CampaNYa
EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
Stock photo
Pobles Indígenes i Petroli
. 2 PETROLI Geologia Productes El petroli és el producte mineral més versàtil que hi ha. La seva alta intensitat energètica dóna combustibles com la gasolina, gasoil, querosè que permeten moure per terra, mar i aire milions de mercaderies i persones per tot el planeta. Imprescindible també per l´agricultura, indústria, calefacció i generació d´electricitat. El
El petroli està format per la descomposició i transformació de restes d´animals i plantes que han estat enterrats a grans profunditats durant milions d´anys. És una barreja complexa d´hidrocarburs líquids, compost en gran part per carboni i hidrogen, amb petites quantitats de nitrogen, oxigen i sofre.
gas natural i els gasos butans (età, butà, propà) són usats per la calefacció i combustible industrial. La transformació dels polímers donen una infinitat de plàstics. Els asfalts són usats per pavimentar milions de quilòmetres de carreteres. El petroli és, en definitiva, l´esquelet i la sang dels la civilització industrial actual.
Barril de petroli: usos i subproductes USOS PRINCIPALS DELS PRODUCTES DEL PETROLI
ALTRES USOS DE PRODUCTES DEL PETROLI Alguns articles d'ús diari
Comparació calories litre de petroli i un plat de spaghetti GAS EMBOTELLAT BENZINA per a aeroplans, automòbils i autobusos
TORRE DE FRACCIONAMENT
1 plat de spaghetti: 1,478 MJ = 353 Kcal
QUEROSÈ per a enllumenat, calefacció i tractors
Combustibles Dissolvents Insectividas per a avions de retroproducció per pintures
Drogues
PETROLI CRU
OLIS LUBRICANTS I GREIXOS per maquinària
Herbicides i fertilitzants
Plàstics
Cautxú sintètic
Pel·lícula de fotografia
Veles
Paper encerat
Betum
Unguentos i cremes
COMBUSTIBLE per a calderes de fàbriques i vaixells
1 litre de petroli conté l´energia de 32 plats de spaghetti ASFALT per ferms de carreteres
4,0
2,4
7,8
22,5
Holanda-Regne Unit EEUU UK EEUU frança EEUU Xina Italia Brasil Estat Espanyol
3,3
3,0
Alemanya
Estats Units
5,6
Japó 4,0
2,3
9,6
Mèxic
Xina 3,6
Líbia 7,9
L´any 2008, les reserves provades mundials eren 170.800 miElsde10petroli principals productors %) lions de països tones, Païsosconcentrades amb més (ensobretot (en %) als païsosreserves de l´Orient Mitjà.
3,4
Índia
3,4
Veneçuela
2,9
Nigèria
Els 10 països més consumidors Elspetroli 10 principals de (en %) països productors (en %) Països amb més La producció mundial l´any: 3.928.8 reserves (en %) milions de tones. Malgrat els esforços Els 10 països més consumidors en explorar nous jaciments, la producde petroli (en %) Elsva10créixer principals ció només un 0,4% més que països productors (en %) l´any anterior.
panyies, la població urbana i rural ha quedat atrapada en un consum captiu a corporacions transnacionals de capital deslocalitzat. Empreses que han adquirit un poder econòmic més gran que el PIB d´alguns països i amb molt escàs control públic.
9,1
10,9
El món consumeix 3.927,9 milions de tones. L´any 2008, degut a la crisi econòmica, el consum global de petroli ha declinat un 0,6%.
