A mulher que vivia perto do mar

Page 1

L’Eunice i el mar

A mulher que vivia perto do mar

Prop del mar gairebé tot és mar. La terra és sorrenca, l'aigua dels pous

Perto do mar, tudo é quase mar. A terra é arenosa, a água das

salabrosa, a l'aire els vents porten records de ports llunyans.

cacimbas salobra e o ar marinho carrega em seus ventos lembranças de

I la gent també és marina, feta de sol i sal.

portos distantes. E a gente é também marinha, feita de sol e sal.

Trairi és a prop del mar. Trairi és gairebé tot mar. Tan sols uns

Trairi é perto do mar. Trairi é quase mar. Somente uns centos de braças

centenars de braces de densa boscúria separen el poble del mar. Trairi

de mata densa medeiam entre a vila e o mar. Trairi é antiga e antigos

és antiga i són antics els costums de la seva gent, antic el seu parlar i les

são os modos de sua gente, antigas suas falas e distâncias.

seves distàncies.

Trairi és a la vora del mar i del mar viu la gent del poble, qui pel mar

Trairi é perto do mar e do mar vive a gente da vila, que pelo mar a

s'endinsa, llisca, veleja, forceja, campa, enreda, cull o recull el que allà

diário se adentra, desliza, veleja, forceja, campeia, enreda e colhe ou

va ser posat o disposat el cinquè dia de la Creació, quan Déu féu bullir

recolhe o que ali foi posto ou disposto, no dia quinto da Criação,

les aigües amb éssers vius de totes les espècies i els destinà a ser

quando Desus fez fervilharem as águas com seres vivos de todas as

aliment dels humans.

espécies e os determinou para o sustento próprio dos homens.

I de tota aquesta gent antiga i marina del poble de Trairi, sols l'Eunice

E de toda essa gente antiga e marinha da vila de Trairi, só Eunice era

era terrassana, i mai no havia vist el mar.

terral, jamais avistara o mar.


- Però hi aniré. Un dia d'aquests vaig fins allà i el veig. És important, ja

- Mas eu vou. Um dia eu vou até lá e vejo. É importante, eu sei. É de se

ho sé. L'he de veure, s'ha de veure… Tothom m'ho diu, ja ho sé.

ver, é de se ver... Toda gente me diz, eu sei.

Sempre la mateixa cantarella, com cosa certa i sabuda, esdeveniment

Sempre o mesmo refrão, como coisa certa e decidida: evento

inevitable, previst, desitjat, postergat un dia i un altre, esperat i no

inevitável, previsto e desejado, dia-após-dia adiado, esperado e não

realitzat. Perquè era ben bé com si el viatge pogués fer-se realitat

realizado. E era como se hoje ou amanhã a viagem pudesse por si só

qualsevol dia, així com així, de la terra al mar, per encanteri o sense ell,

acontecer, da terra ao mar por encantamento ou via natural, como

com la pluja segueix a la sequera, el cansament al treball o a l'amor el

a chuva sucede à seca, o cansaço à faina, o amor ao desamor.

desamor.

Malgrat viure tan a prop del mar, l'extensió més gran d'aigua que

Vivendo tão perto do mar, a água maior que Eunice avistara e amiúde

l'Eunice havia vist mai, i que sovint veia, era l'Estany del Bernat

avistava era a Laguna da Garça, encostada a Trairi, aonde vinham

Pescaire, a tocar Trairi, on morien dos rierols escarransits, condemnats

morrer dois riachinhos mirrados, fadados a não ver o mar e que por ali

a no veure mai el mar; acabaven allà el seu aquós viatge convertint-se

esgotavam, em lago cristalino, seu aquoso caminhar, dando de beber

en estany cristal·lí, abeurant la gent i els animals, refrescant-los en

às gentes e bichos, servindo de refrigério ao calorão.

temps de calor.

Moltes vegades l'Eunice havia estat a punt d'arribar al mar. Molts cops

Muitas vezes Eunice quase chegara ao mar. Muitas vezes seguira a

havia recorregut el curt i trepitjat viarany que portava del poble al mar.

curta trilha batida que da vila leva ao mar. Chegando perto, cortando a

S'hi apropava travessant el bosc, s'hi apropava travessant el bosc, hi

mata, chegando perto, cortando a mata, chegando bem perto mesmo,

arribava gairebé a tocar, s'hi apropava més i més, fins al límit dels

mais e mais se aproximando, já na fímbria das últimas árvores, a luz

arbres on la llum es filtrava entre les branques, a l'aire un olor salat

filtrando por entre as galhadas, um bafo salgado no ar



i el roncor de les onades que morien a la platja, sentia com la claredat

o ronco das ondas morrendo na praia, sentindo a claridade aumentar, a

augmentava i com la pell s'eriçava percebent el moment de la trobada.

pele arrepiar, sentindo o momento chegar.

