CampaNYa
EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
Pobles Indígenes i Petroli
. 6 PERÚ POBLES INDÍGENES PETROLI Cronologia del A petroli peruà PERÚ
Introducció
Iñi go Az ko na
L´Amazònia peruana és la llar de 60 grups indígenes, incloent una quinzena de grups que viuen en aïllament voluntari. Aquesta extraodinaria diversitat biològica i cultural és la base d’un sistema relativament important de 54 àrees protegides. A més, el govern peruà ha legalitzat 1.200 títols de terra a comunitats indígenes amazòniques i ha creat 5 reserves territorials per la protecció dels pobles indígenes en aïllament voluntari. Malgrat tot, des de 1970, s´ha licitat 544.561 km2 (el 69,6%) de l’Amazònia peruana a companyies petrolieres i si es liciten els blocs pendents podria augmentar a 659.879 km2 (84,3%) of the Peruvian Amazon. De les 54 concessions, 46 se superposen a territoris indígenes titulats.
1863 Es perfora el primer pou de Sudamérica a la conca Tumbes-Progreso 1939 Mobil opera el camp Agua Caliente a la conca del Ucayali 1970s Petroperú perfora el seu primer pou a la riba del riu Corrientes
1977 Es construeix l´Oleoducte Nor Peruano
Territoris Comunitaris d´Orígen Els pobles indígenes de Perú tenen reconegudes 10.564.258 ha, titulades sota la forma legal de Comunidad Nativa. A l´Amazònia, AIDESEP és l´organització que aglutina 6 organismes descentralitzats format per 57 federacions i organitzacions territorials, que representen a les 1,350 comunitats de 16 famílies lingüístiques diferents. AIDESEP lidera un moviment que des de 2008 s´ha decidit per intervenir les decisions polítiques del país plantejant una resistència activa contra el Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units o Europa i les lleis que viabilitzen el saqueig de l´Amazònia.
Empreses que operen al país
1992 Privatització de Petroperú durant la gestió d´Alberto Fujimori 1993 Nova Llei d´Hidrocarburs 1998 L´Estat firma 15 nous contractes amb companyies petrolieres
Des de 1970 s´han obert 105.000 km de línies sísmiques, 610 pous de petroli. Són incomptables els conflictes amb la població local. Repsol opera a 8 blocs a la selva peruana (al voltant de 5,100,000 ha) i Cepsa a 5 (al voltant de 4,650,000 ha). Una superfície equivalent al 20% de l´Estat Espanyol.
A part, les Reserves Territorials, figura inèdita a altres països, s´han declarat per la protecció de pobles en aïllament voluntari malgrat que a la pràctica, l´Estat no ha sabut protegir territorialment aquestes zones d´activitas extractives i l´entrada de persones.
Gestes del moviment indígena S XIX. La febre del cautxú provoca
1994. Perú ratifica el Conveni Nº 169 de la OIT. 2008. Aixecament amazònic aconsegueix retirada
la mort o l´esclavització de gran part de la població indígena amazònica.
de decrets lessius per l´Amazonia.
1980. Neix AIDESEP, la Confederació de po-
2009. Massacre de Bagua i il·legalització de
bles indígenes amazònics.
l´AIDESEP per liderar mobilitzacions contra el TLC.
1980s. Inici del projecte Camisea al riu Madre de Dios realitza contacte letal amb el poble Nahua.
Pobles indígenes amb territoris afectats per activitats petrolieres Poble indígena Companyia petroliera Candoshi (Kandozi) PLUSPETROL, PETROLIFERA, PLUSPETROL, PETROBRAS Capanahua PETROBRAS, PLUSPETROL Caquinte PLUSPETROL Chayahuita REPSOL, SAPET, HUNT OIL, PETROBRAS, PLUSPETROL Cocama PLUSPETROL, HUNT, PETROBRAS, HUNT OIL, REPSOL, Cocamilla PAN ANDEAN, TALISMAN, PVEP, SAPET Ese Eja HUNT OIL, PETROPERU, PETROBRAS Harakmbut HOCOL Huachipaire CEPSA, PERENCO Huambisa PERENCO, HOCOL (Wampis) Huitoto HOCOL, OLYMPIC Machiguenga PETROLIFERA, PLUSPETROL, PAN ANDEAN, PETROBRAS, (Matsigenka) MAPLE, HOCOL, TALISMAN, KEI, CEPSA, PACIFIC, PVEP, PETROPERU, PERENCO Nomatsiguenga PERENCO, PETROBRAS, BURLINGTON, CEPSA, PETROPERU
Poble indígena Ocaina Orejón (Mae Juna) Piro (Yine)
Companyia petroliera PETROPERU, PETROBRAS PETROPERU, PETROBRAS, PETROLIFERA
PAN ANDEAN, PETROLIFERA,PLUSPETROL Quechua [Pastaza] REPSOL, PLUSPETROL, PETROBRAS, TALISMAN Quechua, Lamas TALISMAN, PLUSPETROL (Kichwa) Quechua, Napo TALISMAN,PETROPERU, PETROBRAS,TALISMAN, REPSOL, (Kichwa) CEPSA, KEI, HOCOL, HUNT OIL, PLUSPETRO,L RAMSHORN, SHONA Secoya CEPSA, HOCOL, TALISMAN Shipibo-Conibo CEPSA, TALISMAN, PETROLIFERA, PLUSPETROL, HOCOL, CEPSA, PETROLIFERA Ticuna TALISMAN, CEPSA Urarina CEPSA, HUNT OIL, PLUSPETROL,RAMSHORN,SHONA,TALISMAN Yagua TALISMAN, CEPSA, HOCOL Font: Orta, 2009
CONFLICTES Martí Orta
124, 123,
Pacific
Ramal Nueva Esperanza Capirona (255 km) Pobles afectats: Achuar, Urarina
Elaboració pròpia.