21
5,3
2,1
Iran
3,5
Kuwait
Els 10 països més consumidors de petroli (en %)
Posició entre les grans corporacions mundials 3 2 4 6 8 10 16 11 21 92
3,0
Irak
8,1
Taula: Corporacions petrolieres, reserves i benefi cis anuals Shell Exxon-Mobil BP Chevron-Texaco Total ConocoPhillips Sinopec ENI Petrobras Repsol YPF
12,4
Federació Russa
Empreses petrolieres i poder corporatiu
Beneficis (Milions de dòlars) 31,331 40,61 20,845 18,688 18,042 11,891 4,166 13,703 13,138 4,364
Guerra
2,6
6,3
Països amb més reserves (en %)
Reserves Milions de barrils Ingressos anuals de petroli equivalent (Mbep) (Milions de dòlars) 10,767 355,782 13,318 372,824 12,523 291,438 10,87 210,783 10,176 187,28 10,668 178,558 2,555 159,26 5,84 120,565 11,578 87,735 2,343 67,006
Impermeabilitzants Pintures per a sostres protectores
Canadà
La Història negra
País origen
Detergents
Geopolítica del petroli
6.000 A.C. Xinesos, indis americans, babilonis ja l´usaven S. IX El savi Al-Razi inventa l´alambí i destil·la querosè S. XIX S´usen fluids de petroli per il.luminar 1859 Edward Drake descobreix el primer pou a Pensilvània d´oli mineral 1870 Es desenvolupa la zona petrolera de Bakú 1911 Llei anti-monopoli divideix la companyia Standard Oil 1921 Ja hi ha 12.000 benzineres a Estats Units 1930 Guerres del petroli entre Standard i Shell pel control de reserves 1943 A la Segona Guerra mundial el petroli és determinant 1960 Es crea la OPEP 1973 1ª crisi del petroli: Guerra de Yom Kippur 1979 2ª crisi del petroli: Guerra Iran-Irak 1991 Guerra del Golf per la invasió de Kuwait per part d´Irak 2003 Invasió d´Irak pel control de les reserves petrolíferes
Empresa
Pintures i esmalts
PRODUCTES QUÍMICS
COMBUSTIBLE per camions i trens
Cobertes de sòl
L’era del petroli barat, que ha viscut la màxima expressió la segona meitat del S. XX, ha facilitat la imposició d´un model territorial basat en el transport motoritzat i la globalització del consumisme de mercaderies. La societat ha adquirit un elevat grau de petrodependència. En la majoria de països on s´han privatitzat les com-
Nylon
Desintegració Desparafinació
El petroli és una bomba energètica que proporciona poder a la humanitat.
BENZINA per encenedors
13,1
2,7
Aràbia Saudita 7,8
3,6
Emirats Àrabs Units Font: BP, Statistical Review of World Energy 2008, Londres, 2008. Elaboració pròpia.
Les petjades del petroli El Canvi Climàtic és el principal impacte produït pel consum de petroli. La combustió d’hidrocarburs genera un alliberament massiu de CO2 a l’atmosfera, provocant canvis en els patrons climàtics globals. Durant els darrers 10.000 anys, el planeta ha gaudit d´un nivell de CO2 constant –unes 280 parts per milió (ppm). Actualment, el nivell s´ha elevat a 382 ppm, quelcom no vist en els darrers 420.000 anys. Les prediccions apunten que es dupliqui a 580 ppm
en els próxims anys si no es canvien radicalment els patrons de consum. El darrer Informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) preveu un augment de la temperatura entre 4 i 6 ºC a finals de segle i alerta del risc cada cop més proper d´arribar a un punt de no retorn i el desencadenament de reaccions sinèrgiques com la combustió de les selves tropicals o el canvi de la Corrent del Golf.
Comparativa emissions CO2/PIb mundial 200
Índex: 1980=100
Stock photo
Fonts: Fortune 500, 2008 1; Oil & Gas Journal,”OGJ 200/100”, 15/09/2008; EIA, 2008. http://money.cnn.com/magazines/fortune/global500/2008/industries/20/index.html
Petromilitarització i guerres
PIB Real Emissions diòxid de carboni
175
La competència per l´accès als jaciments de petroli i gas ha generat conflictes bèlics amb l´ocupació de països, així com la proliferació de conflictes bèl·lics interns.
150 125
Stock photo
Al voltant d´un 0,1 - 0,2% de la producció mundial de petroli acaba vessada al mar, uns 3 milions de tones anuals. La deslocalització d´empreses, l´escàs control dels vaixells i pràctiques contaminants com l´intercanvi de cru entre vaixells en alta mar,o el desallotjament de gasos amb l´aigua
100 1980
1984
1988
1992
1996
2000
Petrolier Exxon Valdez Alaska. 1989 - 37.000 Tn
Canvi Climàtic
del mar, genera una contaminació implícita al transport marítim d´hidrocarburs. Els accidents ocasionals, que representen només un 5% del volum d´hidrocarburs vessats, provoquen impactes de grans magnitud per la concentració i extensió de les taques de petroli.
