EXPLORA NÚM 15
1
CP. Es Vedrà - Sant Agustí
Revista Explora núm. 15
1r Trimestre curs 2008-2009
ÍNDEX
GENER.....................DITES SOBRE FAVES (EI 3 ANYS A I B) FEBRER....................POESIA SOBRE AMETLLERS (EI. 4 ANYS) MARÇ......................RECEPTES DE CARBASSA (EI. 5 ANYS A) ABRIL.....................EN PATUFET I A COL (EI. 5ANYS B) MAIG......................REFRANYS I DITES DELS MES DE MAIG (1r A EP.) JUNY......................DITES DE SANT JOAN (1r B EP.) JULIOL....................DITES DE PAGESOS (2N EP.) AGOST.....................CURIOSITATS SOBRE LA PASTANAGA (3R EP.) SETEMBRE................DE SA PARRA A ES PORRÓ (4t A EP.) OCTUBRE..................SES MATANCES (4t B EP.) NOVEMBRE................HORTALISSES DE NOVEMBRE (5è EP.) DESEMBRE................EL BLAT I DERIVATS (6è A i B EP.) ELS ALUMNES DE 3r TREBALLEN A L’HORT..............ALUMNES DE 3r ELS ALUMNES DE 4t FAN FEINA A L’HORT..............ALUMNES DE 4t EL GLOSARI DEL VI.............ALUMNES DE 4t VISITA A LA PLANTA DE TRANSFERÈNCIA I LA FUNDACIÓ DEIXALLES EL RACÓ DE LES TIC............SEMINARI DE BLOCS AL CENTRE (COMISIÓ DE TIC) LA POR A LA FOSCOR............EQUIP DE SUPORT ARTS AND CRAFTS IN ENGLISH..............SECCIONS EUROPEES
2 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 28 30 31 33 34 35 36
2
3
4
ALLS CEBES LLETUGUES FAVES PESOLS COL
RECOLLIDA:
COLIFLOR COL
Dl. Dm. Dc.
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1
2
3
4
8
9
10 11 18
ALLS
5
CEBA
6
7
PESOLS FAVES
Gener
2009
SEMBRA:
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 5
6
TAMBÉ PODEM SEMBRAR CEBES I ALLS PEL FEBRER.
2009
EN EL MES DE FEBRER ES SEMBREN SES GUIXES I ES SIURONS. ES DIU QUE EL DIA IDONI PER FER-HO ÉS EL 12 DE FEBRER, DIA DE SANTA EULARI, QUAN HI HA LLUNA NOVA, PER ACONSEGUIR UNA BONA RECOLLIDA.
Febrer
PER ALTRA PART, EN AQUEST MES JA ES POT RECOLLIR LA SEMBRADA QUE S’HAGI FET PER L’OCTUBRE/NOVEMBRE DE COLS I PINYES DE COL.
Dl. Dm. Dc.
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1 2
3
4
5
6
7
8
9
10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 7
5 ANYS A
8
PATATA, COL, LLETUGA, CARBASSA, CARBASSÓ, CEBA, PORRO, TOMATA, ALBERGÍNIA, MONGETES, CIURONS, PEBRE I LA MAJORIA DE CEREALS. RECOLLIDA
2009
AL MES DE MARÇ COMENÇA L’ANY AGRÍCOLA, PRÒPIAMENT DIT. SEMBRA
Dl. Dm. Dc.
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1 2
3
4
5
6
7
8
9
10 11 12 13 14 15
Març
RAVE, BLEDA, BRÒQUIL…
16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
9
EN PATUFET
LA CLASSE DE 5 ANYS B HEM TREBALLAT LA COL A PARTIR D’AQUEST CONTE.
AIXÒ ERA I NO ERA UN PARE I UNA MARE QUE VAN TENIR UN FILL PETIT PETIT COM UN GRA D’ARRÒS PERÒ EIXERIT I FEINER COM ELL TOT SOL. LI VAREN POSAR DE NOM PATUFET.
