EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
CampaNYa
Pobles Indígenes i Petroli
. 4 ARGENTINA POBLES INDÍGENES
Argentina: exportant malgrat la crisi energètica
Territoris indígenes. No existeixen dades oficials, però són molt poques les comunitats que han aconseguit la titulació dels territoris que ancestralment ocupen. Després de quinze anys des que la Constitució Nacional ha reconegut els drets dels pobles indígenes i 3 anys després de l’aprovació de la Llei 26.160, encara no s’ha creat un procediment per a dur endavant les titulacions. Una investigació va recollir 397 casos en dotze províncies, que involucren a 8.6 milió d’hectàrees2. Els pobles indígenes enfronten a: multinacionals mineres i petrolieres, estats provincials i Nacional, terratinents, empresaris turístics, plantes de cel.lulosa, empreses de soja, universitats nacionals i, segons senyalen les comunitats, “un sistema polític i judicial que desobeeix les lleis”.
Empreses i producció de Petroli 2008
Poble Mapuche Kolla Toba Wichí Ava Guarani; Guarani; Tupi Guarani Ava Guarani; Guarani; Tupi Guarani Toba Diaguita Calchaquí Huarpe Font: ECI, 2004.
Província Població (1) Problemàtica Chubut; Neuquén; Rio Negro i Tierra del Fuego. 76.606 Mineria. Petroli Forestals. Jujuy i Salta. 53.019 Mineria. Petroli. Soja. Forestals. Chaco; Formosa i Santa Fe 47.591 Soja. Tala. Chaco; Formosa i Salta. 36.135 Soja. Tala. Petroli. Jujuy i Salta. 29.703 Mineria. Petroli. Soja. Forestals. Cdad. de Buenos Aires i 24 partidos del Gran Buenos Aires. 20.340 Exclusió social. Cdad. de Buenos Aires i 24 partidos del Gran Buenos Aires. 14.456 Exclusió social. Jujuy; Salta i Tucumán 13.773 Mineria. Mendoza; San Juan i San Luis 12.704 Mineria. Ramaderia extensiva TOTAL 383.132 (1) El cens ha sigut qüestionat per les organitzacions indígenes del país. Segons dades d’aquestes, la població indígena ronda el 1,5 milió de persones, un 4% de la població total del país.
Companyia Apache Energía Argentina Chanares Herrados Chevron Argentina Compañías Asociadas Petroleras Enap Sipetrol Occidental Argentina Pan Amarican Energy Petro Andina Petrobras
CONFLICTES 1
La Conca neuquina és de les més explotades del país Al juliol de 2007 convocats per la Confederació M apuche, nou comunitats van advertir de l’avanç petroliera i miner. Van estar presents 8 comunitats afectades per l´activitat petroliera: “ Estem convocats davant la gran preocupació per l’avanç petrolier i miner que amb la complicitat de l’Estat provincial i nacional, que obren les portes per al saqueig del nostre territori. Es manifesta una vegada més l’interès econòmic per sobre dels drets consagrats a nivell provincial, nacional i pactes internacionals que reconeixen la preexistència com poble originari ”, van denunciar les comunitats 4 .
Grups de xoc, cops i trets seria la nova estratègia d’empreses per a ingressar a territoris indígenes a Neuquén, segons denuncien de les comunitats maputxes. La nova modalitat es mostra des de fa dos anys amb extrema violència a la localitat de Picún Leufú, on la companyia Piedra de l’Àguila va entrar per la força a territori maputxe i va contractar a 40 persones que, sota el rètol de desocupats a l’espera d’un treball, van reprimir a les famílies indígenes, van incendiar dos habitatges
Oleoductes/Gasoductes
CONCA DEL NOROEST
2
Gas (M3) 828.310,60 1.009.957,41 924.635,88 6.156.885,79 6.411.294,08 358.982,13
5
Conca petroliera
Conca Ñirihuau
L´octubre 2008 s´adjudica la conca Ñiriñau, de 5.421 km 2 al consorci YPF-Pluspetrol. Aquest bloc afecta a rius que desemboquen al Parque Nacional Nahuel Huapi i està dins de la recentment creada Reserva de Biosfera Norpatagónica. El Consejo Asesor Indígena (CAI) s´oposa a aquest projecte i ha protestat davant l’Organització Internacional del Treball (OIT ) per la violació del Conveni 169 i de la Constitució Nacional.
