7
SomGarrigues • del 19 al 31 de desembre de 2014
LA NOTÍCIA ECONOMIA • Comarca
No és fàcil tenir-ne Serveis financers. Més de la meitat de pobles de la comarca no disposen de cap oficina bancària i trampegen la situació amb el servei itinerant d’alguna entitat i les seccions de crèdit de les cooperatives. Altres no tenen ni una cosa ni l’altra i s’han de desplaçar per força Miquel Andreu Comarca
Una acció tan habitual –entre totes les cometes a què la crisi obliga– com treure diners del caixer pot fer pensar que a tot arreu és senzill i accessible. A les Garrigues, però, més de la meitat de pobles no compten amb cap oficina bancària. Són municipis, la majoria, de menys de 300 habitants, per a qui les gestions bancàries bàsiques són una mica més complexes.
Mapa d’oficines fixes de les entitats financeres amb presència a la comarca Secció de Crèdit Banco Bilbao Vizcaya Argentaria “la Caixa”
La gent d’Alfés, la Floresta, Puiggròs, Aspa i Tarrés no té més remei que fer qualsevol gestió financera en algun municipi proper
volupen. Es podria substituir per un caixer? Potser sí, no caldria fer els encàrrecs d’una setmana per l’altra, però els costos associats ho fan inviable en la majoria dels casos. “Mentre hi hagi una sola persona per atendre, per poc rendible
Ibercaja Catalunya Caixa Banco Santander
Oficines itinerants
Banc Sabadell
La manera més habitual d’accedir als serveis bancaris en aquests po-
Banco Popular Caja Viva
En molts casos, un empleat es desplaça un dia concret i atén els clients en un local municipal o de la cooperativa bles és l’oficina itinerant o finestreta, és a dir, un empleat d’alguna entitat que es desplaça un dia determinat al municipi (pot ser un o dos dies a la setmana o un cada dues setmanes, segons el cas) i atén els clients durant unes hores des d’un local municipal o des de la cooperativa agrícola. Aquest cas es dóna, sobretot, amb Ibercaja, que el 1988 es va fusionar amb Caixa Rural del Segre-Cinca i el 1991 amb Caixa Rural de Catalunya, d’aquí la seua vinculació amb les cooperatives, de les quals va heretar el servei. Així, a part de les seus que l’entitat té a les Borges, l’Albi, Vinaixa i Llardecans, envia empleats –normalment en horari fora d’oficina– a vuit pobles més, entre els quals Almatret, l’únic on disposa d’un espai propi. Un cas diferent és el de “la Caixa”, que no desplaça personal fora dels seus espais i compta amb una xarxa d’oficines –amb el corresponent caixer automàtic– més
MAPA:
‘SomGarrigues’
extensa, algunes de les quals obren només un dia a la setmana. Això sí, en general estan situades en pobles més grans. En alguns llocs, el servei el fa el BBVA, com a Sarroca, agents col· laboradors del Banco Santader o,
Recollir rebuts, treure una mica d’efectiu i resoldre dubtes són les principals tasques que s’hi fan, sobretot amb gent gran
ara també, la Caixa Rural de Castelldans, com al Cogul. Paral·lelament, entra també molt en joc el fet, quasi cultural, d’aprofitar els dies de mercat del poble gran més proper per anar-hi a fer tot tipus de gestions.
Sobretot gent gran
El client més comú d’aquestes oficines itinerants de pobles petits és gent gran, persones que no han de fer gestions gaire complexes i que tenen les possibilitats de mobilitat molt limitades. Recollir rebuts, domiciliacions, treure una mica d’efectiu i resoldre dubtes són les principals tasques que s’hi desen-
que sigui, lluitaré per mantenir el servei”, explica Joan Triquell, director d’Ibercaja a les Borges, oficina des d’on es va als Omellons, l’Espluga i Fulleda. “Ara, si passen dos o tres mesos
que no ve ningú, potser llavors no valdrà la pena”, afegeix.
Cinc sense res
Dels pobles que no diposen d’oficina bancària, n’hi ha 10 que tampoc reben servei de cap banc. D’aquests, la meitat tenen l’opció, si en són socis, de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola [v. desglossament]. És el cas del Soleràs, Granyena, els Torms, Sunyer i Alcanó. Als altres cinc, però, la cooperativa o ja no existeix com a tal o té secció de crèdit. Així, la gent d’Alfés, la Floresta, Puiggròs, Aspa i Tarrés s’ha de desplaçar sí o sí a algun municipi proper per a qualsevol gestió. I el futur d’aquest servei? És probable que en moltes gestions domini Internet, però continuarà sent necessari treure diners d’algun lloc. Sí que hi haurà més mobilitat automobilística que ara, sobretot femenina, però també una població més envellida. Podran tots desplaçar-se?
Les seccions de crèdit, fonamentals Si el mapa de serveis financers el formessin només les oficines bancàries fixes, quedaria molt incomplet. Si hi afegim el de les itinerants, també. Però, quan entra en joc la xarxa del cooperativisme agrícola amb les seues seccions de crèdit, l’escenari ja és un altre, a més de suposar una diversificació de l’oferta. Amb una història de més d’un segle, tenen la finalitat de contribuir al finançament de les operacions de la cooperativa i/o gestionar de manera conjunta les disponibilitats líquides dels socis. De les 35 que existeixen a la demarcació de Lleida, prop d’una vintena són a les Garrigues.