CampaNYa
EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
Pobles Indígenes i Petroli
. 8 COLÒMBIA POBLES INDÍGENES PETROLI
Un mosaic de cultures
Kappa (Islas Vírgenes) 314.227 ha Nexen (Canadà) 551.977 ha
A Colòmbia existeixen 80 grups ètnics amb una població indígena de 700.000 persones, que representen l’1,75% de la població total. Aquests pobles tenen drets territorials reconeguts sobre 279.548 km2, és a dir el 24.5% del territori nacional sota la figura de Resguardos i Entidades Territoriales Indígenas.1
BP (Regne Unit) 83.754 ha
Cepsa (Espanya) 164.578 ha
El conflicte armat i la violència paramilitar ha desplaçat molts pobles i han matat molts dels seus líders.
Àrees contractades per les principals empreses petrolieres a Colòmbia (2006)
Gestes del moviment indígena 1991 Colòmbia ratifica el Conveni Nº169 de la OIT. 1995 Es crea la Organización de los Pueblos Indígenas de la Amazonía Colombiana (OPIAC) per representar els interessos de 54 pobles amazònics. 1996 Monilizació dels Wayuu a la Dirección General de Asuntos Indígenas desencadena un moviment nacional liderat per la ONIC. 1996 1996 Després de l´ocupació de la Seu Episcopal de Bogotà, s´amplien els drets dels pobles indígenes, revisant els permisos d´operació dins els seus territoris i es crea la Comissió de Drets Humans dels pobles indígenes. Decret 1937: Revisió dels permisos d´operació dins dels territoris indígenes. 2001 Acampada dels Embera Katío a Bogotà, desallotjats pel projecte hidroelèctric Urrà. 2008 Minga nacional de resistència indígena i popular genera una mobilització massiva conjunta de tots els grups del país.
Solana (Canadà) 335.136 ha
Repsol-YPF (Espanya) 174.584 ha
Hupecol (EEUU) 265.421 ha
Drummond (EEUU) 190.314 ha
Perenco (França- Regne Unit) 139.186 ha
Hocol (França) 2.055.723 ha
Emerald (EEUU) 104.384 ha
TOTAL: 11.860.215 hectàrees
Argosy (EEUU) 272.845 ha
Petrominerales (Canadà) 422.234 ha
Occidental (EEUU) 1.224.723 ha
Petrobras (Brasil) 3.224.670 ha
Omimex (EEUU) 223.696 ha
Història del petroli colombià
Lukoil (Rússia) 331.227 ha
Font: Agència Nacional d´hidrocarburs, octubre 2006. Elaboració pròpia. BHP Billiton (Australia- Regne Unit) 954.051 ha
1886 Concessió Isaacs per l´explotació a Aracataca, Sierra Nevada i Guajira.
Pobles originaris afectats per activitats extractives i població Població estimada
Activitats
542
Blocs petroliers
Indígenes de Calda
24.298
Mineria de carbó
Poliducte
Inga
17.855
Blocs petroliers
3.536
Blocs petroliers
Macú
1.163
Blocs petroliers
Betoye
745
Blocs petroliers
Puinave
5.381
Mineria d´or
Coconuco
6.141
Mineria de sofre
Sàliba
1.304
Blocs petroliers
Cofàn
1.457
Blocs petroliers
Sikuani
20.544
Blocs petroliers
Coyaima-natagaima
21.507
Mineria d´or
U´wa
7.013
Blocs petroliers
Cuiba
2.274
Blocs petroliers
Wayuu
144.003
Mineria de carbó i Explotació de gas
Curipaco
7.066
Mineria d´or
Grup ètnic
Grup ètnic
La història del petroli colombià ha estat marcada per la violència contra les poblacions amazòniques i la presència d´actors armats –guerrilla, exèrcit i/o paramilitars– que han acompanyat la construcció i manteniment de la infraestructura petroliera.
