L’escola per dins
Quines cares de responsabilitat i alegria, el dia que es repartien els llibres de text! Això sí que dóna gust. Quines ganes d’aprendre que tenen tots
2
Tornaveu
Editorial
V
a començar, com passa sovint, amb rumors; xiuxiueigs en el cafè del matí, conxorxes sobre el que algú havia dit a algú altre del que pensaven que havien vist. Això era abans que la llibreta aparegués al despatx de Tornaveu en un sobre marró; la primera prova del delicte. La redacció va quedar bocabadada davant del manuscrit. Hi havia noms, a vegades només inicials, hores del dia, i sèries de números... El primer ensurt va arribar quan algú es va adonar que una de les sèries numèriques corresponia al registre de bicicletes del Bicing que feia servir una membre uruguaiana de l’AMPA. En una altra pàgina, un dibuix d’execució matussera d’un home amb bigoti que semblava Pancho Villa va resultar ser el retrat d’un membre recentment elegit del Consell Escolar. Hi havia un altra nota que deia: “tallat, entrepà de pernil dolç, 09:10. Diari”. També es va descobrir una foto borrosa d’un individu, que per la mandíbula prominent ben bé podria ser gallec, sortint a hores intempestives de la matinada de la discoteca Apolo en companyia d’una dona que, sospitosament, tenia un aire amb la seva dona. Mentre s’escampaven rumors que s’havia muntat una trama d’espionatge per desacreditar els dissidents de l’AMPA, Tornaveu va publicar tota la informació que tenia al seu abast amb la intenció de desemmascarar l’instigador de la trama. Tots els indicis apuntaven a Desesperanza Guiri, un personatge obscur conegut pel seu lamentable castellà que intentava fer passar per català, tot deixant caure algun “saps”, “això” o “no puc més” aquí i allà. Quan finalment algú es va encarar amb ella, ho va negar tot: “No he fet res malament,” va dir, afegint un emfàtic: “Mai”. Però de tots era coneguda la seva obsessió de fer-se amb el control de l’AMPA per donar-li una nova orientació. El seu objectiu era convertir-la en una acadèmia musical a l’estil de la de Operación Triunfo, fàbrica d’estrelles del Pop. L’AMPA seria substituïda per una agència de càsting. S’imposaria l’ús d’escalfadors a les cames i en comptes del políticament correcte “nens i nenes” tothom rebria l’apel·latiu de “rei” o “reina”. L’AMPA estava sota avís, però seria capaç de destruir a Desesperanza Guiri sense destruir-se a si mateixa?
Sumari L’escola per dins Editorial
3
El reportatge
2
4
Internet en família III Poemes amics Per descobrir
6 8
La veu de les famílies
5
10 El nostre barri 12 Crònica de viatge 14
9
Contes del món
16 Lletra menuda - L’Atmosfera 20 Lletra menuda - P3, P4 i P5 24 El conte 26 Artistes del Cervantes 28 Notícies fresques 30 Les veus del Cervantes 31 Lletra menuda - Els Atronautes
Equip de redacció:
Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Gemma Salas i Montse Jover.
Col laboren:
Maria Sol, Cristina Fons, Núria Garcia i Quera, Miquel i Rita Cots, Deborah Rolph, Rosanna Casano, Elena Vilallonga, Víctor Obiols, Glòria Fillat, Vera Glevoba, Maya Mitchel, Elena Calvo, Eva Guillamet (foto portada), Xavi Berruezo i Núria Ferraz. El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:
revistatornaveu@gmail.com Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al blog del ampa:
http://ampacervantes.blogspot.com/
Tornaveu
3
El reportatge
Fran Vázquez i André Barret amb els representats de les classes.
La tarda al CEIP Cervantes es vesteix de taronja i blaugrana Banderoles manufacturades, pósters fets a classe, les veus afinades per cridar ben fort i els nostres esportistes aguantant el tipus i el fred que feia mentre esperaven, vestits de competició, l’entrada triomfal dels jugadors del Barça. Tot estava preparat, fins i tot la música de benvinguda que havia d’acompanyar al pivot blaugrana i al nou fitxatge d’aquesta temporada. Alguna cosa va fallar, però... I és que en veure l’alçada de Fran Vázquez el nostre Gabi es va quedar tan al.lucinat que es va oblidar d’apretar el play. Malgrat l’absència de música els nostres nens i nenes van saber complir amb les expectatives i van donar un càlida benvinguda als jugadors blaugranes sota els crits de “Barça, Barça!” I ben aviat vam anar per feina. Un joc senzill de passar i tallar va servir d’escalfament als nostres petits jugadors taronges, que ahir estrenaven equipatges. Ni el fred, ni els nervis de tenir davant jugadors de 2,10 metres van fer perdre als nostres petits craks la visió de joc que els caracteritza. Corre cap aquí, talla cap allà... la pilota anava i venia sense parar i els jugadors del Barça anaven de bòlit. El Fran Vázquez i l’André Barret no van trigar en sentir-se com un nen més i al cap de pocs
4
Tornaveu
minuts ja van començar a mostra-nos el que són capaços de fer aquests professionals: taps, esmaixades, triples... no va faltar de res. Això sí els nostres equips dels Cervantes no es van quedar curts, fins i tot la nostra Sara de 6è i el Marc de 5è van empatar amb el Barret en el concurs de triples. Partidets de 5è i 6è, bones jugades, bon joc d’equip, i fins i tot algun agoserat, com el Jose, que es va atrevir a fintar a Fran Vázquez. I és que aquests jugadors del Cervantes no s’arruguen davant de res. I per acabar van saltar al terreny de joc les petites estrelles del Cervantes, els nens i nenes de 4rt. Els nostres menuts ens van demostrar que tenim pedrera per molts anys i amb els de p5, 1r, 2n i 3r que vénen darrere tenim bon bàsquet assegurat durant molt temps. Però no ens pensem pas que això d’arribar a ser professionals del bàsquet és bufar i fer ampolles. Tal i com van dir els jugadors blaugranes en el torn de preguntes, cal molt de treball, molt d’esforç i molta disciplina per arribar a l’esport d’elit. Ànims, petits taronges! El talent ja el teniu, només calen les ganes i seguir treballant com fins ara! Glòria Fillat
Internet en família III
Continuem navegant per internet per poder gaudir de la quantitat de recursos que ens ofereix. Aquesta vegada a través d’aplicacions o pàgines per passar l’estona i crear petits jocs o treballs manuals.
http://www.jigsawplanet.com Aplicació molt senzilla per convertir les teves fotos en puzzles i poder-hi jugar. A més, sempre les pots enviar als teus amics, posar-les al teu bloc o pàgina personal
VALORACIÓ: Molt senzilla d’utilitzar i que
té resultats molt especials. Podeu tenir a la canalla entretinguda hores i hores fent-los recomposar les fotos dels besavis, de la boda o de les muntanyes. Hi ha diferents nivells de dificultat.
http://www.pizap.com Aplicació per modificar i jugar amb les fotos. Pots vestir i desvestir la família, posar-los orelles de ruc, fer-los parlar...
VALORACIÓ: Molt interessant, sobretot a l’ho-
ra de fer una invitació d’aniversari diferent, una targeta de presentació divertida o, simplement, passar una bona estona a casa amb els fills.
http://www.readymech.com Pàgina per als viciosos i vicioses de les manualitats. Hi ha molts retallables que es poden imprimir des d’un document pdf.