- El mar... el mar... Gairebé ja hi sóc... Veuré el mar.

Però al final, en el darrer i últim moment, sempre s'aturava abans de poder veure el mar, dubtant, interrompent de sobte el viatge. Sempre un tros de terra per petit que fos, sempre unes passes encara per fer separaven els ulls de l'Eunice dels ulls del mar. Quedava un tros de camí per recórrer. Jornada frustrada, viatge inacabat, o millor dit, sempre acabat, doncs el viatjar no és anar, sinó tornar cada vegada.

- El pròxim cop hi vaig. Avui no... Un altre dia... I quan es parava, no hi havia qui la fes seguir. - Vinga, Eunice, ja quasi hi ets... el mar et crida, escolta… - No hi vaig. Avui no... - Sols són unes braces... ben bé allà, després del revolt, prop del turó... - No hi vaig... Avui no…

- O mar... O mar... Estou quase lá. Vou ver o mar...

Mas no último, no final e derradeiro momento, sempre estancava longe das vistas do mar, hesitando, suspendendo de vez a caminhada. Sempre alguma terra, por pouca que fosse, sempre alguns passos por andar, separavam os olhos de Eunice dos olhos do mar. E ficava um resto de estrada por trilhar. Jornada incumprida, viagem inconclusa, ou antes, sempre conclusa, pois viajar não é ir, mas a cada vez retornar.

- Da próxima vez eu vou. Hoje não... Outro dia... E quando estancava, não havia quem a fizesse seguir. - Vamos Eunice, é logo ali... o mar te chama. Ouça ... - Vou não. Hoje não... - Só mais umas braças... Bem ali, depois da curva, para além do oitizeiro... - Vou não. Hoje não...

I sense més explicacions, i tot cuitant el pas, agafava el camí de tornada, agafava pel camí, tot cuitant el pas, de tornada a Trairi, a la seguretat de casa seva, del seu món terrassà. - Però hi aniré. Un dia hi aniré. I el veuré. Un dia...

E sem mais explicações, arrepiava caminho, dava meia volta, apertando o passo no regresso a Trairi, à segurança da casa e de seu mundo terral. - Mas eu vou. Um dia eu vou. E vejo. Um dia...


No és d'estranyar que en un lloc petit, on des de cada finestra

Tão estranho proceder, mormente em lugar pequeno, onde de cada

s'entreveu qualsevol finestra i des de cada porta es veuen totes les

janela toda janela se entreolha e de cada porta todas as portas se

portes, on no cal que s'alterin o s'enlairin les veus per tal de que se les

avistam, onde as vozes pouco precisam alterarse ou altear-se para

mig senti de lluny, un comportament tan extravagant fes parlar a la

serem de longe entreouvidas, levava a gente a falar, especulando

gent, buscant explicacions versemblants o estrambòtiques a una

porquês, naturais ou assombrosos, para tal modo de ser. Falavam de

conducta de tal mena. Parlaven d'encanteri, maledicció, sortilegi,

feitiço, maldição,quebranto, castigo; falavam de estranha doença,

càstig, parlaven d'una estranya malaltia, una febre vinguda de Macau o

certa febre oriunda de Macau ou Dubai, que acometia os bebês

Dubai, que atacava als nadons nascuts en nits sense lluna, que deixava,

nascidos em noites sem lua, deixando - nos que não morriam - como

en els que no morien, una mena de cicatriu indeleble, un horror

indelével cicatriz, um perene horror às coisas de natureza marinha. Mas

perpetu cap a totes les coses de naturalesa marina...parlaven, però

saber mesmo ninguém sabia das desrazões de Eunice e seu estranho

saber, el que es diu saber, ningú no sabia les insòlites desraons de

proceder.

l'Eunice y el perquè del seu desconcertant comportament. Vivendo em vila de pesca, nunca em peixe tocou. Colhia frutas no Encara que vivia en un poble pescador, mai no havia tocat cap peix.

mato, caçava seus preás, matava um que outro tatu, mas do mar jamais

Collia fruita del bosc, caçava animals, matava de tant en tant un

comia. Nem peixes, nem ostras, lagostas, siris ou sururus, a comida de

armadillo, però mai no menjava res del mar. Ni peixos, ni ostres,

Eunice era puramente terral e por toda sua vida jamais vestiu qualquer

llagostes, crancs o musclos, el menjar de l'Eunice era sempre de la terra

coisa que tivesse tons de azul.

i mai de la vida es posà una peça de roba de tons blaus.


