Els Encants del Salat

Page 1

23

SomGarrigues • del 16 al 29 de gener de 2015

COMARCA MERCATS • Les Borges Blanques

Els responsables de Masia Salat parlen d’una mitjana de 40 parades, tot i que és habitual que aquesta xifra se superi. | FOTO: Xavi Minguella |

Els Encants del Salat Fenomen. El mercat d’antiquaris, brocanters i objectes de segona mà que es fa els diumenges a Masia Salat és ja el més concorregut de tota la demarcació. Va néixer el 2010 per acollir els paradistes de Rambla Ferran de Lleida quan la Paeria va suspendre’l Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat

Diumenge a quarts de 7 del matí, faci fred o faci calor, ja arriben els primers paradistes al restaurant Masia Salat, a peu de carretera entre les Borges i Juneda. A l’entrada, al costat d’uns cons, els espera l’encarregat del mercat, que els cobra la inscripció, i comencen a descarregar el material a l’espai corresponent a l’esplanada, on l’exposaran durant el matí. La majoria provenen de poblacions de Ponent, la Franja inclosa, però també de l’Aragó i fins i tot del País Valencià o de les comarques gironines. I és que, amb quatre anys i mig de vida, el mercat del Salat s’ha consolidat com una referència a molts quilòmetres a la rodona. Els reponsables del complex parlen d’una mitjana de 40 parades, amb increments puntuals de fins a 50, però ja fa mesos que aquesta dada se sobrepassa

amb escreix, havent d’habilitar espais que eren d’aparcament. Tot i la gran extensió de la zona, a mig matí pràcticament ja no hi caben els vehicles dels visitants, que ocupen tots els racons des de la benzinera fins a l’hotel, i alguns fins i tot se situen a l’altra banda de la carretera, per no haver de recular a fer el tomb a les Borges si van direcció a Lleida.

Tot l’imaginable

Vinguts d’arreu de la comarca, de Lleida i de més enllà, els assistents són tan diversos com el material de les parades. Algunes porten material seleccionat de col·lec-

L’extensió de la zona és gran, però a mig matí ja no hi caben els vehicles de visitants, tan diversos com el material de les parades

cionista, altres se centren en un producte (llibres, cristalleria, mobles) i altres sembla que han estès les golfes directament sobre una lona. Discos, quadres, ferreteria, eines del camp, joguines, revistes, vaixelles, pneumàtics, bicicletes, aparells elèctrics, postals, estovalles, gerros, làmpades, material bèl·lic... No acabaríem la llista. Cada parada és un viatge a passats particulars, més propers o més llunyans, més ben conservats o menys, i cada visitant hi busca/ troba coses diferents, des d’elements de decoració vintage fins a objectes de necessitat quotidina per a aquelles famílies amb menys recursos. Allò que un no compraria mai, al cap d’una estona s’ho emporta un altre que li ha trobat tota la gràcia o utilitat, sempre amb el regateig habitual, quasi de vici, en aquest tipus d’intercanvis.

Creixement continuat

La primera edició d’aquest mercat es va fer el juliol de 2010 [v. Som-

Tot i haver-se reprès el mercat de Lleida, el del Salat no para de créixer, sobretot amb material sense un valor especial Garrigues, núm. 271], quan Masia Salat es va oferir als paradistes que fins aleshores anaven al Mercat d’Antiguitats i Col·leccionisme de Lleida, a Rambla Ferran, que va ser suspès aquell estiu per redefinir-lo, ja que la Paeria al·legava l’existència de paradetes il·legals i venda de productes no autoritzats o de dubtosa procedència. Un cop reprès el de Lleida, però, no només no s’acabaria el del Salat – amb una major facilitat de càrrega i descàrrega–, sinó que no pararia de créixer, sobretot per la part de material de segona mà sense un valor especial o singular. Aquesta proliferació de particulars amb

quincalla és el que aixeca el recel d’alguns venedors professionals i d’objectes més preuats, que consideren que “això farà un pet”. Francesc Riera, propietari de Masia Salat, explica que “es mira molt que hi hagi almenys un 50% de coses antigues per parada i hem aconseguit treure tot allò que és roba, sabates o similars”.

Procedència del material

Allò exposat prové, en teoria, d’operacions de compravenda, ja sigui cases velles que es treuen coses de sobre, ja sigui negocis entre venedors, donacions, intercanvis, etc. A moltes parades, de fet, hi diu “Compro tot tipus de productes de segona mà”. No obstant això, la probabilitat de procedències poc clares hi és. Normalment, una parella de Mossos s’hi deixa caure cada diumenge, però es tracta més de vigilàncies per evitar conflictes, com en qualsevol concentració de gent, que inspeccions de material.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.