llibre autodrom

Vida efímera d’una gran obra

AUTÒDROM NACIONAL

Crònica dels fets per

Antoni Mirabent i Muntané

Maquetació i impressió: Impremta L’Eco deSitges, S.L. Dipòsit Legal

Sitges i l’Autòdrom

Sitges ha estat un municipi capdavanter amb moltes inciatives de caràcter cultural, turístic i social. L’empenta de la nostra societat civil i les enormes possibilitats de difusió i projecció que ofereix la nostra vila han propiciat l’aparició d’una àmplia mostra de manifestacions de notable pes en els seus respectius sectors i amb ressò internacional.

Ara fa 75 anys, quan Sitges es porjectava com una localitat amb un perfil residencial i turístic, sota l’esquitx de l’empremta artística que es va arrelar en el darrer terç del segle anterior, un entusiasta grup d’empresaris va projectar la construcció de l’Autòdrom, amb la intenció d’assegurar la continuïtat a la nostra vila de les curses automobilístiques, que a començaments de segle van causar un fort impacte social.

L’Autòdrom de Sitges -que tot i el nom, que va contribuir en la seva difusió, està situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes- va néixer a l’empar de la ciutat-jardí de Terramar, pionera a l’Estat en les seves característiques i que pretenia desenvolupar a Sitges una urbanització que fomentés la qualitat de vida entre els seus residents. Terramar, com a ciutat-jardí, es va articular sota uns criteris estètics que postulava el Noucentisme i com a eix d’un projecte urbanístic que fomentava el lleure, el repòs, l’art i l’esport. Els jardins de Terramar, el passeig Marítim, el mateix autòdrom i, fins i tot, la idea de construir una estació aeronàutica integraven el projecte que havia concebut l’industrial sabadellenc Francesc Armengol i, amb el pas del temps, ha esdevingut una part fonamental del perfil característic de Sitges.

La ràpida evolució del sector automobilístic, l’esclat de la Guerra Civil i la consolidació d’altres proves i circuits de curses van deixar sense vida l’Autòdrom. L’entusiasta Antoni Mirabent i Muntané, fidel cronista de gairebé mig segle de vida sitgetana, ens aproxima a la breu però intensa història d’aquest complex, que ens permet traslladar-nos en el temps al Sitges i la Catalunya del primer terç de segle, al temps que refermem la nostra decisió perquè aquest recinte recuperi en un temps no gaire llunyà i en la forma que més calgui l’activitat que mereix.

Pere Junyent i Dolcet Alcalde de Sitges

L’Autòdrom i la vida de Ribes Fa uns anys un amic de Sant Pere de Ribes em va deixar un exemplar de la revista Mirador, un extraordinari setmanari de literatura, art i política els anys 20 i 30 del nostre segle. En aquest número es donava notícia de la mort de l’industrial sabadellenc Francesc Armengol, creador de l’Autòdrom.

L’Autòdrom Sitges-Ribes, situat en el nostre terme municipal, sempre ha estat un fet que ha influenciat la població de Sant Pere de Ribes. A la seva inauguració van assistir les autoritats del poble. L’any 1923, la revista local Castell de Ribes, dirigida pel catalanista Josep Roig i Piera, va publicar el projecte d’urbanització del passeig de la Riera des de l’Autòdrom que unia Ribes amb el circuit i, de fet amb el mar, a través de la zona de Miralpeix que havia format part del nostre poble, en molts sentits fins al segle XIX. Des dels seus inicis va celebrar campionats internacionals de tot tipus. Cada vegada que cau a les meves mans un programa de les curses, en gaudeixo de debò. Fins i tot van pensar a crear una ciutat esportiva al seu costat i un hipòdrom a l’interior.

Aviat, però, el centre de l’Autòdrom es va dedicar a l’agricultura. Hi van treballar unes vuitanta persones, tot i que la plantilla era d’uns trenta obrers. Els productes inicials van ser els cereals (ordi, blat), després les hortalisses i posteriorment es van plantar més de dos mil arbres fruiters.

Durant la guerra civil l’Autòdrom va ser una empresa col·lectivitzada i també un camp d’instrucció militar juntament amb can Bruguera, can Baró i can Pere Pau. Després de la contesa, el propietari antic, Morawitz, va contractar els mateixos col·laboradors d’abans i es van produir encara esdeveniments de tot tipus. En una ocasió hi va acabar una Volta a Catalunya, -en la qual corria el ciclista vilanoví Iturat, però va guanyar Poblethi van haver curses de motos, proves de la Vespa i activitats de Pegaso, fins i tot no fa gaire es va produir un acte literari-artístic. De tot això se’n recorden perfectament alguns ribetans, un dels quals, en Josep Jacas, “Pere Maria”, ha treballat a l’Autòdrom des de 1934, quan encara no havia complert els catorze anys.

El nostre municipi, des de la creació de l’Autòdrom, ha experimentat grans canvis.

Aleshores teníem al voltant de dos mil habitants, cosa que va continuar fins 1960. Des d’aquest moment el nostre poble ha crescut molt. S’han creat les Roquetes que ha esdevingut un nucli de població molt important. Ribes ha canviat profundament i avui tenim més de 20.000 habitants. Però el més important ha estat que el nostre municipi ha millorat molt tant culturalment com socialment, econòmicament i urbanísticament.

Estic i estem molt contents pel gran treball de l’Antoni Mirabent i Muntané. És un llibre recomanable per a tots aquells a qui interessa la vida de l’Autòdrom i la història de Ribes, Sitges i de la comarca.

Xavier Garriga i Cuadras Alcalde de Sant Pere de Ribes

ANTECEDENTS

A finals del segle XIX y principis del XX, Sitges va viure una de les èpoques més esplendoroses.

Comerç florent, prosperitat a les indústries, obertura al món de l’art y la cultura, amb la presència de Santiago Rusiñol, expansió urbanística, instal·lació dels primers barcelonins que escollien la nostra vila, per la seva residència estiuenca i així poder gaudir del sol, el mar i la platja amb pau i tranquil·litat.

Entre les moltes persones que van conèixer la nostra vila hi trobem el prestigiós industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran, el qual va ser l’iniciador d’una de les primeres ciutats jardí d’Espanya, als sectors Vinyet i Terramar de la nostra vila.

Aquesta popularitat que poc a poc anava adquirint Sitges va ser la que va fer obrir els ulls a un grup d’aficionats a l’esport del motorisme, que va pensar a fer una competició per carretera, i va posar la vista en els trams que unien Sitges-Sant Pere de Ribes-Vilanova i la Geltrú. Aquesta competició va ser la “Copa Sportsmen’s Club”. Es va celebrar el 23 de febrer de 1908, i el corredor Leon Derny sobre “Peugeot” va ser-ne el guanyador, cobrint el recorregut de 164 km. en 3h. 9’ 58’’. El segon lloc el va conseguir Francisco Cepala sobre “Göricke” en 3h. 25’ 12’’. També anava prenent força l’afició als esports del motor, ja que no hem d’oblidar que el 80% de la producció automobilística es trobava a Barcelona.

Així que no té res d’estrany que un dels aficionats als cotxes de curses, l’Enric Rafols tingués la brillant idea de proposar l’organització d’una cursa que portés el nom de Copa Catalunya. I va rebre el suport en aquesta idea d’en Francesc Casadellà, però com que no es disposava d’un lloc adient, es va pensar en el circuit que hem esmentat, pero amb més quilometratge, o sigui arribar fins a Canyelles. Així el circuit seria Sitges-Sant Pere de Ribes-Canyelles-Vilanova i la Geltrú-Sitges. La nostra població va ser l’escollida, precisament a la recta del Vinyet, per fixar-hi la sortida i arribada dels vehicles participants. Per adjudicar-se definitivament aquest trofeu, s’havia de guanyar en dues competicions seguides o tres alternes.

Però aquest circuit tenia un greu inconvenient i era que la carretera, un cop passat el santuari del Vinyet (km. 40), creuava la via del tren, i no era possible que els vehicles en competició s’aturessin per donar pas al tren, ni que aquest s’aturés per deixar passar als vehicles. La solució era construir un pont sobre la via del tren, pero no es va disposar de temps per portar a terme aquesta obra, i la cursa es va celebrar amb certes dificultats, però sortosament sense cap incident En l’organització d’aquesta competició, va intervenir la Penya Rhin, que és la que va designar una comissió per organitzar-la, que estava integrada pels següents senyors: Manuel Garriga com a President Josep Munné com a Vicepresident Enric Ràfols com a Tresorer Ignasi Salazar com a Secretari Francesc Casadellà com a Vocal Salvador Andreu com a Vocal Pere Rodríguez com a Vocal Francesc Planas com a Vocal L’anunci d’aquesta competició va originar un gran entusiasme, ja que per primera vegada es celebraria en aquest circuit una cursa d’aquestes característiques, en la qual participarien corredors estrangers. Prova d’aquest entusiasme va ser l’adhesió que la comissió organitzadora va rebre de moltes entitats, entre les 7

quals destacarem el R.A.C. de Barcelona, Círculo Lírico, Reial Associació de Caçadors, Círculo del Liceo, Unión Velocipédica Española, Círculo Ecuestre, etc.

Es va formar una comissió tècnica que integraven els enginyers Marcos Birkigt, Alejandro de Madrid Avila, Josep Almirall i Albert Puiggener.

Però l’organització era de molta envergadura i els organitzadors varen entrevistar-se amb l’alcalde de la vila, que era en Francesc Batlle i Gené, per demanar-li el suport màxim que fos possible, tant per a l’organització com per a l’economia, i a la vegada, com alcalde coneixedor de la zona, els acompanyés a visitar els alcaldes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú, per saber si ells també donarien suport a aquest esdeveniment, perquè fos una realitat. Tothom va estar-hi d’acord.

El governador civil de Barcelona senyor Ángel Ossorio, va ser informat pels organitzadors d’aquest gran premi, i els va preparar una entrevista amb el president del govern Antonio Maura, per explicar-li el fet, així com també amb S.M. el Rei, gran entusiasta dels esports en general pero amb una certa debilitat pels de motor. Es van desplaçar a la capital d’Espanya, el secretari de la comissió organitzadora senyor Salazar, i en tornar de Madrid es va mostrar molt satisfet de la rebuda que li van dispensar en els llocs oficials on van anar, ja que va regnar la cordialitat i els va arrancar la promesa de la seva ajuda i uns trofeus. Així mateix el Rei va acceptar la presidència del Comitè d’Honor.

El governador, abans de donar la seva autorització, volgué conèixer personalment el circuit i es va fer acompanyar pels vicepresident i secretari de la comissió, així com també pels enginyers responsables dels trams de carretera de Barcelona a Santa Cruz de Calafell, i de Sitges a Igualada, senyors Cabestany i Ortega, respectivament, el sotsinspector de la Guàrdia Civil, José Ibáñez, amb el capità ajudant Miguel Abril. El recorregut es va desenvolupar amb tota normalitat, i s’hi va donar la conformitat.

En disposar de l’autorització governativa, la comissió va nomenar els comissaris de carrera, que van ser els senyors Ramon Fabra, Eusebio López, José Ferrer-Vidal i Güell. També es va designar jutge de sortida Joan M. Gallart i jutge d’arribada a Josep Solà i Sert.

Així mateix es van designar per al control fix al km. 56 de la carretera de Sitges a Ribes, Ramon Soler i Tasis, i responsables dels controls especials del servei per als encreuaments de la carretera a la nostra vila, els germans Isidre i Joan Marcet i Banús, tots ells sitgetans.

Es van preveure uns ponts de fusta per creuar la carretera en els carrers transversals a la mateixa per evitar així qualsevol accident.

La comissió volgué correspondre a la gentilesa de S.M. oferint-li un àlbum de signatures, que il·lustraria el gran pintor, íntimament vinculat a Sitges, Ramon Casas.

Aquesta “I Copa Catalunya” es va celebrar el 28 de maig de 1908. Tenia el seu inici i fi a la carretera davant el santuari del Vinyet, on es van instal·lar les tribunes. El cartell anunciador d’aquesta cursa va ser obra de Ramon Casas.

L’entusiasme pel món del motor era indescriptible, com queda demostrat. amb la il.lustració gràfica que acompanya aquesta història. Per acudir a aquesta competició, el desplaçament més pràctic i econòmic era el tren, i per això la companyia de ferrocarrils Madrid-Zaragoza-Alicante (avui RENFE), va improvisar un baixador davant mateix del Santuari del Vinyet a fi que els viatgers poguessin arribar al lloc indicat sense problemes. En aquest lloc es trobaven les tribunes i llotges, així com el menjador que s’havia establert.

Però la gent més qualificada de Barcelona hi acudia com si fos una excursió marítima, amb vaixell des de la ciutat comtal a Sitges, per presenciar aquestes curses.

El vaixell sortia de Barcelona a les sis del matí profusament engalanat i arribava davant de la platja de Sitges a dos quarts de nou, des d’on eren traslladats a la Punta Xica per mitjà d’embarcacions, ja que el nostre embarcador no disposava d’un calat apropiat per al vaixell. Aquest trasllat per mar es va repetir en diverses ocasions, durant les grans festes automobilístiques de l’època, i així ho veiem reflectit en el programa d’actes de la inauguració de l’Autòdrom. També es poden apreciar els sentiments religiosos de l’època, perquè en una de les vistes es pot contemplar el sacerdot celebrant la santa missa a bord del vaixell.

El 28 de maig de 1908, que era la festa de l’Ascensió, es va celebrar per primera vegada aquesta cursa.

8

El vilatans van engalanar les finestres i balcons amb domassos, banderes i escuts, i entre aquests darrers, es van posar garlandes de boix. A la plaça Marqués de Mont-roig, avui Cap de la Vila, es va construir un arc monumental i al cim onejava la bandera de color verd, que era la de la “Copa Catalunya”, en mig de l’espanyola i la catalana. Destacava una inscripció que deia “Homenatge als organitzadors de la Copa Catalunya” Els corredors inscrits en aquesta primera gran cursa que es celebava en aquest circuit, van ser dinou, si bé per diverses circumstàncies quatre dels inscrits no varen poder prendre la sortida. Pero tampoc no la van acabar tots els que la van iniciar, perquè el corredor Louis Dauboy que pilotava un “Gregoire”, es va estimbar a Canyelles, encara que tant ell com el mecànic que l’acompanyava, Vidal, van resultar amb ferides lleus sense greus conseqüències.

Un altre corredor, en Romeu, pilotant el seu vehicle es va empotrar en unes tanques a Vilanova. Altres van tenir petites avaries, però van arribar al final de la cursa.

El resultat de la competició, va ser el següent. El guanyador de la “I Copa Catalunya”, va ser el corredor V. Guippone sobre un “Lion-Peugeot” amb un temps de 4h 24’ 54’’, o sigui a una velocitat de 57 km./h.

També li va correspondre la copa donada pel rei d’Espanya, per haver fet les quatre primeres voltes més ràpides, les 5.000 pts i la medalla d’or.

El segon va ser A. Bronsolles, sobre un “De Dion Bouton”, que va invertir en el recorregut 4h 31’ 7’’, i li va correspondre la copa donada per S.A.R. la Infanta Isabel, 3.000 pts. i medalla d’argent.

El tercer va ser P. Rodríguez Ortiz sobre un “Lion-Peugeot” que va invertir 4h 34’ 56’’, i li va correspondre la copa donada pel Príncep Carles, 2.000 pts. i la medalla d’argent.

A la tarda, tot Sitges era una festa. L’organització va llogar la banda militar del Regimiento Vergara i la de la Casa de Caritat de Barcelona, que van donar concerts interpretant escollides composicions musicals de l’època.

A la nit, es van disparar focs artificials des del Baluard que van ser contemplats pel nombrós públic que envaïa la platja i el passeig de la Ribera, i que van restar meravellats. Després dels focs, al Pavelló de Mar, es va celebrar un ball que junt amb les festes de les societats El Retiro i Prado, van resultar molt lluïdes.

Cal destacar algunes de les personalitats que es van desplaçar a Sitges expressament: governador civil senyor Ossorio, diputats senyors Cambó, Bertrán i Musitu, Milà i Camps, Ventosa i Calvell, i Bertran i Serra. Els senyors Pla i Daniel, marquès d’Alella, Mateu Golferichs, Fargas, Ponsich, Bosch i Alsina, Morera, Salillas, Bacardí, Mateu, Maristany, Martino, Ferrater, marquès de Mont-roig, etc..

Després de l’èxit assolit per aquesta prova esportiva, el RAC de Barcelona es posà a preparar d’immediat la cursa que es disputaria l’any següent la “II Copa Catalunya”, fixant, en principi, la segona quinzena de maig del 1909 per a la seva celebració.

Es va oferir, igual que l’any anterior, la presidència del Comité d’Honor a S.M. Alfons XIII, per la bona acollida que va donar a la idea en la primera edició i l’entusiasme demostrat per la segona, la qual va acceptar, i va quedar format com segueix.

COMITÉ D’HONOR S.M. el Rei Alfons XIII Antonio Maura Montaner. President Consell de Ministres Josep Sánchez Guerra. Ministre de Foment Joan de La Cierva. Ministre de Governació Arseni Linares Pombo. Ministre de la Guerra Rafael Andrade. Director General Obres Públiques Luis de Santiago. Capità General de Catalunya Ángel Osório i Gallardo. Governador Civil de Barcelona Enric Prat de la Riba. President de la Diputació Albert Bastardas. Alcalde accidental de Barcelona Bonaventura Muñoz, President Audiència Territorial 9

Sebastià Puig. Enginyer en Cap d’Obres Públiques Duc d’Arion. President R.A.C. d’Espanya Marquès de Marianao. President RAC de Barcelona Julian Labayen. President Cambra Sindical Espanyola del Ciclo y Automóbil Jaume Vidal i Xufré. Alcalde Constitucional de Vilanova i la Geltrú Francisco Batlle i Gené. Alcalde Constitucional de Sitges Pere Miret i Mata. Alcalde Constitucional de Sant Pere de Ribes Domingo Farguell. President Círculo del Liceo Josep Masana. President del Círculo Eqüestre Melitón Cenarro. President Reial Associació de Caçadors Lluís Girona. Vicepresident Círculo Lírico Buenaventura Pollés. President Unión Velocipédica Española Pere Catasús. President Club Deportivo També es va constituir un comitè d’Alt Patronatge, que van formar les següents personalitats: President: Marquès de Marianao Vocals: Marquès d’Alfarràs Marquès d’Alella Marquès de Comillas Eduard Sevilla Manuel Bertran El comitè executiu, després d’una consulta amb el comité d’honor, va fixar el 20 de maig de 1909, per a aquesta prova, tota vegada que era, com l’any passat, dijous festa de l’Ascenssió.

El comitè executiu va quedar constituït com segueix: President: Manuel Garriga i Roig Vicepresidents Francesc Planas i Amell Ramon Fabra Eusebi López Tresorer: Enric Ràfols Secretari Marcel·lí de Cambra Vocals: Salvador Andreu Pere Rodríguez Eusebi Bertran Salvador de Samà Baltasar de Bacardí Claudi Güell Lluís Girona Ramon Casas Juan J. Ferrer-Vidal Josep Ciudad Udgardo Ratés Francesc Ribas Mariano de Foronda Ricard Conde Pere Milà Francesc Torres Laureano Milà Josep Bruixeres El 1909, va ser aquesta prova automobilista, una de les poques que es van celebrar a Europa, motiu pel qual va despertar molta espectació, i no sols els corredors, sinó els fabricants de vehicles, estaven interes10

sats a participar-hi.

A finals de març, l’alcalde de Sitges senyor Francesc Batlle i Gené, va rebre el president del comitè, Garriga i Roig, acompanyat dels senyors Ràfols, Andreu, Torres, i Cambra, concretant les modificacions que era precís introduir en les instal·lacions.

L’enginyer en cap d’obres públiques de la província senyor Puig, l’enginyer senyor Ortega i el vicepresident del RAC de Barcelona van fer un recorregut per les carreteres que conduïen a Sitges i a la vegada per tot el circuit per on s’havia de desenvolupar la cursa, prenent bona nota de les reparacions que calia fer i els llocs corresponents.

El comitè organitzador va encarregar a la “Unión Velocipédica Española” la designació dels encarregats dels controls i altres càrrecs que eren indispensables per a un bon desenvolupament de la cursa. També es van fer gestions a fi que tot el circuit fos custodiat per forces de l’exèrcit, tal com ho feien a França i Itàlia.

Es va fer públic als mitjans de comunicació el reglament de la cursa, i com a resultat de la visita que els directius varen realitzar a Madrid, es van aconseguir diverses ajudes econòmiques. El Ministerio de Fomento va concedir 25.000 pessetes per a les obres de reparació de les carreteres del circuit. També la diputació de Barcelona va concedir 2.500 pessetes per a l’organització, mentre que l’ajuntament barceloní, de les 50.000 pessetes destinades a festes esportives, va destinar una quantitat per a aquesta prova.

L’ajuntament de Sitges, es va comprometre a posar en les degudes condicions el passeig que comunicava la Ribera amb el santuari del Vinyet (Avda. Benaprès), així com posar en condicions altres vies que s’esperava que fossin molt transitades pels milers de persones que, després de l’èxit de l’edició anterior, acudirien a la nostra vila. També es va comprometre a donar a l’organització la quantitat de 1000 pessetes Els membres del comitè organitzador, van acceptar l’oferiment del senyor Ricard Lechuga, que consistia a poder instal·lar a la torre que tenia a la carretera, prop l’era d’en Robert, les oficines de la cursa.

Pel perill que es va observar en la cursa de 1908, que era el pas a nivell del km. 40 de la carretera, passat el Vinyet, es va insistir prop del governador civil perquè presionés la companyia Madrid-ZaragozaAlicante, perquè construís un pont a càrrec de l’esmentada companyia. El senyor Ossorio, entusiasta de la prova, així ho va fer. El propi enginyer en cap de Vies i Obres de la companyia esmentada, senyor Basílio Beamonte, va disposar la construcció d’un pont de ferro de 10 metres de llum recte i 14 de llargada, per part de l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, construcció controlada per l’enginyer de la zona senyor Perxes, mentre que l’estat es va fer càrrec del tram de pendent de la carretera als dos costats del pont.

El rei Alfons XIII, que va rebre els organitzadors, els va signar al Llibre d’Honor, i els va prometre enviar una fotografia per al programa de la cursa. També van ser molt ben acollits els comissionats pel president del govern Antoni Maura i els ministres de la Governació, senyor La Cierva, el de la Guerra, general Linares, i el de Foment, senyor Sánchez Guerra.

L’ajuntament de Sant Pere de Ribes, a fi que la cursa pogués ser mes lluïda i evitar al màxim els perills, es va adreçar al governador civil de Barcelona per demanar que donés suport al projecte de la corporació d’enderrocar una casa que dificultava poder girar els vehicles participants amb més seguretat.

Es va calcular que les tribunes per a la cursa del 1909, havien de tenir una capacitat per a 30.000 persones. Els membres del comité, en fer un recorregut pel circuit, es van deturar a Sant Pere de Ribes per parlar amb l’alcalde i el diputat a Corts Bertran i Musitu, per tractar de l’enderroc de la casa que representava un perill per a la cursa, sense que s’obtingués una solució ferma.

A mitjans d’abril s’exposà al local del RAC de Barcelona la preciosa copa de plata daurada enviada per Alfons XIII amb la següent inscripció: “Copa Catalunya - Premio de S.M. el Rey” . Junt amb aquest preuat trofeu, va quedar exposada la “Copa Catalunya” que ja havia tornat el guanyador de l’edició anterior, tota vegada que era precís guanyar-la en dues curses seguides o en tres alternes.

El 20 d’abril es van començar a construir les tribunes als terrenys al costat del Vinyet, instal·lant-se com l’any anterior els ponts de fusta per travessar la carretera el dia de la cursa. Seguien a bon ritme els treballs del pont sobre la via del tren, en aquesta obra treballaven 90 homes i 64 carros amb els quals van 11

aconseguir remoure una mitjana de 500 m3. de terra diària, sota control de l’enginyer d’Obres Públiques Josep Cabestany. També s’estava treballant intensament en l’acondicionament de la carretera de Barcelona a Sitges per les costes, en la qual treballaven 142 homes, 39 carros i 3 cilindres a vapor. Volem destacar com a dada curiosa que dels km 8 al 24 es van invertir 2200 m3. de grava. També en algunes ocasions va visitar les obres esmentades el governador civil de Barcelona senyor Ossorio.

A l’acte inaugural es deixaren anar 500 coloms. S’havia establert una oficina de correus, telègraf i telèfon a disposició d’autoritats, premsa i públic. Les bandes de música del regiment d’Alcántara i la del Asil Naval de Barcelona s’alternaren amb un programa de variades i selectes composicions musicals.

El circuit constava de 28 km. i els participants havien de repetir-lo 13 vegades, amb la qual cosa resultaria un total de 364 km. Aquest trajecte, estaria controlat, a més dels especialistes de la cursa, per forces de la Guàrdia Civil i dels Mossos de l’Esquadra i no pas de l’exèrcit com s’havia demanat.

Enfront de les tribunes es va instal·lar un marcador per donar a conèixer al públic l’estat dels corredors, ja que al llarg del recorregut s’havien instal·lat diversos telèfons, i els encarregats del control estaven en comunicació amb els responsables d’aquest marcador.

El resultat d’aquesta “II Copa Catalunya”, va ser el següent.

El guanyador de la “II Copa Catalunya”, i “Copa del Rei”, per haver fet les nou primeres voltes (com s’havia fixat en aquesta edició) en menys temps, i 5000 pessetes, va ser el corredor Goux, conduint un “Lion-Peugeot”, que va fer el recorregut de 364 km. en 6h 18’ 6’’, cosa que representa una velocitat de 57.400 km/h. En arribar aquest corredor a la meta, es va tocar “La Marsellesa”, per ser l’himne del seu país natal, França.

El segon, guanyador de la copa Infanta Isabel i 3000 pessetes, va ser el corredor Sizaire sobre “SizaireNaudin”, que va fer el recorregut en 7h 37’ 46’’ El tercer va ser el corredor Soyer sobre “Werner”, que es va adjudicar la copa de la Cambra Sindical de Madrid i 2000 pessetes, va invertir en el recorregut 7h 38’ 5’’.

Acabada la cursa, es va produir una gran gatzara entre els assistents que gaudien de les festes organitzades, balls, sardanes a càrrec de la coble “Sureda”. També es va veure envaït el museu Cau Ferrat, ja que varen ser centenars de persones que volien conèixer aquest lloc tan emblemàtic, creat pel gran Rusiñol. Les festes també van ser a les societats Retiro i Prado, i tot el poble es va llançar al carrer en senyal de festa.

El dissabte següent, dia 22, al local del Reial Automòbil Club de Barcelona, es va celebrar el lliurament dels trofeus als guanyadors enmig de l’alegria pròpia d’aquests esdeveniments. Però en aquesta reunió va començar a córrer un rumor que poc va agradar als que amb tant entusiasme havien treballat perquè aquesta prova fos una realitat. Aquesta nova era que s’estava buscant un nou circuit per a la propera cursa de la “Copa Catalunya”.

L’organització havia rebut ofertes d’altres poblacions per canviar d’itinerari, entre les quals cabia destacar la ruta que formava el circuit entre Granollers, Mataró, Caldetes, Arenys, Cardedeu i La Garriga.

Un altre oferiment consistia en la ruta que enllaçava Terrassa, Sabadell i Rubí.

El renom que tenia Sitges era molt superior al de les poblacions que es van oferir. A més l’organització de les dues primeres proves d’aquesta competició havia resultat un gran èxit, i els participants en la cursa, manifestaven el seu desig de poder assistir a la propera edició, pero l’oferta econòmica era temptadora, i a més, amb gran sentiment hem de reconèixer, pel que hem descobert per mitjà de la premsa de l’època, que l’ajuntament de Sitges no sols no va saber negociar el futur de la cursa, sinó que no va fer efectives les mil pessetes a què, sembla ser pels testimonis existents, s’havia compromès.

Els organitzadors van insistir davant l’alcalde, presentant l’estat de comptes on es podia comprovar com l’aportació municipal era imprescindible per atendre les despeses, però, malgrat la insistència d’uns, i la indiferència dels altres, la “Copa Catalunya” ens va deixar. Millor dit, el poc interès del govern local i la dels comerciants i empresaris de la vila va ser motiu que la “III Copa Catalunya”, es celebrés en el circuit que formen les poblacions de Mataro-Vilassar de Mar-Argentona-Mataró, amb un total de 14.9 km.

En fer-se pública la notícia a Sitges, va apoderar-se de tots els sitgetans un fort desànim, perquè es con12

siderava perduda l’oportunitat que el nostre poble es mantingués com a centre de competicions automobilistes. Però una persona va comprendre que no es podia perdre tot el que en renom i prestigi s’havia guanyat, i va pensar a construir un recinte on assíduament es poguessin celebrar competicions.

Aquesta persona, va ser el mateix que va tenir la idea dels nuclis residencials del Vinyet i Terramar, en Francesc Armengol i Duran. Però va deixar passar uns anys, mentre anava madurant aquesta idea i la comentava, amb altres persones entusiastes dels esports automobilistes.

Ell estava convençut que disposar d’un autòdrom, quan a Espanya no n’existia cap, podria ser el motiu per enaltir tota la zona del Baix Penedès, com s’anomenava abans, l’avui Garraf, Així va començar la història de pocs anys, però de certa categoria, que de nou posaria en primera plana esportiva la nostra demarcació, i aquesta es veuria envaïda d’altes personalitats polítiques, culturals, artistíques i de professionals del motor.

