Llibre Setmana Santa de Tarragona 2014 by Setmana Santa Tarragona

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent la qual cosa fa possible la confecció d’aquest llibre programa. possible la confecció d’aquest llibre-programa. Prohibida la la reproducció reproducció total total oo parcial parcial dels dels textos textos ii documents documents gràfics, gràfics sense i dels Prohibida sense l’autorització l’autorització de de l’Agrupació l’Agrupació d’ASST d’A.S.S.T. i dels autors. respectius autors. Copyright de totes les fotografies i imatges. L’Agrupació d’A.S.S.T. d’ASST nono es es fa farà responsable del contingut dels dels articles publicats. L’Agrupació responsable del contingut articles publicats.

COBERTA: Fotografia coberta: PEP ESCODA © Fotografia pàgines 2 i 3: PEP ESCODA © FOTOGRAFIES: Lluís Amenós Basora Pere Amenós Basora Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya Arxiu Francesc Gómez Masdeu Arxiu família Iglesias Arxiu Quim Mas Carceller Arxiu Daniel Pallejà Blay Arxiu Joan Rossell Carol Salvador Borrell Borrás Juan José Domínguez González Pep Escoda Elvira Ferrando Gómez FERVI Marina Gata Aragón Ram Giner Filella Carles Mallol Parga Josep Ma. Marqués Grau Quim Mas Carceller Manuel Matas Velasco Albert Nel·lo Frutos Juan Luis Nogués Sánchez Daniel Pallejà Blay Ramon Pedrol Gorga Joan Porta Puig Enric Pujol Pedrol Carme Ribes Moreno Josep Mª Rios Fernández-Pacheco Jaume Sáez Millán Miquel Sanchis Bernabeu Francesc Sech Javier Sobradillo Piqué Hermenegildo Vallvé Oriol Ventura Pedrol Marc Vidal Vives Francesc Virgili Novel Olga Xirinacs Díaz

EQUIP DE REDACCIÓ Quim Mas Carceller Joaquim Julià Panadés Iolanda Jaimot Garin Correccions i traducció: Rosa M. Garcia Teruel i Núria Lambea Llop EDITA: Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Ind.Gràf. Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 – 43004 Tarragona Dipòsit legal: T. 367. 2014

La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya. La processó del Sant Enterrament ha estat declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Índex 5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona 7 Salutació de l’alcalde de Tarragona 7 A L’àngel de Getsemaní. Lluís M. Salvat 9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona 9 Més tard. Olga Xininacs 11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona 11 Els armats. Enric Pujol Cayuelas 13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona 13 Clam. Àngels Ferrando Gómez 15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès 17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona 17 Plouen els ulls. Gòria Ganga. 19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa 21 Programa d’actes Setmana Santa 2014 34 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2014 35 Vida cristiana i pietosa. Setmana Santa de 2014. Miquel Barbarà i Anglès 39 Tot fent història. Capítol XVI. Josep M. Sabaté i Bosch 45 Josep Campeny i Santamaria. Autor del pas de la Flagel·lació del 1914. Daniel Pallejà Blay 53 Getsemaní: El Bes, El Coltell, L’Orella. Lluís M. Salvat 55 Divendres Sant de 1736. Joan Rossell Carol 65 Setmana Santa. Tarragona 1918-1919. Josep Ignasi Boada Gasulla 67 Nits de vetlla. Olga Xirinacs 69 Devotus locus propatulus. La creu de terme. Quim Mas Carceller 79 Renovar-se o morir. Montse Boada March 81 La Confraria Universitària de Tarragona. Francesc Gómez Masdeu 89 Los Franciscanos: amor al Santo Sepulcro (capítulo 2). Fr. Artemio Vítores, OFM 95 Confidències de la lluna de Pascua. Poesia de les Carmelites Descalces, de Sanlúcar la Mayor, titulada: “Confidencias de la luna de Pascua”. Versió en català: Lluis M. Salvat Galtés 97 Caritat fraterna. Mn. Josep Ribot Margarit 101 XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales. Pascual Porcar Fontbona 109 Memòria 2013. Josep M. Sabaté Bosch 120 Premi XVI Certamen de fotografies 2013 121 Premi XI Certamen de fotografia Jove 2013 122 Concurs de dibuix 2013 124 VI certamen de pintura 2013 125 Premis concurs narrativa 2013: Un somni. Marta Cortés 127 Cartell Setmana Santa 2014 128 La Processó del 2013 al detall. Quim Mas Carceller

SANT CRIST DEL SEGLE XV DE LA SAGRISTIA DE LA CATEDRAL Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Setmana Santa 2014: la conversió del cor Benvolguts confrares i tots en Jesucrist, nostre Senyor, mort i ressuscitat, No és estrany que davant tantes tragèdies com vivim avui i especialment del patiment dels innocents, hom pugui arribar a dir: com pot Déu permetre aquestes coses? Moltes persones, escandalitzades per la «passivitat» de Déu, han perdut la fe o han acabat negant-ne l’existència. Certament, el mal és un dels grans misteris, i la seva existència no es pot negar, però sí que sabem segur que Déu no el va crear, com tampoc no va crear la mort. Paradoxalment, Déu mateix va experimentar, en la persona del Fill, el mal i la mort. Aquest és el missatge que cada any ens transmet la contemplació de les processons durant la Setmana Santa. Interrogat pels seus deixebles davant la tragèdia d’uns homes que havien mort accidentalment (Lc 13,4-5), Jesús afirma quelcom sorprenent: «¿Us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.» Penso que aquí es troba la clau de la qüestió: davant el misteri del mal Déu ens demana conversió. Davant la passió de Jesucrist, de la seva traïció, de la seva tortura injustificable, del seu judici inic, de la seva condemna i de la seva mort ignominiosa, és a dir, contemplant els passos de la nostra Setmana Santa, l’única resposta que Déu espera de nosaltres és la conversió. En què consisteix aquesta conversió? Doncs a canviar la nostra mentalitat, canviar el xip, començar a pensar i a viure d’una altra manera: a la manera de Déu. I quina és la manera de Déu? L’amor, estimar. El

primer pas en el procés de conversió és reconèixer l’amor immens amb què Déu ens estima a tots sense excepció, a tu i a mi, un amor tan gran que l’ha portat a lliurar-se fins a la mort en creu. Si arribem a experimentar en el nostre cor aquest amor gratuït i incondicional de Déu, ens adonarem de seguida que ell és el nostre Pare, que tots som germans i que hem d’estimar Déu i els germans per damunt de tot. Comprendre i experimentar que Déu és Pare ens canviarà completament la vida, la nostra manera de veure les coses, fins i tot les més negatives, i ens omplirà de goig, el goig que només donen la fe, l’esperança i l’amor. El sant pare Francesc ens ha fet un regal meravellós amb la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium, ‘l’alegria de l’Evangeli’, que des d’aquí animo a tots a llegir, meditar i assaborir. Com diu el Sant Pare, en la trobada amb l’amor de Déu «hi ha la font de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo a d’altres? […] Aquí descobrim una altra llei profunda de la realitat: que la vida s’obté i madura a mesura que hom l’ofereix per donar vida als altres. Això és en definitiva la missió» (I,8; II,10). Això és el que us animo a tots des d’ara: a fer l’experiència de l’encontre amb Déu i a comunicar-lo al vostre entorn. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. Bona Pasqua! † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

DETALL DEL PAS JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES Reial Germandat de Jesús Natzarè Foto: Pere Amenós Basora

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Entre la tradició secular i la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant –a més d’altres manifestacions populars, festives o religioses– que apleguen a milers de persones, Tarragona reviu la passió de Crist amb concerts, exposicions i altres activitats previstes en una densa programació. En aquest context, l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, estableix estretes complicitats entre les diverses confraries que fan possible que la ciutat visqui un especial sentit col·lectiu de l’espiritualitat i la tradició que encarna l’ànima tarragonina. Explicar, descriure o justificar Tarragona i qualsevol fenomen tradicional relacionat amb la ciutat és impossible sense tenir en compte el nostre peculiar tarannà i la història associativa. L’entramat social configura un seguit de sinèrgies i complicitats que fan possible que un esdeveniment com la Setmana Santa és singularitzi de forma especial. La religiositat heretada dels nostres avantpassats, segueix viva perquè en temps altament tecnològics, seguim fidels a les nostres arrels. És més, les fem compatibles amb el nostre segle. Per això, la Setmana Santa a Tarragona és un pol d’atracció indiscutible a Catalunya, reconegut a la resta d’Espanya i admirat per gent d’arreu. Aprofito aquestes ratlles per agrair i felicitar la tasca de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa i us encoratjo a seguir treballant per la Tarragona. Gràcies. JOSEP FÈLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona

Foto: Carme Ribes Moreno

A L’ÀNGEL DE GETSEMANÍ

Déu Pare t’ha enviat, àngel del Cel, per confortar Jesús, que ara pateix, i per lliurar-li un calze que fereix, doncs és punyent i amarg més que la fel. Ara que ha estès la nit el seu fosc vel, tot i la lluna que al cel llueix, recorda, àngel, que Crist no es mereix el calze que li duus, que és tan cruel. Mes, ja sé, àngel de Getsemaní, que si volant has fet el llarg camí des del Cel fins a aquesta terra obscura, és per acomplir el mandat diví de que Qui el mon ha de redimir, accepti abans el calze d’amargura.

Lluís M. Salvat

CRISTO DEL BUEN AMOR CofradĂa del Cristo del Buen Amor y Nuestra Sra. de la Amargura con San Juan Evangelista Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Reviure l’esperit de la Setmana Santa Espiritualitat, tradició i història conflueixen durant la Setmana Santa per commemorar un dels moments més importants de l’any litúrgic cristià. És temps de reflexió i recolliment, de viacrucis, de processons i d’un vast i ric conjunt de celebracions que impregnen aquests dies els nostres pobles i ciutats. Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre aquesta celebració adquireix una dimensió especial, atès el caràcter monumental que caracteritza bona part dels actes que hi són associats. Potser és per això que aquest esdeveniment ostenta oficialment categoria patrimonial en diversos indrets de les nostres comarques. Fragor, color i festa conviuen aquests dies amb el recolliment i el silenci, creant sovint un ambient corprenedor. Publicacions com la que teniu a les mans són testimoni i portaveu de com es viu la celebració i dels sentiments que genera. Una tradició arrelada i ben nostra, amb una projecció social i cultural que va més enllà de l’estricte sentit religiós fins esdevenir patrimoni de tothom. Des de la Diputació de Tarragona, vull felicitar les diferents associacions i entitats de la Setmana Santa, per la seva tasca constant i desinteressada que contribueix a enaltir i difondre la tradició i a mantenir viu l’esperit d’aquesta setmana arreu de les nostres comarques. Josep Poblet i Tous President de la Diputació de Tarragona

Foto: Lluís Amenós Basora

Més tard Més tard, i sempre, t’havíem de recordar com el ginebre, de fusta reforçada, torta, o una alzina, un xiprer, una olivera, qualsevol fusta aspra i ben crescuda, que punxés el teu cel amb el brancatge per extreure la saba fins la llum, amb totes les essències de la vida. Vas acomplir el destí d’arbre abatut, estellat i serrat, el cor vençut. Però no va ser en va, perquè aquell arbre va donar bàlsam, oli, foc i beguda ardent, unció, remei, ungüent. Des del cel a la terra, de la terra a Déu, et vas alçar d’arrel, saba, foc viu, recer.

Olga Xirinacs

El sol a les vinyes Il vangelo, Pasolini in memoriam Editorial Omicron, scp, 2005

EL CAPITÀ MANAIES Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Benvolguts, Em demanen uns breus mots, en forma de salutació, pel llibre SETMANA SANTA, iniciativa de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Fa respecte la petició: l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona té més de 85 anys i la Setmana Santa a Tarragona té les seves arrels en la més profunda història de la nostra capital, Tarragona. Les Germandats i Confraries que formen l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, (la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist; el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre; el Gremi de Marejants; la Il· lustre Confraria de Sant Magí, màrtir; la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat; la Germandat del Sant Ecce-Homo; la Reial Germandat de Jesús Natzarè: l’Associació La Salle; la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió; la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu; l’Associació del Pas de la Presa de Jesús Confraria de Pescadors; i la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Armargura con San Juan Evangelista) representen l’esperit de la nostra capital: una ciutat integradora, respectuosa i amb la ferma creença que emmirallar-se en el seu passat esplendorós, i la Setmana Santa tarragonina n’és part transcendental, és la millor manera de projectar-se al futur. Em permetreu acabar aquestes breu línies recordant l’emoció que vaig sentir sent l’abanderat d’una de les nostres Congregacions i cridar, amb emoció, Visca Tarragona i Visca la Setmana Santa de Tarragona!

Foto: Oriol Ventura Pedrol

ELS ARMATS Els vía crucis, la processó… Seguicis silenciosos en un recorregut tremendament colpidor, net de tèrbols brogits; intens com el colpejar sec i sord de les llances amb punxa d’argent i serrell vermell dels fidels armats de la Legio Gemina, comandats per la figura emergent del capità Manaies, el capvespre del Divendres Sant. Quant l’olor de farigola, ginesta i romaní de l’albada ja s’ha esvaït. Enric Pujol Cayuelas Fragment de la presentació de l’opuscle de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. 2005

Jordi Sierra Viu Subdelegat del Govern a Tarragona

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN A TARRAGONA

DETALL DEL CIRINEU Reial Germandat de Jesús Natzarè Foto: Oriol Ventura Pedrol

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Després, la vida

Escric aquestes paraules al mes de gener –l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona és previsora– i se’m fa una mica estrany que, amb prou feines acabada la celebració de Nadal, ja anem pensant en la Setmana Santa. En unes poques setmanes, passem d’una celebració de natalici al misteri de la mort. D’un extrem a l’altre. Aquesta proximitat l’hauríem de llegir només en el calendari i no en el temps. Malgrat l’aparença de proximitat, hi ha tot un món entre una cita i l’altra. Passada la festa del Nadal, la celebració, la calidesa d’aquells dies –en ple inici de l’hivern– arribem al misteri de la passió i la mort, a la fredor del silenci respectuós de la processó –quina paradoxa, als inicis de la primavera!–. I això ens podria produir un cert vertigen de canvi, de trasbals, de manca de seguretats i de sentit de tot plegat. Allunyem aquesta por. Després de la Setmana Santa ve l’estiu que ens omple el cor de llum i d’energies. La realització de moltes esperances de Nadal, un inici, i la demostració de la superació de mort de Setmana Santa. I entremig d’una data i l’altra, d’un extrem i l’altre, la vida i l’esperança. Una vida i una esperança feta, sobretot, dels treballs de tots nosaltres. La Setmana Santa de Tarragona n’és una prova. Més enllà del seu significat de passió, mort i esperança, hi ha, també, el treball de molta gent per a fer-la possible. Un treball que comença aviat, si és que mai s’atura del tot, i que aplega tota mena de gent, de totes les edats, de totes les condicions. Que aplega tota mena de vides i d’esperances que saben que, recollits i desats de nou els passos i les vestes, i cremats els ciris i atxes, el món, la vida, reneixen

Generalitat de Catalunya Delegació del Govern

i continuen, perquè hauran vençut sobre el buit i el no-res. Perquè la vida col·lectiva acaba guanyant les morts individuals. Quim Nin Borreda Delegat del Govern a Tarragona

Foto: Ram Giner Filella

CLAM Un fort crit clama avui al cel… que podem fer per tu, Senyor, davant els cretins que avui et fan escarni? Com podem avui, canviar aquest món? On estan les paraules senzilles i honestes que tot ho perdonen i surten del cor? Tu, que dónes llum a qui viu en penombra i poses amor on l’odi és viu, dóna’ns Senyor pau on hi hagi guerra, coratge on hi hagi feblesa, perdó on hi hagi rancúnia i calma on hi hagi neguit, dóna esperança al qui viu amb malaltia i vida al qui sense esperança, veu la seva fi.

Àngels Ferrando Gómez

SANT CRIST DE l’ermita de SANT MAGÍ Foto: Oriol Ventura Pedrol

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Com cada any, la Setmana Santa torna per omplir completament el nostre ambient ciutadà, els nostres carrers i, en molts casos, les nostres emocions i sentiments. Sentiments interns que cadascú viu de forma i amb intensitat diferent, en funció de la seva fe. Jo, que participo de manera activa en els actes de la Setmana Santa tarragonina, no puc fer més que donar-li tot el suport personal que estigui a la meva ma. El cos m’ho demana i ho faig amb molt de gust. Però des de l’ens que represento, comprenc que la meva opinió particular, les meves creences personals i les meves actituds privades no poden justificar la homogeneïtat de tota la societat; però des d’aquest lloc públic sí que us convido a fer unes reflexions que justifiquin el suport de les institucions a tots aquests actes que s’organitzen a la nostra ciutat. Durant aquestes dates, Tarragona és Setmana Santa. Una Setmana Santa referent a Catalunya i a tota la península. Tarragona s’omple d’actes i manifestacions per tot arreu, en els que hi participen, amb més o menys intensitat, tots els ciutadans i moltíssims visitants. Precisament aquesta participació espontània de la societat civil és el que la fa viva i sentida, la que la fa important. Tarragona i molts tarragonins treballen durant tot l’any per fer cada dia més gran aquest símbol d’identitat cristiana. La Setmana Santa és molt més que una magna manifestació religiosa, cultural o popular. La seva grandiositat excedeix qualsevol d’aquests marcs per fusionar-los tots en un conjunt que supera tot tipus d’anàlisi parcial. Com totes les coses transcendents i importants, la celebració de la Setmana Santa arriba a les persones,

les marca, les motiva, incideix en elles, però no deixa ningú indiferent. Celebro l’esforç i l’entusiasme de tots vosaltres, confrares, que doneu vida a Tarragona, que la feu gran i la convertiu en un referent a imitar. Gràcies i bona Pasqua. Frederic Adan Domènech President del Consell Comarcal del Tarragonès

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

MANTELL DEL PAS DE LA SOLEDAT Congregaci贸 de Senyores de la Mare de D茅u de la Soledat Foto: Ram Giner Filella

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Espiritualitat i tradició en la nostra Setmana Santa Tarragona es prepara, un any més, per viure una de les manifestacions més solemnes de pietat popular; sentiments i emocions que omplen els carrers de la ciutat en la Setmana Santa. Una vegada més som referent, punt de trobada i cruïlla d’una tradició que és un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat. Al llarg d’aquests dies, Tarragona respira solemnitat, i els tarragonins i tarragonines constituïm les essències i els valors més importants de la nostra Setmana Santa. Places i carrers s’omplen de gent per acompanyar amb sentiment i cerimònia un acte que ens recorda un sacrifici d’immensa generositat humana i de gran profunditat religiosa. En el cas de l’apreciada i estimada Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, la seva fidelitat, entrega i respecte envers la Setmana Santa enriqueix i il·lumina una celebració on es barregen, de manera singular, els sentiments i els costums arrelats a la nostra ciutat. I és que la Setmana Santa de Tarragona forma part de la nostra identitat col·lectiva des de l’edat mitjana. Així mateix, la Setmana Santa és l’ànima de la nostra ciutat, i és un exemple de la capacitat que tenen les manifestacions religioses de cohesionar les comunitats que els hi donen suport, fet cabdal en moments com els actuals on tant es necessita la fe i l’esperança. Sens dubte, la Setmana Santa a Tarragona és singular, especial pel seu entorn i per la seva tradició. És única no només pel seu contingut, sinó també per l’empremta que suposa, avui dia, mantenir vives les germandats, agrupacions i associacions que fan possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa. És per això que, com a president del Port de Tarragona, vull aprofitar aquestes línies per agrair a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona la vostra col·laboració i participació envers la nostra Setmana Santa i en els actes que s’organit-

zen. I us encoratjo a viure una Setmana Santa amb la màxima plenitud, en un preuat exercici de reflexió, honradesa i ciutadania. Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona

Foto: Josep Maria Rios Fernández-Pacheco

PLOUEN ELS ULLS Plouen els ulls; la Verge esta plorant amb uns dolors ardents, plens de cruesa i, amb un silenci d’ombres i nuesa, vesteix de llum el cor que va pregant. Plouen els ulls, amb gotes de tristesa, que omplen un mar de penes, amargant i ens deixa les clarors d’un cel de sant i ens puny amb un caliu de torxa encesa. Plouen els ulls d’interna pietat de dol, amb cada llàgrima, ferida; per les parets de llàgrima sentida ens deixa un raig de vida, il·luminat. Plouen els ulls encesos cada nit en el rosari viu de l’infinit. Gòria Ganga 17

VETLLEU I PREGUEU, I L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORT, A LA CATEDRAL Associació la Salle de Tarragona Foto: Juan Luis Nogués Sánchez 18

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Tan bon punt encetem la quaresma, per la seva religiositat, devoció, costums i tradició, Tarragona és ja Setmana Santa; i, evidentment, per la vitalitat de les seves confraries; una vitalitat que queda palesa en el conjunt d’actes que preparen quan arriben aquests dies tan senyalats. La tradició, profundament sentida i arrelada, plena d’essències espirituals i compromesa amb els temps de crisi econòmica i de valors que estem vivint, i patint, ens empeny a estar oberts a les necessitats dels nostres germans; és ara quan redescobrim una de les característiques principals que ha de tenir una confraria: la caritat. Des de les confraries, podem ser porta oberta per a tots aquells que, buscant a Crist, ens vénen a trobar. Perquè el retrobament amb Crist es produeix, també, mitjançant les imatges que acompanyem pels vells carrers de la Tarragona de sempre, la de les tradicions cristianes que mantenim gelosament i que tenim el deure de transmetre. Els confrares hem de ser expressió viva de la nostra fe, no pas adormida, que es renova any rere any cada cop que sortim en processó. Els que estimem la nostra Setmana Santa tenim la necessitat d’obrir-la als demés i millorar-la per a tots. Volem que tots els nostres passos es trobin en Esglésies per a la seva pública contemplació. Volem compartir amb tothom el que portem al cor i que, a la fi, no és sinó la vivència de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. Us animo a participar activament en tots els actes de la Setmana Santa tarragonina. A redescobrir car-

rers i places amb una altre visió i percepció. La mirada d’uns ulls que se saben partícips d’un esdeveniment molt especial i espiritualment gratificant. Que tingueu una bona Setmana Santa i una millor Pasqual de Resurrecció! Joan Joaquim Julià Panadès President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE LA SETMANA SANTA

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

JUNTA DIRECTIVA DE L’AGRUPACIÓ 2014 Consiliari: Miquel Barbarà Anglès • President: Joan Joaquim Julià Panadès • Vicepresidents: Eulàlia Veà Miranda i Josep Maria Fortuny Miró • Secretari: Pere Ramon Armesto Benavent • Tresorer: Tomàs Palau Pedrol • Publicacions: Joan Rossell Carol • Fotografia: José Maria Santiago Santiago • Pintura: José Liébana Benítez • Dibuix escolar i narrativa: Dolors Fontana Milà • Montserrat Aleu Calvet • Salvador Borrell Borràs • Joana Carrasco Forés • Josep Francesc Ferrer Val • Vicenç Gabriel Ascaso • Francesc García Colet • Jacinto Sáez Sánchez-Guerrero • Montserrat Hernández Caro • Pere Leal Granado • Lluís Oliver Moltanban • Víctor Pomerol Español • Eduard Seriol Cabiscol • Joan Seritjol Tomàs • Óscar Iván Trigos Rodríguez • Josep Ramon Tules Armela • Cronista: Josep Maria Sabaté Bosch • Coordinador publicacions i web: Quim Mas Carceller 19

JESÚS NATZARÈ Reial Germandat de Jesús Natzarè Foto: Pere Amenós Basora

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2014 Divendres 7 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Vella). PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA SETMANA SANTA 2014, con feccionat a partir d’una una fotografia de CARLES MALLOL PARGA. A continuació, acte de l’EN CESA DE LA LLUM. En acabar, en el marc del IV Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT a càrrec de la BANDA UNIÓ MUSICAL DE TARRAGONA. Organitza: Agrupació d’Associaci ons de Setmana Santa de Tarragona. Dissabte 8 de març a les 20 h. Antiga Audiència (plaça del Pallol). XXII VISIONS DE SETMANA SANTA – TARRAGONA 2014, amb la participació de la Setmana Santa Marinera de València. En farà la presentació el Sr. FRANCISCO CARLES SALVADOR. Organitzen: Agrupació d’Associaci ons de Setmana Santa de Tarragona i l’Associa ció del Pas de la Presa de Jesús.