Població estimada
Activitats
Achagua
280
Blocs petroliers
Hitnu, macaguà
Amorua
165
Blocs petroliers
Awa
12.936
Barí, motilons
1905 Concessió Barco sobre territori Barí desencadena una massacre sobre el poble motilón.
1974 Es canvia el règim de concessions pels contractes d´associació amb Ecopetrol.
1983 Occidental i Shell inicien perforacions a la Laguna Lipa, el segon jaciment del país, provocant un etnocidi dels pobles que hi habiten.
1985 Es crea l´Institut Colombià de Petroli. Tot i tenir en el seu moment alguns dels jaciments més grans del continent (Caño Limón, Cusiana i Cupiagua), avui en dia ha d´importar hidrocarburs per satisfer la demanda energètica.
1996 Denúncies internacionals per la participació
Font: NP/UDT, Los pueblos indígenas de Colombia, 1997
d´algunes empreses amb la violació de drets humans.
1997 El Ministeri de Mines reforma les regles de joc, ampliant la participació de les empreses, retallant les regalies i prorrogant els contractes vençuts.
2003 Entrada de grups paramilitars a la regió petroliera d´Arauca assassinen desenes de líders socials.
4
CONFLICTES
L´any 1983 Occidental, associada a Shell i Ecopetrol van descobrir petroli al Camp Caño Limón. Repsol Ypf va entrar a formar part del consorci i l´any 2006 ja controlava el 35% . 3 Aquest camp, que pertany al bloc Cravo Norte, és el segon mega-jaciment de Colòmbia. Quan es va descobrir s´estimaven unes reserves de 1.200 milions de barrils, dels que avui s´haurien explotat més del 80% . En l´actualitat existeixen 300 pous en producció que extrauen cada dia uns 90.000 barrils de cru.
La guerra dels Motilons
La història del poble Motilón Barí, de la família lingüística Chibcha, i ocupant ancestral de les capçaleres del Riu Catatumbo i les estriacions de la Serrania de Los Motilones, a la frontera amb Veneçuela, és probablement el conflicte bèl·lic més prolongat d´un poble indígena colombià per defensar el seu territori. L´any 1905 el President Reyes atorga una concessió petroliera al general Barco, el qual entra en conversacions petrolieres nord americanes i aconsegueix fer el traspàs de la concessió a la Colombian Petroleoum Company i a la South American Oil Company, ambdues filials de la Gulf Oil Company. L´any 1931, degut a les pressions nord americanes, el Congrés colombià aprova el contracte de l´empresa fictícia colombiana i la multinacional nord americana. Entre els aspectes de la Llei 80 es contempla “ la protecció deguda per prevenir o REPELER les hostilitats o els atacs de les tribus de motilones o salvatges que habiten a les regions que fan part dels terrenys matèria d’aquest con-
Oleoductes/Gasoductes
tracte, fet que [el Govern] farà per mitjà de cossos de policia armada o de la força pública quan sigui necessari” .
Territoris Indígenes i àreas protegides
Coveñas
El començament d´activitats d´exploració i explotació petroliera al Catatumbo per part de la Gulf va significar la intensificació de la guerra de l´Estat colombià ajudat per la companyia nord americana, contra el poble indígena Motilón. Aquesta guerra va representar la pèrdua d´unes 500 vides entre soldats i obrers de la companyia. S´ignora el nombre de motilons morts en aquesta ofensiva, però alguns estudis apunten que els morts superarien el miler, sense comptar els morts per les malalties introduïdes i pel consum de sal enverinada que, segons versions de treballadors de la companyia, era llançada des d´avions a les comunitats com un mètode eficaç d´aniquilament de l´enemic Motilón.
Àrees d'explotació petroliera
1 Ayacucho
6
Cúcuta Nord de Santander
4
2
En un segle, el territori Motilón s´ha reduït a una cinquena part degut a la colonització del territori i en els darrers anys s´han legalitzat dos territoris per a aquest poble.