UN DIA VA VOLER ANAR A COMPRAR SAFRÀ PER LA SEVA MARE. PER A QUE NO EL TREPITGESSIN, PEL CARRER CANTAVA UNA CANÇÓ TOT CONTENT AMB LA MONEDA DAMUNT DEL CAP.
AQUELL MATEIX DIA VA VOLER DUR EL DINAR AL SEU PARE QUE TREBALLAVA A L’HORT. ANAVA CANTANT AMB LA CISTELLA DAMUNT EL CAP, PERÒ A MIG CAMÍ VA COMENÇAR A PLOURE.
QUAN ELS PARES VAN DESCOBRIR QUE EN PER NO REMULLAR-SE NI ELL NI LA CISTELLA PATUFET S’HAVIA PERDUT EL VAN ANAR A DEL DINAR ES VA POSAR DAVALL D’UNA BUSCAR: -PATUFET ON ETS!! COL. PERÒ PER ALLÍ HI HAVIA UN BOU MOLT I EN PATUFET CONTESTAVA: -A LA PANXA AFAMAGAT I D’UNA LLEPADA ES VA DEL BOU ON NO HI NEVA NI PLOU, QUAN EL EMPASSAR LA COL, EN PATUFET I LA BOU FARÀ UN PET SORTIRÀ EN PATUFET!! CISTELLA DEL DINAR.
QUAN VA ENTRAR A LA BOTIGA EL BOTIGUER NO VA VEURE A NINGÚ I ES VA ESPANTAR MOLT QUAN VA VEURE QUE LA PAPERINA DE SAFRÀ SE’N ANAVA TOTA SOLA.
10
Dl. Dm. Dc.
6
Abril
La col és una planta que creix en terres humides. Les seves fulles són amples i arrugades. La col conté un 92% d’aigua, fibra, poques calories i hidrats de carboni. - Vitamines: A, C, E i B. - Minerals: riques en sofre i potassi, fòsfor, alumini, calci, fluor, bari, magnesi i brom. En el mes d’abril a part de la col podem trobar altres verdures i fruites i en podem sembrar d’altres: • Sembra: llenties, ciurons, patata, enciam, bledes, endívies, carabassa, carabassins, cogombre, cebes, porros, pastanagues, mongetes verdes, blat de moro, maduixes… • Collita: col,alls, alls tendres, escarxofes, àpid, ceba, cireres, prunes, colflori, escarola, espàrrec, espinacs, maduixots, pèsols, faves, enciam, llimons, naps, cogombre, porros, remolatxa, pastanaga, peres, pomes...
2009
LA COL:
7
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1
2
3
4
5
8
9
10 11 12
13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 11
REFRANYS I DITES DEL MES DE MAIG
12
Maig
2009
Dl. Dm. Dc.
4
5
6
Dj.
7
Dv.
Ds. Dg.
1
2
3
8
9
10
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 13
EL MES DE JUNY
AL MES DE JUNY ENTRA L’ESTIU, RESTA NO RES PER LES VACANCES I, A MÉS A MES, ESTÀ LA FESTA DE SANT JOAN. SABIEU QUE EL DIA DE SANT JOAN ÉS EL DIA MÉS LLARG DE L’ANY? I TANT, HI HA UNA DITA QUE HO DIU.SÍ , I HI HA UN ALTRA QUE DIU QUE NIT DE SANT JOAN LA MÉS CURTA DE L’ANY…HI HA MOLTES DITES I REFRANYS QUE PARLEN DEL MES DE JUNY I DEL DIA DE SANT JOAN…M’AJUDEU A TROBAR-LOS?
1.AL JUNY FALÇ AL PUNY …………………… 2.PER SANT JOAN TOT NEIX I ………………… 3.AIGUA PER SANT JOAN, CELLER BUIT I….. 4.LA PLUJA DE SANT JOAN PODREIX………. 5.FLOR D’OLIVERA PER SANT JOAN,……….. 6.AL MES DE JUNY CADA MOSCA…………… 7.LES CIRERETES D’UNA EN UNA PEL MAIG.. 8.A SANT JOAN BACORES, VERDES O ………. 9.SI PER SANT JOAN PLOU, NI………………… 10.EL JUNY ÉS BLADER I………………………. 11.SI PEL JUNY PLOU………………………….
