Exposicio Pobles Indigenes i Petroli by Toni Sánchez Poy

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

Stock photo

Pobles Indígenes i Petroli

. 2 PETROLI Geologia Productes El petroli és el producte mineral més versàtil que hi ha. La seva alta intensitat energètica dóna combustibles com la gasolina, gasoil, querosè que permeten moure per terra, mar i aire milions de mercaderies i persones per tot el planeta. Imprescindible també per l´agricultura, indústria, calefacció i generació d´electricitat. El

El petroli està format per la descomposició i transformació de restes d´animals i plantes que han estat enterrats a grans profunditats durant milions d´anys. És una barreja complexa d´hidrocarburs líquids, compost en gran part per carboni i hidrogen, amb petites quantitats de nitrogen, oxigen i sofre.

gas natural i els gasos butans (età, butà, propà) són usats per la calefacció i combustible industrial. La transformació dels polímers donen una infinitat de plàstics. Els asfalts són usats per pavimentar milions de quilòmetres de carreteres. El petroli és, en definitiva, l´esquelet i la sang dels la civilització industrial actual.

Barril de petroli: usos i subproductes USOS PRINCIPALS DELS PRODUCTES DEL PETROLI

ALTRES USOS DE PRODUCTES DEL PETROLI Alguns articles d'ús diari

Comparació calories litre de petroli i un plat de spaghetti GAS EMBOTELLAT BENZINA per a aeroplans, automòbils i autobusos

TORRE DE FRACCIONAMENT

1 plat de spaghetti: 1,478 MJ = 353 Kcal

QUEROSÈ per a enllumenat, calefacció i tractors

Combustibles Dissolvents Insectividas per a avions de retroproducció per pintures

Drogues

PETROLI CRU

OLIS LUBRICANTS I GREIXOS per maquinària

Herbicides i fertilitzants

Plàstics

Cautxú sintètic

Pel·lícula de fotografia

Veles

Paper encerat

Betum

Unguentos i cremes

COMBUSTIBLE per a calderes de fàbriques i vaixells

1 litre de petroli conté l´energia de 32 plats de spaghetti ASFALT per ferms de carreteres

4,0

2,4

7,8

22,5

Holanda-Regne Unit EEUU UK EEUU frança EEUU Xina Italia Brasil Estat Espanyol

3,3

3,0

Alemanya

Estats Units

5,6

Japó 4,0

2,3

9,6

Mèxic

Xina 3,6

Líbia 7,9

L´any 2008, les reserves provades mundials eren 170.800 miElsde10petroli principals productors %) lions de països tones, Païsosconcentrades amb més (ensobretot (en %) als païsosreserves de l´Orient Mitjà.

3,4

Índia

3,4

Veneçuela

2,9

Nigèria

Els 10 països més consumidors Elspetroli 10 principals de (en %) països productors (en %) Països amb més La producció mundial l´any: 3.928.8 reserves (en %) milions de tones. Malgrat els esforços Els 10 països més consumidors en explorar nous jaciments, la producde petroli (en %) Elsva10créixer principals ció només un 0,4% més que països productors (en %) l´any anterior.

panyies, la població urbana i rural ha quedat atrapada en un consum captiu a corporacions transnacionals de capital deslocalitzat. Empreses que han adquirit un poder econòmic més gran que el PIB d´alguns països i amb molt escàs control públic.

9,1

10,9

El món consumeix 3.927,9 milions de tones. L´any 2008, degut a la crisi econòmica, el consum global de petroli ha declinat un 0,6%.

5,3

2,1

Iran

3,5

Kuwait

Els 10 països més consumidors de petroli (en %)

Posició entre les grans corporacions mundials 3 2 4 6 8 10 16 11 21 92

3,0

Irak

8,1

Taula: Corporacions petrolieres, reserves i benefi cis anuals Shell Exxon-Mobil BP Chevron-Texaco Total ConocoPhillips Sinopec ENI Petrobras Repsol YPF

12,4

Federació Russa

Empreses petrolieres i poder corporatiu

Beneficis (Milions de dòlars) 31,331 40,61 20,845 18,688 18,042 11,891 4,166 13,703 13,138 4,364

Guerra

2,6

6,3

Països amb més reserves (en %)

Reserves Milions de barrils Ingressos anuals de petroli equivalent (Mbep) (Milions de dòlars) 10,767 355,782 13,318 372,824 12,523 291,438 10,87 210,783 10,176 187,28 10,668 178,558 2,555 159,26 5,84 120,565 11,578 87,735 2,343 67,006

Impermeabilitzants Pintures per a sostres protectores

Canadà

La Història negra

País origen

Detergents

Geopolítica del petroli

6.000 A.C. Xinesos, indis americans, babilonis ja lúsaven S. IX El savi Al-Razi inventa lálambí i destil·la querosè S. XIX Súsen fluids de petroli per il.luminar 1859 Edward Drake descobreix el primer pou a Pensilvània dóli mineral 1870 Es desenvolupa la zona petrolera de Bakú 1911 Llei anti-monopoli divideix la companyia Standard Oil 1921 Ja hi ha 12.000 benzineres a Estats Units 1930 Guerres del petroli entre Standard i Shell pel control de reserves 1943 A la Segona Guerra mundial el petroli és determinant 1960 Es crea la OPEP 1973 1ª crisi del petroli: Guerra de Yom Kippur 1979 2ª crisi del petroli: Guerra Iran-Irak 1991 Guerra del Golf per la invasió de Kuwait per part dÍrak 2003 Invasió dÍrak pel control de les reserves petrolíferes

Empresa

Pintures i esmalts

PRODUCTES QUÍMICS

COMBUSTIBLE per camions i trens

Cobertes de sòl

L’era del petroli barat, que ha viscut la màxima expressió la segona meitat del S. XX, ha facilitat la imposició d´un model territorial basat en el transport motoritzat i la globalització del consumisme de mercaderies. La societat ha adquirit un elevat grau de petrodependència. En la majoria de països on s´han privatitzat les com-

Nylon

Desintegració Desparafinació

El petroli és una bomba energètica que proporciona poder a la humanitat.

BENZINA per encenedors

13,1

2,7

Aràbia Saudita 7,8

3,6

Emirats Àrabs Units Font: BP, Statistical Review of World Energy 2008, Londres, 2008. Elaboració pròpia.

Les petjades del petroli El Canvi Climàtic és el principal impacte produït pel consum de petroli. La combustió d’hidrocarburs genera un alliberament massiu de CO2 a l’atmosfera, provocant canvis en els patrons climàtics globals. Durant els darrers 10.000 anys, el planeta ha gaudit d´un nivell de CO2 constant –unes 280 parts per milió (ppm). Actualment, el nivell s´ha elevat a 382 ppm, quelcom no vist en els darrers 420.000 anys. Les prediccions apunten que es dupliqui a 580 ppm

en els próxims anys si no es canvien radicalment els patrons de consum. El darrer Informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) preveu un augment de la temperatura entre 4 i 6 ºC a finals de segle i alerta del risc cada cop més proper d´arribar a un punt de no retorn i el desencadenament de reaccions sinèrgiques com la combustió de les selves tropicals o el canvi de la Corrent del Golf.

Comparativa emissions CO2/PIb mundial 200

Índex: 1980=100

Stock photo

Fonts: Fortune 500, 2008 1; Oil & Gas Journal,”OGJ 200/100”, 15/09/2008; EIA, 2008. http://money.cnn.com/magazines/fortune/global500/2008/industries/20/index.html

Petromilitarització i guerres

PIB Real Emissions diòxid de carboni

175

La competència per l´accès als jaciments de petroli i gas ha generat conflictes bèlics amb l´ocupació de països, així com la proliferació de conflictes bèl·lics interns.

150 125

Stock photo

Al voltant dún 0,1 - 0,2% de la producció mundial de petroli acaba vessada al mar, uns 3 milions de tones anuals. La deslocalització démpreses, léscàs control dels vaixells i pràctiques contaminants com líntercanvi de cru entre vaixells en alta mar,o el desallotjament de gasos amb láigua

100 1980

1984

1988

1992

1996

2000

Petrolier Exxon Valdez Alaska. 1989 - 37.000 Tn

Canvi Climàtic

del mar, genera una contaminació implícita al transport marítim d´hidrocarburs. Els accidents ocasionals, que representen només un 5% del volum d´hidrocarburs vessats, provoquen impactes de grans magnitud per la concentració i extensió de les taques de petroli.

Petrolier Odyssey Canadà. 1988 - 146.000 Tn

Petrolier Amoco Cadiz França. 1978 - 234.000 Tn

Plataforma Ixtoc I 1979 - 476.000 Tn

La producció d´hidrocarburs descriuen una corba amb forma de campana de Gauss. A partir dún punt zènit, o peak oil, els jaciments comencen a descriure un declinament de la producció. A nivell mundial, molts experts apunten al fet que ja hem arribat en aquest punt i de no canviar els patrons de consum, aviat la demanda creixent de combustible no podrà ser satisfeta i ens trobarem en una situació de carestia. Léscalada de preus, léxpansió de la frontera petroliera als darrers punts del planeta i els conflictes bèlics acompanyaràn la transició de la humanitat cap a un model de vida sense petroli. La crisi energètica, tot i això, es presenta com una oportunitat per a un canvi radical del sistema capitalista globalitzat acostant de nou els territoris als habitants i adoptant un model de vida menys depredador.

Oceans tacats de petroli

80% en 64 anys

80% en 58 anys

Petrolier Urquiola. 1976 - 95.000 Tn Petrolier Mar Egeo. 1992- 71.000 Tn Petrolier Prestige. 2002- 77.000 Tn

20 10

Guerra d’Iraq 2003

Petrolier Atlantic Empress 1979 - 145.000 Tn

Font: Anuario Internacional de Estadísticas sobre Vertidos Petrolíferos 1996

1900

Crisi energètica

Oleoducte Uzbekistan 1992 - 272 .000 Tn

1925

1950

1975

2000

2025

Pou petrolífer Líbia. 1980 - 143.000 Tn

2050

Guerra del Golf 1991

Pou pretolier Iran 1983 - 272 .000 Tn Guerra del Golf 1991 - 816.000 Tn Vietnam 1968-1975

2075

Projecció de la producció mundial de petroli publicat per Hubbert el 1971 en “ Scientific American”. La corba superior mostra que, encara que les reserves fossin 1,5 més gran, la data del pic de la producció només s’endarreriria vuit anys, i el temps que la humanitat invertiria a consumir el 80% de totes les reserves mundials s’ampliaria només sis anys.

Sudan 1970-2009 Vessaments (en tones de cru)

Guerres

Conflictes interns

Guerra Perú-Equador 1941-1942

Bolívia Guerra del gas 2003 La guerra del Chaco 1933-1936 Bolívia i Paraguay Standard Oil, Shell

Nigèria 1956-2009 Shell Petrolier ABT Summer 1991 - 260.000 Tn

Indonèsia Mobil Timor Oriental 1975-2002 Invasió de Indonèsia

Font: Anuario Internacional de Estadísticas sobre Vertidos Petrolíferos 1996; http://www.oilwatch.org Elaboració pròpia.

Petrolier Castillo de Bellver Sudàfrica. 1983 - 267.000 Tn

Amb el suport de: Bibliografia Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

– BP, Statistical Reviewof World Energy, Juny 2009. http://bp.com/statisticalreview – BULLÓN, F., El mundo ante el zénit del petróleo, AEREN, 2005. http://crisisenergetica.org – OILWATCH, Atlas Mundial del Petróleo, Oilwatch-UICN, Quito, 2005 – HEINBERG, R., Se acabó la fiesta, Barrabés, Benasque, 2006

– KLARE, M.T., Sangre y petróleo. Peligros y consecuencias de la dependencia del crudo. Tendencias, Barcelona, 2006 – FERNÁNDEZDURÁN, R., El crepúsculo de la era trágica del petróleo, Virus, Barcelona, 2008 – CAMPOS, A., CARRILLO, M.(comp.), El precio oculto de la tierra, Icaria, Barcelona, 2008 – BÁRCENA, I., LAGO, R., Energía y Deuda ecológica, Icaria, Barcelona, 2008

Illes Spratley: Illots amb reserves petrolieres en disputa entre Xina, Vietnam, Filipines, Indonesia, Malàsia i Brunei

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

Pobles Indígenes i Petroli

. 3 POBLES INDÍGENES

I PETROLI Concessions de petroli en Territoris Indígenes

Processos i impactes del petroli a territoris Indígenes

La superposició de concessions petrolieres en territoris indígenes suposa lámenaça més gran per la supervivència dáquests pobles en molts països. La invasió territorial es manifesta amb la construcció de carreteres, campaments, pous, aeroports, dipòsits i ductes. També amb lássentament de població forània (treballadors i colons) que alteren la convivència de les comunitats. La llarga durada temporal dels contractes (fins a 40 anys) fa que quan abandonen les concessions el dany a la cultura i léstat dels boscos sigui irreversible.

Etapa

Exploració Sísmica

Superposició de concessions petrolieres en territoris indígenes (Amazònia oest)

Perforació exploratòria

EQUADOR Quito

Impactes Ambientals

Impactes Socio -Culturals

• Fragmentació d´ecosistemes • Alteració comportament fauna

• Fenòmens erosius • Inducció activitats indirectes (caça, mineria)

• Ingrès personal forani.

• Soroll: canvis de comportament fauna. • Processos erosius

• Alteració cursos d´aigua

• Pèrdua cultius.

• Deforestació

• Alteració comportament fauna

• Ingrés a zones inaccessibles.

• Profanació de llocs sagrats

Construcció “planxada“ pel pou

• Deforestació • Erosió

• Alteració cursos d´aigua

• Ingrés personal forani.

• invasió territorial i problemes de convivència amb poblacions locals

Perforació del pou

• Abús d´aigua dels rius, llacs o napes freàtiques • Magatzem de llods de perforació i ripis de perforació a la superfície • Ús substàncies químiques molt contaminats pels terrestre llods de perforació

• Enganys i negociacions abusives amb les comunitats envaïdes.

• Alcoholisme i prostitució. • Violència i militarització

Obertura accessos terrestres permanents

• Deforestació • Fragmentació ecosistemes • Atropellaments fauna

• Erosió i alteració cursos d´aigua • Pols i contaminació per circulació maquinària pesada

• Invasió territorial

• Destrucció irreversible terrenys de cultiu i pastures

Separació petroli i aigües de formació

• Contaminació dels sòls i cossos d´aigua amb aigües de formació ( extremadament salines i amb altes concentracions de metalls pesats).

• Intoxicació de fauna i persones • Vessaments i fuites de petroli

• Intoxicació persones pel consum d´aigua, • Malalties relacionades amb la contamipeixos i ramats contaminats nació per metalls pesats (alteracions sistema nerviós, malalties cutànies, càncer)

Separació petroli i gas

• El venteig de gas és una font important de CH4, • Pluja àcida gas d´efecte hivernacle i que destrueix la capa • Alteració comportament insectes i d´ozó. fauna nocturna atretes per la llum dels • La crema de gas produeix contaminació amb CO2 cremadors

• Accidents mortals per incendi del gas que es venteja • Molèsties per soroll i llum dels cremadors

• Malalties respiratòries per inhalar gas i altres components (metilmercuri, sofre)

• Consum fauna local

Campament

• Residus domèstics i sanitaris • Soroll i contaminació dels generadors

• Trànsit de cotxes i camions • Foment de venta i consum de productes de fora

• Foment alcoholisme • Foment prostitució • Embarassos no desitjats

Construcció ductes

• Deforestació • Fragmentació ecosistemes

• Foment colonització a ecosistemes no intervinguts • Canvi patrons comportament fauna

• Vessaments i fuites per mal estat dels ductes o el traçat per zones inestables

• Contaminació sòls i aigües amb hidrocarburs

• Accidents trànsit a dins de les comunitats • Ingrès personal forani

• Presència cossos de seguretat • Afectació de llocs sagrats

• Intoxicació de la població per consum aigua contaminada

• Presència permanent de cossos de seguretat • Militarització en zones conflictives

• Monetització de l´economia familiar

Generació d´activitats econòmiques

• Foment del consum de productes foranis • Residus plàstics

• Abandonament de la producció local i pèrdua de la sobirania alimentària • Immigració de població no indígena

Infraestructures i serveis de les companyies

• Urbanització del territori: vivendes, carreteres, aeroport

• Augment violència i militarització

• Obetura i consolidació negocis de lleure nocturn: bars, prostíbuls

Destil.lació i transformació del cru

• Emissions atmosfèriques (CO2, CH4, SOX, NOX, Metilmercuri)

• Sobreexplotació aqüífers • Contaminació aigües

• Industrialització sòl agrícola

• Model territorial dissenyat pels cotxes

• Emissions atmosfèriques

• Consumisme • Impactes del turisme de masses

Obertura de camins on es perforen regularment pous on s´introudeix un explosiu per registrar la geologia subterrània Explosions pels estudis sísmics Construcció heliports i zones de descàrrega

VENEÇUELA

COLÒMBIA

Activitat

Producció

BRASIL

Transport Bombeig i transport d´hidrocarburs pels ductes

Activitats complementàries

Lima

Terres comunitàries d'Origen

Refinament

BOLÍVIA

PERÚ

Venta i consum dels productes

Àrees d'explotació o interés petrolier

Transport combustibles i productes derivats

• Risc contagi malalties a pobles amb escàs contacte.

• Pèrdua costums locals

La Paz Font: Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. 2003, Save America’s Forests. Elaboració pròpia.

