Entrevista linformador20678

Page 1

Dissabte, 1 de novembre de 2014

14

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

CULTURA

Les millors bandes de la Comunitat Valenciana

Llosa de Ranes i Llanera de Ranes es proclamen campiones del XXXVI Certamen Autonòmic REDACCIÓ

El Palau dels Arts va acollir el cap de setmana passat el 36 Cer· tamen de Bandes de la Comuni· tat Valenciana, que organitza la Generalitat Valenciana en col·la· boració amb la Federació de So· cietats Musicals de la Comunitat Valenciana. Tot el protagonisme ha sigut per a les bandes de la Costera, ja que les Societats Musicals de la Llosa de Ranes i de Llanera de Ranes es van imposar en Primera i Segona secció, respectivament. El veredicte es va donar a conèi· xer en les audicions celebrades el diumenge. La Unió Musical de Llanera de Ranes, dirigida per Pascual Martínez Martínez, va aconseguir el primer premi de la Secció Segona, en la qual tam· bé van prendre partit la Societat Unió Musical de la Canyada i la Unió Musical de Vilafranca, in· terpretant com a obra obligada la peça “Seres” del compositor Hugo

Llanera, malgrat guanyar la segona categoria, va rebre el premi especial per obtenir la major puntuació Chinesta. En la sessió vespertina actuaren les bandes de la Prime· ra Secció, imposant-se la Societat Musical de la Llosa de Ranes, di· rigida per Francisco José Sánchez Roca. Una secció en la qual tam· bé es va poder escoltar a l’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixó i a la Societat Filhar· mònica Unió Musical d’Agost, in· terpretant totes elles com a obra obligada la Simfonia nº1 d’Enri· que Hernandis. La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Julia Climent, va ser l’encarregada de lliurar els guardons a les bandes premiades en un acte celebrat en el Palau dels Arts Reina Sofia.

Cristian Climent Marzal, president de la Societat Musical Llanera de Ranes

“És el millor moment de la nostra història” Què suposa per a la Societat Musical aquesta fita aconseguida? Suposa una alegria immensa, un premi al treball i a moltes hores d’assajos. Hem compro· vat que amb un poc de sacrifici i dedicació i amb molta il·lusió s’aconsegueixen els somnis. És el premi més important en la tra· jectòria d’una banda que té 113 anys d’història. S’ho esperàveu? Mai es pot dir que s’espera· va, que tenim molta il·lusió per guanyar-lo, sí! Participàvem junt a les dos bandes guanyadores a Alacant i Castelló, dos bandes amb molt bon nivell, bona prova d’això són les puntuacions que aconseguiren cadascuna d’elles. En què va consistir la vostra participació? Actuàrem en 3r lloc i hagué· rem d’esperar a una sala sense poder escoltar a les altres ban·

des, una espera molt llarga com pots imaginar-te. En primer lloc interpretàrem “Seres”, de Hugo Chinesta que era l’obra obligada d’aquesta secció. I després el plat fort, “Jungla”, de Ferrer Ferran, obra de lliure elecció. Una in· terpretació sublim... Vull recor· dar-me’n ací d’uns pocs músics que per les restriccions de les bases d’aquest certamen respecte del de diputació (5 places menys) no pogueren actuar el diumenge. Demanar-los disculpes i recalcar que han estat en nosaltres als as· sajos, als concerts preparatoris, al certamen de diputació i són tan guanyadors del premi com qualsevol altre músic. Quant de temps heu estat preparant-ho? La setmana després de gua· nyar el certamen provincial el mestre ja tenia clar l’obra lliure que volia portar a aquest certa·

men i la compràrem a finals de maig. He de recalcar que la ma· joria de bandes concursen amb la mateixa que guanyen el certa· men provincial, però nosaltres la canviàrem. Han sigut uns mesos de molts assajos coordinats amb les nombroses actuacions de la banda a les festes de carrer, fet que encara engrandeix més la nostra gesta. Parla’m un poc de la Societat. La Societat que tinc l’honor de presidir es va fundar al 1901, te· nim una plantilla de 70 músics, una escola de música reconegu· da per la Conselleria d’Educació amb uns 60 alumnes. Al front de la direcció de la banda i l’es· cola està Pascual Martínez, mà· xim responsable del gran èxit aconseguit per la banda. Perso· na molt treballadora, que ens fa molt fàcil allò que en principi sembla impossible i que ha sigut