Gasoducte Nord Est Pobles afectats: Guaranís, Weehnayek (matacos)
Comunitat Lonko Puran TGN: Gasoducte Nord (1.454 Km.)
Des de l´any 2001, les empreses petrolieres Repsol i Pionner han perforat més de 150 pous a la comunitat maputxe Lonk o Puran, generant problemes per la pèrdua de pastures i l’assecament de pous d’aigua. La comunitat es va reorganitzar i va iniciar accions per a impedir el treball de les companyies: talls de ruta, mobilitzacions i accions judicials. L´any 2004, la comunitat va ser reprimida per la Policia, ocasionant ferits greus. Però Pionner va acusar autoritats de la comunitat per “ usurpació i turbació (obstrucció)” de la propietat on sempre havien viscut. L´any 2007, la Justícia va fallar a favor de la comunitat. “ Per primera vegada la Justícia reconeix que podem fer respectar els nostres drets i les petrolieres o mineres pensaran bé abans de ficar-se en els nostres territoris ”, va advertir Martín Velásquez Maliqueo, referent de la comunitat i un dels acusats per l’empresa.5
Pobles afectats: Guaranís, Weehnayek (matacos)
6
Buenos Aires Dock Sud - Dapsa
2
4
1
3
i un vehicle, i sostenen un procés de desgast per a expulsar a la comunitat del lloc on sempre va viure. “ L’anterior govern (de Jorge Sobisch) i l’actual (de Jorge Sapag) estan del costat de l’empresa, són els seus còmplices ”, va denunciar Juan Carlos Curruhuinca, de la comunitat Wentru Trawel Leufu (Homes del Riu Reunits, en llengua originària). 6
7
Ricardo Elicabe - EG3 Plaza Huincul
6
5
Malgrat tot, la comunitat Wentru Trawel Leufú (Homes del Riu Reunits, en llengua maputxe) segueix resistint amb fermesa. “ L’activitat petroliera és oposada a la nostra forma de vida. No l´autoritzem ”, va ser la seva resposta. 7
CONCA ÑIRIHUAU
CONCA CAÑADÓN ASFALTO
CONCA GOLF SAN JORGE
4
L´aprofundiment de la crisi energética a l´Argentina, malgrat l´exportació d´hidrocarburs no ha minvat, empeny als governs provincials a licitar noves concessions per aconseguir les anhelades regalies. En els darrers anys, aquest avanç ha vingut acompanyat de processos violents sobre els habitants que s´oposen al petroli. Per altra banda, després de dècades d´explotació sense miraments, algunes zones presenten índexs de contaminació que afecten la salut pública i posen en perill la supervivencia de les comunitats afectades. Les recents rondes de licitacions al sud del país, agreujaran la situació.
Guaranís, matacos i oleoductes
Les províncies de Salta, Jujuy i Formosa estàn atravessades pels Gasoductes Nord i del Nordeste Argentino, que recorren milers de kilòmetres atravessant pel mig de comunitats i conreus. A pesar dels milers de barrils que s´extreuen, és la regió més pobra d´Argentina. Les empreses Refineria del Nord (Refinor) i Conta (subcontractista) van ingressar en 2004 a territori indígena de la comunitat guaraní Caraparí. L’objectiu va ser avançar, sense el permís comunitari, en la construcció d’una nova traça del G asoducte del Nord (operat per l’empresa Transportadora G as del Nord). Després de sol·licitar a l’empresa els estudis d’impacte ambiental i reclamar al Govern per la violació dels seus drets, la comunitat va recórrer a la Justícia. Caraparí és una comunitat guaraní de 700 persones, amb possessió ancestral de terres i títols de propietat sobre 766 hectàrees.. Després de quatre anys d’espera, la Corte Suprema de Justicia (el màxim tribunal del país) va fallar a favor de l’empresa. “ És possible que una companyia multinacional atropelli els drets de propietat d’una comunitat indígena sense sol·licitar permisos, sense reconèixer econòmicament els danys causats, i sense realitzar estudis d’impacte ambiental? Així ho va creure la Cort Suprema de Justícia, que va fallar contra la nostra comunitat ”, va lamentar en un comunicat el Poble Guaraní.12
Comunitats Paynemil i Kaxipayiñ
Paradigma de la contaminació de la salut
Alerta
Campanya del Desert (1880-84) de l´exèrcit argentí contra el poble maputxe. Les comunitats afectades, directa i indirectament per la imminent licitació d´aquesta conca són 26.