Enric Rafols, creador de la COPA CATALUNYA

13

IL·LUSTRACIONS DE LES CURSES C O PA C ATA L U N YA Celebrades al circuit del “Baix Penedès” avui “El Garraf” El creador de la “Copa” i altres trofeus - Comissió Organitzadora Poblacions de l’itinerari - Itinerari de la cursa

Copa Catalunya

Copa donada per S. M. el Rei Alfons XIII 14

Copa donada per S. A. R. la Infanta Isabel

Circuit de les curses “Copa Catalunya” 1908 i 1909

MANUEL GARRIGA I ROIG President Comissió Organitzadora 15

COLOR Cartell “I Copa Catalunya” del que és autor en Ramon Casas

COLOR Cartell anunciador “II Copa Catalunya” al 1909

16

Eusebi López

Francesc Planas

Ramon Fabra

Salvador Andreu

Pere Rodríguez

Eusebio Bertrand

Juan J. Ferret-Bertrand

Salvador Samà

Baltasar de Bacardí

Lluís Girona

Ramon Casas

Mariano de Foronda

Ricardo Conde

Pere Milà

F. Torres Gener

Ludgardo Ratés

Josep Ciudad

Francesc Ribas

Marcel·lí Cambra

17

Francesc Batlle i Gené Alcalde de Sitges

Monument al Greco amb l’església al fons i la “punta Xica” que feia d’embarcador

(1) Tres vistes de Sitges (1) De l’església cap a l’escorxador (2) El passeig direcció a Terramar (3) Del pont Domènech a l’església

(3)

(2)

Platja de Sant Sebastià

18

Pere Miret i Mata Alcalde de Sant Pere de Ribes

Casa de la Vila

Antiga font

Nova església en construcció

L’església i la rectoria velles amb el castell de Ribes

19

J. Vidal i Xufré Alcalde de Vilanova i la Geltrú

Rambla Principal

Far

Biblioteca Museu Balaguer

Molí de Mar

20

Casa d’Empar

Escola Superior d’Indústria

Monument al ferrocarril

21

1

A la coberta del propi vaixell que desplaçava el públic de Barcelona es celebrava la Santa Missa

En no tenir prou fondària l’embarcador de la Punta, els vaixells havien de quedar ancorats enfront de la platja de Sitges, mentre que els passatgers eren traslladats en barques. (1 i 2)

2

Pas superior a la via del tren, construït per a una major seguretat en les curses de la “Copa Catalunya

22

Pont de fusta instal·lat per poder creuar la carretera sense cap perill, durant la cursa “Copa Catalunya”.

Dues vistes de les tribunes instal·lades a costat i costat de la carretera, davant del santuari del Vinyet

23

Tribuna i llotges instal·lades davant del Vinyet

Menjador instal·lat prop de les tribunes

El públic que es desplaçava en tren podia baixar davant mateix de les tribunes, perquè la companyia de ferrocarril hi havia instal·lat un baixador provisional.

24

Sortida de missa del Vinyet el dia de la cursa de 1908.

Marcador on s’anotaven les incidències de la cursa

Carretera del Vinyet en direcció a Sitges, la que seguia la cursa

Unió de la carretera de Vilanova amb la de Sant Pere de Ribes, a Can Perico (avui Oasi)

25

El cotxe 17 va sortir de la carretera i el seu pilot va ser atès per la Creu Roja en una tenda que tenia instal·lada

Els cotxes en el viratge de Canyelles

Els carrers de Vilanova per on passava la cursa estaven protegits amb tanques, i per facilitar passar d’un costat a l’altre es van instal·lar ponts de fusta

26

VIDA DE L’AUTÒDROM

Posteriorment la “Penya Rhin” va organitzar algunes proves automobilistes pel nostre circuit, que varen ser molt ben acollides pel públic. Aquestes competicions automobilistes van ser el ferment que va donar l’idea a Francesc Armengol de crear un recinte on permanentment es poguessin celebrar curses automobilistes, i amb aquest propòsit va pensar a construir un autòdrom.

En iniciar la història de l’autòdrom, volem publicar unes vistes de com eren Sitges, la població promotora de la idea, i Sant Pere de Ribes, municipi on estava emplaçat. Referent a Sitges mostrem una vista del que era la vila marinera i després un plànol del que havia de ser l’expansió urbanística ideada per Francesc Armengol, i també ho fem mostrant unes vistes de la vila muntanyenca i el projecte que amb motiu de la construcció de l’autòdrom havia previst per arribar al mar per mitjà d’avingudes.

Francesc Armengol, que tenia una visió molt clara del futur, va considerar que un autòdrom podria ser l’adequat complement al projecte residencial de Terramar, amb hotels i torres ajardinades i una illa artificial davant mateix de Terramar, unida al passeig marítim per mitjà d’un pont sobre el mar, per instal·larhi un gran casino, una biblioteca i un hotel de gran luxe.

Aquests projectes ens demostren l’afició que tenia aquest enamorat de Sitges pels esports de motor.

En aquella època a Barcelona es construïa el 90% de la producció automobilista, motiu aquest que va refermar el senyor Armengol en la construcció d’un circuit on els vehicles poguessin competir amb els de fabricació pròpia i també amb els d’altres llocs: l’autòdrom.

L’Armengol sabia que a Europa sols hi havia dos autòdroms, el de Brooklands, inaugurat al 1907, i el de Monza que s’estava construint en aquells anys (es va inaugurar al setembre de 1922) i li feia il·lusió que el tercer pogués ser a la nostra terra.

El de Brooklands, que era dels més ràpids, tenia una pista de 4.235 metres, i disposava de bona visibilitat des de qualsevol punt, si bé en la distància es confonien els vehicles en competició, mentre que en el de Monza la pista tenia una longitud de 4.500 metres i 9 d’amplada, amb corbes poc elevades, cosa que feia que la velocitat es reduís, i també degut a la seva longitud, en determinats trams els vehicles es perdien de la vista dels espectadors.

A la resta del mon existia el famosíssim d’Indianàpolis, les obres del qual es van iniciar a la primavera de 1909, i la carrera inaugural es va celebrar a l’agost del mateix any, malgrat no estar totalment acabat, la qual cosa va originar algunes desgràcies que van obligar a introduir certes modificacions. Mesos després es van celebrar noves curses amb gran èxit, ja que en la reconstrucció de la pista es va substituir el ferm primitiu per llosetas vitrificades.

L’altre autòdrom que existia en aquella època era el de Sheepshead Bay, instal·lat prop de Nova York.

Malgrat haver-se considerat un gran autòdrom, la seva durada com a tal va ser molt curta, i en aquells terrenys, posteriorment, es varen edificar vivendes i fàbriques La dificultat era aconseguir un emplaçament idoni, prop d’una important capital (Barcelona ho era), amb bones panoràmiques al seu entorn, forta economia, bones comunicacions, etc. Pero s’havia de pensar també que si un autòdrom dins una ciutat no era aconsellable, a 100 km. de distància tampoc, el més adequat era entre els 20 i 50 km.

Francesc Armengol no s’ho va pensar gaire i va assumir la presidència provisional de la societat anòni27

Vista panoràmica de Sitges en l’època que es va inaugurar l’Autòdrom

Panoràmica ideal del sector de Terramar (ciutat jardí) concebuda per Francesc Amrnegol

Detall de l’illa artificial amb l’edifici del Gran Casino - Teatre

28

Plànol parcial de Terramar on s’indica la situació del camp d’aterratge per a avionetes i el baixador en projecte per als viatgers en tren

29

Caseriu a “Sota-ribes” amb el castell i el campanar de l’església a principi de segle

Vista panoràmica de Sant Pere de Ribes a principis de segle

30

Aquest és el dibuix que va fer un ribetà pensant en l’expansió de Ribes cap a l’Autòdrom, tot just inaugurat, i que es va publicar a la revista “Castell de Ribes” de 30 de novembre de 1923.

En l’actual revisió del PGOM es contempla poder convertir en realitat aquesta vella aspiració.

31

ma que amb el nom “Autòdrom Nacional” havia constituït, i que va ser legalitzada amb els estatuts que va redactar el notari de Barcelona Francesc Català i Ucelay amb data de 21 de gener del 1922.

Es van buscar rellevants personalitats del mon de la política, de les finances, de la cultura, de l’esport i del món empresarial, i ben aviat es van trobar les persones que van acceptar integrar-se al Consell d’Administració que va quedar constituït com segueix: President: Excm. Senyor Joan Pich i Pon Vicepresident: Senyor Josep Ciudad Vocals: Excm. Senyor Carlos de Salamanca, Vizconde de Bahia Honda.

Senyor Francesc Armengol i Duran.

Excm. Senyor Tomás Dolç de Espejo, Conde de Florida.

Senyor Joaquim Molins.

Excm. Senyor Lluís de Figueroa, Conde de Velayos Senyor Genaro de la Riva.

Secretari: Senyor Felip Batlló i Godó Gerent provisional: El vocal senyor Armengol Director: Senyor Fric Armangué També es va pensar a crear un Comitè d’Honor, i el varen integrar les següents personalitats: President:

Excm. Senyor Duc d’Alba, President del Reial Automòbil Club d’Espanya.

Vicepresident: Senyor Ricard Ruiz Ferry, president del Reial Aeri Club i del Reial Moto Club d’Espanya Senyor Josep Mª Co de Triola, president del “Sindicat de Periodistes Esportius” Excm. Senyor Marquès de la Vega Inclan, Comissari Regi de Turisme.

Excm. Senyor Baró de Güell, delegat olímpic internacional.

Senyor Carles Resines secretari del Reial Automòbil Club d’Espanya Excm. Senyor Josep Bertran i Musitu, diputat Aquesta nova societat va iniciar la seva vida amb un capital de set-centes mil pessetes, que corresponien a 1.400 accions de 500 pessetes cadascuna, les quals van ser adquirides i satisfets els corresponents drets reials.

En donar-se a coneixer l’existència d’aquest projecte, i el tema de les distàncies amb Barcelona, els promotors de l’autòdrom van rebre ofertes d’uns terrenys entre Castelldefels i Gavà, emplaçament que no van considerar oportú per quan, en aquest sector es trobaven aigües entollades i això tenia el perill de les febres pal·lúdiques. Una altra oferta va venir de Vilassar que havia aconseguit celebrar la competició “Copa de Catalunya”, que havia tingut els seus inicis a la nostra comarca, així com d’altres municipis que van arribar a oferir a l’empresa de l’autòdrom fins a 300.000 pessetes i el suport de l’Estat a través dels seus representants a les Corts i a la Mancomunitat de Catalunya, però els promotors havien vist la llum de Sitges i restaren captivats pels encants del nostre poble, i s’hi mantingueren fidels. És per això que l’Armengol, volia que aquest projecte fos com a complement de la Ciutat Jardí que havia proposat i s’havia iniciat a Sitges, però necessitava una extensió de terreny de certes característiques, que no va trobar al nostre terme, pel qual motiu es va fixar en una extensió de terrenys dins el terme municipal de Sant Pere de Ribes, pero llindant amb el nostre terme en el sector de Terramar.

El president en funcions d’“Autódromo Nacional, S.A.”, amb data de 28 d’abril de 1922, amb la deguda autorització de la Junta General Extraordinària de la nova entitat, celebrada el 15 d’abril del mateix any, va poder signar l’escriptura de propietat davant del notari de Vilanova i la Geltru, senyor Joaquim Basora i Nin, dels terrenys que ja al febrer anterior havia compromès adquirir al seu propietari, mossèn Antoni Miret i Massó, sacerdot de Sant Pere de Ribes, dues peces de terra a la partida coneguda com Mas Clot que segons es descriu en l’escriptura constava de “casa, manso, campo-viña y arbolado, con toneles cubas 32

ELS PRINCIPALS DE L’AUTÒDROM

Francesc Armengol creador i conseller general de l’Autòdrom

Jaume Mestres i Fossas Arquitecte autor del projecte de la pista de l’Autòdrom

Josep Mª Martino Arroyo Arquitecte autor del projecte de les tribunes i la llotja

Fric Armengué, director de l’Autòdrom

33

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Excm. Senyor Carles de Salamanca Vescomte de Bahia Honda

Excm. Senyor Joan Pich i Pon President

Excm. Senyor Tomàs Dolz de Espejo Comte de Florida

Senyor Joaquim Molins President de la Penya Rhin

Senyor Josep Ciudad Vicepresident

Senyor Genaro de la Riva

Excm. Senyor Luis de Figueroa Comte de Velayos

34

Senyor Felip Batlló i Godó Secretari

COMITÉ D’HONOR

Excm. Senyor Duc d’Alba President del R. A. C. E.

Excm. Senyor Marqués de la Vega Inclán, Comisari Regi de Turisme

Senyor Ricard Ruiz Ferry, president Reial Aeri Club i del Reial Moto Club

Senyor Josep Mª Co de Triola President del Sindicat Periodistes Esportius

Excm. Senyor Baró de Güell Delegat Olímpic Internacional

Senyor Carles Resines Secretari del R. A. C. E.

Excm. Senyor Josep Bertran i Musitu Diputat

35

y prensas, pipas y demás envases y muebles a excepción de los del colono y recuerdos de familia en ella existentes” amb una superfície de 24 ha. 97 a. i 30 ca. Aquesta propietat també era coneguda com a Clot dels Frares.

Els senyors Vilanova Coll i Vilanova Romeu, posseïen cinc peces de terra a la partida coneguda com Clot d’en Sidós i es descriuen a l’escriptura amb els següents components: “viña, huerta con algunos arboles frutales y monte con algarrobos, conteniendo una casita de labranza, situada en el mencionado término de San Pedro de Ribas y partida”. Aquestes sumaven una superfície de 15 ha. 24 a. i 94 ca.

El preu convingut pels terrenys adquirits a mossèn Antoni Miret, va ser de 100.000 pessetes, de la qual quantitat el senyor Armengol en la representació que actuava, va donar al venedor 10.000 pessetes i havia de fer efectives 90.000 pessetes restants en dos pagaments de 45.000 pessetes cadascun, que es devien fer efectius al 30 de novembre de 1923 i a la mateixa data de 1924, amb un interès del 6% anual.

Per a la resta de porcions de terra d’una superfície total de 15 ha. 24 a. 94 ca. Valorada en 100.000 pessetes, el senyor Armengol, en nom de la societat “Autódromo Nacional S.A.”, va pagar 5.000 pessetes, en l’acte de signar de l’escriptura corresponent, i les 95.000 restants havien de fer-se efectives amb pagamens ajornats.

Aquests terrenys, a més, tenien un cert avantatge, i era el pas a prop seu de la carretera de “Barcelona a Santa Cruz de Calafell” (avui C-246), que unia Sitges amb Vilanova i la Geltrú, el pas del ferrocarril, per on passaven, a més dels trens de rodalies, els expressos que enllaçaven Barcelona amb Madrid, Saragossa i València, i que cap al nord passen per Barcelona cap a la frontera francesa.

La proximitat d’aquest emplaçament al nou sector residencial, va motivar que l’empresa “Autódromo Nacional, S.A.” ajudada pels ajuntaments de Sant Pere de Ribes i Sitges es dirigís a la direcció de M.Z.A.

així era cada una de les accions per a construir l’Autòdrom

36

demanant que es construís un baixador en el sector de Terramar i s’incrementés els serveis de tren Barcelona-Vilanova, la qual cosa podria beneficiar les tres localitats a qui afectava la mesura.

El baixador es va construir en lloc adient, en relació a una de les entrades al camí que conduïa a l’autòdrom, i immediatament després del pont de ferro que es va construir per a la cursa “Copa Catalunya”.

Els dies de competicions s’hi aturaven els expressos i els altres trens per portar-hi el públic que no disposava de mitjà propi de locomoció. El senyor Eduard Maristany va comprendre la importància de les peticions presentades, i va influir decisivament perquè la companyia construís l’esmentat baixador, amb andanes d’un quilòmetre, repartides en tres trossos d’uns sis metres d’ample cadascuna La companyia ferroviària va oferir als ciutadans que volguessin utilitzar el seu servei unes bones condicions, que figuraven al programa oficial de l’acte inaugural de l’autòdrom, que per la seva curiositat reproduïm a la part final d’aquest treball, En adquirir aquests terrenys, es va haver d’indemnitzar els parcers per les millores agrícoles que havien fet, amb una quantitat que va sobrepassar les 8000 pessetes, i es va considerar d’aquesta manera finiquitats els seus contractes amb les terres de referència La situació dels terrenys de l’autòdrom, era molt propera a Sitges, ja que sols es distava del mar uns mil metres. Això va motivar que en parlar-se de l’autòdrom, moltes famílies van adquirir terrenys a Sitges, a la nova zona residencial creada per iniciativa del mateix Armengol, ja que hi podien trobar un clima suau i benigne durant tot l’any, extenses platges de fina sorra, s’hi podia practicar munió d’esports, golf, tennis, esgrima, ciclisme, motorisme, futbol, tir al plat, natació, pràctiques amb avionetes (ja que Sitges disposava al sector de Terramar d’un camp d’aviació apropiat per als aparells de l’època) etc.

Però el capital de la societat constituïda era insuficient per a portar a terme les transcendentals obres que es pretenien realitzar, ja que no es tractava solament de construir la pista del propi autòdrom, sinó que en els terrenys interiors d’aquesta hi havia el propòsit de construir dues pistes més, una de terra per a cavalls i una altra de ciment per a motos. Al centre del terreny era previst que poguessin aterrar les avionetes. Com es pot apreciar, un projecte ambiciós i de gran categoria.

Possessionat ja el Consell d’Administració, i el Comité d’Honor, l’Armengol, que va ser designat Conseller-Gerent de l’empresa, i degudament autoritzat per l’assemblea general d’accionistes, va portar a terme la proposta de la direcció de la societat que volia incrementar el capital social inicial amb tres-centes mil pessetes, que corresponien a les noves 600 accions, al mateix preu de 500 pessetes cadascuna, la qual cosa convertiria el capital de la societat en un milió de pessetes.

També era necessari reformar els estatuts de la societat per actualitzar-los, i això es va portar a terme davant el notari de Barcelona Antoni Sasot i Mejia, per mitjà d’escriptura de data 10 de juliol del 1923.

En aquesta renovació, la societat anònima “Autódromo Nacional” mantenia la seu social a Barcelona, plaça de Catalunya nº 6, despatx 59, i el seu objectiu era la construcció i explotació d’un autòdrom amb capacitat per a diversos esports que fossin complementaris de la indústria del motor (molt important en aquell temps a Barcelona), i, per tant, fomentés les professions mecàniques, per mitjà d’escoles d’ensenyament pràctic i els corresponents tallers de reparació, en tot el que podia servir com a base de defensa nacional en relació a l’automobilisme i a l’aviació. També aquesta entitat podria dedicar-se a la compra i edificació de terrenys per construir vivendes i hotels.

L’alcalde de Sitges, Josep Planas i Robert, en conèixer la necessitat d’ampliar el capital de la societat, i previ acord del consistori que presidia, en sessió celebrada el 31 de maig de 1922, va fer una proclama al poble de Sitges que reproduïm literalment:

Josep Planas i Robert

ALOCUCIÓ : “Als sitgetans i als admiradors de la vila de Sitges.

Per la premsa local i peninsular us haureu assabentat del magne projecte de construcció al cap de terme Sud-Oest de la nostra vila d’un immens Autòdrom, a l’estils dels de Brooklands i Los Angeles, on es puguin celebrar les més altes manifestacions automobilistes i tots els deports de gran factura, constituint el principal centre de 37

atracció de les multituts selectes que acudeixin a la pròxima Exposició Internacional de Barcelona, i mes tard; i per sempre, el lloc únic a Espanya per als entrenaments de la cultura física, coronats amb certàmens de ressò universal.

Obra de notòria importància, calia, per a ésser duta a terme, la formació d’un agrupament financier que procurés els mitjans necessaris per a l’adquisició dels terrenys, iniciació dels primers treballs i explotació de l’empresa. Ben prompte, homes dotats de la més fina sensibilitat econòmica s’unien en consorci comprant opcions als terrenys emplaçats dins aquell meravellós paratje, voltat de bosc amb vistes al mar, festonat per dues carreteres i a no moltes passes del ferrocarril, augurant l’assegurança d’un bon rendiment per poc que el pressupost de l’obra guardi relació amb la potencialitat econòmica i industrial automobilista del país.

Mercès a les prodigioses ventatges que reuneixen aquelles extensions planíssimes, gairebé totalment amurallades i proveïdes d’aigua, forn d’obra, pedrera, sorra i grava, així com llum i telèfon, ultra les qualitats ja esmentades, el capital mínim imprescindible suposa la suma de 700.000 pessetes, que, segons parer dels tècnics, amb un parell de curses anyals té garantitzat un divident apreciable, mentre que en qualsevol altre emplaçament ho valdria el terreny sol i exigiria en total més de dos milions de pessetes; considerantse per tant l’Autòdrom proper a la nostra vila un dels millors negocis que pugui proporcionar el mes productiu dels espectacles públics.

A ningú no deu escapar la visió de grandesa de la nova Sitges sota l’ègida d’un atractiu tan poderós: les curses que venen disputant-se les comarques i que disortadament registren amb persistència lamentables fets sinistres a causa del pèssim estat de les carreteres i del deficient servei de vigilància, tindrien inevitablement lloc dins aquells recinte magnificent amb totes les comoditats i garanties; l’hipisme, sol·licitaria aquelles pistes d’ampla visualitat per a ses carreres, qui sap si un camp d’aterrissatge marcaria una de les mes escaients estacions de la locomoció aèria, arribant constantment a nosaltres les corrues del món elegant i omplint d’esplèndides entrades als comerços i establiments de la població.

Així ho deuen haver entès altres localitats que a la primera remor s’han ofert per a que la construcció s’acomplís en elles, brindant generosament part dels terrenys; i de semblant faisó devem entendre-ho nosaltres aportant, ultra l’estímul de la gràcia natural que Sitges estotja, aquella ajuda econòmica adequada a la categoria de la vila i en armonia amb les indicacions de l’agrupament iniciador i propulsor del projecte, o siguin unes 75.000 pessetes a subscriure en Accions de la empresa “Autòdrom Nacional S.A.”.

La Comisió d’Atracció de Forasters, a la qual s’acordà unànimement en Consistori del dia 24 de maig designar per empendre les gestions pertinents, porta recollides algunes quantitats, pero és necessari accelerar el curs actual de les aportacions, per assolir dins el termini previst les xifres assenyalades.

Coneixedor de les pregones ànsies renovelladores del meu poble i de l’altruisme dels seus fills i admiradors, no puc dubtar que, bo i parant esment en les possibilitats d’èxit d’una aital inversió de capital, les suscripcions es produiran sense intermitències i que, tot el més lluny, l’eclosió de la Tardor ens durà el fruit que el progrés de Sitges demana.

Altrament, no oblideu que deixar passar l’hora avinent d’un poble, és aturar el seu avenç per centúries, i tots estimem massa a Sitges, la preferida per les correnties de l’Art i de la Bellesa, per a privar-la ara d’empendre el camí del seu triomf definitiu,esdevenint l’empori ric i somrient del Mediterrani, la joia esplèndida de la nostra Costa d’Atzur. / Sitges, 31 de marzo de 1922.- José Planas y Robert. AlcaldePresidente del Ilmº Ayuntamiento Constitucional de Sitges”.

El capital de les accions s’acredita per les persones que les tenen a la seva disposició, i en cas de cessió a terceres persones, aquestes podran demostrar la seva propietat amb la sola possessió del títol, ja que no es reconeix altre propietari que el posseïdor material de cada acció, excepte que hi recaigués alguna sentència judicial.

La governabilitat de la societat, estava prevista per mitjà de la Junta General d’Accionistes, el Consell d’Administració, el Comité Executiu i la Gerència. Cada un d’aquests òrgans de govern tenia la seva missió específica.

38

Els socis, per a poder tenir vot a les juntes generals, havien d’estar en possessió d’un mínim de 20 accions, ja que aquesta quantitat representava un vot a l’hora de prendre decisions i acords dins les esmentades juntes.

El Comité Executiu el va presidir el senyor Armengol per la seva qualitat de Conseller-Gerent, que a més era el major accionista, ja que estava en possessió de 366 accions que representaven 183.000 pessetes.

Aquest organisme tenia la missió de contractar el personal assalariat de la societat amb un sou de 4.000 pessetes anuals, així com fixar les remuneracions extraordinàries, a aquelles persones a les quals es confiessin serveis especials. Perquè els acords tinguessin validesa era necessària la presència, a més del gerent com a president, de dos membres del comité.

La qüestió econòmica estava molt ben estudiada, i sobre el paper s’esperaven uns beneficis a finals d’any, que estaven previstos repartir com segueix: un 5% per al Comité Executiu, aquest import es repartiria entre els interessats, segons disposés el Consell i Comité respectivament, corresponent als respectius presidents el doble del que pogués correspondre als altres consellers i un 5% per a la gerència, la resta de beneficis es distribuiria a parts iguals entre les accions en circulació. Aquests pagaments es farien anualment en les èpoques i els llocs que designés el Consell d’Administració.

El terreny adquirit, de més de 516.000 m2., reunia les condicions topogràfiques per disposar adientment les parts rectes i les corbes a fi que els vehicles poguessin adquirir les velocitats pròpies en els trams corresponents. Pel que fa a les velocitats, hem de pensar en els motors que llavors utilitzaven els cotxes.

Les característiques previstes per a aquest autòdrom eren de 2 km. de desenvolupament, amb una amplada de pista de formigó de 18 metres en les rectes i de 22 en els viratges. La pista es va fer de formigó de 300 kg. de ciment “Portland”, d’un gruix de 12 cm., i amb armadura metàlica en els punts que el terreny ho requeria. En més de 300 m. la pista tenia com a fonament la roca viva.

La pavimentació en rectangles de formigó va ser la més encertada en el nostre pais, i per combatre el perill de la contracció i dilatació del formigó es van deixar uns m/m com a junta de dilatació, que si bé van evitar que amb el pas dels anys la pista s’esberlés, en no tenir-se cura de la seva conservació, en aquestes juntes han crescut les herbes que en fan avui una pista intransitable.

En la recta es preveia superar la velocitat del que es considerava millor autòdrom d’Europa, el de Blooklands. A la línia de sortida es podien alinear sis o set cotxes. Els dos viratges van ser calculats amb seccions progressives per arribar a 200 km/h.

El projecte de tribunes el va redactar l’arquitecte Josep Mª Martino Arroyo, que també va ser arquitecte de l’ajuntament sitgetà, on vaig tenir l’honor de conèixer-lo.

Les tribunes estaven orientades al nord perquè així el sol no molestava la visió de les curses. Aquestes tribunes estaven dividides en tres cossos, el central, més petit, comprenia les quatre llotges oficials, que a més del lloc per a contemplar les competicions tenien uns salons d’estar que servien per a menjador, si convenia, una per als fumadors, serveis sanitaris amb bany i calefacció, o sigui, totes les comoditats imaginables.

Les dues tribunes que estaven separades per les llotges oficials, van ser construïdes per l’empresa “Tanner & Eigenheer” que tenia el seu domicili social a Barcelona, al carrer de Llúria 40.

En el projecte d’aquestes edificacions, redactat per l’arquitecte Josep Mª Martino, aquest va imposar les bases objecte del contracte, la primera de les quals és del següent contingut: “Es objeto de este contrato la construcción de toda la estructura de las tribunas en hormigón armado y sin armar, consistente en fundaciones (incluso excavación) piés derechos, muro de contención y de cierre hasta 65 centímetros sobre el asiento de la última grada, jácenas, dinteles, nervios, forjados, graderías, escaleras, (con escalones de hormigón) y molduras y cornisas (excluido el adorno de las mismas)” La base que afecta el valor d’aquesta obra i subministre de materials, es contempla en la segona base del contracte que és com segueix: “El precio alzado de los indicados trabajos para cada una de las dos tribunas (90 metros de largo) es de 101.300 pesetas (ciento una mil trescientas pesetas), incluyéndose en el mismo además de la mano de obra y demás gastos que se desprenden de las restantes bases, el importe de los seguros obreros y gastos similares, el suministro de arena, grava, encofrados, medios e instala39

Les finques Clot dels Frares i Clot d’en Sidós, on es va construir l’Autòdrom, i maqueta del mateix

40

ciones auxiliares, su transporte, colocación en obra y retiro del material sobrante; formación i colocación de armaduras; dirección general de los trabajos, etc...- Queda excluido del anterior precio todo cuanto se refiere a la tribuna oficial, así como los adornos y suministros de agua, hierro y cemento”.

L’obra era de la total i exclusiva responsabilitat de l’empresa contractada, però “Autódromo Nacional S.A.” havia de facilitar a l’empresa encarregada de l’obra, l’aigua necessària a peu d’obra, 64 tonelades de varetes de ferro i 360 tonelades de ciment “Sanson” o similar. La sorra i grava que es va facilitar als constructors era pel seu compte, però Martino volia comprovar la qualitat d’aquests dos materials per tenir la certesa que fossin nets i no tinguessin argila, pel qual motiu es va encarregar de facilitar-los aquests materials.

L’obra tenia un temps per a ser realitzada, i en cas d’incompliment l’empresa constructora seria sancionada per una sola vegada amb una multa de 8.000 pessetes.

Aquest contracte entre “Autódromo Nacional S.A.” i “Tanner & Eigenheer” va ser signat el dia 30 de juny de 1923, i l’Autòdrom s’inaugurava el 28 d’octubre del mateix any, o sigui que les tribunes i llotges es van construir en tot just quatre mesos, i avui encara es mantenen fermes les construccions.

En aquestes tribunes, també hi havia dues fileres de llotges que, com les oficials, disposaven d’una tauleta plegable per si hi volien menjar, i al seu darrera hi havia deu grades El públic, des d’aquestes tribunes, podia contemplar l’espectacle que representava la lluita dels vehicles per al primer lloc a una distància que no sobrepassaria els 500 m., mentre que els d’entrada general, a una distància no superior als 900, podien seguir les incidències de la cursa.