“Com a banda amb la major puntuació del Certamen, al mes de juny tindrem el Palau de les Arts Reina Sofia a la nostra disposició per fer un altre concert” el guanyador del premi especial al millor director del certamen. Ens sentim molt orgullosos dels socis i simpatitzants de la banda, que també tenen “molta culpa” d’aquests èxits, ens acompanyen de forma massiva allà on la banda va i amb els seus aplau· diments i ànims ens creen un clima de confiança, de famili· aritat que fa que la música que interpretem tinga una gran càr· rega sentimental, ens fan traure

el millor a cada un dels músics. Quin és el proper repte? Ara ens queda Santa Cecília, el millor escenari possible per a les celebracions! I per al 2015 te· nim previst un concert al “Pala· cio de la Música de Buñol” amb el CIM La Armónica (els litros) amb motiu del Cicle Mundial de Música Valenciana. A més, com a guanyadors del Certamen de la Comunitat Valenciana farem un concert a cadascuna de les províncies: al Palau de Congres· sos de Castelló, a l’Auditori ADDA d’Alacant i al Palau de les Arts de València. I com a la banda amb la major puntuació del Certamen de la Comunitat Valenciana, al mes de juny tindrem el Palau de les Arts Reina Sofia a la nostra dis· posició per fer un altre concert. Cinc grandíssims concerts a su· mar a la programació ordinària de qualsevol any.

Paco Sánchez Roca, director de la Societat Musical Llosa de Ranes

“Ara mateix som la millor banda en quant a interpretar música de la Comunitat Valenciana” Quina importància té aquest certamen dins del panorama musical de Bandes de la Comu· nitat? És la màxima competició auto· nòmica, un espectacle d’alt nivell ja que només participen les ban· des guanyadores dels certàmens provincials d’Alacant, Castelló i València en les diferents secci· ons, el que vol dir que la qualitat de totes les actuacions està asse· gurada. Aquest certamen podem dir que es la ‘Champions’ en el mon de les bandes.

Participàveu en la secció més alta, i heu guanyat. Som la millor banda de la Co· munitat, guanyant a altres dos Societats de primer nivell. Què suposa? Estem molt contents i satisfets ja que estàvem front a bandes de referència i que han tingut molts premis. Aquest premi es suma a altres reconeixements que heu anant recollint en els últims anys. Pense que amb aquest certa· men tanquem un cicle històric.

Fa tres anys vam participar ja en la segona secció, guanyant el provincial i l’autonòmic. En maig vam guanyar el provincial de la primera secció, i ara hem tornat a guanyar l’autonòmic. Crec que va a ser molt difícil igualar açò i, per descomptat, més encara mi· llorar-ho. Esteu en el millor moment de la història? Sí, per nombre de músics, per qualitat artística, per ganes de fer música... Ara mateix som la mi· llor banda en quan a interpretar

música. Quin és el proper repte? Volem descansar un poc ja que hem portat un ritme d’assaigs bestial, molt elevat. Som músics amateurs que cadascú es dedi· ca a les seues activitats d’estudi, de treball… Ara ve Santa Cecilia i aquest any va a ser una cele· bració molt especial ja que ens tornarem a reunir tots i no tin· drem la gran tensió que suposa competir. Farem un concert per a gaudir. Després, de cara al 2015 tenim diversos projectes. Al gua·

“Pense que amb aquest certamen tanquem un cicle històric” nyar, hem de fer tres concerts: en València, Castelló i Alacant. Són reptes importants ja que som els guanyadors i hem de representar el nivell de la categoria i del pre· mi. A part, anem a dedicar-nos el proper any a activitats menys estressants.


SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

Dissabte, 1 de novembre de 2014

CULTURA

Èxit de participació al XXX Festival de Bandes de Música de la Costera Van estar presents, per primera vegada, 19 bandes de música de tota la comarca REDACCIÓ

Un total de 1.600 músics esta· ren presents els dos darrers de setmana a l’Alcúdia de Crespins. Aquest municipi de la Costera va ser l’encarregat d’acollir el XXX Festival de Bandes Comar· cal on, per primera vegada, es va aconseguir reunir 19 bandes de la zona. Aquest festival ha

estat subvencionat per la Dipu· tació de València amb 3.500 eu· ros i per la Mancomunitat de la Costera amb 1.800 euros. Per a l’esdeveniment s’ha ha· gut d’ampliar la platea de l’es· cenari en més de 40 m2 per a donar cabuda a les orquestres amb més de 100 components. Cal recordar que la Casa de la

Cultura està subjecta a una aju· da de la Diputació de València, dins del Programa d’Actuacions Programades, de 80.000 euros. Amb açò, a part de millorar l’aspecte, la il·luminació i so es millora l’accessibilitat i les me· sures en seguretat. Hem fet ba· lanç amb l’alcalde de l’Alcúdia de Crespins, Javier Sicluna.

Javier Sicluna, alcalde de l’Alcúdia de Crespins

“Ha sigut un revulsiu i una il·lusió el poder organitzar aquest Festival” Què ha suposat per a l’Alcúdia acollir aquest festival? Ha sigut un revulsiu i una il·lu· sió el poder organitzar-ho. És un acte molt important i ha sigut un èxit tant en organització com en qualitat de bandes, així com en participació de totes elles i del public. És un orgull tenir ací totes les bandes de la Costera, tots els directors i també els alcaldes. Ha sigut una alegria i un gust gaudir de la seua música. A més, s’ha impulsat una obra molt necessària per a la Casa de la Cultura. S’han fet unes inversions en la Casa de la Cultura que es van a seguir fent, ja que disposem d’una subvenció per a acabar de condi· cionar-la com cal, de 80.000€ de la Diputació de València. Ha sigut un revulsiu perquè l’Ajuntament prenga les mesures perquè la Casa de la Cultura estiga en les condici· ons que deu estar. Ens vam ado· nar que havien moltes mancan· ces A part del que han suposat les subvencions rebudes per al certa·

men, una directa del president de la Diputació de 3.500€ i altra de 1.800€ de la Mancomunitat. A qui vol agrair aquest èxit? A la Unió Musical de l’Alcúdia, als seus músics i el seu president García Moral, així com al nostre regidor de Cultura, Vicent Pla. Cal fer menció a la regidoria d’Urba· nisme, la regidoria de Policia, que s’han coordinat a la perfecció i no ha hagut cap problema. No vull oblidar-me de la Diputació i de la Mancomunitat, per les subvenci· ons rebudes.

És un acte molt important i ha sigut un èxit tant en organització com en qualitat de bandes, així com en participació de totes elles i del public. És un orgull tenir ací totes les bandes de la Costera, tots els directors i també els alcaldes”

15

EL MUNDO ES UN ESCENARIO Pastor Miguel Fernández Iglesia Evangélica Bautista de Xátiva

Mi querida y añorada Miss Brook, mi profesora de inglés y británica de pura cepa, me enseñó una famosa frase de William Shakespeare que to· davía puedo transcribir de memoria: “El mundo es un escenario y todos los hombres y las mujeres meros actores.Tienen sus entradas y sus salidas y cada uno en su turno, representa muchos papeles”. Me gustan las películas antiguas, será porque me hago mayor. Me gus· ta Billy Wilder y sus comedias román· ticas, porque con ellas se puede llorar y reír a la vez. El cine clásico es un mundo que acaba bien, un mundo con pocas tragedias y muertes, un consuelo frente a las desgracias del día a día sin aparentes soluciones, un mundo mágico donde relajarnos. Porque recordemos que el fenómeno multitudinario del cine y de Hollywo· od fue un producto surgido de la men· te de emigrantes, sobre todo de judíos alemanes de principios del siglo XX que descubrieron el filón del negocio. El mismo Wilder perdió su madre en el Holocausto. Ese cine contaba historias y ha· zañas, muchas de ellas procedentes de la Biblia. Historias con un final feliz, que nos enseñaban valores y que ayudaron a dulcificar la dureza de nuestra existencia. Aunque los có· digos cinematográficos evolucionan y cambian, nos sigue gustando que “nos engañen”. La prueba está en la gran cantidad de cine que a día de hoy seguimos consumiendo en el planeta. ¿El mundo es un escenario? A lo mejor es cierto. Puede que muchas veces finjamos ser lo que no somos y aparentemos tener valores y virtudes, o que nos creamos mejores que nues· tro vecino con esa condescendencia personal que nos caracteriza a los se· res humanos. Seas lo que seas, seas como seas, la cruda realidad solo Dios la conoce. Y a pesar de ello, te ama. ¿Cuál es tu papel en la historia? ¿De qué vas por la vida? ¿Cuál es tu relato? Algunos habrán tenido mejo· res oportunidades que el resto; otros añorarán tiempos pasados; también habrá quien haya conseguido y lo· grado todo lo que se propuso. De todo habrá, pero lo importante es cómo acabará tu historia. Haz un alto en el camino y repasa el libreto de tu vida. Reflexiona sobre lo que han sido tus fortalezas y debili· dades y llévalas a Jesús de Nazaret. El maestro nunca está reunido, ni está apagado o fuera de cobertura. Puedes llamarle desde cualquier lugar, aun· que estés en el cine. Te aseguro que te ayudará a reescribir el guión de la película de tu vida.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.