La Plata
CONCA NEUQUINA
Conca Cañadón asfalto-altiplà de Somuncurá
Aquesta conca abarca espais de les províncies de Rio Negro i Chubut. L´altiplà de Somuncurá, és un lloc sagrat per al poble maputxe per la seva força espiritual i de protecció durant la
Conplejo San Jerónimo
Luján de Cuyo
Comunitat Wentru Trawel Leufu
Resistència a la violencia parapolicial
Petroli (M3) 402.158,47 182.818,50 140.118,37 208.941,54 391.158,48 833.823,32 616.292,43 6.287.856,28 -
Comunitats afectades
Hernan Scandizzo /OPS
3
Companyia Petrolera Entre Lomas Petroleras LF Company Petrolífera Petroleum (Americas) Petroquímica Comodoro Rivadavia Pluspetrol Tecpetrol Total Austral Repsol-YPF Capex
Judici per usupacció... de la propietat de qui?
Les empreses involucrades són Pluspetrol, Imau, O rion del S ud, Pedra de l’A guila, A patxe Corporation, R epsol, Chev ron-Tex aco i Fox Petrol.
Gas (M3) 694.914,20 372.122,78 363.764,36 341.099,05 3.139.730,97 2.425.086,99
Campo Durán
La Confederació Mapuche de Neuquén diu Prou Hernan Scandizzo /OPS
7
Petroli (M3) 232.383,70 102.775,88 1.346.267,30 313.896,00 306.500,55 1.188.395,63 3.282.683,30 822.530,57 1.259.790,02
Stock photo
Al 2004 es va efectuar una Enquesta Complementària d’Indígenes (ECI). La qual va comptabilitzar 383.132 persones que es reconeixen com indígenes1.
1907 Primera troballa de petroli en territori argentí (localitat de Comodoro Rivadavia). 1911 Es crea la Direcció general de l’Explotació de Petroli de Comodoro Rivadavia. 1922 Neix la Direcció nacional de Yacimeintos Petrolíferos Fiscales (YPF). 1946 Es crea Gas de l’Estat. 1947-1990 YPF explora i produeix en totes les conques del país construint pobles, hospitals, escoles i línies de ferrocarril. Milers de famílies s’identificaven com “ ypefianos” per treballar per l´empresa. 1993 Comença el desballestament i privatització de YPF amb despoblament i acomiadaments massius. En pobles afectats com a Tartagal i Cutral-Co es gesta el naixement del moviment piquetero. 1999 Repsol compra YPF en la Borsa de Nova York per 15.000 milions de dòlars. Des de l’any 2001 al 2006, van pagar utilitats que van ser reexpedides a la seva casa matriu per 8.200 milions. 2006 Llei 26.154: amplia els beneficis impositius que ja tenien les petrolieres i gasíferas que operen en el país. Es renova contracte del megajaciment Cerro Dragón a PanAmerican, 10 anys abans del termini. 2008 Cau la producció en totes les refineries accentuant una crisi energètica estructural. 2009 Repsol-YPF segueix sent la principal petroliera que opera a Argentina. Molt qüestionada per exportar abans que atendre demanda interna i pels sobrepreus que afecten a la població.