VALORACIÓ: Surten figures ben boniques i
no són gaire difícils. Ideal per a les tardes d’hivern que pots estar amb la família al costat del radiador.
http://www.voki.com Aplicació per crear el teu alter-ego o més ben dit, jugar a disfressar-te creant-te una personalitat paral·.lela a qui li pots posar la teva veu.
VALORACIÓ: Molt divertit i fàcil de fer servir.
Ideal per enviar felicitacions d’aniversari sonores, avisos als fills o fillles... Cristina Fons
Tornaveu
5
Poemes amics
Hola, sóc mare de tres fills, però cap va al Cervantes. De fet no hi han anat mai i tampoc no hi aniran perquè ja són massa grans. També sóc escriptora, però no de poesia. Llavors, què caram hi faig, aquí? Ah, gran pregunta! Podria dir-vos que necessitava col·laborar en aquest número perquè fins als vint anys gairebé cada dia vaig passar pel davant de la vostra escola i volia ficar-hi el nas. Però no us ho diré perquè no és veritat. Hi col·laboro perquè al Cervantes hi tinc uns personatges molt importants del conte de la meva vida. Són el Tomàs i la Carme, dos dels meus nebots. I també perquè el 21 de maig passat vaig anar amb pares i mares de l’escola al Festival Internacional de Poesia que se celebrava al Palau de la Música i m’ho vaig passar molt bé. Vem acabar la nit al bar Nostromo. L’endemà, tornant amb cotxe al Pirineu -que és on visc-, encara tenia el cap ple de poesies i de felicitat, i vet aquí el que em va sortir...
L’endemà del Nostromo A la Maria Ahir a la nit vaig sortir de festa pel meu antic barri de Barcelona. I ara, tornant amb cotxe a la muntanya, estimo l’aire plujós de la tarda, el cartell romput de festa major del contenidor d’escombraries i aquells camps saturats de roselles, de carreretes, d’herba o de paques, amanits amb grans gestes de dallaires. Sé que estimo la gallina plomada i el vestit de la Maria, cosit de jove, que llueix als vuitanta anys, però també el gos que dorm a la plaça, el silenci dels carrerons estrets, els geranis en llaunes rovellades, l’antena torta i les bosses d’aigua penjades a totes les finestretes per lluitar contra les pesades mosques. Davant meu el vell condueix insegur el Dos Cavalls gastat i, sens posar l’intermitent, gira a l’esquerra per entrar al tros partit per la carretera. Veu el guardador solar i la barsa maleïda que, segons la Maria, si hom la talla segur que la poda, si hom la crema segur que l’adoba i si hom l’arrenca, l’entrecava. Estimo les mans que treballen l’hort d’aquell revolt de la carretera. Les mans que ara abracen el planter amb una delicada suavitat o aferren les potes de la gallina que no tornarà a pondre cap més ou, obren dos o tres conills en canal, i, tot prenent el ganivet del pa, tallen la llesca en direcció a l’estómac.
6
Tornaveu
Canto al pa que amassa l’okupa i a la vella aferrada al poble que enfonsa la solitud en el vi, però també al parral tort, que és de boix, al parral de freixera, més sereny, al nou de ferro i al forà, de canya, i a la tomaquera que s’hi enfila, híbrida, de Montserrat, de penjar, de pera o el resistent tomacó. Canto a la pluja que estén les olors, a l’equatorià que es treu el carnet i fa les pràctiques al meu davant, a les pedres d’espedragar el tros a la molsa que abriga aquestes pedres, a la neu que les maquilla de blanc i al paleta que les treballa amb els seus fills, que també són paletes, amb el clatell quartejat pel sol. Ahir vaig sortir de festa i avui estimo la tavella de mata alta i de mata baixa, i el fesol blanc, el redó, que diuen que és el més bo, perquè és el d’aquí, el del padrí, i entenc la Maria, que s’indigna perquè algú li ha pres les carreretes que creixen als camps dels avantpassats i ara no les podrà vendre a l’hotel. Condueixo i condueixo i estimo els telecadires abandonats de les pistes d’esquí de Llessui on ja només s’hi gronxa el vent, o a la vaca que brama nit i dia perquè se li han endut el vedell, aquells somiers que fan de tanca als horts i al papurrot humiliat pels pardals que s’hi aturen sense cap por. Canto a l’africà del banc del Riuet,
als oms morts amb l’escorça descarnada i quatre branques implorant al cel, a la padrina de noranta anys que cada dia es prepara les aigües de tres herbes, sempre de tres: matafaluga, Maria Lluïsa, roella, camamilla borda i dolça, flor de pi, saüc i timonets. Canto al tub de l’estufa de llenya que s’escapa del vidre retallat i a l’home que va amb bicicleta de Sort a Rialp i de Rialp a Sort. Als neoprens virolats riu avall, a les banyeres i bidons tallats que fan d’abeuradors enmig dels prats i al senyal de trànsit modificat, un cérvol per un burro català. Estimo els caiacs transformats pels racons de Sort: la sabata, l’ull, la llàntia i el peix, però també les rondes masculines que van de bar a bar cantant heroïcitats quotidianes amb copes de ratafia a la mà. Al vell borratxo fent el karateca amb una corbata lligada al cap i als visitants anònims espantats. Veig el poble de lluny i encara canto a les cites femenines a la perruqueria de tota la vida, el cap a dins de l’assecador mentre remenen revistes del cor. Canto als pits inflats dels calendaris del mecànic, al braguer endollat del fulletó de la cooperativa i al pregó recitat pels altaveus. Arribo a casa i entro a l’Internet mentre a fora, al carrer, la Maria recull el fem, no perquè faci brut sinó perquè és d’una vaca seva i li anirà bé per adobar l’hort. La sé amb el davantal apedaçat i les espardenyes molt foradades. Li sona el mòbil i sento com parla d’aquella noia i té la seva edat. Com puc fer-ho, per perllongar la nit?
Núria Garcia i Quera nuria@tornafort.com
Tornaveu
7
Per descobrir
A LA CIUTAT. Al museu? No! M’avorreixo… Fins fa molt poc, la idea de visitar un museu no li emocionava gaire a la meva filla. Al parc, a la platja, a visitar amics, sí. Crec que moltes vegades hauria preferit quedar-se a casa, però això dels museus... no era gaire per a nosaltres. Per això tenia els meus dubtes a l’hora de visitar el Museu de la Música. Per una banda, sé que a vegades hem de ser ferms a l’hora d’oferir als nostres fills diversions sense cap ni peus, però també sé que la meva filla es pot avorrir fàcilment amb les coses que són “poc interessants”. I què ens podia oferir aquest museu? Música ??? Bé, doncs ha estat tota una sorpresa. A part que el lloc és encara “ novet, bonic i net”, amb el personal molt amable, el contingut, la forma en què està presentada la història de l’evolució dels instruments musicals, els diferents estils, la influència que la música ha tingut i té en la vida de les persones... Intenteu llegir aquestes línies als vostres fills i veureu quin poc entusiasme hi posen per anar a veure el museu... És clar, amb paraules no es pot explicar el que s’explica amb objectes i ... música. A l’entrada us donen una espècie de telèfon mòbil per penjar del coll. Aquest aparell serveix per anar escoltant els sons dels instruments més estranys, els més antics i, fins i tot, alguns d’únics en el món. - Heu entrat ja a la nostra sala màgica?- era la pregunta del vigilant del museu. Una altra sorpresa? SÍ En aquesta sala estàvem escoltant música quan de sobte ens apareix un instrument darrere d’un vidre, al cap d’uns segons desapareix, i n’apareix un altre... Què ha estat això? Els nens estan completament meravellats! Mai no havien vist una imatge hologràfica tan ben feta.