Oleoducte Nor Peruano (888 km)
163, 162, 161, 160, 121, 117 157, 152, 149, 144, 143, 138, 134
Pluspetrol 103, 106, 107B, 108
107B, 130 Pan Andean 127, 126
KedCom 130 39, 56, 57, 76, 88, 103, 109 103,102, 101, 88, 76, 64, 58, 57, 56
116, 115, 114,113,111, 110,109, 108, 130
Hocol 31-E, 31-B, 107B, 131, 130
Kei
4
L´any 2008, el president peruà Alan García, va imposar un paquet de 104 decrets legislatius dirigits a facilitar el Tractat de lliure Comerç amb Estats Units. En concret, 11 d´aquests decrets tindrien un efecte lesiu per l´Amazonia i els pobles que l´habiten. Ente ells, la nova Llei Forestal i de V ida Silvestre i la Llei de Recursos Hídrics, vulnera els drets indígenes a la propietat i el control dels recursos natural. Ja a l´agost del 2008, la mobilització indígena aconseguí derogar dos d´aquests decrets.
Iquitos
Pobles afectats: Achuar, Quichua, Huambisa, Aguaruna, Shapra, Cocama-cacamilla, Candoshi, Urarina
Perenco 126, 125
131
Golden
Emerald
Olympic 130
107B
La Massacre de Bagua
1
Corrientes, el riu salat
Des del 1971 el territori Achuar del riu Corrientes ha estat la zona més productiva d’hidrocarburs de tot el Perú. Primer amb O ccidental Petroleum Corporation (Ox y) juntament amb l’empresa estatal Perupetro i ara Pluspetrol, Cepsa, Ramshorn, Hunt Oil i Talisman, han ocupat el 100% del territori Achuar. Els Achuar han denunciat tala il•legal de fusta, abusos sexuals a les dones de les comunitats, mort de persones per intoxicacions agudes, abocament diari de les aigües de formació a rius i llacunes, ruptures d’oleoductes, vessaments i abandó de residus.
103
107B, 117 116
163
131,162,143 107B, 130
131
Burlington
True Energy
Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. Save America’s Forests, 2003.
Pobles afectats: Achuar, Quichua, Shapras, Huambisas, Aguaruna
Quatre dècades d’intoxicació del poble Achuar
Sapet
130
107B, PVEP 103
13
A l´abril i maig de 2009, la totalitat dels pobles amazònics es mobilitzen en un moviment sense precedents bloquejant carreteres i cursos fluvials, ocupant instal·lacions petrolieres i paralitzant l´activitat econòmica de tota la regió.
4
La matinada del 5 de juny, el govern va ordenar aixecar per la força el bloqueig que 2.000 indígenes awajún i wampis mantenien a la carretera provocant més de 30 morts i un número encara indeterminat d’indígenes desapareguts (Survival i Amazon Watch han denunciat la crema i desaparició d’indígenes per part de les forces policials). El govern d´Alan Garcia expulsa les ONGs i posa una ordre de recerca i captura als dirigents d´AIDESEP, l´organització que aglutina tots els pobles amazònics.
Bayóvar
Un estudi realitzat pel Ministeri de Salut, reporta la presència de metall pesats a les comunitats indígenes. De 74 nens mostrats, un 98,6% excedia el 0,1 mg per litre de sang i el 97,3% superava els nivells de Cadmi (0,2 mg). Pitjor encara, un 37,8% dels nens superava concentracions perilloses (0,21 -0,5 mg) i un 59,4 % superaven el Valor de Tolerància Biològica (BAT=0,51 mg). Pel que fa al plom, un 66,2% del infants superaven el límit establert (més de 10 mg per litre de sang). 1 Davant la gravetat de la situació i la inacció del govern peruà, l’any 2006 els Achuar van paralitzar la producció petroliera al seu territori, exigint la reinjecció de l’aigua de formació i un pla integral de salut.