Ductes en Territoris indígenes Destrucció territorial

Enganys a les comunitats

Stock photo

Jose Proaño

Tot i que el Conveni Nº 169 de la OIT, ratificat i legislat a la majoria de països amb presència indígena obliga a una consulta prèvia i degudament informada amb les comunitats afectades, a la pràctica les companyies no informen, manipulen les consultes o enganyen les comunitats. Els Estats fan els ulls grossos per les expectatives de la generació de regalies quan els camps resulten productius.

Les activitats petrolieres tenen una enorme petjada territorial, sobretot en zones boscoses, per la construcció de pous, campaments, carreteres i oleoductes. Si els camps són productius, la urbanització acaba de segellar el camí de no retorn per les comunitats que viuen dels recursos que proporciona el seu territori. La caça, la pesca, la recol·lecció i l´agricultura pateixen un deteriorament irreversible. La destrucció territorial ve acompanyada de la urbanització de les regions petrolieres. La qualitat de vida de les poblacions cau en picat.

Alguns pobles indígenes, malgrat no tenir petroli als seus territoris, pateixen la invasió degut a la construcció dóleoductes o gasoductes que travessen i fragmenten les comunitats. Desgraciadament, el traçat dels ductes es decideix tenint en compte només les variables econòmiques i no té en compte les poblacions afectades, així com tampoc la seva voluntat de conviure o no durant dècades amb una infraestructura acompanyada dált risc de ruptura o incendi. Superada létapa inicial de negociacions on les comunitats obtenen alguna minúscula compensació, les poblacions indígenes han de patir el trànsit dóperaris de lémpresa i, en molts casos, la militarització al llarg del recorregut dels oleoductes.

Durant les negociacions, les organitzacions indígenes han de costejar els desplaçaments per anar a les reunions amb les companyies i les institucions. El recurs econòmic és un factor limitant que suposa un gran sacrifici o láïllament i léxclusió dels representants indígenes en moments clau del procés de legalització dóperacions petrolieres als territoris indígenes.

Léntrada de companyies petrolieres als territoris indígenes ve acompanyada per una vulneració dels Drets Humans bàsics. Léstada de centenars de treballadors durant llargues temporades als campaments operatius comporta la proliferació de la prostitució i la venda dálcohol a les comunitats.

A part, el recanvi continu de personal als camps petroliers confonen i fan perdre temps als interlocutors indígenes quan fan tractes amb les companyies

Cada cop més, les companyies contracten grups de seguretat privada o demanen l´actuació de l´exèrcit i els cossos policials per evitar que la població local interfereixi en les operacions.

Transport d´hidrocarburs i pobles indígenes País Iñigo Azkona

Iñigo Azkona

Atropellament als Drets Humans

En països com Colòmbia les companyies s´han vist involucrades amb el recolzament de grups paramilitars. A Equador, l´accés a àmplies zones amazòniques són restringides pels militars. A la Patagònia argentina, les companyies han usat la policia provincial o grups parapolicials per reprimir comunitats que s´oposen a les activitats petrolieres.

Impactes a la Salut

Argentina

BOLÍVIA

En un context d´esgotament global dels recursos, tot indica que la petromilitarització dels territoris indígenes s´agreujarà.

Perú

Les poblacions veïnes a camps petroliers pateixen una exposició crònica de fonts de contaminació que deteriora gradualment l´estat de salut que es manifesta més com menor és la distància de les vivendes als pous de petroli1. A part, els freqüents accidents exposen la població a episodis d´intoxicació aguda per hidorcarburs i metalls pesats.

Equador

Els vectors déxposició són láigua per beure i rentar-se, la ingestió dánimals i plantes contaminades i la inhalació de fums.

Efectes de l´exposició a hidrocarburs en la salut humana

Gasos

Elements radioactius

Benzè, Toluè, Xilè

• Dermatitis • Alteració del sistema nerviós: depresión, mal de cap. Menys de • Afecta la medul·la: anèmia, pèrdua 0,5 micrograms/litre en aigua potable (EPA). de defenses I leucèmia. • Pot produir malformacions congènites.

Antrazè, pirè, fenantrè, benzopirè

Óxids de Sofre (SOx)

Pel seu alt risc s´ accepta un nivell zero a l´aigua. • Irritants de la pell, pot produir cànUna presència de 28 nanogr/l cer de pell, de testícles i pulmons. equival a un risc d´1 cas de càncer cada 100.000 persones. • Afecta al sistema nervió causant mals de cap, marejos, desmais, aturades respiratòries, asfixia, espasme I mort. L’OMS aconsella • Poden produir laringitis, bronqui- no pasar de 0,52 ppm tis, pneumònies. (1,3 mgr/l). • És cancerígen, especialment de pulmó. • Produeix malformacions fetals.

Cadmi (Cd)

• Problemes renals, bronquitis, càncer de pròstata, malformacions del cervell.

Inferior a 1 ppm

• Efectes al Sistema Nerviós, depressio, disminució de la capacitat mental, sordesa, esterilitat I malformacions fetals.

Inferior a 1 ppm

• Tremolors, pèrdua de la vista, memòria I equilibri, afecta els rinyons, malformacions.

Inferior a 50 microgr/m3 a l´atmosfera

• Lesions greus de pell, vista, nervis I fetge. Càncer de pell, fetge, pulmons I sang (leucèmia).

Inferior 200 microgr/l

Font: CENSAT, Impacto ambiental de la industria petroliera-2. La perforación, Bogotá, 2001

Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

Esperonats per láccionar de les corporacions extractives, els pobles indígenes han anat articulant respostes diferents canviants a mesura que avança el conflicte i la contaminació i la degradació ambiental es fa més visible. Resistència rotunda: Alguns pobles com la comunitat quichua de Sarayaku (Ecuador), la comunitat Ava-guaraní de Tentayapi (Bolívia) o la comunitat maputxe Huenctru Trawel Leufú (Argentina) han optat per una defensa integral del territori des del primer moment, impedint léntrada de les companyies. Primers enganys: Altres comunitats reaccionen durant la fase déxploració sísmica, que els primers dos anys de desenvolupament del bloc petrolier. Els conflictes sorgeixen per líncompliment de les primeres promeses de compensació de les companyies, el mal pagament a treballadors locals, la mala compensació de cultius danyats o els primers focus de contaminació. Les comunitats es mobilitzen impedint les activitats i lócupació temporal dels campaments. Alguns conflictes sápaguen amb la firma de nous contractes de compensació molt barats que no suposa més que el 0,1% de la inversió del projecte. LÉstat partícep: El paper de les institucions estatals, dels diferents ministeris implicats (Medi Ambient, Hidrocarburs, Pobles Originaris) que intervenen o faciliten les negociacions és normalment còmplice dels interessos de la companyia

• Produeixen irritacions de la pell, problemes reproductius i càncer

Arsènic (As)

Empresa TGN

1.454 Km

Gasoducte Noreste

Guaranís

Oleoducte Sica Sica- Arica

Transredes (Enron-Shell)

350 Km

Aymaras, Quechuas, Uru-Muratos

Gasoducte Bolivia-Brasil

Transredes (Enron-Shell), Petrobras

570 Km

Guaranís, Ayoreos

Gasoducte Lateral Cuiabá

Enron, Petrobras

361 Km

Chiquitanos, Ayoreos

Gasoducte Yacuiba Río Grande (Gasyrg)

Transierra (Repsol-Petrobras)

431 Km

Guaranís, Tapiete, Weenhayek

Gasoducte Yabog

Transredes (Enron-Shell)

440 Km

Guaranís, Tapiete, Weenhayek

806 km

Matsiguenga, Nahua, Ashànikas

Gasoducte Camisea Sistema Oleoducte Transecuatoriano (SOTE)

Petroecuador

Oleoducte de Crudos Pesados

Techint, Alberta Energy Company (Canadá), RepsolYPF (España-Argentina), ENI (Italia), Occidental (EEUU), Kerr McGee (EEUU), Perez Companc (Argentina)

Oleoducte Caño Limón-Coveñas

Ecopetrol, Occidental

497,7 km

485 km

Cofans

Huaoranis, Shuar, Achuar, Quichuas, Zaparas

U´was

Màxim acceptat

Iridi 190 i 191, urani, tori, estronci 90, radi 226

Metalls pesats Plom (Pb) (present també als llods de perforació) Mercuri (Hg)

Gasodute Norte

Longitud Pobles aprox. afectats

i pressionen les organitzacions a no posar impediments a la inversió estrangera, amb una actitud racista i de poc respecte als dirigents indígenes. La destrucció territorial: A partir de la perforació exploratòria i la producció, la petjada territorial sámplia amb noves carreteres, campaments, pous, piscines, dipòsits, cremadors i oleoductes, produint una visible degradació del territori. El bombeig i contaminació dáigües, la deforestació, el trànsit de maquinària pesada, la pèrdua de la caça I la pesca, la pèrdua de producció dels cultius es fan cada cop més evidents, que provoquen una sensible pèrdua de la qualitat de vida. El monitoreig ambiental: Alguns pobles sórganitzen, recolzats per alguna ong, per realitzar monitorejos ambientals comunitaris. Persones de les diferents comunitats fan seguiment de les freqüent il·legalitats de les companyies, elaborant informes que són enviats a les Autoritats Ambientals Competents. El monitoreig ambiental és una estratègia que lluita contra la impunitat dácció de les empreses en llocs on lÉstat no té presència, però obté mínims resultats perquè les autoritats no tenen voluntat de molestar a les inversions estrangeres. Lócupació dínstal.lacions: Lócupació de fet de pous i estacions de bombeig és una pràctica que han optat molts pobles en situacions démergència

social i posa a la companyia en un estat molt vulnerable, que resol pressionant les forces de lÉstat per reprimir la protesta, o a cedir posicions davant els reclams populars. Les mobilitzacions indígenes de lÁmazònia peruana durant el bloqueig de 2009, van ocupar instal·lacions en diversos blocs. A la Patagònia argentina, la comunitat maputxe de Lonko Purrán, va ser reprimida lány 2005 per ocupar una compressora de gas. Com a resultat, a part del judici on van quedar absolts els dirigents de la comunitat, 9 pous de lémpresa Apache van ser paralitzats. Lluites nacionals: Els pobles indígenes també han participat en mobilitzacions nacionals per la recuperació de les empreses privatitzades, coordinant-se amb la resta de moviments (camperols, obrers, estudiants). Cada cop més, els pobles indígenes participen I molts cops protagonitzen aixecaments que provoquen el recanvi de presidents, la derogació de noves lleis o lórganització dÁssemblees Constituents. Judicis: En alguns casos, s´han iniciat processos judicials pels danys a la salut i al medi ambient per part de companyies. La desigualtat de recursos en aquests processos i la dilatació dels processos són alguns dels punts més febles dáquesta estratègia, però que crea precedents per jutjar més companyies que actualment repeteixen els mateixos crims en altres regions.

María Préstamo

Hidrocarburs Policíclics Aromátics (PAHs)

Efectes d´exposicions cròniques a la salut

COLÒMBIA

Empreses

Jose Proaño

Hidrocarburs aromàtics (Composts Orgànics Volàtils-COVs)

Components

Toni Sánchez Poy

Grup de substàncies

Respostes a l´embat del petroli

Ducte

Notes

Bibliografia

1 Veure SANSEBASTIAN, M., Informe Yana Curi: Impacto de la actividad petrolera en la salud de poblaciones rurales de la amazonía ecuatoriana, Icaria-Medicus Mundi, 2002. i BERISTAIN, C., PAEZ, D.,FERNÁNEZ, I., Las Palabras de la Selva, Hegoa, Vitoria, 2009 i UPPSAE (Unión de Promotores Populares de Salud de la Amazonía Ecuatoriana). Culturas bañadas en petróleo. Diagnóstico de salud realizado por promotores, Edit. Abya Yala. Lago Agrio., 1993.

– GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, 2003. – VVAA., Minería enTerritorios Indígenas de Colombia, Perú, Venezuela, Disloque Editores, Bogotà, 1999. – CENSAT (Ed.), Amazonia, Selva y Bosques diez años después de Río, Censat, Bogotà, 2002. – OILWATCH, La manera Occidental de extraer petróleo, Oilwatch, Quito, 2001. – OILWATCH, Chevron, mano derecha del imperio, Oilwatch, Quito, 2005. – DE LAFUENTE, J., VILLARROEL, E., Guía de derechos para enfrentar operaciones petroleras, CEJIS-IWGIA, Cochabamba, 2003.

Amb el suport de: – CARRIÓN, J., GAVALDÀ, M., Repsol-YPF, un discurs socialment irresponsable, Àgora Nord-Sud, Barcelona, 2007. – SANSEBASTIAN, M., Informe Yana Curi: Impacto de la actividad petrolera en la salud de poblaciones rurales de la amazonía ecuatoriana, Icaria-Medicus Mundi, 2002. – BERISTAIN, C., PAEZ, D.,FERNÁNEZ, I., Las Palabras de la Selva, Hegoa, Vitoria, 2009. – UPPSAE (Unión de Promotores Populares de Salud de la Amazonía Ecuatoriana). Culturas bañadas en petróleo. Diagnóstico de salud realizado por promotores, Edit. Abya Yala. Lago Agrio., 1993.

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

CampaNYa

Pobles Indígenes i Petroli

. 4 ARGENTINA POBLES INDÍGENES

Argentina: exportant malgrat la crisi energètica

Territoris indígenes. No existeixen dades oficials, però són molt poques les comunitats que han aconseguit la titulació dels territoris que ancestralment ocupen. Després de quinze anys des que la Constitució Nacional ha reconegut els drets dels pobles indígenes i 3 anys després de l’aprovació de la Llei 26.160, encara no s’ha creat un procediment per a dur endavant les titulacions. Una investigació va recollir 397 casos en dotze províncies, que involucren a 8.6 milió d’hectàrees2. Els pobles indígenes enfronten a: multinacionals mineres i petrolieres, estats provincials i Nacional, terratinents, empresaris turístics, plantes de cel.lulosa, empreses de soja, universitats nacionals i, segons senyalen les comunitats, “un sistema polític i judicial que desobeeix les lleis”.

Empreses i producció de Petroli 2008

Poble Mapuche Kolla Toba Wichí Ava Guarani; Guarani; Tupi Guarani Ava Guarani; Guarani; Tupi Guarani Toba Diaguita Calchaquí Huarpe Font: ECI, 2004.

Província Població (1) Problemàtica Chubut; Neuquén; Rio Negro i Tierra del Fuego. 76.606 Mineria. Petroli Forestals. Jujuy i Salta. 53.019 Mineria. Petroli. Soja. Forestals. Chaco; Formosa i Santa Fe 47.591 Soja. Tala. Chaco; Formosa i Salta. 36.135 Soja. Tala. Petroli. Jujuy i Salta. 29.703 Mineria. Petroli. Soja. Forestals. Cdad. de Buenos Aires i 24 partidos del Gran Buenos Aires. 20.340 Exclusió social. Cdad. de Buenos Aires i 24 partidos del Gran Buenos Aires. 14.456 Exclusió social. Jujuy; Salta i Tucumán 13.773 Mineria. Mendoza; San Juan i San Luis 12.704 Mineria. Ramaderia extensiva TOTAL 383.132 (1) El cens ha sigut qüestionat per les organitzacions indígenes del país. Segons dades d’aquestes, la població indígena ronda el 1,5 milió de persones, un 4% de la població total del país.

Companyia Apache Energía Argentina Chanares Herrados Chevron Argentina Compañías Asociadas Petroleras Enap Sipetrol Occidental Argentina Pan Amarican Energy Petro Andina Petrobras

CONFLICTES 1

La Conca neuquina és de les més explotades del país Al juliol de 2007 convocats per la Confederació M apuche, nou comunitats van advertir de l’avanç petroliera i miner. Van estar presents 8 comunitats afectades per l´activitat petroliera: “ Estem convocats davant la gran preocupació per l’avanç petrolier i miner que amb la complicitat de l’Estat provincial i nacional, que obren les portes per al saqueig del nostre territori. Es manifesta una vegada més l’interès econòmic per sobre dels drets consagrats a nivell provincial, nacional i pactes internacionals que reconeixen la preexistència com poble originari ”, van denunciar les comunitats 4 .

Grups de xoc, cops i trets seria la nova estratègia d’empreses per a ingressar a territoris indígenes a Neuquén, segons denuncien de les comunitats maputxes. La nova modalitat es mostra des de fa dos anys amb extrema violència a la localitat de Picún Leufú, on la companyia Piedra de l’Àguila va entrar per la força a territori maputxe i va contractar a 40 persones que, sota el rètol de desocupats a l’espera d’un treball, van reprimir a les famílies indígenes, van incendiar dos habitatges

Oleoductes/Gasoductes

CONCA DEL NOROEST

Gas (M3) 828.310,60 1.009.957,41 924.635,88 6.156.885,79 6.411.294,08 358.982,13

Conca petroliera

Conca Ñirihuau

Lóctubre 2008 sádjudica la conca Ñiriñau, de 5.421 km 2 al consorci YPF-Pluspetrol. Aquest bloc afecta a rius que desemboquen al Parque Nacional Nahuel Huapi i està dins de la recentment creada Reserva de Biosfera Norpatagónica. El Consejo Asesor Indígena (CAI) sóposa a aquest projecte i ha protestat davant l’Organització Internacional del Treball (OIT ) per la violació del Conveni 169 i de la Constitució Nacional.

Gasoducte Nord Est Pobles afectats: Guaranís, Weehnayek (matacos)

Comunitat Lonko Puran TGN: Gasoducte Nord (1.454 Km.)