Dimecres 12 de març a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria) CONFERÈNCIA QUARESMAL, “Imatges de Déu” a càrrec del Sr. ANDREU MUÑOZ MELGAR. Organitza: Associació La Salle de Tarragona Divendres 14 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PROGRAMA DE L’AGRUPACIÓ D’ASSOCIA CIONS DE SETMANA SANTA DE TARRAGONA 2014, a càrrec del Mn. JORDI FIGUERAS JOVÉ. En acabar, CONCERT a càrrec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Dilluns 17 de març a les 20 h. Sala d’actes de l’Antiga Audiència (plaça del Pallol). Presentació del programa de la GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO, a càrrec del Sr. JOSEP BERTRAN GIMFERRER.

VIACRUCIS DE DIVENDRES SANT A LA MATINADA. Foto: FERVI

FESTIVAL DE MÚSICA DE SETMANA SANTA A SANT AGUSTÍ. Foto: Francesc Sech

CINQUÈ DISSABTE DE QUARESMA. Viacrucis del Serrallo. Foto: Oriol Ventura Pedrol

Dimarts 18 de març a les 20.15 h. Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona (car rer Enric d’Ossó). Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESUCRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREU, a càrrec del Sr. ANTON VIVES TOUS. Dimecres 19 de març a les 20 h. Església gò tica de Sant Llorenç. Presentació del programa del GREMI DE PAGESOS DE SANT LLORENÇ I SANT ISIDRE, a càrrec del Sr. IGNASI GARCIA CLAVEL. Divendres 21 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí. En el marc del IV Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA – ESTUDI DE MÚSICA. Organitza: Agrupació d’ASST. Dissabte 22 de març a les 17.30 h. Des del tram central de la Rambla Nova sortirà la IV MOSTRA DE SONS 2014, fins a la plaça de les Cols. Organitza: GREMI DE MAREJANTS. Divendres 28 de març a les 20 h. Saló d’ac tes de la Llotja del Peix - Confraria de Pescadors.

Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS-CONFRARIA DE PESCADORS, a càrrec del Sr. ALBERT ABELLÓ HIERRO. Dissabte 29 de març a les 20.30 h. Església parroquial de Sant Pere d’El Serrallo. Presentació del programa del GREMI DE MAREJANTS, a càrrec del Sr. JOSEP M. SABATÉ BOSCH. Dimarts 1 d’abril a les 20 h. Església de Natzaret, la Sra. MARISA JIMÉNEZ BUEDO presenta el programa revista LA SANG 2014, confeccionada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Dijous 3 d’abril a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor - Jesús i Maria (carrer Méndez Núñez). Presentació del programa de l’ASSOCIA CIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. SERGI BACHES SALVADÓ. Divendres 4 d’abril a les 20.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36). Presentació del programa de la COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

DIVENDRES DE DOLORS. PAS DE LA PIETAT. Viacrucis del Gremi de Pagesos. Foto: Carme Ribes Moreno

SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, a càrrec del Sr. JOSEP IGNASI BOADA GASULLA. Dissabte 5 d’abril a les 12 h. Església de Sant Miquel del Pla. TAULA RODONA, amb el títol “La música, element integrador a la Setmana Santa”. Moderador: Carles Llorach. Organitza: REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. A les 18.30 h. Parròquia de Sant Joan Baptista. Presentació del programa de la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ, a càrrec de la Sra. ANA BOZALONGO ANTOÑANZAS. A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ, que recorrerà els principals carrers del barri. Itinerari: plaça Bisbe Bonet, Trafalgar, Salou, Sant Joan, Sant Pere, Trafalgar i pla ça Bisbe Bonet. Hi participaran els Armats del Gremi de Marejants, els passos Presa de Jesús (Confraria), Sant Sopar i Sant Enterrament (Marejants), el Sant Crist de l’església de Sant Pere i la Creu dels Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, de Reus. Seran acom panyats per les bandes de tambors de les confra ries del Serrallo.

Diumenge 6 d’abril a les 12 h. Església gò tica de Sant Llorenç. Benedicció per part de l’arquebisbe de la relíquia restaurada de sant Llàtzer, datada al segle XV. Organitza: GREMI DE PAGESOS. A les 17 h. Antiga Audiència (plaça del Pallol). Commemoració dels 30 anys de la Banda de Timbals. Hi participen: Banda gran i infantil de la germandat, Banda Natzarens de la Passió, de Tortosa i Grupo de gaitas Abolengo del Centro Gallego de Barcelona. Organitza: REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. Dimarts 8 d’abril a les 20 h. Església de Sant Miquel del Pla. Presentació del programa de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, a càrrec del l’Excm. i Rvdm. Dr. JAVIER NOVELL GOMÀ. Dimecres 9 d’abril a les 20.15 h. Església de Natzaret. Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT, a càrrec del Sr. RA FAEL GABRIEL COSTA. Dijous 10 d’abril a les 20 h. Església de Sant Agustí i organitzada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Mare de Déu

DISSABTE DE PASSIÓ. Viacrucis Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: FER-VI

DIUMENGE DE RAMS. Benedicció de Palmes a les Coques. Foto: FER-VI

de la Soledat, CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càrrec de Mn. JOSEP GIL I RIBAS. Divendres 11 d’abril a les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS per l’interior de l’esglé sia. A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS. • Hi participen: Armats del Gremi de Pagesos, els passos la Pietat i Sant Sepulcre, del Gremi de Pagesos, i el Sant Crist, de la secció de les Senyores de la Pietat. • Itinerari: Arc de Sant Llorenç, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria, plaça del Rei, Santa Anna, pla ça del Fòrum, Merceria, plaça Peixateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços i església de Sant Llorenç. A les 22 h. Catedral Metropolitana i Primada. CONCERT amb interpretació de la versió original

del REQUIEM DE DURUFLÉ, a càrrec del COR CIUTAT DE TARRAGONA, COR TYRICHAE DE TORTOSA i ORQUESTA DE CAMBRA MUSICAE. Organitzen les esmentades entitats i l’Agrupació d’ASST. Dissabte 12 d’abril a les 19.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36) VIACRUCIS per l’interior de l’esglé sia. Organitza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA. A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Tradicional CONCERT SACRE, a càrrec del COR L’ÀNCORA i COR GREGAL. Organitza: GREMI DE PAGESOS. A les 18 h. Església de Sant Agustí. Inauguració del temple, per part de l’arquebisbe Dr. Jaume Pujol Balcells, com a nou espai per a la Setmana Santa tarragonina. A les 20.30 h. Església de Sant Agustí. Pre sentació del llibre i el vídeo commemoratiu del 20è aniversari del Sant Sopar. Organitza: GREMI DE MAREJANTS. Del diumenge 13 d’abril al dissabte 18 d’abril MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, organit zada per l’Agrupació d’Associacions, amb l’horari d’obertura següent: A Sant Agustí, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla i església de Natzaret, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari: Diumenge de Rams, de 10.15 a 11.30 h i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris de visites en aquesta església, truqueu al telèfon 977 229 630). DIUMENGE DE RAMS, 13 d’abril a les 11 h. Al carrer de les Coques i organitzada pel Capítol de la Catedral. Solemne BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PROCESSÓ DE PALMES I RAMS pel carrer de les Coques i el Pla de la Seu fins a l’interior de la Catedral. A les 11.30 h. A l’altar major de la Catedral. Missa Pontifical de Diumenge de Rams, presidi da per l’arquebisbe, Dr. Jaume Pujol i Balcells. Durant l’Ofertori, la GERMANDAT DEL SANT ECCE HOMO lliurarà el ciri pasqual en nom de l’Agrupació d’Associacions. A les 13 h. Al saló de plens de l’Ajuntament. Organitzat per l’AJUNTAMENT DE TARRAGONA i l’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS, PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2014, a

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

DIUMENGE DE RAMS. Pas de l’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem. Processó de Diumenge de Rams. Foto: Josep Mª Rios Fernández-Pacheco

càrrec de l’Excm. Sr. ÀNGEL ROS I DOMINGO, Alcalde de Lleida. A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, amb el pas Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. • Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PA RE JESÚS DE LA PASSIÓ • Itinerari: plaça de l’església de Sant Joan Baptista, Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova (tram central), Unió i Mitja Lluna. A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta. • Organitza: REIAL I VENERABLE CON GREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. • Itinerari: plaça del Rei, Portella, Granada, portal de Sant Antoni, passeig de Sant Antoni, Torroja, interior del Passeig Arqueològic, por tal del Roser, plaça del Pallol, Cavallers, Major, Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. A l’interior de la Catedral es fa una breu predicació i els fidels veneren la imatge del Sant Crist mentre canten l’Stabat Mater. En acabar, la imatge és conduïda novament a l’església de Natzaret, acompanyada amb el cant del Miserere pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, la Nau i plaça del Rei.

DILLUNS SANT, 14 d’abril a les 10.30 h. A la Catedral MISSA CRISMAL, organitzada pel Capítol de la Catedral. A les 19 h. Al Centre Tarraconense El Seminari (c/ Sant Pau,4). Inauguració de l’exposició MODEST GENÉ, UN IMATGER. Restarà ober ta del 14 d’abril fins al 16 de juny. Organitza: Arquebisbat de Tarragona amb la col·laboració de l’Arxiu Diocesà, el Museu Diocesà i el Centre Tarraconense El Seminari. A les 19.30 h. A l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro), celebració de l’Eucaristia. A les 20.15 h. Des de la mateixa ermita, VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta. • Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE, CON GREGACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR. • Itinerari: Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Nou del Patriarca, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro. DIMARTS SANT, 15 d’abril a les 19 h. a l’es glésia de Sant Francesc d’Assís i organitzada per la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església.

DIUMENGE DE RAMS. Viacrucis de La Sang pel recinte emmurallat i la Part Alta. Foto: FER-VI

A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Hi participen un esca mot dels Armats de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, els tres passos —El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les se ves Vestidures—, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspirants, Banda infantil de Timbals, Banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers. DIMECRES SANT, 16 d’abril a les 19 h. A l’es glésia de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació. A les 19.45 h. Des de la plaça de Sant Joan Baptista PROCESSÓ DEL DOLOR. • Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ. • Hi participen: Armats de la Confraria de la Creu, de Torredembarra, seguits dels cinc pas sos corresponents al Rosari del Dolor: L’Oració de Jesús a l’Hort (Associació La Salle), La Flagel·lació (R. i V. Congregació de la Pma. Sang), Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo), El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè) i Jesús de la Passió i Sant Crist (Germandat de N. P. Jesús de la Passió). • Itinerari: Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça de Corsini, Cañellas, Rambla Nova, Unió i Mitja Lluna. Nota: Durant la processó no es po den estendre les cues de les vestes. Es demana,

si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial. DIJOUS SANT, 17 d’abril a les 19 h. Des de Sant Agustí fins a la Rambla Nova, esmendada. Trasllat dels passos del Gremi de Marejants. Cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciu tat. A la Catedral se celebrarà a les 20 h, presidi da per l’arquebisbe. A les 20 h. A l’església de Natzaret i després de l’ofici de Dijous Sant, torns de GUÀRDIA D’HONOR dels Armats de la Sang al Santíssim Sagrament. A les 21 h. A l’església de Sant Pere d’El Serrallo PASSADÍS DE LA LLUM I TORNS DE GUÀRDIA D’HONOR dels Armats del Gremi de Marejants, davant el Santíssim Sagrament. DIVENDRES SANT, 18 d’abril a les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto. • Organitza: GERMANDAT DEL SANT ECCEHOMO I ASSOCIACIÓ JUVENIL LORETO. • Itinerari: avinguda Maria Cristina (davant de l’edifici de Sanitat), carretera del Cementiri, camí Vell del Llorito fins a arribar al santuari del Loreto. (En acabar es disposa d’un servei d’auto cars per retornar a Tarragona.) A les 6 h. A la Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”.

PROGRAMA D’ACTES

DILLUNS SANT. Missa Crismal a la Catedral. Foto: Carles Mallol Parga

DILLUNS SANT. Viacrucis des de Sant Magí. Foto: Oriol Ventura Pedrol

A les 6.15 h sortiran de l’església de Natzaret, encapçalats per la Creu dels Penitents, el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i representants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per dirigir-se a la Catedral des d’on a les 6.30 h. s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret. • Organitza: REIAL I VENERABLE CONGRE GACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG. • Itinerari: pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, bai xada del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 10 h, a Sant Joan Baptista, amb la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ i a Sant Pau, amb la CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT. A les 11 h, a Sant Francesc d’Assís, amb l’assis tència de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. El Museu Bíblic Tarraconense ofereix una jorna da de portes obertes d’11 a 13 h (entrada gratuïta).

A les 12 h. A la Catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT. A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro): SERMÓ DE LES SET PARAULES, organitzat des del 1957 per l’ASSO CIACIÓ LA SALLE i retransmès per Tarragona Ràdio amb la participació de la CORAL MOS CANTARS. A les 16.15 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, car rer Unió, Rambla Vella i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei. Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reverències als horaris assignats: Primera recollida: Rambla Nova, carrer Unió i Rambla Vella • A les 16.20 h. A la Rambla Nova, coca central del tram Unió-Canyelles, dos passos: Ecce-Homo i Descendiment de la Creu. • A les 16.30 h. Al carrer Unió, tres passos: Cristo del Buen Amor, Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan Evangelista i Jesús de la Passió.

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

DIMARTS SANT. Viacrucis dels Natzarens. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

DIMECRES SANT. Processó del Dolor. Foto: Carme Ribes Moreno

DIJOUS SANT. Cerimònia del rentat de peus a la Catedral. Foto: Oriol Ventura Pedrol

DIJOUS SANT. Processó al Santíssim de la Catedral. Foto: Oriol Ventura Pedrol

• A les 16.50 h. A la Rambla Vella, tram Sant Agustí - Passeig de les Palmeres, tres passos: L’Oració de Jesús a l’Hort, Vetlleu i Pregueu i La Presa de Jesús. Itinerari de la primera i tercera tandes: Ram bla Nova, Sant Agustí, Portalet, plaça de la

Font, Cós del Bou, Baixada de la Pescateria (on es fa la tradicional pujada de misteris) i plaça del Rei. Segona recollida: Part Alta • A les 17.20 h. A la plaça de la Pagesia, dos passos: La Pietat i Sant Sepulcre.

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de l’Ecce Homo al Llorito. Foto: Foto: Oriol Ventura Pedrol

• A les 17.30 h. Al pla de la Seu, un pas: La Soledat. Itinerari de la segona recollida: les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. Tercera recollida: Rambla Nova sectors cen trals i est. • A les 17.50 h. a la coca central del tram Adrià– Méndez Núñez, dos passos: Sant Enterrament i Sant Sopar. • A les 18.00 h. Tram Adrià-Roger de Llúria, quatre passos: Jesús és Despullat de les seves Vestidures, Jesús Natzarè, El Cirineu i Retorn del Calvari. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT a les 20 h. Des de l’església de Natzaret, a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, de clarada FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL per la Generalitat de Catalunya, organitzada per la REIAL I VENERABLE CON GREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi participen els Armats de la Sang i les dotze associacions de Setmana Santa que acompanyaran els respec tius passos (vint en total).

• Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Bocacalle, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, baixada de la Pescateria i plaça del Rei. ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT EN TERRAMENT 1. Cohort Romana. 2. Bandera Negra de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i matra ques. 3. Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. 4. Associació La Salle, amb els passos L’Oració de Jesús a l’Hort i Vetlleu i Pregueu. 5. Confraria de Pescadors, amb el pas Presa de Jesús. 6. Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb el pas La Flagel·lació. 7. Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. 8. Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. 9. Germandat de Nostre

DIJOUS SANT. Monument al Santíssim de la Trinitat. Foto: Carles Mallol Parga

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de La Sang per la Part Alta. Foto: Josep Mª Rios Fernández-Pacheco

DIVENDRES SANT. Acció litúrgica a la Catedral. Foto: Oriol Ventura Pedrol

DIVENDRES SANT. Funció de les Set Paraules a Sant Magí. Foto: FERVI

Pare Jesús de la Passió, amb el pas Jesús de la Passió. 10. Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures. 11. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb la Creu dels Penitents, i penitents amb improperis amb el pas Crist dels Penitents. 12. Sant Crist de la Sang. 13. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist

en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descendiment de la Creu. 14. Gremi de Pagesos, amb el pas La Pietat. 15. Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona, amb el pas Retorn del Calvari. 16. Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament i escorta romana del Gremi. 17. Gremi de Pagesos, amb el pas Sant Sepulcre i Armats del Gremi. 18. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

TARDA DE DIVENDRES SANT. Cristo del Buen Amor durant la recollida de passos. Foto: Francesc Virgili Novel

el pas La Soledat. 19. Bandera Principal de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb acompanyants. 20. Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, acompanyat dels capitulars. 21. Presidència de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i president de l’Agrupació d’As sociacions de Setmana Santa de Tarragona. 22. Corporació municipal. 23. Autoritats provincials. 24. Banda Unió Musical de Tarragona. DISSABTE SANT, 19 d’abril a les 18.30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SO LEDAT, organitzada per la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT. Hi participa el pas de La Soledat acompanyat solament per les senyores de la Congregació, amb vesta, i per les senyores con vidades que pertanyen a les altres associacions tarragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, i la Coral Augusta. • Itinerari: plaça del Rei, Nau, Major, Merceria, Pare Iglésias i Pla de la Seu. Després de la funció religiosa amb la Corona Dolorosa i predicació, surt de la Catedral per retornar a l’església de Natzaret, seguint pel Pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de CARAMELLES per tota la ciutat, or ganitzada pel COR GREGAL. A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, or ganitzada pel Capítol de la Catedral. També a la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa. Després de la Vetlla Pasqual, cantada de CARAMELLES interpretada pel COR GREGAL, a la sala dels canonges de la Catedral. El diumen ge al matí actuaran pels carrers del Serrallo. DIUMENGE DE PASQUA, 20 d’abril des de les 10 h. fins les 19 h. Pèrgola situada al costat de l’església de Sant Pere del Serrallo: “20 anys 20 bandes amb el Sant Sopar”. El Pas i la banda del Sant Sopar del Gremi de Marejants celebren 20 anys de la seva fundació i organitzen unes Jornades amb la participació de 20 bandes. A les 11 h. A la Catedral, OFICI DE PASQUA. Divendres 25 d’abril a les 20 h. Al Centre Tarraconense El Seminari (c/ San Pau, 4) IV CONFERÈNCIA PASQUAL “Lignum Crucis” a càrrec de RAMON BAIGET VIALE DE MON

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Els Armats de La Sang al Pla de Palau. Foto: FER-VI

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. El pas Jesús de la Passió al Pla de Palau. Foto: FER-VI

DISSABTE SANT. Processó de la Soledat des de l’església de Natzaret. Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

TEBELLO. En acabar, IV CONCERT PASQUAL a càrrec del COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL, dirigit per Anna Mateu. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Terminis d’admissió de les obres dels concursos: Divendres 16 de maig a les 20 h. Tots, DIBUIX ESCOLAR I NARRATIVA 2014 i FO TOGRAFIA COLOR I JOVE 2014, al local soci al de l’Agrupació d’Associacions (carrer de les Coques, número 1-C). Veredictes i lliurament dels premis: Dijous 22 de maig. Al carrer de les Coques, 1-C, reunió del jurat dels concursos de fotogra fia. Divendres 23 de maig. A les 19 h. i al mateix local, veredicte del CONCURS DE DIBUIX 2014, i a les 20 h. veredicte dels CONCURSOS DE FOTOGRAFIA 2014. Dijous 29 de maig. A les 20 h al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau 4), lliurament de premis del CONCURS DE FO TOGRAFIA. A continuació, inauguració de l’ex posició dels CONCURSOS DE FOTOGRAFIA. Estarà oberta del 29 de maig fins al 18 de juny. Divendres 30 de maig. A les 19 h, al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau 4), lliurament dels premis del CONCURS DE NARRATIVA I CONCURS DE DIBUIX del

PROGRAMA D’ACTES

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL Foto: Oriol Ventura Pedrol

LES CARAMELLES. El Cor Gregal a la sala dels Canonges de la Catedral. Foto: Oriol Ventura Pedrol

2014. L’exposició de dibuix estarà oberta del 30 de maig fins al 18 de juny. Horari: de 10 a 20 h. Devolució obres no premiades del concurs de fotografia: Dimarts 24 de juny, al carrer de les Coques, 1-C, de 18 h a 20 h. Diumenge 22 de juny Festivitat de Corpus Christi. A les 18 h, a la Catedral, missa i a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS, organitzada pel Capítol de la Catedral. A les 20 h, a la seu de l’Agrupació d’Associacions, celebració de la dia da de Corpus amb coca de cireres. Dimarts 23 de setembre a les 19 h. PROCESSÓ DE SANTA TECLA, organitzada pel Capítol de la Catedral. El Braç de Santa Tecla serà dut per membres de les confraries de la ciutat. De divendres 26 fins al diumenge 28 de setembre a la ciutat de Toledo, XXVII Encuentro Nacional de Cofradias Penitenciales. Divendres 28 de novembre a les 20 h. Ajuntament de Tarragona. ACTE DE LLIURA MENT DELS PREMIS A LA FIDELITAT 2014.