Si no n’hi havia prou amb les inversemblances marines del tarannà de

Não bastassem as estranhezas marinhas na natureza de Eunice, outra

l'Eunice, encara se'ls en hi va afegir una altra: bonica i d'aparença

veio a elas se ajuntar: bonita e de feitio delicado, olhos grandes e

delicada, ulls grans i tristos, festejada des de joveneta pels xicots del

tristes, cortejada pelos rapazes da vila desde sua meninice, Eunice

poble, l'Eunice no es casà mai, mai no va conèixer un home al llit.

jamais se casou, jamais conheceu homem em seu leito. Rejeitou todo

Ignorà totes les declaracions, rebutjà tots els pretendents. Va dir "no" a

pedido, rechaçou seus pretendentes. Disse não a Raimundo Galo,

en Raimundo Galo, un jove seriós, d'espatlles amples, dents perfectes,

jovem sério, de ombros largos, dentes perfeitos, sem rivais no leme de

sense rivals al timó de qualsevol embarcació, el cobejat per les xicotes

qualquer embarcação, o mais cobiçado pelas moças da vila de Trairi,

del poble de Trairi, qui envejoses sospiraven: “Serà ximpleta! Si fos

que a invejam e suspirantes exclamavam: “Sua tonta! Fosse eu...”.

jo...”.

Si fossin, però no ho eren. I l'Eunice, qui era la que ho era, sempre deia

Fosse, mas não era. Fossem, mas não eram. E Eunice, a que era, era

que no:

sempre negação:

- No és res personal, Raimundo, ets un home de bé, assenyat, correcte,

- É nada pessoal não, seu Raimundo. Vosmecê é homem bom, de

crec en les teves bones intencions, tens tot i més del que una dona

prumo certo, escorreito, sei de vossas intenções; vosmecê tem tudo e

soltera pugui pensar en desitjar. Tan sols és que no vull.

mais que qualquer mulher donzela possa pensar em querer. Só que não quero.

No canvià de parer. No renuncià al seu "no". Va dir que no a en Renato

Não mudou de inclinação. Não renunciou seu não. Disse não a Renato

Ovelha, xicot pobre però de molt bon veure i molt treballador; va dir

Ovelha, rapaz pobre, porém bem apessoado e muito trabalhador; disse

que no a en Ze Moteiro, propietari de plantacions de mill, mandioca i

não a Zé Mateiro, com quatro roças de milho, mandioca e jerimum;

carabasses; va dir que no a en Francisco de Venda, el més ric de Trairi.

disse não a Francisco da Venda, de Trairi o mais rico. Era coisa nunca

Mai no s'havia vist cosa igual i causava estranyesa, xafarderia i fins i tot

vista, causando viva estranheza, conversas de pé de ouvido e mesmo

maledicència.

maledicências.


I de res van servir els consells i precs materns, ni les ordres i amenaces

E de nada adiantaram conselhos e preces maternas, ameaças e mandos

paternes. Com a tota explicació repetia la mateixa frase, tot

paternos. A modo de explicação repetia a mesma frase, multiplicava

multiplicant els seus "nos":

seu não:

- No el vull. Ni aquest, ni cap. I ja n'hi ha prou.

- Não quero. Nem esse, nem nenhum. E basta.

Finalment, va haver-n'hi prou. L'Eunice no es casà mai.

E acabou por bastar. Eunice nunca se casou.

Havia arribat a Trairi de petitona. Tindria onze o dotze anys, potser menys, perquè això de l'edat exacta, dia, mes i any, no tenia gaire importància per la gent sense registres ni carnets de Trairi, amb els seus calendaris aproximats i altre faisó de comptar el temps: temps d'aiguats i temps de sequeres, temps d'ombres i temps d'espectres, del cometa i de després del cometa, de l'Imperi i de després de l'Imperi, de la pesta i de després de la pesta, d'esclaus i de lliberts, de cosir, esparracar i tornar a cosir, temps de plors i temps de balls, perquè, tal com diu la Bíblia, hi havia un temps apropiat per a cada cosa al poble de Trairi.