Encara avui, tot i que s´han derogat alguns dels decrets més polèmics, la criminalització a les organitzacions indígenes s´intensifica, així com s´acceleren els tràmits per l´ingrès de noves companyies petrolieres en territoris indígenes.
Oleoductes/Gasoductes Àrees protegides Àrees d'explotació petroliera
5
Vessaments de Camisea
Els machiguengas bloquegen els rius després de repetits vessaments.
2
Escuts humans
Entre setembre i octubre de 2005 vint embarcacions van ser retingudes per milers d´indígenes ashanink as, yine yames i shipibos que realitzaven un bloqueig fluvial. Exigien al govern un percentatge de regalies del projecte Camisea per compensar els danys dels repetits accidents. L´acció comptava amb el recolzament del govern regional els quals demanaven l´assignació del 12.5 % de les regalías del gas de Camisea. 4
Grups de defensa Ashánikas protegint Elf de la guerrilla
Durant l´època més sagnant de Sendero Luminoso (1988-1994) a la Selva Central els Ashànik as, que sofrien el segrest de nens i desplaçament de comunitats atacades per la guerrilla, van organitzar un cos de protecció conegut com O vayerti o rondas Ashánikas per fer-se respectar.
col.laboració exposava de nou les comunitats Ashánik as als atacs de la guerrilla, la qual per altra banda, va rebre materials i equipaments d’Elf per evitar així el segrest de mà d´obra contractada. L´any 2007 es va concesionar el bloc 108 a l´empresa Pluspetrol. La Central Asháninka del Río Ene va expressar la seva rotunda oposició: “ Primer ens va invadir Sendero i va generar conflicte social i mort, ara vénen les empreses transnacionals a pendre el nostre territori. Que ens contaminin és una altra forma de morir ”. El febrer de 2007 els ashànik as van paralitzar les activitats de Repsol-Y PF denunciant que aquesta estava vulnerant els acords amb les comunitats. 2
L´any 1996, quan la situació semblava allunyar-se, la concessió dels territoris Ashánikas a la companyia Elf, posa de nou als Ashànik as en risc. Per defensar-se dels atacs de la guerrilla, la Elf usa l´O vayerti com un cos de seguretat de l´empresa. A canvi de menjar, mobilitza els cossos de seguretat indígena per a protegir l´obertura de 430 kilòmetres de línies sísmiques en regions controlades per Sendero Luminoso. Aquesta
5
Lima Callao
Dos mesos més tard, els pobles matsighengas, yine i ashànik a del riu Urubamba (Cusco) van tornar a bloquejar el riu en protesta per la quarta fuga del Projecte Camisea.
2
Puerto Maldonado
3
Ayacucho Cusco Pisco Gasoducto Camisea (806 km) Pobles afectats: Matsiguenga, Nahua, Ashànikas
3
Shell al Madre de Dios
El vessament va ser causat per la ruptura del gasoducte que transporta el gas de Camisea cap a la costa peruana, creuant la Cordillera de Vilcabamba.5 Cronología de v essaments del Gasoducte LNG: Data
Punt
Volum
Àrea contaminada
22/12/04
Riu Urubamba
115 m 3
300 m 2
29/08/05
Estació Pancobamba
Es detecten 4 taques d´hidrocarburs
16/09/05
Toccate-Ayacucho
4.000 barrils d´hidrocarbus líquids
24/11/05
Cordillera Vilcabamba, Cusco Entre 4.500 i 6.000 barrils
S´estima que 1.000 barrils van ser arrossegats als rius Alfarpampa i Chunchupampa
Font: COMARU- CECONAMA- FECONAY Y, 2005
Iñigo Azkona
1
MAPLE 130
Petrolifera
Gran Terra
56,39, 8
Font: República del Perú. Ministerio de Energía y Minas. Dirección General de Hidrocarburos (http://www.minem.gob.pe);
Ramal Norte (315 km)
Empreses i blocs en operació (2009)
Gentileza Fedepaz
Poble indígena Companyia petroliera Achuar PETRON - HOCOL - PETROLIFERA - PAN ANDEAN - PLUSPETROL – HUNT - REPSOL - TRUE ENERGY - CEPSA - PVEP - PERENCO - PETROPERU - PETROBRAS - BURLINGTON - EMERALD PACIFIC PETROBRAS - TALISMAN - GRAN TIERRA - MAPLE - SAPET Aguaruna HOCOL, HUNT OIL, PLUSPETROL, TALISMAN, CEPSA, PETROLIFERA, (Awajun) KEDCOM, PAN ANDEAN, PERENCO, KEI, PETROPERU, PETROBRAS, PACIFIC EMERALD Amahuaca PVEP Amuesha (Ya- REPSOL CEPSA PETROLIFERA PLUSPETROL BURLINGTON PACIFIC nesha) TALISMAN PERENCO Arabela PVEP EMERALD PVEP GOLDEN TRUE ENERGY PETROBRAS T ALISMAN - ECOPETROL PACIFIC PETROPERU, PETROBRAS Arazaire PETROPERU, PETROBRAS Asháninka PETROPERU, PETROBRAS GRAN TIERRA BURLINGTON PERENCO PETROLIFERA PLUSPETROL CEPSA PLUSPETROL PAN ANDEAN Cacataibo PETROLIFERA, PLUSPETROL
Puno Titicaca
Contacte letal dels nahuas
Alerta El govern d´Alan García està determinat a licitar més del 80% de l´Amazònia peruana a les companyies petrolieres, malgrat que gairebé totes afecten a territoris indígenes. Els fets sagnants de la Massacre de Bagua (05/06/2009) han demostrat fins a quin punt el govern està disposat a defensar els interessos de les transnacionals del petroli. Per altra banda, el permís otorgat a RepsolYPF i Perenco per ingressar als blocs 39 i 67, suposen una greu amenaça per la supervivència de grups indígenes aïllats.
