Fem llar num38 3 by SMVB SMVB

PINDOLES EL JOC ONLINE El joc online per definició és aquell que engloba tots el jocs que tenen lloc en el món virtual (internet), en línia i en temps real mitjançant la xarxa. Quan es parla de joc online o patològic solem pensar en jocs d’atzar en els que s’impliquen els diners, com per exemple el pòquer. No obstant això, fa uns anys que percebem un augment de les consultes psicològiques entre adolescents per conductes addictives relacionades amb els videojocs online del tipus multijugador, els anomenats MMORPRG (les sigles en anglés per a “Joc de rol massiu multijugador en línia”). Aquest tipus de joc possibilita a multitud de jugadors entrar, a través d'internet, en un món virtual i jugar de manera simultània. El jugador es crea un “avatar”, alter ego, amb el que s’introdueix en aquest món virtual. El més normal és que els jocs d’atzar siguen compatibles en la vida diària de les persones i que no afecten al seu desenvolupament familiar, social o laborar. En ells es busca entreteniment, distracció, felicitat o equilibri. Però sempre s’han de compaginar amb una vida Els videojocs que més s’escolten en les plena. En contraposició, ens trobem el joc patològic, que consisteix consultes són: League of legends (LOL); World of en una addicció compulsiva al joc.

Warcraft (WOW); Minecraft; Call of duty; Skyrim.

EN EL PRESENT APARTAT DE PÍNDOLES ENS CENTRAREM EN LA REFLEXIÓ AL VOLTANT DELS VÍDEOJOCS EN LÍNIA QUE UTILITZEN MOLTS ADOLESCENTS, I EN PROPERES ENTREGUES ENS REFERIREM MÉS EXTENSAMENT ALS JOCS QUE IMPLIQUEN APOSTES ECONÒMIQUES. Els excessos del joc online es poden traduir en afectacions a tots els nivells: emocional, conductual, familiar i fins i tot a nivell físic. L’excés de temps dedicat al joc online per part de l’usuari pot provocar alteracions de la son, alteracions de l’humor, irritabilitat, ansietat o desequilibri emocional, especialment quan no poden estar connectats. A tot això, a més, s’han de sumar els canvis que es donen en la vida quotidiana perquè l’adolescent comença a aïllar-se de la família, dels amics i de qualsevol activitat lúdica que no passe per la xarxa. No tot són desavantatges en el joc online: també provoquen accions positives com millorar la coordinació motora, disminuir l’estrés, estimular la concentració i la memòria visual. L’ús de videojocs online millora diversos aspectes de l’activitat cerebral: els jugadors mostren millores en proves d’atenció, precisió, visuals i multitasques. Aquest tipus de jocs en certa forma preparen per al futur, un jugador està aprenent a viure en un món virtual que cada vegada tindrà més presència en el treball i l’educació. El món educatiu ha començat a interessar-se en les possibilitats pedagògiques dels videojocs com un recurs educatiu més en mans dels professors, com ara l’aplicació en escoles i instituts del joc de construcció col·laborativa Minecraft (un equivalent al joc LEGO) aplicat a la formació en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, però també en habilitats de comunicació, educació cívica o història. Recomanacions per a pares en l’ús responsable: El risc en els videojocs online és el “potencial addictiu” per la possibilitat de jugar en casa, en accés fàcil les 24 hores del dia. A continuació enumerem algunes recomanacions per a desenvolupar-se en el món virtual de forma saludable: Regular el temps que s’emplea en els jocs, el més recomanable és que no s’excedisquen les dos hores diàries. Pactar quant de temps i de quina manera es pot utilitzar la xarxa per a fins lúdics, negociar el temps d’ús i fer veure que no és una activitat que s’haja de fer de forma aïllada. Prohibir la connexió no serveix de rés i sol comportar més conflictes. Considerarem el TEMPS i la Provar els jocs que els agraden als nostres fills i ajudar-los a que la seua capacitat d’AUTORREGULACIÓ, com experiència en ells siga millor. Disfrutar junts en família. elements per a intuir el problema. Verificar que els jocs es preocupen per la seguretat dels seus usuaris. Instal·lar l’ordinador en un espai comunitari que no permeta l’aïllament ni la desconnexió. Evitar l’aïllament en la habitació en les hores de dinar i sopar i, en la mesura de les possibilitats, fer-ho en família. Motivar diverses activitats fora del món virtual. Haurem d’estar especialment atents si observem en els nostres adolescents: * Dependència emocional. * Ús inadequat del temps en el joc. * Relació distant o absència de familiars, pot portar a refugiar-se en diverses addiccions. * Tindre familiars en alguna addicció (com l’alcoholisme o la drogodependència) és també un indicador de risc. La família és un element d’ajuda i de responsabilitat en la solució. L’accés a internet forma part de la nostra vida, pot comportar molts avantatges si aprenem a fer un ús responsable d’ell. El millor consell és educar als fills en l’ús responsable perquè siguen ells mateixos els que sàpiguen autorregular-se. Acompanyem-los i guiem-los, els nostres adolescents coneixen els jocs, les aplicacions, les possibilitats, però l’ús, la responsabilitat, l’autoregulació, les implicacions no les poden aprendre sense nosaltres, mares, pares, educadors.

ON ACUDIR En cas de voler realitzar qualsevol pregunta o consulta sobre els temes tractats o uns altres aspectes relacionats amb les addiccions o les escoles de pares, pots fer-ho adreçant-te a: Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida UPC Conductes Addictives · C/ Sant Francesc, núm. 8, 3er, 5a. 46870. Ontinyent. València. Tel. 96 291 29 50. Adreça electrònica: upc@mancovall.com

Coordinadors: Loreto Belda Pérez, Alfons Soler Molina, Eva Ibáñez Navarro.

2016 Núm 38

Violència de gènere i sexisme en l’adolescència

BONS HÀBITS I BONS ALIMENTS: Les dades en l’adolescència

RECURSOS

BONS HÀBITS I BONS ALIMENTS: Als primers signes

BIBLIOGRAFIA

PÍNDOLES: El joc online

ON ACUDIR?

Violència de gènere i sexisme en l’adolescència És impossible pensar que en les relacions de parella tot és amor; també es generen conflictes perquè les persones som diverses quant a interessos, desitjos, gustos, valors, creences, actituds, entre altres. Quan s'establixen relacions de parella, una de les possibles conseqüències són els conflictes, precisament com eixa expressió de diversitat dels que participen en la relació. Si la resolució dels mateixos és a través de la conciliació, el diàleg i la negociació, poden ser considerats com beneficiosos i inclús de creixement, perquè la seua resolució porta a un equilibri entre les parelles: permet que es coneguen, que arriben a acords, que establisquen distàncies, límits i a fomentar el respecte mutu. Però quan els conflictes són resolts per mitjà de l'exercici de l'autoritat, el poder, la supremacia i la força, conduïxen a la violència. (Corsi, 1994 y Olivares, 2004). COMENÇAREM LA NOSTRA REFLEXIÓ AMB ALGUNS CONCEPTES: 1. RELACIONS SANES Relació sana és aquella en què tu estàs a gust amb la teua parella perquè vos tracteu amb respecte. · Les meues opinions són tan importants com les de la meua parella. · Organitzem coses i ens divertim junts. · La meua parella m'escolta. · Dedique temps als amics i amigues. · Parle de qualsevol tema amb la meua parella i m'escolta. · Resolem els conflictes parlant. · Em sent lliure per a fer i dir el que vull. · Faig coses que m'agraden. EN UNA RELACIÓ SANA CAP DELS DOS MANA SOBRE L'ALTRE I ELS DOS ES MOSTREN AFECTE I SUPORT. 2. QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE És una expressió de desigualtat entre homes i dones. És una violència basada en la percepció de superioritat d’un sexe sobre l’altre, de l’home sobre la dona.

UPCCA

UNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA EN CONDUCTES ADDICTIVES

Tel. 96 291 29 50

3. VIOLÈNCIA PSÍQUICA És qualsevol acció que provoque o puga provocar-te dany psicològic. Està destinada a desposseir-te de la teua autoestima provocant-te patiment. · Comentaris degradants. · Insults, humiliacions, desvaloracions. · Destrucció d'objectes d'especial valor sentimental. · Culpar a la teua parella de tot el que succeïx. · Controlar tot el que fa la teua parella. 4. VIOLÈNCIA FÍSICA Qualsevol acció no accidental que pot provocar un dany físic, malaltia o risc de patir-la. És el maltractament més evident, abarca des d’una espenta fins una bufetada.

Sopa de lletres: “una relació responsable” (7 paraules) A S

F F

V M

H Ç

E A

A B

R U

D L

E C

Q X

X C

E E

S C

T U

I Q

M K

A U

O N

M V W

I B T

U F I

L G Y

T A S

M E J

O R O

L W R

F I A

R E

E T

S R

P M

E Z

C P

T L

E K

A B

S Q

A F

R X

E H

L S

A N

C O

I T

O E

BONS HÀBITS I BONS ALIMENTS

LES DADES EN L’ADOLESCÈNCIA

ALS PRIMERS SIGNES

LES DADES: (Macroenquesta de violència contra la dona 2015, Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat) El 10,3% de les dones residents a Espanya de 16 o més anys ha patit violència física d'alguna parella o exparella en algun moment de la seua vida. El 13% de les dones residents a Espanya de 16 o més anys ha sentit por d'alguna parella o exparella en algun moment de la seua vida. El 25,4% de les dones residents a Espanya de 16 o més anys han patit violència psicològica de control, el 21,9% violència psicològica emocional i el 10,8% violència econòmica d'alguna parella o exparella en algun moment de la seua vida. Les dones joves de 16 a 24 anys pateixen violència psicològica de control en major grau que el total de dones de qualsevol edat: El 21,1% de les dones de 16 a 24 anys residents a Espanya i que han tingut parella en alguna ocasió ha patit violència de control d'alguna parella o exparella en els últims 12 mesos, front de la mitjana del 9,6% de les dones de qualsevol edat que han tingut parella en alguna ocasió. I si ens centrem amb les joves entre 16 i 19 anys el percentatge encara és major.

Com vegem a les dades, malgrat la informació i la conscienciació social que hi ha al respecte, i a pesar de que les opinions formals i públiques demostren un rebuig absolut cap a la violència en general i la de gènere en particular, pareix que la societat no està vivint aquest canvi de manera real. Els resultats observats i l’experiència dels que treballem amb adolescents ens alerten d’un manteniment d’estereotips masclistes. A més, hem de tindre en compte que les xarxes socials i les noves tecnologies, tot i els seus evidents beneficis, també són un recurs per a aquells que opten per controlar la vida i circumstàncies de la parella. Resta molt per fer, hem d’aconseguir que els més joves no només rebutgen la violència en totes les seues manifestacions sinó que també interioritzen actituds igualitàries, per evitar el manteniment en generacions posteriors.

RECURSOS I INFORMACIÓ SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE http://www.violenciagenero.msssi.gob.es/

QUÈ VISITAR: www.upccamancovall.blogspot.com Vos proposem que visiteu periòdicament el bloc de la nostra UPCCA on podreu trobar enllaços interessants i conéixer algunes de les activitats que realitzem des del nostre servei.

La web “Adolescentes sin violencia de género” http://adolescentesinviolenciadegenero.com proposa una sèrie de circumstàncies per adonar-se´n si estem o no en una relació controladora, que estan incloses en el programa “No te cortes” de la Comunitat de Madrid.

Pregunta't si estàs en una relació abusiva, no responsable. Dona-li una ullada a la llista i respon amb honestedat sense justificar el comportament de la teua parella (és a dir, no digues: "Bò, ell no és així tot el temps" o "Només ha passat una vegada o dues"). Simplement respon sí o no. Si et dónes compte que la resposta a la majoria de preguntes és sí, el més probable és que et trobes en una relació controladora: Ha intentat aïllar-te dels teus amics. No li agrada que vages enlloc sense ell. Cada vegada que esteu amb amics, es posa bord i munta un numeret. De vegades et deixa plantada. Font: Pantallas amigas No li agraden els teus amics i et parla malament d'ells. Et fa creure que no vals res. Es burla de tu, t'insulta i et ridiculitza. T'avergonyeix en públic. No es fia de tu, t'acusa injustament de “coquetejar” amb altres xics. Critica constantment les teues opinions o la teua forma de pensar. Et tracta com si fores menys competent que ell. No sol valorar la teua opinió o els teus encerts. No sol valorar ni lloar les teues qualitats o els teus encerts. Troba defectes en quasi tot el que fas. Sents que quan li comptes les teues coses mostra poc interès. T'ha pegat/espentat alguna vegada. Alguna vegada es posa tan nerviós amb tu que sents por. Diu que el provoques, que "li portes la contraria", per a que "bote". T'amenaça amb missatges en el mòbil o internet. Ha difós missatges, insults o imatges teues per internet o mòbil sense el teu permís. T'ha gravat sense que tu ho saberes. Intenta saber qui et crida i escriu al mòbil i els teus contactes en les xarxes socials. Si no quedes amb ell, et demana explicacions, no vol secrets entre vosaltres. És ell qui decideix on quedar, a quina hora i amb qui. Controla la teua manera de vestir, de maquillar-te, de parlar, de comportar-te. No es fia del que comptes, i ho comprova. Sempre vol tindre l'última paraula en les vostres discussions, no escoltant la teua opinió. Et confon fent-te pensar que el que t'ha molestat ha sigut una broma. De vegades dóna ordres, i altres vegades no et parla. No expressa el que sent, pretén que tu ho endevines. T'ha intimidat amb frases, insults o conductes de caràcter sexual. Posa en dubte els teus sentiments per ell si no accedeixes als seus desitjos. Amenaça d'abandonar-te si no fas el que vol. Et provoca sentiments de llàstima. Promet canvis que no compleix. Amenaça de suïcidar-se si el deixes. De vegades utilitza en la teua contra secrets que li has contat confidencialment. No et demana disculpes per res. Bibliografia: · Guía de prevención de la violencia de género en adolescentes (Comunidad de Madrid), · Adolescencia, sexismo y violencia de género. Mª José Díaz Aguado (article: Papeles del psicólogo núm. 84) · Jóvenes i género. El estado de la cuestión (FAD)