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL Foto: Oriol Ventura Pedrol

En acabar, sopar de germanor a l’Hotel Imperial Tarraco. Divendres 12 de desembre. Celebrem el Nadal a les 20 h. Església de Sant Agustí. Con cert de Nadal a càrrec de la Banda de Música de l’Associació La Salle - Estudi de Música. Organitza Agrupació d’Associacions S.S.T. El Gremi de Marejants lliurarà un obsequi als as sistents. Les dades del programa estan tancades el 25 de febrer de 2014. Tota modificació posterior a aquesta data es podrà consultar al telèfon de l’Agrupació (977 22 96 30) els dimarts i dijous de 18 a 20 h.

RECORREGUT DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 2014

RIA LLÚ

RO DA IXA

VA S

NO SA CA E LD FA E RA IM

RÍT CIÓ TA .C. S E .C F.F

GE NE RA L

DE L

BA RC EL ON A

PAU

N T PA U

LA DE ÇA A PLA DRER PE

OR OS I

e-mail: info@ssantatarragona.org

APODACA

977 22 96 30

Telèfon i fax d’informació de l’Agrupació

SP D'E G d’Associacions: EI SS PA

CO NT RE RA S

PR OT EC TO RAT

PREU DE LES CADIRES: 6 i 7 p

PA S

PO MP EU FAB RA

Divendres Sant: 18 d’abril: d’11 a 14 h. i a partir de les 17 h. NO ES FARÀ RESERVES DE CADIRES.

IAM

a B RESTRINGIT ALS .ACCÉS C . .C VIANANTS F.F

JA AT PL SORTIDES DEL CIRCUIT PROCESSIONAL

VISITA GUIADA: LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA LD VIA Visita guiada per a conèixer els passos de la processó de Tarragona. 1:30 h aprox. Preu: 5€. Places limitades. Inici de la visita: Pla de la Seu. Informació i reserves al 977 22 54 94, a reserves@aurigasc.com I A i durant la venda de tiquets pel lloguer de cadires. N El mateix dia segons disponibilitat. À Programació: Diumenge 24, dimarts 26, R dimecres 27 i diven dres 29 de març a les 11:00 h R Diumenge 24, dilluns 25, dijous 28 E de març a les 18:00 h

D ' I C DE CADIRES 2014 VENDA DE TIQUETS PEL LLOGUER A P Vella)

RT ÇA L P L A RLloc de venda: ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ (Rambla A E G E N Dies: M del 15 al 17 d’abril: de 12 a 14 h. i de 18 a 20 h. PRI

B J.

e arc

T AN RY

AMBULANCIA

I EW

lon

PON

ENY A

ACCÉS AL RECORREGUT MONUMENTAL

ADR

'A R D

ROG

TÍ D

DIRECCIÓ PROCESSÓ

À CADIRES

VIR

MAR

. RO

ANY

RECORREGUT PROCESSÓ

ARQ

VA N T

UNIÓ

CER

ARM

IÀ

DEZ

ING

MÉN

RED

NÚÑ

ZÁL

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

VIDA CRISTIANA I PIETOSA Setmana Santa de 2014 Miquel Barbarà Anglès

Delegat episcopal, consiliari de l’Agrupació, prefecte i president de la Sang

Les diferents associacions de Setmana Santa, amb diferents noms, tenen moltes coses en comú i al mateix temps cada una té les seves caracterís tiques i la seva identitat. La preparació de les celebracions de la Setma na Santa no ha de consistir només en la prepara ció de les coses materials i externes. Cada un de nosaltres s’ha de preocupar de la seva preparació interna i espiritual. Si bé cada associació ha de recordar els seus objectius fundacionals i reviure’ls de manera adi ent al moment que vivim, també és bo que tots ens preocupem de tot el fons de la Setmana San ta que ens és comú. Tots ens hem d’examinar de com fem els actes de culte, com resem, com cultivem l’espiritualitat i el sentit eclesial, com formem la nostra fe, com exercim la caritat envers els germans, sobretot els més pobres i marginats, i com donem testi moni de la nostra fe en la nostra societat, com evangelitzem. A l’interior de cada associació de Setmana Santa hi ha d’haver germanor, comprensió, i res pecte amb exemple de caritat fraterna que ha de ser la font i l’aliment de la vida de cada associa ció. Som seguidors de Jesucrist que ens va manar que ens estimem els uns als altres. De nosaltres com dels primers cristians s’hauria de poder dir: mireu-los com s’estimen! El Papa Francesc ens diu moltes coses. No ens quedem només en admirar el que diu o el que fa. Es tracta d’imitar les seves actituds que ens aju den a ser més fidels imitadors de Jesucrist. En la seva recent exhortació apostòlica “La joia de l’Evangeli” el Papa ens diu que la pietat popular és una veritable expressió de l’acció missionera espontània del Poble de Déu... reflecteix

Foto: Jaume Sàez Millán

Foto: Pep Escoda ©

una set de Déu que solament els pobres i senzills poden conèixer –citant al Papa Pau VI – i que fa capaç de generositat i sacrifici fins a l’heroisme, quan es tracta de manifestar la fe (n. 122-123). Tot això ho han de tenir clar els di rigents de les associacions a què ens referim, ben conscients que en cada associació és possible que també hi participin col·laboradors i voluntaris que ho fan amb altres visions i moti vacions: històriques, folklòriques, cul turals, tradicionals, turístiques, eco nòmiques, ciutadanes... Benvingudes siguin aquestes col·laboracions, a con dició que respectin la identitat pròpia de la Setmana Santa, no en desdiguin i fins i tot ajudin a la identitat de cada associació.

Foto: Pep Escoda ©

DILLUNS SANT. Missa CrismalFoto: FERVI

VIDA CRISTIANA I PIETOSA

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

NUESTRA SEﾃ前RA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA Cofradﾃｭa del Cristo del Buen Amor i Nuestra Seﾃｱora de la Amargura con San Juan Evangelista Foto: Carles Mallol Parga

JESÚS DE LA PASSIÓ Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

1949

TOT FENT HISTÒRIA CAPÍTOL XVI Josep M. Sabaté i Bosch

Cronista oficial de l’A.A.S.S.T.

També, seguint la tònica del moment històric, l’opuscle dels 1949 presenta unes característi ques amb poques diferències de les que ja vàrem dir en el capítol XV d’aquesta sèrie en referir-nos al corresponent fullet de l’any 1948. Aquest es tava bastant allunyat dels que s’havien publicat fins aquells moments i, evidentment, ningú podia qualificar-lo com un llibre, sobretot pel que feia a l’aspecte literari, a les poques pàgines de text, els molts espais blancs i moltes il·lustracions fo togràfiques en blanc i negre, tret de la que apa reixia, repetida, a la portada i contraportada, que era en color i que reproduïa el cartell d’aquell any. En paraules d’Enric Baixeras Sastre, aquest recordava la paralització econòmica, la tristesa, la violència i la fam del període de postguerra, i ens feia saber que el fullet trencava amb els an teriors quant a mesura –diferent i més gran (20 x 22’5 cm)–, la repetició tipogràfica –portada i contraportada impresa en color–, tirada –en off set, quan a Tarragona “cap impremta disposava d’aquest procediment”–, i el caràcter o tipologia de la lletra –la clàssica Bodoni, creada per aquest impressor parmesà l’any 1818, al gust de l’impe rialisme napoleònic, i que més de cent anys des prés també la utilitzaria el feixisme italià i l’Es panya de la postguerra i dels somnis imperials–, a banda l’acostumada “manxeta” dels editors –la Oficina de la Dirección General de Turismo i el Sindicato de Iniciativa (Atracción de Forasteros) en funciones de Junta Provincial de Turismo”, el patrocini del “Exmo. Ayuntamiento”–, la censu ra corresponent –“Con Licencia Eclesiástica”–, la impremta –Sugrañes Impresor Tarragona–, i el lirisme quasi poètic del text literari. Respecte a les “poques diferències” cal ressal tar, en primer lloc, que la portada i contraportada on es reprodueix el corresponent cartell de Setma na Santa, com també havíem anunciat, pertany al mateix Enric Baixeras Sastre, autor dels cartells de 1944 i 1945, qualificats en la línia i estil proper al surrealisme oníric. No obstant això, el de 1949

(datat, però, el 1948) es decanta vers el realisme de la centrada Creu de Sant Antoni (segle XVI), situada en el “Jardí del General” al davant de la Casa de la Beneficència –actual seu de la Diputa ció de Tarragona–, amb les siluetes de les negres cucurulles en la part inferior. El cartell fou imprès a I.G. Cantin S.A. Barcelona-Madrid.

Cartell i programa de la Setmana Santa del 1949, litografia d’Enric Baixeras Sastre, amb imatge de la creu de terme de Sant Antoni

Penitents desfilant per la Rambla

En la “manxeta” ja hi consta l’afegitó “Con la cooperación de la Agrupación de Asociaciones pro Fiestas de Semana Santa”, una col·laboració que no es nota massa. En quant a la mesura, aquest ja té unes quan tes pàgines més –exactament 24–, il·lustrades amb 20 fotografies en blanc i negre –de H. Vallvé, NO–DO, Chinchilla, l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Diocesà.–, però amb un sol text literari, mig en prosa i mig en vers, sense rima i sense títol, sig nat per Manuel de Montoliu. Les vint fotografies il·lustren determinats pa ràgrafs del text començant per la de la portada interior que correspon al Viacrucis del Divendres Sant amb la imatge del desaparegut Sant Crist de La Sang, obra de l’escultor Benet Baró captada des de sota una volta del carrer de la Merceria i acabant amb el colofó d’un petit detall orna mental de la Catedral. La resta de fotografies van acompanyant les referències textuals en una pri mera part que tracta de la professó del Divendres Sant: els armats –“Cohorte romana”–, dues dels penitents, el detall del pas dels natzarens amb l’expressió de Maria en veure el seu fill portant la creu, el nou pas de la Flagel·lació (1948) del escultor ampostí Innocenci Soriano Montagut, desfilant pel carrer de Merceria, el Sant Crist de la Sang (1940) de l’escultor canongí Salvador Martorell, en voltar la Rambla cap al carrer de Sant Agustí, i el Sant Sepulcre del Gremi de Pa gesos amb la peanya i la urna dissenyades per l’arquitecte Josep M. Jujol (1942). Una segona tanda amb vistes del paisatge urbà: el balcó del Mediterrani, quatre patis de cases senyorials de

Opuscle dels Maginets del 1949. Arxiu Joan Rossell Carol

la part alta, dues del passeig arqueològic, una del pla de la Seu des de sota els porxos amb les co lumnes en primer terme i la façana al fons, i al tres dues del campanar de la Catedral vist des de les reixes del claustre o des de la baixada del pla de Palau. I encara una darrera més religiosa amb un fragment de la predel·la del retaule de santa Magdalena de l’església de sant Llorenç en la que sens mostra Jesús ressuscitat assegut damunt del sepulcre i envoltat de tots els improperis de la Passió. Com es pot comprovar a través de les fotogra fies, el text que els hi corresponia anava a l’en torn d’enaltir la fe religiosa amb una oratòria pròpia de l’època, sense oblidar que el Sindicat d’Iniciativa, amb l’afegitó de l’Atracción de forasteros”, feia les funcions d’una Junta Provin cial de Turisme, d’aquí les possibles engrunes que deurien caure de la taula perquè l’Agrupa ció d’Associacions de Setmana Santa enganyés la gana i prou. Una vegada més –i no serà l’última perquè de cara l’any vinent encara estarem pitjor–, si volem saber quelcom de la Setmana Santa, més enllà dels dos darrers opuscles pura i exclusivament “turístics” i només pseudoreligiosos, haurem d’anar a raure al diari local del any 1948, tal i com ja vàrem fer per esbrinar la crònica de l’any 1947 en el capítol anterior d’aquesta sèrie. No podem dir que en les poques pàgines del Diario Español i en les dues –o tres com a mà xim!– dedicades a la ciutat, les notícies referents a la Setmana Santa fossin senyeres; de fet ben poques notícies ho eren en aquella Tarragona

TOT FENT HISTÒRIA

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

SANT ENTERRAMENT. Gremi de Marejants. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

de les cartilles de racionament, restriccions, pa negre, escarabats a la cuina i amb una censura que de vegades no deixava publicar ni el “parte” meteorològic –i consti que això no és una metà fora!– si més no, amb l’Església, sobretot quan no es volia aprofundir en determinada pastoral social compromesa, la màniga era una miqueta més ampla. Res a dir quan es tractava de publi car llocs i horaris de les celebracions litúrgiques. Els anuncis i les noticies en aquest sentit s’avan cen i es repeteixen molt més del que calia espe rar –amb comptagotes van anant caient, com un “serial a terminis”, un dia sí i l’altre també, fins a poder arrodonir al complert la noticia total– i hom creu que en bona part era perquè s’havia d’omplir unes pàgines. També eren asèptiques o afalagadores les cròniques d’uns actes que po guessin reflectir una certa normalitat general, de manera que, per no allargar-nos massa, hem seleccionat algunes de les notícies d’aquell 1948, a partir del divendres 12 de març, quan Lluís M. Mezquida en la seva secció dins de la pàgina “Tarragona al día” publicava un dels seus ja ca racterístics “petrófilos” amb el títol “Els Armats”: s’havien de fer vestits nous i calia publicitar “la causa” per tal de recaptar diners (no cal dir que

només amb els esmentats “petrófilos” dedicats a la Setmana Santa podríem ben bé fer un llibre d’història). El diumenge dia 14 de març, 5è diumenge de Quaresma i Diumenge de Passió, en el “Diari”, “P.”, de Petrófilo i de Mezquida, avançava la no tícia d’una exposició de Diorames i ja es donaven alguns horaris dels viacrucis que es farien a les esglésies de la Santíssima Trinitat i de Sant Fran cesc –natzarens–, així com del que tindria lloc al barri marítim del Serrallo. Els dilluns no hi havia diari i la notícia del di marts de Passió era la de l’arribada de les figures del misteri de La Flagel·lació, obra del ampostí Innocenci Soriano Montagut, que ja havien ar ribat a Tarragona, i el dimecres dia 17, Petrófilo seguia aportant “Pequeños detalles” en la seva co lumna. Dijous 18 s’anunciava la benedicció del nou pas ja citat abans i l’exhibició del Ciri Pas qual en un dels aparadors d’un comerç talment com fem encara en els nostres dies. El divendres dia 19 de març coincidiren la fes tivitat pròpia de Sant Josep i la del divendres de Passió que, tradicionalment, estava dedicat a la Mare de Déu dels Dolors malgrat els canvis en el santoral: encara avui hi ha moltes Dolors, Loles i

Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió del 1949

Ecce Homo, obra de Carles Moya, estrenat el 1947. Fotos: Arxiu Francesc Gómez Masdéu

Lolites que celebren la festa aquest dia. S’insistí en la inauguració de l’exposició de diorames, que es féu el dissabte 20, dia en què Petrófilo dedicà el seu article a La Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión. Igualment es va fer la publi citat d’un concert sacre i es donaven els noms d’algunes de les personalitats que serien els ban deres o pendonistes en la propera professó del sant Enterrament: Josep Maria Banús portaria la bandera de La Sang, mentre que la del Gremi de Marejants seria portada per Antonio Escudero Martín, amb José Placa i Ignacio Masvidal com a acordionistes. Fins el 21 de març, Diumenge de Rams, no apareix al “diari” la crònica del viacrucis del Ser rallo que s’havia fet, com era tradicional, el diu menge anterior, dia 14, i amb el que s’encetaven les professons i viacrucis de les diferents associa cions de Setmana Santa. Les edicions dominicals dels diaris sempre te nen un caire una miqueta més extraordinari del que és normal, més encara si es tracta del diu menge que obre la Setmana Santa, d’aquí que el Diario Español dediqués dues pàgines a glossar la festivitat amb la litúrgia de la benedicció dels rams al matí a la Catedral i el viacrucis de La

Sang voltant el Passeig Arqueològic a la tarda i, per això, també el Dimarts Sant una crònica es fa ressò d’aquests actes i Petrófilo publica la re ferència al Pregón y folleto. El mateix dimarts 23 es celebrà el tradicional viacrucis del natzarens i la corresponent crònica va aparèixer l’endemà, dimecres 24, en què s’anuncià també el concert sacre, el viacrucis de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i tota una llarga llista de les celebracions i cultes corresponents als altres dies sants. Si tenim present que el Divendres Sant no hi ha diaris, entendrem que el Dijous Sant surti un “Suplemento Extra” inserit entre les pàgines del diari, de manera que si ja a la primera pàgina ens trobem amb una mena d’editorial –Semana Santa– il·lustrada per una imatge d’un congre gant amb la clàssica i característica cucurulla, més endavant seguim a la crònica del viacrucis de la Germandat amb seu a la parròquia de Sant Joan, la notícia de la filmació de la processó pels equips del “NO-DO” –“El mundo entero al alcan ce de todos los españoles”– i encara més avisos dels cultes a celebrar. El més extraordinari són les cinc pàgines d’articles relacionats amb la nostra Setmana Santa per acabar amb el titulat

TOT FENT HISTÒRIA

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Nostre Pare Jesús de la Passió, obra de 1940 de Felipe Coscolla de Ribagorza. Foto: Ramon Pedrol Gorga

La Soledat, obra de 1941 del barceloní Josep M. Camps i Arnau. Foto: FERVI

“Pasa el Cristo de La Sangre” que ens recorda el “Pasa la procesión...” de Manuel de Montoliu de l’opuscle de l’any 1947. Com ja hem dit no tenim cap notícia fins el dis sabte “de Glòria” i de vetlla pasqual mitjançant un diari que només té quatre pàgines, amb tan poques novetats que si hem de destacar-ne algu na sols podríem apuntar el fet meteorològic de la pluja de la darrera nit –del divendres al dissab te– i la brevetat de “Las solemnidades ...” que no més pot insinuar l’al·locució de “Su Eminencia”, el cardenal arquebisbe Manuel Arce Ochotorena, sobre l’Eucaristia, per manca d’espai, una man cança que es suplirà en l’edició del Diumenge de Pasqua en què es publicarà tota l’al·locució com pleta. Creiem que, per cloure aquesta mal apedaçada col·laboració i seguir “Tot fent Història” una ve gada més, acabarem l’aproximació del que hau ria de ser la crònica de la Setmana Santa de Tar ragona de l’any 1948 amb un parell de petrófilos: “Las pasadas fiestas”, del dimecres 31 de març,

El Retorn del Calvari, obra de 1941 del vilasecà Joan Salvadó Voltas. Foto: Joan Porta Puig

i les “Consideraciones acerca de la Procesión del Santo Entierro”, del divendres 2 d’abril, tenint en compte que les sàvies paraules de Mezquida ana ven a missa. (Continuarà).

LA FLAGEL·LACIÓ Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Foto: FER-VI

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA (1858-1922) Autor del pas de la Flagel·lació del 1914 Daniel Pallejà Blay

Aquesta Setmana Santa del 2014 es complei xen 100 anys de la realització i benedicció de l’antic pas de la Flagel·lació propietat de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, pas que malauradament desaparegué entre les flames a la plaça del Rei la nit del 21 de juliol de l’any 1936 com a conseqüència de la fúria icono clasta que es va desfermar als inicis de la Guerra Civil. Tanmateix, l’objectiu d’aquest article no és la història del pas sinó del seu autor, Josep Cam peny i Santamaria, escultor oblidat en les últimes dècades. El poc interès que ha suscitat aquest ar tista entre els crítics i historiadors, d’ençà de la seva mort, contrasta amb el reconeixement i la fama que va gaudir en el seu temps i que podem constatar gràcies a les crítiques i fotografies pu blicades en revistes i diaris de l’època, especial ment en la revista gràfica La Ilustración Artística, de Barcelona, durant l’últim terç del segle XIX i començaments del segle XX. Josep Campeny i Santamaria forma part dels escultors que viuen entre dos segles, de difícil classificació. Francesc Fontbona diu a la seva obra Del Modernisme al Noucentisme, 1888-1917,

que “conviuen el 1902 les seves escultures anec dotistes d’arrel vuitcentista habituals amb bust Art Nouveau”, és a dir, que la seva obra s’emmar ca dins dos corrents. Campeny va dedicar-se a la més variada temàtica: retrats, escenes de gènere, obres mitològiques, al·legòriques, religioses, de caràcter fúnebre i animalista. Era un artista ver sàtil que s’adaptà a tot tipus de reptes, però so bretot Campeny va destacar com a escultor ani malista, temàtica molt utilitzada a França i que també realitzà a Catalunya Agapit Vallmitjana. Josep Campeny va néixer a Igualada el 6 d’agost de 1858 i va ser el segon de vuit germans. Als quatre anys, la seva família es va desplaçar a viure a Barcelona i als setze anys es va matricular a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on va cursar els seus estudis artístics de 1874-75 a 1877-78. En aquesta escola va cursar les assignatures de Dibuix Antic, Anatomia Pictòrica, Perspectiva, Teoria i Història de les Belles Arts, i Escultura, amb la qual va obtenir diverses mencions ho norífiques. Trobem com a dada interessant que Campeny va compartir aula –entre d’altres futurs escultors– amb Josep Llimona (1864-1934), au tor del pas del Prendiment o Petó de Judes (1931),

Placa dels Artillers de Tarragona de 1911. Foto: Daniel Pallejà

Pas de la Flagel·lació de Campeny (1914). Foto: Vallvé. Arxiu: Daniel Pallejà

propietat dels Antics Alumnes de les Escoles Cristianes –actualment La Salle–. En aquests ma teixos anys també el trobem d’aprenent al taller que l’escultor Joan Roig i Soler (1835-1918) té al barceloní carrer d’Aragó. Més endavant va pros seguir els seus estudis a París. Les primeres referències de la seva obra les trobem l’any 1879, en què participa en la con vocatòria de la Pensió Fortuny d’Escultura amb poc èxit, essent premiat el seu amic Josep Lli mona. Campeny va prosseguir exhibint les seves obres en moltes exhibicions col·lectives que es celebraren a la Sala Parés en la dècada de 1880 i on presentava escultures en terracota com Chien Loup (1880), Mefistófeles (1881), Guerrer Gal o Germànic (1882) i Bust del Tenor Massini (1883), entre d’altres. La seva participació l’any 1888 a l’Exposició Universal de Barcelona va significar l’inici d’una carrera com a escultor prestigiós i la realització de nombrosos encàrrecs, molts d’ells en obres públiques. També en el terreny personal, Cam peny va conèixer en aquesta exposició a Joana Arró, amb la que es casaria un any més tard i

amb qui tindria sis fills, dels quals només van so breviure dues filles. Com a escultor de prestigi, la revista La Ilustración Artística li dedicà, el 16 de maig de 1892, dues pàgines senceres, amb una il·lustració de les seves obres i una altra amb dos dibuixos del seu taller, un de l’espai on treballava i l’altre del saló on exposava les seves obres. L’obra de Josep Campeny traspassà fronteres amb la seva participació a exposicions interna cionals, com la World’s Columbian Exposition celebrada a Chicago l’any 1893. Possiblement va ser a partir d’aquest certamen que rebé l’encàr rec d’un comitè nord-americà per realitzar l’obra Bisonte atacado por perros. Aquesta escultura re presentarà un punt d’inflexió dins la seva carrera artística, en deixar de banda les obres de gènere costumista que havia realitzat fins aleshores i en frontar-se amb una composició agosarada d’ani mals en acció, de la qual destaquen la plasticitat del modelat i la percepció tàctil del pèl del bisó. Més endavant, Campeny també prengué part en exposicions celebrades a Atenes (1903) –on va guanyar una medalla de 2a Classe–, Viena (1904) i Budapest (1907), en les quals obtingué sengles medalles d’or. Campeny també va cultivar amistats amb al tres escultors mentre participava en diversos projectes com el que va fer el 1905 amb Eusebi Arnau (1863-1933). Els dos artistes van contri buir a l’elaboració del Monument d’Alfons XII a Madrid aportant cadascú dues escultures d’un lleó. També va col·laborar amb diversos arquitec tes en la realització de les escultures funeràries destinades al cementiri de Montjuïc. A partir de 1911, aproximadament, la seva producció escultòrica decreix a causa, princi palment, de la seva dedicació a la tasca docent. Josep Campeny exercí la docència a l’Escola Mu nicipal d’Arts i Oficis de la Vila de Gràcia des de

JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA (1858-1922). Autor del pas de la Flagel·lació del 1914

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Montserrat. Primer misteri de dolor. Oració a l’Hort (1896-1900). Foto: Daniel Pallejà

Montserrat. Detall de Jesús de l’Oració a l’Hort (1896-1900). Foto: Daniel Pallejà

l’any 1891 fins a la seva mort. Campeny era un home que es preocupava per l’ensenyament de l’escultura, i el fet d’ocupar la plaça de secreta ri de l’escola des de 1897 fins a l’any 1908 –en què va presentar la seva dimissió–, demostra que hi va prendre part activa, assumint la feina que comportava i dedicant-hi el temps que anterior ment esmerçava en la seva pròpia producció es cultòrica. D’aquesta última etapa podem destacar el gran Monument als Herois del Bruc (1911) instal·lat al Monestir de Montserrat i desaparegut durant la Guerra Civil, i el conjunt de tres fonts ornamen tals que va realitzar l’any 1912 per a la ciutat de Barcelona. La primera, El Trinxa, representa un noi que puja a una font i amb la seva mà sosté el sortidor, i està situada en la intersecció de la Ron da Universitat i el carrer Pelai. La segona, El Nen dels càntirs, és a la plaça Urquinaona, i reprodu eix un noi que bufa per la boca d’un canti, per projectar l’aigua cap a fora. La més famosa és La granota, situada a la cruïlla de Diagonal i Còrse ga. Representa un nen tombat sobre un compacte bloc de pedra, i subjecta entre les seves mans una granota, de la boca la qual brolla aigua. També destacarem d’aquesta etapa les dues obres que Campeny va realitzar per a Tarragona.