8
Tornaveu
Hem vist els pianos dels palaus amb les seves precioses decoracions, tambors fets amb un tronc d’un arbre africà, hem vist els primers aparells per gravar el so. Hem vist com canviava el paper de la música al llarg de la història: des de ser un crit gairebé inconscient del membre més antic de la tribu a ser utilitzat per l’Església fins a convertir-se gairebé en una nova religió (avui en dia és un dels productes més venuts i desitjats pel consumidor). A l’última sala, segur que tots vam pensar el mateix: “ Que guai!” Es pot tocar. Quina gran idea. El més normal en un museu és el No toqueu, aquí no. En sàpigues o no, hi ha una guitarra elèctrica, un violoncel, una arpa, un orgue i instruments de percussió. Tot es pot tocar de la manera més salvatge, més desbordada o més... prometedora, potser. Per als que encara s’ho estan pensant: l’entrada dels nens és gratuïta, 4€ per la d’adult (3€ amb carnet de les biblioteques) Està al costat de l’Auditori, així que no està lluny del centre. Entrem a l’època de la pluja i el fred, però, no us quedeu a casa, encara hi ha moltes coses per descobrir a la ciutat. Vera Glevoba
La veu de les famílies
Carta a las familias sobre la puntualidad Todas las familias del Cervantes conocerán estas tres graciosas caritas...
...que aparecen en los informes trimestrales del cole al lado de la temible, imponente, enorme palabra:
P U N T U A L I D A D. Es bien posible, vamos, ¿a qué negarlo? que la gran mayoría sólo esté familiarizada con ésta...
...aunque no excluímos, por remota que sea, la posibilidad de que otros sólo conozcan ésta... Sea como sea, y sin ánimo de alentar hábitos
perniciosos, si no todo lo contrario, el equipo de redacción de TORNAVEU, en uno de sus más inspirados momentos -es decir entre las brumas aromáticas del comunitario café matutino- compuso unos versos a partir de un bolero que será poco conocido para un lector joven, pero harto familiar para el lector más vetusto. Bolero profundo en su visión del tiempo y su transcurrir… Hemos decido titular nuestra versión:
La puntualidad ay, ay ay AY! … O, como título alternativo: La Puntualidad, OH, OH, OOOOOOOH O incluso: Me riñen si llego tarde, si llego tarde me riñen, ¡siempre me riñen! Reloj no marques las horas Porque voy a enloquecer Es la hora de ir al cole Y el bocata por hacer. Bajamos las escaleras, Corriendo y sin caer Pero al llegar a la puerta ¡me cachis! ¡Hay que volver! Nos dejamos bata y bolsas Y el chándal de básquet también Y, claro está, los deberes, que se olvidaron de hacer. ¡Venga! ¡Venga! ¡Pronto, al cole! Que Gabi cierra la puerta Y si eso pasa ¿qué decir? ¿Qué excusa, que suene a cierta? ¿Que el bus llegó con retraso? Esa excusa ya no cuela, pues sabe toda la escuela que vamos en bicicleta ¡Ay! ¡Ay! Llegamos tarde y ahora ¿qué voy a hacer? Diré que todo se debe A FECSA que ¡otra vez! Apagó la luz de noche ¡y el despertador también! Aunque, claro, debería confesar con candidez que este retraso se debe a una estupenda velada escribiendo a
TORNAVEU
Inés Caravia
Tornaveu
9
Contes del món
Els que fan ploure (llegenda Sioux)
10 10
Tornaveu
No havia plogut des de feia molts mesos. El sol feia tornar marró tota la Praderia i el Gran Riu que nodria la Terra començava a assecar-se. Les plantes lluitaven contra la terra seca per poder respirar i créixer, mentre els animals es debilitaven i no podien caçar. Tothora la gent esperava mirant cap al cel i pensant què havien fet per atraure sobre ells tan mal averany. Mentre la gent esperava la Por creixia. I creixia tant ràpid, que en molt poc temps s’estengué per tota la Praderia, ofegant totes les coses i a tothom, fins que al final ho cobrí tot, menys un indret molt petit de la Praderia, on només els nens i la Gent Gran s’asseien i jugaven junts. Quan la Por va arribar a l’indret on la Gent Gran i els Nens estaven jugant, es va aturar. Un dels Nens va mirar des d’on estava jugant i va preguntar “Què és aquesta cosa que ha vingut a visitar-nos?”, “És la Por”, va dir-los la Gent Gran. “Vol jugar?”, van preguntar els Nens. “La Por ha oblidat com jugar”, va respondre la Gent Gran. Els Nens es van posar molt tristos de saber que la Por havia oblidat jugar. Van començar a parlar entre ells sobre com solucionar-ho. Finalment van decidir que si feien una Gran Dansa, llavors potser la Por podria aprendre com jugar de nou. Es van dirigir a la Gent Gran i els van preguntar si els podien ensenyar les cançons que cal saber per fer una Gran Dansa amb la Por. Com que la Gent Gran havien estat nens, sabien que era impossible intentar persuadir-los de no ballar amb la Por. No obstant, estaven contents de ser útils una vegada més, i era agradable cantar les seves cançons i sentir les veus joves aprenent les melodies i les paraules. En un punt d’aquest ensenyament, ningú no sap segur en quin moment concret, els Nens i la Gent Gran van començar la Dansa amb la Por. Els sons dels cants i els balls van ressonar per tota la Praderia deserta. Aviat el Vent va portar
aquestes cançons a les cases de la gent. A poc a poc, la gent va creuar la terra que s’estava morint fins que van arribar al lloc on els Nens i la Gent Gran estaven ballant. Quan van arribar, no es podien creure el que veien. Els Nens estaven cantant i ballant en un Gran Cercle i la Gent Gran estaven cantant i ballant en un altre Cercle, encara més gran, al voltant d’ells. I en el centre del Cercle van veure la Por. Els Nens i la Gent Gran van cridar ‘Veniu amb nosaltres, estem ballant amb la Por!’. Un per un, tots es va unir al Gran Cercle. Aviat tothom estava cantant i ballant. La Por no va resisitir gaire estona sense moure’s. I va començar a ballar. Les llàgrimes van començar a rajar pels seus ulls i el riure es va aparèixer al seu cor. Els Nens, la Gent Gran i tothom van començar a plorar amb la Por. El Vent va sentir tot aquest cantar i ballar i plorar, i va anar a veure què passava. Aviat el Vent es va sumar al Gran Cercle i tots ells van cantar i ballar i plorar junts. El Vent va portar el cantar i el ballar i el plorar per tota la Praderia per convidar totes les plantes i animals a sumar-se a la Gran Dansa amb la Por. Aviat aquestes llàgrimes van caure com la pluja per tota la Praderia, omplint el Gran Riu i donant vida a tots els llocs per on abans la por havia caminat. Hi ha gent que sap que la Gran Dansa encara existeix. Molta gent ha tornat a la feina i de seguida han oblidat la Dansa. La Por ha ballat amb molts nens des del primer dia que la Dansa va començar, i aquests nens ara caminen per la Praderia com va fer la seva Mare. Mentre el Gran Cercle romangui sense trencar-se, sempre hi haurà una casa per als nens de la Por i un lloc per jugar per als que fan ploure. Traducció: Deborah Rolph Il.lustracions: Miquel i Rita Cots
