Luis Suñer Sanchis En el Centenari del Naixement de Luis Suñer Sanchis
El dia de Sant Josep de l’any 1910, a les 18.35 hores, Ana Sanchis Perpiñá, esposa de José Suñer Orovig, donava a llum en el seu domicili de la plaça d’Emilio Castelar (l’actual Plaça Major), 44 d’Alzira un baró a qui posarien el nom de Luis José. Es tractava, després de José Germán Emilio (1906), del segon dels fills del matrimoni Suñer-Sanchis, família que es completaria anys més tard amb el naixement d’Alfredo (1913) i de Rafael Ramón (1919). Sobre Luis Suñer, la seua vida i la seua obra, s’ha escrit molt i bé. No fa massa, la Comissió de la Falla de la Plaça Major de la capital de la Ribera va patrocinar l’edició d’una aproximació biogràfica de l’empresari, de la qual és autor el nostre bon amic Xavier Sierra Parra. No vaig ara i ací -remet al llibre en qüestió- a traçar un panegíric sobre Don Luis, nom amb el qual les alzirenyes i els alzirenys es referien a l’industrial, ni tan solament vaig a destacar els mèrits, indubtables, de qui, en vida, va meréixer el reconeixement dels seus conveïns (l’any 1966 va ser distingit amb la Medalla d’Or de la seua ciutat natal) i va ser honrat, en diferents etapes, pel Govern d’Espanya que, el 1982, li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. M’interessa subratllar, sobretot, la condició de ciutadà exemplar de don Luis i ho faig donant compte del seu compromís personal i permanent amb el poble que el va vore nàixer, pel qual sempre apostà i estimà profundament. Sols s’ha d’assenyalar com a exemple que totes les seues empreses les establí a la seua ciutat i, també, que mai no va consentir que ninguna de les seues indústries s’instal·laren fora d’Alzira, i això malgrat que comptava amb ofertes molt avantatjoses.
44
Societat Musical d’Alzira