Al centre del terreny estava previst un espai per a ser destinat a l’aterratge d’avionetes, iniciant-se així la política catalana d’establir una xarxa d’aquestes instal·lacions per promoure el turisme i les comunicacions aèries entre pobles i ciutats.

En el projecte es preveien dos accessos des de la carretera de “Barcelona a Santa Cruz de Calafell”, un d’ells des de la masia de can Panxampla i l’altre en el km. 39.4 de l’esmentada via, o sigui davant el camí que ens porta a can Girona. Aquest darrer es va haver d’eixamplar per fer l’entrada principal a l’autòdrom, previ el corresponent permís municipal de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes. També es preveia una explanada per a aparcament d’uns 4000 cotxes, restaurants i altres serveis per al públic assistent. No es van oblidar de preveure lloc per un club i uns garatges amb llurs tallers per atendre els vehicles participants a les carreres, lloc per a infermeria i per a una ambulància, així com una oficina amb telèfon i telègraf. La graderia popular estava prevista per a 30.000 espectadors Aquest projecte, que havia despertat gran expectació, va ser presentat oficialment a la premsa i autoritats, a l’Hotel Ritz de Barcelona. Hi varen assistir grans personalitats del mon polític, financer i social, especialment els esportistes del motor, el Reial Moto Club de Catalunya, Reial Automòbil Club, Reial Aeri Club i la Cambra Sindical de l’Automòbil, entre altres entitats. Entre les personalitats que hi van assistir es trobava el governador Civil general Martínez Anido.

El president del sindicat de periodistes, senyor Co de Triola, que a la vegada era membre del Comitè d’Honor, després d’explicar el motiu de la reunió, va presentar els senyors Mestres y Armangué. Aquest darrer va manifestar que la construcció d’aquest autòdrom podia representar un avenç en la prosperitat dels esports de motor i dels fabricants de vehicles, ja que aquest esport anava avançant.

L’arquitecte Mestres Fossas va explicar l’emplaçament del futur autòdrom, així com les condicions del terreny escollit per a aquesta finalitat. El projecte redactat ens mostra que a més de la pista del propi autòdrom, n’hi ha assenyalades dues de més reduïdes, una per a cavalls i l’altre per a motos, un camp per a futbol i altres competicions atlètiques, i es reservava el centre del terreny per a aterratge d’avionetes, tota vegada que en l’espai que utilitzaven aquestes es volia construir un camp de golf.

Així doncs, exposats els projectes tècnics, que tan bona acollida tingueren, es va poder preparar l’inici de les obres amb grans festes. A fi que l’acte inicial de les obres revestís la màxima solemnitat, l’alcalde de Sitges, senyor Planas Robert, va rebre instruccions de les autoritats de la província, i d’acord amb elles es va demanar als veïns que engalanessin els balcons i les finestres amb domassos, acordant la corporació municipal fer-se càrrec dels focs artificials, mentre que les societats locals Prado i Retiro, posaven a dis41

Programa dels actes d’inici de les obres, malgrat el figurí com el d’inauguració de l’Autòdrom

42

El Capità General de Catalunya Marquès d’Estella, que representava el Rei d’Espanya, en deixar la Casa de la Vila per dirigir-se a la Ribera per les escales de la Punta

La comitiva en passar per davant dles jardins del monument al Greco, en dirigir-se als cotxes en què es traslladaren als terrenys on s’havia de construir l’Autòdrom

El públic omplia l’espai on s’havia de construir l’Autòdrom

43

S. A. R. l’Infant Fernando de Baviera i altres personalitats en una visita que van fer a les obres de l’Autòdrom

44

Arreglant el terreny per als peraltes i construcció de la pista amb una parella d’admiradors

45

Construcció de les tribunes per l’empresa alemanya “Tanner”

46

Construcci贸 de graderies i llotges

47

posició de l’organització llurs respectives bandes de música i la societat del Pavelló de Mar es va comprometre a organitzar un ball en honor dels assistents. A més l’entitat promotora de l’autòdrom havia llogat la banda del Regimiento de Badajoz.

Va ser invitat el rei Alfons XIII, però no va poder assistir-hi i va delegar la seva representació, en el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, Marquès d’Estella. El 17 de setembre de 1922, a la plaça de l’estació, per rebre el tren que portava el representant reial i altres personalitats, es van congregar els alcaldes de Sitges i Vilanova i la Geltrú, i el secretari de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes que representava el seu alcalde. Junt a ells hi havia les autoritats judicials, militars i eclesiàstiques, els presidents de les societats el Retiro i Prado Suburense. Joan Pich i Pon, president del Consell d’Administració de l’autòdrom, acompanyat dels consellers de l’entitat senyors Carles de Salamanca i Felip Batlló, representants de la Penya Rhin, senyors Trullols i Molins, senyor Moreno, enginyer de la Mancomunitat, senyor Ribera, enginyer d’Obres Públiques, senyor. Mestres, arquitecte de l’autòdrom, senyor Armengol, Gerent i Conseller de l’entitat, senyor Fric Armangué, director tècnic, així com representants de marques nacionals d’automòbils, entre altres.

Els molls de l’estació i la plaça d’Eduard Maristany, estaven curulls de concorrència. En baixar del tren que l’havia portat a Sitges, el Marquès d’Estella va ser saludat per l’alcalde senyor Planas i Robert, que va fer la presentació de les personalitats que l’esperaven. Seguidament, la banda del Regimiento de Badajoz i la del Prado Suburense, (que després van acompanyar la comitiva en el seu recorregut) van interpretar la “Marcha Real”.

Formaven part del seguici del Capità General, el representant del Governador Civil, senyor Blas Sorribes, Francisco Alvárez, president de l’Audiència, Ruiz Castañeda, delegat d’Hisenda, el regidor de l’ajuntament de Barcelona senyor Julio Maira, que representava a l’alcalde, el general d’Estat Major, senyor Gil, el comandant de Marina de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú, el diputat senyor Ràfols, que portava la representació dels presidents de la Mancomunitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona, el senyor Resines secretari del Reial Automòbil Club d’Espanya, el president del Aéreo Club d’Espanya, senyor Ruiz Ferri, i l’alcalde de Vilanova, senyor Pujol.

Després de les salutacions corresponents es va formar la comitiva per anar a la Casa Consistorial, i en passar per la plaça Marqués del Mont-roig (avui Cap de la Vila) la banda de música d’El Retiro, que hi estava estacionada, va interpretar la “Marcha Real”, i en el moment que les autoritats entraven al Palau Municipal (Casa de la Vila) es van disparar morterets, mentre que les bandes que van acompanyar la comitiva interpretaven de nou la “Marcha Real” (un excés de patriotisme) Al saló de sessions de la Casa de la Vila, el Capità General va ocupar la butaca presidencial, i l’alcalde Josep Planas i Robert, va donar la benvinguda al representant de S.M., així com a les autoritats i altres personalitats de Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, amb el següent parlament: “Excelentíssim Senyor: En donar-vos la benvinguda més respectuosa a vos i demés autoritats i representacions en nom de Sitges, tinc l’alt honor de fer-ho, a la vegada, en nom dels Alcaldes de Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, aquí presents, poblacions també interessades en la construcció de l’Autòdrom Nacional, quines obres inaugurareu dintre breus hores en representació de S.M. el Rei d’Espanya (q.D.g.)./ Son notoris els beneficis que reportarà en aquesta comarca la realització de tan magna empresa, ja que ens sitúa en lloc preeminent per a la celebració de grans festivals deportius i certàmens de ressò universal, ultra l’atracció de les correnties del turisme, una de les majors fonts de riquesa de la civilització moderna. / Per aquests motius, Sitges i les demés poblacions que ara immerescudament represento, senten d’una manera intensa llur agraïment envers V.E. que tan dignament representa l’autoritat suprema de l’Estat, vers el Consell d’Administració de l’Autódrom Nacional encertadament presidit per l’Excm. Sr. Joan Pich i Pon i gerentat pel gran propulsor de l’obra i fill adoptiu de Sitges en Francesc Armengol i Duran, així com envers les demés corporacions i personalitats que ens honoren amb llur presència. / En l’al.locució que el mes de juny vaig dirigir als fills i admiradors de Sitges, a l’objecte d’unir voluntats a l’entorn de l’Autòdrom Nacional, els advertia que els pobles que deixen passar en va l’hora favorable, retarden llur grandesa per segles, i en observar, en aquests moments que són històrics, 48

el premi de tants esforços, no puc menys que sentir el més intens optimisme per l’obra a realitzar, la qual acaba de rebre l’alta protecció de S.M.el Rei d’Espanya i dels valuosos elements que entusiàsticament col·laboren per al seu assoliment esplendorós.”

El Marquès d’Estella va agrair la rebuda dispensada pel poble de Sitges i les paraules del seu alcalde senyor Planas i Robert, amb el següent parlament: “Sa Majestat el Rei hauria vingut a presidir aquest acte solemne, emportat pel seu amor a Catalunya i del seu decidit entusiasme pels deports, de no haver-ho impedit atencions ineludibles. Jo, que m’honro en la seva representació, vinc a testimoniar-vos avui, en son nom, aquesta amor i aquest entusiasme del Rei per la terra catalana i les seves intel·ligents iniciatives. Catalunya, en aquestes manifestacions de la ciència, del progrés i del treball, va a la davantera, i per ésser tan ardentment progressiva i en veure-la tan íntimament lligada a la vida d’Europa, és perquè el Rei l’admira i l’estima. En aquest afecte del Sobirà, els catalans sabem correspondre-hi vivament, donant a llurs iniciatives el prestigi nacional mes elevat.

L’obra de l’Autòdrom Nacional que anem a inaugurar n’és una mostra palesa. / Per la coordinació dels esforços de tots, s’arriba a realitzar obra útil i patriòtica. Jo espero que el pensament feliç que avui ens congrega en aquesta magnífica Vila de Sitges, racó flotit del Mediterrani, serà fructífer en dons espirituals i motiu evident per a prestigiar la Pàtria. Senyors: “Visca Espanya, visca Catalunya, visca el Rei!” Molt aplaudit va ser el representant del Rei, i després la comitiva oficial es va dirigir al Cau-Ferrat, degudament invitada per Santiago Rusiñol, perquè admiressin la valuosa col·lecció de peces de ferro forjat, les ceràmiques, les pintures de famosos artistas del país i els dos quadres del Greco. Després varen entrar al Palau Maricel on el seu propietari Mr. Deering els va rebre i els va mostrar la perfecta instal·lació del mobiliari amb vistes al mar, la col·lecció de tapissos flamencs, quadres de Goya i d’altres famosos autors, així com les terrasses de sabor granadí.

Després, baixant per les escales de la Punta, varen passejar per un tros de la Ribera fins que varen pujar als cotxes que els esperaven per traslladar-los al Parc Hotel de Terramar, on es va servir un exquisit dinar amb el següent menu: “Meló-Cocktail, Canapé Armangué, Bouché d’ous Perigord, Filets pealles Diep poise, Sortit de fiambres Sport, pollastre rostit, Salade Terramar, Gelat vainilla, Dolços, Cistelletes fruita, Cafè i Vins Marycel” Aquest esplèndid àpat va finalitzar amb els brindis de rigor, que va iniciar l’alcalde de Vilanova i la Geltrú senyor Joan Pujol, per seguir el representant de l’ajuntament de Barcelona, senyor Marial, que va manifestar el propòsit de la seva corporació i de la Mancomunitat d’instal·lar a Sitges una escola de forja, tota vegada que d’aquest art n’hi havia una bona mostra a la casa de Rusiñol. També va fer ús de la paraula l’alcalde Planas i Robert que va recollir la idea esmentada pel qui el va precedir en l’ús de la paraula, sobre la fundació a la nostra vila d’una escola de forja, amb el ferm propòsit de fer-la realitat si les ajudes esmentades arriben a bon fi. Aquestes ajudes no varen arribar.

A continuació el senyor Ràfols, representant de la Mancomunitat va fer grans elogis del projecte, desitjant molts èxits a l’empresa, ja que aquest projecte ens acostava als països mes avançats que existien. El senyor Ruiz de Ferri, que era del Consell d’Administració, va adreçar unes paraules en nom de la Federació Esportiva Espanyola, i va cloure el torn de brindis el Senador i president del Consell d’Administració de l’empresa Autòdrom Nacional, senyor Joan Pich i Pon, amb el següent parlament: “En la meva qualitat de President del Consell d’Administració de la entitat que va a construir l’Autòdrom, dec recollir, agrair i comentar les paraules amables que aquí s’han dit. Permeteu-me que primer dediqui un record i un aplaudiment entusiasta al Sr. Armengol, esperit fort i optimista, ànima de la idea que tindrà la seva realitat amb la construcció de l’Autòdrom Nacional. / Altrament, senyors, l’Autòdrom és un fet. Ens ho revela la nostra fe invincable en la obra empresa i el vostre encoratjament.

Obra de fe i d’entusiasme fou també la idea de la Exposició d’Indústries Elèctriques i la Exposició és també un fet. / Obra de cultura, de progrés, d’art, l’Autòdrom representa no sols un motiu de orgull per Sitges, sinó un motiu de satisfacció per a tots aquells que l’han iniciat, impulsat i protegit. / Quan l’Autòdrom estigui acabat, i ho serà abans de sis mesos, tots els qui en la seva realització haurem con49

tribuït, sentirem l’alegria d’haver dut a terme una de les més belles empreses que als homes li és donada a realitzar. L’Autòdrom de Sitges no serà solament un lloc encantador, de bon to i distinció singular; serà àdhuc un element inapreciable de sociabilitat i de expansió ciutadana. / En l’Autòdrom es reuniran gents vingudes de tots els àmbits de la Península i de l’Estranger, assolint renom internacional. / Sitges ha comprès el seu deure, i amb una rara unanimitat s’ha col·locat, amb el seu Alcalde Sr. Planas Robert, al davant, al costat nostre per impulsar l’obra que serà el més alt prestigi d’aquesta vila incomparable. / Faig vots perquè aquest entusiasme de tots no defalleixi, fins que l’Autòdrom obri les seves pistes als visitants atrets per la seva fama”.

Després la comitiva es va traslladar als terrenys on s’havia de construir l’autòdrom. Un esquadró de cavalleria de Treviño, acantonat a Vilanova i la Geltrú va rendir honors al representant del Rei, mentre que la banda militar de Badajoz, interpretava, una vegada mes, la “Marcha Real”. Després de les salutacions de rigor, el representant del Rei va encendre les metxes que van produïr l’explosió de la barrinada, amb la qual es donaven per iniciades les obres i que va ser rebuda amb forts aplaudiments per part del públic que omplenava tot l’espai disponible.

El Marquès d’Estella, en nom del Rei va declarar inaugurades les obres de l’Autòdrom Nacional, i el senyor Jaume Mestres, autor del projecte, li va donar àmplia informació perquè la fes arribar a S.M. Per últim el senyor Pich i Pon, va pronunciar les següents paraules: “L’Autòdrom és un fet. La facilitat i freqüència de les comunicacions converteixen a Sitges en un arrabal encantador de Barcelona. De la Capital a Sitges és un passeig. Una ciutat com Barcelona, que ha sapigut delitar-se en la contemplació del mar, té ara de buscar en les platjes veïnes de nostra costa incomparable la visió formalitzadora del mar blau, que és una de les més grans belleses de la nostra Patria” Retornaren de nou al Parc Hotel de Terramar, per admirar els jardins i llac que hi havia i que es convertia en un lloc meravellós de la ciutat jardí de la nostra vila (durant molts anys en el mes complet abandó fins a mitjans de 1998, si bé el lloc on hi havia el recordat hotel segueix abandonat). Es va servir un “lunch” i el matrimoni compost per Francesc Armengol i esposa va fer els honors a les autoritats assistents. La vetllada fou amenitzada per la banda de Badajoz que va interpretar, en aquesta ocasió, peces de concert.

Mentre aquests actes tenien lloc a terra, pel cel de Sitges l’aviador Mr. Kanke, evolucionava amb el seu aparell, i va convidar alguns vilatans a fer un vol sobre la vila.

Al capvespre la banda del Prado va donar un concert a la Ribera i a la nit es van disparar uns focs d’artifici, i com a fi de jornada al Pavelló de Mar es va celebrar un ball que va resultar molt lluït.

Ha passat un any, i ens trobem al octubre del 1923. Es donen els darrers tocs per deixar l’autòdrom en degudes condicions, i les instal·lacions complementàries llestes. En la seva construcció s’han invertit uns 3.500.000 kg. de ciment i 250.000 jornals de peonatge. Per a condicionar el terreny rocós, es van necessitar 21.395 barrinades, que van originar 45.000 m3. de pedres i 90.000 m3. de terra. La superfície de la pista es de 4.200 m2. El cost de les tribunes de formigó armat de 200 metres de llargada, va ser, completament acabades, d’un milió de pessetes. El cost total de l’autòdrom, va arribar als quatre milions de pessetes i es va invertir en la construcció 300 dies. Estaven previstes, per a un futur immediat, noves obres per un import d’uns dos milions de pessetes més. Els arquitectes autors dels projectes ja hem comentat que van ser els senyors Mestres i Martino. El primer calculava i dirigia la construcció del traçat de les pistes, mentre que el segon cuidava de la construcció de les tribunes i llotges, de manera que tinguessin una bona visibilitat.

Sitges havia canviat d’alcalde, ja que al senyor Planas i Robert el va substituir l’Isidor Cartró i Robert, jove sitgetà en qui tothom tenia posades les seves esperances perquè fos un savi continuador dels projectes iniciats.

Així va ser. A fi que els vehicles que es dirigissin a l’autòdrom el dia de la inauguració, procedents de Barcelona, no haguessin de patir aturades davant del pas a nivell que existia al centre de la població, l’ajuntament va acondicionar el Camí dels Capellans (cosa que va tenir un cost de quatre-centes mil pessetes), per on els cotxes arribaven a la carretera de Ribes i d’allà seguien en direcció a Vilanova i la Geltrú, 50

fins a trobar les dues entrades que els portaven a l’autòdrom. També va arranjar el passeig de la Ribera en tota la seva longitud, a fi que causés bona impressió a les personalitats que s’esperava que visitessin Sitges en aquelles dates.

La presència d’altes personalitats de la Casa Reial i del govern i l’exèrcit, va ser el motiu perquè l’autoritat competent desplacés a Sitges 52 parelles de la Guàrdia Civil a peu i 8 parelles a cavall. Sitges no disposava de prous establiments hotelers per a allotjar la força esmentada, i les famílies sitgetanes, varen posar les seves llars a disposició de l’ajuntament por poder donar allotjament a l’esmentada força.

També les societats sitgetanes, Pavelló de Mar, Casino Prado i El Retiro, van Isidor Cartró i Robert col·laborar, com ho havien fet a l’inici de les obresEs reben els reglaments que regiran les carreres inaugurals del nostre Autòdrom, entre les quals destaca el “Primer Gran Premio Internacional de España” .

En aquest reglament s’establien els següents premis: Automòbils de 2 l. de cilindrada: 1r 50.000 pts. i una copa 2n.

20.000 pts. i una copa 3r.

10.000 pts. i una copa 4t.

5.000 pts. i una medalla 5è 3.000 pts. i una medalla 6è 3.000 pts.

7è 3.000 pts.

8è 3.000 pts.

Per a les Motos es van establir 3 categories, l’A per les de 350 cc., la categoria B per les de 500 cc. i la categoria C per les de 1000 cc.

Categoria A 1r. premi 2.000 pts. i copa 2n. premi 1.000 pts. i copa 3r. premi 500 pts. i medalla 4t. premi 500 pts. i medalla Categoria B 1r. premi 3.000 pts. i copa 2n. premi 2.000 pts. i copa 3r. premi 1.500 pts. i medalla 4t. premi 1.000 pts. i medalla 5è.premi 500 pts.

Categoria C 1r. premi 4.000 pts. i copa 2n. premi 2.500 pts. i copa 3r. premi 2.000 pts. i medalla 4t. premi 1.500 pts. i medalla 5è premi 1.000 pts.

Per les carreres d’autocicles es consideren dues categories, l’A per als vehicles de cilindrada màxima 750 cc., i la categoria B per als vehicles de cilindrada que no excedeixi de 1.100 cc.

Categoria A 1r. premi 4.000 pts.i copa 2n.premi 2.500 pts i copa 3r. premi 2.000 pts. i copa 4t. premi 1.500 pts. i medalla 5è. premi 1.000 pts. i medalla Categoria B 1r. premi 10.000 pts. i copa 2n. premi 4.000 pts. i copa 3r. premi 3.000 pts. i copa 4t. premi 2.000 pts. i medalla 5è. Premi 1.000 pts. i medalla 51

Per a les Voiturettes, amb cilindrada total màxima de 1.500 cc., es van establir els següents premis: 1r. premi 25.000 pts. i copa 2n. premi 10.000 pts. i copa 3r. premi 5.000 pts. i copa 4t. premi 3.000 pts. i medalla 5è. Premi 2.000 pts. i medalla En aquest reglament figuraven les característiques de cada vehicle, i de les condicions dels conductors i acompanyants en els vehicles que en portin, per al canvi de rodes, llantes o qualsevol altra reparació que els calgués fer.

El 28 d’octubre de 1923, va ser la inauguració, essent la primera cursa de 700 km de recorregut que equivalien a 350 voltes, per a automòbils de 2 litres. El dia 1 de novembre la carrera seria de motocicletes i el recorregut estava previst en 400 km o sigui 200 voltes. Per al dia 4 de novembre, la prova seria per a “voiturettes” amb 600 km. de recorregut equivalents a 300 voltes.

A més dels premis en metàl·lic que hem transcrit, es comptava amb les precioses copes que es van rebre, donades per la casa reial d’Espanya i d’Itàlia, així com de rellevants entitats, les quals es varen exposar a diversos aparadors de Barcelona dies abans de la competició i que detallem a continuació: Copa de S.M. El Rei ( cursa internacional) Copa de S.M. El Rei (cursa nacional) Copa de S.M. El Rei d’Itàlia Copa de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes Copa de l’ajuntament de Sitges Copa del Reial Cercle del Liceu Copa de Josep Mª Vintró Copa Reial Associació de Caçadors Copa Reial Auomòbil Club d’Espanya Copa Càmbra Oficial d’Indústria Copa de la companyia de segurs “Omnia” Es va iniciar una campanya publicitària a diversos locals de cinematògraf, projectant una cinta on es mostrava com s’anaven desenvolupant les obres del que havia de ser el primer autòdrom d’Espanya.

La construcció d’aquest primer autòdrom d’Espanya a Catalunya, va motivar que altes personalitats del mon polític i de la reialesa, visitessin les obres, durant el temps en què aquestes s’estaven realitzant. Entre les moltes personalitats, destacarem S.A.R. l’Infant don Fernando, el propi Primo de Rivera essent Cap del Govern, els ex-ministres Alvarado, Cambó i Rodés, el general Losada, que era el governador civil de Barcelona, a qui agradava donar voltes per la pista i manifestava que sentia una forta emoció en fer-ho.

La inauguració va ser preparada minuciosament per la junta, i en l’audiència que el vicepresident de l’entitat senyor Ciudad va tenir amb el Rei, es va saber que per no poder assistir-hi el monarca, ho faria en el seu nom S.A.R. l’Infant Alfonso de Borbon. No obstant això, el Rei va manifestar que properament es desplaçaria per conèixer la gran obra que s’havia portat a terme.

Es varen establir trens especials des de Madrid, Saragossa i València, per als que volguessin assistir a les proves de la inauguració de l’autòdrom que tindrien parada al baixador de Terramar. També hi tindrien parada els serveis especials que poguessin establir-se des de Barcelona i altres estacions més properes. Es va establir un servei mèdic per a poder prestar els primers auxilis en cas d’accident, confiant-se el muntatge d’aquest servei al prestigiós cirurgià de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona Dr. Manuel Corachan, i figurant com a col·laboradors el Dr. Joan R. Benaprès i Palet de la nostra vila i el Dr. Pere Miret i Massó de Sant Pere de Ribes.

Es va disposar d’un servei especial de telèfon i telègraf a fi que les novetats de les competicions d’aquesta gran setmana automobilista, poguessin tenir el ressò adient en els mitjans de comunicació d’arreu del món de manera immediata.

La direcció va establir uns contactes amb l’hotel “Ritz” de Barcelona, amb el “Magestic Hotel 52

Anglaterra”, i amb “Granja Royal Holanda”, a fi que instal·lessin serveis de restaurant per a tot el públic, si bé es disposaria d’un servei especial de cambrers per a atendre les comandes de les personalitats que es trobessin a les llotges oficials.

També es van establir uns “paniers” per dinar, lot que comprenia una varietat d’articles comestibles, beguda, fruita i dolç, per al públic en general, al preu de 7.50 pessetes.

La Reial Associació de Caçadors volgué col·laborar al màxim esplendor d’aquesta internacional festa automobilista, organitzant unes tirades al plat, prèvies, i en elles van participar 34 tiradors. D’aquests varen quedar 12 classificats per a competir per a la medalla d’or i per als premis en metàl·lic per un import total de 3.250 pessetes, essent guanyador el senyor Doncel, seguit d’Artigas, Ros, Barranca i Baladia com a millors classificats.

Seguidament es va competir per la copa “Terramar” amb premis en metàl·lic que sumaven 8.750 pessetes, resultant guanyadors d’aquesta prova els senyors Esplugues, Carles, Fontanals, Bori i Rios entre 43 participants.

Grup de senyoretes que van prendre part en aquesta competició organitzada per la Reial Associació de Caçadors

El diumenge dia 28 de bon matí, una forta tempesta d’aigua i vent va fer témer que hi hagués necessitat d’ajornar els actes inaugurals, ja que els tendals que cobrien les llotges presidencials van quedar destrossats per la fúria del vent i l’abundància d’aigua caiguda. Però ja s’havia desplaçat molta gent, Sitges estava ple de gom a gom, i s’esperaven les autoritats i especialment el representant del Rei. De bon matí va arribar la banda del Batallón de Badajoz per donar concerts a les places públiques, que es van haver de suspendre.

A l’hora prevista, l’exprés procedent de Madrid es va aturar al baixador de Terramar, i descendí del tren S.A.R. Alfons de Borbon, acompanyat pel seu ajudant el Tinent Coronel Enrique Jurado, el governador civil general Losada amb els seus ajudants i el cap superior de policia, essent rebuts per les autoritats de Barcelona i Sitges, a més d’una gran multitud de públic. L’Infant va passar revista a la “Compañía Cazadores de Treviño”, amb banda de tambors i cornetes, i després d’aquest acte protocolari l’alcalde de Sitges senyor Isidor Cartró i Robert li va donar la benvinguda en nom del poble.

Entre les personalitats assistents hi havia el general Maximiliano Soler que portava la representació del Capità General de Catalunya amb els seus ajudants Martinà i Carranza, el Cap de l’Estat Major general Gil i Gil, l’ambaixadors d’Anglaterra, Mr. Howart acompanyat del cònsol Mr. Sarrell i el sots-cònsol Mr. Rogers, el d’Itàlia, Marqués de Pellucci (ambdós portaven la representació dels seus reis, els quals, junt 53

amb el sobirà espanyol, havien d’apadrinar l’autòdrom), el president accidental de l’Audiència de Barcelona senyor Martínez Jimeno, el Fiscal de S. M. senyor Sánchez del Olmo, el vicerector de la Universitat Dr. Fàbrega, el Vicari General del bisbat Dr. Parés en representació del Bisbe amb els ecònoms de Sitges i de Sant Pere de Ribes, el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona senyor Puigmartí en representació de l’alcalde, a qui acompanyaven els caps de protocol senyors Ribé i Martorell, el coronel de la Guàrdia Civil senyor del Valle, el comandant de marina de Tarragona senyor Teodoro Pous, el president del Consell d’Administració de l’Autòdrom, Joan Pich, el conseller-gerent i creador de l’obra, Francesc Armengol, els membres del comité senyors Salamanca, Ciudad i vescomte de Bahia Honda, el marquès de Lamadrid que representava al Reial Automòbil Club i Ruiz Ferry pel reial Aeri Club d’Espanya, l’enginyer en cap d’obres públiques senyor Sorribes, els enginyers de la Mancomunitat senyors Turell i Moreno, l’arquitecte Josep Mª Martino, el sotsagent de la companyia M.Z.A. senyor Pere Ballesca, amb el sots-director senyor Bahamonde, els cònsols d’Alemanya, Bèlgica, Bolívia, Colòmbia, Estats Units, Japó, Perú, Portugal, Suècia, Suïssa i moltes més personalitats.

Amb el cotxe del Capità General de Catalunya, S.A.R., el seu ajudant i l’alcalde es dirigiren al Park Hotel Terramar i després anaren a la Casa de la Vila per seguir al Cau Ferrat, on passaren molt de temps admirant les obres d’art que en Rusiñol hi tenia posades, i també al Palau de Maricel, invitat per Mr. Deering.

En finalitzar la pluja, la comitiva anà cap a l’Autòdrom Nacional, on els esperaven els comitès d’honor i executiu, així com els comissaris de carrera. Les autoritats passaren a situar-se a les llotges corresponents, entre els aplaudiments del públic que s’havia desplaçat per assistir a les competicions, i als acords de la “Marcha Real” interpretada per la banda del Regiment d’Alcàntara En un altar improvisat que presidia una preciosa talla barroca de Sant Cristòfol, patrò dels automobilistes, i que figurava a l’altar de Sant Jaume de l’església de Sant Pere de Ribes, es va celebrar la santa Missa que va oficiar el Vicari General de la Diòcesi Dr. Francesc Parés assistit pels ecònoms de Sant Pere de Ribes i Sitges.

Després de la cerimònia religiosa, es va procedir a la benedicció del circuit, que van apadrinar els ambaixadors d’Anglaterra i d’Itàlia en nom dels seus respectius reis, (tota vegada que eren les úniques nacions europees que tenien un autòdrom) i l’Infant en nom del Rei Alfons XIII. Aquesta benedicció es va fer des d’un vehicle on anava el clergat seguit pel cotxe de Fric Armangué en el qual viatjava l’Infant d’Espanya. En un altre cotxe, conduït pel senyor Joan Pich, anava el governador civil i els ambaixadors que varen apadrinar l’acte.

Seguidament es va iniciar la carrera, i a la llotja presidencial, es trobaven junt a l’Infant don Alfonso de Borbón, els alcaldes de Sitges i Sant Pere de Ribes, senyors Isidor Cartró i Josep Pascual. De tots els assistents el que més expectació va originar va ser l’ambaixador anglès que vestia de rigurosa etiqueta a la moda anglesa amb un barret de copa de color gris.

Finalitzada la cursa, S.A.R. va felicitar els organitzadors i participants, acomiadant-se de tots ells. Així com també es va acomiadar de les autoritats i personalitats que el varen acompanyar en aquella memorable jornada, per dirigir-se a Barcelona i amb l’exprés de la nit, tornar cap a Madrid molt satisfet de la festa El resultat de la cursa va ser el següent. Primer Alberto Divo amb “Sunbeam”, que va fer el recorregut en 2h. 48’ 8’’ 5/10 amb una mitjana de 142.800 km./h. Li van correspondre els següents trofeus: Copa del Rei, la de l’ambaixador d’Itàlia, la copa Omnia, la del RAC d’Espanya i la del Cercle del Liceu de Barcelona.

El segon va ser el Comte Zborowsky amb “Miller”, que va fer el recorregut en 2h. 48’ 58’’ 5/10, amb una mitjana de 142.16 km./h., a qui va correspondre la copa del RAC de Catalunya i un rellotge de precisió d’or.

En tercer lloc va quedar Carreras amb “Elizalde” que va fer el recorregut en 3 h. 26’ 55’’, amb una mitjana de 116 km./h., a qui va correspondre la copa de la Reial Associació de Caçadors i un rellotge d’argent.

54

Vista superior, plànol redactat per l’arquitecte Mestres Fossas del projecte d’Autòdrom Nacional amb diverses instal·lacions per a d’altres esports.

Dibuixos de les tribunes i llotges oficials de l’autòdrom, que figuraven en el projecte redactat per l’arquitecte Josep Mª Martino Arroyo

55

La “pelouse” on s’instal·laven els cotrxes particulars dels assistents a la part superior, i el públic que omplia el recinte el dia de la inauguració, a la part inferior

56

El vicari de la diòcesi acompanyat pel clergat de Sant Pere de Ribes i de Sitges en iniciar la benedicció de l’Autòdrom, i damunt d’un cotxe en fer el recorregut de la pista per a la benedicció

El senyor Joan Pich, president del Consell d’Administració, parlant amb el Governador Civil, en presència de l’Infant Alfons de Borbó, el dia de la inauguració

57

S. A. R. l’Infant de Borbó dins del cotxe conduït per Fric Armangué per donar la volta inaugural

També hi veiem els ambaixadors del Regne Unit i d’Itàlia, acompanyats pel governador civil de Barcelona, general Losada, fent el recorregut inaugural

Finalitzada la volta inaugural les autoritats ocupen la llotja presidencial i comencen les competicions

58

Cotxes participants preparats per a la sortida

Sortida de les motos en la carrera inaugural

El p霉blic el dia de la inauguraci贸

59

Els pilots Resta i Divo, en els seus “Talbot” preparats per a la carrera

Diversos moments d’una de les curses

60

Segueix la competici贸

61

Detall de la cursa des de diferents llocs de la pista

62

PanorĂ mica de la pista des de les tribunes amb el marcador al fons

Marcador de les proves amb el control de la prestigiosa marca “Zenith�

63

Els motoristes es preparen per a la cursa

64

Els motoristes en plena cursa

65

El quart va quedar Mora que va fer el recorregut en 3 h. 31’ 4’’ amb una mitjana de 113.750 km./h., a qui va correspondre el trofeu donat per l’ajuntament de Sant Pere de Ribes.

El vehicle pilotat per Dario Resta, un “Sunbeam”, que estava fent una brillant cursa, es va avariar i es va retirar de la cursa.

En la carrera de motocicletes, que es va celebrar el dia 29, hi van participar 17 corredors, i els resultats van ser els següents. En 350 cc. la carrera de 300 km. la va guanyar Mariani amb “Garelli” que va fer el recorregut en 3 h. 6’ 36’’ amb una velocitat mitjana de 96.500 km./h. i li va correspondre la copa Vintró.

En la categoria de 500 cc. el recorregut era de 350 km. Es varen inscriure 10 corredors i va resultar guanyador el francès Guillard amb “Peugeot”, que va fer el recorregut en 2 h. 46’ 31’’ 2/10, amb una mitjana de 126 km./h. i se li va adjudicar la copa Autòdrom Nacional.

En la categoria 1000 cc. i recorregut de 400 km., es va classificar en primer lloc Vidal en un temps de 3h, 38’ 10’’ i li va correspondre la copa del governador civil de Barcelona, i en segon lloc es va classificar Macaya en 3h, 49’ 24’’ a qui va correspondre un rellotje d’or. Tots dos van córrer amb motocicleta marca “Indian”.

Per al dia 1 de novembre estava prevista la cursa d’autocicles, pero una intensa i continuada pluja va obligar a suspendre-la fins a l’endemà.

A les vuit del matí d’aquest dia es va donar la sortida a la cursa d’autocicles de 1100 c.c. que s’havia suspès anteriorment pel temps, en el recorregut de 400 km. i van resultar guanyadors: 1r. Benoist sobre “Sunbeam” en 3h, 15’ 51’’. Mitjana 123.200 km/h 2n. Mateu sobre “Sunbeam” en 3h 15’ 7’’. Mitjana 123 km/h.

3r. Bueno sobre “Sunbeam” en 3h 15’ 39’’. Mitjana 122.500 km/h Al primer classificat va correspondre la copa donada per l’ajuntament de Sant Pere de Ribes. El triomf total en aquesta prova va ser per als cotxes “Sumbeam”.

Finalitzada aquesta carrera i en un altar improvisat es va celebrar la Santa Missa a fi que els participants i assistents que volguessin poguessin complir amb el precepte dominical. El celebrant de la cerimònia religiosa va ser el Vicari General Castrense Dr. Hipólito Fernández, assistit per l’ecònom de Sant Pere de Ribes mossèn Pere C. Solé.

A les dotze, prèvia una volta d’honor, les voiturettes varen iniciar la cursa més emocionant de les celebrades, essent el guanyador, després d’una forta lluita, el corredor Resta amb “Talbot”, que va invertir per a fer les 300 voltes, 4 h. 22’ 11’’. Va entrar en segon lloc amb tant sols una dècima de segon el corredor Divo, també amb “Talbot”, que va fer un temps de 4 h. 22’ 12’’. En tercera posició va entrar el Comte Zborowsky sobre “Aston Martin”, amb un temps de 4 h. 39’ 43’’ 5/10, i el quart lloc va correspondre a Nuvolari amb “Chiribiri” que va invertir en el recorregut 4 h. 45’ 35’’.

Es van atorgar altres trofeus a la resta de corredors de les diferents proves, que no enumerem per no allargar-nos massa.

Sitges, amb motiu d’aquesta inauguració, va vestir les millors gales i volgué obsequiar els participants, personalitats del món del motor, de les finances, de la política i també a tot el poble, amb grans festes.

L’ajuntament va llogar la banda del Regimiento de Badajoz la qual havia de fer els concerts el dia 28 al matí a la via pública, però, per motiu de la pluja, aquests es van celebrar a la societat Casino Prado. A la tarda quan parà de ploure, els concerts tingueren lloc a la Ribera i al Cap de la Vila.

La societat El Retiro, a més de sessions de cinematògraf, va organitzar un extraordinari ball que va ser amenitzat per la banda Regimiento de Almansa, el qual va resultar un gran èxit de públic.

Al Pavelló de Mar es van celebrar un seguit de balls en les vigílies dels dies festius i a la tarda dels mateixos. En la festivitat de Tot Sants es va celebrar la típica castanyada. Tots aquells balls varen ser amenitzats per l’orquestra Mozart, la qual, a més de les sessions de ballables, va donar uns concerts, en els quals va actuar com a pianista la senyoreta Maria Lluïsa Álvarez.

També a Terramar hi van haver balls, uns a càrrec de la banda Regimiento de Alcántara que ja havia interpretat alguna peça a l’autòdrom. Al darrer dia de la setmana en què es va inaugurar l’Autòdrom Nacional, es va instal·lar un envelat de gran luxe on va actuar una banda de Barcelona. A la nit al Park 66

Moment de la cursa de voiturettes

Durant la cursa del 20 de gener del 1925, al cotxe conduit per Feliu acompanyat pel mecà nic Bonet, li va sortir una roda, motiu pel qual es va estimbar, sortosament sense greus conseqßències.

67

Hotel tenia lloc un sopar amb ball a càrrec del sextet del mestre Montserrat, el qual també va interpretar algunes peces en el restaurant que l’Hotel Ritz va instal·lar dins el recinte de l’Autòdrom Nacional.

L’organització dels actes del primer dia, no va estar a l’altura de les circumstàncies degut a la pluja que va provocar un fort desconcert, però els altres dies va ser perfecta. Una gentada immensa va omplenar les graderies construïdes i van ser moltes les persones que es van haver de conformar a presenciar l’espectacle des d’altres indrets en no haver pogut obtenir entrades. També es va presentar un seriós problema, i era que els assistents foranis poguessin tenir un lloc per dormir, perquè a Sitges no hi havia tants hotels com per poder allotjar els que volien pernoctar, i per això es va demanar als veïns que disposessin d’alguna habitació ho comuniquessin a l’organització per poder-hi portar la gent que ho havia demanat.

Els serveis de telègrafs i telèfon que es varen instal·lar al mateix recinte varen funcionar correctament, malgrat la constant utilització d’aquests mitjans de comunicació per part de la premsa, i també de les pluges torrencials amb què la naturalesa va obsequiar aquests dies.

Com podem apreciar, les competicions que varen servir per inaugurar el primer Autòdrom d’Espanya varen ser espectaculars, tant per l’assistència d’autoritats i personalitats com pels milers d’afeccionats, pero en canvi la qüestió econòmica no gaudia de bona salud, perquè el capital aportat pels iniciadors i el resultat de la posterior venda d’accions, no arribaven a cobrir les despeses, ja que el cost real de les obres va resultar superior al previst.

Un altre problema va sorgir entre les administracions municipals de Sitges i Sant Pere de Ribes, que ja des dels inicis de les obres es van enfrontar, perquè en els diaris sempre que es parlava de l’Autòdrom el denominaven com el de Sitges, i en canvi pertanyia a Ribes. Això es comprensible, ja que Sitges ja s’havia fet un nom i tenia unes infraestructures que no tenia Ribes, i per tant mereixia més confiança per divulgar l’autòdrom. Aquest va ser motiu de polèmica amb enèrgiques protestes de l’ajuntament ribetà al gerent de l’autòdrom i a l’alcalde de Sitges. Els interpel·lats varen contestar que ells tenien plena consciència que l’autòdrom pertanyia al terme de Ribes i no havien facilitat a cap mitjà de comunicació que fos en terme sitgetà.

Aquest enfrontament va adquirir certa virulència quan va ser l’hora de percebre l’import dels impostos que gravaven les entrades als espectacles que es celebraven a l’autòdrom. Sitges considerava que havia d’estar preparat per la gentada que acudia als espectacles i això li comportava unes despeses, pero el de Ribes manifestava, i amb raó, que estava en el seu terme i li corresponia cobrar-los ell.

L’empresa organitzadora va acabar dipositant els imports dels impostos en litigi a la delegació d’hisenda de Barcelona, a fi que ho paguessin a qui consideressin que tenia dret a cobrar-ho. El servei del Timbre va fer un aforament de l’Autòdrom en tot allò que estava subjecte al pagament d’una entrada. L’aforament practicat oficialment, va donar el següent resultat: 870 seients de tribuna 97 llotges 350 entrades 7.000 de preferència 2.000 generals Els impostos objecte de la discussió eren el 10% del Timbre de l’Estat i el 5% per a la junta local de Protecció de la Infància.

A primers de desembre del 1924 es va reunir l’assemblea d’accionistes on es trobaven la majoria que tenien dret a ser-hi. Un dels temes més importants era estudiar les ofertes rebudes de diverses entitats esportives barcelonines que oferien la quantitat de 50.000 pessetes cada any. A canvi s’organitzarien curses i espectacles a càrrec seu, i un cop pagades les despeses de cada acte, els beneficis serien per als que es comprometien al pagament de la quantitat establerta cada any. Hi estaven molt interessats els de la Penya Rhin i el Reial Club Automobilista a més d’altres importants societats.

Les primeres d’aquestes festes es van celebrar al gener del 1925, organitzades per la Penya Rhin i en aquesta prova es va presentar per primera vegada la marca Bugatti. A més la pròpia Penya va presentar la secció Pur-Sang. Molt de públic va assistir a aquestes competicions, la qual cosa va fer concebre 68

esperances que tal volta l’autòdrom podria resorgir amb tot esplendor.

El dia 20 de gener de 1925 el Club Velocipédico Sabadell, va organitzar una carrera de 160 km., que representava 80 voltes al circuit. Aquell esdeveniment va ser molt ben acollit per tots els mitjans de comunicació. També els serveis ferroviaris d’MZA, van disposar que dos trens que sortien de Barcelona i tenien l’arribada a Sitges abans de la cursa s’aturessin al baixador de Terramar, i també que un dels procedents de Vilanova, un cop acabada la cursa, pogués recollir al mateix lloc a les persones que anessin en direcció a Barcelona.

Malgrat enregistrar una bona entrada de públic, degut a la grandiositat de les tribuna i graderies, donava la impressió de poca gent.

Un accident, sortosament sense conseqüències greus, es va produir quan l’Hispano Suiza, en la volta 17, va sortir de la pista en perdre una roda. El pilot senyor Feliu i el mecànic senyor Bonet que l’acompanyava, varen ser expulsats del vehicle i varen ser atesos al mateix dispensari instal·lat a l’autòdrom.

Aquest accident va restar emoció a la prova, ja que era un dels favorits per guanyar-la. La classificació final va ser la següent: 1r. “Buick” conduït per Farell, 2n. “Diatto” conduït per Escofet, i 3r. “Studebacker” conduït per Drapero. La volta mes ràpida la va fer el guanyador a una velocitat de 129.800 km./h.

Al 18 de maig del 1925 el Reial Moto Club de Catalunya, va organitzar el campionat d’Espanya “Gran Premio de Motocicletas”. Es va fixar en sis els finalistes d’aquest gran premi, que serien els guanyadors del mateix nombre de proves que dies abans se celebrarien.

Es va fixar la mitjana de velocitat per als vehicles segons la cilindrada, tal com segueix: Categoria 250 cc. a 85 km./h Categoria 350 cc. a 95 km./h Categoria 500 cc. a 100 km./h Categoria 1000 cc. a 150 km./h L’entusiasme per aquesta competició anava en augment, ja què, a més de l’interès esportiu, s’havia anunciat que seria el propi rei Alfons XIII qui donaria la sortida, tota vegada que es trobava a Barcelona.

Dies abans, l’exprés que portava la família reial a Barcelona, va aminorar la marxa en passar per davant del baixador de Terramar, moment en què es varen disparar uns focs artificials japonesos dels quals es desprenien banderetes espanyoles.

En tenir la conformitat que el Rei i l’augusta família es desplaçarien a Sitges per assistir al campionat de motocicletes, l’alcalde senyor Josep Cordero i Álvarez va adreçar una proclama als sitgetans perquè engalanessin els balcons i finestres amb domassos per donar una rebuda digna a la família reial.

L’alcalde, malgrat haver preparat tota la festa, va haver de ser internat en una clínica de Barcelona per una important i greu dolència, i va rebre el Rei en nom de l’ajuntament el primer tinent d’alcalde senyor Josep Vidal i Vidal, que estava en funcions d’alcalde.

El lloc a per rebre el seguici reial era la carretera en el tram comprès entre els carrers Francesc Gumà i les Ànimes. Allà es va concentrar el sometén amb bandera per rendir honors al rei, amb el seu caporal Joaquim de Querol.

Amb l’alcalde hi havia el diputat de la Mancomunitat senyor Joan Grau a més de les autoritats militars, civils, religioses i judicials de la vila, junt amb altres personalitats i molts sitgetans que volien homenatjar el monarca espanyol.

Per motius de caràcter oficial el desplaçament del rei a Sitges per a assistir a l’autòdrom, es demorava considerablement, i des del palau reial de Barcelona, van telefonar que es donés començament a la prova encara que no hagués arribat.

Una hora abans, al lloc fixat per rebre la comitiva reial, va arribar el president del govern Miguel Primo de Rivera, el qual va confirmar el retard del Rei i família. Passades les dotze, va arribar el rei Alfons XIII acompanyat del Príncep d’Astúries, el Marqués de Torrecillas, majordom major de palau, el cap militar de la Casa del Rei senyor Milans del Bosch, l’ajudant del rei senyor Elizalde, el metge de palau Dr. Alabern, el Duc d’Alba, el Duc de Fernan Nuñez, i altres personalitats.

El rei va passar revista al sometén i després l’alcalde en funcions senyor Vidal li va donar la benvingu69

S. M. Alfons XIII i altes personalitats a la llotja presidencial, seguint la competició.

I en un descans quan se’ls va oferir una copa de xampanya

Ignasi Macaya amb “Indian” guanyador de la cursa de motos de 1000 cc.

70

Llotja reial amb la presència de S. M. Alfons XIII

El pĂşblic a les tribunes i a peu de pista presenciant una cursa de cotxes de 1500 cc

71

Vista de la pista en plena cursa (pĂşblic general, tribunes i llotges), des de la finestra de la casa del segle XVI

72

Tres moments de la cursa celebrada el 18 de maig en presència de S. M. Alfons XIII i el corredor Mariani guanyador de la prova amb 350 cc.

73

Els cotxes en plena competici贸.

Es pot apreciar en la pista les peces de ciment amb qu猫 es van construir

74

da explicant l’absència de l’alcalde, mentre el públic assistent l’aclamava amb entusiasme. El senyor Rafael Llopart i Vidaud va oferir-li un gran pom de clavells que cultivava a la seva finca del Floreal.

Seguidament la comitiva es va dirigir a l’autòdrom i, en arribar-hi, la banda militar del regiment de Badajoz, va interpretar la “Marcha Real”. Entre ovacions dels espectadors, la comitiva oficial es va adreçar a la llotja reial degudament acondicionada pels jardiners senyors Simó i Robert.

Junt a la família reial van ocupar llocs destacats a la llotja, el Capità General de Catalunya general Emilio Barrera, el Governador Militar Francisco Mercader, el Governador Civil Carlos de Losada, els alcaldes de Sant Pere de Ribes i de Sitges, el senyor Francesc Armengol, Gerent del consell d’administració de l’autòdrom, entre d’altres.

La reial família va seguir amb tot entusiasme el desenvolupament de la prova i a l’hora del dinar ho varen fer en els jardins nomenats Los Naranjos, on va servir un dinar l’Horchateria Valenciana que va oferir el consell d’administració de l’Autòdrom Nacional. El menu va consistir en els següents plats: ous, salmó i llagostins, costelles de cabrit, verdures, pollastre, gelat, maduixes amb chantilly, fruites del temps, vins de diverses marques, cafè, licors i havans. Aquest àpat va ser del gust dels comensals, com ho demostra que molts repetissin algunes de les diverses especialitats que varen servir.

El rei volgué conèixer les dependències de l’autòdrom, especialment la destinada a clínica a càrrec dels doctors Corachan, Benaprès i Miret, i en va fer grans elogis, tornant després a la llotja reial per donar la sortida als inscrits a la cursa de voiturettes.

Els compromisos que la reial família tenia a Barcelona, va motivar que abandonés l’Autòdrom, però va acceptar la invitació de l’alcalde en funcions senyor Vidal per visitar Terramar, el passeig Marítim i l’extensa platja de fina sorra. També es va preparar una visita per l’interior del poble, seguint l’itinerari següent: del passeig de la Ribera, va pujar pel carrer de Bonaire, Parellades, plaça del Marqués de Montroig (avui Cap de la Vila), Jesús, Francesc Gumà fins a la carretera per retornar a la ciutat Comtal. En passar per Vallcarca els treballadors de la fàbrica de ciment, amb el senyor Josep Fradera i Camps, varen victorejar la comitiva reial.

El resultat d’aquest “Gran Premio de Motocicletas”, va ser el següent: Categoria 250 cc.

1r. Manuel Cantó amb “Velocette”, 150 voltes amb 3 h. 43’ 47’’ 4/10, a 80.434 km./h.

2n. Ricardo Escalé amb “B.S.A.” 140 voltes amb 4 h.26’ 54’’.

Categoria 350 cc.

1r. Isacco Mariani amb “Garelli”, 175 voltes amb 4 h. 24’ 8’’ a 79.505 km./h.

2n. Antonio Alà amb “Douglas”, 112 voltes amb 4 h. 25’ 48’’ 8/10.

Categoria 500 cc.

1r. Achile Varzi amb “Norton”, 200 voltes amb 3 h. 4’ 23’’ 6/10 a 111.943 Km./h.

2n. Baltasar Santos amb “Douglas”, 200 voltes amb 3 h. 46’ 25’’ 3r. Enric V. Spencer amb “Douglas”, 200 voltes amb 4 h. 19’ 45’’ 6/10 Categoria 1000 cc.

1r. Ignacio Macaya amb “Indian”, 200 voltes amb 3 h. 24’ 40’’ a 117.263 km./h.

En autocicles el resultat va ser: Categoria 750 cc.

1r. Riu amb “Storm”, 50 voltes amb 1 h.0’ 50’’ 2/10 a 98.630 km./h.

Categoria 1100 c.c.

1r. Peynado Gonzalez amb “Rally”, 50 voltes, 56’ 36’’ 8/10 a 106 km./h.

2n. Ramon Serra amb “Rally”, 50 voltes, 1h. 12’ 14’’ a 83.064 km./h.

3r. Arderius amb “Senechal”, 50 voltes amb 1 h. 13’ 2’’ 4t. Ricardo Balletbó amb “Derby”, 25 voltes amb1 h. 12’ 28’’ L’organització va ser perfecta i els participants i espectadors que hi varen assistir varen quedar gratament impressionats, desitjant que es repetissin proves com les celebrades.

Després d’aquesta cursa i amb la finalitat que l’assiduïtat del públic a l’autòdrom no es refredés, els pres75

tigiosos motoristes Macaya, Vidal i Orús, varen organitzar unes carreres de motos, i tot i no essent oficials eren molts els corredors que hi participaven i molt el públic que seguia fidel a aquest esport del motor en un circuit que era el primer d’Espanya.

A finals d’agost del 1925, un grup de directius de la Penya Rhin amb el seu president Joaquim Molins, varen fer una visita a l’Autòdrom Nacional per conèixer amb més detall, totes les dependències, atès que junt amb el RACC s’havien compromés a organitzar les properes actuacions.

Varen descobrir algunes deficiències, que es van corregir. També varen anunciar properes actuacions per al mes de setembre següent, amb competicions ciclistes per iniciar una nova temporada. En aquestes competicions s’esperava la presència dels més importants ciclistes de l’època, espanyols i francesos. El programa es clouria amb una cursa de velomotors, motos i cotxes petits.

A fi de donar facilitats al públic, es va acordar posar a la venda unes targetes al preu de 50 pessetes, que donarien dret a entrada i seient a totes les competicions que es celebressin durant tot l’any. També es van determinar uns abonaments per a les empreses venedores de cotxes i els clients que en comprar-los els poguessin provar dins del recinte.

La Penya Rhin i el RACC, fidels al compromís adquirit en el seu dia, tenien interès que a l’autòdrom es tornessin a viure dies d’esplendor i per això varen organitzar una cursa que denominaren “Jornada dels 10 km.”, tota vegada que totes les proves que se celebrarien tindrien aquesta distància. Aquestes proves s’havien fixat per a l’11 d’octubre.

Però la pluja era un dels elements que més es posava en contra del nostre autòdrom, perquè aquell dia un fort aiguat va obligar a ajornar les proves fins al proper diumenge. Es curiós l’esperit religiós de la gent que participava en aquestes competicions, ja que trobem a les cròniques d’aquells temps, que s’organitzaven misses a l’ermita del Vinyet per la seva proximitat al lloc de la competició, i també dintre del mateix recinte com a missa de campanya.

Durant aquells dies d’ajornament, els periodistes esportius estrangers que havien vingut, varen aprofitar el viatge per conèixer la nostra vila i amb tot detall les instal·lacions de l’autòdrom. Després, el senyor Canestrino de la Gazetta dello Sport de Milà i el senyor Brinda del Corriere della Sera, varen prestigiar en els seus respectius mitjans d’informació els encants de Sitges i les seves instal·lacions esportives, que varen trobar inmillorables.

Per fi, el 18 d’octubre de 1925, amb el permís de la pluja, es va poder celebrar aquesta “Jornada de los 10 km.” Estaven inscrits 92 corredors entre els quals figuraven els sitgetans Joan Gené i Recasens (conegut a la vila pel “noi de cal Carreter”) i Antoni Hervàs, (mecànic de l’empresa Manufactures Termes Junyent) els quals participaven en nou proves. També estava inscrit per fer una exhibició, el famós corredor Fernando de Vizcaya sobre “Bugatti”.

Com a espectadors de luxe hi eren presents el Capità General de Catalunya i l’alcalde de Barcelona.

La jornada esportiva va ser un gran èxit, i s’exhauriren les localitats i s’ompliren els hotels i restaurants de la vila. El resultat de les proves va ser el següent: Carrera de velomotors 150 cc. (lliure) Medalla i primer premi per Alegre. Segon amb medalla per Simó.

Carrera de motos 175 cc. (Lliure) Medalla i primer premi per M. Garcia, i el segon amb medalla pel sitgetà Joan Gené.

Carrera de motos 350 cc. (Turisme) Medalla i primer premi per Atserà i el segon amb medalla per Gimbal.

Carrera de motos de 350 cc. (Lliure) Primer premi, copa “Llardent” per Sánchez, i el segon amb medalla per Bala.

Carrera 500 cc. (Lliure) Medalla primer premi i copa “Molins” per Sánchez, i segon amb medalla per Bala.

Carrera de Sidecars fins a 1000 cc. (Lliure) Primer premi amb medalla per Uetam i segon amb medalla per M. Ll. U. Tots els corredors classificats en primer lloc tenien a mes, un premi en metàl·lic de cinquanta pessetes.

76

Carrera d’autocicles de 750 cc. i 1100 cc.(lliure) Primer premi amb vehicle de 1100 cc. per Balletbó que es va adjudicar la copa del RACC i 100 pessetes.

Segon premi amb medalla d’aquesta cilindrada, per Puntí.

Carrera d’autocicles de 750 cc.

Primer premi per Palazón, que es va adjudicar la copa del RACC i 100 pessetes.

Segon premi amb medalla de la mateixa cilindrada per Garriga.

La darrera prova va ser una carrera de motos gran handicap final, en la qual podien prendre part tots els que havien participat en les anteriors proves, va resultar molt interessant, i el guanyador de la mateixa va ser el sitgetà Joan Gené (“noi de cal Carreter”) a qui va correspondre el premi de 75 pessetes. Sánchez va conseguir el segon lloc amb un premi de 50 pessetes, Bala va ocupar el tercer lloc amb un premi de 25 pessetes i el també sitgetà Antoni Hervàs, va entrar en quart lloc i li va correspondre un premi de 25 pessetes.

Em plau reproduir una deficient foto, en la qual es pot apreciar en Joan Gené, damunt d’ella, i un fill seu al sidecar. Era tan antiquada aquesta moto, que havia de portar una ampolla amb oli per poder lubricar els punts necessaris per poder circular.

L’èxit d’aquesta jornada va fer concebre als organitzadors grans esperances que la recuperació de l’autòdrom no era una possibilitat dubtosa, sinó una realitat efectiva. Per això van preparar una nova edició d’aquesta competició per a finals de novembre.

L’entusiasme dels afeccionats a les competicions esportives motoritzades van acudir a l’Autòdrom per realitzar les proves oficials d’entrenament, malgrat la pluja que durant diversos dies va caure per la comarca, molt beneficiosa per l’agricultura però perjudicial per a les proves dels vehicles.

Arribat el 22 de novembre va lluir un sol radiant i es van celebrar les proves programades.

La primera d’elles per a velomotors de 150 cc. i motos de 175 cc., es va celebrar conjuntament, essent el guanyador en la primera cubicació Simó mentre que en la segona el guanyador va ser Sourdot.

La segona prova era per a motos de 350 cc. dividida en dues sèries. La primera consistia en una sola volta a la pista, que va guanyar Uetam, i la segona sèrie en un recorregut de 20 km. que la va guanyar Sánchez a qui va correspondre la copa “Hereu Català”.

La tercera prova per a motos de 500 cc., dividida també en dues sèries com l’anterior, va tenir com a guanyador, de totes dues, Macaya, a qui va correspondre la copa “Penya Rhin”.

La quarta prova va ser per “cyclears” i “voiturettes” de 750 cc. amb un recorregut de 30 km. i va resultar guanyador J.M. Planàs amb “cyclears” a qui va correspondre la copa “Autòdrom”.

La quinta prova, amb la mateixa classe de vehicles pero de cilindrada 1100 cc,. amb recorregut de 30 77

km., també la va guanyar J.M. Planàs.

La sexta prova per a cotxes de 1500 cc. i amb un recorregut de 30 km. la va guanyar Salisachs, a qui va correspondre la copa “Lamadrid”, i la darrera prova per exhibició i intent de batre rècords en pista la va guanyar Bertran a una velocitat de 135.849 km./h., i es va adjudicar la copa del “RACC”.

Novament el RACC i la Penya Rhin va organitzar un festival el 31 de gener del 1926, i va enregistrar una notable afluència de públic. Es van celebrar set proves, segons les categories dels vehicles.

En la primera per a velomotors de 150 cc., van participar set corredors i es van classificar: 1r. Simó, 2n.

Alegre, 3r. Ferraz i 4t. Noguera.

En la segona, amb un recorregut de 10 milles per a motos de 350 cc., van participar 10 corredors, i els guanyadors van ser, 1r. Sprinter, 2n. Jover, 3r. Faura i 4t. Atserà.

En la tercera, d’igual recorregut per sidecars, varen classificar-se 1r. Macaya, 2n. Jover.

En la quarta del mateix recorregut de 10 milles per a motos fins a 500 cc., van resultar guanyadors els mateixos de la prova anterior: Macaya primer i Jover segon.

La quinta prova va ser per a cotxes de turisme amb una velocitat de 100 km./h. i un recorregut de 30 km. El guanyador va ser Bofill, seguit en segon lloc per Pujol.

La sexta prova, per a cotxes de carrera a 100 km./h. amb un recorregut de 30 km., la va guanyar Drago amb un vehicle de 2000 cc. i va entrar segon Bertran pilotant un cotxe de 1500 cc..

La darrera prova va ser per equips i consistia en 16 km. de pista, i la va guanyar l’equip “groc” integrat pels corredors Alegre, Faura, Jover i Vizcaya, i el segon classificat va ser l’equip “vermell” integrat per Simó, Bala, Macaya i Bertran.

Els organitzadors seguien entusiasmats pels èxits que assolien en les competicions que organitzaven, i desitjaven que tornessin els dies de glòria de les jornades inaugurals, si bé eren poques les autoritats i personalitats que hi assistien.

L’anunci de noves proves per al mes de maig següent va despertar gran entusiasme entre els afeccionats.

La festa tenia quatre parts, i en fer-se pública la convocatòria s’havien d’inscriure els que volguessin participar-hi. En pocs dies passaven de 30 els inscrits per a les diverses categories, malgrat que la propaganda va ser mal distribuïda.

La companyia de ferrocarrils MZA, a cada festival automobilista de l’Autòdrom, determinava un nombre de trens que tinguessin parada al baixador de Terramar a fi de facilitar el desplaçament de les persones que volien assistir-hi i no disposaven de vehicle propi.

Es va fer una prova prèvia a les competicions i es varen classificar els corredors Simó, Sanahuja i Noguera, tots ells amb velomotors de 150 cc. En la prova “Gentlemen” juniors per a motos, la de 250 cc. la va guanyar Barba. En la de 350 cc. el guanyador va ser Pascual i la de 500 cc. va tornar a guanyar-la Barba.

El gran premi motociclista de primavera va originar una espectacular i forta lluita entre els corredors Macaya i Sprinter, resultant guanyador el primer. A la prova “100 per hora”, van prendre la sortida 9 corredors i va resultar guanyador de la prova Fernando de Vizcaya.

El “match” entre els grans corredors Simó i Chown, es va resoldre a favor del segon.

El 26 de setembre del 1926, la Penya Rhin va organitzar una prova en la qual va participar el “Club de los 100 por hora”, i de la què va resultar guanyador Calvet amb “Willys Knight”, classificant-se segon Rameso amb un “Ciriano”.

La prova dels 500 cc. va ser guanyada per Joaquim Vidal, a qui es va lliurar la copa Basté, i en segon lloc va entrar Macaya. Tos dos corredors van fer la cursa sobre “Norton”. En la classe 350 cc. va entrar primer, adjudicant-se la copa Ajuntament, Andreu amb “Rez Acné”, i en segon lloc va entrar Star amb “Alpha”. De la classe 250 cc. va resultar guanyador Mascarell amb “Mont Goyon”, a qui es va lliurar la copa del Pavelló de Mar. La nota simpàtica d’aquest festival va ser l’arribada a l’Autòdrom del prestigiós mecànic Pablo Rada en un avió de la Lliga Aeronàutica de Catalunya, que va pilotar en Canudes que ja havia estat al circuit. Rada, després de ser calurosament ovacionat, va acceptar acompanyar el corredor de Vizcaya a donar diverses 78

voltes per la pista en les quals va arribar als 150 km./h..

A primers de desembre del 1926, una vegada més l’autòdrom va vestir les millors gales, enregistrant un ple total d’afeccionats al motor, atrets per les diverses proves previstes en el “Premio Sitges”. Automòbils, motos i sidecars, es comptaven per desenes. I també va acudir-hi una munió d’autocars. Els trens que tenien anunciada parada al baixador de Terramar arribaven plens de públic. Moltes famílies sitgetanes o que tenien vivenda estiuenca a la nostra vila també hi varen acudir. Una vegada més es va instal·lar un altaveu “Gaumont”, per mitjà del qual es tenia informat el nombrós públic de la situació dels competidors a cada instant, i el resultat final de les proves va ser el següent: Classificacions del “Premio Sitges”: Classe 750 cc. amb un recorregut de 100 km.

1r. Calvet amb “Austin” que va invertir un temps de 52’ 41’’ a 113.650 km./h.

2n. Sirvent, també amb “Austin” en un temps de 53’ 07’’.

Classe 1100 amb recorregut de 100 km.

1r. Soler amb “Amílcar”, en un temps de 50’ 43’’ a 118.304 km./h.

2n. Leblanc amb “Salmson”, en un temps de 51’ 23’’.

3r. Srta. Patrocinia Benito amb “Amílcar”, en 51’ 46’’.

La prova de viratges es va celebrar en tres sèries. En la primera van prendre la sortida escalonada Bertrand, Fernando de Vizcaya, els dos amb “Bugatti” 1500 cc., i Salisachs amb “Bugatti” 2000 cc., classificant-se per ordre d’arribada: Bertrand amb 3 punts, Salisachs amb 2 punts i de Vizcaya amb 1 punt. A la segona varen prendre la sortida els mateixos corredors amb els mateixos vehicles, essent l’ordre d’arribada Salisachs amb 6 punts de Vizcaya amb 4 punts i Bertrand amb 2 punts. A la tercera van repetir els mateixos corredors i vehicles amb el següent resultat per ordre d’arribada: de Vizcaya amb 9 punts, Salisachs amb 6 punts i Bertrand amb 3 punts.

El resultat definitiu de la prova, sumada la puntuació aconseguida per cada corredor, va ser el següent: de Vizcaya i Salisachs, ex-equo amb 14 punts, i Bertrand amb 8 punts.

Per a més al·licients per als corredors es va celebrar una prova en la qual es disputava la copa “Ferrer Portals”, que es va adjudicar a Vicente Naure per haver realitzat les cinc darreres voltes de la cursa a una mitjana de 130 km./h. i amb un resultat total a 133.300 km./h.

Pel que fa a la prova “Castilla-Cataluña” en la categoria de 250 cc., amb un recorregut de 110 km., va arribar primer J. Fusté amb “Rex-Acmé”, en 1 h. 7’ 11’’, a una mitjana de 98.500 km./h. El segon va ser G. Rey amb “Alpha” en 1h. 12’ 59’’.

En la categoria de 350 cc. i un recorregut de 122 km. va arribar primer, “Relós” (Soler era el seu nom) amb “A.J.S.” en 1h. 1’ 20’’ a una mitjana de 119.200 km./h., i segon va arribar J. Sánchez amb “Rudge”, que va invertir 1h. 4’ 8’’.

En la categoria de 500 cc., i amb un recorregut de 130 km., va resultar guanyador Ignasi Macaya amb “Norton”, que va realitzar el recorregut en un temps d’1h 3’ 17’’, a una mitjana de 123.200 km./h., i en segon lloc B. Santos amb “Douglas” en un temps dí1h. 12í 59íí La classificació general individual va quedar com segueix: 1r. “Relos” (Soler) sobre “A.J.S”, 2n.

Macaya sobre “Norton”, i 3r. Sánchez sobre “Rudge”. La classificació col·lectiva del match “CastillaCataluña” va ser com segueix: primer Catalunya amb 7 punts, i segon Castilla amb 10 punts.

La composició dels equips que varen participar en el match “Castilla-Cataluña”, va ser el següent. Per l’equip de Catalunya: 6 inscrits a la clase 250 cc. que son I.L. (Alpha), Laguna (Mont-Goyon), Mascarell (Motosacoche), Rey (Alpha), Ferraz (Mont-Gayon) i Fusté (Rex-Acmé). Els cinc inscrits a la classe 350 cc. varen ser Andreu (Rex.Acmé), XX (Rudge), Gamsorges (Mont-Gayon), “Relós” (A.J.S) i Smith (Alpha). Els inscrits a la classe de 500 cc. van ser: Carné (Motosacoche), Macaya (Norton), Noure (Douglas), Bigorra (Norton) i Vidal (Norton).

L’equip de Castella estava format per menys corredors: a la classe 250 cc. 1 inscrit que va ser Cantó (Velocette), 1 a la classe 350 cc. que va ser Alafont (Velocette) i 3 a la classe de 500 cc. que van ser Santos, 79

González i Sagrario, els tres amb “Douglas”.

Després d’aquestes proves, hi va haver uns mesos d’inactivitat a l’Autòdrom, però en arribar la primavera del 1927, Penya Rhin, entitat que lluitava per mantenir el prestigi del nostre Autòdrom, va anunciar unes competicions per a motos de cilindrada 250, 350 i 500 cc. que titularia “Gran Premi Motorista Penya Rhin”.

Moltes de les proves a celebrar al circuit es veieren ajornades pel règim de pluges, i així les que s’havien de celebrar el 27 de març tingueren lloc el 10 d’abril del 1927.

Els participants en aquesta competició, per distingir els d’una cilindrada dels de l’altra, portaven un dorsal de diferent color. En els participants en la prova de 250 cc., que tenia un recorregut de 40 km., el dorsal era de color verd amb el número blanc. En aquesta prova s’admetien motos de 175 cc., amb una classificació especial per a aquesta cilindrada.

Els de la prova de 350 cc., amb un recorregut de 80 km., portaven el dorsal de color blau amb el número blanc, mentre que en els de 500 cc. amb un recorregut de 100 km. el dorsal era vermell amb els números blancs.

El guanyador absolut d’aquest “Gran Premi Penya Rhin” va ser el madrileny Vicente Naure, amb una “Douglas”, fent el recorregut a una velocitat de 134.609 km./h. També en aquesta jornada s’havia organitzat una competició per a vehicles de 550, 750, 1100, 1500 i superior a aquesta darrera cilindrada.

En la competició pel premi “Copa Primavera” va resultar guanyador absolut el pilot català P. Soler amb un “Amílcar” a una velocitat de 125.502 km./h.

El públic va demostrar una vegada més el seu gran entusiasme per aquestes competicions omplint les graderies i aplaudint els herois del motor que competien en el nostre autòdrom, però això no impedia que els problemes econòmics de la societat Autòdrom Nacional, S.A. existissin i s’anessin agreujant, fins a prohibir-se utilitzar de nou el nostre circuit.

Davant d’aquest problema i a fi que l’afecció als esports del motor no decaigués, la Penya Rhin va organitzar el novembre del 1928 una cursa de motos als sectors de Vinyet i Terramar de Sitges. El propi president de la Penya, senyor Joaquim Molins, va exposar el tema a l’alcalde Pau Barrabeitg, al qual va incloura en el comité d’honor. L’ajuntament sitgetà va donar la seva conformitat i va oferir una preciosa copa com a trofeu per al guanyador.

El Consell d’Administració de l’entitat, es va reunir amb els creditors acreedors i els va demanar un ajornament per al pagament dels deutes, pregant que es permetés organitzar altres proves, que tal volta podrien ser la salvació econòmica de l’entitat. Aquesta reunió es celebrava poc abans del Nadal del 1928.

Els creditors, amb un gest de bona voluntat, van acceptar que es pogués celebrar el “II Premi Primavera”, el qual va tenir lloc a finals d’abril del 1929.

Consistia aquesta competició en tres curses. La primera reservada a motos de 250 cc. amb un recorregut de 30 km. Com en l’anterior ocasió, també s’admetien les de 175 cc. amb una classificació independent.

Una segona prova de 50 km., era per a motos de 350 cc. i la darrera per a motos de 500 cc. amb un recorregut de 100 km. Junt amb el premi “Primavera”, es va atorgar també el “Premi Sitges”, reservat a vehicles fins a 1100 cc., amb un recorregut de 80 km.

Les proves que es celebraven a l’Autòdrom Nacional, eren considerades modèl·liques pel que fa a l’organització. Així no és extrany que en aquesta ocasió, malgrat haver-se conegut el mal moment econòmic que passaven els organitzadors, hi assistissin els millors corredors de l’època. Entre ells, cal destacar el guanyador d’anteriors proves, el pilot madrileny Vicente Naure.

Un fet lamentable es va produir durant les proves d’entrenament, perquè el corredor Miquel Soler Pantaleoni va sentir un soroll al motor i això el va distreure unes dècimes de segon. Però a la velocitat a què anava es va desviar de la trajectòria, i en perdre el control va ser despedit del vehicle, fracturant-se una cama. Va ser atès per al doctor Benaprès, metge sitgetà responsable junt amb el doctor Corachan, i el doctort Miret de Ribes, del dispensari instal·lat dins el recinte del mateix autòdrom, i després de la cura d’urgència va ser traslladat a una clínica de Barcelona.

El 26 d’abril del 1929, va ser el dia escollit per a celebrar l’esdeveniment esmentat, “II Premio 80

Primavera”, i com si existís una maledicció, també va despertar el dia plujós, pero sortosament a mida que les hores passaven, la pluja anava deixant pas a llambregades de sol que van permetre poder celebrar totes les proves tal com estaven previstes. El públic no es va espantar pel temps i va omplir de nou l’autòdrom, donant així mostres d’adhesió als organitzadors.

La primera prova estava destinada a màquines de 175 i 250 cc. Pel que fa als 175 cc.

Guanyador M. Pons amb “A.D.K.” que va invertir 18’ 6’’ 6/10, Segon classificat F. Aranda amb “Ravat”, invertint 18’ 12’’ 6/10.

En la categoria dels 250 cc.

Guanyador E. Pérez amb “Guzzi” en 15’ 11’’ 4/10, Segon va ser I. Faura amb “New-Map” en 15’ 33’’.

Classificació especial per a no experts en aquesta categoria: Guanyador M. Catalan amb “James” invertint 21’ 30’’.

La segona prova va ser celebrada per a vehicles de 350 cc., a la qual van participar els corredors Naure amb “Velocette”, Gavaldà amb “Automoto” i Stayer amb “New-Imperial”. En el cas del prestigiós corredor que tantes proves havia guanyat en aquest circuit, Naure, quan ja s’havia col·locat al davant de la cursa, les rodes li van relliscar i es va estrellar a la peralta de ponent, sortosament sense conseqüències irreparables ni greus. El guanyador va ser J. Gavaldà que va fer el recorregut de 50 km. en 25’ 43’’ 4/10.

Amb motos de 500 cc. va guanyar Faura sobre “Rudge” en 43’ 30’’ seguit de F. Richart sobre “Motosacoche” en 45’ 44’’ 4/10. Aquesta prova va resultar deslluïda perquè els prestigiosos corredors, el català Joaquim Vidal i el madrileny Vicente Naure, no hi van participar per haver-se accidentat en proves anteriors. La classificació especial “No experts” la va guanyar Patinette sobre “Norton” en 46’ 24’’.

Pel que fa el “Criterium de l’Hora” per a vehicles comercials, s’hi va classificar en primer lloc Cortaza amb “Gardner”, que va fer una mitjana de 123.957 km./h. i en segon lloc F. de Vizcaya amb “Bugatti” que va fer 121.920 Km./h. de mitjana La carrera lliure de cotxes per a poder ingressar al “Club dels 100 per Hora”, la va guanyar G. Oliveras de la Riva amb “Bugatti” en un temps de 139.880 km./h., seguit de L. Anglí sobre “Horch” en un temps de 129.703 km./h.

La prova per a vehicles de 1100 cc. la va guanyar F. Echevarne sobre “A.M.” fent el recorregut a la velocitat de 92 km./h.

Sorgeixen nous problemes que impedeixen utilitzar el circuit, i la Penya Rhin, amb l’afany que no decaigués l’afecció a les curses, torna de nou a utilitzar els circuits de Vinyet i Terramar de Sitges per a celebrar una nova cursa, el setembre del 1929, que es autoritzada per l’ajuntament el qual dóna un valuós trofeu.

El recaptador de contribucions de la zona, va signar el procediment d’apremi pels deutes contrets per “Autódromo Nacional, S.A.” a l’Estat, amb data 14 de juny de 1927 a fi de procedir a l’embargament dels terrenys Mas del Clot i Clot d’en Sidós, on s’havia construit l’Autòdrom Nacional. Amb aquest procediment passarien les esmentades finques i el que s’havia construït en elles a ser propietat de l’Estat. Varen ser testimonis d’aquesta gestió les autoritats civils de Sant Pere de Ribes, ja que no hem d’oblidar que els terrenys esmentats pertanyien a aquest terme municipal.

No es varen donar detalls sobre aquest canvi de titularitat de l’autòdrom, pel qual motiu van córrer rumors que una prestigiosa entitat esportiva havia adquirit el primer autòdrom d’Espanya. Però això, en principi, sols va ser un rumor. És una pena que els esforços d’uns quants entusiastes de l’esport del motor, acabessin tan malament. Tal volta si aquestes persones haguessin rebut el suport econòmic del govern central i el de la Mancomunitat catalana, el resultat hauria estat un altre, però és fàcil de comprendre que si en una contrada de Catalunya, al sud de Barcelona, unes persones havien construït el primer autòdrom d’Espanya, que era el tercer d’Europa, no es podia permetre. També hem de pensar que la situació política a Espanya s’estava agreujant per moments.

Pero els rumors d’uns nous propietaris va anar prenent peu i el maig del 1930, la Penya Rhin, tan addicta a les nostres activitats, va preparar unes proves per a aquesta mateixa primavera, la qual cosa va fer pen81

Els motoristes Faura i Vidal en plena lluita pel Gran Premi Primavera

Faura va entrar segon a la prova de 250 cc del Gran Premi Primavera

El pilot Pérez amb “Guzzi”, guanyador de la prova de 250cc del Gran Premi Primavera

82

Els corredors Macaya i Vidal, grans campions sobre “Indian”, abans de la cursa que va guanyar Macaya

Gavaldà amb “Automoto”, guanyador de la prova de 350 cc No Experts

83

sar que era un fet consumat.

Les proves que havia preparat Penya Rhin s’havien de celebrar el 18 del mateix mes de maig, i es comptava amb tres classes de motos per a les carreres. Es va crear el “Trofeu Molins” per als inexperts, i per a corredors de totes les categories, nacionals i extrangers, es va crear el “Gran Premio Motociclista Terramar”. Pero aquesta jornada no es va celebrar, perquè no estava definit qui seria el seu propietari, que de moment era l’Estat.

Va córrer el rumor, en algunes publicacions, que els nous propietaris de l’autòdrom, eren la “Fabrica Nacional de Automóviles Ricart-España”, i que volia construir dins el recinte una fàbrica de cotxes, i la pista serviria per a provar-los. També existia el rumor que aquesta empresa havia fixat uns preus mòdics per a aquells particulars que volguessin fer servir les pistes per a provar els seus vehicles.

Un altra persona a la qual una publicació va atribuir també haver-se quedat amb la propietat de l’autòdrom, era l’aristòcrata Raul Patera Pescara, marqués de Pescara, el qual amb el seu germà havia creat una fàbrica per a cotxes. Es va atribuir a aquest possible propietari, la construcció a l’entorn de la pista de carreres, d’un canal d’aigua per celebrar curses amb determinades embarcacions, la qual cosa suposava un nou i important al·licient per a aquesta empresa. És curiosa aquesta iniciativa perquè seixanta anys després, en preparar-se les instal·lacions per als jocs olímpics del 92 (els millors de l’era moderna), es va necessitar un canal que és el que es va construir dins del terme de Castelldefels.

Per la documentació que hem trobat a l’Arxiu Històric de la Comarca, instal·lat a Vilanova i la Geltrú, a la qual hem tingut accés, els fets van succeir de la següent manera.

Pel procediment d’apremi que hem al·ludit, la propietat on es trobava l’autòdrom va passar a l’Estat, però el seu representant a Barcelona va delegar la seva representació en l’administrador de “Rentas Públicas” de la província, senyor Herminio Aroca Montilla, que havia de tornar les finques als primitius propietaris, mossèn Antoni Miret (dues finques) i Maria Vilanova, (cinc finques), segons consta en l’escriptura autoritzada pel notari de Barcelona senyor Arenes amb data 26 de maig del 1930 Recuperada la propietat, mossèn Antoni Miret i Massó, i el senyor Antoni Maria Satorra Vilanova, en representació de la seva mare, venen les seves respectives finques, on està construït l’autòdrom, al senyor Edgar de Morawitz i de Frank, amb la pista, tribunes, edificacions, plantacions, mobles, pel preu de dues-centes deu mil pessetes, acreditant, documentalment estar al corrent del pagament a Hisenda dels drets corresponents, estenent-se la corresponent escriptura que autoritza el notari Pere Bertran i Vidal de Vilanova i la Geltrú, de data 6 de setembre del 1930. Posteriorment el senyor Morawitz va unir les set finques en una sola propietat, que inscriu al Registre de la Propietat, com a finca 749 “Autòdrom de Ribes” al foli 231 del llibre 11 de corresponent a Ribes, segons escritura autoritzada pel notari Manuel Espinosa Ramírez amb data 29 de desembre de 1944.

Penya Rhin, tan addicta a la nostra vila, va mantenir negociacions amb el nou propietari per fer noves proves a l’abril del 1931. Conjunt de proves que denominaria “Manifestación abierta a la velocidad”.

També va fer la seva aparició una nova entitat, la Peña Terramar amb la intenció d’organitzar diverses proves. El senyor Morawitz, va donar el corresponent permís, tota vegada que era un entusiasta dels automòbils de carreres, com podrem comprovar en les manifestacions que es van celebrar dins la seva propietat.

Seguin la ferma voluntat d’iniciar de nou les activitats a l’autòdrom, ens trobem amb la festa major del 1931, en què s’havia organitzat un festival extraordinari, i que per primera vegada es celebrava a Europa, que consistia en la competició d’una avioneta i un cotxe.

Les avionetes van evolucionar per damunt l’autòdrom, fent acrobàcies que varen entusiasmar els milers d’espectadors que omplien el recinte.

La primera prova consistia en una exhibició de vol amb un planejador de l’Aeri Club de Barcelona, que va realitzar el pilot Antoni Armangué, a qui es va lliurar el trofeu donat per la societat El Retiro.

La segona prova consistia en la caça i destrucció de globus des d’una avioneta, i va aconseguir el primer premi Josep Mª Barrera, a qui va correspondre la copa donada per “Hoteles y Playas del Mediterráneo, 84

S.A.”. El segon premi, copa donada pel Casino Prado es va atorgar a Josep Mª Carrera.

La tercera prova consistia a fer acrobàcies, i el primer classificat va ser Guillermo Xuclà, a qui va correspondre la copa donada per “Atracció de Forasters”, i en segon lloc es va classificar Josep Mª Carrera que va guanyar la copa donada pel “Pavelló de Mar”, i fora de concurs el senyor Francisco Piedra, que va guanyar el premi atorgat per l’Aéreo Club de Catalunya..

El matx de velocitat entre un cotxe i una avioneta, consistia en deu voltes a la pista equivalent a 20 km. i en va resultar guanyador Antoni Guitian amb l’avioneta, a qui es va lliurar la copa donada per l’ajuntament, i el senyor Guillermo Oliveras amb el seu cotxe va quedar en segona posició, guanyant la copa que va donar Penya Rhin.

En finalitzar les proves, els assistents que havien acudit amb mitjans propis a l’autòdrom, van haver d’esperar una hora per poder sortir, ja que eren tants els vehicles, que es va produir un fort embús.

Els premis es van donar després d’un banquet celebrat al Pavelló de Mar el diumenge següent.

En aquestes proves tant especials, va actuar com a responsable de camp Wifredo Ricart i com a adjunt Fernando de Vizcaya. El jurat estava compost com a president pel mateix Wifredo Ricart i com a vocals Emilio Lluch, D.N. Auet, Antoni Armangué, Antoni Guitian, Manuel S. Marqués i Guillermo Bosso.

A més del servei ferroviari al baixador de Terramar, en cada jornada d’activitat a l’autòdrom, es va establir un servei d’autobús des del monument al Greco (passeig de la Ribera) fins a l’autòdrom, al preu d’1 pesseta. L’entrada general costava 1 pesseta, la de tribuna i passeig 3 pessetes, llotges amb 6 entrades 25 pessetes, i cada cotxe per poder entrar al recinte 2 pessetes. Per donar facilitats al públic aficionat es va establir un lloc de venda anticipada d’entrades al local de l’Atracció de Forasters.

Aquest èxit va moure els nous responsables de l’Autòdrom a organitzar una nova prova de motos, cotxes i avionetes.

La prova, amb motocicletes de 250 cc. i un recorregut de 40 km., la va guanyar Ignasi Faura sobre “Ariel” amb 23’ 19’’ donant una mitjana de 102.004 km./h.

La de motocicletes entre 250 i 350 cc. i un recorregut de 46 km., la va guanyar Federico Vinyals sobre “Rudge” amb 21’ 42’’, que assolí una velocitat de 127.400 km./h.

La tercera prova per a motocicletes entre 350 i 500 cc. i un recorregut de 50 km., la va guanyar “Patinette” sobre “Rudge” amb 20’ 39’’, a una velocitat mitjana de 145.500 km./h.

A la sèrie de cotxes de turisme sobre 10 km. en va resultar guanyador E. Bertrand sobre “Bugatti” en 5’ 32’’ 2/10, resultant una mitjana de 108.368 km./h..

El “Premio Otoño”, per a cotxes de carreres amb 20 km de recorregut, es va dividir en dues sèries, la primera la va guanyar O. Stahel amb “Austin” de 750 cc. en un temps de 11’ 10’’ 7/10 que representava una mitjana de 107.430 km./h., mentre que en la segona sèrie, també de 20 km., el guanyador va ser G. Oliveras de la Riba amb “Bugatti” 2000 cc. amb 4’ 15’’ 2/10.

Durant l’entremig d’aquestes proves es va celebrar un concurs de destrucció de globus per mitjà d’avionetes que varen pilotar Ricart i Gastañondo, resultant guanyador el primer que va destruir tres globus, mentre que el seu oponent sols en va destruir dos. A més d’aquestes proves, es varen dedicar a fer arriscades acrobàcies amb els seus aparells, fet que va entusiasmar el públic assistent.

Al final de l’espectacle es va anunciar una nova edició d’aquest festival per al novembre del 1931, i així va ser. El 23 de l’esmentat mes i organitzat per Aéreo Club de Cataluña, Moto Club i Penya Rhin de Barcelona, es van celebrar les següents proves: La prova de cotxes de turisme pel “II Premi Sitges”, la va guanyar A. Martí amb “Ford Special” recorrent els 12 km. en 6’ 23’’ 6/10, i classificant-se en segon lloc M. Medir amb “Ford” en 8’ 55’’ 2/10. A la sèrie de repesca va quedar en primer lloc L. Morader amb “Chrysler” 6’ 21’’ 2/10. A la final Handicap, primer va ser L. Morader amb “Chrysler” amb 6’ 13” 4/10 i segon A Martí amb “Ford Special”.

En la classificació final del “II Premi Sitges” va ser 1r. Edgar Morawitz amb “Bugatti” de 1500 cc. amb un recorregut de 40 km. que va invertir 16’ 2’’ 8/10. En la classificació especial de vehicles de 1100 cc. va entrar primer F. Castelló amb “Amílcar”. Aquí podem apreciar que el mateix propietari de l’autòdrom no sols pren part en la carrera, sinó que guanya una prova i es classifica en primer lloc.

85

La competició entre avionetes, consistia en dues voltes al triangle que comprenia la torre de Terramar, l’església de Sant Pere de Ribes, l’església de Sitges i la torre de Terramar. El primer aparell classificat va ser “Romeo” que pilotava J. Mª Carreras i que va invertir en el recorregut 9’ 12’’. El segon va ser l’avioneta “Moch” pilotada per A. Gastañondo en 11’ 1’’ i el tercer aparell va ser “Avan” pilotat per G. Xuclà amb 11’ 7’’.

En la competició entre moto, cotxe i avioneta va resultar guanyadora l’avioneta “Romeo” pilotada per J. Mª Carreras, realitzant el recorregut de 10 km. en 7’ 56’’ 2/10. El cotxe guanyador va ser el “Bugatti” pilotat per Edgar de Morawitz que va invertir, en el mateix recorregut, 7’ 57’’ 2/10. La moto guanyadora va ser de la marca “Rudge” pilotada per Patinette, invertint-hi 8’ 6’’ 2/10.

En la carrera de motos, en un recorregut de 10 km., es van classificar 1r. Porthos en 5’ 51’’ 4/10., 2n.

F.Roig en 5’ 57’’ i 3r. J.A.M. en 6’ 8’’, fins a nou classificats.

La nota simpàtica de la jornada esportiva la va posar l’artista Rosita Moreno, que al volant d’un vehicle va donar dues voltes a la pista abans d’iniciar-se les competicions.

Aquests èxits assolits pels organitzadors els va fer pensar en un nou espectacle per a finals de desembre del mateix any, que es titularia “Premio Navidad”.

La reglamentació d’aquesta prova era semblant a la que va regir per al “Premio Sitges”, si bé s’augmentava el recorregut fins a 60 km. Així com també els premis en metàl·lic.

També es va redactar una reglamentació per a les proves de motocicletes, diferenciant-se les que portaven sidecars de les que anaven sense. Aquesta reglamentació serviria per a la prova “Campeonato de los Ases” i quedava reservada a pilots que amb les seves màquines agafessin una velocitat mínima de 145 km./h.

Aquesta prova s’havia de celebrar en sis reunions, i la puntuació que s’atorgaria als participants era la següent: sortida 1 punt, primer classificat 5 punts, segon 4 punts, i tercer 3 punts. Tots els qui arribin a la meta 2 punts. La dotació de premis en metàl·lic era de1000 pessetes, i un premi especial per a màquines de 350 cc. Per a la classificació final, el premi previst era de 2000 pessetes.

A més dels especialistes classificats com a “asos”, en aquesta prova podrien participar-hi els afeccionats per als quals hi hauria una classificació especial que tindria com a premis una copa d’argent i medalles d’or i d’argent.

Aquesta prova “Premio Navidad” s’havia de celebrar el 22 de desembre del 1932, però per no estar totalment acabades les reformes introduïdes a l’Autòdrom, es va ajornar una setmana, o sigui per al 27 del mateix mes, si bé en aquest dia, va sorgir un greu inconvenient.

Si molts festivals anteriors la pluja va deslluir-los, en aquesta ocasió va ser un fred intens, amb fortes gelades, que va obligar a un nou ajornament de les proves previstes en aquest premi. No obstant, aquestes demores van ser molt perjudicials, ja que no es van poder celebrar les proves previstes.

Al gener del 1932, el propietari de l’Autòdrom, el famós corredor txecoslovac Edgar de Morawitz i de Frank (a qui anys després vaig conèixer i amb qui vaig mantenir una certa amistat), per l’experiència que tenia dels festivals celebrats en què havia participat, va iniciar noves reformes, així com la construcció d’un edifici al centre del terreny, sense perjudicar l’accés de les avionetes, per a instalar-hi un taller on es construïsin determinades peces per als cotxes. També, en l’afany de tenir una part més activa en les proves automobilistes, va adquirir diversos cotxes de carreres.

Per donar més al·licient a les curses que s’hi celebressin, va demanar permís al govern civil de Barcelona per a poder establir la venda de butlletes per a apostes mutues, permís que se li va atorgar.

Sitges, que des de feia molts anys era coneguda internacionalment, en aquells temps, va ser la població escollida per la productora “Paramount” per poder filmar diverses seqüències d’un film, moltes d’elles dins el circuit de l’autòdrom.

A principis de març del 1932 el senyor Morawitz convidà els seus amics i personalitats de Sitges a l’autòdrom per ensenyar-los-hi les modificacions portades a terme, i exposar els temes i procediments que utilitzaria com a propaganda per a les futures proves esportives.

El dia de Pasqua del 32 (27 de març) es van organitzar unes curses que van congregar una immensa mul86

titud de públic que va omplir del tot la capacitat de l’autòdrom, esdevenint una jornada triomfal. El desplaçament del públic es va fer en cotxes, camions, bicicletes, motos i un tren especial amb nou vagons que, com cada vegada que hi havia actuacions, feia parada al baixador de Terramar.

A les 10 del matí es van iniciar les proves amb una carrera ciclista que va ser molt ben rebuda. Van prendre la sortida 72 corredors per cobrir els 20 km. de recorregut. Va resultar guanyador Vicente Cebrian Ferré amb 21 punts, invertint en el recorregut 31’ 32’’, seguint-lo els corredors Joan Planas, Alfonso Lloret, Ricardo Ferrando i Agapito Blanco, tots ells del mateix equip del Club Ciclista de San Martí, que es va adjudicar la copa en litigi.

La prova de motos amb sidecars, la va guanyar J. Grau amb un temps de 12’ 45’’, seguit de J. Garriga i J. Pahisa.

La tercera prova per a cotxes “Gran Premio de Pasqua”, amb un recorregut de 20 km., es va celebrar en dues sèries. A la primera va triomfar A. de Vizcaya en 8’ 14’’. Segon va ser O. Sthael en 8’ 18’’ i tercer E. de Morawitz en 8’ 19’’. A la segona sèrie, en què van participar els mateixos corredors, el resultat va ser el següent: E. de Morawitz en 8’ 7’’ 1/10, segon A. de Vizcaya amb 8’ 7’’ 4/10 i tercer O. Sthael en 8’ 26’’.

A la prova de 40 km. per a motos, va entrar en primer lloc F. Aranda en 16’ 4’’, en segon lloc ho va fer J. Gilien 17’ 2’’ i en el tercer va entrar J. Faura en 17’ 21’’. A Faura se li va atorgar el premi especial per a motos de 350 cc..

La següent prova, reservada a aviadors que havien de destruir globus, es va haver de suspendre pel fort vent que posava en perill la vida dels concursants. No obstant això, els aviadors van voler participar fent acrobàcies menys perilloses, evolucionant sobre el recinte. Es va destacar l’avioneta “Farman-Hispanio” de cinc places.

La darrera prova, que era la final del “Gran Premio Pasqua”, es va celebrar amb un recorregut de 30 km. amb el següent resultat: 1r. A. de Vizcaya amb 11’ 46’’, 2n. E. de Morawitz amb 11’ 47’’, 3r. J. Sabata amb 11’ 57’’, 4t. O. Sthael amb 12’ 10’’ i 5è. L. Anglí amb 12’ 43’’. Tots ells amb cotxes de 2000 cc.

Després de l’èxit que va assolir el gran festival “Gran Premio Pascua”, el senyor Morawitz va invitar els representants dels mitjans d’informació, autoritats sitgetanes i personalitats de Barcelona a una visita a les noves instal·lacions que va portar a terme dins la seva propietat, i que ja hem esmentat. A més de l’explanada central, va mostrar els nous pavellons construïts, on va instal·lar un taller de fundició de pistons i altres peces per als cotxes. Al senyor Morawitz l’acompanyava el director de les obres H. Brener.

Els invitats van restar meravellats en veure com es treballava el metall per mitjà de diamants purs en substitució de l’acer. Aquest moderníssim sistema de fundició de metalls, va merèixer grans elogis dels tècnics en la matèria.

Entorn de les pistes i instal·lacions, destacaven les urbanitzacions dels camins d’accés i les places amb plantació d’arbres i una pèrgola amb un quiosc amb seients damunt del promontori que hi ha enfront del viratge de la pista. També va cridar l’atenció la cura que el senyor Morawitz tenia en la reconstrucció de la senyorial casa del segle XVI, ric testimoni de la cultura i l’art dels nostres avantpassats.

Mentre el senyor Morawitz donava explicacions sobre les properes actuacions a l’Autòdrom, els invitats eren obsequiats amb un exquisit aperitiu servit per Pension Rosés de Sitges.

Els tècnics van constatar que les grans velocitats que adquirien els cotxes “Bugatti” en les competicions, era fruit d’utilitzar pistons “Champion”, construïts precisament a la fàbrica de l’autòdrom, També es va parlar de la possibilitat que en un futur proper es pogués celebrar un concurs hípic, ja que es pensava instal.lar-hi una escola d’equitació.

El 15 de maig del 1932 es va celebrar un festival amb diversitat de vehicles, i el resultat va ser el següent. Carrera ciclista de persecució d’estil australià amb equips de sis corredors, guanyador l’equip del C.C. San Martín que va recorrer els 12 km. amb 14’ 30’’. Aquest equip que portava el dorsal groc, estava format per Plans, Blanco, Sucarrats, Garcia, Bos i Molins.

Els altres equips que varen participar eren el C.C. de Gràcia amb dorsal blanc, Sarrià Esportiu amb dorsal vermell i Comarca del Panedés amb dorsal blau.

La carrera de sidecars i tricicles amb recorregut de 20 km. la va guanyar I. Faura amb “Rudge” invertint87

El seyor Morawitz, acompanyat de Wifredo Ricart i l’hongaresa Elisabeth Junck amb el cotxe “Ricart” amb el que prendria part en la cursa

Dues instantànies del senyor Morawitz en el seu “Bugatti” preparat per iniciar la competició contra una avioneta

88

Una avioneta evolucionant sobre l’Autòdrom

Un moment de la competició “Cotxes contra avioneta”

Jurat que controlava els viratges

89

90

91

hi 10’ 49’’. La carrera de motos soles amb un recorregut de 60 km. la va guanyar F. Aranda també amb “Rudge”, i un temps de 24’ 32’’. La classificació especial per a vehicles fins a 350 cc. amb 54 km. de recorregut la va encapçalar A. Faura amb “Rudge” en 24’15’’ i en la dels corresponents a 250 cc. amb 48 km. el guanyador va ser A. Moixó amb “Rudge” en un temps de 22’ 54’’.

La primera sèrie de la carrera de cotxes amb 30 km. de recorregut la va guanyar O. Stahel amb “Bugatti” 2000 cc. en 11’ 28’’. Per no celebrar-se la segona sèrie com estava previst, el jurat va donar la següent classificació: 1r. O. Stahel amb 4 punts, 2n. J. Sabata amb 3 punts, 3r. E. de Morawitz amb 2 punts i 4t J. Bigorra amb 1 punt.

En el concurs de la destrucció de globus per avionetes, van participar els pilots J. Canudas, G. Xuclà, J. Carreras i F. Gaztañondo, resultant guanyador J. Carreras que va destruir-ne 5 en tant sols 2’ 1’’ 5/10.

El 4 d’octubre del mateix any es va celebrar a l’autòdrom la festa de l’aviació. L’interès que va tenir aquest espectacle va donar com a resultat que tornés a omplir-se el recinte. L’organització va anar a càrrec de l’“Aereo Club de Catalunya”. Les avionetes participants van realitzar diverses proves.

Destrucció de globus: 1r. Jaume Camarasa amb “Auro-Avian”, que va destruir tres globus en 1’ 34’’, 2n.

Josep M. Carreras amb “Havilland-Moth”, amb també tres globus en 1’ 50’’.

“Ecart” de velocitat: 1r. Wifredo Ricart amb “Havilland-Moth” en 2’ 2’’, 2n. Guillermo Xuclà amb “Candron-Luciole” en 2’ 10’’.

De lentitud: Guanyador Guillem Xuclà amb “Candron-Luciole” en 12’ 18’’.

“Match” de velocitat entre un cotxe de carreres i una avioneta de turisme. Va guanyar l’avioneta “Havilland-Moth” pilotada per Wifredo Ricart que va fer el recorregut de 10 km. en 3’ 49’’ 5/10, i el cotxe “Bugatti” pilotat per E. de Morawitz que va fer el mateix recorregut en 3’ 53’’ 4/5.

L’agost de 1933, la propietat de l’autòdrom va anunciar a les autoritats competents i als aviadors en general que les obres realitzades ja havien finalitzat i que per tant la pista central es trobava en condicions perquè les avionetes hi poguessin aterrar.

Un singular festival es va convocar per al diumenge dia 5 de novembre del 1933, organitzat per l’“Asociación de Carreras de Automóviles” que presidia el mateix propietari senyor Edgar de Morawitz de Frank, i que consistia a valorar no sols la velocitat dels cotxes sinó també l’elegància dels mateixos, fet aquest que va motivar que l’autòdrom registrés un altre ple absolut, entre aficionats i curiosos. El preu de les entrades era: 1 pesseta la general, mentre que las de tribuna en valien 3 i les llotges amb 6 entrades 20 pessetes.

L’originalitat de la competició va obligar a dictar unes normes especials per als concursants, els quals havien d’estar dins el recinte una hora abans de l’inici del concurs a fi que el jurat pogués veure de prop els vehicles concursants i començar a puntuar, mentre els anaven col·locant per grups segons la classe de cotxe.

Ordenats els automòbils participants segons les categories, un cotxe de l’organització va iniciar la desfilada que consistia en un recorregut de cinc voltes al circuit, que es van fer a 10 km./h. a fi que els espectadors poguessin admirar aquelles joies del motor, i els membres del jurat poguessin apreciar el conjunt pel que fa a la carrosseria, línia, i color de cadascun d’ells.

Finalitzades les voltes d’exhibició els vehicles es van mantenir a la pista a fi que els membres del jurat poguessin estudiar novament i amb tot deteniment els detalls de cada cotxe, després d’haver-los vist circular i abans d’emetre el seu veredicte.

Tant bon punt el jurat es va retirar a deliberar, es va permetre al públic que s’acostés als automòbils, sense tocar-los, ja que els 98 vehicles que hi van participar eren unes autèntiques meravelles de l’època.

El jurat va tenir molta feina per poder classificar-los, i el resultat dels premis per als automòbils catalogats dins el grup A, varen ser la copa d’argent, i les medalles d’or, argent i bronze, per a quatre vehicles de la marca “FIAT”.

Els trofeus del grup B subgrup I, es va atorgar a les marques següents: “Mathis” la copa Capella.

“Peugeot” i “Adler” varen merèixer “ex-equo” les medalles d’or, a un altre “Adler” li va correspondre la medalla d’argent i un altre “Peugeot” va merèixer la medalla de bronze. En el subgrup II, la medalla d’or 92

la va merèixer un “Delage”, la d’argent un “Citröen” i la de bronze un altre “Citröen”.

En el grup C, subgrup I, la copa Smoking la va guanyar un “Chrysler”, la medalla d’or un “Dodge”, la d’argent un “Chrysler” i la de bronze un “Mercedes Benz”. En el subgrup II, la copa ABC es va atorgar a un “Dodge”, la medalla d’or a un “Wanderer”, la medalla d’argent a un altre “Wanderer” i la medalla de bronze a un “Rover”.

En el grup D, subgrup I, un “Horch” va guanyar la copa Peris-Mencheta, la medalla d’or un “Mercedes Benz”, la d’argent un “Chrysler” i la de bronze un “Packard”. Al subgrup II, el trofeu Peris-Mencheta el va guanyar un “Mercedes Benz”, la medalla d’argent un “Hispano Suiza” i la medalla de bronze un “Delage”.

Al grup E es va atorgar la copa donada per la casa Chrysler a un “Hispano Suiza”, la medalla d’or a un altre “Hispano Suiza”, la medalla d’argent a un “Isotta Fraschini” i la medalla de bronze a un “Delage”.

Els premis especials es varen atorgar com segueix: Copa Presidente de la República a un “Chrysler”, Copa Fiol a un “Adler”, Copa HUSA a un “Mercedes Benz”, Copa Capo-Varet a un “Hlumbert”, Copa Anís del Mono a un “Delage” i el premi Dana a un “Citröen”.

El lliurament dels guardons esmentats es va fer a la Casa del Llibre de Barcelona, en una gran festa on va regnar l’alegria de tots els participants, i es va felicitar efusivament el senyor Morawitz per aquest festival tan ben organitzat que va entusiasmar els assistents a l’autòdrom. En aquesta festa es va donar també a la marca “Citröen” un guardó pel conjunt de vehicles presentats.

A partir del novembre del 1933, en què es va celebrar el festival que hem descrit, no tenim coneixement que s’hagués celebrat cap altre acte a l’autòdrom, tot i que “Automóvil Club de Cataluña” va anunciar un festival a celebrar el maig del 36. Consistia en una exhibició de cotxes de turisme que reunissin determinats requisits, com per exemple que pertanyessin tots a una mateixa marca, tenir la mateixa potència, ser del mateix tipus de fabricació i estar inscrits al registre d’Obres Públiques. El conductor havia de ser el mateix propietari o un familiar íntim. També podien ser pilotats pel mecànic que habitualment tingués cura del vehicle. Es van establir tres premis, copa d’argent, medalla d’or i medalla de bronze.

Es fàcil de comprendre que aquest festival no es celebrés, ja que era una manifestació elitista i de signe capitalista, la qual cosa en aquells temps representava un perill per a la vida del seu propietari, degut a la proximitat de la guerra civil espanyola.

L’esclat de la conflagració, va paralitzar les activitats econòmiques, culturals i esportives de tot el país, i l’autòdrom no va ser una excepció, i en lloc de concentrar cotxes, motos i avionetes per competir esportivament entre ells i delectar els milers d’espectadors que s’havien congregat en els festivals, va ser envaït per un grup indeterminat de joves de distints indrets de Catalunya per fer l’instrucció militar abans de portar-los a les trinxeres a fer la guerra. Aquest darrer extrem ha estat confirmat pel bon amic Josep Mª Pérez Àrias, un dels que precisament s’hi va trobar i que va explicar que abans d’anar a l’autòdrom van passar la nit (la primera nit que passava fora de casa) dins el santuari del Vinyet, i l’endemà va fer servir l’aigua del pou que existeix, per rentar-se.

El propietari, senyor Morawitz, per ser militar de carrera amb alta graduació en el seu pais, així com per la seva situació econòmica, va comprendre que si es mantenia a la finca corria perill de vida, i va optar per passar a l’Espanya governada pel general Franco.

La fàbrica de pistons, que tant d’èxit van assolir en el funcionament dels cotxes de carreres i de turisme, es va dedicar a construir peces per als motors dels vehicles militars que es construïen a les dependències de la que havia estat la fàbrica de cotxes “Nacional Sitjes”, que va existir a la nostra vila al carrer de Joan Maragall cantonada a Rafael Llopart, i que també es va dedicar, posteriorment, a construir bombes de mà.

Finalitzada la guerra i durant uns anys, també es varen allotjar a l’autòdrom soldats, i alguns dels seus oficials, varen arrelar a Sitges i van formar una llar amb noies de la nostra vila El propietari de l’autòdrom, va tornar a casa seva amb la graduació de coronel de l’exèrcit espanyol.

Aquest personatge ja no disposava de la mateixa situació econòmica d’abans de la guerra i els pobles havien de refer-se de les ferides obertes. Tampoc no tenia l’entusiasme que feia falta per tornar a les competicions del passat, ja que els vehicles adquirien unes velocitats superiors a les que podien admetre les 93

peraltes construïdes a l’autòdrom.

El senyor Morawitz va morir el 2 de setembre del 1945, i la seva propietat va passar a la seva esposa Eleonora Ferrier Funghini i als seus fills. I aquests la varen vendre a la senyora Dolors de Nadal de Llinàs amb escriptura autoritzada pel notari de Barcelona Eladi Nelmet i Pardal, el dia 14 de febrer del 1946.

Però aquesta finca, sembla que mai no ha gaudit de bona salud en l’aspecte judicial, perquè en virtut de resolució judicial dictada pel jutjat nº 4 de Barcelona, de data 25 de maig del 1949, va passar a propietat de Miquel Soler i Elias.

El senyor Soler la ven a Margarida de Udaeta i Gil per mitjà d’escriptura autoritzada pel notari de Barcelona senyor Usatorres Gracia, amb data 7 d’octubre de 1952, i aquesta senyora la va vendre a la actual propietària senyora Maria Teresa Lloret Teisseire segons escriptura autoritzada pel notari de Barcelona Joaquim Piñol Agulló per al protocol del seu company Jaume Lasala Gracisaco, el dia 3 de novembre del 1956.

Però l’esperit dels pioners d’aquesta construcció i la nostàlgia de les passades glòries van saber transmetre a les noves generacions, que ho varen acceptar amb joia, que una vegada quedés lliure de militars l’autòdrom despertessin aquest gegant de ciment del seu profond silenci, per tornar a sentir de nou els aplaudiments del públic en les competicions que tinguessin lloc en la pista.

Va ser l’any 1954 quan l’Unió Esportiva de Sants, que cuidava de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, la qual, junt amb el “Tour” francès i el “Giro” italià són les més prestigioses curses ciclistes que es celebren, varen rebre una suggerència d’un home esportiu que durant molts anys va ser secretari general del F. C. Barcelona, Albert Maluquer, que estiuejava a Sitges, sobre la possibilitat que aquell any la “Volta” fos present a l’autòdrom, ja que es preveia un fi d’etapa a Sitges..

La premsa esportiva d’aquell temps ho va rebre amb entusiasme, i transcribim un paràgraf de la crònica apareguda al “Mundo Deportivo” de l’època amb el següent contingut: “Somos ciclistas porqué no tenemos tiempo de seguir intensamente los otros deportes. Y el sábado último conocimos una de las sensaciones más profundas de nuestra vida visitando algo no relacionado precisamente con el ciclismo. Un autódromo. Nuestro autódromo de Sitges.

Sí, nuestro autódromo, porqué sólo hay uno en todo España para veinte millones de españoles que aun podemos verlo y pregonarlo con orgullo a todos los vientos.

Asistimos a su inauguración... ¿Cuanto hace? Corrieron creemos, “Talbots” a 200 por hora.

“Segraeve”, “Le Guines”. Hemos perdido la noción del tiempo y de los nombres exactos pués hace por lo menos 30 años que Sitges y España -recalquemos, porqué es de justicia, que el autódromo está enclavado en el termino municipal de San Pedro de Ribas- registraron aquella efeméride trascendental Recordábamos aquella mole inmensa de cemento, la esbeltez de los peraltes. Por el tiempo transcurrido sin hablarse de él pensábamos que el soberbio autódromo había pasado a mejor vida, y que todo aquel inmenso ruedo circundado de cemento, sus pasillos y su gran tribuna de piedra, serían sólo vestigios de un pasado como el Arco de Bará y la torre de los Escipiones... hasta que un día el senyor Maluquer del C.F. Barcelona abrió un rayo de luz en nuestra mente. Privan ahora los ciclo-motores, mosquitos, vespas, y otros insectos, y sería bonita una competición de muchas de estas nuevas máquinas en el autódromo de Sitges”.

El senyor Maluquer amb la seva família tenia una torre a Sitges, i no és estrany que fes aquesta proposta a l’organització de la Volta. La directiva de l’Unió Esportiva de Sants mantenia certa relació amb Domingo Pérez, que era un gran aficionat a la bicicleta, i que si bé va venir a Sitges a complir el servei militar en un destacament de marina, ben aviat hi va arrelar, casant-se amb una sitgetana, la Pepita Sardà i Ribas, i aquí van tenir la seva descendència.

Aquest senyor es va posar en contacte amb l’ajuntament sitgetà, i l’alcalde senyor Antoni Almirall i Carbonell i el tinent d’alcalde delegat municipal pels esports Josep Llorens i Planas varen, d’acord amb l’U.E.S., nomenar una junta local perquè cuidés d’organitzar els actes de l’arribada de la cursa i la posterior etapa a l’autòdrom.

L’esmentada comissió estava integrada per Joan Ollé, Florenci Saleses, Feliciano Cenzano, Horaci 94

Plaza, Josep Guirao, Josep Raventós, Josep Mirabent, Frederic Montornés, Bartomeu Lluís, Josep Milà, Francesc Gilabert, Josep Montserrat, Vicenç Lluís, Ramon Viñola, Domingo Pérez, Manuel Aleacar, Manuel Vitales i Ramon Faraboni.

La suggerència d’aquesta comissió consistia a celebrar una etapa, la 10ª, a l’autòdrom, i per tant es va determinar que fos a la tarda del dia que arribava a Sitges la Volta.

Així va ser com l’11 de setembre del 1954 al migdia arribaven al passeig Marítim de la nostra vila els corredors que participaven a la volta en la seva XXXIV edició, i per rebre’ls, el passeig estava ple d’un públic entusiasta de l’esport de la bicicleta, que volia aplaudir els renombrats corredors que hi prenien part.

El guanyador d’aquesta etapa va ser el famós Poblet.

La comissió local que hem esmentat va treballar de valent per lograr els permisos del propietari de l’autòdrom, que en aquells anys era la senyora Maria de Udaeta, i de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes, ja que no hem d’oblidar que l’Autòdrom es troba en el seu terme municipal, Per haver-se confiat l’organització d’aquesta etapa de la Volta a una comissió de Sitges, es van obrir de nou les ferides que la situació de l’autòdrom provocava entre els municipis de Sitges i Sant Pere de Ribes.

Aquesta Xª etapa es va celebrar a la tarda, al recinte ja esmentat, que es va omplir de públic per gaudir de l’espectacle que s’havia organitzat, que consistia en una carrera de persecució i eliminació de “Vespes”, presentació de l’“Hombre Radar”, exhibició sobre les esmentades motos “Vespa”, i per fi l’etapa de la Volta que consistia en 25 voltes a la pista que equivalien a 50 km., etapa que també va guanyar Poblet.

Després de la prova oficial de la cursa, la comissió local va organitzar a la Ribera un festival amb la intervenció del rapsoda Ricard Ardèvol, el campió català d’acordió Francesc Dubé, els famosos intèrprets de la cançó sudamericana “Trio Montenegro” i l’actuació del popular cantant Emili Vendrell (fill) El capvespre, al saló de sessions de l’ajuntament sitgetà, es va oferir una recepció oficial als participants a la cursa, organitzadors i directius, en el transcurs de la qual va fer ús de la paraula el president de l’U.E.Sants per felicitar la comissió local per haver donat vida a l’autòdrom amb una organització que va aconseguir un gran èxit i a l’ajuntament per la seva col·laboració i estímul que en tot moment ha donat a l’organització.

El senyor Joan Carbonell, en funcions d’alcalde per absència del senyor Almirall, va agrair a l’UES, haver confiat en la gent de Sitges per a organitzar un fi d’etapa i posteriorment una etapa a l’Autòdrom, i també va felicitar tots els que van fer possible aquesta manifestació ciclista que tant honorava la nostra vila. Va mostrar, en nom del poble, organitzadors i participants, l’agraïment a la senyora Margarida de Udaeta, propietari de l’autòdrom, per les facilitats donades per a aquest acte.

A la nit, als jardins de la societat “Casino Prado Suburense”, es va celebrar un ball-espectacle en honor dels participants i organitzadors.

L’èxit assolit per aquest esdeveniment, va fer que el RACC en el mes de maig del 1955, organitzés la VI Volta a Catalunya en automòbil, fixant com a trajecte Barcelona-Andorra-Lleida-Tarragona-Barcelona.

En aquest darrer tram, a dos quarts d’una del dia 22, es varen fer unes proves de velocitat i habilitat a l’autòdrom, i a la tarda emprengueren el retorn a Barcelona per finalitzar aquesta competició al parc de Montjuic.

Segueix la il·lusió de donar vida a l’autòdrom, i per això, amb motiu de la XVI Exposició Nacional de Clavells inaugurada al matí del dia 29 de maig del 1955, es va aconseguir que a la tarda de l’esmentat dia, l’autòdrom tornés a ser envaït per un públic, que si bé no recordava, almenys molts d’ells, les gestes dels anys 20, si que n’havia sentit a parlar i va acudir a presenciar la competició motorista que varen organitzar la “Peña Ciclista Maricel” i el Moto Club Sitges.

La Penya Ciclista Maricel va tenir un impulsor, en Domingo Pérez i Gimene, i amb l’assessorament tècnic de la Penya Motorista de Barcelona va aconseguir reunir un bon grup de pilots de motos, entre els quals figuraven els sitgetans Joan Hernández i Norte i Salvador Paretes i Raventós, que van resultar guanyadors en les proves en què van participar.

La figura que més va destacar en l’organització d’aquesta carrera de motocicletes, va ser Ignasi Macaya i Salvadó-Prim, ja que aquest ex-corredor, que amb una “Indian” i en presència del Rei Alfons XIII va 95

guanyar la cursa dels 1000 c.c., el maig del 25 a l’autòdrom. També va ser dels que va fer molt per reanimar les activitats en aquest circuit.

Les proves que es van disputar en aquesta ocasió i els seus guanyadors, van ser les següents: Velomotors fins a 75 cc. a 10 voltes: 1r.- Josep Mª Roda sobre “Clua” invertint 20’ 25’’ 2n.- J. Fuster sobre “Rex” invertint 20’ 56’’ 3r.- “Pingüino” sobre “Rex” invertint 20’ 59’’ Motocicletas fins a 100 cc. a 20 voltes: 1r.- Jaume Pahissa sobre “Derbi” en 25’ 04’’ 2n.- J. Mir, sobre “Derbi” en 25’ 33’’ 3r.- A. Basoli sobre “Derbi” en 25’ 34’’ Motocicletes fins a 125 cc. a 20 voltes: 1r.- J. Hernández sobre “Montesa” en 24’ 05’’ 2n.- J. Vidal sobre “Ossa” en 25’ 03’’ 3r.- P. Bresca sobre “Ossa” en 25’ 06’’ Motocicletes fins a 250 cc. en 20 voltes: 1r.- A. Basolí sobre “Derbi” en 21’ 19’’ 2n.- R. Montané sobre “Clua” en 21’ 36’’ 3r.- J. Hernandez sobre “Montesa” en 22’ 17’’ Motocicletes fins a 350 cc. a 25 voltes: 1r. F. Romañà sobre “Sanglas” en 28’ 48’’ 2n.- J. Salas sobre “Sanglas” en 28’ 47’’ 3r. A. Amat sobre “Sanglas” en 29’ 10’’ Motocicletes fins a 500 cc. a 30 voltes: 1r. S. Salvadó sobre “Guzzi” en 28’ 11’’ 2n.- I.Macaya (Jr.) sobre “BMW” en 29’ 10’’ La prova per a motos comercials de 250 cc. va ser guanyada per Salvador Paretas i Raventós.

Després de les curses de les motos, es va presentar com a fi de festa una competició entre dos vehicles,

El corredor sitgetà Joan Hernández Norte, guenyador de la cursa amb “Montesa” de 125 cc 96

els de més categoria com esportius de l’època, el “Mercedes” 500 SL, i el “Ford Thunderbir”.

El “Mercedes” conduït per Salvador Fàbregas va guanyar el “Thunderbir” que conduïa Ernest Vidal, malgrat que aquest havia pres la sortida 15’’ abans. La mitjana de la carrera va ser a 150 km/h.

Una jornada de grat record per a tots els participants i assistents, i molt especialment per als

Dues fotografies del sitgetà Paretes, preparant-se per la prova i durant la mateixa

organitzadors que van veure coronat amb èxit els sacrificis i els treballs que van haver de realitzar perquè l’autòdrom estés en degudes condicions.

El repartiment de copes i medalles es va celebrar al saló de sessions de l’ajuntament, acte que va presidir l’alcalde Antoni Almirall i Carbonell acompanyat dels regidors Josep Ferret de Querol, Àngel Quingles Augé i Josep Llorens i Planas. També hi estava present el cap de la carrera, Ignasi Macaya Salvadó-Prim, el Dr. García en representació de Pirelli S.A., el senyor Cugero president de la Penya 97

Motorista Barcelona, l’Àngel Sampedro com a cap de l’organització i Domingo Pérez per la Penya Ciclista Maricel.

Els consegüents parlaments van anar a càrrec de Macaya, que va recordar altres temps en aquest circuit, i que es va felicitar per la bona organització que havia tingut aquesta gran jornada motorista a l’autòdrom, i va manifestar l’agraiment a la propietaria del esmentat circuit, així com als aficionats que varen omplir les seves graderies.

El senyor Almirall va cloure l’acte donant-se per satisfet per aquesta gran jornada motorista i desitjant per a futures edicions els majors èxits.

A l’any següent, en començar a preparar la XXXV Volta Ciclista a Catalunya, l’U.E.S. va pensar de nou en l’autòdrom, y per això es va preveure com a final de la 9ª etapa, la veïna localitat de Vilanova i la Geltrú. L’ajuntament vilanoví, va designar una comissió d’honor que presidia el seu alcalde, cap comarcal del “Movimiento” i diputat provincial senyor Antoni Ferrer i Pi, junt amb la resta d’autoritats judicials civils, militars i eclessiàstiques de la localitat.

El comité executiu per a l’organització del final d’etapa la van formar sota la presidència del tinent d’alcalde de Cultura i Esports de l’ajuntament vilanoví, senyor Juan Alias i Ruiz, i composta pels següents senyors: Francesc Serra i Guiu, Joan Ferrer i Soler, Josep Oriol i Miquel, Antoni Colldeforns i Soler, Joan Papiol i Ventura, Joaquim Montell i Ribó, Josep Miracle i Ferrer, Joan Soler i Mercader, Pere Belloch i Garcia, Miquel Rosalenc i Nolla, Eduard Finth, Lorenzo Lluch i Mestres i Eduard Artigas Hugué.

L’etapa Xª, a celebrar a l’autòdrom, va tenir lloc la tarda del dia 11 de setembre i consistia en 30 voltes equivalents a 60 km. La varen organitzar el C. C. Suburense de Sitges i la Delegació d’Esports de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes.

El resultat va ésser un èxit total de públic procedent de Vilanova, Ribes, així com d’altres localitats i de Barcelona. El guanyador va ser el corredor francès Guiachero, que va fer el recorregut en 1h. 27’ 25’’. El corredor vilanoví Vicenç Iturat, que estava fent una brillant carrera, va punxar una roda i va perdre l’oportunitat d’obtenir un bon triomf davant dels seus admiradors.

L’organització va ser impecable, perquè s’havien cuidat els més mínims detalls, pel que fa al control de taquillatge, guarderies de motos, bicicletes i cotxes, pel qual motiu la directiva de l’Unió Esportiva de Sants, va felicitar efusivament els senyors Feliciano Cenzano y Gumersindo Viñola, responsables del comité organitzador. Els beneficis obtinguts en la recaptació per la venda d’entrades, es va repartir entre els hospitals de Sant Pere de Ribes i el de Sitges.

En resum, unes festes extraordinàries les de la seva inauguració, que van tenir ressó universal per la gran quantitat de personalitats de diversos països del món que hi varen fer acte de presència. Aquest autòdrom, com ja hem dit i no ens cansarem de repetir, va ser el primer d’Espanya i el tercer d’Europa, no va tenir gaires anys de vida i la lenta decadència poc a poc el va portar a la seva desaparició dins l’àmbit esportiu.

Que la pista va ser construïda a consciència i amb tota perfecció, per mans d’autèntics i perfectes operaris amb els materials adequats, ho demostra que malgrat el pas dels anys i l’abandó a què ha estat sotmesa, encara es manté sòlida, si bé adornada per les plantes que creixen entre les escletxes dels espais deixats per a la dilatació.

Les antigues edificacions fetes per a les tribunes, graderies i llotges, en altra temps plenes de públic, avui resten silencioses i tan sols uns dies a l’any desperten del seu son en veure’s envaïdes per les persones que arrangen les carrosses per al carnaval que prepara la societat El Retiro, ja que aquell és el lloc on any rere any, el rei carnestoltes, arranja la seva carrossa i la dels seus acompanyants.

Algun o altre afeccionat a la velocitat, malgrat la prohibició expressa per part de la propietat, de tant en tant va a l’autòdrom a fer algunes voltes pel circuit, per recordar amb il·liusió el que s’explica d’aquells temps, i tal volta pensa que si haguéssim rebut els ajuts necessaris, aquesta construcció hagués pogut ser l’orgull de Catalunya i Espanya Amb l’èxit de les proves celebrades durant la seva inauguració, malgrat els forts temporals d’aigua i vent que les va acompanyar, els directius de l’autòdrom i el nombrós públic assistent van quedar molt satisfets com es demostra en les cròniques que fem esment en aquesta narració.

98

També les festes esportives que posteriorment s’hi van celebrar van seguir essent un èxit d’organització i de públic, però l’economia de la societat no era suficient per a satisfer els deutes que tenia ja des dels seus inicis, ja que malgrat el control que es portava de les obres, el cost vertader va superar el cost del pressupost inicial.

Tal volta no va ser el moment oportú per a una obra d’aquesta envergadura, ja que el govern d’Espanya va patir diverses transformacions: Monarquia, “Directorio Militar” que va presidir el general Primo de Rivera, Marqués d’Estella, tornem a la Monarquia per passar a la República, a la qual va seguir la trista guerra civil espanyola, la postguerra i la guerra mundial, amb la corresponent postguerra. En fi que la poca estabilitat del govern cal suposar que va ser el motiu que no arribés cap ajut econòmic, com el que acostumen a tenir les obres de gran envergadura. També es pot pensar si la falta d’ajuda va ser per estar ubicat a Catalunya. Pero és que tampoc el govern de la Mancomunitat Catalana no va donar cap ajut, malgrat haver-lo ofert si es construïa en un altre indret.

Per altra banda les velocitats dels vehicles en competició eren molt grans i no es podien realitzar competicions a l’autòdrom, si bé s’haurien pogut celebrar altres competicions de motos de diverses cilindrades i molt especialment de bicicletes.

Els nous propietaris, veient que amb proves esportives no solucionaven el problema econòmic, van decidir substituir totes les dependències, en altre temps per a material automobilista, per dedicar-les a granja, i se’n van construir unes de noves al centre del terreny, en lloc de camp per aterratge d’avionetes, que es va convertir en una variada plantació agrícola.

Pero tornem a referir-nos a aquest home que va tenir una visió de futur tan encertada, perquè no es pot negar que les urbanitzacions del Vinyet i Terramar amb el seu passeig Marítim, van ser providencials per al desenvolupament turístic de Sitges, malgrat no haver-se portat a terme fidelment com havia previst l’Armengol.

També la idea de l’autòdrom, amb una bona acollida per part dels governants, hagués pogut ser un bon suplement per a les urbanitzacions, i també per al creixement de les veïnes poblacions de Sant Pere de Ribes i de Vilanova i la Geltrú.

Però Armengol, que havia invertit molt en les obres esmentades, va quedar pràcticament arruïnat, i va ser precisament a l’inici del 1931, quan una greu malaltia el va obligar a internar-se a un hospital de Barcelona, on morí el 23 d’agost del mateix any, mentre a Sitges les “gralles” feien la seva entrada triomfal a la vigília de la Festa Major i a l’autòdrom es celebrava l’espectacle d’aviació que ja hem descrit.

Malgrat coincidir amb el dia de sant Bartomeu, una nodrida representació de la nostra vila es va desplaçar a Sabadell per assistir al seu enterrament, essent portadors d’una monumental corona de flors.

El dia 28 d’agost, al santuari de Ntra. Sra. de Pompeya de Barcelona, es va celebrar el seu funeral. També hi va assistir la corporació municipal i un gran nombre de sitgetans que volien fer costat a la família del que tant havia fet per la nostra vila, sense rebre cap benefici, ans, com hem dit, perdre el seu patrimoni.

La Atracció de Forasters va proposar a l’ajuntament sitgetà que ja en la Festa Major de 1920 l’havia anomenat Fill Adoptiu de Sitges que erigís un monument en forma de pèrgola per posar-hi un bust, al passeig Marítim davant mateix de l’avinguda Sofia, pero l’ajuntament no va creure que fos el lloc adient, i va buscar un altra emplaçament, al mateix passeig Marítim, però més al centre de la urbanització que ell havia concebut.

Jo recordo, passada l’estàtua del Dr. Benaprès i abans d’arribar a Terramar, haver vist unes columnes quadrades amb una base de terra per a jardineria, i varen dir que era per fer una pèrgola. Estaven situades davant d’una de les escales per baixar a la platja, pero un dels forts temporals va enderrocar el passeig Marítim en aquell sector i en reconstruir-lo varen desaparèixer aquelles columnes, i mai mes no s’ha sabut res del monument que havia proposat l’Atracció de Forasters i que l’ajuntament de l’època va iniciar. Però els esdeveniments de l’època no eren propicis per continuar-lo. Ara sí que es podria reemprendre la tasca del 1931 i fer realitat el que creiem que seria el reconeixement a una gran obra que molt ha representat per Sitges i que cap profit no va reportar al seu creador.

Referent a aquest antic projecte, em permeto transcriure un paràgraf d’un escrit aparegut a “El Eco de 99

Sitges” que diu així: “No hay duda que el ilustre patricio no contaba con capital suficiente para construir otro Sitges y, por tanto, fué la empresa una lucha titánica, llena de ensueños que avivaban su espítitu emprendedor poco común, salpicado de sinsabores, el calvario que precede a los redentores. Y la empresa siguió su camino ascendente, no arredrándose ante los escollos que impedían su paso triunfal.Prescindamos de todo; lloremos al hombre que pasó por esta tierra haciendo el bien, el héroe de las grandes iniciativas que sentia por Sitges, su segunda patria, el más intenso de los amores; y para que nuestras futuras generaciones no tengan que preguntar quién creó Terramar, proponemos la confección de un busto de este benemérito patricio que ha muerto en la plenitud de la vida y bajo su efigie estampar en letras de oro la siguiente inscripción: D. Francisco Armengol Duran, en el año 1918, inició el sector de Terramar. Gloria al Hijo Adoptivo de Sitges. Esta Villa, en eterno agradecimiento, le dedica este homenaje. Nació en 1886 en Sabadell y falleció en Barcelona el 23 de agosto de 1931”.

En la recerca de documents que m’han donat dades per a aquesta història, vaig trobar un exemplar del “Programa Oficial” de la inauguració de l’autòdrom. D’ell he volgut copiar el dibuix de la portada perquè també ho fos d’aquest estudi tan apassionat. També hi figuren uns escrits de Josep M. Co de Triola, que en aquells anys era el president del sindicat de periodistes esportius, de l’arquitecte autor del projecte de la pista de l’autòdrom, Jaume Mestres i Fossas, i del que va dirigir la construcció de les tribunes i llotges per ell dissenyades, Josep Mª Martino i Arroyo Pel seu contingut, que fa referència a la nostra terra i als problemes, detalls i emocions experimentades en la realització de les esmentades obres, m’ha semblat interessant reproduir el contingut de llurs escrits, respectant la forma d’escriure i l’ortografia, tal com figura en l’esmentat programa:

Construcció del passeig Marítim on es poden apreciar les primeres torres, les escales per baixar a la sorra i la pèrgola per al monument a Francesc Armengol, i detall de la pèrgola al·ludida.

La pèrgola que hem esmentat per fer el monument a Francesc Armengol, es va començar, en iniciar-se les obres del passeig Marítim, com es pot apreciar en la fotografia

100

COM A PREFACI L’obra material de l’Autòdrom de Sitges ha quedat enllestida.

L’empenta inicial, donada amb tot braó i entusiasme, ha fet que les coses es descapdellessin depressa, sense va-i-vens ni sotragades; d’una manera armònica, plena de tranquil·litat i serenor.

No s’hi ha pas tingut de revenir. Vençuda l’inèrcia s’ha fet via; hem avençat ràpidament.

Així s’ha pervingut al fi del camí, trencat i dreturer.

Les fites d’orientació han estat la fe, l’obtimisme, la perseverància.

Naturalment, salvats els entrebancs del camí a esbrossar, hem arribat a la ruta plana.

La primera plana ha estat coberta amb tot dalit.

A mida que han tingut de materialitzar-se les idees formant el conjunt, ailladament han estat estudiades amb tota cura, i el bon seny ha dictat normes i solucions per tal de portar-les a la pràctica amb fermes garanties d’èxit.

Això fa que’l conjunt siga sòlit de debó. El bloc no s’esberlarà pas facilment.

L’importància de l’obra, la seva trascendència, bé requeria que, en estar llesta, hi hagués un acte solemnial.

Per xó, els del·legats dels Reis d’Espanya, d’Anglaterra i d’Itália, davant la representació de les principals Nacions i Estats del món, posaran l’Autòdrom bastit a Sitges al servei dels esportistes.

Visca1 *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Ben digne de dedicar-hi uns moments és, certament, l’estudi d’alguns aspectes de la magna obra. Car l’autàdrom no l’hem pas de veure solsament sota’l caire del lloc on hi haurà èpiques lluites, on es desenrotllarà un espectacle ple d’emocions; com a creador i desvetllador de frisances insospitades.

Nosaltres hi veiem quelcom més que una pista on rutllaran, fantàsticament ràpids, els vehicles, portats pels més renombrats conductors, per tal de posar-se a proba la resistència de les màquines i el virtuosisme i habilitat dels pilots.

L’autòdrom ens suggereix l’idea d’una escola. Una escola d’alta educació. Un gran laboratori on es treballa curosament en la recerca dels coneixements necessaris per tal de poder arribar a un millorament general.

La cursa en si mateixa, no es fa un acte educador. De les incidències i resultats de la lluita, sens dupte, s’en deduiran unes ensenyances: morals per als participants i espectants; materials, en ço que’s refereix a les màquines i a llurs components.

Unes i altres hauran de servir, després de curses i pacients observacions, per a un millorament, per a l’evolució i progrés de les idees.

Ho veus lector amable, com hi ha quelcom més qu’un espectacle ple d’emocions?

El sol fet d’estar representades a les curses inaugurals ben nombre de Nacions foranes, és ben trascendental. L’autòdrom proporciona ocasió de difundir els coneixements veritables de nostra manera de ser.

Indubtablement uns centenars d’estrangers podran capacitar-se de que nostre país és tan europeu com l’intel·lectual França, la mercantil Anglaterra o l’industrial Alemanya.

En aquest aspecte debem apuntar altres observacions.

De tots es sapigut que la creença a fora, lo que caracteritza nostra malhaurada terra a l’estranger, és el “torero” i la “manola”; les castanyetes i el pandero enflocats.

L’autòdrom ens proporciona una excel·lent per tal de sortir a l’encontre de tantes fantasies i puntualitzar els fets reals. La circumstància de trobar-se representades oficialment les Nacions a la magna festa propera inauguració, farà que les cancilleries respectives s’adonguin de què a Espanya hi ha quelcom més, i de major trascendència, que les curses de braus, el repicar de talons damunt la taula en el ball flamenc i l’acompanyament monòton d’una guitarra, en trist “cante”.

101

Tot en el món te un valor. Ara, que si no tenim un tipus de comparació, ens serà difícil de poguer establir d’una manera justa, el grau o l’importància d’ella. Es necessari posar-la damunt el patró prèviament contrastat, per tal de fixar-ne exactament la mesura.

Tenim a casa nostra una indústria; tenim uns conductors. Creiem que una i altra mereixen consideració.

Però ens es possible basar en fets concrets, el grau a què deu arrivar aquesta consideració, relacionada amb l’importància mateixa de la produccó i dels conductors?

Perquè cal dir-ho, sovint ens interessem per coses o per afers, que, ben estudiats, no valen pas la pena d’esmersar-hi un temps. Per contra, encara que tinguem un criteri general d’atribuir una importància a un fet; d’assignar un valor a un estat d’opinió, a unes idees o a un home, molt sovint -cosa verdaderament inexplicable- regategem aquesta importància i consideració a les coses que realment la tenen i mereixen i en canvi, com hem dit, acceptem sense discussió valors representatius d’un crèdit molt discutible, doncs que, sovint, està mancat de tota base i garantia.

El patró tipus ens manca, la majoria de vegades, per deduir-ne de la comparació el veritable grau d’estima merescuda.

Així, per tots fou una sorpresa, al verificar-se aquesta contrastació als Jocs Olímpics d’Anvers, la capacitat que s’assignà al futbol de nostre país.

N’estavem convençuts que aquí es jugaba bé, però en realitat desconeixíem que ho fèiem “molt bé”.

Veus ací que l’autòdrom ens el proporciona aquest patró tipus per establir la valor positiva del moment; d’aquella indústria i d’aquells corredors.

De totes maneres cal que, per tal de judicar justament, tinguem en consideració un factor força important, que no podem pas deixar a banda: l’experimentació, la pràctica.

Una sàvia sentència popular ho diu pro. “L’experiència es la mare de la ciència”, i ens ho referma amb altre aforisme, que ve ben bé a to: “La pràctica fa el Mestre”.

En aquest aspecte l’autòdrom ens facilita, enormement, el nostre avenç. El tenir ocasió d’estudiar la tècnica sobre patrons d’un altre valor, molt té de servir als nostres industrials i corredors. És evident que l’intercanvi d’idees es també una mesura de la bona o mala orientació de les mateixes.

Concorrent a les festes d’inauguració hi haurà màquines i homes d’una experiència acreditada. No té de ser pas dificultós als nostres establir, després de la corresponent comparació, una orientació definitiva, esmentant errors, o ratificant les premisses establertes.

Ho veieu com l’autòdrom és un lloc on anar a apendre?

Ja veieu la justesa en apreciar l’autòdrom com un laboratori d’investigació per tal d’assolir la perfecció?

Unes consideracions de tota altra mena, debem també anotar.

La nostra raça, per mèrits de la seva meridionalitat, del seu llatinisme, gaudeix -no ving pas a descubrir-ho- d’unes excepcionals condicions favorables al seu expandiment. Sense grans dificultats, sense gran esforç som capassos d’adaptar-nos a les més diverses modalitats i aspectes de les humanes activitats. No obstant -hi ha fenòmens inexplicables- la nostra meridionalitat no està pas en relació amb la nostra sensibilitat, amb nostres entussiasmes, amb la manetra d’interpretar i exterioritzar les íntimes sensacions.

Es podria dir que sofrim d’una atonia, difícil de definir, de nostre sistema psíquic. I com aquesta mena d’insensibilitat es fa crònica, per poc més serem a l’atrofia i a les hores si que no hi haurà pas remei.

Si la nostra economia sofreix un trastorn, el facultatiu ens ordena un pla terapèutic en consonància a les necessitats experimentades per nostre organisme. Així hem de cercar un sistema que tendeixi a vigoritzar aquella part del intel·lecte que tenim endormida. Per xó, per ésser res tant indicat com les coses altament apassionants.

I com a remei heròic en aquest gènere, les curses de velocitat pura compten dels primers en la llista.

Tu, llegidor, algun cop l’hauràs experimentada una especial situació d’esperit, al contemplar alguna d’aquestes manifestacions.

L’interès sostingut per espai d’unes hores, contemplant com passen ràpids els vehicles, que’s van suc102

ceint constantment davant els ulls, al voltar per la llisa pista de l’autòdrom; les intenses emocions que indubtablement ens hauran de desvetllar les mil incidències de la cursa; l’espera impacient dels resultats, d’una manera automàtica, sense que ens donguem compte i sense que de nostra banda poguem augmentar o disminuir els efectes, ens proporcionarà un poderós medi curatiu, que no dubto pas que més d’un cop el facultatiu especialitzat en psiquiatria l’emplearà en casos de neurosis i en certs aspectes de la malaltia de les gran ciutats, la neurastènia.

No és cert que l’autòdrom és quelcom més que una pista on rutllan fantàsticament ràpids els vehicles vinguts d’ací d’allà, menats pels mes famosos conductors?

Josep M. CO DE TRIOLA LO SENSACIONAL DE LA NOSTRA PISTA Finalment és completa l’obra imaginada.

A son temps va enllestir-se l’estudi del projecte, senzill i certament lògic, pero de treball pesarós i de novetat evident, en mig d’una certa calma de gabinet. Vingué seguidament la preparació preliminar dels treballs d’execució, mes neguitosa i un bon troç emocionant i a la fi el periode de treball intensíssim, curull d’engúnies, ens ha deixat arribar a l’estrena d’aquesta pista que, no fa gaire temps, la crèiem un somni irrealitzable.

I malgrat la realitat, malgrat els múltiples inconvenients en que ha calgut lluitar i que donaren a estones un to casolà a l’obra, avui al contemplar-la sembla cosa de contes o si mes no, empresa de yanquis.

Hom ha batejat la pista d’automòbils de Sitges, amb el títol de “la més emocionant del mon” Perquè tanta extremada emoció?

El fet d’haver sigut el primer que gaudí l’impresió profonda, encara que sentida en el recolliment dels moments d’estudi i de tanteig, lluny, ben lluny certament del ronquejar dels motors, em dóna motiu a explicar un títol que, si no he creat, he justificat i fins provocat de manera ben impensada.

La pista d’automòbils de Sitges, és una apropiadíssima palestra pel grandiós espectacle de les curses motoristes. El seu breu recorregut de 2.000 metres, permet que els espectadors puguin “abocar-se” pràcticament sobre d’ella per apreciar el més insignificant detall de les curses. La limitació del perímetre porta en sí la reducció notable dels radis dels viratges, i això fa que s’accentuin les inclinacions en aquests i que adquireixin una importància extraordinària les superfícies d’acord, de la part recta o de gran corvatura, amb la part central i circular del viratge. Puc constatar aquí que tals superfícies, que permeten l’entrada i sortida suau del viratge propiament dit i que són els punts capitalíssims d’una pista, aconsegueixen en la nostra longituds superiors a les de tots els autòdroms construïts fins ara, i així també que en cap d’ells hi han inclinacions com el nostre. Únicament podem dir, que en una pista que sembla començada a construir a l’Anglaterra, prop de Birmingham, hi haven retrobat la nostra màxima inclinació dels 60º, lo qual ens atenua un poc l’atreviment que podia significar fer les coses tan sensacionals.

A més, en la nostra pista volgué disposar-se que, malgrat les seves condicions per l’espectacle, hom hi pogués “rodar” a totes les velocitats, des de la prudentíssima del “amateur”, tot just iniciat, fins a les fantàstiques i familiars dels “asos” del volant. I aquesta múltiple aplicació s’obté aplicant a la pista un tal perfil transversal que dongui també la multiplicitat d’elements de superfície, corresponents a les varies velocitats.

I era en aquesta etapa dels càlculs, que no deixant-se portar per un optimisme perillós, no es malmetin les condicions particulars de la pista, que d’un principi li oferien ésser “la mes amocionant”.

Els càlculs que porten a la determinació d’aquesta superfície ideal de l’Autòdrom, on al rodar-hi els vehicles hi troven naturalment les zones corresponents a llurs velocitats, poden donar resultats d’inclinacions menors, fent us dels coeficients pràctics de freg dels neumàtics amb el paviment de la pista. I, evidentment, en l’aplicació d’aquests coeficients hom pot pecar-hi per excés de confiança.

El criteri que presidí els càlculs del nostre projecte va ésser lo suficient prudent per donar-nos la seguretat absoluta de fer possible la màxima velocitat de 180 km. a l’hora, sense cap efecte de la força 103

centrífuga, es a dir, “conduït” el cotxe “amb les mans enlaire”. Així la part alta de la pista en els viratges té, l’accentuada inclinació de 60º, i al vèurer córrer en ella els vehicles i apreciar de ben aprop i en tots els punts, la posició particularíssima del cotxe, produeix la gran sensació que no pot explicar-se exactament.

I si bé té’l meu convenciment científic de la certesa d’aquests resultats, no m’ha dut a realitzar aquest geste de valentia i audàcia, m’he atrevit, al menys, a pendre seient al costat del decidit i intel·ligent Frik Armangué, el bon amic i bon assessor, el qual portant enlairats els braços i abandonat el volant, deixà rodar el seu cotxe de cursa a una velocitat de 100 km. a l’hora, i vaig poguer aleshores observar amb entusiasme i amb emoció fondíssima, com el cotxe tenia el mateix moviment que si hagués seguit una recta, conduït destrament pel més delicat precís dels reis del volant.

No cal remarcar que ben fàcilment podien desenrotllar-se velocitats superiors a 200 km. a l’hora, ja que els conductors els hi serà per això necessari aguantar el cotxe, resistir els efectes de la força centrífuga, amb menys perill i amb mes facilitat que lo que succeeix normalment en una cursa per carretera, on els viratges corresponen a velocitats teòricament zero.

I així tenim el nostre Autòdrom, de condicions excepcionals: Visualitat magnífica i possibilitat de velocitats màximes, amb viratges emocionants que, al ensems de accentuar el gran espectacle de les curses, ens ofereix una pista de gran seguretat, mercès a la veritable protecció que signifiquen les seves zones altes, calculades sense comptar amb els atenuants que l’experimentació de laboratori ens dona.

J. MESTRES I FOSSAS. Arquitecte DUES IMPRESSIONS PARESCUDES I DUES EMOCIONS BEN DISTINTES Totjust acabada la construcció i formigonat del viratge Est de la nostra pista, tots sentíem vivissims desitjos de probar-la. Eren tantes les dificultats de tot gènere que havia sigut necessari vèncer que una curiositat, mescla a un temps de confiança i terror, ens feia semblar interminables els pocs dies que tinguérem d’esperar abans de vèurer satisfets els nostres desitjos.

Al fi un, les expertes mans de l’Armengué, sobre el volant d’un “ESPAÑA” de curses, ens feren remontar les plaques superiors del viratge. Encara que repetides vegades haviem intentat imaginar quina fóra la impressió d’aquest moment, fou aquesta d’intensitat i naturalesa ben distinta.

I la nostra sorpresa fou gran al trobar allà una impressió coneguda si bé augmentada. La d’un viratge cenyit en ple vol.

I lo que en un moment ens va estranyar va semblar-nos després natural. La sensació que produeix un viratge curt en avió es caracteritza per la pèrdua que experimenta, el novell, de tota noció de verticalitat, sensació fàcilment explicable si es té en compte que el pilot col·loca els plànols de sustentació, o siguin les ales en posició perpendicular a la resultant de totes les forces que en aquell moment obren sobre l’avió.

Dons bé en nostra pista ademés de la suavitat de moviments deguda a un paviment de formigó, en ple viratge, inclús en els punts mes alts del mateix, la seva superfície és de tal naturalesa que si el cotxe porta la velocitat que en aquella zona li correspon, la resultant de la gravetat i força centrífuga li és sensiblement perpendicular, per quina raó ni el cotxe ni els seus ocupants es senten atrets cap el centre de la curva, ni despedits cap el seu exterior, produint-nos una falsa sensació de verticalitat en nosaltres mateixos que ens fa veure inclinat l’horitzó, desplomats els edificis i caigudes les planúries.

I a mida que aquesta falsa verticalitat va acostant-se a la horitzontal verdadera, veiem que la corda de la pista s’aixeca produint-nos aquesta l’efecte d’un ample anell posats de peu, dintre del qual caminem a fantàstica velocitat, descendint per vertiginosa pendent que al fons sembla convertir-se insensiblement en rapidíssima pujada que ha de conduir-nos a una inevitable “looping”. Pero aquest efecte dura uns segons.

Entrem en l’espiral que ens permet passar insensiblement d’una curva de radi de 110 metres a una altra de 1.500. La inclinació disminueix, l’Armangué para el cotxe a pocs metres d’una via que encara 104

atravessa la pista.

Baixem, i l’amic Mestres ocupa el nostre lloc. Quina sensació tan distinta i quina emoció tan diversa al veure des de la “pelouse” com el cotxe es remunta fins quasi tocar l’extrem superior del viratge! Apreciem amb exactitud la inclinació del cotxe i encara que la seva trajectòria sigui una línia perfectament suau sentim, el cor quelcom oprimit, i l’ànim cautivat per l’entusiasme.

I si aqueixa emoció tan viva és produïda solament per la visió d’un cotxe, ens és fàcil imaginar l’espectacle tan impressionant a que ha de donar lloc la lluita de varis cotxes entre l’eixordador roncar dels seus motors.

Josep Mª MARTINO ARROYO Arquitecte També en l’esmentat programa trobem unes notes i advertències per al públic que vulgui assistir a l’esdeveniment que representava la inauguració de l’autòdrom, tan per als que es volguessin desplaçar per carretera com per als que ho fessin per ferrocarril. Es curiós veure com en aquell temps es cuidaven els mínims detalls de l’organització. Notes i advertències que reproduïm, conservant amb tot rigor l’escriptura de fa setanta-cinc anys: NOTES 1ª L’Autòdrom Nacional cedeix amb un 50% de rebaixa sobre el viatge d’anada i tornada en 3ra.

Classe un determinat nombre de billets especials d’anada i tornada al abaixador de l’Autòdrom Nacional que s’expendran simultàniament en les mateixes taquilles; als que adquireixin entrades o abonaments personals de qualsevol classe pel dia de l’Inauguració i serviran tan sols pels trens d’anada que surtin el diumenge 28 del corrent del Passeig de Gràcia de 4 a 5 del matí; mitjançant dits billets podran baixar a l’anada a Sitges, empro de tornada tindran que pendre’l tren a l’abaixador de l’Autòdrom 2ª A la Pelouse hi hauran varis milers de cadires que’s llogaran soltes a 2 ptes. el 1er i 4rt. dia de les curses, per a 1’00 pta. la de motos i 1’50 la d’autocicles.

3ª Exigències d’ordre interior impossibiliten canvis de classe una vegada dins l’Autòdrom.

4ª S’expenen en aquestes taquilles al preu de 7’50 ptes. els vals pels paniers preparats per el Magestic Hotel d’Anglaterra i Granja Yolanda 5ª La venda d’entrades i de paniers fetes, respectivament, a les portes i a l’interior de l’Autòdrom, tindran un 10% d’augment.

6ª A la Pelouse i junt a les tribunes s’expendran entrades a les mateixes i a les llotges amb un 10% d’augment, admetent-se la contrasenya que’s tingui com per tot el seu valor efectiu i abonant-se per tant i únicament el suplement. Les grades de tribuna no seran numerades, més un rigorós control assegurarà el seient a cada persona.

7ª La suspensió d’una cursa, un cop començada, no dóna dret a reclamar els pagaments fets per l’espectador, fos el que fos el motiu de la suspensió, i un aplaçament tampoc autoritzarà tal reclamació, mentre l’empresa anuncíi la cursa per una data compresa en els 15 dies següents. La suspensió d’una de les quatre curses obliga a la Societat a reintegrar als abonats una quarta part de l’import de l’abono.

8ª L’entrada a l’Autòdrom serà permesa en els dies de cursa, mitjançant ticket des de les 5, facilitantse “sortides” sols als caminants fins a les vuit, en quina hora, ateses com seran totes les necessitats en l’interior, no es facilitaran més, inutilitzant-se els tickets al abonar-se el local.

9ª Seran gratuits els serveis higiènics, telefònics del interior, aigua potable, botiquín, etc 10ª En els baixos de les tribunes hi ha inatal·lat un servei de telefonia i telegrafia públics per a comunicar directament amb el reste d’Espanya i l’estranjer.

11ª L’Autòdrom Nacional tindrà instal·lada en els baixos de les tribunes, un negociat d’informes i reclamacions, en el qual serà orientat el públic i amparats els seus drets. De la mateixa manera existirà, a part de la oficial i numerosa força armada, una Policia Privada que ha autoritzat plenament l’Excm.

105

Governador Civil per a fer cumplimentar les disposicions generals.

12ª De les comunicacions carrilaires: A) A mes del 50% de rebaixa determinada en la nota 1ª, la Companyia M.S.A. establirà un servei especial de trens des de l’abaixador del Passeig de Gràcia de les 4 del matí succeint-se’ls trens cada 10 o 15 minuts en quan o permeti el servei ordinari. Per a el retorn es començarà el servei extraordinari a les 15 hores, prorrogant-se fins l’última hora en lo necessari.

L’últim tren sortirà de l’abaixador de l’Autòdrom a mitja nit.

B) Es posaran alguns trens extraordinaris de tornada, Terramar-Autòdrom a Tarragona i Reus, així com d’anada, Madrid, València, Saragossa a Terramar Autòdrom.

C) En la totalitat de les estacions de la xarxa de M.S.A. exceptuant Barcelona i en les més importants ciutats d’Espanya s’expendiran entrades des del dia 25 del present octubre..

D) De l’abaixador del Passeig de Gràcia (Barcelona) s’instal·laran nou taquilles especials pel servei Terramar-Autòdrom.

13ª Circulació per carretera: A) Després de les 2 de la nit del 28 del corrent serà prohibit el trànsit per les Costes de Garraf en direcció a Barcelona des de l’Autòdrom. Aquesta ruta sols estarà oberta en direcció a Sitges d’on podrà anar-se a Barcelona per Vilanova-Vilafranca, en quina carretera continuarà essent normal la circulació. Per la tornada de l’Autòdrom, des de les dues de la tarda a les dues de la nit, serà prohibida tota altra direcció en la primera carretera que no sia la de Sitges-Barcelona.

B) Des de Barcelona es cubrirà la carretera de Garraf i en totes les Costes també, en força pública que el Govern Civil disposi, distribuïda de manera que tots els viratges quedin vigilats, a més de disposar un o dos guàrdies a cada tres o quatre cents metres per tot el llarc dels 39 quilòmetres de Barcelona a l’Autòdrom.

C) Tenint que permanèixer quasi continuament tancat el pas a nivell de la carretera que condueix a l’Hospitalet amb la via del ferrocarril de Vilanova, els xófers pendran la direcció d’Esplugues. Des d’aquest punt podran fins a les 8 del matí pendrer indistintament la via Vilafranca-Vilanova o bé la de Cornellà a Garraf, emprò des d’aquesta hora en endavant l’Autoritat els indicarà quine de les dues direccions tindran que seguir segons l’aglomeració produïda en cada una.

El pas a nivell de la carretera de Garraf propera a l’Estació de Sitges estarà també interceptat, per lo qual quedarà també tancat a la circulació de vehicles, els xófers dels quals tindran que pendre el camí desviat que s’ha construït exprofés per arribar a l’Autòdrom seguin les indicacions que trobaran en dita bifurcació.

D) L’Autòdrom Nacional ha disposat la col·locació dels autos dintre de la pelouse en carrers numerats, ocupant uns cinquanta kilómetres en la seva total longitud. Els primers en arribar seran col·locats en els lloc inmediats a la sortida.

E) Les velocitats superiors a 35 kilòmetres per hora tindran les multes de 250 a 500 pessetes.

La cursa començarà a les deu en punt del matí.

ADVERTIMENTS: Primer.- Essent els preus de begudes, aliments i demés per al gros públic aprovats per l’Excm.

Governador Civil a proposta de l’Autòdrom Nacional, es prega que’s delati qualsevol abús al Negociat de Reclamacions establert sota les tribunes.

Segon.- S’aconsella amb la major insistència que, en bé del interès públic, s’adquireixin les entrades d’autos i personals amb el màxim d’antelació possible. Així podrà evitar-se insuficiències de tren, de tickets per als dinars, de serveis generals, etc. etc.

Contingut dels “Paniers” (dinars) al preu de 7’50 ptes.

Dos panets de viena.

Mitja botella de vi de marca regional Cent grams de badella Vint grams de pernil amb dos trossos 1/4 de pollastre rostit Dues fruites del temps 106

Un dolç (pasta fullada) Dos toballons de paper Un vas de cartró o de vidre Una bossa amb escura-dents Un tira-taps AUTOMÒBILS.- La Federació de llogaters d’automòbils posarà un servei especial de BarcelonaAutòdrom i tornada, a quin fi movilitzarà uns 1000 vehicles al preu per persona (anada i tornada) d’unes 30 pessetes.

VIES MARÍTIMES.- Varis vapors des de Mallorca, València i altres punts d’Espanya estableixen viatge a Sitges.

SERVEI SANITARI.- Clínica a càrrec dels Doctors Corachan i Benaprès.

TELÈFONS URBANS I TELÈGRAFS.- Hi haurà dit servei a disposició del públic.

BARS.- Hi haurà cinc quioscos a càrrec de l’Horchateria Valenciana situats en distints llocs de la pelouse ont hi haurà tota classe de begudes i menjars frets.

En la “Popular” un quiosc a càrrec del Restaurant del Teatre Còmic.

Sota les tribunes en la seua part davantera hi tindran un quiosc la marca dels xocolates “Nelia” i el vermout Martini & Rossi amb llurs especialitats.

Es convenient que el públic a mida que entri es proveeixi tot seguit en els quioscos, a fi d’evitar en les hores de migdia aglomeracions i perill de no poder ésser satisfets amb l’urgència que sempre convindria, per a major ordre en els serveis que l’Autòdrom Nacional té establerts en benefici del públic.

107

També l’autòdrom, a més de captivar els professionals i aficionats als esports del motor, ha captivat escriptors i poetes que han dedicat bones peces en el seu honor, i no tan sols quan es trobava en plena activitat, sinó que després de molts anys, un jove doctor en física, investigador i poeta, de la nostra vila, li va dedicar un poema, que em complau molt reproduïr tot seguit:

AUTÒDROM DE TERRAMAR En aquest espai al·lucinant de peralts altíssims, desafiants, gairebé verticals, va cantar la teva veu atronadora, velocitat, en la gola brunyida dels tubs d’escapament amb un rugit eufòric de felí que pregonava les vàlvules en zel, el doll espurnejant de les bugies, la inhalació frenètica dels carburadors, el martelleig desenfrenat dels pistons, el fulgurant llampec dels niquelats.

Que bella devia ser la teva joventut, velocitat, els teus ulls negres voraços d’asfalt i de ciment entre els murs vertiginosos del paisatge, el teu cos flexible i sinuós, el teu eclipsi en els revolts, la teva majestat en l’avinguda rectilínia de les grades!

Però vaig arribar tard: ja feia dècades d’oblit i d’afonia, havies crescut tant que aquella closca de ciment ja no et podia contenir, les herbes creixien a les juntes de la pista, les flors mirallejavent els colors amb indolència sobre el gris reverberant i la pau dels fruiters recuperava el seu espai original, el seu temps tranquil de maduració lentíssima, l’esplendor agrícola d’abans de l’aventura. Però jo estava atònit, magnetitzat, com enamorat de tu, velocitat, com hipnotit pel record del teu cos adolescent de rodes amb raigs i d’arestes on encara arrodonides per dissenys aerodinàmics, i m’embriagava del teu rastre de peralts, de pistes de ciment, de revolts marejadors, de grades desolades, d’espai tancat sobre ell mateix per sempre.

David JOU I MIRABENT

109

EPILEG Per cloure aquesta crònica dels fets, que varen passar fa mes de setanta cinc anys, voldria destacar els llocs més emblemàtics de Sitges que varen tenir molt a veure amb els fets que hem esmentat, ja que eren llocs on es podia rebre i honorar les il·lustres personalitats que amb motiu de les festes organitzades acudien a la nostra vila.

També volem deixar constància d’una de les conseqüències de l’activitat a l’autòdrom, com va ser la fàbrica de cotxes que es va instal·lar a la nostra vila i que va portar el nom de “Nacional Sitjes”. a) Fàbrica de cotxes b) Record de 24 hores a l’autòdrom c) Lloc de rebuda de personalitats d) Hotel Terramar Parck e) Pavelló de Mar f) Mitjans de locomoció g) Casa de Rusiñol h) Palau Mr. Deering i) Societat Prado j) Societat El Retiro

111

“NACIONAL SITJES”

En els darrers fets narrats sobre l’Autòdrom, hem fet esment d’una fàbrica d’automòbils que es va instal·lar a la nostra vila, concretament al carrer Joan Maragall, prop del Rafael Llopart. Ha arribat al meu coneixement per familiars de persones que hi van treballar, que tan sols es van construir dos cotxes.

Com sigui que la instal·lació d’aquesta fàbrica va ser fruit de l’afició a l’automòbil que es respirava a la nostra vila i havent aconseguit documentació descriptiva de com eren aquests vehicles, crec interessant fer-ho constar en aquest estudi sobre l’autòdrom i els vehicles a motor.

Les característiques d’aquest vehicle, “Nacional Sitjes” com es deia, son les següents: “Chasis normal, 8 c.v., es reforzado en acero U estampado y con encrucijado central que le da una perfecta estabilidad / Distancia entre ejes, 2.70 m. / Ancho de via, 1.20 m. / Motor 4 cilindros: de 64 x 96. Potencia 8 c.v.

(36c.v.al freno) / Válvulas invertidas en la culata / Ignición por Delco y avance regulable / Refrigeración por bomba / Dinamo y arranque elèctrico por separado / Cambio de marchas: con cuatro marchas silenciosas y sincronizadas y marcha atrás / Embrague de discos / Eje de tracción con doble cardán / Frenos hidráulicos con tambores de gran diámetro, de gran potencia y suavidad / Depósito de gasolina de 35 litros / Suspensión con muelles acoplados con Silentblock y amortiguadores hidráulicos / Dirección visinfin graduable / Diferencial tipo banjo de engranajes Gleason / Tablero de mando con disposición moderna de aparatos.”

Per a aquest automòbil estaven previstes diferents carrosseries. Comencem per la descripció d’una camioneta lleugera, que és com segueix: “Camioneta de reparto 500 kg. Sobre chasis normal de 8 c. 5 neumáticos 14 x 45 / Depósito de gasolina de 47 litros / Limpiaparabrisas / Cuentakilómetros / Manómetro de aceite / Carrocería largo 2.43 m.; ancho 1.60 m.; alto 1.32 m.”

Per als cotxes de turisme s’havia preparat tres models: “Cabriolet descapotable 2 puertas, 4 plazas interior, carrocería aerodinámica, gran sport, asientos delanteros regulables, guarnecido interior con cuero de color, 5 naumáticos superconfort, cristales de seguridad, gran maleta precticable por el exterior”.

Dels altres dos, l’un tenia dues portes i l’altre quatre, els dos amb quatre places interiors guarnit interior d’alta qualitat, vidres de seguretat, espaiosa maleta amb roda de recanvi, equipats amb 5 pneumàtics de 140 x 40.

Aquesta fàbrica, va deixar de fabricar cotxes per a fer vehicles militars a l’estil del “Renault francès”, i es van intentar construir petits tancs, que si bé exteriorment semblaven vertaders tancs de combat pel seu blindatge i es movien sobre una llanta flexible, la qual cosa els permetia poder anar per tots terrenys, no es van poder utilitzar per la poca potència d’impulsió. També en aquest edifici es van construir bombes de mà, en tancar la fàbrica de cotxes a la tardor de 1937.

113

Marca de fàbrica

Dibuix d’un dels models de cotxes que esperaven fabricar

Fotografia d’un dels pocs vehicles que es van fabricar per “Nacional Sitjes” a la nostra vila

114

El cotxe “Willys Knight”, que pilotat per Josep Bofill , va realitzar aquesta proesa

RECORD D’ESPANYA DE 24 HORES. En aquest autòdrom, a més de les competicions i espectacles que hem esmentat, es va produir un extraordinari esdeveniment, com va ser aconseguir el record d’Espanya de cotxes, en la categoria de turisme en 24 hores, fet que va portar a terme el senyor Josep Bofill, que volgué demostrar l’alta qualitat del cotxe que ell representava, marca “Willys Knight”. Vehicle sense vàlvules.

Per donar validesa a la prova el Reial Automòbil Club d’Espanya, va designar com a delegat especial de l’entitat per a aquesta ocasió, el senyor Francesc Coma, essent els cronometradors oficials els senyors Ocampo i Escriche.

Durant 24 hores el cotxe va ser conduït, a més de Bofill, per Calvet, Adenís i Anglí, i van tenir cura del vehicle els mecànics de l’equip senyors Roiget, Piquer, Audenis i Martí, en els moments de repostar de benzina, vigilar el nivell de l’oli, i els canvis de pneumàtics, preceptiu en aquestes proves.

Va estar present en aquest aconteixement, Mr. Leslie Hooley, delegat de l’esmentada marca de cotxes per a Espanya.

Al final de les 24 hores, el vehicle havia realitzat 936 voltes que equivalien a 1.872 km., la qual cosa representava millorar els rècords d’Espanya en la categoria de turisme, dels 50, 100 i 1000 km, a una velocitat mitjana de 78.051 km./h.

115

El “Willys Knight”, durant el recorregut de la prova

L’equip de col·laboradors del senyor Bofill, orgullosos a l’entorn del cotxe per la proesa realitzada el març de 1926

116

Saló de Sessions de la Casa de la Vila, on es reben les autoritats i personalitats que visiten Sitges. Aquí es va donar la benvinguda al Marqués d’Estella en venir per la inauguració de les obres de l’Autòdrom, i moltes més personalitats que volien veure aquestes obres gegantines, de gran mèrit, donat que van ser portades a terme per una empresa privada.

El cadiratge i la protecció de fusta de les parets, així com el muntatge del quadre del Rei, molt jove, són de caoba.

Aquesta obra va ser costejada pel Fill Predilecte de Sitges el Dr. Robert

Tram de carretera davant la reixa dels jardins de l’estació del ferrocarril, on es va rebre S. M. Alfons XIII, el 18 de maig de 1925, per assistir a unes curses de motos a l’Autòdrom.

Ha estat en aquest lloc, on de sempre, s’han rebut altes personalitats del món de la política que s’han desplaçat a Sitges

117

HOTEL TERRAMAR PARK

Si bé l’autòdrom es trobava al terme municipal de Sant Pere de Ribes, l’accés més fàcil per arribar-hi era des de Sitges. A més, com ja hem dit, la nostra vila vivia en aquells moments una era de prosperitat i expansió, amb un gran nom com a població rica en art i cultura. Així doncs, no és difícil comprendre que per aquest motiu molts llocs de la nostra vila varen ternir una rellevància especial en aquells afers.

El mateix Francesc Armengol, que va tenir la feliç idea de crear a Sitges una ciutat-jardí, la primera de Catalunya i una de les primeres d’Espanya, contribuint així al desenvolupament urbanístic de la nostra vila, també va tenir la idea de construir l’autòdrom, i els fets mes destacats com a preludi de les activitats esportives en aquest recinte, es celebraven a Sitges, molt especialment al Park Hotel Terramar.

Es per això que volem dedicar un record especial a cada un dels centres que més es van destacar, i precisament començarem per aquest edifici tan emblemàtic i de tants records per als nostres avis i pares, ja que en ell es varen celebrar banquets i festes amb membres de la reialesa i altes personalitats del món de la política, cultura, art i esports. Molt especialment en els actes previs a l’inici de les obres sota la presidència del Marqués d’Estella, en la inauguració que van presidir representants de la reialesa d’Espanya, Itàlia i el Regne Unit, i el dia de la visita de S.M. el Rei Alfons XIII. Per les fotografies que he aconseguit i els documents estudiats en les cròniques dels esdeveniments celebrats a l’autòdrom, que exposo en aquest treball, he pogut constatar la presència d’aquestes personalitats i això no és extrany, ja que era bastant a prop del lloc dels esdeveniments esportius, que s’hi trobessin personalitats militars, polítiques, culturals i artístiques que hi varen passar, ja que era més agradable l’espera del començament de les curses en els seus meravellosos jardins i llacs. Tothom que ho va conèixer ho recorda embadalit. Entre les diverses personalitats que hi varen passar podem afirmar la de l’Infant Ferran, Francesc Cambó, el governador Losada, entre altres que paraven allà per després fer una visita a les obres de l’autòdrom.

En en el seu menjador també varen trobar-se membres de la reialesa i altres personalitats que acudien a les proves esportives que es celebraven, quan no menjaven a la part destinada a menjador de les llotges presidencials.

Però aquest hotel amb els seus hermosos jardins va caure en el més absolut abandó. Malgrat l’estat deplorable en què es trobava, va ser inclós dins del catàleg d’edificis que constitueixen el patrimoni artístic sitgetà el juliol del 1988, amb el número 439, fins que, un anys després, va desaparèixer en molt poques hores aquest hotel, testimoni de tants i tants esdeveniments polítics, esportius i culturals. No comprenem la pressa en aquest enderroc, quan per desfer-se d’altres edificis amb menys o gens carisme, costa mesos i mesos conseguir el permís dels diversos organismes.

En les cròniques comento la participació de les avionetes en els esdeveniments de l’autòdrom, en competència amb cotxes i motos, destruint globus, fent acrobàcies, o bé fent el recorregut dels punts mes elevats de Sitges, Sant Pere de Ribes i del propi autòdrom. També es dedicaven a pasejar als aficionats que ho volien. Ens plau mostrar diverses vistes d’aquest idíl·lic paratge, actualment dessaparegut.

119

Façanes principal i posterior de l’Hotel Terrramar Park

120

Tres aspectes dels meravellosos jardins de l’Hotel Terramar Park

121

Una de les avionetes que va participar en les competicions de l’Autòdrom

Francesc Cambó, acompanyat de Martino, Vehils i Armengol, en els jardins de l’Hotel Terramar

122

PAVELLÓ DE MAR Un dels altres llocs emblemàtics va ser el el Pavelló de Mar. S’havia construït sobra la sorra amb accés des del passeig Marítim. Dins de les seves espaioses dependències es va celebrar la primera Exposició de Clavells l’any 1918.

Durant les competicions a l’autòdrom s’hi van celebrar sopars, balls i lliuraments de premis. Totes aquestes festes van tenir un gran ressó i resultaven molt lluïdes. Si bé avui dia l’espai tal volta ens semblaria anacrònic, en aquells anys les festes resultaven molt destacades. És per aquest motiu que presentem unes vistes d’aquest lloc tan emblemàtic del Sitges del passat, que va ser destruït per un misteriós incendi.

Façana principal amb entrada pel passeig de la Ribera

Galeria d’entrada

123

Sala d’estar i de jocs

Saló menjador

124

Dues vistes de la faรงana posterior damunt de la platja

125

TRANSPORT DE VIATGERS

El mitjà de transport per a assistir a les curses de l’autòdrom, era el tren i per això els directius de la companyia “Madrid, Zaragoza y Alicante” van disposar la construcció d’un baixador, passat el pont conegut com “de ferro” o “del Vinyet”, per facilitar el desplaçament del públic des de Barcelona, Tarragona, Madrid, València o Saragossa, ja que tots els trens, de curt o llarg recorregut, en els dies de competicions a l’autòdrom, paraven en aquest Baixador.

També els cotxes hi tenien fàcil accés, però els qui vivien en el centre de Sitges, o a una certa distància i no disposaven d’aquest mitjà, podien utilitzar l’“Autocar” que feia el transport públic segint el recorregut “Estació-Terramar-Autòdrom” fent diverses parades convencionals.

Els aficionats a les curses procedents de les Balears i també d’altres ports del Mediterrani, podien ferho en vaixells, que arribaven davant de Sitges on, com que no es disposava d’un port apropiat, els viatgers eren traslladats des del vaixell fins a la punta Xica del nostre litoral amb barques.

D’aquest mateix lloc sortien en altra temps les barcasses amb els productes vinícoles del Penedès, i de la nostra població.

Baixador instal·lat per M. Z. A. en ple sector de Terramar, passat el pont sobre la via

127

Transport urbà que feia el trajecte “Estació - Terramar - Autòdrom”

128

CASA DE SANTIAGO RUSIÑOL (CAU FERRAT) Santiago Rusiñol, el gran artista que havia estat captivat per la lluminositat del nostre poble i la blavor del mar de la saviesa, volgué aportar el seu gra de sorra a l’èxit de les festes que es van oranitzar, tant a l’acte d’inici de les obres presidit pel Marquès d’Estella en nom del Rei, com al de la seva inauguració que va presidir l’Infant Alfons de Borbón en nom del Rei Alfons XIII i els ambaixadors d’Itàlia i d’Anglaterra, invitant-los a visitar el seu Cau-Ferrat, motiu pel qual em plau publicar unes vistes de tal com era aquesta casa en temps de Rusiñol, amb petits detalls del que hi havia a les parets, ferros, pintures pròpies i d’altres renombrats pintors, quedant els visitants meravellats del valuós conjunt d’art que posseïa Rusiñol.

Volem mostrar en fotografies l’encant de la casa de Rusiñol, on les persones que hi anaven es sentien captivats. La façana, detall de dos ferros forjats, que integren la seva col·lecció de ferros, una de les més importants d’Europa, la saleta del sortidor i el menjador de la planta baixa, i dues parets del gran saló on, en una d’elles, es poden veure els dos quadres del Greco, i a l’altre a més de pintures, la riquesa de ferros de la seva col·lecció.

Façana de la casa de Santiago Rusiñol al carrer de Fonollar

129

Detalls de dos ferros forjats que es contemplen al Cau Ferrat

Sala del sortidor a la planta baixa

130

Sala menjador-cuina

Paret del gran saló amb els dos quadres d’El Greco

Altres objectes de ferro i pintures al gran saló de la planta superior

131

PALAU DE MR. DEERING (MARICEL DE MAR I DE TERRA) Una alta personalitat nord-americana, Mr. Charles Deering Barbour, el 1909 va adquirir l’antic hospital de Sant Joan, on avui contemplem la col·lecció donada pel Dr. Pérez Rosales i les cases de mariners del seu davant, avui Palau Maricel. Aprofitant les velles cases com a fonament, en Miquel Utrillo i Morlius, es va encarregar de bastir aquest palau i en la realització de les obres va utilitzar prestigiosos artesans com Marsal, Selva, Sardà, Pascual i Figuls així com també, per als capitells va comptar amb el llorejat escultor Pere Jou. Mostrem unes vistes d’algunes de les dependències que visitaven els invitats de Mr. Deering, desplaçats a Sitges per assistir a les curses de l’autòdrom.

La façana del palau de Mr. Deering vista des del mar

133

Dos aspectes del sal贸-menjador

134

Balcó damunt del mar

Saló de festes conegut com “Saló d’Or”

135

Dos aspectes de la gran terrassa del Palau Maricel

136

Dues vistes de la sala de tapissos flamencs

137

CASINO PRADO SUBURENSE Mostrem una vista dels jardins en aquella època i l’entrada al saló teatre, on es van desenvolupar molts actes amb motiu de la inauguració de l’autòdrom.

Els jardins de la societat en una de les festes

Entrada al saló teatre

139

SOCIETAT RECREATIVA EL RETIRO Volem mostrar el Saló Teatre i els jardins on es van celebrar grans actes.

Saló teatre de la societat El Retiro

Fotografia d’un oli de l’eminent artista sitgetà i Fill Predilecte de Sitges, Josep Vidal i Vidal, que ens mostra com eren els jardins de la societat retirista. El Sr. Vidal el 1925 era tinent d’alcalde de l’Ajuntament i va donar la benvinguda al Rei

141

SANT PERE DE RIBES Si be Sitges, pel renom que havia adquirid va ser el centre dels principals esdeveniments, en canvi la veïna localitat de Sant Pere de Ribes, terme municipal al que pertanyia l’autòdrom, si en aquell temps no tenia el renom i prestigi de la nostra vila, sí tenia uns encants que em complau reproduir tot seguit

Ajuntament de Sant Pere de Ribes, construït el 1893 per l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (1857-1919) que restaurà el palau del marqués de Castellbell a Barcelona.

El rellotge fou promogut pels “americanos” de Ribes

Portal de les Ànimes de l’església vella de Ribes, al nucli de Sota-ribes. És un portal d’estil renaixentista del 1664, amb l’escut de Ribes a la part superior. (fotografia de Josep Bertran i Miret)

143

La “plaça Marcer” (que en una època s’anomenà de Francesc Layret) abans de la seva urbanització als anys 20, en temps de l’alcalde Joan Giralt i Robert, “americano”

L’ermita de Sant Pau i la casa del masover. L’església és molt semblant a una que existeix a Matanzas (Cuba). S’hi han trobat restes de l’època romana, si bé l’edifici va ser construït el segle XVIII, tot i que Sant Pau està documentat des de 1485.

144

El carrer del Pi de Ribes, un dels més populars. Abans s’anomenava carrer de “les Roques” i el seu origen és fruit del desenvolupament del segle XVIII. A costat i costat del carrer podem veure les cases que van construir els “americanos”

El carrer Nou de Sant Pere de Ribes que va cap a la plaça Marcer i l’antic Casino.

La primera casa de l’esquerra és d’un “americano” de 1886. La casa de la dreta va ser la seu del Centre Republicà Democràtic Federalista inaugurat el 1894

145

AGRAÏMENTS

Francesc Alguersuari, Josep A. Corella i Miracle, Carles Daban, Joan Ill, Marcel Maluquer Barceló, Joan A. Martino Carreras, Roser Masdeu vda. Artigas, Jordi Mirabent Castiel, Jordi Morando i Grau, Josep Lluis Palacios, Josep Mª Pérez Àrias, Marcel·li Ricart i Riera, Joan Josep Rocha, Ramon Serra, Josep M. Soler i Soler, i un agraïment molt especial a l’Ignasi Mª Muntaner per la correcció del català.

També he d’agraïr les facilitats que m’han donat en la recerca de documentació a l’Arxiu Històric de Sitges, Col·lecció fotogràgfica Pepe Matas, Arxiu Històric de Sant Pere de Ribes. Arxiu Històric de la Comarca del Garraf de Vilanova i la Geltrú, Arxiu Històric de Barcelona, Biblioteca Popular “Santiago Rusiñol”. RACC, Antic Car Club de Barcelona, Casino Prado Suburense, Societat Recreativa El Retiro i l’Institut Cartogràfic de la Generalitat.

Publicacions consultades: “La Jornada Deportiva”, “Auto-Moto”, “Autódromo Nacional”, “Stadium”, “L’Eco de Sitges”, “Diari de Vilanova”, “El Baluard”, “La Hormiga de Oro”, “Història de l’automobilisme a Catalunya” de Javier del Arco, “Historia del Automóvil” de Joaquim Ciuró.

147

ÍNDEX

Pere Junyent i Dolcet, alcalde de Sitges Xavier Garriga i Cuadras, alcalde de Sant Pere de Ribes Antecedents Vida de l’Autòdrom Poesia de David Jou i Mirabent Epíleg “Nacional Sitjes” Rècord d’Espanya de 24 hores Pavelló de Mar Transports de viatgers Casa de Santiago Rusiñol (Cau Ferrat) Palau de Mr. Deering (Maricel de Mar i de Terra) Casino Prado Suburense Societat Recreativa El Retiro Sant Pere de Ribes Agraïments

Pàgina 3 Pàgina 5 Pàgina 7 Pàgina 27 Pàgina 109 Pàgina 111 Pàgina 113 Pàgina 115 Pàgina 123 Pàgina 127 Pàgina 129 Pàgina 133 Pàgina 139 Pàgina 141 Pàgina 143 Pàgina 147J

149