12.PER SANT JOAN S’HAN DE COLLIR… ….tot creix.( ) ….i la roba lluny.( ) ….la fruita al camp.( ) ….i molta fam.( ) ….com el puny.( ) ….oli en gran.( )
….els pèsols i els alls.( ) ….madures, segures.( ) ….i pel juny a grapats.( ) ….el setembre raïmer.( ) ….vi ni pa tou.( ) …poca fruita pel juliol.( ) 14
2009
Dl. Dm. Dc.
Juny
A l mes de juny SEMBRAREM carabassons, cebes, enciams, mongetes, espinacs i moniatos. I RECOL.LECTAREM alls, albergines i pèsols.
Dj.
4
Dv.
5
Ds. Dg.
1
2
3
6
7
8
9
10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 15
DITES DE PAGESOS
16
Pastanagues. Api. Nap. Porro. Enciam. Espinac.
• • • •
Mongeta. Remolatxa. Carabassi. Pèsol.
6
7
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1
2
3
4
5
8
9
10 11 12
Ummmm!!! Quina gana!!!
Juliol
• • • • • •
2009
Pel juliol podem sembrar i collir:
Dl. Dm. Dc.
13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 17
Curiositats sobre les pastanagues El terme castellà ZANAHORIA té el seu origen en la paraula àrab “ISFANNARIYA” ja que van ser els àrabs els que varen introduir aquest cultiu al nostre país. La coneixien els gregs amb el nom de “CARROTA” que significa cremar. Els romans la menjaven amb especies i vi calent però no l’estimaven gaire perquè la consideraven poc saludable
Propietats nutritives
El nom de la pastanaga en diferents llengües
Per cada 100 grams • • • • • • • • •
CATALÀ ---------------------PASTANAGA CASTELLÀ -----------------ZANAHORIA EUSKERA ------------------AZANARICA GALLEG--- -----------------ACENARIA FRANCES -----------------CARROTTE ANGLÈS -------------------CARROT ALEMANY------------------MOHRE PORTUGUES--------------CENOURA ÀRAB-------------------------XAPAOTA
Aigua Proteïnes Greixos Fibra Calci Fosforo Vitamina A
88,2 % 1.1 grs. 0,2 grs 1 grs 37 mg 36 mg 11000 UI
La pastanaga la podem menjar en amanides, fer sucs, pastissos, puré...Sempre està BONÍSIMA 3r Primària
18
Dl. Dm. Dc.
Agost 2009
A l’agost la vida del pagès és més tranquil·la Planten bròquils, cols i pastanagues. Despunten els melons, síndries, cogombres i carbasses. Recullen les cebes (que cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort. Sembren naps i bròquils i a final de mes raves. Naspra bitxos i pebrots amb canyes i cordills com si fessin una tanca. I trasplanten apis i coliflors sembrats al juny.
3
4
5
Dj.
6
Dv.
7
Ds. Dg.
1
2
8
9
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 25 27 28 29 30 31
19
DE SA PARRA EN ES PORRÓ Si vols fer vi, nosaltres t’ajudarem! Alumnes 4tA A sa vinya trobam ses parres. Quan surten les floretes grogues i petites del raïm, NO ES PODEN TOCAR! Abans el raïm es posava dins el
fonyador
que es col·loca
per damunt es cubell poder fer el vi. Es llevaven les sabates i els calcetins, es rentaven bé els peus i començaven a fonyar el raïm ben fort!
Fa uns anys, utilitzaven un fonyador i actualment es fa amb una màquina.
Quan ja tenim el raïm fonyat, queden les rapes que s’han de treure perquè si no li donarien un gust aspre al vi.
Quan tenim el suc del raïm, l’hem de deixar dins el cubell 8 dies per “bullir” (fermentar). Les botes no es fan netes amb sabó!! Hem de preparar la “buvurada”: - Estelles de rabassa de ginebra. - Un grapat de pinyetes molt petites. - Un tany de fonoll. - Frígola. Tot això s’ha de fer bullir per rebetjar la bota.
