El Diari de Sant Boi, num. 9 by El Diari de Sant Feliu

Número 9 // 32.000 exemplars // octubre 2013 // Sant Boi de Llobregat

Entrevista a Miquel Salip

Escola de bicicleta per adults

ERC Sant Boi acaba d’escollir aquest jove de 30 anys per liderar la seva candidatura a les municipals de 2015, amb el repte de tornar a tenir representació a l’Ajuntament. pàg. 4

Bicibaix Sant Boi ha posat en marxa una ‘biciescola’ dirigida als adults que encara no saben anar en bicicleta. Les classes s’imparteixen a l’Ateneu Santboià i pels carrers del Centre. pàg. 10

Sant Boi s’uneix per plantar cara al racisme i al feixisme

L’acte va comptar amb les intervencions del periodista Bertran Cazorla i de l’activista David Karvala

Prop de 200 persones van assistir a Cal Ninyo a la presentació d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Sant Boi (UCFR), una plataforma ciutadana creada per plantar cara a les idees i comportaments intolerants i discriminatoris. Més de 50 entitats i agents socials, a banda de centenars de persones a nivell individual, ja han donat suport a la iniciativa. Pàg. 5 i editorial

OPINIÓ

opinió

el diari de Sant Boi • octubre de 2013

editorial

El fotògraf santboià que va contribuir a l’evolució de la fotografia al país

ossiblement, pocs saben que un dels fotògrafs més importants de la segona meitat del segle XX va néixer a Sant Boi de Llobregat. Ricard Terré és considerat com un dels grans documentalistes/assagistes del segle passat, i va contribuir i ajudar a què la fotografia documental evolucionés i es construís unes bases narratives sòlides. Diuen que va ser un dels principals responsables de la modernització del llenguatge fotogràfic al país, a l’alçada de Francesc Català Roca o Joan Colom. Ricard Terré va néixer a Sant Boi el 1928 i va morir a Vigo al 2009. Va començar la seva carrera dibuixant i pintant, però ràpidament al 1955 va saltar a la fotografia i es va fer membre del grup AFAL (Agrupación Fotográfica de Almería) on va col·laborar amb Ramón Massats i Xavier Miserachs. Entre 1955 i 1960 va ser quan va realitzar la part més important de la seva obra. El seu treball es caracteritza per realitzar enquadraments arriscats i amb contrastos molt accentuats. Aquest estil va ser als anys 50/60 una revolució davant la “mirada única” que predominava a la comunitat de fotògrafs. La seva mirada transmetia un punt d’ironia i sentit de l’humor. El retrat de la nena guenya a la seva primera comunió a l’església de Sant Baldiri, és una de les fotografies més populars de Ricard Terré. Segur que sabeu de quina imatge parlo, és una d’aquelles fotos que formen part de la nostra història gràfica. “La fuerza de la fotografía está en reflejar un acontecimiento irrepetible” i “Sólo pretendo mostrar lo que hay de trascendente en el ser humano, su espíritu” són dues de les seves frases més conegudes que ens va deixar en Ricard. Al 1959 es va instal·lar a Vigo. Després d’estar 20 anys en silenci, va tornar al 1982 participant a diverses exposicions aquí i a l’estranger. Va ser quan la seva obra va començar a ser reconeguda. Va rebre premis i reconeixements, destacant el premi Bartolomé Ros a la seva trajectòria professional que li va atorgar PhotoEspaña al 2008. Sovint el comparen amb fotògrafs de la mida dels mítics Robert Frank o Henri Cartier-Bresson. Per a mi, és un dels indispensables en la história de la fotografía a casa i us recomano que ara mateix teclegeu el seu nom a Google i gaudiu de la seva obra.

Iván Vega Fotògraf Documental de Boda i Retrat www.ivanvega.es/blog | info@ivanvega.es

el diari de Sant Boi El diari de Sant Boi no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors. El diari de Sant Boi no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció. La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Contra la intolerància

a majoria d’enquestes a Grècia donen prop del 10% dels vots al partit xenòfob i neonazi Amanecer Dorado, que des que va entrar fa un any al parlament amb un 7% dels vots no ha deixar de créixer en els diferents estudis demoscòpics publicats. Una situació econòmica delicada del país, enfonsat en una profunda crisi, i el fet d’haver-se convertit en la porta d’entrada massiva d’immigració, han fet del país hel·lè un caldo de cultiu de vots per aquesta formació, que fa de la justificació de la violència racista una de les seves banderes. Aquesta situació avui no és totalment extrapolable al nostre país, però si que comencem a percebre alguns símptomes. La desafecció i el descontentament d’amplis sectors de la població, en altres moments votants de partits d’esquerra, de classes treballadores, està provocant que busquin solucions en partits de discurs xenòfob, en no trobar solucions o missatges esperançadors en les formacions polítiques tradicionals. A Sant Boi, per combatre aquesta si-

tuació, s’ha impulsat la plataforma ciutadana Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que agrupa, inicialment, més de 50 entitats de la població així com partits polítics, sindicats i escoles. I no és casual que sigui la ciutat de Sant Boi a on s’ha organitzat aquest moviment ciutadà. Aquí, a les darreres eleccions municipals de 2011, va aparèixer amb força PxC, aconseguint 3 regidors i el suport de gairebé 3000 ciutadans. La intolerància, la justificació de la violència, un discurs discriminatori i xenòfob,... són trets característics d’aquestes formacions que la societat civil santboiana s’ha compromès a combatre ara de forma conjunta, amb l’objectiu de continuar fent de la nostra vila un lloc de convivència. Una ciutat, la nostra, i uns barris, els nostres, de tots i totes, que ja des de mitjans del segle passat han sigut lloc d’arribada de nous santboians i han fet de la inclusió, la cohesió social, la multiculturalitat i el respecte la seva bandera, no poden tolerar actituds que promocionin la discriminació entre veïns. Ni la ciutat, ni tots aquells que formem part d’ella, ens ho podem permetre.

la foto del mes

Ajuntament de Sant Boi

Una nova Diada. Sant Boi va tornar acollir el passat 11 de setembre els actes de la Diada Nacional de Catalunya, que enguany ha servit per donar al tret de sortida als actes del Tricentenari. A la fotografia, l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, fent l’ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova.

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén Marín Redacció Esports: Xavi Martí Contacte: diaridesantboi@gmail.com Director comercial: Pau Ramell Telèfon publicitat: 674.35.92.03 Gestió Publicitària i coordinació: José Lamuela - Mithos Publicidad Telèfon: 93.640.22.60

Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Telèfons: 93.685.76.83 / 674.35.92.03

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 9, octubre 2013 32.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

C I UT A T

octubre de 2013 • el diari de Sant Boi

El TSJC dóna la raó al consistori al cas de la farmàcia de la plaça de l’Ajuntament

Una sentència obligava el consistori a pagar 2,5 milions d’euros d’indemnització pel tancament forçós del negoci el 2006 a causa del mal estat de l’edifici • Finament haurà de pagar 50.000 euros

