18
SomGarrigues • del 28 de març al 10 d’abril de 2014
REPORTATGE HISTÒRIA • Juneda
Passar per sobre de la Femosa Ponts desapareguts. Juneda ha hagut de buscar contínuament solucions a l’encreuament de comunicacions de la carretera antiga, la nova, el ferrocarril i el torrent de la Femosa, sobre el qual hi havia quatre ponts, avui desapareguts Pont Volat
Redacció Una zona plana com la de l’Urgell està recorreguda per molts argalls, que drenen l’escassa aigua que hi cau. Tots són petits, irregulars i discontinus. Però la Femosa, que neix a la serra del Tallat, és potser l’únic amb un cabal escàs però constant. Subordinada d’ençà de la creació del canal d’Urgell, disminuïda en importància i a vegades humiliada pels usos que se’n fa, conserva aquella feresa manifestada un cop cada generació amb les seues robinades (1874, 1907, 1942, 1966...). Amb aquests antecedents, no és estrany que, curant-se en salut, els enginyers hagin construït els ponts del ferrocarril i de la N-240 amb grans gàlibs, aparentment excessius per a un riuet tan secundari. En tot cas, baixi poc, baixi molt, la Femosa ha estat sempre un punt per superar en l’anar i venir dels junedencs cap a dins i cap a fora del nucli urbà.
La construcció del “Pont de Ferro” va comportar, això sí, la creació d’un pas a nivell, amb una simple cadena, just a l’entrada d’un altre pont –avui també desaparegut–, conegut com a “Pont Volat”, situat a molt pocs metres i que fins aleshores oferia un accés majestuós i còmode al poble. Aquest pont també salvava la Femosa i comunicava amb la carretera, desviada el 1870 fora del nucli urbà, que aleshores era molt més reduït que avui. De fet, aquella mena de variant és avui el carrer Prat de la Riba. El Pont Volat constava de tres arcs d’uns 14 metres de llum cada un, amb un gàlib total de 150 m2, cosa que el feia capaç d’absorbir riuades de 500 m3/s, un valor certament extraordinari. Se li deia Pont Volat des del 1939, quan va ser enderrocat per evitar l’avanç de les tropes franquistes al final de la guerra. Aquell mateix any va intentar ser reconstruït, però l’obra quedaria tot just amb un parell de piles, visibles avui.
El ferrocarril s’hi atura
Altres ponts menors
Juneda
L’any 1878, arriba a Juneda el ferrocarril de la Companyia del Nord, però en una primera fase ho fa només fins a l’actual magatzem Milà, justament perquè no s’havia resolt el pas sobre la Femosa. Era un obstacle massa important en aquell moment. Amb tot, aquella nova infraestructura suposava un canvi absolut, ja que, per exemple, permetia reduir els quatre dies necessaris fins aleshores per anar a Barcelona a sis hores. Al cap de poc, es va construir el
Aquest torrent, subordinat d’ençà de la creació del canal d’Urgell, conserva una feresa manifestada un cop cada generació
El pont metàl·lic en caixó oferia un aspecte impactant. | FOTO: Josep M. Albaigès |
ramal per continuar la via cap a Lleida. Consistia en un pont metàl·lic en caixó, d’un aspecte impressionant, qualificat pel poeta local Jaume Bosch Bori com un “garbuix de ferro i art, negrosenc i rovellat”. I és que eren temps d’estructures metàl·liques –com el paradigmàtic exemple de la torre Eiffel–, que aportaven rigidesa i resistència, així com economia de material. Fins que un enginyer militar, Francesc Macià, futur president de la Generalitat, introduiria a Espanya el formigó armat, que acabaria derrotant l’acer com a material constructiu. El “Pont de Ferro”, tal com es coneixia, era pensat gairebé exclusivament per al ferrocarril, però
L’arribada del ferrocarril suposava un canvi absolut, permetia reduir els quatre dies de trajecte per anar a Barcelona a sis hores estava provist com a mínim d’una andana lateral de fusta per al pas dels vianants, que posteriorment va desaparèixer i es van posar al seu lloc planxes de ferro. Un pas, però, que si bé permetia caminar-hi, obligava a extremar la cura, perquè no hi havia escapatòria si venia el tren. A les vores només hi havia el buit.
La necessitat de superar la Femosa, el principal obstacle per als camins del terme junedenc, venia d’antic. Amb aquest objectiu es van fer, probablement en època medieval, altres obres civils, com el pont de pedra situat a sota del que actualment creua la N-240. Era petit, però segurament suposava la comunicació amb tota la banda esquerra de la Femosa i un punt d’arrencada de diversos camins, almenys el que connectava la via Tarraco-Ilerda amb Castelldans. Tot i el seu desús actual, es
El 1870 es va desviar la carretera fora del nucli urbà. Avui, aquella mena de variant és el carrer Prat de la Riba
Títol de la ponència ‘Cinc ponts de Juneda desapareguts’
Autor
Josep Maria Albaigès
Any de presentació 2013
Lloc de presentació
9a Trobada d’Estudiosos, celebrada a Fulleda Aquesta ressenya vol ser un record i una pinzellada de l’obra de Josep M. Albaigès, mort aquest mes de març. Excepcionalment, us presentem el resum d’una ponència presentada a l’última Trobada d’Estudiosos de les Garrigues i que, per tant, encara no es troba publicada. El volum que recull tots els treballs presentats a la trobada apareixerà durant aquest any. mantenia dempeus fins fa pocs anys, quan va aparèixer destrossat. Un altre pont molt similar, també sobre la Femosa, era vora els antics safareigs, recuperats recentment. Es va deixar d’utilitzar al construir-se el Pont Volat i va quedar com a auxiliar, un paper secundari que no va impedir que el 1939 també fos volat. Al seu lloc, avui hi ha una passera de formigó. I, finalment, el cinquè pont desaparegut de què parla la ponència de Josep M. Albaigès és un de molt poc conegut, anomenat “del Colauet”, d’obra senzilla, també de pedra i un sol arc, situat en un ramal de l’actual carrer Castelldans. Aquest, però, era sobre el ferrocarril, i també va ser volat.
La construcció del Pont de Ferro va comportar la creació d’un pas a nivell, amb una simple cadena, a l’entrada de l’altre pont, conegut posteriorment com a Pont Volat. | IMATGE: Josep M. Albaigès |