Es “morsacà” es una espècia de raïm. Fa uns singlons amb els grans molt atapeïts.
Quan sa bota està rebetjada s’hi cremen uns pèls de “sofrí” per desinfectar-la.
Quan el vi està fet, es deixa reposar. Abans es posava es vi dins un porró que fa “bon beguent”!
Ja tenim sa bota neta i es vi a punt de trascolar!. Dins sa bota seguirà bullint per es tubet que va a s'ampolleta d’aigua fent “xup-xup”. Quan obrim una ampolla de vi l’hem de deixar oberta un ratet abans de buidar-ne. Si una bota buida, l’obrim i fa olor a vinagre, ja no serveix, el vi sortiria dolent. I si fa bona oloreta, la bota posar-hi vi.
està bé per 20
Què podem recollir al mes de setembre? setembre? Aquest mes, entre el 15 i el 25 de setembre, es pot collir el raïm per fer el vi. “Quan ses sargantanes es mengen es raïm vol dir que és
bo per fer vi.”
Setembre 2009
Què podem sembrar al mes de setembre? Aquest mes sembram els farratges: civada,veça...
Dl. Dm. Dc.
7
Dj.
Dv.
4
Ds. Dg.
1
2
3
5
6
8
9
10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 21
SES MATANCES Ses matances servien ,com altres esdeveniments de la vida pagesa, com excusa per reunir-se totes les persones d’una família i veïns. Sempre eren una gran festa per tota sa boixaralla.
Per Tots Sants es matava una porcella(truja petita). Era una reunió de menys persones. Desprès, ja en novembre i/o desembre es feia sa festa grossa amb l’ajuda dels veïns i família: així es preparava el rebost per Nadal i passar l’hivern, ja que com diuen els refranys QUI NO MATA PORC, NO MENJA XUIA O A QUI NO MATA PORC NINGÚ LI DONA BOTIFARRES.
El qui matava el porc era el matancer(normalment era algú de la família i si no se’n contractava un) perquè: SI TINC UN BON MATANCER, UN BON PORC TINDRÉ
22
Pèsols i faves que es menjaran fresques i es guardaran en conserva o seques per a consumir fins al final de l’hivern. EL SOL D’OCTUBRE LES DARRERES FRUITES MADURA SI A L’OCTUBRE FA BON FRED MOR LA MOSCA I EL CUQUET És el moment de collir les últimes fruites que ens dona la natura abans de dormir el somni de l’hivern: les magranes i els codonys (a Eivissa es cria una varietat més petita i dolça que es pot menjar sense cuinar) les arboces i els pinyons que ens regalen els nostres boscs.
ES CODONY MADURARÀ I ES PÈL LI FUGIRÀ
Octubre 2009
Quan arriba octubre el pagès aprofita els últims dies de calor i les pluges de la tardor per a sembrar en els terrenys de secà civada o avena d’hivern per al bestiar.
Dl. Dm. Dc.
5
6
7
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1
2
3
4
8
9
10 11
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 23
HORTALISSES DE NOVEMBRE
Els arbres d’aquest bosc estan fets amb bròcoli, el terra amb comí i els niguls de coliflor orlen el cel.
Arbres de fulles de col, roques de moniato. desfilador de pa i cel de col llombarda.
EINES PER
Comestibles d’aquesta escena rural d’inspiració italiana, inclouen un carro fet de pasta de lasanya, camps de macarrons i niguls de mozzarella. Arbres de pebres i al fons un poblet de formatge.
SEMBRAR I RECOLLIR
RECEPTA DE CUINA__ BLEDES AMB PANSES Ingredients: - 2kg. de bledes - 100 g. de panses - 50 g. de llard - 1 ou dur.
PREPARACIÓ:. Després de triar les bledes, es posen a bullir amb aigua i sal. Seguidament s’escorren bé i es fregeixen amb el llard i les panses que, prèviament s’hauran escalfat. Per últim, es posen ben calentes en una font guarnides amb l’ou dur.