El 1911 va fer una làpida commemorativa dedi cada pel Cos d’Artilleria de la ciutat als herois del Setge Francès de 1811 a la Plaça dels Infants. Actualment la làpida original és al Museu d’His tòria de Tarragona, ja que al 2012 va ser substitu ïda per una còpia que es pot contemplar al pòrtic principal de l’antic magatzem de vins De Muller, a la mateixa Plaça dels Infants. La segona obra per a la ciutat és el desaparegut pas de la Flagel· lació de l’any 1914. Passada la Setmana Santa de 1913, Campeny va rebre dos encàrrecs de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang: fer un nou grup escultòric que substituís l’antic i alhora pe tit pas de la Flagel·lació, i el disseny i direcció de renovació de la vestimenta dels armats. Cal dir que, fins aleshores, només havia fet una obra de caire religiós –a part dels monuments funeraris– com va ser el grup escultòric Jesús a l’hort de les oliveres, escultura que forma part del Monumen tal Rosari del Camí de la Cova de Montserrat i realitzat l’any 1896. D’on va venir la inspiració a Campeny per fer el pas de la Flagel·lació? Considerem que Josep Campeny va inspirar-se en el cinema per executar el pas de la Flagel·lació. La seva posició social li permetia anar assíduament a veure òpera al Liceu i gaudir del nou art de Lumière a les sales de ci nema de Barcelona. Pocs mesos després de rebre l’encàrrec de la Congregació de la Sang, concreta ment el 9 de juny de 1913, els cinemes Diorama i Kursaal estrenaven la gran superproducció cine matogràfica de Hollywood Del Pessebre a la Creu, realitzada el 1912 pel director Sidney Olcott. Aquesta cinta que relata la vida i passió de Jesús va ser rodada a Egipte i Terra Santa, utilitzant els mateixos escenaris on va tenir lloc la vida pública

Fotograma de la Flagel·lació del film Del Pessebre a la Creu. Arxiu: Daniel Pallejà. Fixeu-vos en la increïble semblança entre el fotograma del film i el conjunt escultòric de Campeny

Portada del programa del film. Arxiu: Daniel Pallejà

de Crist. Aquest film va ser tot un èxit atès que era la primera pel·lícula de llargmetratge americà i, a més a més, la primera sobre la vida de Crist. El 1905 ja s’havia fet una pel·lícula sobre Jesús, però Del Pessebre a la Creu va ser la primera expe riència cinematogràfica en posar una estructura narrativa i explicar una història completa en lloc de limitar-se a representar escenes selecciona des com fins en aquell moment s’havia fet en la història del cinema. També va ser el primer film en què es van utilitzar tècniques d’il·luminació i efectes especials, com per exemple l’escena de Je sús caminant sobre les aigües, que seria de gran influència per als futurs cineastes. A la ciutat comtal es van prorrogar les sessions de projecció i va estar en cartellera més d’una setmana –en aquells anys una cinta es projectava entre tres i quatre dies–. A Tarragona es va projec tar al Coliseu Mundial, i el 6 de juny de 1913 lle gim al Diario de Tarragona la següent nota: “Hoy último día de la colosal película de 2.400 metros, dividida en cinco partes titulada ‘Del Pessebre a la

Cruz o Jesús de Nazareth’. Durante la producción de la película el quinteto de este Coliseo ejecutará obras musicales de Rosini, Gounod y Chopin”. La importància i l’èxit que va tenir aquest film de ben segur que no va passar desapercebut per Josep Campeny. Fixeu-vos en el fotograma del film i el conjunt escultòric de Campeny. Veureu la increïble semblança que tenen ambdues imat ges. La columna alta, la mateixa posició anatò mica de Crist i del botxí de la dreta que el flagel· la. Tanmateix, el soldat romà que en el pas de Campeny està en primer pla, de genolls a terra amb una llança i la corona d’espines a la mà, en el fotograma del film està en un segon pla darrere del botxí de l’esquerra. Podria ser que Campeny anés a veure aquesta seqüència en diverses ses sions o potser el fotograma va aparèixer en al gun opuscle propagandístic del film publicat en la seva estrena. El que sí podem assegurar és que Del Pessebre a la Creu va servir clarament d’inspi ració a Campeny per realitzar el pas de la Flagel· lació i fins i tot podríem dir que va ser el primer misteri de Setmana Santa, no només tarragoní sinó de tot l’Estat espanyol, inspirat en el cinema. Tècnicament, Campeny aconsegueix fer un grup mogut, tirant a neobarroc, molt descriptiu, ben executat, emotiu i ajustat a l’acció religiosa. El 31 de març de 1914 el diari catòlic La Cruz descriu el pas de la següent manera: “El domingo llegaron las cinco figuras del nuevo paso de la Flagelación, que acaba de esculpir el conocido escultor de Barcelona D. José Campeny. Hemos tenido ocasión de ver las citadas figuras, y aún que no presumimos de inteligentes, no reparamos en afirmar que se trata de una soberbia obra de arte que llamará poderosísimamente la atención de cuantos la contemplen. El grupo està formado por cin-

JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA (1858-1922). Autor del pas de la Flagel·lació del 1914

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

ALGUNES OBRES DE JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA

Barcelona, cementiri de Montjuïc. Panteó (1889). Foto: Daniel Pallejà.

Igualada. Hèrcules (1895). Foto: Daniel Pallejà.

Barcelona. Font de la Granota (1912). Foto: Daniel Pallejà.

Barcelona, cementiri de Montjuïc. Panteó de Pere Llibre (1888). Foto: Daniel Pallejà.

Barcelona. Font del noi dels Càntirs (1912). Foto: Daniel Pallejà.

Les obres de Campeny 1892. Revista Ilustración Artística. Biblioteca Nacional.

Barcelona, cementiri de Montjuïc. Panteó de Baltasar Fortuny (1902). Foto: Daniel Pallejà.

Dibuix de l’estudi i el saló de Josep Campeny, 1892. Revista Ilustración Artística. Biblioteca Nacional

Montserrat. Monument als Herois del Bruc, de Josep Campeny (1911). Destruït l’any 1936. Foto: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Pas de la Flagel·lació de Campeny (1914). Foto: Vallvé. Arxiu: Daniel Pallejà Campeny dissenyà amb el seu amic Malatesta tota la vestimenta de la Cohort Romana de la Congregació de la Pma. Sang, inspirant-se en un relleu del Museu del Louvre de París

co figuras de tamaño natural. El divino Jesús atado por las dos manos a la columna, en posición de desfallecimiento, casi caído, con la expresión del dolor más acerbo pintado en el rostro, las espaldas ensangrentadas. Dos sajones, de facciones congestionadas por la rabia, esgrimen los instrumentos del tormento. Un tercer sajón aparece ocupado en la labor de tejer la corona de espinas que se ha de colocar después sobre las sienes del Redentor de

los hombres. Completa el grupo un legionario, con lanza, en actitud de vigilar al atormentado. El rostro de Jesús es de una expresión realmente divina, mezcl a de dolor supremo y de infinita dulzura, fijos los ojos en el cielo, amoratados los labios, desfallecido todo el cuerpo, sufriendo resignado los bárbaros golpes de sus flageladores. Las facciones de los verdugos son cual corresponde a hombres de corazón insensible, fuertes y vigorosos, excitados por el odio. En una palabra, creemos que la obra que acaba de realizar el Sr. Campeny es de las que bastan para dar nombre a un artista, y en este

JOSEP CAMPENY I SANTAMARIA (1858-1922). Autor del pas de la Flagel·lació del 1914

El pas de la Flagel·lació i Capità Manaies de Campeny a La Vanguardia. 8 d’abril de 1914.

sentido podremos envanecernos de contar con un paso de mérito realmente insuperable. Los inteligentes y el público en general se convencerán en su dia de que no exageramos.” Pel que fa a la renovació dels armats, Cam peny va dissenyar conjuntament amb el seu amic Sr. Malatesta, que era el responsable de la sas treria del teatre del Liceu de Barcelona, tota la vestimenta de la Cohort Romana. Campeny i Ma latesta, que havien estat a París i Roma diverses vegades, van inspirar-se en un relleu del Museu del Louvre de París, procedent de l’arc de Claudi, datat l’any 51 dC. i en la Columna Trajana, de Roma, aixecada entre els anys 98 i 117 dC. Con cretament de la Columna Trajana van extreure els dissenys dels escuts rectangulars, i del Relleu del Louvre els cascs. Un cop fets els dissenys, Malatesta confecciona la roba i Campeny encar rega a l’artesà del metall Pere Corberò els cascs, els escuts, les cuirasses i les llances. El 7 de febrer de 1914 es van exposar dos mo dels ja acabats dels nous armats als aparadors de la Sastreria Brell. El Diario de Tarragona els descriu de la següent manera “Están hechos con

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Capità Manaies (1914). Foto: Vallvé. Arxiu: Daniel Pallejà

estricta propiedad y con arreglo a todos los detalles de la época, no siendo posible mayor riqueza ni más perfección en el desarrollo de la idea (...) El casco, adornado de airoso penacho y con la visera levantada, es de reluciente metal, lo mismo que el coselete que ha substituido a la cota de tejido de traje antiguo. Forman dicha segunda pieza, láminas circulares del metal llamado alpaca, sostenidas por tirantes de cuero que pasan sobre los hombros. El manto, que en el traje usado hasta ahora tenia repliegues de toga, es propiamente de soldado, y està sujeto con dos gruesos botones a los lados del pecho”. Actualment, després de diversos canvis en la vestimenta dels armats –l’última renovació és del 2013–, del disseny de Campeny només en resten els escuts rectangulars que aquest any compliran el seu centenari. L’aportació artística de Josep Campeny a la Setmana Santa tarragonina va causar una gran sensació a la ciutat i fora d’ella. La premsa local i la barcelonina –La Vanguardia– es va fer res sò de l’èxit aconseguit per Campeny, i fins i tot les notícies anaren més enllà, fins a l’altra banda

al llarg de la seva vida, però també el reflex del pa norama artístic català de l’època en què va viure. Bibliografia:

Pas de la Flagel·lació. Arxiu: Daniel Pallejà

de l’Atlàntic. Reproduïm un fragment de l’arti cle titulat El Sr. Arzobispo y Tarragona, publicat pel Diario de la Marina de la Habana i escrit pel seu corresponsal a Barcelona, Bartolomé Ferrer Bittini, el dia 7 de maig i reproduït pel Diario de Tarragona el 10 de juny: “La procesión del Viernes Santo ha sido el clou, por su lucimiento, pues han acudido a presenciarla millares de forasteros para ver la novedad que constituía el estreno del paso de la Flagelación, grupo escultórico del notable artista señor Campeny, quien ha dado a su obra todo el sentimiento religioso de su propia grandiosidad, dentro de los medios de un arte robusto, exquisito y noble. Los soldados romanos (armats), cuya indumentaria ha sido toda renovada bajo la misma dirección del señor Campeny, han producido un efecto soberbio, pues están ajustados a la propiedad histórica más rigurosa.” Josep Campeny i Santamaria morí al carrer Mozart de Barcelona el dia 21 de gener de 1922 – als 63 anys–, víctima d’una broncopneumònia. La notícia de la seva defunció es publicà en diferents diaris sense merèixer cap lloc destacat, la qual cosa s’explica, d’una banda, pel fet d’haver estat apartat de tota activitat artística en els últims anys de la seva vida per dedicar-se a la tasca docent, i de l’altra, per l’evident canvi de gust de l’època. Per concloure, podem dir que la producció es cultòrica de Josep Campeny i Santamaria és el resultat del treball i recerca personal de l’artista

LÍDIA CATALÀ i BOVER. L’escultor Josep Campeny i Santamaria (Igualada 1858 – Barcelona 1922). Revista d’Igualada, núm. 8. Anoia, 2001. JOSÉ LUIS MELENDRERAS GIMENO. La obra del escultor José Campeny en “La Ilustración Artística” de Barcelona. Estudios Románicos, Volumen 16-17, 2007-2008, pp. 157-165. FRANCESC FONTBONA; FRANCESC MIRA LLES; FRANCESC CATALÀ ROCA. Història de l’art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Volum 7. Edicions 62. Barcelona, 2001. JOSEP MARIA SALVADÓ URPÍ; JORDI BER TRAN. Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península Ibèrica. Indústries Gràfi ques Gabriel Gibert. Tarragona, 2009. ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarrago na Fundació Catalunya-La Pedrera; Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (http://prensahistorica.mcu.es); Hemeroteca Di gital de La Vanguardia (www.lavanguardia. com). Consulta de les següents capçaleres: Diario de Tarragona 1913-1914; La Cruz. Diario Católico 1913-1914; La Vanguardia 1913-1914; La Ilustración Artística 1882-1916.

Josep Campeny Santamaria (1858-1922). Arxiu: Daniel Pallejà.

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

GETSEMANÍ: EL BES, EL COLTELL, L’ORELLA

EL BES Parlant encara Crist, arriba Judes. “Alceu-vos !, anem !”, als deixebles diu. Jesús sap que és traït: serà captiu de les turbes que són allí vingudes. Les paraules del Mestre són temudes pels sacerdots jueus: no volen viu Qui les expressa arreu, i és tan actiu en accions que per ells són mal rebudes. Atès que els qui segueixen el traïdor pot ser que no coneguin el Senyor, han convingut com a senyal un bes. I un bes es fa instrument de traïció, petó de Judes vil, al Redemptor, òscul ple de maldat, que a Crist fa pres.

EL COLTELL Pere duia un coltell, petita espasa, que potser havia estat eina essencial per immolar i partir l’anyell pasqual del sopar al cenacle de la casa.

DETALL DE LA PRESA DE JESÚS. Associació del Pas de la Presa de Jesús – Confraria de Pescadors Foto: Pere Amenós Basora

Era el coltell també arma de base, que posseïa Pere i que igual servia per fer bé com per fer mal, si convenia usar-lo com a espasa. Molt útil era un coltell jueu davant de situacions de perill greu, o d’atacs que calia repel·lir. Manejà, valent, Pere el coltell seu, amb força i decisió, posat en peu, per defendre Crist, a Getsemaní. L’ ORELLA Una orella de Malcus cau per terra. Pere amb un cop d’espasa l’hi ha tallat. Malcus és del Pontífex un criat que un cop destre ha rebut de qui no erra. El criat no és valent: la sang l’aterra, s’espanta quan es veu ensangonat. I Jesús se li apropa al seu costat amb l’orella a la ma, que ha tret de terra. I a qui servent és del Sum Sacerdot, l’orella guareix Crist, sens dir cap mot. Parla tan sols a Pere, i a beina li fa tornar l’espasa. Diu “qui mort a ferro dóna, ell tindrà igual sort” I aquell guarit ingrat, segueix la feina. Lluís M. Salvat. De la sèrie: “Sonets de Getsemaní” 53

DETALL DEL PAS RETORN DEL CALVARI Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona. Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

DIVENDRES SANT DE 1736 Joan Rossell Carol

Em dic Ludovico Gallo, sóc monjo de la co munitat de San Luigi del Palazzo de Nàpols, els meus dies s’acaben i, abans de que la meva àni ma es presenti humilment davant de l’Altíssim, vull donar fe del que vaig viure aquell divendres sant de l’any del Senyor, mil set-cents trenta-sis. Era costum al nostre convent que, el divendres sant, la comunitat de germans interpretés l’obra Stabat Mater del mestre Alessandro Scarlatti, que es va estrenar l’any del Senyor mil set-cents vinti-quatre, i des de les hores s’interpretava any rere any. Tan renom tingué que el mateix virrei i el nun ci pontifici acostumaven assistir-hi acompanyats de molts nobles, per gaudir de la nostra interpre tació. Jo tenia bona veu i estava escollit per esde venir «castrati» com altres companys, però una dissortada malaltia em privà d’aquest privilegi. Des que el Sant Pare Sixte V va donar una butlla prohibint que les dones cantessin als cors de les esglésies, els «castrati» tingueren un lloc prefe rent, doncs les seves veus tenien un major poten cial vocal que les de les dones. Aquell any, la Confraria dels Cavallers de la Verge dels Dolors, arrelada a la nostra església, i benefactora amb esplendidesa, sense permís del Pare Prior Pietro Galliani, va encarregar al jove compositor Giovanni Battista Pergolesi una nova versió de Stabat Mater. Pergolesi havia estudiat al conservatori napo lità dels frares de Jesucrist i estrenà, també per encàrrec fa cinc anys, una missa a deu veus, do nant gràcies després del terratrèmol que va asso lar part de la ciutat. No cal dir el daltabaix que hi hagué dins de la comunitat, molts eren contraris a que l’obra d’un mestre reconegut fos rellevada per la d’un jove de vint-i-sis anys. Tan important fou l’enrenou que el mestre de capella escrigué al fill de l’Alessandri, Domeni co Scarlatti, que aleshores es trobava a Espanya sota la protecció de Magdalena Teresa esposa del

Retrat de Giovanni Battista Pergolesi

Príncep d’Asturies. El contingut de la carta volia provocar la reprovació enèrgica del mestre Do menico. Dins de la quaresma ens arribaren les parti tures de la nova obra, estaven escrites per a so prano i contralto (castratis), cordes i continuo, i cor dels nostres germans. Després em vaig assa bentar que el mestre Pergolesi havia composat aquesta obra, al poble de Pozzuoli, agonitzant per causa de la seva malaltia respiratòria. Tot estava preparat per a l’estrena el divendres sant. Tanmateix, es deia que el més famós cas trati, Farinelli, havia estat contractat per la Con fraria, però mai va assistir als assaigs. Degut a la meva joventut, i com començava a canviar la veu, no vaig participar amb els germans, però em van donar el privilegi d’acompanyar al mestre Dome

Plaça de San Luigi al Palazzo (Nàpols)

Data i lloc dels gravats (1746)

nico Scarlatti, que havia arribat de Madrid, tot just per a presentar la seva queixa al Pare Prior. No cal dir que, malgrat les seves protestes, la in fluència de la Confraria era massa important, i la composició es va estrenar, com estava previst, el divendres sant. L’expectació fou ingent, tothom estava pen dent de l’obra d’en Pergolesi, els membres de la Confraria perquè l’èxit els hi donava la raó, i els detractors per a demostrar que els canvis no po dien millorar les obres clàssiques. Al costat del mestre Domenico Scarlatti, vaig viure els sentiments que anaven despertant les notes musicals d’aquella composició, mai oblida

Cavallers de la Confraria de la Verge dels Dolors

DIVENDRES SANT DE 1736

ré la seva reacció, primer de rancúnia i incredu litat, després poc a poc, el seu semblant reflectia l’admiració per la música que curullava el recinte sagrat. Recordo el que didàcticament anava dient: «Hi ha estils contradictòris, capto una influència dels seus mestres Durante i Feo, però el seu llenguatge musical melòdic i harmònic dona un nou àmbit a la música sacra, reconec àrees d’òpera, que utilitza amb mestria, aquests estils conviuen rítmicament.” Aquestes explicacions les vaig copsar plena ment l’any que em van anomenar mestre de ca pella del nostre monestir. Encara ara, quan sento el duet de “Sancta Mater”, tremolejo d’emoció i entenc que només un home a les portes de la mort podia composar aquest poema musical de dolor. Acabada la interpretació amb l’Amen final, tothom quedà impressionat, alabant el geni del ja consagrat mestre Giovanni Battista Pergolesi, sense saber el drama final que el compositor es tava vivint en aquell moment. El prohom de la Confraria dels Cavallers de la Verge dels Dolors, Francesco de la Motta, dema nà al Pare Prior que se li portessin els deu ducats promesos a Pergolesi per pagar la seva feina. El

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

mestre estava reclòs en un balneari i vaig dema nar portar-li la quantitat estipulada, volia expli car-li l’èxit que havia assolit i també l’admiració despertada en el mestre Domenico Scarlatti. Des prés d’un camí feixuc, arribàrem a Pozzuoli, jo portava els deu ducats, però mai els vaig entre gar. La meva jove edat em privà de prendre deci sions i, en assabentar-me que el gran composi tor havia mort, no sabent que podia fer amb els ducats, retornàrem a San Luigi sense fer entrega dels mateixos. Després, amb el pas dels temps, em digueren que no havent béns per pagar les despeses de l’enterrament, el seu cos fou dipo sitat a la fossa comuna, fet del que sempre m’he sentit responsable. Heus aquí doncs, el meu remordiment, mai ho he explicat a ningú, per això he fet aquestes lle tres que seran entregades el dia de la meva mort al Prior. Demano perdó al Totpoderós, per si tal vega da fos culpable del menyspreu al mestre, que fou tractat com un indigent malgrat tenir deu ducats. Nàpols, a vint-i set de setembre de l’any del Se nyor mil set-cents noranta-i-nou. Que Déu em perdoni!

