membres del clergat i religiosos de les ordres mendicants. L’elogi fúnebre va estar a càrrec de fra Pere Salamanca, professor de l’Ordre de Predicadors.

actualitat

Torrent, 17 d’abril de 1563 L’arquebisbe de València Francesc de Navarra, que se trobava a Torrent des de feia bastants dies, aconsellat pels seus metges, per tal d’alleugerir o millorar la seua malaltia d’hidropesia que l’afectava greument, va morir el dimecres 14 d’abril de 1563, infra octava de Pasqua de Resurrecció, a la nostra població. Francesc de Navarra ocupava la seu arquebisbal de València des del 4 de maig de 1556, en que va ser nomenat pel papa Pau IV, encara que va fer la seua entrada solemne el 16 d’octubre d’aquest mateix any, des de el Monestir de Sant Miquel dels Reis, on estava des de feia uns dies. L’arquebisbe, que va substituir a Sant Tomàs de Villanueva a la diòcesi valentina, va nàixer a la població de Tafalla (Navarra) en 1498 i era fill del mariscal Pere de Navarra i de Mayor de la Cueva. Abans de ser arquebisbe de València, Pau II, l’any 1542, el va nomenar bisbe de Ciudad Rodrigo, i el mateix papa, l’any 1545, també el va nomenar bisbe de la diòcesi de Badajoz.

El virrei intervé per solventar les disputes entre l’ajuntament i els religiosos de Monte-Sion Torrent, 15 d’abril de 1689 El capità general i virrei de València, Lluís de Moscoso i d’Osorio, comte d’Altamira, després d’haver rebut un memorial de greuges per part dels Religiosos Franciscans del Convent de Monte-Sión, ha remés una missiva per tal de que aquesta conflictivitat quede finalment solventada. La carta està escrita en aquests termes: Señor mío: Aviendo llegado a mi noticia los desavenidos que están essos naturales con los Religiosos Descalsos y deseando prevenir los inconvenientes que de ello se puede temer, suplico a Vuestra Señoría que, pues se halla a la vista, exercite

su gran zelo interponiéndose a la mediación en aquella buena forma que sabrá vuestra señoría practicar mejor que yo discurrir, para que se compongan y no pasen adelante estas desaveniencias como conviene para la quietud pública y particular de ambas comunidades. Y si a Vuestra Señoría le pareciese necesario que yo dé alguna otra providencia me lo avisara, si bien, espero de la gran maña y disposición de vuestra señoría hecha a vencer mayores dificultades, superará las que se ofrecieren para este ajuste, lo que será para mi de singular estimación y reconosere a vuestra señoría este favor entre los muchos que devo a su finesa.

21

Dios guarde a vuestra señoría muchos años, deseo. Real de Valencia, a catorse de abril de 1689. Les diferències que hi ha entre el Govern Municipal i els Religiosos Franciscans del Convent de Ntra. Sra. de Monte-Sión fan referència als diners que de cada lliura de carn que es ven a la carnisseria del lloc s’ha de donar als religiosos per al seu sustento i manutenció; així mateix, sobre l’almoina que s’ha de satisfer per les predicacions quaresmals que fan els religiosos i altres questions de menor importància que fan necessari l’establiment d’un acord o concòrdia entre ambdues parts.

ermitidme que hoy os cuente algo distinto y personal, sin moraleja, ni crítica, ni tampoco con segundas intenciones. Hoy es uno de esos días que desde hace siete años ansío su llegada con una mezcla de expectación y alegría, ya sé que es una de esas festividades montadas por los gurús del comercio, y que tiene mucho de material, pero para mí ya no lo es. Tengo la suerte de disfrutar y compartir esta vida con una mujer que lleva muchos años a mi lado, formando una de esas parejas que en la actualidad son estudiadas porque son una especie en extinción, y que además se atreve a decir que me quiere. Ésta inconsciencia la ha llevado a apoyarme en todas las travesías que se nos han ido presentando a lo largo de nuestra vida, y como bien se dice: “detrás de un gran hombre hay una gran mujer”, sólo que la grandeza, en este caso, la pone ella, yo me quedo con lo de hombre y justito. La guinda de este pastel la pone nuestra hija, nuestra inspiración y nuestro aliento de seguir en este jardín que hemos intentado preparar para ella. Pero hoy, su figura emerge como un ángel que busca su cometido terrenal, y como tal anuncia lo mucho que quiere a su padre, rubricándolo con un poema que me sacia el mayor de los egos, haciéndome perder la firmeza que de mí se espera, desnudando ante ellas mis sentimientos con una lluvia de lágrimas que se me hace imposible de retener. Con su muestra de amor he llegado a mi cima, se convertirá en uno de esos momentos que se guardará a fuego en mi memoria y que jamás olvidaré, siendo el premio más grande que jamás he conseguido. Sirvan estas humildes palabras para homenajear a todos los que como yo tienen la suerte de disfrutar de qué hoy sea su día. Feliz día del padre.

Por Tomás Fenoll


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.