24
DITA: A Perico, cap de mico, el tancaren a sa presó per anar a furtar faves a l’hort d’en Migueló.
Novembre 2009
Sembra: faves, cebes, col llombarda, lletuga, col, moniato, patates, coliflor, bajoqueta, porros,.. Collita: bledes,api, albergínia, brocoli, carabassons, ceba, col, espinacs, mongetes, lletuga, patates, pebres, porros, raves, remolatxa, tomàtiga.
Dl. Dm. Dc.
Dj.
Dv.
Ds. Dg.
1 2
3
4
5
6
7
8
9
10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
25
Característiques generals: Cereal d’1 m d’alçada cultivat des de molt antic, segurament originari de les regions del Càucas. Hi ha moltes llegendes que relacionen el blat amb l’opulència i la fecunditat. D’aquest cereal, una vegada esclovellat, se n’obté la farina blanca. La farina integral s’elabora amb el blat sense esclovellar. També se n’obté midó i alcohol. La palla es fa servir per alimentar el bestiar i per fer paper.
Tipus de tija: Té la tija flexible i verda fins poc abans de la floració moment a partir del qual es fa rígida i es va esgrogueint. Tipus de fulla: Són alternes, s’insereixen a nivell dels nusos i estan formades per una beina i el limbe, sense pecíol. La beina embolcalla la tija. El limbe és lanceolat, amb nervis paral·lels i marge aspre. Descripció de la flor: l’espiga està formada per dues files d’espiguetes oposades sobre un eix. Cada espigueta està composta de 2 o 5 flors, les quals són hermafrodites i tenen tres estams i un pistil. Aquestes flors no tenen ni calze ni corol·la. Època de sembra: hivern.
Època de floració: primavera.
Descripció del fruit i la llavor: El fruit dels cereals en general s’anomena cariòposide i, en el cas del gra del blat, és de forma ovoide i molt ric en substàncies de reserva, sobretot midó. La llavor queda soldada a la paret de l’ovari.
Tipus de dispersió: Pel seu gran valor nutritiu, tant els éssers humans com els animals en són uns grans agents de dispersió. 26
Desembre 2009
Dl. Dm. Dc.
7
Dj.
Dv.
4
Ds.
5
Dg.
1
2
3
6
8
9
10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 27
GALETES
28
Els alumnes de 3r treballen a l’hort
Na Lucia i na Jenny amb els seus primers fruits recollits
Manuel
Diari de l’hort, 25 / 9 / 08 Avui hem sortit, per primera vegada, a l’hort. Hem estat llevant fulles seques als tomàquets I herbes dolentes a la resta de les parades. Alguns companys han recollit les pebreres i els tomàquets que ja estaven madurs. Anna
En Javi i n’Antonio comproven les mides de la parada
29
Netegem la parada per poder començar a fer feina
Per treballar l’hort ens hem dividit en 5 grups: El grup 1, treballa l’api
El grup 4, treballa els porros
El grup 2, treballa les cebes
El grup 3, treballa els alls
El grup 5, treballa les pastanagues
30
Els alumnes de 4t fan feina a L’HORT ECOLÒGIC. El dijous dia 25 de setembre de 2008, ens va visitar en Gaspar Caballero de Segovia. Els alumnes de 4t vàrem explicar i ensenyar unes fotos de la feina feta a tercer, però el CD estava mal gravat i no el vàrem poder acabar de veure. En Gaspar recordava que n’Annia, una alumna de 4t, havia dit de fer una truita, així que li va regalar una “truita seca” (un dibuix de la truita). En acabar li vàrem fer un regal: UNA CAMISETA amb la nostra foto dels alls de tercer i fa uns dies, a la Fira del Camp, li vàrem regalar el CD arreglat. Després vàrem anar a l’hort i li vàrem fer moltes preguntes sobre l’hort. Finalment, ens vàrem fer una foto i se’n va anar tot content. Li vàrem dir que quan volgués podia tornar.