Medellín
6
Sebastopol Vasconia
6
Arauca
El cru produït es transporta cap a la costa del Caribe per ser exportat a traves de l´Oleoducte Caño Limón- Coveñas. Sindicats d´Arauca calculen que en la seva història s´han vessat més de 3 milions de barrils de petroli a causa de 1.018 atemptats de la guerrilla i 16 accidents per causes naturals. 4 El bloc Cravo Norte s´assenta sobre la Laguna Lipa, un gran estuari de 100.000 hectàrees rodejat de 715.000 hectàrees de bosc que integraven la Reserva Forestal i Ecològica del Sarare. A part, era el territori dels pobles indígenes Sikuani, Betoyes, Hitnu, Macaguanes, Hitanú, Dome Jiwi i Betoyes, de l´etnia Guahibos. Aquests pobles, que vivien de la caça i la pesca de la llacuna van ser greument afectats pel drenatge i assecament de la llacuna i de més de set rius que naixien a l´aiguamoll, que va produir l´extinció massiva de la fauna lacustre i també el desplaçament i posterior desaparició d´alguns dels pobles que hi vivien. En 20 anys d´activitat petroliera els Hitanú i els Dome Jiwi van perdre el 95% del territori i els Hinú el 75% . Des de 1981, Occidental ha estat vessant desenes de milers de barrils d´aigua de formació als canals de la Laguna Lipa a temperatures entre 57 i
2
Boyacá
5
Casanar e
A principis dels anys 60, van ingressar la Texas Petroleum Comany i la Gulf Corporation, obrint 10 camps petroliers. L´any 1969 conclouen els treballs del Oleoducto Transandino de 310 km. En una dècada la colonització i l´entramat de carreteres de la indústria petroliera havia ocupat entre el 60 i 70% del territori. L´INCO RA (Instituto Colombiano de Reforma Agraria) va entregar 4 Resguardos amb 28.017 hectàrees. Però l´avanç imparable de la colonització va fer que segons un estudi de 1992, en menys de dues dècades només restessin 4.570 hectàrees, un 16% de les àrees legalment adjudicades.
Neiva
Alfonso Chaparro
L´any 1999, després de vàries dècades de colonització invasiva dels seus territoris, el govern legalitza el Resguardo Único U´wa amb 220.275 hectàrees.
Tumaco
Malgrat el ressò internacional del conflicte i la retirada de la Oxy del projecte, l´any 2006 la companyia estatal Ecopetrol associada amb Repsol YPF obtenen el permís d´entrar al territori U´wa sense que l´acord en la consulta prèvia sigui una condició d´obligat compliment. El gener de 2007, Repsol ingressa al territori i les organitzacions indígenes alerten de l´entrada de 150 camions carregats amb maquinària i fortament militaritzats i denuncien al govern “ per desconèixer i violar els drets humans fonamentals del nostre poble a través d´una decisió arbitrària i autoritària impulsant el genocidi de la nostra cultura ”.
3
5
Durant tot el conflicte, els U´was han combinat la resistència pacífica a l´entrada de les petrolieres al seu territori – patint la repressió militar en vàries ocasions- amb iniciatives legals i públiques com la intervenció de la Defensoria del Poble que va elevar el cas al Tribunal Superior de Bogotà i la Cort Constitucional així com de la Comissió Interamericana de Drets Humans. En tots els casos els organismes es van posicionar a favor de la defensa territorial dels U´was.
3
Alerta Els pobles indígenes de Colòmbia pateixen una contínua usurpació dels seus territoris per empreses extractives acompanyada de greus violacions als drets humans. L´activitat de grups paramilitars – molts cops amparats per l´exèrcit- sembren el terror en regions on els recursos naturals són disputats per empreses transnacionals i les poblacions indígenes i camperoles que hi viuen.
A part de la pèrdua territorial i la contaminació dels rius, l´economia regional va ser desarticulada pels alts sous que cobraven els treballadors petroliers, que van desmotivar el treball productiu legal i estimular als camperols immigrants als cultius il·lícits. L´aplicació massiva de fumigacions defoliants con-
templades al Plan Colòmbia han ajudat a deteriorar el medi dels territoris kofans. La violència es va instaurar a la regió amb l´aparició de grups armats, amb qui, en un primer moment, les companyies petrolieres feien tractes i després entrava l´exèrcit reprimint a les comunitats per facilitar l´accès als grups insurgents. Atrapats entre tres focs (companyies, exèrcit i guerrilla) els kofàns han perdut moltes vides en un conflicte on només hi perden. En les seves pròpies paraules “ Els Kofàn com cultura i com pobles hem existits des de molt abans que l´arribada dels espanyols, en els territoris a prop del riu Amazones i aquest territori fa part avui de les Repúbliques de l´Equador i Colòmbia. D e punta a punta, ara tot el nostre territori està envaït.