Des de lány 2001, les empreses petrolieres Repsol i Pionner han perforat més de 150 pous a la comunitat maputxe Lonk o Puran, generant problemes per la pèrdua de pastures i l’assecament de pous d’aigua. La comunitat es va reorganitzar i va iniciar accions per a impedir el treball de les companyies: talls de ruta, mobilitzacions i accions judicials. Lány 2004, la comunitat va ser reprimida per la Policia, ocasionant ferits greus. Però Pionner va acusar autoritats de la comunitat per “ usurpació i turbació (obstrucció)” de la propietat on sempre havien viscut. Lány 2007, la Justícia va fallar a favor de la comunitat. “ Per primera vegada la Justícia reconeix que podem fer respectar els nostres drets i les petrolieres o mineres pensaran bé abans de ficar-se en els nostres territoris ”, va advertir Martín Velásquez Maliqueo, referent de la comunitat i un dels acusats per l’empresa.5

Pobles afectats: Guaranís, Weehnayek (matacos)

Buenos Aires Dock Sud - Dapsa

i un vehicle, i sostenen un procés de desgast per a expulsar a la comunitat del lloc on sempre va viure. “ L’anterior govern (de Jorge Sobisch) i l’actual (de Jorge Sapag) estan del costat de l’empresa, són els seus còmplices ”, va denunciar Juan Carlos Curruhuinca, de la comunitat Wentru Trawel Leufu (Homes del Riu Reunits, en llengua originària). 6

Ricardo Elicabe - EG3 Plaza Huincul

Malgrat tot, la comunitat Wentru Trawel Leufú (Homes del Riu Reunits, en llengua maputxe) segueix resistint amb fermesa. “ L’activitat petroliera és oposada a la nostra forma de vida. No l´autoritzem ”, va ser la seva resposta. 7

CONCA ÑIRIHUAU

CONCA CAÑADÓN ASFALTO

CONCA GOLF SAN JORGE

Láprofundiment de la crisi energética a lÁrgentina, malgrat léxportació d´hidrocarburs no ha minvat, empeny als governs provincials a licitar noves concessions per aconseguir les anhelades regalies. En els darrers anys, aquest avanç ha vingut acompanyat de processos violents sobre els habitants que sóposen al petroli. Per altra banda, després de dècades déxplotació sense miraments, algunes zones presenten índexs de contaminació que afecten la salut pública i posen en perill la supervivencia de les comunitats afectades. Les recents rondes de licitacions al sud del país, agreujaran la situació.

Guaranís, matacos i oleoductes

Les províncies de Salta, Jujuy i Formosa estàn atravessades pels Gasoductes Nord i del Nordeste Argentino, que recorren milers de kilòmetres atravessant pel mig de comunitats i conreus. A pesar dels milers de barrils que s´extreuen, és la regió més pobra d´Argentina. Les empreses Refineria del Nord (Refinor) i Conta (subcontractista) van ingressar en 2004 a territori indígena de la comunitat guaraní Caraparí. L’objectiu va ser avançar, sense el permís comunitari, en la construcció d’una nova traça del G asoducte del Nord (operat per l’empresa Transportadora G as del Nord). Després de sol·licitar a l’empresa els estudis d’impacte ambiental i reclamar al Govern per la violació dels seus drets, la comunitat va recórrer a la Justícia. Caraparí és una comunitat guaraní de 700 persones, amb possessió ancestral de terres i títols de propietat sobre 766 hectàrees.. Després de quatre anys d’espera, la Corte Suprema de Justicia (el màxim tribunal del país) va fallar a favor de l’empresa. “ És possible que una companyia multinacional atropelli els drets de propietat d’una comunitat indígena sense sol·licitar permisos, sense reconèixer econòmicament els danys causats, i sense realitzar estudis d’impacte ambiental? Així ho va creure la Cort Suprema de Justícia, que va fallar contra la nostra comunitat ”, va lamentar en un comunicat el Poble Guaraní.12

Comunitats Paynemil i Kaxipayiñ

Paradigma de la contaminació de la salut

Alerta

Campanya del Desert (1880-84) de l´exèrcit argentí contra el poble maputxe. Les comunitats afectades, directa i indirectament per la imminent licitació d´aquesta conca són 26.

La Plata

CONCA NEUQUINA

Conca Cañadón asfalto-altiplà de Somuncurá

Aquesta conca abarca espais de les províncies de Rio Negro i Chubut. L´altiplà de Somuncurá, és un lloc sagrat per al poble maputxe per la seva força espiritual i de protecció durant la

Conplejo San Jerónimo

Luján de Cuyo

Comunitat Wentru Trawel Leufu

Resistència a la violencia parapolicial

Petroli (M3) 402.158,47 182.818,50 140.118,37 208.941,54 391.158,48 833.823,32 616.292,43 6.287.856,28 -

Comunitats afectades

Hernan Scandizzo /OPS

Companyia Petrolera Entre Lomas Petroleras LF Company Petrolífera Petroleum (Americas) Petroquímica Comodoro Rivadavia Pluspetrol Tecpetrol Total Austral Repsol-YPF Capex

Judici per usupacció... de la propietat de qui?

Les empreses involucrades són Pluspetrol, Imau, O rion del S ud, Pedra de l’A guila, A patxe Corporation, R epsol, Chev ron-Tex aco i Fox Petrol.

Gas (M3) 694.914,20 372.122,78 363.764,36 341.099,05 3.139.730,97 2.425.086,99

Campo Durán

La Confederació Mapuche de Neuquén diu Prou Hernan Scandizzo /OPS

Petroli (M3) 232.383,70 102.775,88 1.346.267,30 313.896,00 306.500,55 1.188.395,63 3.282.683,30 822.530,57 1.259.790,02

Stock photo

Al 2004 es va efectuar una Enquesta Complementària d’Indígenes (ECI). La qual va comptabilitzar 383.132 persones que es reconeixen com indígenes1.

1907 Primera troballa de petroli en territori argentí (localitat de Comodoro Rivadavia). 1911 Es crea la Direcció general de l’Explotació de Petroli de Comodoro Rivadavia. 1922 Neix la Direcció nacional de Yacimeintos Petrolíferos Fiscales (YPF). 1946 Es crea Gas de l’Estat. 1947-1990 YPF explora i produeix en totes les conques del país construint pobles, hospitals, escoles i línies de ferrocarril. Milers de famílies s’identificaven com “ ypefianos” per treballar per l´empresa. 1993 Comença el desballestament i privatització de YPF amb despoblament i acomiadaments massius. En pobles afectats com a Tartagal i Cutral-Co es gesta el naixement del moviment piquetero. 1999 Repsol compra YPF en la Borsa de Nova York per 15.000 milions de dòlars. Des de l’any 2001 al 2006, van pagar utilitats que van ser reexpedides a la seva casa matriu per 8.200 milions. 2006 Llei 26.154: amplia els beneficis impositius que ja tenien les petrolieres i gasíferas que operen en el país. Es renova contracte del megajaciment Cerro Dragón a PanAmerican, 10 anys abans del termini. 2008 Cau la producció en totes les refineries accentuant una crisi energètica estructural. 2009 Repsol-YPF segueix sent la principal petroliera que opera a Argentina. Molt qüestionada per exportar abans que atendre demanda interna i pels sobrepreus que afecten a la població.

El megajaciment Loma de la Lata, operat per Repsol-Y PF i Petrobras ha proporcionat durant molts anys la meitat de la producció de petroli argentina i el 60% de gas.

CONCA AUSTRAL

Actua!

Les comunitats M apuche Paynemil i K axipayiñ viuen en aquesta zona i pateixen lócupació territorial de més de 65 pous de petroli, 29 camins, 5 oleoductes principals i 83 secundaris, quatres estacions compresores i 23 vivendes. En total més de 2.000 hectàries. 8 La població dáquestes comunitats són la prova viva díntoxicació aguda per hidrocarburs.. Diversos estudis han confirmat la contaminació generalitzada en sòl, aigua i aire, els efectes en la salut, els danys personals, materials, culturals i morals, soferts per dècades arran d’aquesta explotació. El 5 de desembre de 2000, el Govern nacional li va prorrogar a Repsol-Y PF l’explotació fins a 2027. Al novembre de 2001 es confirma una presència de metalls pesats als teixits i òrgans dels pobladors de Loma de la Lata, 700 cops més alta que el límit establert. 9 “ S’ha detectat la presència de 30 metalls pesats en la sang i teixits dels pobladors de K axipayiñ i Paynemil. Alguns símptomes de l’enverinament són forts dolors d’ossos, dificultat de moviment, mal de cap, pèrdua de memòria i mala cicatrització”, va explicar la portaveu de la Confederació M apuche de Neuquén, Verónica Huilipan. 10 “ Loma de La Lata és el paradigma del que no s’ha de fer ”, van denunciar les comunitats en un comunicat. 11

Font: MinisteriodePlanificaciónFederal. Secretaría deEnergía. República argentina. (www.minplan.gov.ar) DaríoAranda, 2009. Elaboraciópròpia.

• Lácompanyament solidari de les organitzacions que lluiten contra lávanç petrolier és de gran ajuda. • Oikos Red Ambiental. ONG que va impedir léntrada de Repsol YPF a la Reserva Laguna Llancanelo <info@oikosredambiental.org.ar> • Confederación de organizaciones mapuches Neuquen: http://www.confederacionmapuce.com.ar/ • Consejo Asesor Indígena: <caiandino2006@yahoo.com.ar> • Observatorio Petrolero Sur: Seguiment i denúncia a les activitats hidrocarburíferes a la Patagònia (http://opsur.wordpress.com)

L´any 2005, Repsol va perdre la demanda iniciada per les comunitats maputxes. La Justícia va ordenar a l’empresa a reparar el dany ambiental i cultural, i pagar 440.000 pesos. Encara està pendent un judici milionari. A l’agost de 2009, la Confederació M apuche de Neuquén va anunciar que denunciaran a la petroliera Repsol en els tribunals de Madrid per destrucció cultural i ecològica en territori M apuche.

Notes Continguts Darío Aranda Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

Hernan Scandizzo /OPS

Població

Cronologia

Maria Prestamo

Expropiats els seus territoris i vençuts militarme els seus caps, les nacions indígenes van ser incorporades com a pobles sotmesos i ocupants precaris en els seus propis territoris. Van ser obligats a adoptar una religió i un estil de vida estranys. 1879: Campanya del Desert dirigida pel General Roca: Sagnant campanya militar al sud amb massacres, camps de concentració, apropiació de nens i treball esclau. 1884: Conquesta del Chaco (també coneguda com del “Desert Chaqueño” o del “Desert Verd”. Amb objectius i mètodes similars a l’avançada militar sobre el sud del país. 1924: Matança de Napalpí. Assassinats 200 indígenes per negar-se a ser mà d’obra esclava. 1946: Malón de la Pau. Un centenar d’indígenes del nord argentí va marxar a peu des de Jujuy fins a Plaça de Maig en reclam de territoris. 1947: Massacre de Rincón Bomba. A la província de Formosa van ser assassinats 400 indígenes del poble Pilagá que sol·licitaven aliments. 1985: Es va sancionar la Llei Nacional 23.302. Reglamentada en 1989, va crear l’Institut Nacional d’Assumptes Indígenes (INAI). 1992: La llei 24.071 va adoptar el Conveni 169 de OIT. Al 2000 va ser dispositada a Ginebra la signatura del Poder Executiu ratificant l’adopció del conveni que va començar a regir al juliol de 2001. 1994: La Constitució Nacional, reformada, reconeix la preexistència dels pobles indígenes. 2002: Recuperació de 535 hectàrees de la Comunitat Mapuche Santa Rosa al Grup Benetton. 2006: El Congrés va sancionar una norma (Llei 26.160) que prohibeix els desallotjaments indígenes i fixa tres anys per a un cens cadastral (l’expulsió de pobles originaris va seguir endavant i encara no s’iniciat el cens de terres).

PETROLI

A l´Argentina existeixen 24 pobles indígenes, presents en 19 províncies i, segons les pròpies comunitats, amb una població aproximada de 1,5 milió de persones que representaria el 4% de la població del país. El principal reclam és el territori, dret reconegut per la Constitució Nacional, constitucions provincials i pactes internacionals. La gran majoria dels conflictes ho protagonitzen empreses de monocultius (soja i pins), mineres, petrolieres i, en menor mesura, la indústria del turisme.

Gestes del moviment indígena

Argentina compta amb cinc conques en producció: Nord-oest, Cuyana, Neuquina, Golf de Sant Jordi i Austral que ocupen al voltant de 1.350.000 quilòmetres quadrats. Les reserves comprovades de petroli són de 316 milions de metres cúbics. I de gas: 354 milions de metres cúbics. Al 1999, Repsol privatitza YPF l’empresa estatal que generava l’anhelada renda petroliera per al país. El coll de producció es va produir en 1998 (49.1 milions de metres cúbics), i després no va deixar de disminuir: 36,6 milions de metres cúbics en 2008.3

1 Instituto Nacional de Estadísticas y Censos (Indec). 2004. 2 Diari Página12. La Reconquista. 12/12/2007. 3 Secretaría de Energía Nacional. 2009. 4 Confederación Mapuche de Neuquén. Comunicat de premsa. 13/08/2007. 5 Diari Página12. El tiempo a favor de los mapuches. 20/06/2007. 6 y 7 Diari Página12. Petróleo, balas y golpes para indígenas de Neuquén. 10/02/2008.

Bibliografia 8 y 9 Dades de 2001, ambparàmetres menors que a l´actualitat. UMWELSHUTZARGENTINA, UMWETSHUTZNORDGmbH, Evaluación del dañoCultural/Ambiental por la ActividadPetrolera en la Región de Loma de la Lata/Neuquén. TerritorioPaynemil y Kaxipayiñ-Comunidades Mapuches. Informe, Argentina, 2001. 10 Entrevista personal. Octubre de 2008. 11 Diari Río Negro. La Justicia intimó a la comunidad Kaxipayiñ. 18/09/ 2008 12 Asociación Regional de Trabajadores en Desarrollo (Aretede). Comunicat de premsa. Maig de 2008.

– CARRASCO, M. i BRIONES, C., La tierra que nos quitaron. Reclamos indígenas en Argentina. Documento IWGIANº18, Asociación de Comunidades Aborígenes Lhakahonhat, Buenos Aires,1996. – CENTROINVESTIGACIÓNYFORMACIÓNDE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES LATINOAMERICANOS, Patagonia: Resistencias populares a la recolonización del contintente, América Libre, Buenos Aires, 2008. – GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, Barcelona, 2003. – GAVALDÀ, M., Viaje a Repsolandia, Tutuma, Barcelona, 2006. – GAVALDÀ, M., SCANDIZZO, H., Patagonia petrolera, el desierto permanente, Observatorio Petrolero Sur, Buenos Aires, 2009. – MOYANO, A., Crónicas de la Resistencia mapuche, Cooperativa Chilavert, Buenos Aires, 2007.

Amb el suport de:

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

Pobles Indígenes i Petroli

. 5 BOLÍVIA PETROLI

POBLES INDÍGENES

Història del petroli bolivià

Bolívia, la lluita per la dignitat i el territori

Empreses que operen al país

1 8 6 7 El General Melgarejo atorga una concessió per deu anys als alemanys Merkest i Hansen.

Bolívia és el país americà amb més proporció de població indígena i que en els darrers anys més ha avançat en el reconeixement i empoderament dels pobles originaris. Són 4 milions díndígenes dels quals gairebé la meitat viuen en zones urbanes1. Des de fa dues dècades els diferents pobles iniciaren un procés de titulació territorial. 33 milions d´hectàrees han sigut demandades pels indígenes per ser legalitzades com a Territoris Comunitaris dÓrígen. Dáquestes, hi ha 8,5 milions d´hectàrees ja titulades i 20,5 milions estan en procés de sanejament.

Població indígena i territori

1 9 2 0 Contracte a la Richmond Levering Company. 1 9 3 2 -1 9 3 6 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai per les reserves petrolíferes que aspiraven la Standard Oil i la Shell .

Població (1) 90 3.060

Territori Comunitari Hectàrees Afecció activitat Ecoregió Poble d´Orígen -TCO (2) (2) hidrocarburífera (3) Araona Araona 95.036 Baures Baures 505.777 Territorio Indígena Multiétnico 441.470 Cavineños 1.470 (TIM2), Caviveño 523.249 Cayubabas 900 Cayubaba 651.507 Canichanas 580 Canichana 33.460 Chacobos 1.080 Chacobos-Pacahuara 510.895 Esse Ejjas 1.000 T.I. Multiétnico (TIM2) 441.470 Bloque Rurrenabaque Itonamas 5.010 Itonama 1.227.362 Joaquinianos 2.100 Joaquiniano 81.974 Lecos 200 Lecos 162.414 Campo Lliquinuni Machineris 130 Yaminahua Machineri 41.920 Moré 120 More 81.974 R.B- TCO Pilón Lajas 396.264 Campo Lliquinuni, Mosetenes 1.750 Mosetenes 101.906 Bloque Rurrenabaque Movimas 11.690 Movima 27.219 Moxeño Ignaciano 98.388 Bloque Sécure Moxeños 40.000 Multiétnico 1 343,262 Bloque Rurrenabaque T.I.-P.N. Isiboro Sécure 123.296 Pacahuaras 20 Chacobos-Pacahuara 510.895 Sirionós 500 T.I.. Sirionó 62.903 T.I. Multiétnico (TIM2) 441.470 Tacanas 6.000 R.B-T.I Pilón Lajas 396.264 Bloque Tuichi, Tacana 549.464 T.I. Chimán 401.322 Tsimane´ 6.000 R.B-T.I Pilón Lajas 396.264 Bloqeu Secure T.I.-P.N. Isiboro Sécure 123.296 Yaminahuas 180 Yaminahua Machineri 41.920 Yukis 150 Yuqui 127.204 Bloque Chimoré T.I.-P.N. Isiboro Sécure 123.296 2 Yuracarés 1.860 Bloque Secure Yuracaré 44.335 Guarayos Guarayos 2.205.369 Monteverde 1.059.964 Chiquitanos Cipaba 359.464 Gasoducte Lateral Cuiabà Lomerío 290.787 Zapocó 43.344 Gasoducte Bolivia Brasil, Santa Teresita 77.545 Ayoreos Tobité 26.103 Gasoducte lateral Cuiabà Rincón del Tigre 97.742 Guaraní Isosog, 1.951.782 Gasoducte Bolivia Brasil, Isoseño P.N. Kaa Ya 3.441.100 Gasoducte Yabog, Gasoducte Gasyrg >1,5 Milions 29 blocs petroliers, Gasoducte Gasyrg, Ava Guaraní 11 TCOs d´ha. GasoducteYabog Tapietes Tapiete 51.366 Bloque Picomayo, Gasoducte Gasyrg Weehnayek Weehnayek 197.849 5 blocs petroliers, Gasoducte Gasyrg Fonts: (1) SAE, 1997, (2)CPTI-CIDOB, 2000, GAVALDÀ, 2006

Malgrat tot, els pobles indígenes viuen una accelerada erosió cultural i pateixen la invasió territorial per activitats extractives i els latifundis.