Tornaveu
11
El nostre barri
Les Puel·les de Sant Pere Sabíeu que al barri de Sant Pere hi va nàixer la comunitat de dones més antiga de Barcelona? I que no són les bibliotecàries de la Biblioteca Bonnemaison? Es tracta de la comunitat de monges del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (donzelles, verges). L’acta de consagració de la seva església és de l’any 945. Fa més de mil anys! Aleshores monestir i església s’ubicaven fora de la ciutat de Barcelona, encara entaforada dins les muralles romanes. Avui, després de moltes, moltes i moltes modificacions, l’església de Sant Pere subsisteix al mateix lloc. No és el cas de la comunitat que, com a conseqüència de la desamortització de finals del s.XIX, es traslladà al seu actual emplaçament a Sarrià, on hi viuen encara unes 40 monges. Ja vam comentar al primer número de TORNAVEU que el monestir i l’església son l’origen del barri de Sant Pere, i que a partir d’ells van créixer en direcció a la ciutat els tres carrers paral·lels que porten el seu nom. Al llarg dels segles el monestir ha tingut èpoques d’esplendor i també èpoques difícils, en què ha estat devastat, incendiat i espoliat. Per explicar tot això i molt més, el Museu d’Història de Catalunya li acaba de dedicar una exposició. El dia de la inauguració, l’onze de desembre, TORNAVEU hi era! La Gertrudis Nin, abadessa actual de la comunitat de monges va lloar el tremp de les seves antecessores, i les va definir com a dones valentes i decidides, i fins i tot va donar a entendre que
12
Tornaveu
prendre els hàbits representà per a elles tot un acte d’alliberament. Curiós, oi? Potser si pensem en les èpoques que els va tocar viure ho podem anar entenent. No es pot negar que, en un món patriarcal on les dones només tenien dret a acatar el que deien els homes, les germanes del monestir disposaven de certa autonomia i de capacitat de decisió. El director del Museu, l’historiador Agustí Alcoberro ens va convidar a visitar l’exposició comentant-nos que, no només hi trobaríem la història d’un edifici, si no la d’una comunitat, i a través de totes dues, la història d’una ciutat i d’un país. Animeu-vos, doncs, a fer aquesta visita. L’exposició hi és fins a finals de febrer, és gratuïta i ho teniu a prop! Poques vegades tindrem l’oportunitat que tot un Museu d’Història dediqui una exposició a un tros del nostre barri. Hi descobrireu moltes coses, com per exemple una curiosa activitat artesanal a la que es dediquen actualment les monges, de manera molt professional...
Oriol Garcia i Quera
A dalt: Monestir de Sant Pere de les Puel•les i Barcelona cap al segles X-XI. Fixeu-vos en el rec comtal, en les muralles romanes... i proveu de localitzar en quin camp hi ha ara la nostra escola! A baix a l’esquerra: Cartell de l’exposició i a la dreta: Dibuix de Lola Anglada de la Plaça de Sant Pere l’any 1830.
Tornaveu
13
Crònica de viatge
Desde México con furor Hasta aquí viajo en volandas, a un lugar mágico y bello, alejada de mi casa, del Cervantes y del Hampa (¿va con hache o va sin hache?), es que ahora no recuerdo, aquí todo va con hache, ele y te (¡Ay qué telele!) Tenochtitlán… ¡que vértigo, en el país de México! Imploro pronto a los dioses, y a Pancracio, que en los días de trabajo, los niños jueguen, se diviertan, mientras yo gano unas perras, (así es la vida de perra) ¡corrupción en el DF! Lagunas, no más hay una Y no hablemos de los huertos, Reformados en paseos, plazas, parques, edificios, ¡qué bullicio el bello zócalo, qué grandeza la de México! E implorando e implorando, olvidando carros y urbes, de pronto me vi llorando, sin mis niños, sin sus llantos, por las montañas lejanas, de esta potencia agridulce, que es México. Los días si es que pasaban, las fotos los congelaban, y yo rodando y rodando, a Judith con el mazo dando,
14
Tornaveu
imaginando el Cervantes, ¿sería aún el de antes? ¿Y los niños? ¿Son los mismos, o serán ya del buen manco, de ese, del de Lepanto, padre adoptivo de todos, y también de mexicanos? Desenfundo al fin el sable, la cámara arde que arde, comiendo tarde tras tarde, chapulines y nopales entre micros, lentes, cables, en la peña de Bernal, —miren el mapa, qué tal— de México. Y con la vista nublada, por las tierras de Morelos, confundílas con La Mancha, creyéndome junto a casa, al fervor de Sancho Panza. ¿Son esas motas mis niños, entre albercas, pinos, trinos con sus flechas y sus arcos, un día de carnaval mexicano sin igual? No,—dijo una voz— ni tampoco son molinos. Son tres bardos indiecitos, que esperan sus entrevistas. Y si no afinas la vista, la camarita echa chispas ¿Es el chile, la enchilada? ¿o la brisa mexicana? Y yo, reza que te reza, ¡ya enfoco el foco, mi jefa! es que a mis chicos añoro,
y mi cámara… va solita, si la controlo, se irrita cuando busco a mis chinitos, achuchables, redonditos y ella: lagos, cielos, picos, en este lindo y querido México. Reposada la resaca, afiné mentes y lentes de camino a Cuernavaca. Hienas, vacas, muertos, ríos, hartos de sol y de frío patos, cuervos, alebrijes cardenales, hormigueros ¡si los viérais, niños míos! —Ay hija mía, no empieces, ya les pasarás el vídeo. —Tienes razón, ¡qué diantres!, a ver si vamos por partes y te fías del Cervantes, ¡también tiene su palmera, su fuente, sus escaleras!
y pa’ darle yo más miedo le canté una fiel ranchera. México, pueblo tan grande, se quedó sólo en el mapa de los libros y del alma, y en el Cervantes de vuelta, relaté ya la experiencia del periplo que aún me sube, espumante tal cual nube, y de vida rebosante, a pesar de lo revuelta que por las calles anduve de México. Text: Elena Vilallonga
Y los niños saltan, cantan, juegan, ríen, ¡y se espantan! ¡Mas yo vi una calavera! maya, azteca y verbenera en esta tierra de duelo, colonial, barroca y negra,
Tornaveu
15
Lletra menuda - Els Astronautes 1er.
LA CRISI Som al matí, els encarregats i les encarregades de la classe de 1r ja han portat a terme les seves tasques: escriure la data a la pissarra, apuntar al calendari la temperatura, preparar i baixar la llista del menjador i passar llista. Desprès de parlar de les notícies del dia, la mestra planteja als nens i les nenes que havien d’anar comentant als pares la necessitat de pagar les colònies, però que ningú hauria de quedar-se sense anar-hi per problemes de diners, que si algú no podia a anar de colònies perquè a casa li deien que no hi havia diners perquè hi havia... i sense dir la paraula, va començar un joc del penjat a la pissarra amb la paraula “crisi” que va donar pas a algunes preguntes sobre el tema. La mestra va proposar als nens i les nenes que preguntessin a casa: què era la crisi?