Com els nostres companys de tercer, també ja hem preparat la parada de les compostes i la parada de les lleguminoses.
Ara ja sabem què són les cols de Brussel·les!
Alumnes de 4t 31
EL GLOSARI DEL VI.
Alumnes de 4tA
Vinya:
Fonyador:
Bóta: Recipient destinat a
Camp plantat de vinyes.
És com un caixó més ample de dalt que de baix, que es col·loca damunt es cubell. Serveix per posar el raïm dins i fonyar-lo.
contenir líquids (generalment begudes alcohòliques) i més gran al ventre que als “fonts”.
Buvurada: És aigua bullida amb uns ingredients especials que serveix per rabejar la bota. “Cada maestrillo tiene su librillo” per això no tothom fa servir els mateixos ingredients especials. Per exemple, nosaltres sabem aquestos: Rabasses de ginebre, un grapat de pinyetes petites, tanys de fonoll i frígola.
Parra: Vinya
Cubell: Recipient
no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports.
rodó, fet de dogues de fusta que les aguanten els cèrcols de savina, més estret de baix que de dalt.
Sarment:
Cèrcol: Peça en forma de corona
Sofrí: Són uns fils impregnats de sofre
Són les branques petites i grosses d’una parra.
cilíndrica que aguanta ses dogues, sa majoria fets de savina.
que es cremen dins la bota com a desinfectant.
Raïm: Fruit
Dogues: Cadascuna de les fustes que
comestible de la vinya (Vitis vinifera) Són grans de raïm de diversos colors, formats per una pellofa, la polpa i unes quantes llavors.
formen el cos d’una bóta o d’un recipient semblant i es mantenen unides amb cèrcols.
Trascolar: Passar el vi fermentat del cubell a les botes.
32
Rapa: Raïm sense grans.
Rastanyada:
Porró: Un recipient de
Una manat de frígola que es posa dins el cubell davant del foradet de sortir el vi. Fa de filtre quan es trascola i a la vegada li dona una mica de gust.
vidre que s’utilitza per beure vi. Raja per sa mima on hi ha un foradet per on surt el vi. Amb el porró s’ha de beure al “gallet”.
“Xingló: És un tanyet de
Brisa:
raïm.
després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol. A alguns llocs amb la brisa hi fan orujo, nosaltres aquí ho donam a les gallines.
“Vi pagès només en hi ha de dos maneres, de bo i de dolent. Un bon vi pagès només es pot fer amb raïm bo i sense afegir-hi res més.”
Residu sòlid que resta del raïm
Cóvec: És com una cistella, una mica més grossa, que es feia servir per recollir el raïm. Està feta d’estelles de canya.
GRÀCIES!
Premsa: Aparell per esprémer la brisa i treure’n tot el suc que queda.
33
Els alumnes de 6è hem visitat la planta de transferència de residus d’Eivissa i la fundació deixalles. La planta de transferència és el lloc on van a parar tots els residus que separam a les nostres cases, allí els processen per al seu transport a altres plantes de separació com els envasos o de reciclatge com el vidre i el cartró.
Cicle de la recollida selectiva
La fundació deixalles és una organització que s’encarrega de la recollida de residus de tipus voluminós, electrodomèstics, fusta i altres materials. Allí els seleccionen, reparen si és possible i tornen a vendre, i si són irreparables els desmantellen i envien a una deixalleria. Totes aquelles coses que no necessitem i sempre tirem les podem portar allí i les reciclen o reutilitzen, a més si són grosses les venen a buscar Vos deixem les seves dades per a que pugueu posar-vos en contacte amb ells. 971 19 11 18 carrer Pou de la Massiana 27, del polígon Montecristo. 34
EL RACÓ DE LES TIC Seminari de blocs al CP. Es Vedrà Els mestres de l’escola dins de la nostra formació de centre estam fent un curs sobre els blocs o weblogs. Vos preguntareu què és un bloc o weblog Bloc (vikipedia) En informàtica, un bloc (també blog -força usat- o bitàcola , de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.[2] A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza Blogcensus, la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l'anglès (1.958.443) i per davant del francès (83.950). Els blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers són els qui elaboren blocs. En general, els blocaires, també anomenats en anglès webloggers o bloggers, formen veritables comunitats en línia amb aquells amb qui comparteixen interessos. Aquestes comunitats o blocosferes poden tenir diverses formes. Existeixen grups de treball col·laboratiu que utilitzen un webloc com a eina per a comentar, opinar i escriure notícies relatives a la seva tasca. Estam començant a elaborar blocs del centre i d’aula vos posam les adreces per a que pugeu visitar-los. -
http://escolaesvedra.blogspot.com/ http://seminariblocsesvedra.blogspot.com/ http://www.ticesvedra.blogspot.com/ http://esvedrasegona.blogspot.com/
-
http://esvedratercera.blogspot.com/ http://esvedraquarta.blogspot.com/ http://hortesvedra.blogspot.com/ http://revistaexplora.blogspot.com/
35
La por a la foscor
L
a por a la foscor és una de les més freqüents entre els nens de 3 i 4 anys, i els pares es pregunten moltes vegades d'on sorgeix. Cal
tenir en compte diversos factors. D'una banda, en la majoria dels contes i pel·lícules el dolent aprofita la protecció de la foscor per a cometre les seves entremaliadures. Per tant, no és tan estrany que abans o després els nens manifestin cert temor davant ella. A més, en aquestes edats la seva fantasia és desbordant i no acaben de distingir bé la realitat de la ficció, la qual cosa els crea certes confusions. Què podem fer per a ajudar al nostre fill? Unes vegades, amb deixar temporalment un punt de llum o la porta oberta el nen es queda tranquil, però de vegades no és suficient. Us proposam una sèrie d'estratègies que us poden ser útils: • És important crear una rutina de somni agradable i tranquil·la. • Evitar contes, històries o pel·lícules que puguin causar por al nen, especialment just abans d'anar a dormir. • Durant el dia, buscar jocs divertits que es puguin fer a les fosques dintre de l'habitació, per exemple amb una llanterna (jugar a les ombres, buscar un tresor, endevinar sorolls...). • Si apareix un malson a la nit, no encendre la llum per a calmar-li. Se li pot calmar amb la llum del passadís, perquè no associï llum a tranquil·litat. • No li amenaceu amb el que li fa por si el seu comportament no és adequat en un moment donat. • Podeu recórrer a contes infantils que hi ha publicats sobre aquest tema i que així es pugui identificar amb aquest personatge, o aprofitar les idees del personatge per a superar la seva por. • Es pot recórrer a un ninot o a un amulet que li protegeix a la nit sempre que el nen estigui d'acord. • De vegades, el nen intentarà ficar-se en el vostre llit o us demanarà que, per favor, dormiu amb ell. Aquesta és una decisió molt personal, però accepta-la no és garantia de solució. En aquest cas esteu ficant el problema sota la catifa i en algun altre moment sortirà a flotació. • Això no vol dir que no us pugueu quedar amb ell una estona. Al contrari, no s'ha de deixar al nen sol amb la seva por. Necessita de la vostra presència, de la vostra comprensió i que li transmeteu calma i seguretat. Que li acompanyeu una estona, li acaricieu, que escolteu el que ha de dir i que desvieu la seva atenció cap a coses agradables. Però heu de donar-li l'oportunitat que es vagi enfrontant a la situació ell sol (encara que sigui a estonetes) amb les estratègies que hem comentat anteriorment i que vegi que ell pot. Amb la vostra presència permanent no pot enfrontar-se al seu problema. L'important és que a poc a poc el nen pugui associar la foscor amb tranquil•litat, amb coses divertides. Que li premieu pels petits assoliments que vagi aconseguint amb la vostra ajuda.
36
Seccions Europees: Arts and Crafts in English
It’s raining: look at the drops!
Recicled octopus: to save the sea!
We make jack’o lanterns
Drawing the nature
This is our groupal pine
After a horror story: a pumpkin! 37
38