Rubén Marín

El número 9 de la plaça de l’Ajuntament, on hi continua havent una farmàcia

R. Marín

l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs del consistori de Sant Boi contra la sentència que l’obligava a pagar prop de 2,5 milions d’euros en concepte d’indemnització (amb interessos) pel tancament forçós de la farmàcia de la plaça de l’Ajuntament. Aquesta sentència, emesa el juliol de 2010, feia responsable únic el consistori pel tancament temporal del negoci, situat al número 9 de la plaça de l’Ajuntament, en un edifici que llavors es trobava en un mal estat de conservació. La farmàcia va romandre tancada entre el març de 2006 i el desembre de 2007, per la qual cosa l’Ajuntament considerava “injusta i desproporcionada” la indemnització, i va interposar recurs contra la decisió en primera instància del TSJC. En aquesta nova sentència a

la qual ha tingut accés El Diari de Sant Boi, ferma i sobre la qual no es pot recórrer, el tribunal ha revocat la primera i assenyala el propietari de la finca, l’empresa Inversiones Patavium SL, com a principal responsable de l’estat de l’edifici. Pel que fa a la responsabilitat de l’Ajuntament, el tribunal l’assenyala per no haver dut a terme de forma forçosa les diferents ordres d’execució d’obres de rehabilitació de l’immoble, malgrat haver-ho ordenat amb anterioritat i en repetides ocasions al propietari per raons de seguretat. Per tant, tot i que la decisió de suspendre l’activitat de la farmàcia per a l’execució d’obres que garantissin la seguretat i l’estabilitat de l’edifici va ser correcta, ja que l’estat de la finca suposava un perill, el tribunal considera que la propietària del negoci, Carme Cruz, va patir uns danys per no poder exercir la seva activitat i cal indemnitzar-la.

Tot i així, els càlculs per establir la indemnització van ser erronis en primera instància (es va calcular com si el tancament de la farmàcia hagués estat definitiu i no temporal), i s’ha refet la valoració dels danys patrimonials i morals, deixant una quantitat total de 104.000 euros. Degut a què el tribunal minimitza la responsabilitat municipal respecte a la primera instància, la sentència obliga a l’Ajuntament a pagar només 50.000 euros, en concepte d’indemnització per “lucre cessant, danys emergents i danys morals”, pagament que el consistori està obligat a satisfer a la farmacèutica abans de dos mesos. Des de l’Ajuntament han mostrat la seva satisfacció per l’éxit del recurs, encarregat als serveis jurídics municipals i, per tant, “sense cap cost addicional”, i amb un resultat “molt satisfactori pels interessos públics”.

E NT R E VIST A

el diari de Sant Boi • octubre de 2013

“A la llista d’ERC al 2015 hi haurà molta gent jove, amb noves idees i lligada a moviments socials” Miquel Salip Candidat d’ERC a les eleccions municipals de 2015 a Sant Boi R. Marín

Amb només 30 anys, en Miquel Salip acaba de rebre de mans de la gent d’ERC a Sant Boi la difícil tasca de tornar a aconseguir representació a l’Ajuntament a les municipals de 2015, després de quedar fora del consistori el 2011. Tot i la seva joventut, aquest veí de Marianao lligat diferents entitats socials com la PAH, assumeix l’encàrrec amb orgull i liderarà una llista que, igual que la política, creu que necessita un canvi per poder-hi introduir gent i idees noves. Mentrestant, el nou projecte republicà a la vila ja camina: un “nou Sant Boi” que ha de créixer durant el “procés irreversible de construcció d’un nou país”. Rubén Marín

—Quin és el projecte que va presentar davant l’assemblea d’Esquerra? El nostre projecte gira al voltant d’un nou Sant Boi. Estem en un procés irreversible de construir un nou país, i volem que Sant Boi no quedi al marge. Hi ha coses que cal canviar a la ciutat, i per liderar aquest canvi ens vam presentar com som, amb una actitud i una manera de fer que ja vam demostrar quan estàvem al govern municipal i que també hem demostrat fora. Una manera de fer que anomenem republicanisme quotidià, treballant cada dia des del compromís, ajudant a la gent i formant part dels moviments socials. —Quin missatge ha rebut per part de la militància després de ser escollit candidat? En primer lloc, felicitacions. I després moltes mostres de suport i de compromís per ajudarnos a tirar endavant aquest projecte del nou Sant Boi. La gent creu que després de més de 30 anys de govern de les mateixes forces polítiques cal fer una ciutat més democràtica, més participativa i transparent, i tant militants com simpatitzants ens han volgut donat el seu suport per dur a terme aquesta feina. —Per primer cop, el candidat d’ERC a Sant Boi l’han pogut escollir també els simpatitzants i amics del partit. Per

què aquest canvi? Perquè en un moment en què la política està tan mal vista per la ciutadania, vam creure que era oportú tornar a connectar amb la gent del nostre entorn des de l’inici, des d’un moment tan important per un partit com és l’elecció del seu cap de llista. —El 2015 liderarà la llista d’ERC amb només 32 anys... algú li ha dit que és massa jove? No, pensem que la política actualment reclama un canvi generacional important. Els models que portem arrossegant des de fa 30 anys són caducs i amb gent de la mateixa generació segurament no seríem capaços de fer la transformació que necessitem. —Té al cap com serà la llista que presentarà el 2015? No amb noms i cognoms, però sí que tenim clar que serà una llista amb molta gent jove i amb noves idees. També volem que la meitat o més siguin persones que no militen actualment a Esquerra, volem que sigui un projecte de llarg recorregut i per això volem sumar-hi a la gent que s’implica, que treballa als moviments socials i que sempre viu i treballa a peu del carrer, perquè ens ajudin en aquest projecte. —El partit va quedar fora de l’Ajuntament a les darreres eleccions municipals. Què queda d’aquella ERC en aquest nou

projecte? Queda molta cosa! Aquella Esquerra, del 2003 al 2007, va estar a l’oposició marcant l’agenda política de la ciutat, i del 2007 al 2011 va poder incidir-hi directament des del govern municipal. I ho va fer, per exemple, recuperant l’Ateneu Santboià i fent d’ell un equipament públic i de gestió compartida entre Ajuntament i entitats, o amb diferents experiències participatives treballant en xarxa amb els veïns dels barris. I d’això, d’aquella vocació per la participació real dels veïns, en queda molt a l’ERC actual. Però ara som un grup nou de persones, que mai hem estat a la primera línia de la política però tots estem implicats en moviments socials i entitats, i tenim noves maneres de fer.

“Hi ha qui pensa que a la consulta hi haurà uns resultats complicats pel sí al Baix Llobregat, i es poden endur una gran sorpresa” —En aquest any i mig que queda per a les eleccions, com han previst fer arribar el seu missatge als santboians? Treballant com fins ara, a peu de carrer i dintre dels moviments socials. No som un partit d’esperar sis mesos abans de les eleccions per explicar el nostre projecte a les associacions, sinó que ja estem dintre dels movi-

ments socials. —El fet de què el 2014 hi hagi o no consulta, o el fet de què surti el sí o el no, pot condicionar els resultats d’ERC a Sant Boi el 2015? La dinàmica política nacional sempre pot condicionar el resultat a una ciutat com Sant Boi, com de fet així va ser al 2011, però tot i que això pugui ajudar o anar en contra dels nostres resultats, nosaltres sempre volem treballar el nostre projecte en clau local. Evidentment, no volem que la ciutat resti al marge del procés de construcció del nou país i posarem en marxa iniciatives per afavorir el dret a decidir i que l’Ajuntament s’impliqui en aconseguir que la gent pugui votar, a favor o en contra de la independència, però que es pugui expressar a les urnes. I després de la consulta, que estem segurs que es farà i sortirà el sí, ja es veurà què passa a les eleccions. —Sant Boi, i tot el Baix Llobregat, és avui dia una de les places més complicades pels partidaris del sí? A partir de quin percentatge de vots favorables al sí es podria parlar d’èxit? Potser fa uns anys sí que era més complicat, però ara crec que ho és cada cop menys. Només cal sortir al carrer i veure les estelades penjades al balcó a barris on fa uns anys era impensable veure-les. I és perquè la gent ha canviat la mentalitat. La ciutadania

ha traspassat una línia mental i sap que tal com estem ara no ens podem quedar. I per tant cal fer alguna cosa, com que posin una urna i preguntin als ciutadans què volen. Hi ha molta gent que pensa que a Sant Boi i al Baix Llobregat hi haurà una campanya difícil i uns resultats complicats pel sí, i es poden endur una gran sorpresa. —No creu que, de vegades, aquest debat nacional constant està servint per tapar les retallades o el desmantellament de l’Estat del Benestar? No crec que estiguin tapant aquests problemes. Hi ha gent que els interessa pensar que una cosa tapa l’altra, o fins i tot hi ha gent a qui pot interessar tapar una cosa amb l’altra, però el debat social és ben viu. Les mobilitzacions que hi ha permanentment de gent protestant contra les retallades en educació, sanitat, serveis públics... deixa palès que el debat social és ben viu. Però el que no s’hi val és intentar desviar l’atenció del problema, que és que el nostre país genera prou recursos per no haver de retallar res, però no podem gestionar-los perquè se’n van a l’Estat i el govern espanyol no els retorna en forma d’inversions. Per tant, no s’hi val a tapar amb la bandera els problemes socials, és cert, però tampoc s’hi val a dir que els problemes socials es solucionaran si no es soluciona abans el problema de l’espoli fiscal.

octubre de 2013 • el diari de Sant Boi

REP O RT A T G E

La societat civil de Sant Boi s’organitza per lluitar contra les idees racistes i feixistes

Presentada a Cal Ninyo la plataforma ciutadana Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Sant Boi, a la qual ja s’han adherit més de 50 entitats, associacions i agents socials de la ciutat opinió

A Sant Boi, convivència

S El periodista pratenc Bertran Cazorla, durant la seva intervenció a la presentació d’UCFR Sant Boi

Rubén Marín

al Ninyo es va omplir el passat 25 de setembre amb les prop de 200 persones que van assistir a la presentació d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Sant Boi, una plataforma ciutadana creada per lluitar contra els pensaments i consignes contraris a la convivència i a la diversitat. El grup, que ja ha rebut el suport i l’adhesió d’escoles, partits polítics i sindicats i de més de 50 entitats i associacions esportives, culturals i de lleure de la ciutat, ha nascut per la necessitat de “posar fi a totes les idees racistes i feixistes que han anat creixent al llarg dels darrers anys per culpa dels discursos d’alguns partits polítics que no creuen en una societat tolerant”, va explicar Sílvia Iborra, membre de la plataforma santboiana. L’acte de presentació va comptar amb la intervenció del periodista Bertran Cazorla, expert en moviments d’ultradreta al nostre país, que va analitzar els diferents grups que existeixen a Catalunya i el perquè de l’arrelament d’un partit com Plataforma per Catalunya a Sant Boi. En primer lloc, Cazorla va voler diferenciar els tres tipus de moviments que, a parer seu, cohabiten al país, com els “neo-

nazis, amb una estètica clàssica i ben definida des dels anys 90, i que per això són molt fàcils d’identificar”. A l’altra banda es situen els altres dos grups, amb una estètica que no respon a la dels neonazis i que, per tant, no són identificables a primera vista. El primer d’aquests dos grups són els anomenats “nous feixistes, que van començar a sorgir fa un parell d’anys, que no només disfressen la seva imatge sinó també el seu discurs d’odi amb tocs socials”, posant com a exemple els integrants del Casal Tramuntana del barri barceloní d’El Clot. I per últim, Cazorla va assenyalar “la ultradreta populista, els feixistes amb corbata, que representen a Catalunya, i concretament a Sant Boi, Plataforma per Catalunya”. Segons Cazorla, els de PxC “tenen un discurs discriminatori, racista, de primer els de casa, però que el volen disfressar com una opció democràtica més”. A Sant Boi, PxC va irrompre amb força a les eleccions municipals de 2011, aconseguint prop de 3.000 vots, i tres regidors a l’Ajuntament. Cazorla va voler explicar per què un partit nascut a Vic fa una dècada ha pogut extendre’s de forma que ja compti amb més de 60 regidors arreu de Catalunya des-

R. Marín

prés de les darreres eleccions municipals. “Hi ha una bossa de vots que no són xenòfobs, sinó descontents, i PxC es dedica a capitalitzar-los amb una estratègia i un discurs populista”. Per tant, com a solució, Cazorla va proposar, d’una banda, “denunciar el seu discurs i desemmascarar la gent de PxC, explicant a la població que darrere d’aquell senyor amb corbata s’amaga un feixista, que justifica idees nazis, i que es relaciona amb persones que apallissen a unes altres”. I d’altra banda, “també cal combatre aquest descontentament i aquesta desafecció que fa que un treballador del Baix Llobregat acabi donant el seu vot a un partit feixista com PxC. Hi ha gent que està desencantada i està buscant una solució, i si no la troba als partits polítics, als moviments socials o a les entitats, l’acabarà buscant a PxC”, va concloure el periodista pratenc. L’acte de presentació d’UCFR Sant Boi va comptar també amb la intervenció de l’activista David Karvala, que va assenyalar l’acció com a eina imprescindible per acabar amb els moviments feixistes i racistes a Catalunya. “Jo he tingut escarabats a casa, i no vaig acabar amb ells ignorant-los, sinó actuant contra ells”, va assegurar.

ant Boi de Llobregat s’ha caracteritzat i es caracteritza per la seva hospitalitat i per una intrínseca capacitat per fer de la diversitat un tresor que ens enriqueix a tots i a totes, per ser un exemple de com les diferents cultures i formes de vida aporten grandesa a la nostra formació vital i, en conseqüència, ens fa millors. Ja fa un temps (massa) que Plataforma per Catalunya s’ha “instal·lat” a l’Ajuntament i a la nostra estimada ciutat fent servir un discurs ple d’odi, que porta a la pràctica a través d’accions tan discriminatòries i vergonyoses com la de “Cap nen de casa sense joguina”, a partir de la qual juguen amb la il·lusió dels infants i decideixen que per no ser de la seva raça no mereixen la mateixa felicitat, deixant de banda qualsevol rastre d’humanitat o consciència social, traspassant totes les línies vermelles possibles. El perill de tenir un partit com aquest a la nostra vila va més enllà de la inexcusable intolerància de la qual fan gala, i és que tot i que miren d’embolicar les seves idees amb dosis irreals de populisme, no cal buscar molt per trobar militants i dirigents de PxC imputats i/o condemnats per insults, amenaces, robatoris, agressions e inclús per participar en actes terroristes amb explosius. Com a exemple del seu enganyós populisme, tenim al nostre consistori un regidor com David Parada, que l’any passat i com a Secretari d’Organització de PxC, després d’unes imatges d’un membre del seu partit rodejat de símbols franquistes i nazis, va afirmar que l’imposarien una “sanció exemplar”, però la realitat és que un any després, no només continua a la formació (amb algun càrrec) sinó que és regidor a L’Hospitalet, cobrant de l’erari públic, Potser és aquesta “l’organització” que vol el seu secretari David Parada. Repeteixo, aquestes coses les trobareu de seguida i en fonts fiables, proveu. Sant Boi ha de continuar sent un lloc agradable per viure i amb un encomiable model de convivència com a tret essencial de la seva idiosincràsia, ciutadans i ciutadanes que ens estimem el poble hem de deixar ben clar que ningú pot trencar aquestes premisses, hem de lluitar per fer fora a qui només vol introduir odi irracional i, a sobre, Alejandro Pérez Matías enriquir-se a costa de les nostres butxaques. Integrador social A Sant Boi, convivència! Sant Boi de Llobregat

C I UT A T

La botiga del projecte Aliments Solidaris obre les seves portes

Redacció

ant Boi compta des del passat mes de setembre amb un nou sistema de distribució d’aliments a les famílies que més ho necessiten. Al número 10 del carrer Dídac Priu s’ha posat en marxa la botiga del projecte Aliments Solidaris, un espai que pretén regular i dignificar l’atenció a les famílies, que hi rebran els aliments en un espai ben condicionat, sense haver de fer cues i podent escollir els productes de primera necessitat que els facin falta a cada moment. El nou sistema de distribució d’aliments solidaris té com a principal eina una cartilla de punts. D’acord amb els paràmetres establerts, els Serveis Socials de l’Ajuntament determinen quines famílies poden ser usuàries del Banc d’Aliments i els fan entrega d’una cartilla amb un determinat nombre punts, en funció de diversos factors com nivell d’ingressos, membres de

Ajuntament de Sant Boi

el diari de Sant Boi • octubre de 2013

L’Ajuntament es fa càrrec del servei Minuts Menuts L’escola Ciurana acull els infants dimarts, dimecres i divendres i el CEIP Massallera, els dissabtes al matí Ajuntament de Sant Boi

Jaume Bosch i la consellera de Benestar, Neus Munté, amb integrants del projecte

la unitat familiar, etc. Aquests punts seran bescanviables per aliments bàsics com arròs, llegums, pasta, conserves, oli o farina a la nova botiga, en funció de les necessitats d’aquestes famílies en cada moment, optimitzant d’aquesta manera el repartiment d’aliments entre les famílies de Sant Boi que ho necessitin.

El projecte ha estat impulsat per l’Ajuntament i les entitats del Banc d’Aliments (Càritas, Ajut al 4t Món i esglésies evangèliques Llibertat i Rey de Reyes), i ja compta amb més de cent voluntaris. A més, mercats i supermercats, empreses i entitats de la ciutat col·laboraran aportant aliments a les prestatgeries d’aquesta nova botiga.

M Redacció

inuts Menuts, el servei puntual de guarda d’infants d’1 a 5 anys, s’ha tornat a posar en marxa el setembre amb finançament municipal. El projecte, creat el 2008 pel govern presidit llavors pel socialista José Montilla amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats no pre-

vistes o puntuals de les famílies, com realitzar gestions i activitats que no poden fer en companyia dels seus fills i filles, havia quedat sense finançament per l’actual govern de la Generalitat. L’Ajuntament, però, ha decidit fer-se càrrec del servei donada la demanda existent tot introduint uns canvis. El primer, el nom. El servei passar a anomenar-se Moments Menuts, i s’ofereix tots els dimarts, dimecres i divendres de 16:30 a 19:30 hores al CEIP Josep Maria Ciurana. Com a novetat, també destaca que el servei passa a donar-se també els dissabtes de 10 a 13 hores, sota el nom de Dissabtes Menuts, “ja que era un dels dies més demandats per les famílies”, segons va explicar al darrer ple municipal la responsable de l’àrea de Benestar del govern local, Lluïsa Moret. L’emplaçament escollit per oferir el servei els dissabtes és el CEIP Massallera.

octubre de 2013 • el diari de Sant Boi

REP O RT A T G E

Ada Colau: “A la societat actual, defensar els Drets Humans és un acte revolucionari”

Can Massallera va acollir l’acte central del Dia Internacional de la Pau amb una xerrada sobre Drets Humans i activisme que va comptar amb la participació de Jorge Barudy i Ada Colau

Colau, la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau, Alba Martínez, i Barudy, durant la conferència a Can Massallera

Rubén Marín

ant Boi va commemorar el Dia Internacional de la Pau amb una conferència a Can Massallera. Sota el títol Fonamentals: Drets Humans i activisme, la xerrada va comptar amb la participació d’Ada Colau, activista i portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i de Jorge Barudy, neuropsiquiatra, psicoterapeuta i terapeuta familiar d’origen xilè, represaliat durant la dictadura de Pinochet i director d’EXIL, centre mèdic psicosocial per a refugiats polítics i víctimes de tortura a Bèlgica i a Espanya. Les intervencions de tots dos ponents va girar al voltant dels

diferents tipus de violències, amb especial atenció a aquella que, asseguren, s’exerceix des del poder. “La vida i la dignitat de les persones no només es poden trepitjar i violentar amb armes, sinó que hi ha formes de violència més subtils”, va afirmar Colau. La portaveu de la PAH es va mostrar convençuda de què per aconseguir una societat en pau, sense violència, és necessari lluitar des de la no violència, tot i que això, explica, no vol dir que s’hagi d’evitar el conflicte. “És comú que avui dia, des de les administracions públiques o els mitjans de comunicació, es facin discursos en defensa dels Drets Humans, i després defugin

R. Marín

el conflicte. I això no pot ser. Si volem lluitar contra la violència, hem de treure a la llum els conflictes i els agents que ens estan violentant, impedint el respecte a la vida de les persones”. En aquest punt, Colau va parlar als assistents sobre les violències quotidianes que ella ha viscut en primera persona com a cap visible de la PAH. “A tots ens havien venut una seguretat que ara mateix està trontollant. I a la societat actual, suposadament avançada on formalment hi ha democràcia, alçar la veu, defensar la democràcia real i els Drets Humans, s’ha convertit en un acte revolucionari. I qui s’atreveix a defensar aquests drets, és acusat de terrorista”,

va explicar. Colau va denunciar des de Sant Boi la força amb què l’Estat reprimeix els moviments socials en defensa dels Drets Humans, i va posar com a exemple un cas recent que ha viscut com a membre de la PAH. “Fa uns dies, aquest Estat que se suposa que ha de vetllar pels nostres drets va enviar cent antiavalots armats fins dalt per desnonar una noia que no podia pagar casa seva. I això ens ha de fer pensar. Quin Estat estem permetent, que amb els nostres diners i en el nostre nom està fent la feina bruta a entitats financeres criminals que han enfonsat el país, han estafat massivament a la població, i no només no se’ls fa pagar pels seus crims sinó que, a més, són premiats institucionalment amb més diners dels contribuents?”. A banda de la repressió policial, Colau va assenyalar com una altra de les armes que fa servir l’Estat per apaivagar els moviments socials la d’insuflar el sentiment de culpa als ciutadans. “Quan vam posar en marxa la PAH, pensàvem que ens trobaríem amb uns ciutadans enfadats, perquè havien sigut víctimes d’una estafa. Però no va ser així. Des del primer moment de la crisi, els polítics van fer arribar el missatge als ciutadans de què tot era culpa nostra, de què havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats... i per això no ens vam trobar gent emprenyada, sinó preocupada, avergonyida, culpabilitza-

da. I vam trobar indignant que s’hagués d’avergonyir la persona treballadora i honrada que no podia pagar casa seva mentre que els grans delinqüents que han fet el negoci del segle a costa d’aquesta gent obtenen reconeixement social”. Per la seva banda, Barudy, que va patir la violència explícita i organitzada al seu Xile natal durant la dictadura de Pinochet, es va mostrar contrari al poder militar, i més encara en democràcia. “L’exèrcit és defensor de les classes dominants, i en moments de crisi les defensaran a elles, no als ciutadans”, va assegurar. A més, igual que Colau, va parlar de la violència psicològica, “la que més es dóna actualment amb els diferents mecanismes de control social i d’opressió de l’Estat. Aquella que es produeix quan l’Estat t’agredeix i tu, a sobre, has de donar les gràcies. I si protestes o t’indignes, es desenvolupa tot un mecanisme de deshumanització a través del discurs per fer-te sentir que no formes part d’aquella societat i que pensis, fins i tot, que la culpa és teva”. Malgrat tot, Barudy va animar als assistents a ser feliços com a mètode de resistència davant aquestes agressions. “És el nostre deure. Com més ens oposem a la violència financera i neoliberal, més important és que siguem feliços, i que sobrevivim. I que tinguem la suficient intel·ligència de no posar el cap per a què ens el tallin”, va concloure.

C IU T AT

el diari de Sant Boi • octubre de 2013

Suport psicològic a santboians que han perdut el seu habitatge

A Redacció

quest mes es posa en marxa a Sant Boi un servei públic d’assessoria psicològica per a persones de la ciutat afectades per la pèrdua o la possibilitat de pèrdua de l’habitatge habitual. Aquest nou recurs social ha nascut a proposta de l’Ajuntament, i compta amb la col·laboració activa de la Fundació Marianao i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sant Boi. “L’exclusió residencial i la manca d’accés a l’habitatge afecten de forma molt greu les persones que les pateixen, que poden quedar en situacions d’extrema vulnerabilitat. És una de les formes més greus d’exclusió, amb conseqüències negatives en tots els àmbits de la vida i manifestacions físiques, emocionals, cognitives o conductuals”, asseguren des del consistori. Per aquest motiu, el nou servei vol millorar les condicions psicològiques de les persones afectades amb ses-

Ajuntament de Sant Boi

Sessió monogràfica sobre habitatge del plenari del Pacte Local per la Inclusió

sions quinzenals, mitjançant dues metologies de treball: atenció individual (al Servei de Primera Acollida) i grups de suport d’ajuda mútua (a la seu de la Fundació Marianao). L’accés al servei és gratuït, per derivació directa des dels Serveis Socials Municipals o a demanda de les persones afectades, en cas de no tenir expedient obert als Serveis Socials. Les sol·licituds

s’han de fer, en el cas de l’atenció individual, al telèfon 93 635 12 20, i, en el cas dels grups de suport, al correu families@marianao.net o al telèfon 93 630 30 62. L’Ajuntament va proposar la creació d’aquest servei a la darrera sessió de la Taula d’Habitatge de Sant Boi, organisme nascut l’octubre de 2012 sota el paraigües del Pacte Local per la Inclusió.

C I UT A T

el diari de Sant Boi • octubre de 2013

Bicibaix posa en marxa una ‘biciescola’ per ensenyar a adults a anar en bicicleta El nivell inicial consta de quinze hores d’aprenentage repartides en deu sessions, i inclou sortides pel barri Centre supervisades per un monitor

La Marga, alumna de l’escola, seguida de l’Ignacio, monitor i president de Bicibaix

M Rubén Marín

ai és massa tard per aprendre a anar en bicicleta. I a Bicibaix tenen tan clara aquesta idea que acaben de posar en marxa una bi-

ciescola per ensenyar a anar en bicicleta als veïns de Sant Boi que pels motius que siguin, hagin arribat a l’edat adulta sense saber desplaçar-se sobre dues rodes. “Hi ha alumnes que volen superar un repte personal, n’hi

ha que volen aprendre per salut, d’altres que els hi ve de gust per desplaçar-se a la feina. Uns arriben perquè mai han après a anar en bicicleta, d’altres ho van provar de petits però ho van deixar per por i ja no ho van tornar a intentar... tots són benvinguts, i tots sortiran del curs dominant la bicicleta i sabent circular per la ciutat”, explica Marta Pombo, membre de Bicibaix. El curs consta de dos nivells. Un d’inicial, orientat a familiaritzar l’alumne amb la bicicleta i en què s’ensenyen les nocions bàsiques per fer-la servir amb seguretat. “Primer pugen a la bici però es desplacen caminant, després es va introduint l’ús dels pedals, els frens, les marxes... fins que s’aconsegueix l’equilibri sobre dues rodes”, explica Pombo. En aquest mateix nivell, l’alumne practica a un circuit tancat instal·lat per

Bicibaix a l’Ateneu Santboià, on s’imparteixen les classes, tenint en compte les normes de circulació necessàries per moure’s pels carrers de la ciutat. El curs conclou quan l’alumne té una certa autonomia damunt la bicicleta, i pot sortir per la vila acompanyat d’un monitor de Bicibaix fins que agafa la confiança necessària. Aquest nivell inicial consta de deu classes d’hora i mitja (en total, quinze hores), tot i que es poden afegir un parell de sessions més si l’alumne ho necessita, en horari de matí i tarda, i tenen un preu de cent euros, que inclouen les classes, el préstec de la bicicleta, la quota de soci de Bicibaix i una assegurança de responsabilitat civil a tercers. Les persones que es troben a l’atur poden fer aquest curs a meitat de preu. Quan es supera aquest curs inicial, es pot accedir al segon nivell, en què l’alumne pot per-

feccionar l’ús de la bicicleta circulant per la ciutat supervisat per la figura del padrí. “Estem impulsant l’apadrinament, que vol dir que un membre de Bicibaix se’n fa càrrec d’un alumne per acompanyar-lo en aquells desplaçaments que necessiti, ja sigui a la feina, a la compra... i li ensenya a moure’s amb seguretat per la ciutat”, explica Pombo. A més, al blog de la biciescola (escolabicibaix.blogspot.com), han penjat un manual per qui vulgui formar-se com a monitor, al qual es pot accedir de forma gratuïta, “per poder extendre aquesta iniciativa a tots els llocs possibles”, assegura Pombo. De moment, la iniciativa ja compta amb cinc participants, que esperen poder recórrer ben aviat els carrers de Sant Boi amb la seva bicicleta. “En el meu cas, jo he començat de zero. Mai havia muntat en bicicleta”, explica la Marga Sotillo, alumna del curs, que després de només sis classes ja s’atreveix a sortir (acompanyada, això sí), a voltar pel barri Centre. “M’agradaria dominar la bicicleta per poder sortir d’excursió pel riu o pels voltants amb la gent de Bicibaix, i potser també per desplaçar-me diàriament a la feina”, assegura.

octubre de 2013 • el diari de Sant Boi

C U LT U R A

“El valor social de la biblioteca és molt alt, som un element de cohesió importantíssim” Manoli Arànega Directora de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany R. Marín

Aquest mes de setembre ha fet vint anys que la biblioteca de Ciutat Cooperativa obria les seves portes per primer cop. El nom escollit pel centre va ser el de Maria Aurèlia Capmany, una de les grans figures de la literatura catalana i la protagonista del discurs inaugural de la primera edició del Festival Altaveu de Sant Boi, fa gairebé un quart de segle. Vint anys després, el centre s’ha consolidat com a referent cultural, educatiu i social d’un dels barris més heterogenis de Sant Boi, i aquest és, precisament, un dels seus principals valors, segons explica la Manoli Arànega, directora de l’equipament des de fa una dècada. Rubén Marín

—El dia 15 s’ha fet la gran festa central de celebració del vintè aniversari de la biblioteca. Com va anar? Molt bé. Hi ha hagut una gran assistència i s’han celebrat un bon grapat d’activitats, tant dins de la biblioteca com a l’exterior. Les de dins, dirigides a adults i encaminades a conèixer millor la figura de la Maria Aurèlia Capmany, ha comptat amb activitats molt interessants, com la lectura teatralitzada de l’obra de Capmany Cartes impertinents, a càrrec del col·lectiu de dones Espiral Literària en Femení. I fora del centre, hi havia un taller de beatbox, hi havia tallers de retallables i de construcció de xapes, jocs infantils i històrics... Va ser una jornada amb moltes activitats i amb molta participació. —Tot això ho ha organitzat la biblioteca? No, cal dir que els tallers han estat possible gràcies als voluntaris, que són usuaris de la biblioteca i que molt sovint venen a les activitats i els vam demanar si volien col·laborar. I també importantíssima la col·laboració de les entitats. —Queda alguna activitat més per celebrar aquest vintè aniversari de la biblioteca? Sí, en queden dues. La primera, que tindrà lloc el 16 d’octubre,

serà un taller d’Uta Garuta, un joc de cartes japonès que ens servirà per conèixer l’obra de la Maria Aurèlia Capmany. Hi haurà dos blocs de cartes amb textos, i una carta de cada bloc és continuació d’una altra de l’altre bloc. I l’altre, el pròxim dimecres 30 d’octubre, farem un recorregut pel barri per conèixer la història dels carrers, amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la ciutat. —Vostè ja fa deu anys que és directora de l’equipament. Quina biblioteca es va trobar quan va arribar? Pel que fa al barri, em va cridar l’atenció l’alt índex d’immigració, molt més elevat del que recordava. I pel que fa al centre, sense dubte el que més em va cridar l’atenció va ser l’alta demanda d’internet. Era l’època del boom d’internet, i tothom volia fer-lo servir. —Avui dia és un element indispensable en l’àmbit formatiu. Quina és la seva relació amb les escoles de la vila? Amb les escoles, aquest any hem treballat molt. Hem fet uns tallers a les escoles Ciutat Cooperativa i Ciurana, amb els grups de 6è., per donar a conèixer la figura de Capmany, amb el suport del departament d’Ensenyament de l’Ajuntament i amb la fundació Maria Aurèlia Capmany. I a banda d’això, el contacte és constant

cada any. Tant per compartir el llistat de lectures obligatòries per tal de poder-les oferir als alumnes, com per concertar les visites trimestrals de les escoles a la biblioteca... —I a més es dona suport als infants amb els deures... Sí, aquest és un projecte que es fa des de l’any passat i que per mi és un orgull. Gràcies al servei de voluntariat Cooperativa Solidària, cada dimecres venen dues noies voluntàries a ajudar als nens amb les tasques escolars. És un servei que ells valoren molt, i nosaltres també. —Es pot dir que a banda de l’element cultural i educador que té la biblioteca, també és important el paper social del centre, i més en un barri tan heterogeni com Ciutat Cooperativa. Sí, sense cap mena de dubte. El valor social de la biblioteca és molt alt, som un element de cohesió importantíssim. Aquí ve gent de totes les edats, ètnies i interessos diferents, i intentem que interactuïn entre ells amb diferents activitats. —Com per exemple? Tenim un club de lectura fàcil, que ens permet generar grups que es troben un cop al mes i debaten sobre una lectura determinada, i això afavoreix la creació

de lligams entre les persones. També oferim ordinadors i servei wi-fi per aquella gent que busca feina, i això també és una forma de promoure la cohesió. Tot i que està molt poblat, és un barri petit i al final la gent fa servir el casal de barri i la biblioteca com a punt de trobada. —De totes les activitats que es fan a la biblioteca, quina és la que té més afluència de públic? L’Hora del Conte, perquè ja és una activitat molt arrelada. Funciona des que va obrir l biblioteca i tothom ja sap que són els divendres cada dues setmanes. Tot i que ara volem aprofundir en aquestes activitats, i posarem en marxa una activitat anual dirigida a les famílies, perquè els infants puguin interactuar amb

els pares. —Actualment el centre està en obres. Què s’està fent? S’està separant l’àrea infantil de la d’adults. És una petició dels usuaris des de fa molt de temps, i al final s’està fent. És importantíssim que els petits tinguin el seu espai privat, i els adults puguin disposar també del seu. —Quan finalitzen les obres? En principi, a finals del mes de desembre. —A banda d’això, què més necessita la biblioteca? No és que ho necessiti, perquè el centre està molt ben equipat, però estaria molt bé poder tenir una aula d’informàtica, per poder oferir cursos.

LA BIBLIOTECA MARIA AURÈLIA CAPMANY, EN XIFRES Hores d’obertura anual: 1.550 hores Visites anuals: 45.000 visites Mitjana diària de visitants: 179 visites Usuaris amb carnet: 4.518 carnets Fons documental: 34.366 documents Préstecs anuals: 24.294 préstecs Usos d’internet: 3.248 usos/any Connexions a la xarxa wi-fi: 4.463 connexions

C U LT U R A

el diari de Sant Boi • octubre de 2013

Una nova tardor de jazz a Sant Boi

C Redacció

om ja és habitual, la fí de l’estiu significa a Sant Boi l’arribada del bon jazz. Un any més, i ja en van 22, la Mostra de Jazz de Sant Boi torna a portar a la ciutat el bo i millor del gènere, amb un programa de qualitat, equilibrat i amb una elevada presència d’artistes internacionals, que protagonitzaran la meitat dels concerts. El tret de sortida a la mostra el donarà ni més ni menys que Dany Doriz, músic que el propi Lionel Hampton va considerar fill espiritual, tenint en compte la seva velocitat d’execució i el seu sentit harmònic. Amb una vintena de discos a l’esquena, Doriz visita Sant Boi per primer cop acompanyat del trio que lidera el pianista Gerard Nieto, en un concert que tindrà lloc el dia 18 d’octubre a les 22 hores al Casal de Camps Blancs. Una setmana després, divendres 25, serà el torn de Wax & Boogie. En aquesta ocasió, el pianista autodidacta barceloní David Giorcelli acompanyarà el seu piano blues i boogie woogie de la veu de la voca-

Ronald Baker i Toni Solà visitaran enguany Sant Boi per la Mostra de Jazz

lista Ster Wax. Un concert molt recomanable que començarà a les 22 hores al bar del Casal de Casablanca. Caldrà esperar dues setmanes més, fins divendres 8 de novembre, per assistir al següent concert. Serà el torn d’un altre dels plats forts de l’edició, l’actuació de la pianista i vocalista novaiorquesa Champian Fulton, que presentarà el seu nou treball Champian sings & swings a les 22 hores al Casal de Marianao. La setmana següent, divendres 15, seran els Dumpy Lobsters els encarregats de fer ballar els santboians. Aquest quartet

clàssic de la Mostra beu dels estils més purs del jazz, i es podran veure en acció a les 22 hores al Casal de Ciutat Cooperativa. Divendres següent a la mateixa hora, però a Cal Ninyo, el trompetista de Baltimore Ronald Baker protagonitzarà un altre dels concerts imperdibles de la Mostra, acompanyat del saxofonista santboià Toni Solà. Alex Zayas (abans Alex & T.N.T.), un dels màxims exponents del blues de Chicago, clourà la Mostra de Jazz d’enguany amb un concert que tindrà lloc el 29 de novembre a les 22 hores a Can Massallera.

octubre de 2013 • el diari de Sant Boi

SU GGE R IM

l’excursió

Collbató > Montserrat (pel Camí de les Bateries) > Collbató

quest mes us volem proposar una de les moltíssimes excursions, amb diferents nivells de dificultat, que podem dur a terme al massis de Montserrat, a cavall de les comarques del Baix Llobregat, el Bages i l’Anoia. La major part de l’excursió que avui us proposem, trancórrer, però, en terres de la nostra comarca. Tipus de sortida: Caminada per a persones amb una bona preparació física i una certa experiència muntanyenca. Dificultat: Alta. Temps: Unes 6 hores caminant. Època de l’any: Tot l’any, però és millor evitar els dies més calorosos de l’estiu i els de fred més intens de l’hivern.

Què cal portar: Esmorzar, dinar (us el podeu emportar de casa i deixar-lo al cotxe i, quan baixeu de l’excursió, anar a dinar a l’àrea d’esplai de Collbató) i aigua; càmera fotogràfica, barret per al sol i protector solar, si decidiu fer-la a l’estiu. En cas de fer l’excursió els mesos de més fred, roba d’abric, gorra, guants i sempre calçat adequat. També us seran d’ajuda uns bastons per caminar. Preu aproximat: El carburant (i les despeses de l’àrea d’esplai la Salut de Collbató, en cas que decidiu dinar en aquest indret) Heu de sortir de Sant Boi per la N-II i continuar fins a la sortida de Collbató. Un cop arribats a aquesta bonica població, podeu aparcar en un dels molts carrers

el còmic del mes SINOPSIS: Para el fiscal Brass, ser hechicero no implica ni un ápice de fascinación por el mal, sino todo lo contrario. Gracias a su talento, ha conseguido neutralizar a las cinco grandes familias que dirigen el crimen organizado de Nueva York. Pero el inevitable retorno al equilibrio de las fuerzas antagónicas va a sumergirle en una prueba que le hará replantearse sus convicciones más profundas... Precio: 9.95€ ‘Zodiaco’, número 07 Autor: Eric Corbeyran - Ullcer

Roymac :: Golosinas y Cómics C/Bonaventura Calopa, 52 Telèfon: 686353638 www.golosinasycomics.com

dels voltants de l’església. Tingueu en compte, però, que el diumenge és el dia que es fa el mercat setmanal en aquesta localitat i que aquest fet complica força el poder aparcar amb una certa facilitat. Podeu sortir del nucli urbà de la població des de la plaça que hi ha davant de l’esglèsia i seguir pel carrer de Pau Bertran, fins a arribar a una bifurcació amb dos camins que duen al monestir, heu de seguir recte, pel camí de les Bateries, al cap d’una mica, el carrer urbà es converteix en una pista que travessa un seguit de camps d’oliveres, heu de seguir els senyals grocs que anireu trobant, quan arribeu a la propera bifurcació heu d’agafar el camí de la dreta, sempre seguint els senyals grocs, en direcció a Sant Miquel i al monestir. Al cap d’aproximadament una hora i mitja d’anar pujant, sempre seguint el senyals grocs, trobareu la cruïlla de Sant Joan, vosaltres heu de seguir pel camí de la dreta en direcció al coll de les Garrigoses i al coll de Sant Miquel, un cop passat aquest coll, comença una baixada i a pocs metres una bassa amb aigua i tot seguit l’ermita de Sant Miquel. El porxo d’aquesta ermita és un bon lloc per reposar una mica, o esmorzar, si encara no ho heu fet... Continueu baixant una mica més i uns metres més endavant trobareu una cruïlla i un camí, a la dreta, fent graons, que baixa, i us conduirà al mirador de Sant Miquel, des d’aquest punt les vistes són espectaculars. Quan hàgim gaudit de la panoràmica, heu de retrocedir una mica, fins a la cruïlla, on us havíeu des-

viat per baixar fins al mirador, un cop aquí, heu tirar cap a la dreta i anar baixant, és un camí ampli, encimentat i que va fent esglaons, i que us conduirà fins al monestir. El primer que veureu és l’estació inferior del funicular de Sant Joan i tot seguit ja sereu en una de les places del monestir, envoltada de cel·les, on antigament tenien les parades les pageses. I un cop arribats a aquest punt, podeu fer el que us vingui més de gust: visitar l’esglesia, el museu, comprar alguna cosa..., si opteu per això darrer, però, no carregueu massa, tingueu en compte que encara us queda un bon troç de baixada fins a Collbató..., i per arribarhi, heu d’agafar el camí de la Santa Cova, heu de baixar fins a l’estació superior de l’aeri, que heu de deixar a la dreta i continuar baixant fins arribar al túnel del cremallera, en aquest punt continueu cap a la dreta i seguiu baixant cap a la Cova, és un camí que no té pèrdua, heu de passar per davant de l’estació inferior del funicular de la Santa Cova, i seguidament anireu trobant uns grups d’escultures monumentals que formen els quinze misteris. Una mica abans d’arribar a l’ermita que indica el lloc on

va ser trobada la talla romànica de la verge de Montserrat, hi veureu un caminet amb un rètol indicatiu de Collbató-Coves del Salnitre. Seguiu aquest sender amb molt de compte, sobretot si aneu amb persones inexpertes o nens, ja que és molt aeri i hi ha un bon precipici..., seguiu baixant sempre en direcció a les coves del Salnitre, quan hi hàgiu arribat, veureu que el camí es converteix en unes escales que porten fins a l’aparcament de les coves, des d’aquest punt heu de continuar baixant per la carretera esfaltada, uns 700 metres, fins arribar a l’ermita de la Salut i a l’àrea recreativa de Collbató, un bon lloc per dinar, en cas que us el porteu (si voleu, reserven taules, heu de trucar al telèfon: 93 744 83 86). També, si ho preferiu, podeu anar a fer l’àpat a qualsevol dels molts restaurants de la zona, després de la caminada, us ho mereixeu! Centre Excursionista Sant Boi

octubre de 2013 • el diari de Sant Boi

E SPOR T S

“No sigo una planificación de entrenamientos muy estricta, hago lo que me pide el cuerpo” Judith Corachán Atleta santboiana Tiene 29 años y se la podría definir como la atleta total: ha practicado natación, atletismo, maratones, duatlones, triatlones, carreras de bicis de carretera y carreras verticales. El deporte lo lleva en la sangre y, pese a las dificultades, nunca ha renunciado a él; es como una droga, una pasión que la mantiene en vida y que la define como persona. La atleta de Sant Boi Judith Corachán ya suma más de dos décadas de flirteo con el deporte, siempre superándose a si misma, tanto si lo hace por hobby como si compite bajo la disciplina de un club. Los problemas de salud casi la apartaron de su pasión, pero como el Ave Fénix, resurgió de sus cenizas y volvió a luchar contra la fuerza del agua, la resistencia del asfalto y el desnivel de vértigo de las escaleras de los rascacielos. Nada detiene a esta ‘free-lance’ del deporte, ni la ausencia de patrocinadores, aunque admite que muchas veces se les echa en falta. Xavi Martí

-¿Cuándo empezaste a practicar deporte y qué disciplinas has practicado? A los 8 años, empecé a hacer natación y con 12 ya entrenaba mañana y tarde en un club muy competitivo. Quedé campeona de España y luego por tema de estudios y trabajo (porque no da de comer, solo si eres futbolista) dejé un poco de lado el deporte, aunque salía a correr a mi aire, como hobby. Empecé con las carreras populares por mi cuenta y hacía buenos tiempos y se me daba bien. Hice un duatlon de montaña y lo gané, y entonces me fichó El Prat y empecé a competir en duatlon y triatlon. Para mi sorpresa hice podium desde el principio; en este momento dije: “Esto de hobby no tiene nada”. Y cuando me dí cuenta ya estaba otra vez metida en el ajo de la competición. Estuve 2 años compitiendo, participaba en campeonatos de españa y formé parte de la selección catalana pero pronto llegaron problemas de salud. Tiroides. Lo tuve que dejar, me obligaron, y me desmotivé bastante. El nivel de competición bajó a un segundo plano y el deporte lo seguí practicando en mi trabajo, en el gimnasio, como profesora. Ya no me encontraba a gusto compitiendo porque ves que tus marcas ya no son las de antes. Pero empecé otra vez desde cero a hacer carreras de bicis de carretera. Competí en Andorra en una de 150 kilómetros y la gané. Esto fue otro nuevo empuje. Y en paralelo

a las carreras de bicis me inicié en las carreras verticales, que son una afición de los bomberos por subir edificios de más de 25 plantas. Gané la carrera del hotel Hesperia. Me enteré de que existía un circuito nacional de carreras verticales y me animé, y las fuí ganando todas, aunque esto no te da dinero. Las carreras de bici y las verticales me metieron otra vez en el mundo de la competición. Llevo tres años en carreras verticales y he ganado los tres circuitos nacionales, incluyendo el hotel Bali de Benidorm, el más alto de Europa, que he ganado tres años consecutivos. Me animé otra vez a correr y quería buscar diferentes metas, porque me había cansado de los triatlones y quería buscar otras motivaciones. Tenía ganas de hacer distancias largas y este año corrí la maratón de Barcelona y llegué a la meta con buen tiempo, 3h.19m. Quedé la 6ª española, en total 19ª, y 2ª catalana. -¿Te consideras una atleta total? Sí, sí. Me apunto a un bombardeo. Uno de mis fuertes es mi cabeza y esto cuenta mucho en el deporte y en las distancias largas. El problema que tuve de tiroides fue porque me exigía mucho y me presionaba, pero a veces el cuerpo es el que regula la cabeza y dijo: “Hasta aquí”. -¿Qué títulos conseguiste en natación y en qué especialidades? A los 21 años me retiré y fuí campeona de España en 50m mariposa, era velocista... ¡los 100m se me ha-

cían largos! Empecé en Viladecans y a los 12 años me pasé al Hospitalet, dónde me retiré. -A los 21 aparcas la natación y te decides por otros deportes... Dejé la natación de golpe, porque creo que llega un momento que los nadadores ya estamos saturados de cloro. Entonces tenía ganas de probar un deporte en equipo, estaba estudiando Magisterio y una chica me animó a jugar a fútbol sala. Pero esto me costó mucho porque no todo dependía de mí (estaba acostumbrada a competir individualmente) y tenía muchos esguinces de tobillo. Entonces empecé a correr para mantener la forma física y a trabajar en un gimnasio mientras estudiaba. El deporte pasó a ser para mí un hobby. Entre dejar de nadar y empezar a correr pasaron 2 años. -¿Cuánto llevas ahora en el mundo del triatlón? Competí 2 años seguidos y llegué a ir a un mundialito de clubes en Brasil, pero entonces ya estaba mal de salud por el problema de tiroides, en febrero de 2011. En Brasil me hice una lesión y fue la retirada. Tuve un bajón fuerte y tenía que dejar de competir. Estuve dos años parada pero empecé después con la bici y con carreras verticales. Este año tenía el gusanillo de volver a los triatlones pero lo quería hacer por libre y miré el calendario y ví que en mayo había un triatlón de media distancia en Banyoles, del

Campeonato de Catalunya: 2.200m nadando, 80 km de bici y 20 km corriendo. El club de El Prat se enteró que iba y competí para ellos, aunque yo no quería. Acepté sin condiciones y lo gané, le saqué 12 minutos a la segunda. Y ya estaba metida otra vez en el triatlón después de un parón de más de 2 años. Entonces pasé del Campeonato de Catalunya al Campeonato de España, que fue en agosto en Córdoba, con 40 grados a la sombra: 1900m nadando, 90km de bici y media maratón. Salí tercera del agua, quinta en bici y novena corriendo: segunda catalana y quedamos primeras por equipos con El Prat, campeonas de España. Después he hecho un triatlón olímpico y quedé cuarta. Ahora nos queda la liga de clubes con El Prat, que se celebra a finales de octubre en Almería. -... ¡no veas! Tengo un dilema conmigo misma. Estoy contenta con los resultados que tengo y quieres más, pero a la vez siempre tienes el miedo de volver a tener problemas de salud. El triatlón me ha dado mucho y me gusta, pero no quiero dejar las carreras verticales y las de bici y no quiero renunciar a ir con amigos un fin de semana a practicar deporte en la montaña, por ejemplo. El hecho de estar en un club federado te obliga a estar siguiendo un calendario y unos entrenamientos determinados. -¿Cómo es tu día a día para man-

tener este nivel de forma? Soy el peor ejemplo de deportista, me cuido la alimentación pero no sigo una dieta estricta, no me hago masajes y a veces no respeto las horas de descanso. Cuando estás compitiendo en serio, todo esto lo debes llevar estrictamente. En el tema de los entrenos tampoco soy constante; un día quizá no hago nada, o me pongo a correr una hora, o sólo media. Lo que sí que hago es muchas horas de gimnasio, en el trabajo. Por libre no tengo una planificación estricta. Ahora con El Prat quizá si que seguiré esta línea de trabajo. -¿Quizá tu secreto no es el de seguir una planificación estricta, sino hacer caso a tu cuerpo? A nivel físico soy una persona musculada que pesa bastante y mi cuerpo quizá no ayuda. A veces, me comparo con gente que está entrenando el doble que yo y sus resultados son peores. Quizá influye mi genética en todo mi rendimiento y en el hecho de hacer eso que el cuerpo me pide ese día. -¿Cuáles son tus futuros proyectos? Hace un par de meses que me caí con la bici y he cogido bastante miedo. Con las carreras de bici me he retenido un poco ahora. Tengo el triatlón de octubre, en noviembre la media maratón de Donostia y, de momento, nada más. El invierno es más relajado y, en Navidad, descanso.