Petrolier Odyssey Canadà. 1988 - 146.000 Tn
Petrolier Amoco Cadiz França. 1978 - 234.000 Tn
Plataforma Ixtoc I 1979 - 476.000 Tn
La producció d´hidrocarburs descriuen una corba amb forma de campana de Gauss. A partir d´un punt zènit, o peak oil, els jaciments comencen a descriure un declinament de la producció. A nivell mundial, molts experts apunten al fet que ja hem arribat en aquest punt i de no canviar els patrons de consum, aviat la demanda creixent de combustible no podrà ser satisfeta i ens trobarem en una situació de carestia. L´escalada de preus, l´expansió de la frontera petroliera als darrers punts del planeta i els conflictes bèlics acompanyaràn la transició de la humanitat cap a un model de vida sense petroli. La crisi energètica, tot i això, es presenta com una oportunitat per a un canvi radical del sistema capitalista globalitzat acostant de nou els territoris als habitants i adoptant un model de vida menys depredador.
Oceans tacats de petroli
40
80% en 64 anys
30
80% en 58 anys
Petrolier Urquiola. 1976 - 95.000 Tn Petrolier Mar Egeo. 1992- 71.000 Tn Petrolier Prestige. 2002- 77.000 Tn
20 10
Guerra d’Iraq 2003
Petrolier Atlantic Empress 1979 - 145.000 Tn
Font: Anuario Internacional de Estadísticas sobre Vertidos Petrolíferos 1996
1900
Crisi energètica
Oleoducte Uzbekistan 1992 - 272 .000 Tn
1925
1950
1975
2000
2025
Pou petrolífer Líbia. 1980 - 143.000 Tn
2050
Guerra del Golf 1991
Pou pretolier Iran 1983 - 272 .000 Tn Guerra del Golf 1991 - 816.000 Tn Vietnam 1968-1975
2075
Projecció de la producció mundial de petroli publicat per Hubbert el 1971 en “ Scientific American”. La corba superior mostra que, encara que les reserves fossin 1,5 més gran, la data del pic de la producció només s’endarreriria vuit anys, i el temps que la humanitat invertiria a consumir el 80% de totes les reserves mundials s’ampliaria només sis anys.
Sudan 1970-2009 Vessaments (en tones de cru)
Guerres
Conflictes interns
Guerra Perú-Equador 1941-1942
Bolívia Guerra del gas 2003 La guerra del Chaco 1933-1936 Bolívia i Paraguay Standard Oil, Shell
Nigèria 1956-2009 Shell Petrolier ABT Summer 1991 - 260.000 Tn
Indonèsia Mobil Timor Oriental 1975-2002 Invasió de Indonèsia
Font: Anuario Internacional de Estadísticas sobre Vertidos Petrolíferos 1996; http://www.oilwatch.org Elaboració pròpia.
Petrolier Castillo de Bellver Sudàfrica. 1983 - 267.000 Tn
Amb el suport de: Bibliografia Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé
– BP, Statistical Reviewof World Energy, Juny 2009. http://bp.com/statisticalreview – BULLÓN, F., El mundo ante el zénit del petróleo, AEREN, 2005. http://crisisenergetica.org – OILWATCH, Atlas Mundial del Petróleo, Oilwatch-UICN, Quito, 2005 – HEINBERG, R., Se acabó la fiesta, Barrabés, Benasque, 2006
– KLARE, M.T., Sangre y petróleo. Peligros y consecuencias de la dependencia del crudo. Tendencias, Barcelona, 2006 – FERNÁNDEZDURÁN, R., El crepúsculo de la era trágica del petróleo, Virus, Barcelona, 2008 – CAMPOS, A., CARRILLO, M.(comp.), El precio oculto de la tierra, Icaria, Barcelona, 2008 – BÁRCENA, I., LAGO, R., Energía y Deuda ecológica, Icaria, Barcelona, 2008
Illes Spratley: Illots amb reserves petrolieres en disputa entre Xina, Vietnam, Filipines, Indonesia, Malàsia i Brunei