1 9 3 7 Fundació de l´empresa estatal Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos.

1 9 5 4 YPFB aconsegueix abastir la demanda

Un plantejament central dels pobles indígenes resideix en què no demanen un espai de terra, sinó el reconeixement legal del dret de propietat col·lectiva sobre el territori que originalment ocupaven. El territori és el seu hàbitat natural que forma part d´un sistema productiu i reproductiu que proveeixen els aliments i recursos necessaris per l´alimentació i reproducció.

1 9 5 5 El Código Davenport rebaixa les regalies i obre les portes a les empreses estrangeres.

1 9 6 9 Expulsió i nacionalització de la Gulf Oil Company. 1 9 7 2 Amb la dictadura d´Hugo Banzer ingressen de nou companyies amb contractes de Risc Compartit al 50%.

Camps petroliers

Empresa

País

Andina (Repsol-YPF) British Gas Canadian Energy Chaco (BPAmoco) (1) Dong Won

Estat 18 camps Espanyol Regne Unit 6 camps Canadà

consorcis Amoco, Enron-Shell i Repsol-YPF. Nova Llei d´hidrocarburs amb condicions molt favorables per les empreses Transnacionals.

2 0 0 0 Inauguració Gasoducte Bolívia-Brasil . 2 0 0 3 La Guerra del Gas a La Paz destitueix el president Sánchez Losada amb 68 morts a les mobilitzacions.

2 0 0 6 El president Evo Morales canvia les lleis d´hidrocarburs augmentant impostos i canviant les regles de joc.

2008 Es recupera el control estatal de Transredes i Chaco S.A.

2 0 0 9 YPFB associada a PDVSA inicia exploracions

Reser ves de Reser ves de gas (provada + petroli (provada probable) (M M pc) + probable) 2.332.095

31.962.398

495.194

7.786.635

Campo Warnes 10.479

EEUU, 19 camps Regne Unit Corea Campo Palmar Campo Matpetrol Tatarenda Estat Repsol YPF 7 camps Espanyol 4 camps, entre ells els Petrobras Brasil megajaciments San Alberto i Sábalo Argentina, Pluspetrol Estat 7 camps (Repsol -YPF) Espanyol Total França camp Itaú Vintage França 3 camps

1 9 9 6 Capitalització (privatització) de YPFB pels

Chiquitanía

Però el sanejament dels Territoris Comunitaris d´ Orígen (TCOs) no garanteix la supervivència dels seus pobles en ells, perquè s´ha imposat una superposició de les concessions petrolieres, forestals i mineres en aquests territoris. Les comunitats i llurs organitzacions es converteixen així en interlocutors obligats amb les companyies. Vulguin o no, són part de la negociació, en condicions de tremenda desigualtat.

Companyies que operen i reser ves cer tifi cades (2005)

completa del país.

Amazonia

Territoris Comunitaris d´Orígen

Bolívia compta amb la meitat del seu territori amb potencial hidrocarburífer i amb concessions que ocupen 2.811.157,43 hectàrees repartides en 44 contractes ubicats a 6 departaments del país.

116.529

2.390.115

51.856.989

52.308

1.271.929 629.635

10.681.994

288.729.181

23.111.003

341.880.034

916.022

5.048.09

7.757.145 1.030.922

114.749.644 12.482.287

Font: YPFB - Informes de Certificación de DeGolyer & MacNaughton, 2006. (1) Recuperat el control estatal l´any 2008 MMpC: Milions de peus cúbics

Chaco

al Nord de La Paz.

Gestes del moviment indígena

1982 Es crea la Confederación Indígena del Oriente Boliviano (CIDOB). 1990 Marxa pel Territori i la Dignitat. Hi participen 15 pobles ètnics (mojeños, trinitaris, ignacioans, javierans, yuracarés, movimas, sirionós, mosetens, weenhayek, ava guaranís, tacanes, chipayas, urus i T´simans). Van aconseguir el reconeixement de les demandes de 4 territoris i el compromís d´elaborar una Llei de Pobles Indígenes de l´Orient.

Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos (YPFB)

1996 Segona Marxa pel Territori i la Dignitat. Protagonitzada conjuntament per organitzacions camperoles i 32 ètnies del Chaco i l´Amazonia. Es va modificar la Llei INRA que legalitzava els latifundistes i es van titular 8 territoris indígenes i 15 territoris més, previ sanejament.

Fundada lány 1937 sota lónada nacionalista que va acompanyar la finalització de la Guerra del Chaco, es funda YPFB a partir de léxpropiació de la nord americana Standard Oil, la qual mentre promovia una guerra entre Bolívia i Paraguai, havia construït dámagat un oleoducte a l’Argentina.

2000 Tercera Marxa pel Territori. Va modificar una nova resoMaría Préstamo

lució de la Llei INRA que permetia concessions en terres fiscals i evadia el sanejament dels latifundis.

2008 Assemblea Constituent. Redacta

una nova Carta Magna

Abans de ser capitalitzada l´any 1996, YPFB tenia unes reserves provades de 161 milions de barrils i 6 trilions de peus

que declara Bolívia estat plurinacional.

CONFLICTES

cúbics de gas i generava el 65% anual del pressupost del Tresor General de Nació. 2 En l´actualitat, després del Decret Nº 28701 “Héroes del Chaco” , YPFB és l´encarregada de comercialitzar els hidrocarburs i pretén explorar, associat a PDVSA i Repsol YPF, diversos blocs amazònics al nord de La Paz, Beni i Pando.

Pobles amazònics amenaçats pel petroli

La regió amazònica és, per les seves particularitats físiques i climàtiques – zona boscosa i molt plujosa- la més amenaçada per les activitats petrolieres, així com les poblacions indígenes que hi habiten són més vulnerables. Si bé als anys 60 algunes empreses van ingressar per explorar, és a partir de 1995 quan ságuditza língrès líntervenció ve acompanyada de més impactes. Empreses petrolieres i conflictes a l’Amazònia boliviana

La Guerra del Gas

Lány 2003, lóposició popular a léxportació de gas bolivià als Estats Units va encendre una revolta urbana per la recuperació nacional dels hidrocarburs. Un total de 67 morts i centenars de ferits, la destitució del president G onzalo Sánchez de Losada i la derogació del contracte déxportació van ser alguns dels resultats finals de la revolta. En el nus de la qüestió súbica el contracte entre el govern bolivià i el consorci Pacifi c LN G ( R epsol Y PF, B ritish G as, B ritish Petroleum i Total) per exportar 22 milions de m3 de gas diaris a California a través del port xilè de M ejillones. Dún benefici corporatiu de 1.900 milions de dòlars, Bolívia només rebria 190 milions 3 .

La mobilització popular va ser reprimida amb contundència pels efectius policials i militars sota les ordres d´un govern acorralat entre els interessos corporatius i la determinació popular d´aturar el saqueig de recursos.

Conflictes

YPFB

Chimoré i Mamoré

Camperols quetxues i aimares

Parc Nacional Carrasco

Quan va ser privatitzada l´any 1995, deixa un gran passiu ambiental al Chapare, que contamina els rius i zones de cultius

Chaco (Bp-Amoco)

Chimoré

Camperols quetxues i aimares

Parc Nacional Carrasco

Cremadors de gas i piscines de cru contaminen aigua i cultius (des de 1996)

Securé

Yurakarés Moxeños Chimanes Camperols

Parc Nacional i Territori Indígena Isiboro Sécure Territori Indígena Multiètnic Territori Indígena Chimán

Obertura de 1.000 km de línies sísmiques (1996) Deforestació il·legal (1998) Abocaments de dièsel (1999) Engany a les comunitats (1994,1998, 2000) Abandonament de pous sense remediació (1999) Abocament il.legal d´aigües de formació (1999)

Tuichi i Rurrenabaque

Mosetenes Tacanas Esse-Ejjas

Parc Nacional Madidi Reserva de la Biosfera Pilón Lajas TCO Tacana

Exploració Aeromagnètica sobrevolant 15.000 km de bosc (1998) Incompliment conveni amb autoritats ambientals (2000) Ingrès sense consulta (1998)

Camperols quetxues i aymares; yukis

Chapare

Contaminació de rius i sòls agrícoles Incendi mortal amb 3 víctimes camperoles (2005)

Parc Nacional Amboró

Camperols bloquejen entrada de la companyia al Parc

Repsol-YPF

Àrees d'explotació petroliera

Andina (Repsol-YPF) Mamoré

Repressió militar

Andina (Repsol-YPF) Amboró-Espejos Camperols quetxues Río Hondo Tsimanes, Tacanas Petrobras-Total Petroandina SAM Lecos Lliquimuni Mosetens (YPFB-PDVSA)

Gasoducte Lateral Cuiabà Enron, Shell, Petrobras (626 Km) Pobles afectats: Chiquitanos, Ayoreos Conflictes: Intervenció del darrer “bosque de cerrado” del món; Subvenció a fundacions extrangeres abans que als pobles afectats; Invasió territorial.

El 30 de gener del 2000 es produeix una ruptura d´un tram de l’oleoducte Sica Sica – Arica (operat per Enron-Shell) al creuament que el tub té sobre el riu Desaguadero abocant-se prop de 29.507 barrils de petroli reconstituït. El vessament va afectar tota la conca endorreica del riu Desaguadero i els llacs tributaris Soledad, Uru-Uru i Poopó així com els salars de Coipasa i menors. Aproximadament 249 km de riu i uns 4.000 km 2 de terra agrícola van quedar contaminades.

Un total de 127 comunitats aymares van ser impactades inicialment per contacte directe del cru amb les aigües de rec. La primera setmana de l´accident, la població afectada va presentar símptomes per la inhalació i el contacte directe amb el cru. La pèrdua de pastures va afectar sobretot al bestiar per contacte directe i per la pèrdua d´aliment. S´han reportat nombrosos casos de malformacions fetals en xais i vaques 4 .

A Cuibà

La Paz El Alto Sica-Sica

Cochabamba

La contaminació per petroli va afectar al llac Poopó, on van desaparèixer la pesca i 15 de les 27 aus del llac. Les tres comunitats existents de l’ètnia Uru M uratos, va perdre la font dáliment. El 3 dábril del 2000, els Urus M uratos van realitzar una marca de 135 Km a la ciutat dÓruro per reclamar aliments. Les autoritats els van retornar a les comunitats amb un conveni dálimentació que es limitava a 6 kg de sucre, 5 kg de patata i 3 llaunes de sardina per família 5 .

Àrees afectades

Terras comunitaries d’Origen

El vessament del riu Desaguadero

Poble afectat

Repsol-YPF

Oliductes/Gasoductes

La població urbana de la ciutat del Alto, la major part Aymares d´origen camperol, va bloquejar i sitiar la capital boliviana durant setmanes, posant al govern en dificultats per governar.

Bloc

Santa Cruz

A Arica Repsol-YPF, Petrobras. Gasoducte Yacuiba Río Grande (Gasyrg) (431 km)

Pobles afectats: Quechuas, Aymaras Conflictes: Vessament al Riu Desaguadero (2000); Ocupació estacions bombeig (2003,2005)

5 La Chiquitanía i el Pantanal

Lány 2000, sínaugura el G asoducte B olívia-B rasil (Enron-Shell) que connecta la ciutat de Santa Cruz amb Sao Paolo. Amb un traçat de 3.150 Km i 30 metres dámplada de Dret de V ia, ha suposat la intervenció i desforestació de fràgils ecosistemes del Panatanal i la Chiquitania, així com Àrees Protegides com el Parc Nacional K aaya i els B añados de O tuquis. Els pobles indígenes guaranís, ayoreos i chiquitanos van ser afectats per lóbra.

Pobles afectats: Guaranís, Tapiete, Weenhayek Conflictes: Invasió territorial

San Antonio

San Alberto Yacuiba

Durant la construcció es van documentar nombroses violacions als drets humans a les poblacions on es van instal·lar els campaments de treballadors. Vàries menors van quedar embarassades.

TCO Itika Guasu. Guaranís que documenten els impactes sobre el seu territori

TCO Tentayapi. El tresor cultural més ben guardat dels Ava-Guaraní

El Camp Margarita del Bloc Caipipendi, operat per Repsol-Y PF, és un dels megajaciments de gas del continent americà. Té unes reserves estimades de 13,4 trilions de peus cúbics – valorat amb uns 20 mil milions de dòlars. Al voltant del Camp Margarita, amb 4 pous, dos aeroports, campaments i un entramat de ductes i carreteres, 7 comunitats guaranís conformen el Territori Comunitari d´Orígen Itik a Guasú.

La comunitat Ava-guaraní de Tentayapi, amb 20.000 hectàrees reconegudes, ha sabut créixer i desenvolupar-se a partir d´un rebuig marcat a la ingerència externa – església i escolarització incloses- fet que ha merescut el reconeixement de l´Estat Bolivià declarant-la Patrimoni Històric Cultural i Natural el gener 2005.

Pobles afectats: Guaranís, Ayoreos Conflictes: Militarització; Fragmentació ecosistemes; Negociació de compensacions milionaries.

Informe final del Programa de Monitoreig Ambiental Itika -Guasú 2004-2005

Lány 2004, la companyia Repsol Y PF entra al territori sense consultar a la comunitat, iniciant un projecte déxploració sísmica consistent en l’obertura de 363 km de línies que afectaria el 55% del seu territori. Finalment, el rebuig unànim de la comunitat, liderada pels ancians, va expulsar la companyia i obtingué el compromís estatal de respectar la seva decisió. Lány 2008, Tentayapi és de nou amenaçada per la construcció dún oleoducte.

Cos impactat Sòl

Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. Save America’s Forests, 2003.

Transredes (Enron-Shell) Yabog (440 km)

El Chaco Guaraní

Transredes (Enron-Shell), Petrobras (3.150 km incloent tram Brasiler)

Font: Carlos Ricardo Valenzuela Castaños .Tierra y Territorio en Bolivia. Centro de Documentación e Información Bolivia, CEDIB. 2008.

Un laberint de gasoductes i negociacions enganyoses

Exploració sísmica sense consultar els pobles indígenes (2009)

L´any 2006, l´A ssemblea del Poble G uaraní Itik a G uasu, va declarar “non grata” la companyia Repsol-Y PF després de dos anys de monitoreig ambiental comunitari i unes dilatades negociacions per compensacions on van resultar enganyats.

Pobles afectats: Guaranís, Tapiete, weenhayek

Sucre

TCO Leco

La invasió d´aquest territori es visualitza amb la superioritat numèrica de persones (1.600 treballadors contra 650 guaranís), la construcció de pous i carreteres, el bombeig d´aigua i episodis de contaminació.

Río Grande

Transredes. Oleoducte Sica Sica- Arica (350 km)

Camperols bloquegen entrada de la companyia al Parc Amboró (1998)

Cámara Boliviana de Hidrocarburos (www.oilproduction.net) Elaboració pròpia.

Impactes Fenòmens erosius per lóbertura de camins i rases Compactació de sòls i pèrdua capa superficial Contaminació per vessaments de carburants Aigua Augmenta terbolesa dels rius Disminució de cabdals per bombeig Fauna Desaparició dánimals de caça pel constant trànsit de persones i maquinària Flora Tala dárbres maderables, fruiters i medicinals Aire Emissions de gasos, partícules i pols Soroll Molèsties constants per soroll de maquinària Social Mort per atropellaments, augment violència, aculturament, desmemebrament familiar Font: APG-Itika Guasú, Impactos ambientales, sociales y culturales de Repsol-YPF en territorios indígenas de Bolivia, CEADES-CERDET, Tarija, 2005

María Préstamo

Empresa

Per altra banda, organitzacions guaranís del Parc Nacional K aaya, van negociar un Programa de Desarrollo de los Pueblos Indígenas per 4 milions de dòlars 6 . Posteriorment, es van detectar actes de corrupció en la gestió del fons. Lány 2001, es construeix el G asoducte Lateral Cuiabá de 626 Km, propietat inicial de lémpresa Enron per alimentar amb gas bolivià la seva termoelèctrica de Cuiabá (Brasil). El traçat dáquest gasoducte va generar resistència per deforestar el B osc S ec Chiquitano,el darrer “bosc de cerrado” intacte del món. Les 24 comunitats indígenes chiquitanas i 2 comunitats ayoreas afectades directament pel traçat, es van oposar inicalment, negociant després un Plan de Desarrollo Indígena de quasi 2 milions de dòlars, que finalment lémpresa no va entregar.