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

EL DESCENDIMENT DE LA CREU Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1918-1919 Josep Ignasi Boada Gasulla

Com a continuació de l’article publicat el pas sat any 2013 en aquest mateix llibre/programa i seguint amb el buidatge de la premsa de l’època, en aquesta ocasió ens endinsarem en el bienni 1918-19. Com havia comentat, eren anys plens de notícies de la I Guerra Mundial –1914/18–, en els que Espanya era neutral, encara que li afectaven les relacions socials, politiques i econòmiques. El Diario de Tarragona (en endavant DT), era aliadò fil i el Diario Católico La Cruz (LC) anava a favor dels imperis centrals. Tot quedava reflectit en la premsa d’una capital de província, com Tarrago na, amb uns diaris partidistes on les notícies eren massa vegades fragmentades, situació que en més d’una ocasió ens fa tenir alguns dubtes del que va passar realment. Tot i això, anem trobant coses de com aquesta societat, que generalment en diem adormida i per tal de millorar la ciutat, treballa des de les entitats de tot tipus. Anem, doncs, a veure què hem trobat en aquest període per Setmana Santa. 1918 Cada dia hi ha alguna notícia o article dedicat a la Guerra Mundial, que acabaria el novembre d’aquest any però, com es pot comprovar, el DT era aliadòfil i per tant les notícies sempre giraven a favor d’ells. Surten, en dies diferents, notes de les convo catòries de les juntes generals dels Natzarens, on es formalitza la creació de la mutualitat, que es constituirà properament; de la Soledat i de la Sang, però informació, el que es diu informació, ens l’hem d’imaginar. Eleccions a Corts, amb propaganda dels liberals; protecció de la guàrdia civil, en la visita de Cambó a Tarragona. La polí tica estava crispada. 8 de març, DT: “Es ya un hecho que en la próxima procesión del Viernes Santo, concurrirá el nuevo paso del Ecce Homo... obra del escultor de Barcelona José Rius...” tot el que hi ha. Anteriorment no hem trobat res més. 23 de març, LC: Publiquen una reduïda nota sobre el nou pas de l’Ecce Homo, que diu: “...ad-

Foto: Arxiu Quim Mas

quirido por la Hermanad del mismo nombre”. La noteta portarà cua. 24 de març, Diumenge de Rams, DT: Un article dedicat a la festa de diumenge de Rams, i a les bandes del Regiment Almansa i a la de Cambrils que acompanyaria als Natzarens: “Esta tarde y mañana todo el día, estará expuesto en la Camisería Brell, el paso del Ecce-Homo, hermosa obra de arte, que este año aumentará la magnificencia de la procesión del Viernes Santo”. LC: Nota aclarint la del dia abans, sobre el nou pas: “ La comisión que ha tomado a su cargo la adquisición del misterio o paso del Ecce-homo, con objeto de regalarlo a la Congregación de la Purisima Sangre, establecida en la iglesia de Nazareth, se ha visto sorprendida al leer en el suelto publicado en el dia de ayer, que era la Hermamndad del Ecce-

L’any 1918 es va estrenar el misteri de l’Ecce Homo, de Claudi Rius. Foto anònima treta a la Rambla davant la Sastreria de Vicens Brell

El pas de La Pietat al carrer Sant Llorenç. Foto d’autor anònim de 1918

homo, la que lo habia adquirido, deseando se haga constar no ser exacta la noticia.” Dia 26 de març, DT: Sota el títol de “Crónica local y regional. Notas de arte. El paso del Ecce-Homo.” Ens presenta un ampli article: “Un grupo de entusiastas vecinos, amantes de la Real Congregación de la Purísima Sangre y de todos sus actos, con el deseo de que la procesión del Viernes Santo adquiera en lo posible, de año en año, mucho mayor esplendor, sacudiendo la indiferencia y casi abandono con que se miraba hacía tiempo la parte artística de los componentes de la solemne procesión, estudió la manera de enriquecer el valor artístico de algunos pasos, encargando al reputado escultor de estatuaria religiosa de la capital del Principado D. José Rius el proyecto, y mas tarde la construcción, del paso Ecce Homo con el desinteresado propósito de regalarlo a la Real Congregación, ...” Es detalla la composició del pas i, quan es parla de les imatges, s’escriu: “...el autor ha estado inspirado en la talla de los tres personajes; en nuestro concepto la figura de Pilatos es la mejor concebida y ejecutada; su testa es purísima de líneas y un

primor de talla; la figura del centurión es también acabada: la energía de sus rasgos fisonómicos, musculatura, actitud, en una palabra, todo él, no tiene pero. En donde ha hecho el escultor un alarde de estudio anatómico, es en la figura de nuestro Divino Maestro. Pero no estamos del todo conformes con la presentación de un cuerpo demacrado, lacio, de un hombre agotado por largos sufrimientos, pues Jesús, si bien en el acto presente ha sufrido los azotes, su cuerpo no ha tenido tiempo de marchitarse para presentarnos-lo como una naturaleza decrepita; además sus rasgos fisonómicos y sus cabellos castaños, casi rubios no son propios de la raza de Judea: empero estos son detalles de concepción que no perjudican la acabada ejecución de la escultura.” Segueix la descripció de la peanya, construïda pels senyors Arana i Bru, reconeguts a la ciutat com a molt bon artistes. La part metàl·lica la va realitzar el lampista D. Luis Clanchet, i la tapis seria els senyors Avila i Solé, “...rica cortina de terciopelo color tabaco, con greca de galos de oro”. Tenim una descripció molt detallada del pas, on destacava una esvelta columna, com veiem a les

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1918-1919

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Pas del Natzarè a la Rambla, seguit de la Banda de música del Regiment de Luchana. Foto: H. Vallvé. 1918

fotografies la qual, per l’alçaria, provocava serio sos problemes per entrar a l’església de Natzaret. Podem afirmar doncs, que el pas era propietat de la Sang, donatiu d’uns congregants, i que la Ger mandat del Sant Ecce Homo, era el seu adminis trador. Per arribar a aquesta situació, calgué un decret del Sr. Arquebisbe, que solucionaria la pica baralla existent. En la fotografia del pas, podem fixar-nos en l’escut dels faldons de vellut frontals, que es el de la Sang, propietària del pas. Dia 28, Dijous Sant, DT: article de fons: “El Maestro”. També les habituals prescripcions ha bituals de la Sang, per a la professó, que ocupen un quart de columna del diari. L’Arquebisbe, se gueix amb la tradició de regalar als dotze pobres del Lavatori de peus de Dijous Sant un vestit nou, essent sortejat entre els que es presentaven. Tam bé trobem els horaris dels oficis del dia de les di ferents esglésies. LC: Diferents articles, destacant el titulat “Ec ce-Homo”, del canonge Isidre Gomà, tot centrant un gravat d’un Jesús crucificat. Cal destacar que dóna l’hora de sortida de la processó: a les 18:30 hores. Dia 30, dissabte Sant, DT: Una columna i mitja és l’espai que hi dediquen, on es torna a donar el

número de participants de les diferents confrari es. Amb el títol: “La procesión del Santo Entierro” es comenta l’arribada de forasters en tren, i: “... carruajes particulares...” que omplien la ciutat. De la plaça del Rei, “...era imposible dar un paso...”. La processó sortí a dos quarts de set. En referèn cia al nombre d’assistents: La Salle, 160; aspirants de la Sang 32; Ecce Homo, 60; Natzarens 125 at xes; La Sang, 180 congregants i 77 improperis; La Pietat, 80 “luces”; Gremi de Marejants, 84 “luces”; Sant Sepulcre, 30; la bandera principal fou acom panyada per 78 “luces” i La Soledat per 11 “luces”. En tot moment es parla d’èxit i solemnitat. Fixem-nos com diferencien, amb acompanya ments separats, la bandera principal i el pas de la Soledat. També cal destacar el nombre d’associ ats de La Salle i La Sang. I es curiós que s’utilitza la paraula “luces”, per anomenar als confrares de les fileres. No repetirem els números de l’any an terior que, a més, son molt semblants. Al diari La Cruz, publiquen un resum general dels actes. Podem comprovar que al Diario de Tarragona, de tendència liberal, es dóna més informació de la Setmana Santa que al de La Cruz, que es titula Diario Catolico.

Els armats recollint el pas Jesús Natzarè a la Rambla. Foto: H. Vallvé. 1918

El pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1918-1919

L’Oració de Jesús a l’Hort a la Rambla. Foto H. Vallvé. 1918.

1919 13 de març, DT: En un article titulat “Pro-fiestas de Semana Santa y Pascua”, es proposa com idea dins del programa de les festes un homenatge a la vellesa, adduint entre altres raons, que hi ha molts llocs a Catalunya en què ja es realitza. Dóna raons i explica maneres de fer-ho, i finalitza expo sant la ultima reunió del Sindicat d’Iniciativa, on es forma una comissió per organitzar les festes. 15 de març, DT: Reunió de l’anterior comissió amb l’alcalde D. Manuel de Orovio, per l’organit zació de les festes. 20 de març, DT: “La Gaceta (Diario Oficial del Estado) publica ayer el decreto nombrando Arzobispo de Tarragona al Doctor D. Francisco Vidal y Barraquer”... Amb cinc línies donen la notícia del nou ar quebisbe. També s’informa que el dia 24, el Sin dicat d’Iniciativa, es reuniran amb propietaris d’hotels, bars i cafès. 27 de març, DT: “Suspensión de garantias constitucionales en toda España”. Com a resultat de les alces de preus una vegada finalitzada la Guer ra Mundial, el sindicats demanaven millores so cials, fet que comportà nombroses vagues, com la de La Canadiense a Barcelona que afectà a la producció elèctrica. Dia 3 d’abril, DT: Nova nota de la comissió de festes, comunicant el cessament de les seves ac tivitats, donades “...las circunstacias actuales que atravesamos...” El fet era que donat el gran nom bre de vagues a tot el país, a Espanya s’havien suspès les garanties constitucionals. El mateix dia 3, trobem una molt petita nota, que diu: “Se estan haciendo gestiones con éxito para que asista a la procesión del Viernes Santo el paso del Santo

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Abanderats dels natzarens de 1918. Porta la bandera el seu fundador, l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà. Foto d’autor anònim de 1918.

Entierro de los pescadores del barrio de San Pedro”. En fi, el de sempre. Dia 6 d’Abril, DT: “En la puerta de la iglesia de Nazaret que da a la plaza del Rey, se están practicando obras de ensanche que permitan la entrada cómoda a los pasos de la procesión del Viernes santo.” La columna del pas del Ecce Homo, no passava degut a la seva alçada. Sembla que, el primer any, s’optà per desmuntar el capitell de la columna. Ara s’opta per engrandir l’alçada de la porta. Trobem dues petites notes dels abanderats de la Sang i dels Natzarens. 13 d’abril, Diumenge de Rams.- Nota de la be nedicció de rams a la Catedral. El dia 15 d’abril, DT: Nota de societat, on expli quen l’arribada a la ciutat de persones que vénen a passar les festes; hi ha un llistat de personatges. 17 d’abril, Dijous Sant, DT: Article “Consumatum est”, de fons dramàtic. “Orden de la plaza” i les recomanacions habituals de la Sang per a la processó. En una nota referent als Natzarens, es detalla el seu abanderat i acompanyants, la pre sencia de la banda de música del Regiment Al mansa, i que es reuniran a les sis, al local del Jut jat d’Instrucció al carrer de Santa Anna –actual local de la colla castellera dels Xiquets de Tarra gona–. Al final de la nota, a més a més: “La procesión saldrá a las siete, de la iglesia de Nazareth”. És tota la informació. Com si res. També publiquen la nota dels aspirants de la Sang, sobre la nova junta elegida el passat diumenge, i que tenen el deure d’assistir el Dijous Sant a l’ofici i que s’han de reunir a l’entrada de la rectoria del temple de la Trinitat per sortir a la professó. LC: Diferents articles religiosos ocupen tota la primera plana. L’hora de sortida de la professó és a les 7 de la tarda.

CRIST DELS PENITENTS Reial i Venerable Congregaci贸 de la Pur铆ssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Foto: FERVI

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1918-1919

Dia 19 d’abril, Dissabte Sant, LC: Dóna un re sum dels diferents actes celebrats, indicant que la processó acabà a les 11 de la nit. DT; A primera pàgina un breu “paréntesis literario”: “El monumento” breu poesia de catorze línies. Hi ha també una petita nota referida a les celebracions religioses, i diu que demà diumenge informaran de la processó. Diumenge 20 d’abril, Pasqua - Esperàvem la informació del D.T., però ens trobem que, en mit ja columna, enllesteix la professó. Cal destacar l’inici i el final, la resta es limita a anar relacio nant les sis confraries, amb els passos correspo nents, i els abanderats dels natzarens i la Sang; de les altres quatre entitats, no en diu res. El que deia al començament: “Se celebró con el esplendor de todos los años, siendo la concurrencia tan númerosa, que su paso por la Rambla de San Juan duró tres cuartos de hora ... / La procesión regresó a las 10,30 al templo de Nazareth, de donde habia salido a las 7,15 de la tarde.” Com ja hem comprovat en anys anteriors, els dos diaris donen una informació molt reduïda de les activitats de les diferents confraries de la pro cessó, que sempre en parlen com una gran mani festació i tampoc en fan gaire cas. Com a conclusió del que hem trobat, crec cal destacar, en primer lloc, que en poc més de deu anys s’han realitzat tres nous passos: Oració l’hort, Flagel·lació, i en aquest quinquenni, l’Ecce Homo. Estem davant d’un esforç important de les entitats i, com no, dels particulars, per tirar endavant la millora de la Setmana Santa, i de la processó en concret. Hem de tenir en compte les dificultats econòmiques de l’època i la manca de subvencions dels estament oficials. Això si, es fe ien recaptacions periòdiques, sorteigs, emissió de bons i, com no, algun que altre protector, que hi col·laborava. Continuem trobant les dificultats econòmiques que tenia el Gremi de Marejants, per poder assistir a la processó, però també ve iem que en van sortint. Hem pogut quantificar, aproximadament, els participants a la processó de Divendres Sant, gràcies a que el periodista ens dóna, en dos anys diferents, el nombre de confrares a la fila o atxes, o el que ell anomena “luces”. Ens permet fer una càlcul, que hem situat, amb totes les precaucions en poc més de uns 1.300 participants. Nombre prou destacat que corrobora la importància de l’acte, per una ciutat que tenia uns vint-i-vuit mil habitants, que a més atreu forasters, cridats pel

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

solemne espectacle. En una ciutat amb impor tants mancances de tot tipus s’intenta, amb la Setmana Santa i la processó, ser un pol d’atrac ció de forasters que, d’alguna manera, ajudi a ti rar endavant. Estem parlant, ja, d’això que ara en diem turisme cultural. Torna a sorgir el tema dels personatges bíblics, que portaven més 50 anys prohibits; es desconeix quin interès hi podia haver en recuperar-ho. Ens crida l’atenció, la proliferació de bandes i corals acompanyant els passos, i en el cas dels natzarens, dues. És la contraposició amb l’actu alitat. També, una vegada més, hauríem de parlar de la premsa de la ciutat, amb una manca d’infor mació molt important de les coses que es feien. Només les citen com de passada i que, posterior ment, busques i no trobes informació de l’acte i mai saps si es va fer o no. Amb la Setmana Santa és tot ben clar, només petites notes, de poques ratlles, i sense cap dibuix, ni fotografia, al menys al DT. Això encara no havia arribat, només era reservat pels grans diaris. Teníem uns petits dia ris de província. Dels dos diaris, destacar que el Diario de Tarragona, dóna sempre més noticies de la Setmana Santa en general que el Diario La Cruz, que sem pre ho enfoca des d’un punt de vista més religiós, i allunyat de l’espectacle públic. Per últim, veiem interès per part del Sindi cat d’Iniciativa d’omplir, Diumenge de Pasqua i l’endemà dilluns, d’actes atractius per a la gent i provocar moviment de forasters a la ciutat, amb el benefici econòmic corresponent. Els especta cles teatrals, concerts, exposicions i esportius, junt amb la part monumental, eren un atractiu que calia aprofitar, en una ciutat que era evident ment avorrida quasi tot l’any. Ara es volia apro fitar la tirada de la Setmana Santa i, en concret, de la professó de Divendres Sant per aconseguir que la gent restés un cap de setmana a la ciutat. Com deia abans, estem davant del turisme cul tural. Bibliografia: Diario de Tarragona. Anys 1918-1919. Diario Catolico La Cruz. Anys 1918-1919. Joan Salvat i Bové: Tesoro bibliografico de la Congregación... Josep M. Sabaté: El Gremi de Marejants. Agru pació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona: opuscles de diferents anys.

VETLLEU I PREGUEU Associaci贸 La Salle de Tarragona Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

NITS DE VETLLA Olga Xirinacs

Per a l’hora de néixer Jesús, Josep Gols (Els Pallaresos 1879 - La Canonja 1938) va compon dre la preciosa peça ”Nit de vetlla”, que han in terpretat molts orfeons i grups corals d’arreu. Altres compositors rellevants vetllaven també la nit primera del món cristià per celebrar la hu mil arribada amb peces immortals. Les últimes vetlles de Jesús i al voltant de Jesús també són memorables, recordades amb música de gran contundència o de compassiva serenitat. No hem deixat de celebrar-les fins al moment present. Des dels inicis de l’ordre del llenguatge, vetllar referit a la nit ha estat i és sinònim d’actituds diverses: acompanyar, treballar plegats, pregar, vigilar, celebrar, distreure’s, protegir, conspirar, preparar, defensar... Les vetlles narrades als tex tos evangèlics descriuen la vigilància militar, la religiosa, la familiar; la d’amics i afins; la d’ene mics calculant que la venjança arribés fins al fi nal; la d’estranys personatges nocturns, alguns dels quals preveien que potser farien negoci proveint els que vetllaven; la vetlla d’expectació popular en l’hora de l’amargura, el desengany i el penediment pel que segurament podien haver impedit... Una nit de vetlla important va ser la de la pre gària. Jesús i tres companys vetllaven, dins d’un hort, en el silenci que precedeix la tempesta. No més Jesús, angoixat, resistia el cansament. Era conscient del dolor, que en aquest cas anticipa va: aviat el matarien de forma cruel. La sang, la mort, li avançaven les mans fredes que li fora darien i desarticularien el cos, li estriparien la pell i li vencerien el cap amb espines. Fins on devia ell anticipar aquella realitat terrible? Les pedres, diu l’evangelista, en van ser testimoni: suava sang. Els amics deixebles, mentrestant, dormien i ell els va despertar. La subtilesa del llenguatge ens fa distingir entre desvetllar i despertar. Desvetllar és

una sortida suau del son. Despertar pot ser més brusc. Desvetllar hauria estat tocar lleument un braç per no espantar qui dorm. Despertar potser implicava un moviment més efectiu, més ràpid que, en el cas de l’hort i de la nit de vetlla propo sada, era del tot natural: ell patia fins a l’extenu ació moral, i ells no eren capaços de mantenir-se en estat de vigília? Ell, doncs, dolgut en un mo ment de soledat total. En algunes esglésies i llars solem trobar vetlla dores. Unes en forma de llànties que s’encenen per acompanyar, per donar senyals de vida. Al tres en forma d’objecte preciós. Enceses, poden figurar petites estrelles que il·luminen l’espai de les ombres temudes o benefactores. Guspirejants en la fosca, projecten ombres fluctuants com els pensaments en vigília. Ens vigilen silencioses. Que les nostres vetlles aquests dies siguin, al menys, compassives.