El megajaciment Loma de la Lata, operat per Repsol-Y PF i Petrobras ha proporcionat durant molts anys la meitat de la producció de petroli argentina i el 60% de gas.
CONCA AUSTRAL
Actua!
Les comunitats M apuche Paynemil i K axipayiñ viuen en aquesta zona i pateixen l´ocupació territorial de més de 65 pous de petroli, 29 camins, 5 oleoductes principals i 83 secundaris, quatres estacions compresores i 23 vivendes. En total més de 2.000 hectàries. 8 La població d´aquestes comunitats són la prova viva d´intoxicació aguda per hidrocarburs.. Diversos estudis han confirmat la contaminació generalitzada en sòl, aigua i aire, els efectes en la salut, els danys personals, materials, culturals i morals, soferts per dècades arran d’aquesta explotació. El 5 de desembre de 2000, el Govern nacional li va prorrogar a Repsol-Y PF l’explotació fins a 2027. Al novembre de 2001 es confirma una presència de metalls pesats als teixits i òrgans dels pobladors de Loma de la Lata, 700 cops més alta que el límit establert. 9 “ S’ha detectat la presència de 30 metalls pesats en la sang i teixits dels pobladors de K axipayiñ i Paynemil. Alguns símptomes de l’enverinament són forts dolors d’ossos, dificultat de moviment, mal de cap, pèrdua de memòria i mala cicatrització”, va explicar la portaveu de la Confederació M apuche de Neuquén, Verónica Huilipan. 10 “ Loma de La Lata és el paradigma del que no s’ha de fer ”, van denunciar les comunitats en un comunicat. 11
Font: MinisteriodePlanificaciónFederal. Secretaría deEnergía. República argentina. (www.minplan.gov.ar) DaríoAranda, 2009. Elaboraciópròpia.
• L´acompanyament solidari de les organitzacions que lluiten contra l´avanç petrolier és de gran ajuda. • Oikos Red Ambiental. ONG que va impedir l´entrada de Repsol YPF a la Reserva Laguna Llancanelo <info@oikosredambiental.org.ar> • Confederación de organizaciones mapuches Neuquen: http://www.confederacionmapuce.com.ar/ • Consejo Asesor Indígena: <caiandino2006@yahoo.com.ar> • Observatorio Petrolero Sur: Seguiment i denúncia a les activitats hidrocarburíferes a la Patagònia (http://opsur.wordpress.com)
L´any 2005, Repsol va perdre la demanda iniciada per les comunitats maputxes. La Justícia va ordenar a l’empresa a reparar el dany ambiental i cultural, i pagar 440.000 pesos. Encara està pendent un judici milionari. A l’agost de 2009, la Confederació M apuche de Neuquén va anunciar que denunciaran a la petroliera Repsol en els tribunals de Madrid per destrucció cultural i ecològica en territori M apuche.
Notes Continguts Darío Aranda Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé
Hernan Scandizzo /OPS
Població
Cronologia
Maria Prestamo
Maria Prestamo
Expropiats els seus territoris i vençuts militarme els seus caps, les nacions indígenes van ser incorporades com a pobles sotmesos i ocupants precaris en els seus propis territoris. Van ser obligats a adoptar una religió i un estil de vida estranys. 1879: Campanya del Desert dirigida pel General Roca: Sagnant campanya militar al sud amb massacres, camps de concentració, apropiació de nens i treball esclau. 1884: Conquesta del Chaco (també coneguda com del “Desert Chaqueño” o del “Desert Verd”. Amb objectius i mètodes similars a l’avançada militar sobre el sud del país. 1924: Matança de Napalpí. Assassinats 200 indígenes per negar-se a ser mà d’obra esclava. 1946: Malón de la Pau. Un centenar d’indígenes del nord argentí va marxar a peu des de Jujuy fins a Plaça de Maig en reclam de territoris. 1947: Massacre de Rincón Bomba. A la província de Formosa van ser assassinats 400 indígenes del poble Pilagá que sol·licitaven aliments. 1985: Es va sancionar la Llei Nacional 23.302. Reglamentada en 1989, va crear l’Institut Nacional d’Assumptes Indígenes (INAI). 1992: La llei 24.071 va adoptar el Conveni 169 de OIT. Al 2000 va ser dispositada a Ginebra la signatura del Poder Executiu ratificant l’adopció del conveni que va començar a regir al juliol de 2001. 1994: La Constitució Nacional, reformada, reconeix la preexistència dels pobles indígenes. 2002: Recuperació de 535 hectàrees de la Comunitat Mapuche Santa Rosa al Grup Benetton. 2006: El Congrés va sancionar una norma (Llei 26.160) que prohibeix els desallotjaments indígenes i fixa tres anys per a un cens cadastral (l’expulsió de pobles originaris va seguir endavant i encara no s’iniciat el cens de terres).