Alerta

En canvi, els més beneficiats van ser 4 fundacions amb capital nordamericà, que van rebre 20 millones de dòlars per monitorejar la destrucció ambiental del B osque S eco Chiquitano. 7

Marc Gavaldà

Després del “Decret de Nacionalització”, l´any 2006 dels hidrocarburs de Bolívia, les empreses transnacionals han legalitzat les seves operacions acomodant-se al nou marc regulatori i fiscal, però sense retirar-se dels territoris indígenes on operen. Segons la nova llei, les comunitats tenen dret a vetar les operacions als seus territoris, però aquest dret no es porta a la pràctica per les fortes pressions del govern i les corporacions.

Actua!

• Escriu al govern bolivià preguntant la necessitat d´expandir la frontera petroliera a l´Amazonia • Pregunta a Repsol-YPF sobre la seva presència als territoris indígenes de Bolivia • Contacte amb el Foro Boliviano de Medio Ambiente (FOBOMADE): <fobomade@fobomade.org.bo> • Contacte amb la Confederación Indígena del Oriente Boliviano (CIDOB): http://www.cidob-bo.org/

A part, el maneig de les regalies que fan les autonomies departamentals controlades per lóligarquia, empeny al govern a cercar petroli amb companyia estatal YPFBen noves àrees amazòniques. Els plans governamentals déxplotar hidrocarburs al Nord de La Paz o de construir una carretera a línterior del TIPNIS, amenacen la integritat dels pobles amazònics que viuen en aquestes zones fins ara inaccessibles.

Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

Notes

Bibliografia

1 http://www.ine.gov.bo/indice/visualizador.aspx?ah=PC20501.HTM 2 GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, Barcelona 2003. p. 118. 3 ORGAZ, M., La guerra del Gas: Nación versus Estado transnacional, CEDLA, La Paz, 2005. 4 La Razón, La Paz, 7 junio 2000. 5 GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icària, Barcelona, 2003. 6 CRESPO, GUARDIA, Problemática Socio-ambiental del Gasoducto Bolivia-Brasil, Probioma y Olca, SantaCruz, 2000. 7 CEADES-OICH, Guía Metodológica para la Vigilancia Social de la Industria Extractiva enTerritorios Indígenas:“La experiencia del Pueblo Indígena Chiquitano en el Gasoducto Lateral Cuiabá”, Ceades y Oxfam GB, Santa Cruz, 2004.

– CPTI-CIDOB, AtlasTerritorios Indígenas enBolivia, CID-Plural, La Paz, 2000 – SUBSECRETARIAASUNTOS ÉTNICOS, Componente de apoyo al desarrollo de los pueblos indígenas de Bolivia, presentado a DANIDA, 1997. – LEMA, A.M., Pueblos indígenas de la amazonía boliviana, CID-Plural, La Paz, 1998. – APG. Asamblea del Pueblo Guaraní de Itika Guasu\CEADES\CERDET. Impactos ambientales, sociales y culturales de REPSOLYPF en territorios indígenas de Bolivia. Monitoreo indígena independiente Asamblea del Pueblo Guaraní. Tarija : CEADES. Diciembre 2005. – CEADES. Colectivo de Estudios Aplicados al Desarrollo Social\OICH. Organización Indígena Chiquitana. Guia Metodológica para la Vigilancia Social de la Industria Extractiva enTerritorios Indígenas.“La experiencia

Amb el suport de: del Pueblo Indígena Chiquitano en el Gasoducto Lateral Cuiabá”. Santa Cruz : CEADES. Junio 2004. – CEDIB. Centro de Documentación e Información Bolivia. Nacionalización de Hidrocarburos en Bolivia. Dossier hemerográfico Mayo 2006 - Abril 2007. La Paz : Azul Editores. Abril 2007. – CEJIS. Centrode Estudios Jurídicos e InvestigaciónSocial. Hidrocarburos, Derechos Indígenas y MedioAmbiente. Santa Cruz : CEJIS. Septiembre 2004. – Correa, Loreto. PIEB. Los laberintos de la tierra. Gasoductos y sociedad en el oriente boliviano: San José, San Matías y Puerto Suárez. Investigaciones Regionales Santa Cruz. n. 6. La Paz : PIEB. Mayo 2003. – Diéz Astete, Alvaro; Murillo, David. Pueblos indígenas de tierras bajas: características principales. La Paz : Programa indígena-PNUD. 1998.

– GAVALDÀ, M.,“Etnocidio Petrolero en Bolivia” a América Latina, realidades diversas, Casa Amèrica Catalunya- UAB, Barcelona, 2005. – GAVALDÀ, M., Las Manchas del Petróleo Boliviano, Fobomade-Olca, La Paz, 1999. – ILDIS (Bolivia). La situación de los indígenas en la Amazonía boliviana. Debate Regional. n. 5. La Paz : ILDIS. 1991. – LIBERMANN, K., GODÍNEZ, A., Territorio y dignidad: pueblos indígenas y medio ambiente en Bolivia. La Paz : Nueva Sociedad. 1992. – PATZI, FÉLIX, Insurgencia y sumisión, Movimientos indígeno-campesinos (1983-1992), Muela del Diablo Editores, La Paz, 2000. – ROMERO, C., Temas de la Agenda Nacional: Tierra, Hidrocarburos, Derechos Indígenas, Asamblea Constituyente. Santa Cruz : CEJIS. 2006.

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

Pobles Indígenes i Petroli

. 6 PERÚ POBLES INDÍGENES PETROLI Cronologia del A petroli peruà PERÚ

Introducció

Iñi go Az ko na

L´Amazònia peruana és la llar de 60 grups indígenes, incloent una quinzena de grups que viuen en aïllament voluntari. Aquesta extraodinaria diversitat biològica i cultural és la base d’un sistema relativament important de 54 àrees protegides. A més, el govern peruà ha legalitzat 1.200 títols de terra a comunitats indígenes amazòniques i ha creat 5 reserves territorials per la protecció dels pobles indígenes en aïllament voluntari. Malgrat tot, des de 1970, s´ha licitat 544.561 km2 (el 69,6%) de l’Amazònia peruana a companyies petrolieres i si es liciten els blocs pendents podria augmentar a 659.879 km2 (84,3%) of the Peruvian Amazon. De les 54 concessions, 46 se superposen a territoris indígenes titulats.

1863 Es perfora el primer pou de Sudamérica a la conca Tumbes-Progreso 1939 Mobil opera el camp Agua Caliente a la conca del Ucayali 1970s Petroperú perfora el seu primer pou a la riba del riu Corrientes

1977 Es construeix l´Oleoducte Nor Peruano

Territoris Comunitaris dÓrígen Els pobles indígenes de Perú tenen reconegudes 10.564.258 ha, titulades sota la forma legal de Comunidad Nativa. A lÁmazònia, AIDESEP és lórganització que aglutina 6 organismes descentralitzats format per 57 federacions i organitzacions territorials, que representen a les 1,350 comunitats de 16 famílies lingüístiques diferents. AIDESEP lidera un moviment que des de 2008 s´ha decidit per intervenir les decisions polítiques del país plantejant una resistència activa contra el Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units o Europa i les lleis que viabilitzen el saqueig de lÁmazònia.

Empreses que operen al país

1992 Privatització de Petroperú durant la gestió d´Alberto Fujimori 1993 Nova Llei d´Hidrocarburs 1998 L´Estat firma 15 nous contractes amb companyies petrolieres

Des de 1970 s´han obert 105.000 km de línies sísmiques, 610 pous de petroli. Són incomptables els conflictes amb la població local. Repsol opera a 8 blocs a la selva peruana (al voltant de 5,100,000 ha) i Cepsa a 5 (al voltant de 4,650,000 ha). Una superfície equivalent al 20% de l´Estat Espanyol.

A part, les Reserves Territorials, figura inèdita a altres països, s´han declarat per la protecció de pobles en aïllament voluntari malgrat que a la pràctica, lÉstat no ha sabut protegir territorialment aquestes zones dáctivitas extractives i léntrada de persones.

Gestes del moviment indígena S XIX. La febre del cautxú provoca

1994. Perú ratifica el Conveni Nº 169 de la OIT. 2008. Aixecament amazònic aconsegueix retirada

la mort o l´esclavització de gran part de la població indígena amazònica.

de decrets lessius per l´Amazonia.

1980. Neix AIDESEP, la Confederació de po-

2009. Massacre de Bagua i il·legalització de

bles indígenes amazònics.

l´AIDESEP per liderar mobilitzacions contra el TLC.

1980s. Inici del projecte Camisea al riu Madre de Dios realitza contacte letal amb el poble Nahua.

Pobles indígenes amb territoris afectats per activitats petrolieres Poble indígena Companyia petroliera Candoshi (Kandozi) PLUSPETROL, PETROLIFERA, PLUSPETROL, PETROBRAS Capanahua PETROBRAS, PLUSPETROL Caquinte PLUSPETROL Chayahuita REPSOL, SAPET, HUNT OIL, PETROBRAS, PLUSPETROL Cocama PLUSPETROL, HUNT, PETROBRAS, HUNT OIL, REPSOL, Cocamilla PAN ANDEAN, TALISMAN, PVEP, SAPET Ese Eja HUNT OIL, PETROPERU, PETROBRAS Harakmbut HOCOL Huachipaire CEPSA, PERENCO Huambisa PERENCO, HOCOL (Wampis) Huitoto HOCOL, OLYMPIC Machiguenga PETROLIFERA, PLUSPETROL, PAN ANDEAN, PETROBRAS, (Matsigenka) MAPLE, HOCOL, TALISMAN, KEI, CEPSA, PACIFIC, PVEP, PETROPERU, PERENCO Nomatsiguenga PERENCO, PETROBRAS, BURLINGTON, CEPSA, PETROPERU

Poble indígena Ocaina Orejón (Mae Juna) Piro (Yine)

Companyia petroliera PETROPERU, PETROBRAS PETROPERU, PETROBRAS, PETROLIFERA

PAN ANDEAN, PETROLIFERA,PLUSPETROL Quechua [Pastaza] REPSOL, PLUSPETROL, PETROBRAS, TALISMAN Quechua, Lamas TALISMAN, PLUSPETROL (Kichwa) Quechua, Napo TALISMAN,PETROPERU, PETROBRAS,TALISMAN, REPSOL, (Kichwa) CEPSA, KEI, HOCOL, HUNT OIL, PLUSPETRO,L RAMSHORN, SHONA Secoya CEPSA, HOCOL, TALISMAN Shipibo-Conibo CEPSA, TALISMAN, PETROLIFERA, PLUSPETROL, HOCOL, CEPSA, PETROLIFERA Ticuna TALISMAN, CEPSA Urarina CEPSA, HUNT OIL, PLUSPETROL,RAMSHORN,SHONA,TALISMAN Yagua TALISMAN, CEPSA, HOCOL Font: Orta, 2009

CONFLICTES Martí Orta

124, 123,

Pacific

Ramal Nueva Esperanza Capirona (255 km) Pobles afectats: Achuar, Urarina

Elaboració pròpia.

Oleoducte Nor Peruano (888 km)

163, 162, 161, 160, 121, 117 157, 152, 149, 144, 143, 138, 134

Pluspetrol 103, 106, 107B, 108

107B, 130 Pan Andean 127, 126

KedCom 130 39, 56, 57, 76, 88, 103, 109 103,102, 101, 88, 76, 64, 58, 57, 56

116, 115, 114,113,111, 110,109, 108, 130

Hocol 31-E, 31-B, 107B, 131, 130

Kei

Lány 2008, el president peruà Alan García, va imposar un paquet de 104 decrets legislatius dirigits a facilitar el Tractat de lliure Comerç amb Estats Units. En concret, 11 dáquests decrets tindrien un efecte lesiu per lÁmazonia i els pobles que l´habiten. Ente ells, la nova Llei Forestal i de V ida Silvestre i la Llei de Recursos Hídrics, vulnera els drets indígenes a la propietat i el control dels recursos natural. Ja a lágost del 2008, la mobilització indígena aconseguí derogar dos dáquests decrets.

Iquitos

Pobles afectats: Achuar, Quichua, Huambisa, Aguaruna, Shapra, Cocama-cacamilla, Candoshi, Urarina

Perenco 126, 125

131

Golden

Emerald

Olympic 130

107B

La Massacre de Bagua

Corrientes, el riu salat

Des del 1971 el territori Achuar del riu Corrientes ha estat la zona més productiva d’hidrocarburs de tot el Perú. Primer amb O ccidental Petroleum Corporation (Ox y) juntament amb l’empresa estatal Perupetro i ara Pluspetrol, Cepsa, Ramshorn, Hunt Oil i Talisman, han ocupat el 100% del territori Achuar. Els Achuar han denunciat tala il•legal de fusta, abusos sexuals a les dones de les comunitats, mort de persones per intoxicacions agudes, abocament diari de les aigües de formació a rius i llacunes, ruptures d’oleoductes, vessaments i abandó de residus.

103

107B, 117 116

163

131,162,143 107B, 130

131

Burlington

True Energy

Pobles afectats: Achuar, Quichua, Shapras, Huambisas, Aguaruna

Quatre dècades d’intoxicació del poble Achuar

Sapet

130

107B, PVEP 103

A l´abril i maig de 2009, la totalitat dels pobles amazònics es mobilitzen en un moviment sense precedents bloquejant carreteres i cursos fluvials, ocupant instal·lacions petrolieres i paralitzant l´activitat econòmica de tota la regió.

La matinada del 5 de juny, el govern va ordenar aixecar per la força el bloqueig que 2.000 indígenes awajún i wampis mantenien a la carretera provocant més de 30 morts i un número encara indeterminat d’indígenes desapareguts (Survival i Amazon Watch han denunciat la crema i desaparició d’indígenes per part de les forces policials). El govern dÁlan Garcia expulsa les ONGs i posa una ordre de recerca i captura als dirigents dÁIDESEP, lórganització que aglutina tots els pobles amazònics.

Bayóvar

Un estudi realitzat pel Ministeri de Salut, reporta la presència de metall pesats a les comunitats indígenes. De 74 nens mostrats, un 98,6% excedia el 0,1 mg per litre de sang i el 97,3% superava els nivells de Cadmi (0,2 mg). Pitjor encara, un 37,8% dels nens superava concentracions perilloses (0,21 -0,5 mg) i un 59,4 % superaven el Valor de Tolerància Biològica (BAT=0,51 mg). Pel que fa al plom, un 66,2% del infants superaven el límit establert (més de 10 mg per litre de sang). 1 Davant la gravetat de la situació i la inacció del govern peruà, l’any 2006 els Achuar van paralitzar la producció petroliera al seu territori, exigint la reinjecció de l’aigua de formació i un pla integral de salut.

Encara avui, tot i que s´han derogat alguns dels decrets més polèmics, la criminalització a les organitzacions indígenes síntensifica, així com sácceleren els tràmits per língrès de noves companyies petrolieres en territoris indígenes.

Oleoductes/Gasoductes Àrees protegides Àrees d'explotació petroliera

Vessaments de Camisea

Els machiguengas bloquegen els rius després de repetits vessaments.

Escuts humans

Entre setembre i octubre de 2005 vint embarcacions van ser retingudes per milers díndígenes ashanink as, yine yames i shipibos que realitzaven un bloqueig fluvial. Exigien al govern un percentatge de regalies del projecte Camisea per compensar els danys dels repetits accidents. Lácció comptava amb el recolzament del govern regional els quals demanaven lássignació del 12.5 % de les regalías del gas de Camisea. 4

Grups de defensa Ashánikas protegint Elf de la guerrilla

Durant l´època més sagnant de Sendero Luminoso (1988-1994) a la Selva Central els Ashànik as, que sofrien el segrest de nens i desplaçament de comunitats atacades per la guerrilla, van organitzar un cos de protecció conegut com O vayerti o rondas Ashánikas per fer-se respectar.

col.laboració exposava de nou les comunitats Ashánik as als atacs de la guerrilla, la qual per altra banda, va rebre materials i equipaments d’Elf per evitar així el segrest de mà dóbra contractada. Lány 2007 es va concesionar el bloc 108 a lémpresa Pluspetrol. La Central Asháninka del Río Ene va expressar la seva rotunda oposició: “ Primer ens va invadir Sendero i va generar conflicte social i mort, ara vénen les empreses transnacionals a pendre el nostre territori. Que ens contaminin és una altra forma de morir ”. El febrer de 2007 els ashànik as van paralitzar les activitats de Repsol-Y PF denunciant que aquesta estava vulnerant els acords amb les comunitats. 2

Lány 1996, quan la situació semblava allunyar-se, la concessió dels territoris Ashánikas a la companyia Elf, posa de nou als Ashànik as en risc. Per defensar-se dels atacs de la guerrilla, la Elf usa lÓ vayerti com un cos de seguretat de lémpresa. A canvi de menjar, mobilitza els cossos de seguretat indígena per a protegir lóbertura de 430 kilòmetres de línies sísmiques en regions controlades per Sendero Luminoso. Aquesta

Lima Callao

Dos mesos més tard, els pobles matsighengas, yine i ashànik a del riu Urubamba (Cusco) van tornar a bloquejar el riu en protesta per la quarta fuga del Projecte Camisea.

Puerto Maldonado

Ayacucho Cusco Pisco Gasoducto Camisea (806 km) Pobles afectats: Matsiguenga, Nahua, Ashànikas

Shell al Madre de Dios

El vessament va ser causat per la ruptura del gasoducte que transporta el gas de Camisea cap a la costa peruana, creuant la Cordillera de Vilcabamba.5 Cronología de v essaments del Gasoducte LNG: Data

Punt

Volum

Àrea contaminada

22/12/04

Riu Urubamba

115 m 3

300 m 2

29/08/05

Estació Pancobamba

Es detecten 4 taques d´hidrocarburs

16/09/05

Toccate-Ayacucho

4.000 barrils d´hidrocarbus líquids

24/11/05

Cordillera Vilcabamba, Cusco Entre 4.500 i 6.000 barrils

S´estima que 1.000 barrils van ser arrossegats als rius Alfarpampa i Chunchupampa

Font: COMARU- CECONAMA- FECONAY Y, 2005

Iñigo Azkona

MAPLE 130

Petrolifera

Gran Terra

56,39, 8

Font: República del Perú. Ministerio de Energía y Minas. Dirección General de Hidrocarburos (http://www.minem.gob.pe);

Ramal Norte (315 km)

Empreses i blocs en operació (2009)

Gentileza Fedepaz

Poble indígena Companyia petroliera Achuar PETRON - HOCOL - PETROLIFERA - PAN ANDEAN - PLUSPETROL – HUNT - REPSOL - TRUE ENERGY - CEPSA - PVEP - PERENCO - PETROPERU - PETROBRAS - BURLINGTON - EMERALD PACIFIC PETROBRAS - TALISMAN - GRAN TIERRA - MAPLE - SAPET Aguaruna HOCOL, HUNT OIL, PLUSPETROL, TALISMAN, CEPSA, PETROLIFERA, (Awajun) KEDCOM, PAN ANDEAN, PERENCO, KEI, PETROPERU, PETROBRAS, PACIFIC EMERALD Amahuaca PVEP Amuesha (Ya- REPSOL CEPSA PETROLIFERA PLUSPETROL BURLINGTON PACIFIC nesha) TALISMAN PERENCO Arabela PVEP EMERALD PVEP GOLDEN TRUE ENERGY PETROBRAS T ALISMAN - ECOPETROL PACIFIC PETROPERU, PETROBRAS Arazaire PETROPERU, PETROBRAS Asháninka PETROPERU, PETROBRAS GRAN TIERRA BURLINGTON PERENCO PETROLIFERA PLUSPETROL CEPSA PLUSPETROL PAN ANDEAN Cacataibo PETROLIFERA, PLUSPETROL

Puno Titicaca

Contacte letal dels nahuas

Alerta El govern d´Alan García està determinat a licitar més del 80% de l´Amazònia peruana a les companyies petrolieres, malgrat que gairebé totes afecten a territoris indígenes. Els fets sagnants de la Massacre de Bagua (05/06/2009) han demostrat fins a quin punt el govern està disposat a defensar els interessos de les transnacionals del petroli. Per altra banda, el permís otorgat a RepsolYPF i Perenco per ingressar als blocs 39 i 67, suposen una greu amenaça per la supervivència de grups indígenes aïllats.

La regió del riu Madre de Dios i rius afluents, alberga comunitats dels pobles matsiguengas i yine i es coneix la presència de grups aïllats dels pobles nahua, k ugapak ori, amahuaca i yaminahua que es van refugiar de l’esclavatge durant la febre del cautxú. També hi ha grups del poble nòmada fluvial Esse-Ejja que transiten entre Bolívia i Perú. Durant el període 1981-1987 Shell va explorar la regió de Camisea, on séstima léxistència dúns 11.000 milions de peus cúbics de gas i 600 milions de barrils de petroli. Durant les operacions, es van produir contactes entre les brigades que realitzaven les exploracions sísmiques i un grup de nahuas aïllats, amb conseqüències nefastes per a aquesta població: “ Aquest i els successius contactes van propagar diverses malalties contagioses, en especial tos ferina, verola, tuberculosis i grips. Els càlculs més conservadors apunten que el 50% de la població va morir i la resta va fugir aterrada de la regió. ” 3 Al 1996, Shell i M obil sádjudiquen els blocs 88A, 88B i 75 per explorar més 1 milió d´hectàrees de la regió. Tres anys després, solapant la Reserva territorial creada per l’estat peruà en favor d’aquests pobles per la seva protecció, el projecte Camisea va ser finalment adjudicat al consorci Hunt O il (Estats Units), SK (Corea) i Pluspetrol. Léxplotació del camp podria posar punt i final a léxistència dels darrers reductes del poble Nahua.

• Escriu al govern peruà oposant-te a l’ingrés de les de les petrolieres a les regions on s´ha evidenciat la presència de grups no contactats.

Actua!

• Escriu al govern peruà per la creació urgent de la Reserva Territorial Napo Tigre per la protecció de grups aïllats: <vvereau@minam.gob.pe> • Recolza a la confederació indígena amazònica AIDESEP, en aquests moments durament criminalitzada pel govern. • Demana a Repsol-YPF que es retiri del bloc 39.

Amb el suport de:

Continguts Marc Gavaldà Martí Orta Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

Notes

Bibliografia

1 EARN, K., For Peru’s Indians, Lawsuit Against BigOil Reflects a NewEra, TheWashington Post,31/01/2008. <http:// www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/01/30/AR2008013003744.html?wpisrc=rss_world> 2 Radio Amazónica Satipo, Ashanikas paralizan actividades de Repsol en el Bloque 57, RioTambo (07/02/2007) a Un Ojo en la Repsol Nº 43, 03/2007 3 CONAP, El Caso de los Grupos Indígenas Amazónicos del Urubamba y el Impacto Socioeconómico de la Explotación Petrolífera en la Región, Confederación de Nacionalidades Amazónicas del Peru, Lima, 1988 4 Crece la protesta contra Camisea, el gasoducto coladera. http://servindi.org 5 COMARU- CECONAMA- FECONAYY, Cuarto derrame del Proyecto Camisea, Machiguengas inician bloqueo, (02/12/2005). Un Ojo en la Repsol Nº36, 02/2006

– OILWATCH, La manera occidental de extraer petróleo, Oilwatch, Quito, 2001 – LATORRE, L., ¡Sólo queremos vivir en paz!, IWGIA- Racimos de Ungurahui, Copenague, 1998 – GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, Barcelona, 2003 – HEREDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998 – JUNQUERA, J.C., Indios y supervivencia en el Amazonas, Amarú, Salamanca, 1995

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

Pobles Indígenes i Petroli

. 7 EQUADOR Iñigo Azkona

POBLES INDÍGENES

PETROLI

Cronologia històrica del petroli a Equador

Equador: petroli o cultura A Equador hi ha 13 pobles originaris, amb una població de 830.000 habitants1, un 10% de la població nacional. Des de l´inici de la producció petroliera a la Regió Amazònica, els pobles indígenes han vist com les condicions de vida s´han anat degradant al ritme que els seus rius es contaminaven i els seus territoris s´han colonitzat. Algunes ètnies com els Tetetes van desaparèixer als anys 1970s, altres pobles, com els Secoya, Zàpara i Secoya tenen una població de pocs centenars.2 A més, hi ha dos grups de l’ètnia huaorani que rebutgen el contacte.

Durant els darrers quaranta anys Equador ha basat la seva enconomia en l´exportació de cru que l´han convertit en el primer producte d´exportació: uns 32 milions de dòlars generats per més de 3 mil milions de barrils de petroli4. Però els beneficis del petroli no van suposar un desenvolupament per la població sinó al contrari. Els enormes passius ambientals de les regions productores han deteriorat seriosament les condicions de vida de la població i el deute extern es va multiplicar.

L´any 2002, amb la construcció del nou Oleoducto de Crudos Pesados, s’intensifica l´entrada de noves empreses a zones intactes, repetint-se el tràgic destí pels darrers pobles amazònics.

Gestes del moviment indígena El moviment indígena dÉquador ha demostrat una capacitat de mobilització massiva capaç de derrocar presidents si és necessari per defensar els seus drets. Malgrat tot, les amenaces que viu lÁmazonia per léxpansió de les activitats petrolieres, agroindustrials i tala il·legal, “ han fet que es prioritzi la lluita per la legalització i defensa dels territoris ancestrals dels pobles indis per part de les seves organitzacions.” 3

Abolició de presó per deutes.

1908

1918

Reforma Agrària.

1937

1964 1973

1972

Creació de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l´Equador (CONAIE).

1986

1990

La Conaie impulsa partit polític Movimiento Unidad Plurinacional Pachakutik- Nuevo País (MUPP-NP).

1995

Aixecament indígena contra la dolarització i deposició de Jamil Mahuad.

1999

2000

2002

2005

La maledicció negra

Consulta aprovada per redactar una Nova Constitució.

Rebelión de los Forajidos destitueix Lucio Gutierrez.

2006

1911 Primer pou a l´Amazònia 1941 Guerra entre Perú i Ecuador. Es disputen territoris amb grans jaciments

1964 Texaco ingressa a lÉquador 1967 Texaco i Gulf realitzen una prospecció en 5 milions dácres a lÁmazònia i perforen el primer pou comercial a la zona de Lago Agrio

1973-1992 i 2007 Equador ingressa a la OPEP 1972 S´inaugura el Sistema Oleoduto Trans Ecuatoriano (SOTE)

1989 Neix Petroecuador

Avui en dia, Equador produeix 187 milions de barrils anuals des d´una vintena de blocs petrolers i nombroses empreses es preparen per iniciar operacions en noves concessions fins ara inactes a l´Amazonia.

1993-1994 Construcció via Maxus i Via Auca 1972-1982 Boom petrolier a l´Equador 1994 Setena ronda de licitacions entrega 6 blocs amazònics intactes

2007

1992 Texaco es retira de Equador Ley de Comunas. L´Estat reconeix comunitats indígenes i dóna cobertura legal a les seves terres.

Creació de la Confederació de Pueblos de la Nacionalidad Kichua del Ecuador (ECUARUNARI).

Marxa indígena sobre la capital.

L´estat crea la Zona Intangible pels pobles no contactats.

Protestes indígenes provoquen l´aturada de la producció del petroli. Estat d´emergència a les províncies amazòniques de Sucumbíos i Orellana.

deixant uns passius ambientals enormes

Protestes contra l´Acord de Lliure Comerç amb Estats Units.

1992 Construcció OCP 2006 Mobilitzacions a Orellana provoquen expulsió Occidental

2007 Proposta Yasuní

CONFLICTES

Achuar

2.404

Shuar

52.697

Awa

3.283

Siona

304

Cofàn

1.024

Tsa´chila

Chachi

5.465

Zapara

Huaorani Secoya

65 1.534 240

53.1 ElElrastre rastre de Texaco tòxictòxic de Texaco

La comunitat Dureno rodejada per camps petroliers

Població indígena d´Equador Epera

Cofans acorralats

Shiwar

El poble cofàn va quedar atrapat dins dels blocs déxplotació de Texaco. El camp de producció Dureno, està a pocs metres de la Comun Cofàn Dureno, la darrera comunitat dáquest poble a lÉquador. El seu territori és de tan sols 9.500 hectàrees. Durant 30 anys, el poble cofàn ha sofert 6 : • El fraccionament del seu territori. • Desforestació per la prospecció sísmica de 10 hectàrees. • Desforestació per colonització 90.000 hectàrees. • Descàrregues per la perforació 200 metres cúbics de residus. • 800.000 barrils de descàrregues per lóperació rutinària.

1.484 346

Oleoductes/Gasoductes

612

Quichua

408.395

Total

830.418

Àrees protegides

Font: INEC, Censo Indígena 2001

ser compensats amb la recuperació d´un territori de dimensions necessàries per mantenir llur vida tradicional, que calculen d´unes 100.000 hectàrees, retirant tota la infraestructura petroliera i reparant el medi danyat. 7

El judici de milers d´afectats contra una companyia Durant el període 1961-1990, la companyia Texaco va explotar la Regió Amazònica Equatoriana protagonitzant el boom petrolier que va modificar irreversiblement la regió i el país. L´empresa va perforar 339 pous i va extreure aproximadament 1.500 milions de petroli, la meitat de les reserves existents. Al finalitzar el contracte, la companyia va abandonar el país deixant uns enormes passius ambientals:

José Proaño

Desamortització terres de l´Església. Es recuperen terres comunals.

Passius ambientals de Texaco a Equador

Davant aquesta situació, el poble cofàn s´ha pronunciat demanant la clausura del pou Dureno i

Àrees d'explotació petroliera

Impacte

Magnituts5

Enverinament dels rius

19.000 milions de galons d´aigües de formació

Contaminació atmosfèrica

Crema de 235.000 milions de peus cúbics de gas

Piscines de residus tòxics

600 piscines

Contaminació de sòls

16,8 milions de galons de petroli vessats per les fissures de l’Oleoducte Transequatorià

Desforestació

1 milió d´hectàrees

Etnocidi

Desaparició de cultures Tetetes i Sanshuari

Font: Kimmerling, 1993 L´any 1993 es va iniciar una demanda judicial d´Acció de Classe (Class Action) en contra de Texaco a la Cort Federal de White Plains, Nova York, en defensa dels indígenes i camperols afectats per la contaminació de Texaco .

Esmeraldas

La demanda representaria almenys 30.000 persones i reclama danys per 1.500 milions de dòlars i una compensació encara no especificada. L´any 1996, amb la mort del jutge que duia el cas, el nou jutge envia el cas a Equador.

Huaoranis, el poble guerrer

Des de llavors, els milers d´afectats coordinats a través del Frente de Defensa de la Amazonía estàn recavant proves de peritatge sobre l´afecció a la salut, quantificació de danys, de cara al judici que es celebrarà al 2010.

La colonització d´un territori inaccessible

Iñigo Azkona

Pobles afectats: Ciutats de Lago Agrio i Esmeraldas

Lány 1958, una missió nord americana redueix a la majoria dels huorani en un protectorat per facilitar léntrada de les companyies petrolieres, que van construir dues carreteres i van propagar el contagi de malalties com la Polio 11 . A láctualitat, séstima que el 85% de la població huaorani pateix Hepatitis.

L´Estat Equatorià juga un doble paper en la invasió del territori huaorani. Per una part crea el Parc Nacional Yasuní i el Territori Indígena Huaorani, i per altra concessiona blocs petroliers. A part del Bloc 16 de Repsol-YPF, amb més de cent pous i una producció de 55.000 barrils diaris, el Bloc 31, recentment concessionat a Petrobras, suposa una greu amenaça a la població huaorani.

José Proaño

Oleoducto de Crudos Pesados OCP (485 km)

El poble huaorani s´ha caracteritzat per una resistència activa del seu territori que els ha mantingut pràcticament intactes fins a mitjans dels segle passat. Encara avui se sap d´almenys dos clans huaoranis que han rebutjat qualsevol contacte amb la societat i viuen aïllats a l´interior de la selva.

Quito Baeza Sistema Oleoducto Trans Ecuatoriano (SOTE) (497,73 km)

Pobles afectats: Lago Agrio, Esmeraldas

Sionas inundats de diners i petroli

La corrupció social com a mètode de pacifi cació Durant les dècades de 1960 i 1970 les missions evangèliques al servei dels interessos petroliers, van generar grans moviments migratoris de Sioa i Secoyas, des dels seus llocs d’origen fins aquells escollits pels missioners per configurar centres poblats. Els missioners van imposar un canvi de patró d´assentament, abans dispers i ara nucleat.

6 La proposta del Yasuní

Puyo

Conservació a canvi de deixar el petroli sota terra

Els indígenes van ser assimilats per les companyies com a mà dóbra barata i no qualificada per fer feines de desbroçament, la construcció de campaments i lóbertura de línies sísmiques8. Els homes abandonaven les seves famílies durant un o dos mesos i tornaven amb patrons culturals exògens, com l´ús de diners, la prostitució o lálcoholisme.

Lány 2007, el govern dÉquador va presentar una proposta econòmica com a alternativa a extreure el petroli del jaciment IT TI, que està dins del Parc Yasuni. Seria la primera experiència per mantenir el cru sota el subsòl a canvi d íncentius econòmics per la conservació. Amb la mesura, es buscaria estimular a la societat nacional i internacional per contribuir amb lÉstat Equatorià en láplicació dáquesta decisió. Léxpectativa del govern és obtenir per aquesta via el 50% del que sóbtindria per la venta dáquest cru 9 .

Guayaquil

Tot i això, aquesta mesura contrasta amb la concessió del bloc 31, al cor del Parc Nacional a Petrobras per explotar hidrocarburs, mesura molt criticada per organitzacions equatorianes i brasileres 10 .

3 Shuar i Achuar: Ferms al territori El cas FIPSE vs. ARCO i el dret a decidir Lány 1998, el govern equatorià va licitar el bloc 24, que ocupa terres de comunitats shuar, a la companyia Arco Oriente. Legalment, Arco fou impedida dácostar-se a individus i organitzacions de base, dins del territori sense la deguda i legítima autorització de la Federació Independent del Poble Shuar de lÉcuador (FIPSE).

7 Sarayaku, la comunitat que resisteix

Tot i això, Arco va ingressar al territori sense consultar a FIPSE firmant convenis amb algunes organitzacions i provocant la divisió del poble Shuar obligant a FIPSE a portar el cas als tribunals, que li donaren la raó al Jutjat de Macs i al Tribunal Constitucional.

Tots a una contra el petroli Sarayaku és una comunitat quichua de lÁmazonia que ha demostrat des de sempre una ferma resistència a léntrada démpreses petrolieres.

Font: Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. Save America’s Forests, 2003.

Després de set anys de ferma resistència per part del poble Shuar, Arco va vendre els drets d´un del Bloc a Burlington Resources la qual ha intentat iniciar operacions i construir infrastructura rebent una forta resistència Shuar. 12

El conflicte amb la Companyia General de Combustibles -empresa argentina subsidiària de Chevron-Texaco- va començar amb la licitació del “Bloc 23” de 200.000 ha, les quals la major part estan dins de territori de Sarayaku. Des

Acción ecológica (http://mapas.accionecologica.org/)

de llavors, la comunitat demostra una postura inquebrantable recolzada amb mesures de fet, com el segrest temporal de treballadors de la companyia, que va generar la militarització del riu Bobonaza. La Comissió Interamericana de Drets Humans van ratificar en diverses ocasions que lÉstat equatorià viola els drets humans per impedir el lliure trànsit als comunaris, amenaçar amb armes de foc i la presència dúna tona i mitja déxplosius que va deixar la companyia al territori.

Elaboració pròpia.

Iñigo Azkona

Concessions petrolieres i confl ictes

Alerta

• Recolza el Frente de la Amazonía amb el Judici contra Texaco: http://texacotoxico.org

Actua!

• Pregunta a Repsol YPF sobre les activitats al Bloc 16, militaritzat per evitar l´entrada d´observadors: <contacto@repsolypf.com> • Involucra´t a la campanya Amazonia por la Vida http://www.accionecologica.org/

Correcció ortogràfica Laia Ollé

Bloc petrolier Territoris afectats

Pobles afectats

Conflictes

CGC

Argentina

Bloc23

7 comunitats indígenes

Kichwa (85%), Achuar (10%), Shuar (5%)

Resistència i militaritzacióa Sarayaku

Bloc24

60 comunitats

Shuar i Achuar

Des de 1998 la resistència local ha impedit l´entrada

Repsol-YPF

Espanya-EEUU Bloc16

Reserva dela Biosfera ParcNacional Yasuni,Territori Huaorani

Huaoranis

Aculturació, contaminació, missions religioses, militarització

Occidental

EEUU

Bloc15

Reserva Biològica de Limoncocha, BoscProtectoPañacocha

Kichwa, Secoya, Siona i Shuar

Shar deYamanunka oocupen pous per exigir a remediacióde la contaminació(2004)

Encana

Canadà

BlocTarapoa

Reserva de produccióFaunística Cuyabeno, Zona Intangible

Siona, Secoya, Kichwa, Shuar

Aculturaciói alcoholisme generat pel pagament de 1000 $USa cada persona de la comunitat

Bloc14 i Bloc17

ParcNacional Yasuní, Zones Intangibles

Huaoranis,Kichwa, grups aïllatsTaromenane i Tagaeri Contaminació, enganys a les comunitats, militarització

Petrobras

Brasil

Bloc31

ParcNacional Yasuní,Territori Huaorani

Kichwa, Huaorani

Ingrés sense consultar ni compensar a les comunitats

Bloc18

P.N. SumacoNapo- Galeras, Reserva de la Biosfera Sumaco

Kichwa

Contaminació, falsificacióde convenis ambcomunitats

Agip Oil

Italia

Bloc10

Reserva Ecològica Antisana

Huaorani, Kichwa

Contaminació, militaritzaciói divisióde comunitats

CNPC

Xina

Bloc11

Reserva Ecològica Cayambe Coca, P.N. Sumaco Napo- Galeras, R.B. Sumaco, R.B. Cofàn Bermejo

Cofàn, Shuar, Kichwa

Negativa cofàni Blocigd´operacions (1996), El govern Municipal del cantónPizarrodeclara“Moratoria Petrolera”(2003)

Perenco

França

Bloc7 i Bloc11

R.B i P.NYasuní, R.B. Sumaco

Kichwa, Huaorani

Enterrament depiscinescontaminades, mort deramats, repressióa observadors(1997), militarització

Petrocondor

Estats Units

Bloc27

Reserva de ProduccióFaunística Cuyabeno

Kichwa

Comunarisde Silvayaku desallotgen pacíficament l´empresa i posterior judici (1997)

Tripetrol

Equador

Bloc28

P.N. Llanangates, Bosque protector Habitagua

Kichwa

Alcaldes posen 2 judicis criminals per vessament de 5.000 barrils de petroli al riu Marañón (2000). Marxa de dones de la OPIP ocupa oficines de Tripetrol a Quito (1997)

Petroecuador

Equador

Projecte ITTI

ParcNacional Yasuní, Territori Huaorani

Huaorani, grups aïllatsTagaeri i Taromenane

Protesta huaorani a Quitoper impedir més activitats petrolieres al seu territori (2005)

Triton

EEUU

Bloc19

Kichwa

Oryx

EEUU/Xile

Bloc7 i Bloc21

Huaorani

Font: Elaboraciópròpia a partir de Acción Ecológica-Conaie, 2006

Notes

Disseny Toni Sánchez Poy

País

BurlingotonReosources EEUU

Noves concessions a l´Amazònia Equatoriana es preparen per començar a operar intervenint l´Amazònia i els territoris dels pobles indígenes. Els pobles afectats per aquesta nova onada petroliera són els huaorani, quichua, shuar i achuar. Noves carreteres com la que ha construït recentment Petrobras al bloc 31 són agressions irreversibles.

Continguts Marc Gavaldà

Empresa

1 INEC, Censo Indígena 2001. 2 CABODEVILLA, M.A., La selva de los fantasmas errantes, CICAME, Quito, 1997. 3 “CONFENAIE, Antecedentes de la COFENIAE” http://www.ecuanex.net.ec/confeniae/territorios/territorios.htm 4 Dades de 1998, ACOSTA, A.,“El petróleoenel Ecuador: una evaluaciócrítica del pasadocuartode siglo”,a El Ecuador Post Petrolero, AcciónEcológica, Quito, 2000. 5 KIMERLING, JUDITH, Crudo Amazónico, Ed. Abya Yala, Quito, 1993. 6 Esperanza Martínez,“Moratòria a la Actividad Petrolera” a VVAA, El Ecuador Post Petrolero, Acción Ecológica, Quito, 2000. 7 Comuna Cofàn Dureno, Carta a Prodepine, 1999, citada a VVAA, El Ecuador Post Petrolero, Acción Ecológica, Quito, 2000.

Bibliografia 8 Martínez, Esperanza, Op. Cit. 9 http://www.amazoniaporlavida.org/es/Dejar-crudo-en-el-subsuelo/Resumen-de-la-propuesta.html 10 BRAVO, E.,“Una nueva concesión amenaza el área protegida más importante del Ecuador y al Pueblo Huaorani” a FASE (comp.), Petrobras ¿integración o explotación?, FASE, 2005. 11 FINER, M., VIJAY, V., PONCE, F., JENKINS, C., KAHN, T., Ecuador’s Yasun´ı Biosphere Reserve: a brief modern history and conservation challenges, Environmental Reseach Letters. Nº4, 2009. 12 CEDES-CONAIE, Tarimiat Firmes en NuestroTerritorio FIPSE vs. ARCO, CONAIE, Quito, 2002.

– – – – – – – –

ACCIÓNECOLÓGICA, Ecuador ni es ni será ya país amazónico, Acción Ecológica, Quito, 2001 BERISTAIN, PÁEZ, FERNÁNDEZ, Las palabras de la selva, Hegoa, 2009 BLOMBERG,ROLF, Los Aucas Desnudos, Abya-Yala, Quito, 1996 CHUMPI, MARCELINO, Explotación petrolera y minera en los Territorios Shuar, Abya-Yala, Quito, 1999 COMUNACOFANDURENOi OINCE, El mejor lugar de la selva, Abya-Yala, Quito 1998 KIMERLING, JUDITHi FCUNAE, Crudo Amazónico, Abya-Yala, Quito, 1993 MALDONADO, ADOLFOi ALMEIDA, ALEXANDRA, Atlas Amazónico del Ecuador, Acción Ecológica-Conaie, Quito, 2006 SANSEBASTIÁN, MIGUEL, Informe Yana Curi, Icaria- Medicus Mundi, Barcelona, 2000

Amb el suport de:

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

Pobles Indígenes i Petroli

. 8 COLÒMBIA POBLES INDÍGENES PETROLI

Un mosaic de cultures

Kappa (Islas Vírgenes) 314.227 ha Nexen (Canadà) 551.977 ha

A Colòmbia existeixen 80 grups ètnics amb una població indígena de 700.000 persones, que representen l’1,75% de la població total. Aquests pobles tenen drets territorials reconeguts sobre 279.548 km2, és a dir el 24.5% del territori nacional sota la figura de Resguardos i Entidades Territoriales Indígenas.1

BP (Regne Unit) 83.754 ha

Cepsa (Espanya) 164.578 ha

El conflicte armat i la violència paramilitar ha desplaçat molts pobles i han matat molts dels seus líders.

Àrees contractades per les principals empreses petrolieres a Colòmbia (2006)

Gestes del moviment indígena 1991 Colòmbia ratifica el Conveni Nº169 de la OIT. 1995 Es crea la Organización de los Pueblos Indígenas de la Amazonía Colombiana (OPIAC) per representar els interessos de 54 pobles amazònics. 1996 Monilizació dels Wayuu a la Dirección General de Asuntos Indígenas desencadena un moviment nacional liderat per la ONIC. 1996 1996 Després de lócupació de la Seu Episcopal de Bogotà, sámplien els drets dels pobles indígenes, revisant els permisos dóperació dins els seus territoris i es crea la Comissió de Drets Humans dels pobles indígenes. Decret 1937: Revisió dels permisos dóperació dins dels territoris indígenes. 2001 Acampada dels Embera Katío a Bogotà, desallotjats pel projecte hidroelèctric Urrà. 2008 Minga nacional de resistència indígena i popular genera una mobilització massiva conjunta de tots els grups del país.

Solana (Canadà) 335.136 ha

Repsol-YPF (Espanya) 174.584 ha

Hupecol (EEUU) 265.421 ha

Drummond (EEUU) 190.314 ha

Perenco (França- Regne Unit) 139.186 ha

Hocol (França) 2.055.723 ha

Emerald (EEUU) 104.384 ha

TOTAL: 11.860.215 hectàrees

Argosy (EEUU) 272.845 ha

Petrominerales (Canadà) 422.234 ha

Occidental (EEUU) 1.224.723 ha

Petrobras (Brasil) 3.224.670 ha

Omimex (EEUU) 223.696 ha

Història del petroli colombià

Lukoil (Rússia) 331.227 ha

Font: Agència Nacional d´hidrocarburs, octubre 2006. Elaboració pròpia. BHP Billiton (Australia- Regne Unit) 954.051 ha

1886 Concessió Isaacs per l´explotació a Aracataca, Sierra Nevada i Guajira.

Pobles originaris afectats per activitats extractives i població Població estimada

Activitats

542

Blocs petroliers

Indígenes de Calda

24.298

Mineria de carbó

Poliducte

Inga

17.855

Blocs petroliers

3.536

Blocs petroliers

Macú

1.163

Blocs petroliers

Betoye

745

Blocs petroliers

Puinave

5.381

Mineria d´or

Coconuco

6.141

Mineria de sofre

Sàliba

1.304

Blocs petroliers

Cofàn

1.457

Blocs petroliers

Sikuani

20.544

Blocs petroliers

Coyaima-natagaima

21.507

Mineria d´or

U´wa

7.013

Blocs petroliers

Cuiba

2.274

Blocs petroliers

Wayuu

144.003

Mineria de carbó i Explotació de gas

Curipaco

7.066

Mineria d´or

Grup ètnic

La història del petroli colombià ha estat marcada per la violència contra les poblacions amazòniques i la presència d´actors armats –guerrilla, exèrcit i/o paramilitars– que han acompanyat la construcció i manteniment de la infraestructura petroliera.

Població estimada

Activitats

Achagua

280

Blocs petroliers

Hitnu, macaguà

Amorua

165

Blocs petroliers

Awa

12.936

Barí, motilons

1905 Concessió Barco sobre territori Barí desencadena una massacre sobre el poble motilón.

1974 Es canvia el règim de concessions pels contractes d´associació amb Ecopetrol.

1983 Occidental i Shell inicien perforacions a la Laguna Lipa, el segon jaciment del país, provocant un etnocidi dels pobles que hi habiten.

1985 Es crea l´Institut Colombià de Petroli. Tot i tenir en el seu moment alguns dels jaciments més grans del continent (Caño Limón, Cusiana i Cupiagua), avui en dia ha d´importar hidrocarburs per satisfer la demanda energètica.

1996 Denúncies internacionals per la participació

Font: NP/UDT, Los pueblos indígenas de Colombia, 1997

d´algunes empreses amb la violació de drets humans.

1997 El Ministeri de Mines reforma les regles de joc, ampliant la participació de les empreses, retallant les regalies i prorrogant els contractes vençuts.

2003 Entrada de grups paramilitars a la regió petroliera d´Arauca assassinen desenes de líders socials.

CONFLICTES

Lány 1983 Occidental, associada a Shell i Ecopetrol van descobrir petroli al Camp Caño Limón. Repsol Ypf va entrar a formar part del consorci i lány 2006 ja controlava el 35% . 3 Aquest camp, que pertany al bloc Cravo Norte, és el segon mega-jaciment de Colòmbia. Quan es va descobrir séstimaven unes reserves de 1.200 milions de barrils, dels que avui s´haurien explotat més del 80% . En láctualitat existeixen 300 pous en producció que extrauen cada dia uns 90.000 barrils de cru.

La guerra dels Motilons

La història del poble Motilón Barí, de la família lingüística Chibcha, i ocupant ancestral de les capçaleres del Riu Catatumbo i les estriacions de la Serrania de Los Motilones, a la frontera amb Veneçuela, és probablement el conflicte bèl·lic més prolongat dún poble indígena colombià per defensar el seu territori. Lány 1905 el President Reyes atorga una concessió petroliera al general Barco, el qual entra en conversacions petrolieres nord americanes i aconsegueix fer el traspàs de la concessió a la Colombian Petroleoum Company i a la South American Oil Company, ambdues filials de la Gulf Oil Company. Lány 1931, degut a les pressions nord americanes, el Congrés colombià aprova el contracte de lémpresa fictícia colombiana i la multinacional nord americana. Entre els aspectes de la Llei 80 es contempla “ la protecció deguda per prevenir o REPELER les hostilitats o els atacs de les tribus de motilones o salvatges que habiten a les regions que fan part dels terrenys matèria d’aquest con-

Oleoductes/Gasoductes

tracte, fet que [el Govern] farà per mitjà de cossos de policia armada o de la força pública quan sigui necessari” .

Territoris Indígenes i àreas protegides

Coveñas

El començament dáctivitats déxploració i explotació petroliera al Catatumbo per part de la Gulf va significar la intensificació de la guerra de lÉstat colombià ajudat per la companyia nord americana, contra el poble indígena Motilón. Aquesta guerra va representar la pèrdua dúnes 500 vides entre soldats i obrers de la companyia. Sígnora el nombre de motilons morts en aquesta ofensiva, però alguns estudis apunten que els morts superarien el miler, sense comptar els morts per les malalties introduïdes i pel consum de sal enverinada que, segons versions de treballadors de la companyia, era llançada des dávions a les comunitats com un mètode eficaç dániquilament de lénemic Motilón.

Àrees d'explotació petroliera

1 Ayacucho

Cúcuta Nord de Santander

En un segle, el territori Motilón s´ha reduït a una cinquena part degut a la colonització del territori i en els darrers anys s´han legalitzat dos territoris per a aquest poble.

Medellín

Sebastopol Vasconia

Arauca

El cru produït es transporta cap a la costa del Caribe per ser exportat a traves de lÓleoducte Caño Limón- Coveñas. Sindicats dÁrauca calculen que en la seva història s´han vessat més de 3 milions de barrils de petroli a causa de 1.018 atemptats de la guerrilla i 16 accidents per causes naturals. 4 El bloc Cravo Norte sássenta sobre la Laguna Lipa, un gran estuari de 100.000 hectàrees rodejat de 715.000 hectàrees de bosc que integraven la Reserva Forestal i Ecològica del Sarare. A part, era el territori dels pobles indígenes Sikuani, Betoyes, Hitnu, Macaguanes, Hitanú, Dome Jiwi i Betoyes, de létnia Guahibos. Aquests pobles, que vivien de la caça i la pesca de la llacuna van ser greument afectats pel drenatge i assecament de la llacuna i de més de set rius que naixien a láiguamoll, que va produir léxtinció massiva de la fauna lacustre i també el desplaçament i posterior desaparició dálguns dels pobles que hi vivien. En 20 anys dáctivitat petroliera els Hitanú i els Dome Jiwi van perdre el 95% del territori i els Hinú el 75% . Des de 1981, Occidental ha estat vessant desenes de milers de barrils dáigua de formació als canals de la Laguna Lipa a temperatures entre 57 i

Boyacá

Casanar e

A principis dels anys 60, van ingressar la Texas Petroleum Comany i la Gulf Corporation, obrint 10 camps petroliers. Lány 1969 conclouen els treballs del Oleoducto Transandino de 310 km. En una dècada la colonització i léntramat de carreteres de la indústria petroliera havia ocupat entre el 60 i 70% del territori. LÍNCO RA (Instituto Colombiano de Reforma Agraria) va entregar 4 Resguardos amb 28.017 hectàrees. Però lávanç imparable de la colonització va fer que segons un estudi de 1992, en menys de dues dècades només restessin 4.570 hectàrees, un 16% de les àrees legalment adjudicades.

Neiva

Alfonso Chaparro

L´any 1999, després de vàries dècades de colonització invasiva dels seus territoris, el govern legalitza el Resguardo Único U´wa amb 220.275 hectàrees.

Tumaco

Malgrat el ressò internacional del conflicte i la retirada de la Oxy del projecte, lány 2006 la companyia estatal Ecopetrol associada amb Repsol YPF obtenen el permís déntrar al territori U´wa sense que lácord en la consulta prèvia sigui una condició dóbligat compliment. El gener de 2007, Repsol ingressa al territori i les organitzacions indígenes alerten de léntrada de 150 camions carregats amb maquinària i fortament militaritzats i denuncien al govern “ per desconèixer i violar els drets humans fonamentals del nostre poble a través dúna decisió arbitrària i autoritària impulsant el genocidi de la nostra cultura ”.

Durant tot el conflicte, els U´was han combinat la resistència pacífica a l´entrada de les petrolieres al seu territori – patint la repressió militar en vàries ocasions- amb iniciatives legals i públiques com la intervenció de la Defensoria del Poble que va elevar el cas al Tribunal Superior de Bogotà i la Cort Constitucional així com de la Comissió Interamericana de Drets Humans. En tots els casos els organismes es van posicionar a favor de la defensa territorial dels U´was.

Alerta Els pobles indígenes de Colòmbia pateixen una contínua usurpació dels seus territoris per empreses extractives acompanyada de greus violacions als drets humans. L´activitat de grups paramilitars – molts cops amparats per l´exèrcit- sembren el terror en regions on els recursos naturals són disputats per empreses transnacionals i les poblacions indígenes i camperoles que hi viuen.

A part de la pèrdua territorial i la contaminació dels rius, l´economia regional va ser desarticulada pels alts sous que cobraven els treballadors petroliers, que van desmotivar el treball productiu legal i estimular als camperols immigrants als cultius il·lícits. L´aplicació massiva de fumigacions defoliants con-

templades al Plan Colòmbia han ajudat a deteriorar el medi dels territoris kofans. La violència es va instaurar a la regió amb láparició de grups armats, amb qui, en un primer moment, les companyies petrolieres feien tractes i després entrava léxèrcit reprimint a les comunitats per facilitar láccès als grups insurgents. Atrapats entre tres focs (companyies, exèrcit i guerrilla) els kofàns han perdut moltes vides en un conflicte on només hi perden. En les seves pròpies paraules “ Els Kofàn com cultura i com pobles hem existits des de molt abans que lárribada dels espanyols, en els territoris a prop del riu Amazones i aquest territori fa part avui de les Repúbliques de lÉquador i Colòmbia. D e punta a punta, ara tot el nostre territori està envaït.

El nostre territori ja no existeix. Hem de lluitar perquè es restitueixi el resguard, peque tenim encara una muntanya primària on no han entrat colons. L´hem d´assegurar. Si la petroliera vol entrar ens hem de preparar per defendre`ns, perquè si troben un altre pou aquí no ens podem deixar enganyar com la resta de comunitats. Ells diuen que la terra és de l´Estat, del govern, que nosaltres només estem com a cuidadors. Per això estem lluitant pel Resguard .” 2

Human Rights Everywhere (www.hrev.org)

Elaboració pròpia.

Petroli, guerra i narcotràfic empresonen els Kofans

Al 1960 es calcula que al Departament de Putumayo, regió fronterera amb Equador, hi havia 13.000 indígenes -65% de la població- de les ètnies Inga, Kofàn, Siona, Witoto i Koregüaje. Els kofàn ocupaven un territori d´unes 50.000 hectàrees.

Chichimene

Cali

L´espiritualitat i coneixement dels U´wa els ha fet ser respectats històricament entre els seus veïns per arribar a solucions negociades als conflictes territorials. Durant la Colonia, la Corona Espanyola ja va otorgar títols de terra a aquest poble.

Però la creació del Resguard no ha deixat en pau la supervivència dels U´wa. El bloc Samoré operat per la nord americana Occidental va generar episodis molt conflictius davant la negativa dels U´was de deixar explotar el Pou Gibraltar en un racó que consideraven sagrat. A part, segons la cosmovisió dels U´wa, el Ruiría (petroli) és la sang de la mare terra i la seva explotació desequilibra les forces de la natura.

Bogotá

Els U´was contra el bombeig de la sang de la terra

61 ºC. Amb aquesta temperatura, fraccions lleugeres del cru surten dissoltes a les aigües residuals com el benzè, xilè i altres aromàtics, elevant la toxicitat i els efectes carcinogènics. 5

Caño Limón Arauca

Cusiana

Alfonso Chaparro

Cartagena

Ecocidi i Etnocidi a la Laguna Lipa

Les inversions del capital transnacional per part d´Occidental, BP, i Repsol YPF principalment i la necessitat de garantitzar l´explotació i exportació dels recursos hidrocarburífers han sigut el principal motiu de la militarització a departaments como Arauca, Boyacá, Nord de Santander i Casanare.

Sentència favorable al poble nòmada Nukak

Els Nukak són un subgrup dels Makú que habita el bosc humit tropical del nord oest amazònic. De comportament nòmada, caçador i recol·lector, es mobilitzen en petits grups entre 6 i 35 membres. La població total dáquest poble aïllat voluntàriament séstima entre 800 i 2.000 persones. Lány 1991, lémpresa nord americana Frontier Exploration, contractista dÉcopetrol, va entrar a la regió sense haver fet lÉstudi dÍmpacte Ambiental.

• les desaparicions, tortures i desplaçaments forçats de comunitats perpetrades per grups paramilitars en àrees petrolieres.

• El finançament de les Brigades XVI a Yopal i la XVIII a Arauca; • el bombardeig de Santo Domingo amb desenes de nens morts a Arauca; • l´execució del Plan Escudo, l´assasinat a Arauca de líders socials i de membres de la Asociación ACDAINSU, al Casanare;

• És necessari acompanyar les organitzacions socials i denunciar la militarització de Colòmbia així com les empreses relacionades al paramilitarisme.

L´any 2004, Amnistia Internacional acusava Repsol-YPF d´estar vinculada amb els actes paramilitars que van acompanyar la seva entrada a Arauca.

• les Massacres i Detencions Massives de 2002, 2003 i 2006;

Lány 2006, el Tribunal Permanent dels Pobles 6 , celebrat a Arauca, va denunciar la participació directa d’aquestes companyies amb líncrement dáccions bèl·liques amb resultats nefastos contra la població civil per haver finançat i enfortit batallons de léxèrcit per oferir seguretat a les seves instal·lacions, tot tenint influència directa en les decisions militars:

L’Organització Nacional Indígena (ONIC) emet una acció de tutela el setembre de 1992, en demanda per la suspensió dels treballs de Frontier i els jutjats de Guaviare accepten el recurs. La decisió és apel·lada per Ecopetrol però finalment es confirma la sentència del Jutjat de Guaviare, establint de manera definitiva la prohibició d´explotació petroliera perquè posa en perill la possiblitat de subsistència dels indígenes.

Actua!

Militarització: La sang que acompanya el petroli

José Proaño

• la penetració de grupos paramilitares des d´àrees “protegides” por l´exèrcit; • el servei de guardes de seguretat a directius de la BP per part de reconeguts paramilitars;

• Campanya Oilwatch Colòmbia: http://www.censat.org • Conèixer i difondre la sentència del Tribunal Popular del Pobles, Capítol Colòmbia http://sinaltrial.org / http://enlazandoalternativas.org

Amb el suport de:

Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

Notes

Bibliografia

1 Dades de 1997. (DNP-IDT. Los Pueblos Indígenas de Colmobia, 1997).

– CARIBAN, R., La Orinoquia y la problemática de sus pueblos indígenas, ONIC, Bogotà, s.d.

2 ENTREVISTAa autoritats kofàn,a: VVAA, Mineria enTerritorios Indígenas de Colombia, Perú yVenezuela, Disloque Editores, Bogotá, 1999.

– MALDONADO, ADOLFO, La manera occidental de extraer petróleo, Oilwatch, Quito, 2001.

3 Repsol YPF, Informe Anual 2006, http://repsolypf.com 4 USO-Arauca citat a RAMÍREZ, GÓNZALEZ, PULIDO, La Energía que apaga Colombia, Icaria, Barcelona, 2005. 5 MALDONADO, ADOLFO, La manera Occidental de sacar petróleo, Oilwatch, Quito, 2001. 6 Audiènciapreliminar petroleraTRIBUNAL PERMANENTE DE LOS PUEBLOS SESIÓNCOLOMBIA, Saravena, Arauca, 11-13/12/2006.

– RAMIRO, PEDROi CHAPARRO, ALFONSO, Colombia en el Pozo, los impactos de Repsol en Arauca, Paz con Dignidad, Madrid, 2006.

– MINGORANCE ET AL., Tierra profanada. Impactode los megaproyectos en Territorios indígenas de Colombia. Hidrocarburos. HREV. Quevecor World. Bogotá, 2008.

– ONIC, CECOINGhK, Tierra Profanada, Disloque Editores, Bogotà, 1995.

– ORGANIZACIÓNNACIONALINDÍGENADECOLOMBIA– ONIC, EstadodelosDerechosHumanosy ColectivosdelosPueblosIndígenasdeColombia: Etnocidio, Limpieza Étnica yDestierro. Informedela ONICal Relator dela ONU, 2009http://www.onic.org

– ROMERO, L. (comp.), El desplazamiento forzado en Colombia, Coordinación Nacional de Desplazados, Publicación Colectiva, Bogotà, 2001.

– PROJECT UNDERGROUND, Blood of our mother, Project Underground, Berkeley, 1998.

– VVAA, Mineria enTerritorios indígenas de Colombia, Perú y Venezuela, ONIC, ALIANZA DEL CLIMA, CECOIN, Bogotà, 1999. – RAMIRO,P., GONZÁLEZ, E., PULIDO,A., La Energía queapaga Colombia, Icaria, Barcelona, 2007.

CampaNYa

EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI

. 10 S O L I D A R I T A T

Pobles Indígenes i Petroli

AMB ELS POBLES

A U T C

Som Responsables La complicitat pràctica del consumidor de petroli amb les companyies que produeixen hidrocarburs dins dels territoris indígenes ens fa responsables d´aquest letal procès.

Situació d´Emergència

És importat, per començar, adonar-se dáquesta trágica relació causa- efecte: Si consumim petroli, s´ha déxplotarlo i per tant s´han díntervenir els territoris indígenes.

Cada dia que passa, es consuma la invasió territorial i degradació dels ecosistemes per on viuen els pobles indígenes per part díndústries extractives. Lác-celerada expansió de la frontera petroliera als darrers racons del món posa en perill real de consumar létnocidi i desaparició dels pobles indígenes que han sobreviscut conservant els ecosistemes del planeta. Es fa necessari actuar abans sigui massa tard.

É s u rg e n t a c tu a r p e r a tu ra r i re p a ra r e l p ro cé s d e p e tr o li tz a ció d e ls te r r it o r is in d íg e n e s, p osa nt e n p r à c ti ca m e s u re s q ue te n im a la m à co m a s o cie ta t i co n s u m id o r s que som.

El Monitoreig El seguiment in-situ per part dels afectats de la indústria petroliera és una nova eina de defensa que cada cop practiquen més comunitats indígenes. Un projecte finançat per la Fundació Autònoma Solidària (20072008) va permetre que la FECONACO ( organització indígena del riu Corrientes, Perú), conjuntament amb un equip de la UAB, planifiqués i desenvolupés un “sistema indígena de monitoreig i cartografia dels passius ambientals derivats de l’activitat petroliera” al territori Achuar de la selva peruana (veure panell 6).

Propostes pràctiques 4. Promoure una denúncia social i penal de les companyies responsables de perpetrar o agreujar l´etnocidi dels pobles indígenes: Repsol-YPF i Cepsa ( Estat Espanyol), Elf i Perenco (França), Chevron, Occidental, Esso, Mobil, Amoco ( Estats Units), BP i Shell (Regne Unit).

Idees per iniciar una transició cap a una societat post-petroli

Nascut arrel de la demanda de FECONACO, el seu objectiu era establir els canals de comunicació entre la població indígena i el govern i la societat civil nacional i internacional, per tal de forçar l’adopció, per part de l’estat i les empreses, de pràctiques de mitigació dels impactes ambientals i sobre la salut en les activitats petrolieres. Els punts estudiats inclouen deficiències en la gestió dels residus, en la seguretat de les

1. Evitar el consum de petroli en tots els seus productes, sub- 5. Replanificar un nou model territorial adaptat a economies productes i derivats així com les formes de consum indirecte com pot ser el consum elèctric.

de baix consum energètic, redissenyant el territori i les infraestructures existents.

2. Informar-te i comunicar sobre els efectes nocius de les 6. Exigir una moratòria de noves concessions petrolieres al Sud,

externalitats de la cadena de producció petroliera, especialment els impactes dels vessaments de cru i les emissions atmosfèriques.

El monitoreig està basat en la Investigació-Acció-Participativa, que es fonamenta en la participació activa de les persones en la producció del coneixement per la solució dels problemes que els afecten i que entén la generació col·lectiva del coneixement com un procés de transformació social i una font d’empoderament.

Projecte de monitoratge indígena: Capacitació d’un equip de monitors indígenes en cartografia i ús de GPS, càmeres, video-càmeres digitals i gravadores de veu. La recopilació dels impactes, amb visites mensuals a instal·lacions i ductes; i un sistema de vigilància comunitària (la comunitat alerta als monitors dels impactes que descobreixen). Notificacions dels impactes a l´Estat, al conjunt de les comunitats indígenes per garantir la comunicació entre les comunitat aïllades, a la premsa i ONGs de drets humans. Aquest sistema permet un seguiment continu al llarg del temps i dels extensos territoris indígenes a baix cost, assegura el ple control i autonomia indígena del sistema i l’empoderament indígena gràcies a reforçar la percepció i el reconeixement dels impactes -que normalment són negats- en àrees remotes on l’únic interlocutor dels pobles indígenes són les mateixes empreses.

així com de la construcció d´ infraestructures públiques dissenyades al transport rodat, proposant la paralització de noves autopistes, aeroports, carreteres i vies de Trens d´Alta Velocitat.

3. Realitzar una campanya pública i popular d´acompanyament 7. Posar en pràctica una ràpida transició cap a una economia post-petroli, utilitzant eines i tecnologies descentralitzades i de baix consum: La bicicleta, l´energia de la biomassa, fotovoltaica, termosolar i l´ autoproducció agrícola.

Malgrat tot, la donació d’alcohol a les comunitats per les empreses, l’aparició de noves organitzacions indígenes, en l’òrbita de l’empresa, i la corrupció promocionada per aquestes no dibuixa un futur esperançador pel poble Achuar del riu Corrientes.

José Proaño

Toni Sánchez Poy

José Proaño

María Préstamo

amb les organitzacions indígenes per retirar les concessions petrolieres en territoris indígenes i formalitzar una moratòria a noves concessions.

infraestructures i instal·lacions i la no-implementació dels plans de contingència per retall de costos i corrupció.

Llaços de solidaritat

Campanye

Contactes Les organitzacions indígenes i socials dÁmèrica Llatina sénfronten a un procès de criminalització per les seves postures de defensa territoral davant língrés de les corporacions transnacionals. La teva solidaritat és important:

Organitzacions indígenes

Àmbit

Pàgina web

COICA COM CIDOB AIDESEP CONAIE ONIC

Indígenes amazònics Maputxes Neuquén Indígenes de les terres baixes de Bolívia Indígenes de l´Amazònia peruana Indígenes de l´Equador Indígenes Colòmbia

http://www.coica.org.ec http://www.cidob-bo.org/ http:// www.aidesep.org.pe/ http://www.conaie.org/ http://www.onic.org.co/

Col.labora amb grups d´activistes que fan seguiment a les industries extractives i denuncene els seus abusos:

Organitzacions Observatorio Petrolero Sur Fobomade Racimos de Ungurahui Acción Ecológica Censat Ecologistas en Acción

Monitoreig acitivitat petroliera a la Patagònia argentina Foro bolivià de Medi Ambient Recolzament Pobles indígenes Perú Equador Colòmbia Confederació ecologista de l´Estat espanyol

http://opsur.wordpress.com Http://www.fobomade.org.bo ungurahui@ungurahui.com Http://www.accionecologica.org http://www.censat.org http://www.ecologistasenaccion.org

El Yasuní depende de tí: Cam el pet r ol i a p a ny a p r o ter r a del b moguda p l oc I T T I a c l es r es er ve e l g ov e r n anvi dóbt s d´hidroc equa tor i à en i r el s va a r bur s pa r per dei x a r l o r a m l i t o z a net a r i de l t s. M és i n f Moratòria a mei t a t d o: http://a petroliera e ma zoni a p : Ca m p a n y lámpliaci o r l av i d a . or a dÓilwat ó de la f r o g c n h I nter n a c ter a pet r o M és i nfo: h i l i er a i pr om on ttp://oilwa our e una m a l per a t ur a r t ch . o r g or a t òr i a g Pobles no l oba l . contactat s: Campan or ga ni t z a y a de S ur v ci o n s p e r i va l I nter n c r ea r r es er v M és i nfo: h a ci o n a l , A e s ter r i tor i a ttp://sur vi i des ep i a l l s pel s pob va l . or g t r es l e s n o contactats Repsol fo . ra del blo c 3 9 létnocidi : Ca m p a n y de pobl es a dÁfecta no contac t s per R ep M és i nfo: h tats a l B lo s o l -Y P F p e ttp://repso c 3 9 , oper r ev i t a r l ma t a . our a t per R ep pr oj ect . or s ol . g

Xarxes internacionals Oilwatch Resistència petroliera als països tropicals Campanya d´Afectats per Repsol-YPF Activisme anticorporatiu Enlazando alternativas Organització dels Tribunals Permanents dels Pobles

Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé

s actuals

http://www.oilwatch.org http://repsolmata.ourproject.org http://www.enlazandoalternativas.org

Amb el suport de: