21
SomGarrigues • de l’1 al 14 d’agost de 2014
CULTURA HISTÒRIA • L’Espluga Calba
La mala època de l’Espluga Calba Llibre. L’espluguenc Jaume Roig, de 92 anys, posa per escrit les seues vivències, amb especial èmfasi als fets de la Guerra del 36, la postguerra i la repressió. Episodis durs, sovint silenciats, que han marcat la història d’aquest municipi Miquel Andreu L’Espluga Calba
Ja ho diu l’autor a l’inici: “Com més gran sóc, més clares tinc les idees.” L’espluguenc Jaume Roig porta molts anys dient la seua per escrit i relatant històries, com sovint ho fa a la secció “Cartes” d’aquest periòdic. Ara, però, amb 92 anys a l’esquena i després de molt temps treballant-hi, acaba de publicar L’Espluga Calba. Una història particular.
Lluny d’entretenir-se amb detalls de la seua trajectòria familiar o de la història remota del poble, Roig va al gra Lluny d’entretenir-se amb detalls de la seua trajectòria familiar i personal, o de la història remota del seu poble, Roig va al gra i se situa directament a l’any 1936. Època tensa, que a l’Espluga va desembocar en diversos fets tràgics i cruels que marcarien per sempre la vida social del municipi. “Tot el que va passar i vaig presenciar, de tant en tant retorna al meu pensament com si passés en aquest mateix instant”, afirma l’autor.
Moltes morts
Al llibre, Roig parla, per exemple, del famós conflicte relacionat amb 29 joves falangistes
Jaume Roig. | FOTO: SomGarrigues |
(“aquí començà la tragèdia de l’Espluga Calba”, diu), de la mort de Ramon Canela després d’un episodi de deserció i targetes d’abastiment d’aliments, de la mort de Ramon Vallverdú, acceptada com a suïcidi, de la mort de set persones per explosió de dinamita, de la mort d’infants per explosió d’artefactes abandonats, d’altres morts estranyes en plena retirada republicana i mai aclarides.
En tot moment hi ha un profund sentiment de pena per allò viscut o conegut i un fort desig de fraternitat i entesa Passada la guerra, l’ambient al poble no va ser pas de calma. Sota l’empara del nou règim, molts odis i ressentiments van tenir via lliure i se succeïen els empresonaments
indiscriminats –entre els quals el del mateix autor–, les humiliacions públiques, les pallisses i els afusellaments. Aquest panorama, viscut per un adolescent com era Roig aleshores, no es pot descriure d’altra manera que de terror. Fet i fet, del 36 ençà, l’autor fa una llista de 80 morts, que es diuen aviat.
Vida en 18 poemes
Roig no és home de lletra, i així es veu en l’eclecticisme estilístic de la publicació i un cert desordre cronològic, però les prop de 100 pàgines traspuen en tot moment un profund sentiment de pena per tot allò viscut o conegut, redactat entre “moltes llàgrimes”. El contrapunt el trobem a la segona meitat del llibre, on Roig escriu 18 poemes, quasi tots dedicats a l’amor per la parella (avui amb 87 anys), a la família, als seus dos fills morts de petits, a l’ètica i els valors, i també a Montserrat i a Catalunya. Finalment, en dedica quatre a les Borges, poble on viu des de l’any 1953.
Sense embuts, però des del respecte La portada no és en va. Tot i la duresa dels episodis relatats, Roig insisteix contínuament en el respecte i el desig de fraternitat i superació dels fets. Poques vegades succeeix que conflictes locals passin del boca-orella i el relat familiar a ser posats per escrit. Roig s’hi ha atrevit, en un lloable exercici de contribució a la història local i comarcal.