Vetlladores. Foto: Olga Xirinacs Díaz

SANT CRIST DE LA SANG Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

DEVOTUS LOCUS PROPATULUS La creu de terme Quim Mas Carceller

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

En les albors del cristianisme, per molt estrany que resulti, la Creu de Crist no va ser objecte de cap mena d’adoració. Els primers cristians, si es tractava de representar signes i imatges, van ignorar completament l’instrument del martiri, utilitzant altres elements ornamentals més ale gres com el peix, el colom, l’anyell, l’àncora i so bretot el crismó. És evident, quan les persecuci ons romanes que van patir, que la seva exhibició i adoració pública hagués estat molt perillosa. L’any 313, en època de l’emperador Constantí I el Gran es va instaurar la Creu, nua, com a símbol de la cristiandat. D’aquest esdeveniment n’ha fet disset segles el passat desembre de 2013. Emblema clàssic del cristianisme, de difusió universal com la mateixa església catòlica, no va ser fins al II Concili de Nicea de 787 quan s’ad met la representació del Crucificat o Crucifix. A l’Edat Mitjana, i en temps del procés històric de la conquesta cristiana a l’Al-Àndalus, començà a ser

objecte dels primers monuments escultòrics, com és el cas dels que a Catalunya anomenem creu de terme o peiró, monument amb forta càrrega his tòrica que passa desapercebut per a la majoria de persones i que mereix una atenció més detallada, per ser un dels elements més representatius de l’art popular religiós i dels nostres costums, i for ma part del llegat patrimonial rebut. Si busquem antecedents, ens podem fixar en les ares romanes que posaven a la vorera de vies i calçades, que permetien als viatgers oferir sacri ficis en honor als déus, encomanant-se a la seva protecció. Com també en el miliarium, columna cilíndrica que en els camins romans senyalava cada mil passus, uns 1.481 metres. També po dem parar esment a la Baixa Bretanya, a França, regió que fou cristianitzada al segle V per emi grants celtes procedents de les Illes Britàniques. Aquest bretons professaven culte a arbres i pe dres, els menhirs, que pel temps els transforma

Miliari romà cristianitzat (Redondela). A l’unió del miliari i la creu, els bretons l’anomenaven leech

ren en creus fetes de fusta i roques. Les primeres eren tosques i amb posterioritat les anirien trans formant en creus de pedra més treballades i ar tístiques. No obstant això, la motivació principal per construir-les va ser la sensibilitat que tenia el poble cèltic vers la mort, sobretot per recor dar als seus avantpassats, fet que va transcendir a la cultura cristiana i és per aquest motiu que es posa una creu a l’entrada dels cementeris. L’origen de les creus de terme són com un enca denat missatge en pedra, de fe i misticisme cristià. S’alçaven en commemoració de dates concretes o esdeveniments, com a monument expiatori, en senyal d’algun vot col·lectiu, com a simple testi moni de pietat cristiana o per a fomentar aquesta pietat als viatgers. I és el propi poble qui continuà aixecant creus efigiades com un símbol de religi ositat, conjurs sagrats, miracles, etc. Habitualment eren emplaçades a l’entrada o sortida de les poblacions, com també als límits de parròquies o de propietats privades, davant ermi tes o monestirs, com és el cas de Poblet, Santes Creus i Montserrat, vora els temples per assenya lar l’espai destinat a enterrament, o al marge dels vials que portaven a les poblacions dels voltants servint d’indicador del camí, perquè l’home sem pre ha tingut la necessitat d’humanitzar l’entorn

Menhir de Saint Uzec, Penvern (França) cristianitzat al s. XVII

que el rodeja, d’establir unes fites que donin ordre al paisatge, per fer-lo recognoscible, delimitant així la seva àrea, el seu centre, el seu entorn. El creixement de les ciutats ha fet que moltes quedin integrades dins el seu nucli urbà. Els cristians de la Reconquesta no solament van edificar monestirs, temples, ermites i ceno bis sinó, com hem dit, també aixecaven creus en camins, fronteres, muntanyes, promontoris, calvaris o cementiris. La seva funció no sols era delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aques ta connotació religiosa servia alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. En un principi eren monuments sen zills i acabaren sent vertaderes obres d’art gòtic i renaixentista que van immortalitzar el nom de molts mestres picapedrers. En alguns llocs queden aixoplugades sota tem plets i baldaquins, les creus cobertes, i el primer diumenge de maig, festivitat de les Creus de Maig, les guarneixen amb rams, corones i garlandes. Si en poques paraules s’hagués de definir la creu de terme, podríem dir que és un lloc de de voció, on s’emplaça una imatge, de Jesucrist, de la Mare de Déu, d’algun sant o de la Santa Creu, la

DEVOTUS LOCUS PROPATULUS. La creu de terme

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Peirón de San Pascual Bailón d’Albarracín (Terol). Foto Manuel Matas Velasco

qual sol estar en camins, o als encreuaments dels camins. Dit en llatí: Devotus locus propatulus, vel vialis. Dit en català, lloc de devoció pública en un indret obert, o de pas. Malgrat diferències estruc turals entre elles, a Catalunya les coneixem també com pedró o peiró; a València, peiró; a l’Aragó, peirón o pairón a les que tenen millor qualitat ar quitectònica, o pilón a les de caràcter més popu lar; a Galícia, cruceiros; i en general humilladero. PEIRÓN I PILÓN La paraula aragonesa peirón o pairón és d’ori gen grec i significa límit. Són pilars, columnes, monòlits o obeliscs religiosos situats a la sortida dels pobles, que a la vegada assenyalaven l’ini ci o confluència de camins. A vegades els podem trobar en punts elevats que dominen grans pa noràmiques i servien per orientar-se, sobretot a l’hivern quan nevava i, si li posaven un llum, per orientar-se de nit. Els peirons, com la majoria de les creus de terme, també tenien doble funció: de marca espacial i de lloc de devoció. Solen tenir quatre parts: el peu o base, el pilar o cos principal, la capçalera i la teulada. El peu, format per un, dos o tres graons de pedra, pot

ser quadrat, rectangular, octogonal o circular. El pilar és la part més llarga i els que són més antics solen estar fets amb pedres tallades o irregulars i argamassa de cal, altres amb totxanes d’obra vista o arrebossades. La capçalera, feta també de totxo, conté la capelleta del sant o Mare de Déu a qui se li dedica. La teulada, moltes de forma piramidal, la remata una creu de forja. En temps de grans necessitats, epidèmies i se quera s’organitzaven rogatives fins als peirons. La corrua de devots partia del poble a la sortida del sol i en arribar al lloc es resava en llatí la Lleta nia dels Sants, que consistia en fer una sèrie de precs de caràcter espiritual, per acabar amb les peticions, en llengua vernacle, que abastaven tota mena de necessitats humanes, com podien ser les referents a la terra i al conreu dels camps, eix de tota la vida d’aquells avantpassats. La difusió de peirons està vinculada a les ordes mendicants de franciscans i dominics. La forta empremta franciscana es veu reflectida en les ad vocacions d’alguns peirons com és el cas del sant franciscà sant Antoni de Padua i del mateix sant Francesc d’Assís. Els dedicats a la Mare de Déu del Roser ho són per la presència dels predica dors dominics.

Cruceiros galegos

CRUCEIRO A Galícia, on n’hi ha catalogats més de 10.000 entre les quasi 4.000 parròquies existents, l’abun dància de cruceiros o “As cruces de pedra na Galiza” sempre s’ha considerat una pervivència del món celta. Als encreuaments dels camins s’havia venerat a les deesses mares, protectores de la fer tilitat dels camps i, amb l’arribada del cristianis me, aquests llocs considerats especials on es ma nifestava la presència suprahumana, foren cristi anitzats amb la construcció d’ermites i cruceiros, malgrat que alguns autors ho atribueixen a una forma de protegir als viatgers gallecs, tant pro clius a la presència de meigas i follets, a congre gacions fantasmagòriques i a la Santa Compaña, dita La Güestia a Astúries, processó, no molt san ta per cert, de morts o ànimes en pena que recor ren errants els camins d’una parròquia i que la tradició popular diu que surten les nits de Sant Joan i Tots Sants. Com deia Alfonso Castelao, “Onda hai un cruceiro, cáseque sempre houbo un pecado...”. Sigui veritat o no, el que es volia era representar la victòria sobre el mal. Els més antics que es con serven són del segle XIV i de diferents classes: de terme, de parada, de cruïlla, expiatoris, de vocionals i penitencials i consten de tres parts: peu, fust i creu. Uns, en lloc de la creu conte nen escenes bíbliques o de la Passió, conjunt que anomenen “sermons de pedra”, ja que servien per educar cristianament al poble. Altres, a més, tenen al peu una mena d’altar amb funcions or namentals per a la processó de Corpus. Segons la tradició, als de les encrucilladas dels camins del Camí de Santiago, si tires una pedra a la base t’assegures la possibilitat de tornar-hi. En algu nes comarques eren lloc d’enterraments dels nou

Cruceiro de Covelo (Pontevedra) sota l’advocació del Stmo. Cristo de los Afligidos (s. XIX) Sermons de pedra que servien per educar cristianament al poble

nats no batejats, els anxeliños, i els familiars dei xaven marques, creus o inicials del nom del nen gravades al peu. Les dramàtiques cruces da ribeira, típiques de la Costa da Morte, són homenatge als homes de la mar desapareguts i als nàufrags. HUMILLADERO Els diccionaris defineixen humilladero com ca pella, ermita o lloc devot, normalment amb una sola creu però que en alguns indrets són cons truccions a mode de quiosc o baldaquí obert per tots els costats, que solia haver-hi a la vora dels camins principals, en llocs solitaris i allunyats del nucli de població i que tenien com a missió ser el punt final dels Viacrucis o punt d’oració dels ca minants”. Etimològicament aquesta paraula cas tellana prové del llatí: humil – humilitat i la deri vació humilladero tenia mala fama, perquè estava situat als afores, i d’aquí el caràcter insultant de la frase “llevar al humilladero” que suposava por tar als reus a complir les penes d’infàmia de sentit pseudoreligiós o es castigava, humiliava, amb el

DEVOTUS LOCUS PROPATULUS. La creu de terme

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Esconjuradero de Guaso - Baix Sobrarb (Osca)

Penitents, flagel·lants i empalats camí de l’Humilladero de la Cruz de Campo de Sevilla

cep als infractors de petits furts, com la caça fur tiva menor “en las tierras del Señor”. Alguns cops s’utilitzaven per albergar al seu interior la picota o el rotllo on de vegades s’executaven penes civils de mort i assots. En qualsevol cas, quan una pro cessó arribava a la seva alçada, els homes s’age nollaven, s’humiliaven. Un dels humilladeros medievals més coneguts d’arreu és la Cruz de Campo, popularment el Templete, de la ciutat de Sevilla. Hi ha referències do cumentals de la data de construcció, del 1380, i fet per una confraria de negres. Va ser l’any 1536 quan Don Fadrique Enríquez de Ribera, primer marqués de Tarifa va establir en el humilladero el final del primer Via Crucis públic conegut a Espanya. Històricament una de les primeres con fraries que va tenir una relació més estreta amb l’humilladero va ser la Cofradía de Nuestra Señora de los Ángeles o Hermandad los Negritos, fundada abans de 1400, aportant una de les creus de fusta que marcaven les estacions del Via Crucis. Aquest sortia de la capella de les flagel·lacions del palau del marquès de Tarifa anomenat Casa de Pilatos, fins a un pilar situat a l’antiga Huerta de los Angeles, per coincidir la distància entre els dos punts 1.321 passos, o el que és el mateix l’equivalent als 997 metres que, se suposa, separava el pretori de Pilat amb la muntanya del Calvari de Jerusalem.

Aquest acte pietós va ser decisiu en la formació de la religiositat popular al voltant de la Passió: representacions litúrgiques, flagel·lants, aspats, empalats, devoció a la Vera Creu, a les Cinc na fres i a la Sang de Crist, i va influenciar en l’or ganització de les actuals processons de Setmana Santa ja que diverses confraries penitencials se villanes farien l’Estación de Penitencia al Humilladero de la Cruz de Campo, del 1630 fins a 1873 quan deixaren de fer-ho. L’actual creu de marbre, tallada amb les imatges de Crist i de Maria, és de 1571. ELS COMUNIDORS o ESCONJURADEROS Una variant d’edificació coberta són els Co munidors o esconjuraderos/as (de l’aragonès esconchurar: conjurar) que són petites construc cions o templets típics de la cultura i tradicions pirinenques, sobretot a l’Aragó on, dels segles XVI al XVIII, es van construir per albergar rituals destinats a esconjurar o conjurar principalment tempestes o tronades a més de plagues i altres pe rills que poguessin malmetre camps i collites. Ge neralment tenen forma quadrada o circular, fetes de pedra, cobertes i amb quatre obertures amb arcs de mig punt, orientades a cada un dels qua tre punts cardinals. En ocasions tenen una creu a sobre de la teulada o dins la edificació. Configura ven un espai des del qual el sacerdot i la població invocava Déu, amb pregàries i un ritual, per allu nyar o desfer les tempestes. CREUS DE TERME A LA CIUTAT DE TARRAGONA A la ciutat de Tarragona encara es conserven sis creus amb les característiques d’aquesta mo nografia: la de Sant Antoni, la Creu dels Morts, una al recinte emmurallat i tres més al jardí de

Jardí del General al Passeig de Sant Antoni

santa Tecla, una de gòtica, una del segle XVIII i una altra monumental. LA CREU DE SANT ANTONI La més preuada, que no la primera en el mateix lloc, és la de Sant Antoni. Té molta importància, tant en la vessant històrica com en l’artística, com a referent d’una època en què no havien escul tures de carrer. Com tot, hi ha uns antecedents: els Germans de la Penitència de Jesucrist, orde eremítica i després mendicant coneguts com frares del sac o Boni Homines, es van establir a Tarragona pels voltants de 1270, poc abans de la dissolució de l’orde arran el Concili de Lió de 1274. La casa i església que tenien, construïdes fora muralla i al terreny del costat on està ubi cada la creu, els va ocupar l’orde mercedària el 1299, aixecant el convent que, setanta-sis anys més tard, van traspassar als pares Antonians de Valls, que van donar així el nom a la zona. D’aquí ve que també el portal de la muralla més proper al convent, abans anomenat del Mal Consell, re bés el nom de Sant Antoni, de Sant Antoni Abad o Antoni Abbàs, monjo cristià pioner de l’eremi tisme nascut el 251 a Coma, prop d’Heraclea, a l’Egipte oriental, i que va viure 104 anys. No és fins a les acaballes del segle XIV quan tenim no tícia, segons consta al llibre d’actes del Capítol municipal, que el 27 d’abril de 1384 el Consell acordà que es fes acabar una creu de terme que ja s’estava construint fora d’aquest portal, principal entrada a Tarragona des de Barcelona. L’acta del 10 de gener de 1388 certifica que Dalmau Balcells rebé la quantitat de tretze lliures i mitja per fer-la.

Creu de Terme de Sant Antoni

La creu actual no és aquella, sinó una de bar roca de principis del XVII. Al llibre del Consolat es cita que el 26 de novembre de 1602 s’aprovà comprar pedra per construir-la. El conjunt, de prop de nou metres d’alçada, està tallat amb pe dra del país. Sobre tres graons de forma octogo nal reposa un basament de pedra quadrada, amb l’escut de la ciutat a totes les seves cares i la data de 1604. Dessobre s’aixeca airós el fust octogo nal amb serigrafies que sustenta el nus o templet també octogonal, rematat tot per una creu, amb dós esculpits per Agustí Pujol. A l’anvers de la creu hi ha la imatge de Crist crucificat i al revers la Mare de Déu dels Dolors; el braços, decorats amb ornaments florals acaben, als seus quatre extrems, en petits caps de nen anomenats putti. A les vuit cares del nus, en alt relleu i dins de for nícules separades per columnetes, es representen les imatges de sant Pere, sant Pau, santa Tecla, sant Josep, sant Antoni, sant Fructuós, santa Llú cia i sant Magí. Als peus de cada sant tornem a trobar-hi els putti, motiu que es torna a repetir al nexe entre el templet i el fust.

DEVOTUS LOCUS PROPATULUS. La creu de terme

L’entorn de la creu fou urbanitzat el 1827 pel governador Charles d’Espagnac de Cominges de Couserans i de Foix “General Conde de España”, per la qual cosa s’anomenà “Jardí del General” o “Jardí del Virrei”. De la mateixa manera com devia fer-se en al tres èpoques de conteses, en esclatar la guerra ci vil de 1936, la creu i moltes obres artístiques es van haver de desmuntar i guardar. Una part es guardà a la porta ciclòpia de la muralla del pas seig de Sant Antoni i la resta a unes dependències municipals de la baixada del Roser. Temps més tard, es traslladà al claustre de la Catedral per a ser restaurada i el 1940 es tornà a col·locar nova ment al seu punt d’origen, davant l’edifici d’ales hores Casa Provincial de Beneficència, actual seu de la Diputació de Tarragona.

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Detalls de la Creu de Sant Antoni. Foto: Quim Mas

LA CREU DELS MORTS A un costat de la carretera de València, davant el barri d’Icomar, encara podem contemplar, mig amagada, una creu de terme. Es tracta d’una creu de fust octogonal rematat per una petita i senzilla creu de ferro. El periodista Lluís M. Mezquida va deixar escrit: “era d’origen gòtic i abans estava si tuada davant el Mas de la Brossa, a l’encreuament dels camins que portaven a Salou, Constantí, La Canonja i Tarragona; l’anomenaven Creu dels Morts, perquè des d’allí s’organitzaven els en terraments del camperols de les masies dels vol tants. El 1964 es va desmuntar, i posteriorment fou reconstruïda a l’indret abans esmentat”.

Foto: Quim Mas

CREU DEL RECINTE EMMURALLAT A l’interior del Passeig Arqueològic del recinte emmurallat i davant el Fortí Negre, s’exhibeixen les restes d’una creu de terme de procedència des coneguda. Només queda dempeus la base qua drada i el fust de forma octogonal. CREU DE TERME DE TAMARIT Una altra creu, procedent originàriament del terme de Tamarit, es troba actualment col·locada al jardí davant la capella de santa Tecla la Vella, al costat oriental de la Catedral de Tarragona. Segons dades que ens ha facilitat la responsable del museu, Sofia Mata de la Cruz, conservadora del Museu Diocesà de Tarragona (MDT-0029): “Al final del segle XIX la creu es trobava a la col·

Foto: Quim Mas

Creu dels Morts - Tarragona. Foto: Quim Mas

Restes d’una creu de terme al recinte emmurallat. Foto: Quim Mas

lecció de Mn. Daniel Vives, a l’abadia de Tama rit. Va ingressar al MDT per donació l’any 1914. La realització de la creu s’ha situat en el segle XVI. Els tipus de materials amb què està feta indiquen un reaprofitament d’elements d’època romana. El peu és un pedestal romà de pedra de llisós, amb una inscripció dedicada al senador Q. Gargilius Macer Aufidianus i va ser realitzat en el segle I dC. El fust és de pòrfir vermell i mos tra secció cilíndrica. El nus té secció octogonal, amb vuit imatges allotjades dins de les seves cor responents fornícules: santa Maria Magdalena, sant Pere Apòstol, santa Tecla, sant Pau Apòstol, santa Margarida o santa Marta, sant Sebastià, santa Bàrbara i sant Roc. La creu mostra expan sions decorades amb volutes i un tema vegetal estilitzat. A l’anvers hi ha una imatge de Crist en creu i al revers la Mare de Déu amb l’Infant. Tant el nus com la creu són de marbre de Luni/ Carrara”. CREU DE TERME DELS OMELLS DE NA GAIA Al mateix jardí de la capella de Santa Tecla la Vella, tocant al costat dret de l’edifici, i també segons dades cedides per Sofia Mata del Museu Diocesà (MDT-2080) es troba una creu de ter me del segle XVIII procedent dels Omells de na Gaia (Lleida): “Es conserven la creu, el nus i dues parts del fust, mentre que la base originària no es conserva. La creu mostra unes expansions de

Creu de terme dels Omells de na Gaià Foto: Quim Mas

forma cònica, quasi bé balustrades. Els extrems de les expansions són plans, de forma circular, i mostren dos relleus, amb el sol i la lluna, res pectivament. El treball de l’escultura és tosc i popular. A l’anvers de la creu hi ha la figura de Crist, de mig relleu, clavat amb tres claus a la creu, amb el titulus, corona d’espines, perizoni i subpedani. Als costats del cos de Crist es troben dos dels instruments de la Passió: a l’esquerra, la llança, i a la dreta, l’escala. Al revers de la creu hi ha la figura de la Mare de Déu Dolorosa, de mig relleu, de cara i dempeus, amb els braços oberts, diadema radiant al cap, les set espases clavades al cor i un vestit de faldilla acampanada. El nus és octogonal i mostra vuit fornícules amb la fi gura de Crist sofrent i set atributs de la Passió: el gall, el calze, la mà, el martell, les tenalles, el càntir i la columna”. CREU MONUMENTAL CONSTANTINIANA Amb motiu de les Festes Constantinianes de 1913 celebrades a tot el món cristià, commemo ratives del XVI centenari del triomf de la Creu proclamat a l’edicte de Milà de 313, en època de Constantí I el Gran, es va erigir una Creu monu mental. Dissenyada pel fundador dels natzarens tarragonins l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, fou costejada per subscripció popular. Les festes, repletes d’actes religiosos en els que no va faltar una processó amb el Sant Crist de La Sang, obra de Benet Baró de 1617, i altres de culturals i po

DEVOTUS LOCUS PROPATULUS. La creu de terme

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Creu de terme de Tamarit. Foto: Quim Mas

pulars d’exaltació a la Creu, amb una ciutat en galanada per a l’ocasió, es perllongaren del 19 de novembre a l’1 de desembre. L’espai escollit per aixecar-la fou el vell cementiri de la Catedral, al jardí de Santa Tecla del carrer de les Coques, just davant la capella de Santa Tecla la Vella. El matí del dia 1 tingué lloc la benedicció i col·locació de la primera pedra per part del nou prelat Antolí López Peláez. Per dades sostretes també del Museu Diocesà, podem saber que: la creu és d’estil eclèctic, bar reja elements neogòtics i altres de classicistes. La creu recolza sobre una base esglaonada. El pedestal, de secció quadrangular, té quatre co lumnetes als angles i una inscripció al front, de dinou línies. El fust està format de dues parts. La inferior, de secció octogonal, es decora amb pinacles i arcuacions cegues, ornamentats amb tema vegetal. La superior és també octogonal però llisa. La creu es trobava inserida en una base i tenia les expansions decorades amb tema vegetal. La inscripció del pedestal, redactada en llatí, empra lletra monacal. La traducció aproxi mada seria: L’any 1913, en solemne i esplèndida commemoració de l’aniversari dels setze segles de l’aparició de la creu a l’emperador Constan

Creu Constantiniana de 1913. Foto: Quim Mas

tí, el qual va decretar la llibertat de la religió cristiana mitjançant la promulgació de l’edicte de Milà, els ciutadans de Tarragona van erigir aquesta creu en perpètua memòria d’aquell faust esdeveniment”. L’ànima de ferro central que conforma el pedes tal, es deteriorà amb els anys a causa dels òxids que desprèn aquest metall i la creu que rematava el monument s’esberlà, caient a terra tota feta a trossos i mai més s’ha intentat recuperar. I fins aquí el recull de dades d’unes peces ar tístiques i religioses que han estat testimoni de la fe i religiositat popular dels nostres avantpassats. Sincerament, i per cloure, crec, almenys amb les del nostre entorn, hauríem de tenir en compte re ivindicar, a més de la pertinent restauració, con servació i arranjament de l’entorn que, per cert, ja és del tot necessari, la seva inclusió com a bé d’interès cultural que ajudaria a preservar aquest important llegat patrimonial.