La regió del riu Madre de Dios i rius afluents, alberga comunitats dels pobles matsiguengas i yine i es coneix la presència de grups aïllats dels pobles nahua, k ugapak ori, amahuaca i yaminahua que es van refugiar de l’esclavatge durant la febre del cautxú. També hi ha grups del poble nòmada fluvial Esse-Ejja que transiten entre Bolívia i Perú. Durant el període 1981-1987 Shell va explorar la regió de Camisea, on s´estima l´existència d´uns 11.000 milions de peus cúbics de gas i 600 milions de barrils de petroli. Durant les operacions, es van produir contactes entre les brigades que realitzaven les exploracions sísmiques i un grup de nahuas aïllats, amb conseqüències nefastes per a aquesta població: “ Aquest i els successius contactes van propagar diverses malalties contagioses, en especial tos ferina, verola, tuberculosis i grips. Els càlculs més conservadors apunten que el 50% de la població va morir i la resta va fugir aterrada de la regió. ” 3 Al 1996, Shell i M obil s´adjudiquen els blocs 88A, 88B i 75 per explorar més 1 milió d´hectàrees de la regió. Tres anys després, solapant la Reserva territorial creada per l’estat peruà en favor d’aquests pobles per la seva protecció, el projecte Camisea va ser finalment adjudicat al consorci Hunt O il (Estats Units), SK (Corea) i Pluspetrol. L´explotació del camp podria posar punt i final a l´existència dels darrers reductes del poble Nahua.
• Escriu al govern peruà oposant-te a l’ingrés de les de les petrolieres a les regions on s´ha evidenciat la presència de grups no contactats.
Actua!
• Escriu al govern peruà per la creació urgent de la Reserva Territorial Napo Tigre per la protecció de grups aïllats: <vvereau@minam.gob.pe> • Recolza a la confederació indígena amazònica AIDESEP, en aquests moments durament criminalitzada pel govern. • Demana a Repsol-YPF que es retiri del bloc 39.
Amb el suport de:
Continguts Marc Gavaldà Martí Orta Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé
Notes
Bibliografia
1 EARN, K., For Peru’s Indians, Lawsuit Against BigOil Reflects a NewEra, TheWashington Post,31/01/2008. <http:// www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/01/30/AR2008013003744.html?wpisrc=rss_world> 2 Radio Amazónica Satipo, Ashanikas paralizan actividades de Repsol en el Bloque 57, RioTambo (07/02/2007) a Un Ojo en la Repsol Nº 43, 03/2007 3 CONAP, El Caso de los Grupos Indígenas Amazónicos del Urubamba y el Impacto Socioeconómico de la Explotación Petrolífera en la Región, Confederación de Nacionalidades Amazónicas del Peru, Lima, 1988 4 Crece la protesta contra Camisea, el gasoducto coladera. http://servindi.org 5 COMARU- CECONAMA- FECONAYY, Cuarto derrame del Proyecto Camisea, Machiguengas inician bloqueo, (02/12/2005). Un Ojo en la Repsol Nº36, 02/2006
– OILWATCH, La manera occidental de extraer petróleo, Oilwatch, Quito, 2001 – LATORRE, L., ¡Sólo queremos vivir en paz!, IWGIA- Racimos de Ungurahui, Copenague, 1998 – GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, Barcelona, 2003 – HEREDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998 – JUNQUERA, J.C., Indios y supervivencia en el Amazonas, Amarú, Salamanca, 1995