El nostre territori ja no existeix. Hem de lluitar perquè es restitueixi el resguard, peque tenim encara una muntanya primària on no han entrat colons. L´hem d´assegurar. Si la petroliera vol entrar ens hem de preparar per defendre`ns, perquè si troben un altre pou aquí no ens podem deixar enganyar com la resta de comunitats. Ells diuen que la terra és de l´Estat, del govern, que nosaltres només estem com a cuidadors. Per això estem lluitant pel Resguard .” 2
Font: Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. Save America’s Forests, 2003. ECOPETROL (www.ecopetrol.com.co)
6
Human Rights Everywhere (www.hrev.org)
Elaboració pròpia.
Petroli, guerra i narcotràfic empresonen els Kofans
Al 1960 es calcula que al Departament de Putumayo, regió fronterera amb Equador, hi havia 13.000 indígenes -65% de la població- de les ètnies Inga, Kofàn, Siona, Witoto i Koregüaje. Els kofàn ocupaven un territori d´unes 50.000 hectàrees.
Chichimene
Cali
L´espiritualitat i coneixement dels U´wa els ha fet ser respectats històricament entre els seus veïns per arribar a solucions negociades als conflictes territorials. Durant la Colonia, la Corona Espanyola ja va otorgar títols de terra a aquest poble.
Però la creació del Resguard no ha deixat en pau la supervivència dels U´wa. El bloc Samoré operat per la nord americana Occidental va generar episodis molt conflictius davant la negativa dels U´was de deixar explotar el Pou Gibraltar en un racó que consideraven sagrat. A part, segons la cosmovisió dels U´wa, el Ruiría (petroli) és la sang de la mare terra i la seva explotació desequilibra les forces de la natura.
6
Bogotá
Els U´was contra el bombeig de la sang de la terra
61 ºC. Amb aquesta temperatura, fraccions lleugeres del cru surten dissoltes a les aigües residuals com el benzè, xilè i altres aromàtics, elevant la toxicitat i els efectes carcinogènics. 5
Caño Limón Arauca
Cusiana
Alfonso Chaparro
Cartagena
1
Ecocidi i Etnocidi a la Laguna Lipa
Les inversions del capital transnacional per part d´Occidental, BP, i Repsol YPF principalment i la necessitat de garantitzar l´explotació i exportació dels recursos hidrocarburífers han sigut el principal motiu de la militarització a departaments como Arauca, Boyacá, Nord de Santander i Casanare.
Sentència favorable al poble nòmada Nukak
Els Nukak són un subgrup dels Makú que habita el bosc humit tropical del nord oest amazònic. De comportament nòmada, caçador i recol·lector, es mobilitzen en petits grups entre 6 i 35 membres. La població total d´aquest poble aïllat voluntàriament s´estima entre 800 i 2.000 persones. L´any 1991, l´empresa nord americana Frontier Exploration, contractista d´Ecopetrol, va entrar a la regió sense haver fet l´Estudi d´Impacte Ambiental.
• les desaparicions, tortures i desplaçaments forçats de comunitats perpetrades per grups paramilitars en àrees petrolieres.
• El finançament de les Brigades XVI a Yopal i la XVIII a Arauca; • el bombardeig de Santo Domingo amb desenes de nens morts a Arauca; • l´execució del Plan Escudo, l´assasinat a Arauca de líders socials i de membres de la Asociación ACDAINSU, al Casanare;
• És necessari acompanyar les organitzacions socials i denunciar la militarització de Colòmbia així com les empreses relacionades al paramilitarisme.
L´any 2004, Amnistia Internacional acusava Repsol-YPF d´estar vinculada amb els actes paramilitars que van acompanyar la seva entrada a Arauca.
• les Massacres i Detencions Massives de 2002, 2003 i 2006;
L´any 2006, el Tribunal Permanent dels Pobles 6 , celebrat a Arauca, va denunciar la participació directa d’aquestes companyies amb l´increment d´accions bèl·liques amb resultats nefastos contra la població civil per haver finançat i enfortit batallons de l´exèrcit per oferir seguretat a les seves instal·lacions, tot tenint influència directa en les decisions militars:
L’Organització Nacional Indígena (ONIC) emet una acció de tutela el setembre de 1992, en demanda per la suspensió dels treballs de Frontier i els jutjats de Guaviare accepten el recurs. La decisió és apel·lada per Ecopetrol però finalment es confirma la sentència del Jutjat de Guaviare, establint de manera definitiva la prohibició d´explotació petroliera perquè posa en perill la possiblitat de subsistència dels indígenes.
Actua!
Militarització: La sang que acompanya el petroli
José Proaño
• la penetració de grupos paramilitares des d´àrees “protegides” por l´exèrcit; • el servei de guardes de seguretat a directius de la BP per part de reconeguts paramilitars;
• Campanya Oilwatch Colòmbia: http://www.censat.org • Conèixer i difondre la sentència del Tribunal Popular del Pobles, Capítol Colòmbia http://sinaltrial.org / http://enlazandoalternativas.org
Amb el suport de:
Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé
Notes
Bibliografia
1 Dades de 1997. (DNP-IDT. Los Pueblos Indígenas de Colmobia, 1997).
– CARIBAN, R., La Orinoquia y la problemática de sus pueblos indígenas, ONIC, Bogotà, s.d.
2 ENTREVISTAa autoritats kofàn,a: VVAA, Mineria enTerritorios Indígenas de Colombia, Perú yVenezuela, Disloque Editores, Bogotá, 1999.
– MALDONADO, ADOLFO, La manera occidental de extraer petróleo, Oilwatch, Quito, 2001.
3 Repsol YPF, Informe Anual 2006, http://repsolypf.com 4 USO-Arauca citat a RAMÍREZ, GÓNZALEZ, PULIDO, La Energía que apaga Colombia, Icaria, Barcelona, 2005. 5 MALDONADO, ADOLFO, La manera Occidental de sacar petróleo, Oilwatch, Quito, 2001. 6 Audiènciapreliminar petroleraTRIBUNAL PERMANENTE DE LOS PUEBLOS SESIÓNCOLOMBIA, Saravena, Arauca, 11-13/12/2006.
– RAMIRO, PEDROi CHAPARRO, ALFONSO, Colombia en el Pozo, los impactos de Repsol en Arauca, Paz con Dignidad, Madrid, 2006.
– MINGORANCE ET AL., Tierra profanada. Impactode los megaproyectos en Territorios indígenas de Colombia. Hidrocarburos. HREV. Quevecor World. Bogotá, 2008.
– ONIC, CECOINGhK, Tierra Profanada, Disloque Editores, Bogotà, 1995.
– ORGANIZACIÓNNACIONALINDÍGENADECOLOMBIA– ONIC, EstadodelosDerechosHumanosy ColectivosdelosPueblosIndígenasdeColombia: Etnocidio, Limpieza Étnica yDestierro. Informedela ONICal Relator dela ONU, 2009http://www.onic.org
– ROMERO, L. (comp.), El desplazamiento forzado en Colombia, Coordinación Nacional de Desplazados, Publicación Colectiva, Bogotà, 2001.
– PROJECT UNDERGROUND, Blood of our mother, Project Underground, Berkeley, 1998.
– VVAA, Mineria enTerritorios indígenas de Colombia, Perú y Venezuela, ONIC, ALIANZA DEL CLIMA, CECOIN, Bogotà, 1999. – RAMIRO,P., GONZÁLEZ, E., PULIDO,A., La Energía queapaga Colombia, Icaria, Barcelona, 2007.