Chegara meninota a Trairi. Onze ou doze anos teria, se tanto, porque essas coisas de idades certas, dia, mês e ano, importavam pouco a essas gentes sem registros e cartórios da vila de Trairi, com seus calendários incertos e formas outras de o tempo marcar: tempos de águas grandes e tempos de secas, de sombras e assombrações, do cometa e depois dele, do Império e depois dele, da peste e depois dela, de escravos e libertos, de ventos e calmarias, de juntar e atirar pedras, de coser e de rasgar e voltar a coser, tempos de gemer e tempos de bailar, pois como reza a Bíblia, para tudo havia um tempo certo, na vila de Trairi.


Temps narrats, recitats prop del foc, temps vius a la memòria i la parla

Tempos contados, recitados ao pé do fogo, tempos vivos nas

d'aquella gent de Trairi, temps eternitzats a les rondalles i les cançons

memórias e nas falas dessa gente de Trairi, tempos perenizados em

dels infants:

cantigas de roda e ninar: “En el temps del Trururu,

“Nos tempos do Trururu

La vida era diferent.

Era a vida diferente...

En el temps del Trururu,

Nos tempos do Trururu

Els pumes menjaven gent”.

As onça comia gente...”

Onze o dotze anys, si hi arribava, tenia l'Eunice quan recalà amb la

Onze ou doze anos, se tanto, teria Eunice ao chegar a Trairi. E isso é

família a Trairi. I això és ben segur, perquè va ser després d'instal·lar-

certo, pois somente depois de chegada e arranchada, por primeira vez

s'hi quan va sagnar per primera vegada. Els records més punyents

sangrou-se mulher. Suas lembranças mais fortes daqueles tempos

d'aquell temps barrejaven llargues caminades amb l'horror dels

emaranhavam longas caminhadas e o horror dos combates da Guerra

combats de la Guerra que no acabava mai. Trets i canonades –dia i nit-- i

que nunca findava. Tiros e canhoneios - dia-afora-noite-adentro - e o

l'horror dels cossos fètids,esparracats, podrint-se tot inflats a la vora

pavor dos corpos fedorentos, arroxeados, apodrecendo inchados à

dels camins, trossos de persones menjats pels voltors, mostrant

beira dos caminhos, pedaços de gente comidos por urubus, a exibir

somriures sense llavis, en boques de calaveres. El món envoltat en

sorrisos sem lábios em bocas de caveiras. O mundo envolto em choro,

plors, fum i mort. I l'Eunice fugint, perseguida pels crits i gemecs dels

fumaça e morte. E Eunice a fugir, perseguida pelos gritos e gemidos

malferits, abandonats en la seva agonia pels companys a la

dos estropiados, abandonados agonizantes pelos companheiros em

desbandada. L'Eunice amb la família, quatre trastos i uns quants

debandada. Eunice com família, trastes leves e bichos magros. A fuga

animals magres. La fugida en direcció al mar. I la fam. I els animals

em direção ao mar. E a fome. E os bichos sendo comidos, um a um. E as

sacrificats, menjats un rere l'altre. I les terres cremades, els pobles en

terras todas queimadas, as vilas arruinadas. E os choros dos bebês que

ruïnes. I els plors dels menuts que no es farien mai grans. I més fam.

nunca seriam gente. E mais fome.


Fins que un dia arribaren a Trairi, a aquell petit poble a la vora del mar,

Até chegarem um dia a Trairi, àquela pequena vila junto ao mar,

envoltat, tan lluny com donava la vista, de verda boscúria. Un lloc

bordejada de mata verde a perder de vista. Terra de tal sorte longe e

llunyà i perdut on no havia arribat mai la Guerra, tan sols com remors

perdida que a Guerra por ali não chegara, a não ser como ecos de um

d'un món aliè i remot, com una altra de los moltes històries del Trururu,

mundo outro e distante, como mais uma das tantas histórias do

que allà s'explicaven a les nits fosques per fer por o riure a la gent.

Trururu, que por ali se contavam nas noites escuras, para fazer medo ou riso às gentes.

I quan més temps passava, més s'encreuaven les històries, fent una de

E quanto mais passava o tempo, mais as histórias se cruzavam, de

vàries, d'una altra moltes, barrejant-se els temps d'ahir amb els d'avui i

várias se fazendo uma, de uma outras muitas, baralhando-se os tempos

els de demà, una Guerra com moltes altres, ocorregudes o imaginades,

do ontem com os do hoje e amanhã, aquela Guerra com outras muitas,

setges de castells, alliberaments de donzelles, matances de moros i

pretéritas ou imaginadas, cercos de castelos, salvamentos de donzelas,

dracs, encanteris, mags, fades, ferum de sofre, nafres de Crist, proeses

matanças de mouros e dragões, encantamentos, magos, fadas, cheiros

extraordinàries.

de enxofre, chagas de Cristo, façanhas extraordinárias.

“Va ser en el temps de l'Imperi

“Foi nos tempos do Império

Quan el Savi Conseller

Que o Sábio Conselheiro

convocà el poble a la lluita

Conclamou o povo à luta

I es tornà un Sant Guerrer”.

Se tornou Santo Guerreiro...”

L' Eunice sentia les històries i imaginava els regnes encantats, situats

Eunice ouvia as histórias e imaginava os reinos encantados, todos eles

tots ells, és clar, més enllà del mar. I era del mar, que mai no havia vist,

situados, é claro, para além do grande mar. E era justamente sobre o

que l'Eunice en sentia parlar més. Els pescadors parlaven de les seves

mar, que nunca vira, que Eunice mais ouvia contar. Os pescadores

aventures o dels perills de la seva vida i de la seva feina. Parlaven

falavam de suas aventuras e dos perigos constantes de suas jornadas.

d'ones gegants que es podien empassar una ciutat sencera, cases i

Falavam de ondas gigantes, que podiam engolir toda uma cidade, com

gent.

suas casas e viventes.


Parlaven de llums procedents del cel i que baixaven sobre les aigües,

Falavam de luzes que vinham do céu e desciam sobre as águas,

emportant-se vaixells i tripulacions, els quals desapareixien pels aires

arrebatando barcos e gentes que no ar desvaneciam para todo o

per sempre. Parlaven de les balenes blaves i els calamars gegants i

sempre. Falavam das baleias azuis e das lulas gigantes e de outros

d'altres monstres encara més grans i ferotges, que habitaven les

monstros, ainda maiores e mais ferozes, que habitavam as profundezas

fosques profunditats de les aigües: serps d'escates daurades, dracs de

escuras das águas: serpentes d´escamas douradas, dragões de muitas

molts de caps, dimonis diàfans i transparents que castigaven

cabeças, demônios diáfanos e transparentes, carregando os pecadores

merescudament els pecadors emportant-se'ls a les profundes Coves

para seus merecidos castigos nas profundas covas do mar. Falavam de

marines. Parlaven de sirenes, amb cos de dona i de peix, veus

sereias, corpos de mulher e peixe, cantos maviosos, atraindo os

meravelloses que atreien els incauts cap a la mort contra les roques, on

marujos para a morte nos rochedos, dentes verdes e pontiagudos

elles, amb dents verdes i punxegudes, devoraven els cossos

devorando seus corpos estraçalhados.

destrossats.

Sense aconseguir mai aplegar l'ànim necessari per fer les darreres

Sem nunca conseguir o ânimo necessário para vencer as últimas braças

passes del camí fins a la platja, l'Eunice va anar somniant i creant el seu

da jornada até a praia, Eunice foi sonhando e construindo o seu mar.

propi mar.


Cada nit, tota sola, quan tots ens quedem a les fosques, ella imaginava

A cada noite sozinha, como todos ficamos no escuro, ela imaginava os

els grans ports de les històries encantades: la cridòria del mariners, tot

grandes portos das histórias encantadas: o vozeio dos marinheiros

carregant i descarregant caixes, farcells, animals vius, pells de tigre i

carregando e descarregando caixas, fardos, animais vivos, peles de

ullals d'elefant; barrejada amb el repicar de les campanes d'una

tigres e presas de elefantes, misturando-se ao badalar dos sinos de

església o el cant d'un muetzí des d'un minaret, convocant els moros a

uma igreja ou ao canto do muezin num minarete, chamando os mouros

oració. I veia els mercats abarrotats de meravelles pels ulls i per

para as preces. E via os mercados abarrotados de maravilhas para os

l'olfacte. Sentia l'olor penetrant dels peixos, de les espècies de Pèrsia,

olhos e olfato. Sentia o cheiro dos peixes, temperos da Pérsia, frituras,

de fregitel·la, d'incens i perfums d'Egipte, l'olor a sang de les

incensos e perfumes do Egito, odores de sangue dos açougues e do

carnisseries i de la suor del homes, l'olor forta dels homes, l'olor

suor dos homens, o cheiro forte dos homens, o cheiro intenso do mar.

intensa del mar.

Ancorada a les històries sentides i repetides, construïa tota una

Ancorada nas histórias ouvidas e repetidas, construía marinhas

geografia marina: caps rocosos, mars oberts, badies, illots, platges

geografias: cabos rochosos, mares abertos, baías e ilhotas, alvas praias,

blanquíssimes, altíssims penya-segats, mars gelats o tempestuosos,

altíssimos promontórios, mares gelados ou tormentosos, profundezas

profunditats abissals. Sentia una fascinació especial per un arxipèlag

abissais. Tinha fascinação especial por um arquipélago de corais, que

coral·lí, que la seva imaginació havia nodrit des de molt joveneta i que

sua imaginação criara desde muito jovem e que visitava amiúde em

sovint visitava durant els seus vols nocturns. Guardà sempre, en una

seus voos noturnos. Para sempre ela guardara, numa mesinha de

tauleta cantonera, sobre un tapet de delicada randa, un enorme coral

canto, por sobre um pano de finas rendas, um enorme coral de cor

de color rosa, regal d'en Raimundo Galo, de quan ell l'havia festejat,

rosa, presente de Raimundo Galo, nos tempos em que lhe fizera a

l'únic objecte marí que gosava tocar.

corte, a única coisa marinha em que ousava tocar.


Quan els seus pares moriren, l'Eunice quedà tota sola. Continuà a viure

Quando seus pais morreram, Eunice ficou de todo só. Morando na

a la mateixa caseta, teixint cistells i cordes, anant al bosc per llenya,

mesma casinha, tecendo seus cestos e cordas, catando lenha na mata,

collint guaiabes maduixes, plantant mandioca i una mica de mongetes.

colhendo seus araçás, plantando mandioca e feijão-de-corda pouco.

Vivia gairebé amb no res.

Vivia com um quase nada.

I quan més passava el temps, més l'Eunice, qui no havia vist mai el mar,

E quanto mais passava o tempo, mais Eunice - a que nunca vira o mar -

semblava saber-ho tot sobre ell. Sentia a l'aire i a la pell els girs de les

parecia dele tudo saber. Sentia no ar e na pele as viragens das marés,

marees, coneixia les seves veus, els seus humors i les seves bones i

conhecia suas vozes, seus humores, suas boas e más intenções:

males intencions: - No sortiu fora de la barra, Chico. El mar no ho vol…

- Não saia hoje para fora da barra, Seu Chico. O mar não quer...

Al començament els homes es reien dels seus consells. Qui era ella,

De primeiro, os homens riam daqueles conselhos. Quem era ela -

aquella Eunice qui mai havia vist el mar, per pensar que el podia

aquela Eunice que nunca vira o mar - para achar que dele podia saber

conèixer millor que ells, ells que vivien alzinats sobre el seu dors,

mais que eles, que viviam encarrapitados em seu dorso, tirando das

traient de les seves aigües l'aliment de cada dia, tot plantant-li cara

águas seu sustento e suas vidas, enfrentando-o como a um pai tirano

com a un pare tirà quan es mostrava enfurismat, o, en dies de vents

quando enfurecido, deslizando mansamente como por sobre os seios

calms, lliscant mansament sobre ell com sobre els pits d'una amant?

de uma amante nos dias de brisa norte. Quem era aquela Eunice - que

Qui era aquella Eunice, qui mai havia tret els peus de terra ferma, per

nunca tirara os pés da terra - para dar conselhos a homens que tinham

donar consells a homes, el cos i l'ànima dels quals havien esdevingut

em corpo e alma o mar entranhado? Mas aos poucos, foram se

mar? Però, lentament, molt a poc a poc, s'adonaren que passava

apercebendo de que algum portento ocorria; que Eunice a cada vez

quelcom de portentós: l'Eunice l'encertava cada vegada i quan deia "no

acertava e, quando dizia “não saiam”, adivinhava os humores do mar,

sortiu" endevinava el mal humor del mar i anticipava les seves

anticipando suas raivas e caprichos, mesmo quando um céu calmo e

enrabiades i els seus capritxos, fins i tot quan el cel era clar i seré i res

sereno a ninguém indicava vindouras tempestades ou águas de

no indicava maror o tempestes imminents.

tormenta.


Parlava del mar amb familiaritat, com d'una persona: "Avui està

Falava dele com familiaridade, como de uma pessoa: “Ele hoje está

contentíssim, podeu jugar amb ell sense por"; o "Està amoïnat per

feliz demais, podem brincar com ele, sem arreceios”, ou “Está

algun motiu. Millor que el deixeu tranquil. Aneu-hi, feu el que hi hàgiu

emburrado com alguma coisa. Melhor deixá-lo quieto em seu canto.

de fer, però no el molesteu, no deixeu que s'empipi"; o "Avui ni

Vão lá, façam o que têm de fazer, mas não bulam com ele, não deixem

s'adonarà de vosaltres, està enfeinat en altres coses". L'Eunice també

que se apoquente...”, ou “Ele hoje nem vai notar vocês; está

entenia el subtil amagar-se i mostrar-se dels éssers marins. "Avui

preocupado com outras coisas”. Eunice sabia também sobre o sutil

tindreu grans moles cap a ponent"; "Hi ha gamba grossa amb les

esconder-se e mostrar-se dos seres próprios do mar. “Hoje vai ter

sardines cap on bufa el vent"

cardumes grandes, nos lados do sol poente”; “Tem camarão graúdo se juntando à tardinha, no lado que a brisa sopra”.

Amb el temps, era per davant de la porta de l'Eunice per on passaven

Depois de algum tempo, antes da saída ao mar, era pela porta de

els mariners abans de fer-se a la mar, tot esperant que els digués

Eunice que os pescadores passavam, esperando que ela dissesse algo,

quelcom, tingués algun avís o consell per ells. Poques vegades en tenia,

tivesse algum aviso ou conselho. Quase sempre ela nada dizia, apenas

tan sols un "que Déu us acompanyi", com avalant la tasca d'una

acenava um ‘vão com Deus’, como que dando aval à empreitada de

jornada més sobre el llom d'aquell mar que ella mai havia vist.

mais um dia por sobre os lombos daquele mar jamais por ela avistado.

I passà el temps. Molt de temps. Temps bons, temps dolents, com la

Logo outros tempos passaram. Muitos tempos. Alguns bons, outros

naturalesa del temps. L'Eunice envellia. Envellia i envellí sense veure el

maus, como da natureza dos tempos. Eunice envelhecia. Envelhecia e

mar.

envelheceu sem ver o mar.


I ara era ella, la més vella entre les velles, la qui devia explicar i re-

E agora era ela, dentre as velhas a mais velha, quem devia contar e

inventar les històries del Trururu, prop del caliu de la foguera, durant

reinventar, na beira do lume frouxo, as coisas do Trururu, nas noites de

les llargues nits de Trairi.

Trairi.

Repetia les llargues històries, de dues en feia una, d'una en feia dues. I

Repetia as longas histórias, fazia novas misturas, de duas fazia uma, de

cantava el que havia sentit del llavis de la seva àvia, de molts de llavis

uma fazia duas. E cantava o que ouvira dos lábios de sua avó, dos

d'àvies:

muitos lábios de avós:

“Allà en el temps d'en Trururu

“Nos tempos do Trururu

La vida era molt diferent,

Era a vida diferente...

Allà en el temps d'en Trururu,

Nos tempos do Trururu

El puma es menjava la gent.”

As onça comia gente...”

"No sóc filla de la terra,

“Eu não sou filha da terra,

Visc trista, amb aquest penar,

Vivo triste nestas plagas;

Gronxada sobre l'onada,

Embalada sobre as vagas,

Sols al mar vull habitar".

Só no mar quero viver.”

“Asseguda al peu del rocam,

“Sentada ao pé do rochedo,

Amb els peus a la blanca sorra,

Com os pés na branca areia,

Així cantava una sirena,

Assim cantava a sereia

La bella filla del mar”.

A linda filha do mar”


I les nits portaren dies i els dies portaren nits. Van passar moltes nits

E as noites trouxeram dias e os dias trouxeram noites. Muitas noites se

gronxades per l'Eunice amb les veus del Trururu. I cada dia, cada nit,

passaram, embaladas por Eunice, nas vozes do Trururu.E a cada dia e

assistia al creixement del seu mar, viatjava continuament fent voltes

a cada noite, mais e mais ela assistia à expansão de seu mar; viajava

aquoses per paisatges imaginaris, ara alentides, com alentits eren els

sem cessar por aquosos devaneios, imaginárias paisagens, agora tão

anys de la seva vida, els anys de la seva lluita a les terres de Trairi, a les

alentadas quanto alentados já eram os anos de sua vida, os anos da

veus del Trururu.

sua lida, nas terras de Trairi, nas vozes do Trururu.

Fins que un matí, amb les primeres llums d l'alba, l'Eunice es despertà

Até que numa manhã, na alba das luzes primeiras, Eunice despertou de

d'un somni i sabé del cert que el seu últim dia havia arribat. Res no

um sonho e soube, por certo, que o derradeiro dia lhe havia chegado.

havia canviat. No sentia dolors noves ni febres antigues. Es sentia forta

Nada havia mudado. Não sentia dores novas, nem febres antigas.

i disposta, com el dia abans, però sabia que aquella nit havia somniat el

Estava forte e bem posta, como no dia anterior, mas soube que

seu darrer somni.

naquela noite, sonhara seu último sonho.

No sentí dolor ni pena, ni cap mena de vacil·lació, cap dubta o recel

Não sentiu temor ou pena, nem qualquer hesitação, qualquer dúvida,

sobre el que havia de fer. Es cobrí amb un xal les espatlles, s'esmunyí

receio, sobre o que ia fazer. Atirou um xale aos ombros, deslizou por

entre les ombres, agafà el camí cap el mar.

entre as sombras, tomou o caminho do mar.

Aquest cop no van haver-hi esperes, dubtes o vacil·lacions.

Desta vez não houve esperas, paradas ou desconcertos.


Els seus peus seguien segurs pel conegut camí que finalment acabaria.

Seus pés seguiam seguros no conhecido caminho, que afinal se

La trobada tants cops postergada dels seus ulls amb el mar, el viatge

cumpria. A tão adiada viagem, a tão protelada jornada de seus olhos

tan odiat que tota la vida s'havia fet tan sols de tornada, aquesta

para o mar, que por toda a sua vida só de voltas se fizera, desta vez se

vegada es clouria.

fecharia.

L'Eunice anà cap a on sabia que hi havia d'anar, passà pel turó al final

Eunice seguiu para onde sabia que devia seguir, passou pelo oitizeiro,

del bosc, que s'emplenava de llum. Va agafar el revolt a poc a poc.

na fímbria da mata que se enchia de luz. Bem devagar fez a curva do

Tancà els ulls i trepitjà la sorra de la platja.

caminho. Fechou os olhos e pisou a areia da praia.

Quedà immòbil. Desitjosa, però paralitzada, tement allò que havia

Ali se postou imóvel. Pronta afinal, porém paralisada, temendo aquilo

esperat tota una vida. Aleshores l'Eunice obrí els ulls. I durant una breu

que por toda uma vida tanto ansiara. E então Eunice abriu os olhos.

eternitat contemplà el rostre del mar.

E por toda uma breve eternidade, contemplou a face do mar.

El contemplà i entengué de sobte el perquè de tanta espera, d'una

Contemplou e num átimo compreendeu o porque da tanta espera, de

demora tant perllongada, de tantes jornades interrompudes.

tão estendida demora, das tantas sempre interrompidas jornadas.

I tornà a tancar els ulls. Allò no era el mar. Allò no era el seu mar.

E voltou a fechar os olhos. Aquilo não era o mar. Aquilo não era seu mar.

Sols veié una immensitat d'aigües bullents, verdosenques, repetides

Nada mais vira senão uma imensidão desmedida de águas buliçosas,

fins a l'infinit, que es trencaven en una escuma bruta sobre el blanc de

esverdeadas, repetidas ao infinito, que se quebravam numa espuma

la sorra de la platja.

suja no branco da areia da praia.



Dins el mar que ara veia no hi cabien ni de lluny els seus somnis marins

No mar que vira, nem de longe cabiam seus sonhos marinhos de toda

de tota la vida. Dins el mar que ara veia no hi cabia ni una gota del seu

uma vida. No mar que vira, não cabia uma gota de seu mar.

mar.

I l'Eunice entengué per què era el seu últim dia.

E Eunice soube porque era aquele seu último dia.

Girà l'esquena a aquell mar, tant estrany i desxifrable, que finalment

Virou as costas àquele mar, tão estranho e decifrável - que finalmente

havia vist i que ja havia oblidat, i per última vegada va fer, sense cap

vira e já esquecera - e fez pela vez derradeira, sem qualquer sombra de

ombra de tristor o esglai, el camí de tornada cap a les terres fermes i

tristeza ou pasmo, o caminho de volta para as terras firmes e seguras

segures de Trairi.

de Trairi.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.