MERCÈ:
RECORDEU QUE UN DIA TENIEM DE DEURES PREGUNTAR A CASA QUÈ ERA AIXÒ DE LA CRISI? DONCS BÉ, LA VIOLETA ENS VA PORTAR AQUEST DIARI. La Violeta ensenya a la classe una separata del diari que porta a la portada la paraula:
CRISI
MERCÈ:
SABEU QUÈ VOL DIR CRISI? AMB QUÈ TÉ RELACIÓ LA CRISI?
MOLTS : AMB ELS DINERS. MERCÈ: I QUÈ TÉ A VEURE LA CRISI AMB ELS DI-
NERS?
VIOLETA: QUE LA GENT NO TÉ DINERS. Entre la Violeta i la Mercè busquen en el diari un mapa en el que surten marcats els països que es troben en situació de crisi.
VIOLETA:
ELS PAÏSOS BLAUS SÓN ELS QUE TENEN MENYS DINERS.
MERCÈ:
COM QUE ÉS MOLT PETIT, DESPRÉS EL RETALLAREM PER PODER VEURE’L BÉ. Mostra llavors un gràfic que surt al mateix diari.
MERCÈ: NENS, NENES, US RECORDEU QUÈ ÉS AIXÒ? COM ES DIU?
MARTÍ: SÓN MUNTANYES DE DINERS.
16
Tornaveu
MERCÈ: ENGEGUEM ELS CERVELLS. QUAN REPRESENTEM UNA INFORMACIÓ D’AQUESTA MANERA, QUÈ ÉS? COM ES DIU? TENIM ALGUNA REPRESENTACIÓ AIXÍ A LA CLASSE?
YASMINA: LA TEMPERATURA. MERCÈ: I COM ES VEU QUE PUJA O BAIXA? RITA: AIXÒ ÉS LA TEMPERATURA DELS DINERS. MERCÈ: I AIXÒ QUÉ VOL DIR? RITA: QUAN PUJA LA MUNTANYA HI HA MOLTS DINERS. VIOLETA: EL BLAU ÉS D’ ESPANYA I EL VERMELL DELS ESTATS UNITS? MERCÈ: I COM ES DIU QUAN POSEM UN NÚMERO AMB AQUESTA RATLLA? BRU I YASMINA: GRÀFICA. MERCÈ: MOLT BÉ, AIXÒ ÉS UNA GRÀFICA COM LES QUE FEM A LA CASSE PER LA TEMPERATURA. Mostra ara un altre dibuix que il•lustra un article; és un dòmino del qual ha caigut la primera fitxa, que està a punt de fer caure la resta.
MERCÈ: I AIXÒ QUÈ ÉS? VIOLETA: UN DÒMINO, AIXÒ TAMBÉ SURT AL DIARI. MERCÈ: EN QUINS PAÏSOS HI HA CRISI? HI HA CRISI
PERÚ?
AL
MARIO: I A NUEVA ZELANDA? MERCÈ: ON ESTÀ NOVA ZELANDA? Surten diferents nens i nenes i van assenyalant fins localitzar Nova Zelanda.
MERCÈ: QUÈ VOL DIR QUE HI HA CRISI? MARIO: QUE ERES POBRE. MERCÈ: D’ ON HAS TRET AQUESTA INFORMACIÓ.
MARIO: DE CASA. AINARA: QUE NO
TENS DINERS I NO
POTS FER RES.
IAGO: A MI M’ HAN DIT QUE LA CRISI ÉS QUE COM SER POBRE.
Tornaveu
17
UNAI: JO VAIG PREGUNTAR AL MEU TIET I M’HA DIT QUE ÉS TENIR POCS DINERS. PAULA: VOL DIR QUE HI HA ALGUNA GENT QUE ESTÀ AMB MOLTA CRISI I DONEN DINERS. MARTÍ: A MÍ ME HAN EXPLICADO QUE HAY UNOS PAÍSES POBRES Y QUE PIDEN DINERO PARA SER NORMALES.
JULIA: PUES PODEN TREBALLAR. MERCÈ: I QUÈ PENSEU LA RESTA? MARTÍ: ÉS QUE NO TIENEN DINERO PORQUE NO HAY TRABAJO. UNAI: PUES QUE HAGAN TRABAJO. IAGO: TINC DOS COSES: UNA ÉS QUE ÉS IMPOSSIBLE GUANYAR DINERS TREBALLANT ALLÍ PERQUÈ VAN AL TREBALL I ELS DIUEN QUE NO HI HA DINERS PER PAGAR. I LA SEGUNDA COSA ÉS, PER QUÉ NO EXCAVEN MINES D’OR?
MERCÈ: SABEU QUÈ PASSA? ÉS QUE ÉS COM UNA CADENA. RESULTA QUE UNA PERSONA ES QUEDA SENSE FEINA. NO TÉ DINERS I COM QUE NO TÉ DINERS, NO POT COMPRAR. NO POT COMPRAR, PER EXEMPLE, UN PIS. I SI NO ES PODEN COMPRAR PISOS, NO ES VENEN. I SI NO ES VENEN PISOS, ELS PALETES NO TREBALLEN.
MARTÍ: I TAMBÉ ES QUEDEN POBRES? MERCÈ: I QUÈ PASSA AMB LES FÀBRIQUES QUE FABRIQUEN TOTXOS? BRU: QUE NO SERVEIXEN DE RES. MERCÈ: DONCS AIXÒ ÉS L’EFECTE DOMINÓ. TORNEM A MIRAR EL DIARI. YASMINA: EL MEU PARE EM VA DIR UN DIA QUE MOLTES PERSONES VAN MORIR. MERCÈ: I PER QUÈ YASMINA? CREUS QUE AIXÒ TÉ A VEURE AMB LA CRISI? MARIAN: YASMINA, ESO NO ES CRISIS! JÚLIA: ANANT A LA PISCINA VAIG ESCOLTAR UNA COSA. EM VAM DIR QUE EL PRESIDENT BARCELONÉS ES UNA MICA DOLENT PERQUÈ HI HA GENT QUE NO TREBALLA. Els divendres al matí els nens i les nenes de primer van a la piscina. És un dia especial no només pel que fa a l’activitat esportiva, sinó també perquè hi van caminant pel carrer. A més a més i per segona vegada, aquesta setmana, en comptes de tornar directament a l’escola, la mitja hora de pati es farà en un parc que hi ha al costat de les instal•lacions esportives. El camí fins a la piscina és un temps de jocs controlats, converses, observacions sobre les cases en les que viuen (durant el recorregut passem per davant o a prop de les cases d’alguns nens i nenes), les motos, la gent i tot allò que ens trobem al carrer i, de tant en tant, picabaralles per qüestions de parella o situació en la fila. La conversa que reprodueixo a continuació va tenir lloc durant un d’aquests trajectes a la piscina; ho faig en estil indirecte perquè no tinc notes i la reprodueixo tal i com la recordo: El Martí explica que el dia anterior estava al carrer i va veure una manifestació. Que hi havia gent amb xiulets i banderes i de tot, i que cridaven i feien molt soroll. S’estaven manifestant perquè ja
18
Tornaveu
no tenien feina i no tindrien diners i es moririen de gana. Als pocs minuts, escolto que la Júlia i la Yasmina estan parlant de la possibilitat de fer arribar diners als pobres mitjançant un sistema de tubs que es col•locarien al terra i servirien per deixar-los monedes. Jo pregunto per la viabilitat del seu projecte i la Júlia diu que no només és un bon sistema, sinó que alguna cosa hem de fer per evitar que la gent es quedi sense feina. Angoixada i indignada, diu que la gent no podrà comprar menjar i es morirà de gana, i es moriran de gana també els fills de la gent, i que potser el que s’ha de fer és una manifestació. Explica que ella sap com fer una pancarta i la Yasmina diu que ella també té roba i pals i que poden fer una pancarta. Volen demanar a l’alcalde que la gent no es quedi sense diners. La Yasmina i la Júlia segueixen parlant de la manifestació; la Yasmina explica que els seus pares li han dit que l’alcalde és una mica bo i una mica dolent. La Karima, que porta uns minuts atenta a la conversa, diu que ella creu que l’alcalde del Marroc és millor. Jo li pregunto per què pensa que pot ser millor , diu que no ho sap, que només pensa que és millor, que fa millor les coses, però sembla que li faci vergonya que jo l’hagi sentit. Dies després, quan a la classe es planteja la conversa sobre el tema de la crisi, la Júlia recorda aquesta conversa. Ana Peralta, mestra de pràctiques.
MERCÈ: PERÒ QUAN DIUEN QUE L’ALCALDE O EL PRESIDENT ÉS DOLENT, NO ÉS QUE SIGUI DOLENT DE “PEGAR TIROS”.
JÚLIA: TINC UNA ALTRA NOTÍCIA QUE NO TÉ A VEURE AMB LA CRISI. I ES QUE UNA GENT VA A TRIGAR MOLT A ARRIBAR AL POL NORD.
MERCÈ: AIXÒ TAMBÉ ÉS MOLT INTERESSANT. QUAN TROBEU NOTÍCIES INTERESSANTS, EL QUE HEU DE FER ÉS RETALLAR-LES DELS DIARIS O SI LES HEM VIST A LA TELEVISIÓ, LES ESCRIVIM I DESPRÉS ANEM FENT EL SEGUIMENT.
JÚLIA: ÉS QUE VOLIEN ANAR AL POL NORD. MERCÈ: JÚLIA, ARA ESTEM PARLANT DE LA CRISI, SEGUIM AMB AQUEST TEMA. JULIA: ÉS QUE QUAN VAN ANAR AL BOSC INUNDAT, HI HAVIA PETJADES. MERCÈ: UN ALTRE DIA PARLAREM DEL BOSC INUNDAT, PERÒ ARA ESTEM PARLANT DE LA CRISI. OLIVER: A SANTO DOMINGO TAMBÉ ESTAN EN UNA MICA DE CRISI. MARIAN: EN TODOS LOS PAÍSES. IAGO: SÍ, PERQUÈ LES TENDES SÓN MOLT CARES. MARTÍ: PORQUE ES LA CRISIS Y NO HAY TRABAJO. IAGO: JO VAIG VEURE A FRANÇA QUE ELS FRANCESOS VAN TRIGAR CINC SETMANES I UN DIA I ELS ALEMANYS...
MERCÈ: PERÒ AIXÒ ÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. MARIO: ¿POR QUÉ LOS DE LA CRISIS NO SE VAN A VIVIR CON UN MILLONARIO? MERCÈ: ÉS CLAR QUE SÍ, AIXÒ SERIA FANTÀSTIC. QUINA PROPOSTA MÉS INTERESSANT. QUE ELS QUE ESTAN EN CRISIS VAGIN A VIURE AMB UN MILIONARI.
AINARA: I AIXÍ ES PODRIEN COMPRAR MENJAR I DE TOT. (CONVERSA RECOLLIDA PER ANA PERALTA)
Tornaveu
19
Lletra menuda - L’Atmosfera 3er.
(From left to right and from up to down) Júlia, Tomàs, Youssef, Sebastián, Ismael, Pau, Tayyab, Aarón, Ramón, Lenin, Dani, Lola, Waleed, Saleamlak, Irene, Sonia, Jofre, Dounia, Antón, Ikram, Mourad, Estefania, Montse and Anna. The photo of our friend Ruben is missing.
Hola, som la classe de 3r de l’escola Cervantes, l’Atmosfera. Us volem explicar com hem començat a conèixer uns nens d’una escola de Finlàndia. Un dia van venir al cole molts professors finesos a veure com treballàvem. Ens van preguntar d’on érem, com ens dèiem, etc. I nosaltres els vam contestar i també els vam preguntar coses: Com es deia la seva escola, quins eren els seus noms, a quina ciutat vivien, etc. Vam descobrir que la seva escola és a Helsinki, la capital de Finlàndia, i que es diu Puistola. Una d’aquestes mestres sabia parlar una mica el castellà.
20
Tornaveu
L’endemà va venir només un mestre d’aquest grup. Va fer fotos, va veure què fèiem i va observar els nostres costums. Quan va marxar ens va proposar si volíem conèixer i fer-nos amics dels nens i nenes de 3r de la seva escola. Ens va semblar perfecte. L’Estefania li va donar la seva adreça de correu electrònic. El primer dia del 2n trimestre vam rebre un e-mail. En aquest els nens havien escrit en anglès què els hi agradava del Nadal. Vam intentar endevinar el que posava. Nosaltres també vam escriure el que més ens agrada del Nadal en anglès i en català i algunes coses sobre nosaltres: Quins menjars típics tenim aquí, quines assignatures ens agraden més, com és la nostra classe, com ens diem i què ens agrada fer en el temps lliure. També els hi vam demanar que ens expliquessin aquestes coses sobre ells. Tot això ho vam escanejar i ho vam enviar per mail juntament amb una foto nostra. Gràcies a ells, hem creat una adreça de correu electrònic per la classe per poder enviar i rebre e-mails. Aquesta és atmosfera2@hotmail.es. Si ens voleu dir qualsevol cosa escriviu-nos a aquesta adreça. Esperem rebre moltes notícies! Adéu, Atmosfera
Tornaveu
21
22
Tornaveu
Some more information and questions! Ruben, Tayyab, Ramón and Jofre: Ruben likes art workshops. Tayyab and Ramón like maths. Jofre likes gimnastics. What subjects do you like? Pau, Mourad and Sebastián: We like to play football, basket amb computer games. What do you like to do in your free time? Hello, we are Tomàs, Ikram, Lola, Anna and Youssef. We like a lot of things of our school. Specially we like to go to the playground. We want to know what do you like of your school? Júlia, Saleamlak, Lenin Irene and Antón: Our classroom name is “Atmosphere”. It’s big and very nice. How is your classroom? Has it got a name? Best wishes,
Atmosphere class.
Tornaveu
23
Lletra menuda - P3, P4 i P5
TALLERS EN EL CICLE INFANTIL Els nens i les nenes de les aules de P3, P4 i P5, cada dimecres fem tallers. Aquest dia totes les mestres que estan amb nosaltres preparen molts materials, pensen activitats divertides i engrescadores, diferents de les que fem cada dia a la nostra classe. És divertit perquè ens barregem tots i així ens coneixem més i també ens podem ajudar, els més grans, que som «les papallones», amb els «taurons » i «els elefants», que són els més petits de l’escola. Aquest curs estem fent: collage amb la Irene, aprenem a cuinar amb l’Amparo, fem experiments amb la Judit, construïm invents amb la Montse M., fem figures i formes de fang amb la Montse J., juguem al gimnàs amb la MªJosé, i pintures amb diferents textures amb la Dolors.
COLLAGE Amb diferents materials, fem volar la imaginació i fem petites obres d’art, tot enganxant: petxines botons diferents tipus de paper plàstics de diverses mides, i moltes coses més...
JOCS Aprenem els jocs de sempre: pica –paret l’aranya l’anell picapedrell la gallineta cega mar- terra la xarranca
AIGUA Experimentem amb l’aigua i comprovem quines coses suren i quines no: taps de suro, xapes, taps de plàstic, bales de vidre i joguines petites de cada classe. Observem, parlem i traiem les conclusions.
24
Tornaveu
FEM INVENTS Portem capses, cartrons, ampolles de plàstic... molts papers de colors i mides diferents i amb la nostra imaginació construïm i inventem: naus, cotxes, animals, robots... cases...
CUINA Amb les mans a la massa fem de cuiners: barregem diferents ingredients: farina, sucre, mantega, ous, llet... i elaborem les nostres receptes.
FANG Experimentem amb el fang: és fred, tou, embruta molt, l’apretem, l’estirem... el podem modelar com volem, fem animalets, muntanyes, empremtes...
PINTURA Estampem amb diferents materials i textures, esponges, taps de suro, fulles, roba, llanes...
Tornaveu
25
El conte
Una vaca que es deia Suzanna A poques milles d’allà on vius, hi ha un lloc molt bonic anomenat la Granja de HeartsGrove. I en aquesta granja hi viu una vaca que es diu Suzanna. Ara bé, Suzanna era una vaca que només menjava herba. Mai no havia menjat altra cosa que herba.
ple de pomeres. Pomes! Pomes verdes, pomes vermelles, pomes petites, pomes grosses, pomes dolces al paladar, pomes àcides per fer al forn, pomes fortes per fer sidra. La Suzanna va menjar totes les menes de poma que pugueu imaginar.
Herba, herba, herba. Era herba exuberant i verda però era només herba. Us agradaria menjar herba cada dia?
I durant unes setmanes estava prou feliç amb les pomes.Però aviat arribà el dia en què digué: «Ja estic farta de menjar pomes. He de buscar una altra cosa.» I així doncs, començà a menjar altres coses.
Cada dia es despertava i ensumava l’aire fresc del matí. Aleshores sortia al pasturatge i menjava herba. De tant en tant descansava i mentre descansava, anava ruminant. Als vespres tornava a l’establia i durant hores es quedava allà dreta, mastegant i ruminant i rumiant sobre com havia anat el dia. Un dia d’aquests,la Suzanna va pensar, «Estic farta de menjar herba. Vull menjar alguna cosa diferent, em demano què més hi deu haver per menjar?” Començà a buscar altres menes de menjar i va trobar una gran bossa de peres. Després de repensar-s’ho en va mossegar una. Era deliciosa! Després d’això, tot eren peres! Peres verdes delicioses, peres rosades, peres grogues, peres llargues, peres rodonetes, peres madures i sucoses, peres dures i cruixents. Un gavadal de peres. Bé, durant una setmana només va menjar peres, i estava bastant contenta amb les peres. Fins que va arribar el dia que va pensar: «Ja n’estic farta de peres! Provaré alguna altra cosa.» I aleshores va veure un verger
26
Tornaveu
Primer va menjar pastanagues, després menjà patates. Durant uns quants dies, va menjar naps, i durants uns quants dies més, xirivies. Al cap d’un temps va començar a menjar mongetes, i quan es van acabar les mongetes va menjar pèsols. Un temps menjava espinacs i després es passava a la coliflor. La Suzanna va menjar de tot el que va trobar a l’hort. Però cada vegada menjava el que fos durant unes setmanes i després se’n cansava. Sempre volia un nou sabor. I finalment va dir-se: «Estic cansada de menjar sempre el mateix, dia rere dia, matí, tarda i nit. Menjaré tot de coses diverses en un sol àpat.» I això és el que va fer. Va decidir fer un gran banquet. Va preparar tota mena de menjars exòtics i deliciosos, alguns coneguts i d’altres desconeguts. Hi havia alvocat i amanida de tomàquet, hi havia patates bullides amb maionesa, hi havia sopa de remolatxa amb pa i mantega, hi havia pebrots rostits, i hi havia arròs amb bolets i porro. Per
postres hi havia un gran pastís esponjós de confitura amb gelatina de gerd i gelat de vainilla!
I va adonar-se que havia passat una cosa estranya…
Quin àpat més deliciós! La Suzanna estava encantada. Va posar unes estovalles boniques sobre el camp i hi va col·locar el menjar. Aleshores va ajeure’s sola per menjar sota un gran arbre.
Ja no era capaç de ruminar! NO sabia què fer. Tenia gana però no sabia què menjar. Va beure ua mica d’aigua del riu, i de sobte va olorar una cosa meravellosa...què podia ser? Era l’olor de l’herba! L’herba exuberant que creix vora el riu. Va començar a rosegar-la i era deliciosa. Tenia un gust...perfecte.
I quan s’ho va haver acabat tot, i no en quedava ni una engruna, es va estirar per fer una migdiada. Era ja vespre quan va despertar-se, i la veritat és que no es trobava gaire bé. Li feia mal l’estómac, tenia la llengua seca, li coïen els ulls. No sabia què li passava.
I des d’aquell dia la Suzanna va menjar herba —amb alguna variació ocasional— i cada nit va ruminar, que era la seva activitat favorita. Text: Maya Mitchel Fotos: Elena Vilallonga
Tornaveu
27
Artistes del Cervantes
Us heu fixat mai que, a l’hora d’anar a recollir els nostres fills, cada cop es fa més difícil no topar-se amb un artista, pel pati de l’Escola? I és que cada cop n’hi ha més, entre pares i professors. I els que encara hem de descobrir! Molts d’ells ens han mostrat ja el seu talent a les festes TORNAVEU, com la Sandra Rehder, la Sara Davison, l’Elena Vilallonga, l’Angel Distefano, en Jonathan Glanzberg, l’Àlex Alesso, la Maria Sol, Stephen Burgen o en Victor Bocanegra. Hem disfrutat del tango, blues, cançó, folk, música clàssica, poesia, contes.... Però això no s’acaba aquí. Els nostres artistes no paren i sembla que el 2009 serà un any de novetats. Avui us en presentem tres: una exposició, un còmic i un C.D. de música. Enhorabona a tots tres per la vostra tasca professional, i no oblideu tenir-nos al corrent dels nous projectes!
APUNTES DE CRÓNICAS -ExposicióLa exposición de Rosanna Casano consta de una serie de dibujos hechos a carboncillo y creta que tienen como sujetos las figuras humanas. Esa ausencia de figura de los últimos años de su pintura se materializa aquí en muchedumbres que, desorientadas, huyen sin saber adonde ir. Periferias, espacios abiertos, lugares despojados de identidad, trágicos, estos dibujos llenos de fuerza y expresividad están inspirados por la rabia e indignación hacia los acontecimientos de violencia y tumulto que a través de los medios de comunicación nos llegan como noticias de furiosa actualidad. La artista se remite a los diversos escenarios en varias áreas geométricas haciendo de ellos un tema de dimensión universal y psicológica. Sorprende ver como este trabajo claramente contemporáneo tiene en realidad sus raíces en el mismo renacimiento. La pintora usa a su vez el dibujo más como arma que como herramienta. Ella misma se implica en la lucha usando el tizón con una energía telúrica y una furia inusitada, como arañando el papel. La figura humana que nos dibuja Rosanna Casano es una figura extrema, dramática, tal vez marginal, colapsada por la violencia, por el extravío de su propia conciencia de ser. La próxima exposición de Rosanna Casano tendrá lugar en la Galería Esther Montoriol, C/ Diputació 339 (entre Bailèn y Girona) el 26 de marzo de 2009. Elena Vilallonga
PALLARS 1487. El darrer comtat -CòmicAquest còmic l’han fet un pare i una tieta d’alumnes de la nostra escola. Tracta sobre el comte de Pallars Hug Roger III, i sobre tres dones de la seva família, els seus vassalls i els seus enemics, a les acaballes del s. XV. És una història d’acció i de guerra, que parla d’orgull i valor, de lleialtat i amor, de perseverança, de l’ànsia de poder del poderosos, de cobdícia, d’intrigues, traicions, abusos i prepotència. Hug Roger és un guerrer i gran senyor feudal conegut com “la fera, el senyor de les muntanyes”. Molt a contracor se sotmet com a vassall al rei Ferran II per mirar de fer front a les intrigues dels Cardona, uns familiars rancuniosos que fan servir la seva influència amb la corona per desposseir-lo de les seves propietats i humiliar-lo. Però els Cardona no descansen i aprofiten el desig de la monarquia de dominar absolutament el territori. El comte cau en desgràcia, però l’aventura continua… Les imatges mostren la vida a l’interior del castell i veiem amb detall el teler de l’esposa, el vestuari, el mobiliari i guarniments de l’època; al pati del castell tot és moviment: pagesos,
28
Tornaveu
artesans, pastors, nens enjugassats… inclús un poeta que li recita poemes d’amor a la senyora. També veiem el luxe de la cort dels reis catòlics. El exteriors són magnífics: muntanyes, boscos, muralles, castells, torres i portals, amb traços precisos; pendons, armadures, cavalls i armes, tot el rebombori i moviment de la guerra. El gust pel detall documentat tornem a veure’l durant l’atac al castell, on els guerrers de dins es defensen amb ballestes i els que els ataquen ho fan amb bombardes (incipient artilleria). Hi ha vinyetes de totes mides: enormes amb vistes panoràmiques, petites amb primers plans i detalls o incrustades a sobre de les grans. Algunes formen angles curiosos que fan la visió engrescadora. Els diàlegs aconsegueixen lligar una història complexa i trepidant. L’Oriol i la Núria ens ofereixen uns herois amb detalls interessants per als lectors del s. XXI: al comte els reis Catòlics li semblen menyspreables perquè van crear la Inquisició; les dones adquireixen en un relat d’armes el protagonisme que la història escrita els ha negat; els personatges, amb la seva lleialtat i valentia per fer el que senten que han de fer, arriben a ser uns autèntics herois. Us convido a llegir-lo, segur que us agradarà. Elena Calvo
FONOGRAFIES -Música«Fonografiar: 1. v. tr.[L.C.] [CO] Esgrafiar sons amb colors adients i a sobre dibuixar-hi mots entenedors, i articular-ho tot per donar-li fe de vida i foc posant-se en marxa en els senders de la selva sonora, proferint notes amb els instruments: iniciant l’esborrany amb piano i veu, i fent que la veu es dreci de veritat des de l’ànima en abonament d’alegria, o pesombre de malenconia, per conjurar totes les misèries humanes viscudes sobre la capa de la terra. I complicar-ho amb còmplices: primer, músics, productors, la companyonia fecunda. Després, els oients. I tancar el cercle, —en abraçada—amb la vana esperança d’haver robat una guspira física a les deesses, per passar-la. Fonografiar és una de les coses que més m’agrada de la vida». Víctor Bocanegra Després de l’èxit i de l’estima que va suscitar el seu BLOC DE LÍRICA DURA (Agharta, 2005), Bocanegra torna per oferir una petita joia amb deu cançons de collita pròpia, FONOGRAFIES (Agharta, 2008). La crítica autoritzada l’ha saludat com a «esdeveniment musical de l’any» dins del terreny de la cançó d’autor, i també han destacat el seu «romanticisme pervers» i «la nítida bellesa» de l’enregistrament, juntament amb la «innovadora densitat dels sentiments expressats a través d’una veu singular servida amb estructures clàssiques del gènere». Bocanegra assoleix amb aquest disc un difícil equilibri entre una sonoritat del que es podria anomenar «híbrid-pop-jazz», fill del blues —amb «groove», però també amb atmosferes d’un calculat distanciament dramàtic que no defugen la importància de la melodia—, i alhora una poètica acurada en les lletres on s’expressen els embats del cor humà i les tribulacions, sovint en clau irònica, d’un home del segle XXI. Una aportació de pes en la història de la cançó europea en català. Francesc Badia
Tornaveu
29
Notícies fresques
Ens ha tocat...! El novembre passat es van lliurar els Premis Catalunya d’Educació 2008, que reconeixen la feina dels mestres, professors, centres educatius i institucions impulsors de l’escola catalana. En la categoria d’institucions (dotada amb 6000 euros) el premi ha estat per a la xarxa Coordinació 0-18 que agrupa les escoles públiques d’educació infantil, primària i secundària dels barris de Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i Gòtic.
Aquesta xarxa està integrada per nou centres, més de 200 professors i altres professionals, plans estratègics, plans de millora, projectes d’innovació, plans d’esport escolar, programa Èxit, serveis d’acollida, menjador, extraescolars... El jurat ha valorat la tasca de col·laboració i coordinació organitzativa i pedagògica que duen a terme els centres d’aquesta zona, que ha representat una millora en la qualitat de l’educació bàsica i una oferta educativa equilibrada i cohesionada socialment. La nostra escola forma part d’aquesta xarxa, així que d’aquest premi ens en toca un trosset! Més enllà de la dotació econòmica, recollir un premi de tant en tant, sempre va bé. D’una banda representa un reconeixement a una feina ben feta i d’una altra t’encoratja a seguir treballant en la mateixa direcció. Enhorabona a tots els que heu fet possible aquest guardó!
30
Tornaveu
Les veus del Cervantes
Quina cara de bons minyons, que fan, tots plegats! Deu ser l’esperit Nadalenc!
Tornaveu
31
LLIBRERIA MONTSERRAT EDITORIAL STUDIUM C/BEATES, 8 TEL/FAX. 933190078
GRAN BODEGA EL MAESTRAZGO
Sant Pere Més Baix, 90
ENMARCACIONES MARCS ARIAS SL SANT PERE MES BAIX 16 TEL. 933190061
CARNISSERIA PEPITA Sant Pere Més Baix, 84
Sant Pere Més Baix, 61
FRUTERIA LA MAÑA ALVAREZ DE CASTRO 10
QUIOSCO ANGEL FRANCESC CAMBÓ 23
08003. Barcelona
AV FRANCESC CAMBÓ 30-36