PETROLI
A l´Argentina existeixen 24 pobles indígenes, presents en 19 províncies i, segons les pròpies comunitats, amb una població aproximada de 1,5 milió de persones que representaria el 4% de la població del país. El principal reclam és el territori, dret reconegut per la Constitució Nacional, constitucions provincials i pactes internacionals. La gran majoria dels conflictes ho protagonitzen empreses de monocultius (soja i pins), mineres, petrolieres i, en menor mesura, la indústria del turisme.
Gestes del moviment indígena
Argentina compta amb cinc conques en producció: Nord-oest, Cuyana, Neuquina, Golf de Sant Jordi i Austral que ocupen al voltant de 1.350.000 quilòmetres quadrats. Les reserves comprovades de petroli són de 316 milions de metres cúbics. I de gas: 354 milions de metres cúbics. Al 1999, Repsol privatitza YPF l’empresa estatal que generava l’anhelada renda petroliera per al país. El coll de producció es va produir en 1998 (49.1 milions de metres cúbics), i després no va deixar de disminuir: 36,6 milions de metres cúbics en 2008.3
1 Instituto Nacional de Estadísticas y Censos (Indec). 2004. 2 Diari Página12. La Reconquista. 12/12/2007. 3 Secretaría de Energía Nacional. 2009. 4 Confederación Mapuche de Neuquén. Comunicat de premsa. 13/08/2007. 5 Diari Página12. El tiempo a favor de los mapuches. 20/06/2007. 6 y 7 Diari Página12. Petróleo, balas y golpes para indígenas de Neuquén. 10/02/2008.
Bibliografia 8 y 9 Dades de 2001, ambparàmetres menors que a l´actualitat. UMWELSHUTZARGENTINA, UMWETSHUTZNORDGmbH, Evaluación del dañoCultural/Ambiental por la ActividadPetrolera en la Región de Loma de la Lata/Neuquén. TerritorioPaynemil y Kaxipayiñ-Comunidades Mapuches. Informe, Argentina, 2001. 10 Entrevista personal. Octubre de 2008. 11 Diari Río Negro. La Justicia intimó a la comunidad Kaxipayiñ. 18/09/ 2008 12 Asociación Regional de Trabajadores en Desarrollo (Aretede). Comunicat de premsa. Maig de 2008.
– CARRASCO, M. i BRIONES, C., La tierra que nos quitaron. Reclamos indígenas en Argentina. Documento IWGIANº18, Asociación de Comunidades Aborígenes Lhakahonhat, Buenos Aires,1996. – CENTROINVESTIGACIÓNYFORMACIÓNDE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES LATINOAMERICANOS, Patagonia: Resistencias populares a la recolonización del contintente, América Libre, Buenos Aires, 2008. – GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, Barcelona, 2003. – GAVALDÀ, M., Viaje a Repsolandia, Tutuma, Barcelona, 2006. – GAVALDÀ, M., SCANDIZZO, H., Patagonia petrolera, el desierto permanente, Observatorio Petrolero Sur, Buenos Aires, 2009. – MOYANO, A., Crónicas de la Resistencia mapuche, Cooperativa Chilavert, Buenos Aires, 2007.
Amb el suport de: