J
ordi Peix Massip és granadellenc per part de pares tot i que va néixer a Barcelona on viu actualment. Fa més de 25 anys que està vinculat al departament d’Agricultura (DAR).
“Les gelades del 1956 van arruïnar totalment la comarca” Francesc Florensa Les Borges Blanques Olga Roset
Barcelona SomGarrigues • Quina és la seua vinculació amb les Garrigues? Jordi Peix• És la terra dels meus avantpassats. La meva mare, encara viva, és de la Granadella com el padrí de Cal Carrau. La padrina era de Casa Ceiti. Quan era xiquet hi vaig anar tot un any per curarme de la tos ferina. Jo vaig néixer a Barcelona, però hi passava tots els estius tot just acabada l’escola. La meva vinculació de més de 25 anys al departament d’Agricultura, m’ha permès conèixer-la molt més a fons i participar en molts dels esforços per la modernització del seu sector agrari.
Com veu l’agricultura a la comarca? Quin futur li augura? J.P. • Sempre cal proposar alternatives diferents per situacions diferents. Hi ha dues Garrigues clarament contraposades; la dels secans de muntanya i els regadius de la depressió central. Els secans depenen de la pluja i, per tant, el seu futur és variable i difícil. El reg de suport de l’ametller, la vinya o olivera és l’alternativa per mantenir produccions i millorar SG. •
qualitats. La ramaderia intensiva dóna feina i complementa perfectament la producció agrícola. El regadiu sempre té majors possibilitats, però cal anar apropant-se a la demanda. Catalunya: un gran mercat, el millor de l’Estat i que cal aprofitar de forma adient. SG. • En què creu que ens hem pogut equivocar i què s’hauria d’haver fet millor? J.P. • Els economistes sempre s’han sorprès del fet que “els pagesos optimitzen els recursos de què disposen”. Més que d’errors, es pot acusar el sector agrari d’anar massa a poc a poc. En el sector agrari les apostes són a llarg termini, mai s’hi ha fet grans negocis, i és per això que més que grans aportacions de capital que fan anar ràpid, hi ha autofinançament de les inversions. No cal oblidar que la guerra, la postguerra i el control del comerç van ser períodes excepcionalment durs per l’economia garriguenca i les mai vistes gelades del 1956 van arruïnar totalment la comarca, provocant una emigració que va buidar els pobles de secà. SG. • Creu que l’evolució que ha tingut la pagesia ha estat positiva?
J.P. • La realitat és que en els darrers 25 anys, en el sector agrari i alimentari hi ha hagut una “revolució silenciosa”, esdevenint un dels sectors més dinàmics de l’economia catalana. Actualment, el primer sector industrial de Catalunya és el sector agroalimentari, per davant de l’automòbil o del tèxtil. Però a més és el primer sector exportador. I quan parlem d’exportacions agroalimentàries parlem de carn, de vi, de fruita i d’oli, precisament per aquest ordre. A l’agricultura hi ha bones oportunitats de negoci. SG. • Creu
que el model cooperatiu té els dies comptats? J.P. • A Catalunya el sector cooperatiu agrari gaudeix d’una bona salut. No només, ha donat lliçons a altres models societaris, sinó que s’ha definit com l’element necessari per agrupar les petites i mitjanes empreses agràries i així assolir una dimensió adequada per tal de competir. El sector cooperatiu ha realitzat un gran esforç d’agrupació i fusió que cal reconèixer públicament. S’ha superat l’esperit de capella, per tal d’assumir una voluntat col·lectiva, d’ideologia clarament cooperativista d’augmentar dimensió tot preservant les personalitats locals. Les agrobotigues són un dels bons exemples de modernització de la secció de serveis i que finalment està al servei del municipi i és una finestra oberta als visitants. SG. • L’execució de regs de suport
que ha de suposar? J.P. • El reg de suport ja és una realitat de molts anys, que no només ha permès regularitzar i augmentar produccions, sinó millorar la seva qualitat i, per tant, la seva rendibilitat. El reg de suport és també un factor d’equilibri territorial, al ser una garantia de subministre a les cooperatives i industrials de la zona que permet mantenir i abastir permanentment els mercats. No es pot oblidar que estem parlant prioritàriament de l’oli, un producte amb un elevat valor final, protegit per una Denominació d’Origen, que disposa d’una demanda consolidada arreu. SG. • Com veu el futur de les instal·lacions de reg en el Canal Segarra-Garrigues? J.P. • Quan es parla de les transformacions en reg del Segarra-Garrigues, no es parla només de regadiu, es parla d’una transformació integral del territori i en especial de la seva agricultura. La concentració parcel·lària, no només racionalitza l’estructura de les parcel·les, sinó que també dinamitza l’augment de dimensió de les explotacions. Paral·lelament es modernitza tota la xarxa de camins, es milloren les comunicacions i es potencien les indústries complementàries de l’agricultura. En realitat ens trobem davant d’una real reforma agrària i territorial que cal gestionar de ben a prop.
Pel que fa al Pla Territorial de Ponent, què n’opina de l’apa-
SG. •
rició del nou subsistema al voltant de la Granadella, que estarà format per la Granadella, Bovera, Bellaguarda, Juncosa, els Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues? J.P. • El territori té un dinamisme propi davant del qual les administracions tenen el deure de vetllar per aconseguir l’equilibri adequat. Les Garrigues Altes sempre han tingut un problema de comunicacions i de serveis que l’han marginat del fort desenvolupament de les terres baixes. L’objectiu del Pla Territorial d’aconseguir un millor equilibri és lloable i és per això que cal realitzar un esforç col·lectiu de millora dels serveis públics, inclosa l’oferta de sòl industrial, per tal de potenciar la creació d’un “Pol de desenvolupament zonal”.