ECCE HOMO Germandat del Sant Ecce Homo Foto: Oriol Ventura Pedrol

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

RENOVAR-SE O MORIR Montse Boada March

Sembla ser que Miguel de Unamuno va pro nunciar la frase “el progrés consisteix en reno var-se”, frase que, posteriorment, la població espanyola va reinterpretar i la va incorporar al refranyer popular amb la forma de ‘renovar-se o morir’. Certament, aquesta frase atemporal es converteix en un imprescindible en l’actualitat, i en particular, els ciutadans ens preguntem si cal renovar certs hàbits i costums adoptats errònia ment. L’actitud que prenguem davant de les difi cultats serà decisiva per a l’èxit final. Unamuno parla de progrés i renovació, però no cita el mitjà per aconseguir-les: el canvi. L’evo lució és un fenomen natural que sempre va lide rat pel canvi i dirigit per un grup d’emprenedors que acumulen prou coratge per dur-lo a terme. Inevitablement, davant d’aquesta paraula sem pre apareixen pors i desconfiances que limiten la visió plena de l’oportunitat que es presenta. El canvi suposa redirigir-se cap a una nova situació desconeguda, i per tant, sortir de la zona de con fort, és a dir, alterar aquella posició en la qual no cal prendre iniciatives i l’esforç és el mínim. Ha bitualment, quan les persones es conformen amb el que tenen, no es preocupen en millorar-ho. No obstant, i tornant ja a l’àmbit de la Setmana Santa pròpiament, les paraules transformació i canvi freqüentment semblen impronunciables. Per a moltes persones sembla ser que amenacen les tradicions i la direcció natural dels esdeveni ments. Si bé és cert que la idea de progrés dins d’una celebració basada en tradicions pot posar en perill l’autenticitat del que els nostres ulls ve uen, no s’ha d’oblidar que allò que ens uneix dins d’una confraria són creences i conviccions; en fi, és fe. Cada fenomen cultural i religiós s’ha d’em marcar dins d’un context. La celebració de la Set mana Santa a l’època medieval comparteix ca racterístiques amb les activitats que es realitzen en l’actualitat. Evidentment, les processons que veiem aquests dies tenen un component integral basat en aquella tradició que, sense cap mena de dubte, s’ha d’intentar preservar per a generacions

futures tal i com s’ha fet fins ara, per bé que en moments de canvi com l’actual, s’imposen aires de renovació en certs aspectes. En conseqüència, la Setmana Santa actual és fruit d’un llarg procés al qual s’hi ha incorporat els pertinents canvis propis de cada moment. Així doncs, seria convenient deixar espai per a la renovació d’alguns actes que se celebren per tal de no deslligar-los del moment en el que es troben, sempre i quan preservin els continguts essencials, els quals, òbviament, són difícilment alterables. Sovint les confraries tenen por de sor tir de l’anomenada zona de confort i acaben per restringir el dinamisme inherent del grup. Diuen que el primer pas per sortir d’una situació difícil és acceptar-la. En aquest cas, les confraries han d’acceptar els canvis que van apareixent en for ma de propostes grupals, d’iniciatives joves o de diversificació de mitjans. El relleu generacional, els avenços tecnològics, la reformulació de l’oci, la integració dels immigrants, etc. són els princi pals canvis de l’entorn que encaminen obligatò riament a les confraries i germandats cap a una reformulació de les seves rutines. Saber aprofi tar-los i aprendre a utilitzar-los per evolucionar,

Foto: Ram Giner

ha de convertir-se en el debat de les reunions de les juntes de les confraries. La vertadera evolu ció es produirà si s’escolten i s’apliquen alguns dels canvis proposats. Aquests, alhora, només es convertiran en tradicions futures si aquestes tenen una base sòlida i no desvirtuen el fet reli giós. Tan sols les confraries que deixin un espai al canvi aconseguiran motivar als seus confrares i ompliran les seves files Divendres Sant. Apro fitem els mitjans actuals i incorporem-los, tal i com fem en la nostra vida diària. La invitació que fan molts joves i persones nouvingudes a les nos tres confraries no ha de representar cap intrusió a allò que volem protegir i que inevitablement, si no evoluciona, desapareixerà. L’alternativa al canvi és l’immobilisme i el conformisme, els quals poden portar-nos cap a situacions desagradables per a tots. Negar la realitat i no observar allò que ens envolta aca barà per despertar-nos bruscament en forma de crisi. A més, això comporta deixar fora a mol tes persones que anualment participen, s’impli quen, s’emocionen i que volen veure com les se ves opinions sobre la Setmana Santa també són escoltades. No podem controlar els canvis de l’entorn, però tampoc mostrar-nos indiferents davant d’ells. Cal mostrar una actitud activa i obrir la ment a les propostes que sorgeixen, sen se oblidar que a la vida no tots actuem de la ma teixa manera. De ben segur que aconseguir el progrés serà una vertadera carrera d’obstacles, una lluita con

tra els pensaments que ens mantenen lligats al passat, però una mirada cap a un futur millor pot ajudar a recuperar forces i energies per a superar-los. Per aconseguir un canvi favorable, s’han de tenir en compte totes les possibilitats, i malgrat no disposar sempre de garanties d’èxit, sovint la recompensa d’haver-ho intentat sobre passa totes les pors. La transició comença per ac ceptar suggeriments i esforçar-se en ser positius davant del canvi. El resultat de les accions que es prenguin avui, determinaran la Setmana Santa del demà. I sí, realment, és difícil canviar quan les emocions controlen el pensament, però amb tot, únicament sent conscients que l’evolució és inevitable podrem obtenir el progrés que aporten els canvis.

Foto: Marc Vidal Vives

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

LA CONFRARIA UNIVERSITÀRIA DE TARRAGONA I EL PAS DEL “SANT SOPAR” Francesc Gómez Masdeu

Foto: Josep Ma. Marqués Grau

Enguany s’acompleix el 50è aniversari de la fundació de la “Cofradía Universitaria de la Co horte Romana y Santa Cena”, una entitat que per espai de sis anys (del 1964 al 1969) va formar part de la nostra Setmana Santa, integrada per alum nes i professors de la Universitat Laboral, i de la qual avui dia poca gent en té coneixement. Amb aquest escrit en voldríem fer una breu memòria, i també reivindicar el nom d’un notable i a la ve gada desconegut escultor, Daniel Gutiérrez Ruiz, que gran part de la seva vida va residir a la nostra ciutat, on va morir el 1993, deixant una conside rable producció artística entre la que destaquen dues figures inacabades del pas del Sant Sopar, que havia de ser el misteri d’aquesta confraria. Antecedents Fins l’any 1957, la cohort romana de Tarrago na comptava amb 20 membres entre soldats, mú sics i el Capità Manaies. L’any 1958, la Congrega ció de la Sang va decidir realçar el conjunt du plicant el número d’armats, passant de 16 a 32,

afegint-‐hi, a més, l’any següent, dos nous timbalers. En aquella època els membres de la cohort, majori tàriament obrers i treballadors ma nuals, eren con tractats i rebien una remuneració per la seva feina, de manera que amb l’increment Escut de la Confraria Universitària d’efectius, la des de Tarragona pesa també es va incrementar de forma important.(1) El 1963 es produí un fet rellevant: la substitu ció d’aquells homes retribuïts per joves volunta ris, que no havien de rebre cap gratificació eco nòmica. No sabem certament si aquell augment de la despesa en fou la causa, però no caldria

1. SALVADÓ I URPÍ, JOSEP MARIA; BERTRAN, JORDI: Els Armats de Tarragona, Indústries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A., Tarragona, 2009, pp. 131-135.

Armats de 1963. Foto: Josep M. Marqués Grau

Armats de 1964. Foto: Josep M. Marqués Grau

Armats de 1965. Foto: Josep M. Marqués Grau

descartar-ho. En tot cas, els elegits per al relleu van ser els estudiants de la Universitat Laboral, que a partir d’aquell moment passen a integrar la Cohort Romana. Fet decisiu per a la creació de la confraria: “De mutuo acuerdo la Junta de la Sangre y el Rectorado de la Universidad Laboral, a partir del presente año se hacen cargo de la Cohorte Romana, alumnos del indicado centro docente, los cuales han dado comienzo a los ensayos que culminarán en la tarde del Viernes Santo, cuando aparezcan por primera vez con los atuendos de nuestros populares “Armats”. “También la Universidad Laboral ha solicitado de la Jerarquía Eclesiástica la creación de una nueva Cofradía que integrará al alumnado del centro, bajo la denominación de “La Santa Cena”. Carecen de paso, pero el año próximo es probable que desfilen en el cortejo procesional con el nuevo misterio de la Cena del Señor. Grupo escultórico ambicioso, dado el número de figuras y que abrirá la marcha, precedido de nuestros “Armats” que, como hemos dicho, se hacen cargo de la Cohorte”.(2) Així doncs, la participació dels alumnes de la Laboral, que fou molt elogiada i satisfactòria, va venir aparellada de la creació de la nova confra ria, de la que s’esperava una incorporació immi nent als actes de Setmana Santa amb el seu cor responent misteri: “En primer término, vaya nuestro sincero aplauso para los “Armats” integrados por alumnos de la Universidad Laboral. Había expectación en Tarragona y dudas, incluso, pues se trata de un experimento nuevo que exigía sumo tacto y disciplina para salir airosos de la prueba. Cuando, tras “l’acatament al Sant Crist” en la Iglesia de Nazareth, se abrieron las puertas de par en par, intuimos plenamente de que los muchachos tenían conciencia que asistían a la Procesión del Santo Entierro. Y si en la recogida de “misteris” obraron con la mejor de las voluntades, en el transcurso del cortejo procesional fueron admiración del inmenso gentío que se arracimaba por calles y plazas. Concretamente en el Llano de la Catedral ejecutaron perfectamente las diferentes “pasades” y “cadena” que nuestro “Capitá Manaies” el bueno de Josep Fornós, supo enseñarles en los ensayos. Creemos interpretar con ello el sentir de la población, aupando a la Universidad Laboral para el año próximo que nos ha 2. PETRÓFILO: “Noticias de Semana Santa”, Diario Español, Tarragona, 23/3/1963, p. 2

LA CONFRARIA UNIVERSITÀRIA DE TARRAGONA I EL PAS DEL “SANT SOPAR”

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Disseny de la vesta per a la Confraria Universitària de Tarragona

prometido la constitución de la Cofradía formada por los alumnos y salida del paso “La Santa Cena”, que seguirá inmediatamente a nuestros “Armats”, tras la Bandera Negra de la Sangre y las “matraques””.(3) Constitució i integració en la Setmana Santa El reglament de la nova associació justificava la seva creació explicant que: “...tendrá por objeto contribuir a dar mayor resplandor a las fiestas de Semana Santa que tradi-

cionalmente vienen celebrándose en Tarragona, y como fin principal organizar una sección de “Armats”, que cuidará, de conformidad con la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Tarragona, de la recogida de pasos, abrir la marcha de la Procesión y posterior recogida del Cristo de la Sangre para acompañarlo hasta la Iglesia de Nazaret. La Cofradía procurará los medios necesarios para la construcción de un grupo escultórico que tendrá como tema la última Cena del Señor y al que acompañarán alumnos y personal de la Universidad.”(4)

3. PETRÓFILO: “Acotaciones a la Procesión”, Diario Español, Tarragona, 14/4/1963, p. 2 4. Reglament de la “Cofradía Universitaria de la Cohorte Romana y Santa Cena”. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

Postal dels Armats amb alumnes de la Universitat Laboral. Foto Raymond

Aquest reglament va ser presentat a l’Arque bisbat el dia 1 d’abril del 1963, sent aprovat pel cardenal Benjamín de Arriba y Castro el dia 28 de maig del mateix any. Ja dins l’any 1964 el Diario Español es feia res só de la aprovació oficial de la confraria i de la seva primera participació en la processó: “Por S. E. el señor Cardenal-Arzobispo han sido aprobados los estatutos de la “Cofradía Universitaria de la Cohorte Romana y Santa Cena”, que integra a los profesores, alumnos y demás personal docente de la Universidad Laboral. En espera de la construcción del nuevo paso de La Cena, este año los nuevos cofrades se incorporarán por vez primera al desfile procesional del Viernes Santo, en número de cincuenta, toda vez que nuestros populares “Armats” serán representados al igual que el año anterior, por los mismos alumnos”.(5) La crònica posterior a la Processó certifica la primera sortida de la nova confraria, encara que descriu malament la vesta. Efectivament, la confraria va participar aquell any per primera vegada a la processó, amb vesta i sense pas: “Cofradía Universitaria de la Cohorte Romana y la Santa Cena que participaba por primera vez en el desfile, vistiendo sus cofrades hábito blanco con

L’imatger Daniel Gutiérrez Ruiz

estola y capuz celeste, según los colores de la insignia universitaria. Presidian el Rvdo. don Ignacio Sanpera y miembros de la Junta”.(6) Segons els articles 14, 17 i 18 del reglament, la vesta era blanca, amb cua de dos metres, boca màniga blava de 15 centímetres, peto i escapulari dorsal també de color blau, amb cordó blau aca bat en cinc i tres nusos respectivament, gorgera blanca amb llaç blau, i guants blancs. La cucuru lla era blanca i no era obligatòria. L’escut penjava d’un cordó blanc i blau pels socis i daurat pels membres de la junta, i representava una creu gò tica sobre la que figura un calze.(7) Malgrat que la tasca dels universitaris dins la cohort romana era molt aplaudida, la impressió inicial és que la confraria no va arribar en cap moment a integrar-se plenament dins la Setma na Santa, sent la participació més aviat escassa,

5. “El Prelado aprueba los Estatutos de la Cofradía de la Universidad Laboral”, Diario Español, Tarragona, 27/2/1964, p. 2 6. “Impresionante manifestación de fe en la jornada tarraconense del Viernes Santo”, Diario Español, Tarragona, 29/3/1964, p. 2. (Sobre els colors de la vesta en anys posteriors es diu al mateix Diario Español, també de forma equivocada, que és “hábito azul celeste con estola blanca y distintivo universitario”) 7. Reglament de la “Cofradía...”. (El reglament s’acompanya d’un dibuix de la vesta i un altre de l’escut, que re produïm)

LA CONFRARIA UNIVERSITÀRIA DE TARRAGONA I EL PAS DEL “SANT SOPAR”

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Detall de Sant Joan del pas Sant Sopar Detall de Jesús del pas Sant Sopar

degut fonamentalment al fet que la majoria dels alumnes eren forasters, i durant les vacances de cidien marxar als seus llocs de procedència: “Pertenecen en la actualidad a dicha Cofradía cincuenta miembros de dicha Universidad, existiendo el anhelo vehemente de que dicho número aumente aun cuando muchos de los alumnos no se hallan en la capital tarraconense en los Días Santos ya que, al ser oriundos de otras regiones, aprovechan las Vacaciones de Semana Santa para reunirse con sus deudos”.(8) D’altra banda, a la pròpia Universitat també li suposava una certa despesa la manutenció dels alumnes que es quedaven per participar a la Set mana Santa, per la qual cosa tampoc estava ex cessivament interessada en que restessin a Tar ragona. El pas de la “Santa Cena” La realització d’un misteri que representés el Sant Sopar va ser, com hem vist, un dels objec tius de la confraria. Malgrat que el projecte no

es va arribar a finalitzar, la seva construcció va iniciar-se de manera efectiva: “Jesús y los doce Apóstoles integrarán el Misterio de referencia, trece esculturas, cuyo número da idea de la grandiosidad que tendrá la obra artística que se proyecta y en la que se trabaja ya con el mayor entusiasmo y cariño. Efectivamente, el prestigioso escultor Don Daniel Gutiérrez está cincelando la figura de Jesús, colaborando en la obra Maestros de taller y alumnos de la Universidad”.(9) De tot aquell projecte existeixen actualment dues imatges inacabades, de Crist i Sant Joan, que havien d’integrar l’ambiciós grup escultòric, les fotografies de les quals publiquem per genti lesa de la senyora Estrella Gutiérrez, filla de l’es cultor, que les conserva actualment i que també ha facilitat interessants dades.(10) Daniel Gutiérrez. Un gran i desconegut artista L’escultor Daniel Gutiérrez Ruiz va ser, com hem vist, la persona que havia de materialitzar

8. ROCA GARCÍA, JOSÉ: “La Cofradía Universitaria de la Cohorte Romana y Santa Cena”, Programa Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, Tarragona, 1965 9. ROCA GARCÍA, JOSÉ: “La Cofradía...” 10. http://gutirruizes.blogspot.com.es/

EL SANT SOPAR Gremi de Marejants Foto: Carles Mallol Parga

LA CONFRARIA UNIVERSITÀRIA DE TARRAGONA I EL PAS DEL “SANT SOPAR”

el pas de la “Santa Cena”. Nascut a Granada el 1911, de ben jove va mostrar una clara aptitud per l’escultura, com prova el fet que va realitzar el seu primer encàrrec, una Puríssima, als 15 anys. Al finalitzar els estudis primaris ingressà a l’escola d’Art i Oficis d’aquella capital, sent poste riorment pensionat per prosseguir la seva forma ció a París. Posteriorment va impartir classes a la pròpia escola d’Art de Granada, a Albox (Alme ria), i finalment accedí per oposició a la Univer sitat Laboral de Tarragona, on fou professor de taller i on va escriure i il·lustrar diferents llibres de text. Té una extensa i notable producció artís tica, tant religiosa com profana. Cal afegir que va ser sobretot una persona humil i discreta, com ho prova el fet que , tot i el seu inqüestionable ni vell, mai no va voler signar cap de les seves obres, moltes de les quals regalava. Dins l’escultura processional, destaquen el pas de l’Oració a l’hort (1946) i la “Virgen de los Es tudiantes” (1950) de la localitat malaguenya de Ronda, entre d’altres. A Tarragona trobem obres seves a l’església dels Carmelites (Sant Crist de la capella del Santíssim), l’altar d’alabastre de la Mare de Déu de Montserrat a la parròquia de Sant Francesc, la Verge d’Araceli a Torreforta i la del Pilar a l’Ermita de Loreto. Daniel Gutiérrez va iniciar la talla del pas del Sant Sopar probablement el 1964, i s’esperava que es finalitzés en un termini relativament curt: “La realización total de la obra, que se pretende llevar a cabo con la máxima celeridad, influenciada ésta por las disponibilidades económicas,... representará la aportación de un nuevo “Misterio” digno, inspirado y majestuoso”.(11) Però l’artista tan sols va poder deixar inaca bades, com hem dit, dues imatges de les tretze que havia de tenir el misteri del Sant Sopar. La de Crist a falta de policromar i la de sant Joan a mig modelatge. Poc després d’iniciada l’obra, es va produir una tràgica circumstància: la mort del fill de l’escultor a l’edat de 18 anys. Aquest fet li va causar una profunda depressió que el va man tenir centrat, durant una llarga temporada, en la realització de la seva làpida sepulcral. Un cop

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

tornat a la docència, i ja descartada la finalització del pas, es va parlar d’acabar la imatge de Jesús per incorporar-‐la en alguna església de la ciutat, convertida en Sagrat Cor, projecte que tampoc es portaria a terme. D’aquesta manera, Tarragona va perdre l’ocasió d’incorporar a la Processó del Sant Enterrament una obra destacable, que hau ria enriquit sens dubte el seu prestigi patrimonial i artístic. Decadència i desaparició de la confraria Tal i com hem anat veient, la confraria sem pre va arrossegar un cert punt de provisionalitat, com ho prova el fet que en cap dels anys que va formar part del seguici, no es va fer menció de l’elecció d’una determinada personalitat per por tar la bandera, a diferència de les altres entitats, que ho anunciaven abastament. De fet, no sabem si va arribar a fer-se cap penó o bandera, tot i que la seva realització es contempla expressament en una disposició addicional del Reglament. Mal grat que la confraria va fer l’ofrena del Ciri Pas qual a la Catedral el Diumenge de Rams del 1967, l’entitat va entrar progressivament en un procés de declivi que la va abocar a la desaparició en pocs anys. El 1968, els alumnes de la Laboral ja no van integrar els armats, per les raons abans apuntades, creant un cert conflicte que es va re soldre amb l’accelerada participació dels alum nes del col·legi La Salle: “Los alumnos de los Hermanos de las Escuelas Cristianas se han hecho cargo de la Cohorte, por hallarse de vacaciones los de la Universidad Laboral...”(12) “...el mayor “suspense” se centraba en la actuación de “els armats”, ya que, en esta ocasión, la cohorte estaba integrada por alumnos del Colegio La Salle que dispusieron de muy poco tiempo –prácticamente una semana–‐ para los ensayos”.(13) El 1969 va ser la darrera ocasió en què la con fraria figurà anunciada a l’ordre de la Processó. Com aquell any va ploure tot el Divendres Sant, la processó no es va poder fer finalment. Fou, probablement, el cop de gràcia definitiu.

11. ROCA GARCÍA, JOSÉ: “La Cofradía...” 12. PETRÓFILO: “Mejoras en los pasos”, Diario Español, Tarragona, 12/4/1968, p. 2 13. DE LA FUENTE TORRÓN, DANIEL: “Procesión: Espontáneas opiniones de los propios espectadores”, Diario Español, Tarragona, 14/4/1968, p. 12

SANT SEPULCRE Gremi de Pagesos de Sant Llorenรง i Sant Isidre Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO (Capítulo 2) Fr. Artemio Vitores OFM

Vicario de la Custodia de Tierra Santa

II. CUSTODIAR EL SANTO SEPULCRO Juan Pablo II, al recordar el 650º aniversario de la Bula Gratias agimus, por la que el papa Clemente VI confió la custodia de los Lugares, que recuerdan los misterios de la Redención, a los hijos de san Francisco, que ya se encontraban allí desde los tiempos de su Fundador y Padre, resume así su misión en Tierra Santa: «Desde entonces los Franciscanos no han interrumpido su benéfica presencia, a pesar de no pocas difi cultades, empeñándose generosamente por la conservación de las antiguas memorias, erigien do nuevos Santuarios, la animación litúrgica y la acogida de los peregrinos». «Los hijos de san Francisco –había dicho antes Pablo VI– se han quedado en la Tierra de Jesús para custodiar, res taurar y proteger los Santos Lugares cristianos» (Nobis in animo). «Han hecho así un servicio a toda la cristiandad, al custodiar ese patrimonio inestimable, común a todos los cristianos», re cordaba Juan XXIII. Ha sido una historia larga y difícil, con final feliz. A finales del siglo XIII ter mina la aventura cruzada, que quiso conquistar, por la fuerza, el Santo Sepulcro. Comienza ahí la labor misionera de los franciscanos, apoyada en su carisma de «Paz y Bien».

Fra Artemio Vitores amb Juan José Dominguez a Jerusalem. Dissabte Sant 2013

Foto: Carles Mallol Parga

1. LOS FRANCISCANOS RECIBEN LA MISIÓN DE CUSTODIAR EL SANTO SEPULCRO El primer paso consistirá en recuperar los Santos Lugares de nuestra Redención, las “me morias” del paso del Señor por esta Tierra. Este proceso se consolida hacia el 1350, cuando los hijos de san Francisco están ya presentes en es tos cuatro Santos Lugares y los únicos que había: Santo Sepulcro, Cenáculo, Natividad de Belén y Tumba de la Virgen. Ello fue posible gracias a las ayudas, políticas y económicas, de los Reyes de Nápoles y de Aragón. El primer Santuario servi do por los franciscanos, en nombre de la Iglesia católica, de un modo definitivo, es la Basílica del Santo Sepulcro. Estaban ya antes, pero lo esta rán de un modo estable en el 1327 por la inter vención de Jaime II de Aragón. Su situación en el Santo Sepulcro se afianzó gracias a las gestiones de los Reyes de Nápoles, en 1333, quienes, pa gando ingentes sumas de dinero, obtuvieron del Sultán al Malik no sólo el Cenáculo –y se los die ron a los franciscanos in perpetuum–, sino, sobre todo, consiguieron para los frailes la facultad de morar continuamente en el Santo Sepulcro y ce

Benet XVI pregant al Sant Sepulcre de Jerusalem

lebrar las misas y los oficios divinos. Las bulas Gratias Agimus y Nuper carissimae del Papa Cle mente VI, de 1342, por las que confiaba la custo dia de los Santos Lugares a los franciscanos, dan un valor jurídico e institucional a la Custodia de Tierra Santa. A principios del siglo XIV, los franciscanos ofi ciaban solo en la actual Capilla de la Aparición. A finales de ese siglo celebraban la Eucaristía en la Tumba del Señor y en el Calvario. Durante si glos, los franciscanos no sólo eran los guardianes del Santo Sepulcro, sino que también eran los únicos que podían celebrar dentro de la Tumba Vacía de nuestro Señor. Esta situación cambió radicalmente después del incendio y posterior reparación del Santo Sepulcro, realizada por los griegos en los primeros años del siglo XIX: los griegos ortodoxos conseguirán la facultad de ce lebrar la Eucaristía en la Tumba del Señor el 9 de enero de 1818 –28 de diciembre del calendario Juliano– y los armenios solo en 1821, con sendos firmanes del Sultán. La propiedad incontestable del Santo Sepul cro por los franciscanos se puede ver en las reparaciones que hacen de la Basílica. Recordemos, por su valor simbólico, la que realizó el Custodio P. Bonifacio de Ragusa: en 1555 restauró algu nas partes de la Basílica y renuevó por completo el Edículo. El 9 de diciembre de 1554, como él dice, la roca-lecho sobre la cual yació el cuerpo de Nuestro Señor fue descubierta. Lo cuenta así en el Liber de perenni cultu Terrae Sanctae (1577): «Extrayendo la estructura existente, apareció ante nuestros ojos la tumba del Señor claramen te excavada en la roca..., ese inefable lugar en el que yació durante tres días el Hijo del Hombre... Lo contemplamos, lo besamos y lo veneramos con gemidos de devoción, con alegría espiritual

Entrada al Sant Sepulcre de Jerusalem. Foto: Juan José Domínguez

y con lágrimas junto a quienes estaban presentes (realmente había bastantes Cristianos, tanto de Occidente como de Oriente), que llenos de de voción celestial, algunos derramaban lágrimas, otros estaban profundamente excitados, todos estaban asombrados y eran presa de una especie de éxtasis». Estaba ante sus ojos y su corazón el objeto de su amor: la piedra donde reposó el Cuerpo sin vida de Cristo. No era un dominio sobre el Sepul cro: era un acto de amor y de devoción. 2. LA DIFÍCIL MISIÓN DE CONSERVAR EL SANTO SEPULCRO Conservar los Lugares de nuestra Redención, en especial el Santo Sepulcro, no fue una mi sión fácil para los franciscanos. Tuvieron que combatir en muchos frentes y recurrir a muchos apoyos. Por una parte estaban los musulmanes, mamelucos primero y otomanos después, que querían aprovecharse de la situación para sacar dinero y cuya voracidad nunca se satisfacía con los caudales provenientes de los católicos, espe cialmente los que venían de España y su Imperio. Tenían además muchas dificultades legales. Sí, los dueños de los Santuarios eran los francisca-

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO (Capítulo 2)

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Cementiri de la Custòdia franciscana a Getsemaní, Jerusalem amb les creus noves. Foto: Juan José Domínguez

nos, pues los habían comprado, los cuidaban y oficiaban en ellos; pero los amos eran siempre los venales gobiernos musulmanes, que se servían de los Santuarios para sacar dinero a los cristianos. Los Santuarios eran del Sultán, el cual los conce día a quien le placía. Los apoyos políticos juegan un papel importante en esta disputa de las Iglesias. Si hasta bien entrado el siglo XVI Nápoles, Aragón, y Castilla ayudan mucho a los franciscanos, después de la batalla de Lepanto (1573), España queda prác ticamente al margen de la política en Oriente Medio y su influencia en Tierra Santa será nula. Francia y Venecia serán más activas, pero faltará esa relación que había existido en los siglos an teriores entre los franciscanos y los reyes cristia nos. Los hijos de san Francisco se encuentran sin un respaldo internacional. A ello hay que añadir –como reacción a lo anterior– el acercamiento más estrecho entre Rusia y el Imperio Otomano, con lo cual los intereses de los católicos quedaban muy al margen. Hay dificultades para los francis canos provenientes de la misma Iglesia, cuando otras instituciones católicas intentan romper ese trato de favor que la Santa Sede había dado a la Custodia franciscana sobre los Santos Lugares; todo termina con la llamada «Sentencia de Man tua» (1420), en la que la Iglesia da la razón a los franciscanos. Finalmente, están las otras iglesias cristianas, especialmente la greco-ortodoxa, quie nes, especialmente a partir del 1757, logran elimi nar el casi monopolio que tenían los franciscanos sobre el Santo Sepulcro y cambiarlo a su favor. Todo lo que los hijos de san Francisco habían logrado recuperar y conservar durante siglos se perdió en una noche. La catástrofe tuvo lugar la víspera del Domingo de Ramos, el 2 de abril de 1757. Las cosas se complicaron aún más con el

Fra Rafael a la tomba del jardí de Getsemaní que conté aquest rètol: R.P. Francesco Iglesias - Tarragona (Spagna), 8.IX.1886 Gerusalemme 5.II.1955

“misterioso” incendio del Santo Sepulcro el 12 de octubre de 1808 que destruyó casi todo el San to Sepulcro. Se desplomó la cúpula de la Basíli ca, aunque permaneció incólume el interior de la Tumba de Cristo, lo cual fue considerado por todos como un milagro. Sufrió mucho el Calva rio, pues se quemaron el altar de la Crucifixión y el de la Dolorosa; la estatua de la Virgen Dolorosa fue salvada gracias al coraje del sacristán fran ciscano Fr. Manuel Sabater, quien pasó, abraza do con ella, en medio de las llamas. Después de la expulsión del Cenáculo en 1551, la pérdida de gran parte del Sepulcro, de Belén y la Tumba de la Virgen, fue el golpe más duro en la historia, siempre difícil, de la conservación de los Santos Lugares por parte de los hijos de san Francisco. La situación quedó cristalizada en lo que se lla ma “Statu quo”, con el firmán del Sultán Abdul Majid de 1852, en el que se bloquean todas las peticiones de los franciscanos y las cosas deben estar «en el estado en que están», es decir, como están ahora, sin cambiarse. «Los hijos de san Francisco –según palabras de Juan Pablo II– han interpretado de un modo genuinamente evangélico el legítimo deseo cristia

Postal de Getsemaní lliurada a la família del P. Iglesias. Al revers hi diu: “El pare Francesc Iglesias, espera la resurrecció de tota carn a l’esquerra de la fotografia, a l’Hort de Getsemaní, sota el xipressos. Que ell visqui en Jesucrist i ens recordi com un intercessor davant el Pare. Signat: P. Romuald M. Díaz. Jerusalem – Tarragona, 1973”

Antiga creu de la tomba del tarragoní Fra Francesc Iglesias, Custodi dels Sants Llocs a Ramhle. Getsemaní 18-05-1975

El Cònsol d’Espanya a Jerusalem col·locant la corona de llorer amb la senyera, damunt la tomba del P. Iglesias, oferta pel Sindicat d’Iniciativa i Casino de Tarragona. Arxiu família Iglesias

no de custodiar los lugares donde están nuestras raíces cristianas». La Iglesia Católica ha perdido gran parte del Santo Sepulcro, por el que los hijos de san Francisco habían servido y sufrido tanto en los últimos siglos. Y, lo que es peor, las nacio nes cristianas, que durante siglos habían traba jado con tantos sufrimientos, pero también con tanto amor, por venerar el centro de la fe, que es el Santo Sepulcro, habían perdido completamen te el interés por las raíces del cristianismo. 3. SERVICIO GENEROSO DE LOS FRANCISCANOS EN EL SANTO SEPULCRO El Papa, en 1342, insistió al General de la Or den que mandara al Santo Sepulcro «frailes idó neos y devotos (tomados) de toda la Orden». Los frailes no venían de vacaciones. Era una misión

difícil. No tenían muchas posibilidades econó micas y además ofrecían alojamiento gratuito a los peregrinos. Y, sobre todo, tenían que pagar a los musulmanes, a pesar de que estos recibían grandes beneficios por el servicio desinteresado de los hijos de san Francisco. No obstante la co laboración económica de los Reyes cristianos, so bre todo del Reino de España, las ayudas nunca han sido suficientes. a) La vida de los franciscanos en el Santo Sepulcro Ha sido una vida dura. Muchas veces en la his toria el franciscano se ha limitado a «estar aquí», a «no abandonar» ese campo maravilloso ilumi nado por la presencia de Cristo, «a ser simple mente testigos» de la historia de la revelación, «a prestar un servicio» a Dios y a la Iglesia, a cumplir «con desvelo la misión que les había sido confia da», como recordaba Juan XXIII. Chateaubriand, en su peregrinación de 1806, describe la vida de los franciscanos con palabras emocionadas: «Entre las ruinas de Jerusalén... viven unos re ligiosos cristianos a quienes nada ha podido obli gar a que abandonen el Sepulcro de Jesucristo, ni robos, ni malos tratos, ni amenazas de muerte. Resuenan sus cánticos noche y día delante del Santo Sepulcro... Turcos, árabes, griegos y cris tianos cismáticos, todos buscan el amparo de unos pobres religiosos que no pueden defenderse

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO (Capítulo 2)

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Postals de la capella del Sant Sepulcre de la Catedral de Tarragona. Imatges gòtiques de 1494 donació del canonge Joan Barceló. Foto: Arxiu Quim Mas

a sí mismos, y aquí debemos reconocer con Bos suet, “que las manos levantadas al cielo, derriban más batallones que las manos armadas de lan zas”» (De París a Jerusalén..., 256s). El servicio al Santo Sepulcro ha significado para los frailes que viven allí –día y noche– estar «voluntariamente sepultados» en un lugar estre cho y malsano. Habitaban en los fríos y húmedos sótanos del Patriarcado, vivían y dormían (poco, según las crónicas, por el ruido increíble) deba jo de las viviendas de las familias musulmanas y estaban sometidos al clamor de la mezquita. Du rante siglos, los frailes, encerrados dentro de la Basílica, no tuvieron un claustro en donde poder pasear, ni una ventana por donde ver la ciudad, ni un jardín o una terraza en donde respirar un poco de aire. Era tan difícil la vida en el Santo Sepul cro que los superiores tenían que cambiar a los frailes que estaban dentro de la Basílica cada cua tro meses para evitar muertes seguras. En 1869, el Emperador de Austria, Francisco José, obtuvo del Sultán un pequeño terreno para poder agran dar el espacio del convento de los franciscanos y hacer una terraza, desde la cual los frailes podían ver, finalmente, el cielo y respirar un poco de aire

puro. Es famosa la exclamación del Emperador: «¡Si mis condenados a la cárcel más dura están mejor que los franciscanos en el Santo Sepulcro!». No se puede sufrir en el servicio del Señor y ser felices, si no se cree y si no se ama. Por todo esto, los cronistas franciscanos, como Francesco Suriano, consideran que el privilegio de estar al servicio del Santo Sepulcro es un don de la Pro videncia Divina y una gracia que ha concedido el Espíritu Santo a los franciscanos, por la interce sión y por los méritos del Padre san Francisco, por haber estado tan enamorado de la Pasión de Cristo que aconteció en este Lugar. De ahí el de ber de los frailes de ser dignos de tan inmensa gracia concedida por el Señor. b) Servir al Santo Sepulcro con las otras comunidades cristianas Los franciscanos han convivido y conviven con los hermanos separados en el Santo Sepul cro y en otros lugares sujetos al Statu quo, donde no solo viven juntos, sino que también compar ten los mismos lugares y aun los mismos altares y otros objetos. Saber convivir es un testimonio cristiano. La convivencia entre los franciscanos y los hermanos separados, en especial los griegosortodoxos que son los más reacios al diálogo, está marcada diariamente por gestos de amistad y de buena vecindad, que son un claro síntoma de confianza. A veces esa convivencia diaria entra en el terreno de lo existencial, quizás dramático, pero no por eso exento de cariño y de ternura. La unidad significa sobre todo «un solo corazón». ¿Qué mayor unidad que compartir todo lo que se tiene, hasta el mismo altar del Sepulcro? La presencia de comunidades cristianas en el Santo Sepulcro ha variado según los siglos. A me diados del siglo XIV había 10 iglesias: griegos, ar

menios, jacobitas, cristianos de la India, etíopes, cristianos de Nubia, latinos, es decir, frailes me nores, cristianos de la Cintura (considerados por algunos autores, como los cristianos indígenas) y nestorianos. Como se ve, los únicos católicos eran los franciscanos. No todas las comunidades residían en el Santo Sepulcro. Esta situación con tinuará, más o menos, hasta mediados del siglo XVIII, en el que quedarán solo las cinco actuales, tres principales: griegos ortodoxos, latinos católi cos (franciscanos) y armenios ortodoxos, y dos co munidades menores, en cuanto no tienen los mis mos derechos que los anteriores: coptos y sirios. Los derechos de las cinco comunidades, tanto en lo que se refiere a los lugares como a los horarios durante el año y en las fiestas principales, han sido codificados y han permanecido inamovibles des de el 1852. El Statu quo establece cómo, cuándo y dónde todas las comunidades residentes compar ten la hora y los espacios para las oraciones. Este código regula no sólo las principales celebracio nes del calendario litúrgico sino también los suce sos diarios, semanales, mensuales y anuales. Evidentemente, la presencia de tantas comu nidades comportaba, y comporta, muchas limi taciones para todos, incluidos los franciscanos, y más de una vez tensiones no fáciles de superar.

Hasta finales del siglo XVI ha habido en general buena armonía entre las comunidades presen tes en el Santo Sepulcro, las cuales encontraron la manera de vivir juntos y en paz. Las tensiones más fuertes vendrán a partir del 1630, y llegarán a su ápice en el 1757, con el asalto a la Basílica por parte de los griegos ortodoxos y con el incendio del Santo Sepulcro, ocurrido en 1808. Gracias a Dios, y a la colaboración de todos, hoy la situación ecuménica, a pesar de algunos actos deplorables, es mucho más fraterna. Una prueba evidente de esto es la restauración del Santo Sepulcro por las tres comunidades mayores, la Custodia Francis cana de Tierra Santa, el Patriarcado Griego Orto doxo y el Patriarcado Armenio Ortodoxo. El 4 de enero de 1964 el Papa Pablo VI visitó el lugar y habló acerca del proyecto de restauración con el Patriarca Griego ortodoxo Benedictos: «Es muy simbólico que aun teniendo en cuen ta el peso de la historia y las numerosas dificulta des, los Cristianos desgraciadamente separados entre sí, trabajen juntos para restaurar este tem plo que ellos mismos habían construido sintién dose unidos y al que sus diferencias dejaron que cayera en la decadencia». El 2 de enero de 1997 la Iglesia del Santo Se pulcro “respiró” vida nuevamente.

Detall del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos. Foto: Carles Mallol Parga

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

CONFIDÈNCIES DE LA LLUNA DE PASQUA La passada nit vaig veure la lluna plena de Pasqua, i la vaig trobar molt trista, la cara seva esblaimada. Tenia bona figura però, moixa, s’amagava darrera el gris cortinatge dels núvols que el cel poblaven. Perquè no brilles airosa, esplendent lluna de Pasqua? La resposta fou silenci, i, dins la nit estelada em semblà que dues llàgrimes queien per la seva cara. Perquè no brilles?, contesta!, li vaig dir amb veu molt clara. Jo no voldria explicar-lo: tinc l’ànima desolada. Vaig haver de ser present en l’agonia passada de l’Hort de les Oliveres. Jo volia estar amagada, més tingué que contemplar aquella oració angoixada. Ningú no el va acompanyar, ningú li eixugar cap llàgrima, ningú li va netejar la sang pura que suava. També Déu l’abandonà, El Pare que Ell estimava! No segueixis preguntant-me, deixem que marxi callada, que plorar d’amarga pena, l’ànima meva em demana. És impossible que passin dies d’aquesta setmana, sense deixar de reviure aquella Setmana Santa. Poesia de les Carmelites Descalces, de Sanlúcar la Mayor, titulada: “Confidencias de la luna de Pascua” Versió en català: Lluis M. Salvat Galtés Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

LA SOLEDAT Congregació de Senyores sota l’advocació de la Mare de Déu de la Soledat Foto: Ram Giner Filella

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

CARITAT FRATERNA Mn. Josep Ribot Margarit

Rector de la Parròquia de Sant Francesc d Assís de Tarragona Encarregat de l església de Sant Agustí

Foto: Carles Mallol Parga

La foto fereix els ulls, i també el cor, perquè presenta un contrast que no és la realitat. Els qui estimem a Jesús també estimem els pobres. La pietat –amor a Déu– és també amor al proïsme. Mirar a Déu no dificulta veure els altres, és més, obre els ulls del cor tancat per l’egoisme. La foto –de qualitat tècnica i artística i un encert del fo tògraf– enganya, perquè posa en relació dos es cenes inconnexes, però ens pot ajudar a pensar i moure’ns a actuar. “Per trobar el Déu viu –ens diu el Papa Fran cesc– és necessari besar amb tendresa les llagues de Jesús en els nostres germans famolencs, po bres, malalts i empresonats”. Avui, les llagues de Jesús són les obres de misericòrdia: atendre l’afa mat, l’assedegat, el nu, l’humiliat, l’esclau, l’em presonat o el que està hospitalitzat. Jesús clavat a la Creu obre el nostre cor, l’alli bera del mal i l’omple del seu amor. Veure, con vertir-se i estimar. Veure. Quina llàstima veure Jesús amb els claus de la Creu, amb la corona d’espines, els as sots i els cops i el seu rostre desfigurat! Quina llàstima veure els insults, les burles i escopina

des, l’abandó de tots i les acusacions injustes i ofensives! La llàstima que ens dóna Jesús és la que ens donen els més pobres, perquè és un ma teix cor el que voldria ajudar-los. Convertir-se. Un cor de carn, noble, reaccio na –es compadeix– davant el sofriment aliè. Un cor de pedra –endurit per l’orgull i l’egoisme– no és misericordiós. L’amor és el millor dissolvent contra l’egoisme. La Creu ens converteix perquè ens convida a estimar. Convertir-se és recuperar la capacitat d’estimar –gràcies a l’ajuda de Déu– d’un cor foradat per l’egoisme i incapaç de rete nir l’amor. Estimar. La Creu és la prova definitiva de l’amor de Déu, encara que a vegades no ho enten guem. Només Déu –que és Amor– sap estimar de debò. Déu Pare ens entrega el que més estima –el seu Fill– i Jesús ens dóna la seva vida com Amic i Salvador. El crucifix és una escola d’amor perquè mirant el Senyor aprenem a estimar. “A imitació del nostre Mestre –diu el Papa Francesc al Missatge de la Quaresma 2014–, els cristians estem cridats a mirar les misèries del germans, a tocar-les, a fer-nos-en càrrec i a rea

litzar obres concretes a fi d’ajudar-les. Hi ha tres tipus de misèria (de pobresa sense confiança, so lidaritat ni esperança): a) Material (pobresa): “Quan el poder, el luxe i els diners es converteixen en ídols, s’anteposen a l’exigència d’una distribució justa de les rique ses”; “és necessari que les consciències es conver teixin a la justícia, a la igualtat, a la sobrietat i a compartir”. b) Moral (ésser esclaus del vici i del pecat): fa mílies angoixades per la dependència de l’alco hol, les drogues, el joc, la pornografia o la pèrdua del sentit de la vida i de l’esperança, obligades per les condicions socials injustes o la manca de treball que els priva de la seva dignitat i és causa de ruïna econòmica. c) Espiritual (l’allunyament de Déu i el rebuig del seu amor): qui pensa que no necessita Déu acaba fracassant, perquè “Déu és l’únic que veri tablement salva i allibera. L’Evangeli és l’antídot veritable contra la misèria espiritual (...). Déu és més gran que el nostre pecat i ens estima gratuï tament, sempre”.

Foto: Pere Amenós Basora

Conèixer Jesús és reconèixer-lo en el pobre, el malalt, el necessitat o el germà en general. És identificar-lo –és el Senyor!– en el proïsme més necessitat. Si la pietat –amor a Déu– no es materialitza en l’amor envers els altres, no és autèntica. Sant Joan ens recorda que és impossible estimar Déu si no estimem els altres. Si no es donés la relació caritat-fraternitat vol dria dir que falta formació doctrinal –un conei xement profund del missatge de l’Evangeli– i una vida de pietat –una relació filial, d’amistat amb Déu– autèntica. La santedat personal no pot ser individualista ni desencarnada. És un fet històric que les confraries van néi xer amb aquesta preocupació fraterna, solidària i catequètica que convé continuar, intensificar o recuperar si fos el cas. Aquesta dimensió social i evangelitzadora de les nostres confraries avui és més important que mai. “Davant la misèria humana –ens diu el Sant Pare– siguem misericordiosos i agents de mise ricòrdia”.

CARITAT FRATERNA

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

CATEDRAL. VIACRUCIS PROFESSIONAL DE LA MATINADA DE DIVENDRES SANT Foto: Oriol Ventura Pedrol

ARMATS DEL GREMI DE MAREJANTS Foto: Francesc Virgili Novel

100

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

XXVI ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS PENITENCIALES Pascual Porcar Fontbona Tarragona albergó los días 4, 5 y 6 de octubre el citado Encuentro, con la asistencia de cerca de 400 represen tantes de 117 cofradías de ámbito nacional, incluyendo una de Perpiñán, bajo el lema “Semana Santa: atrio de los gentiles”. Los actos tuvieron lugar en las remozadas instalaciones del Seminario, que resultaron ser un mar co idóneo para acoger semejante número de personas con los correspondientes acompañantes y poder realizar convenientemente la programación preparada. Quizás el Encuentro no tuvo la relevancia mediática adecua da y merecida, pero de cara a la mayoría de asistentes foráneos permitió, por añadidura, ofrecer una descono cida imagen de Tarragona en los aspectos histórico, ar queológico, cultural y tradicional. A la inauguración y a alguno de los restantes actos asistieron el alcalde Ilmo. Sr. Josep Félix Ballesteros y otras autoridades, destacan do la activa presencia y participación del Exmo. Rvdmo. Arzobispo Dr. Jaume Pujol Balcells. La crónica del Encuentro se puede desglosar en las siguientes facetas: 1. Ponencias y Aulas de trabajo, 2. Religiosa, 3. Humana, 4. Expositiva, 5. Turística y 6. Or ganizativa. FACETA DE PONENCIAS Y MESAS O AULAS DE TRABAJO La primera ponencia estuvo a cargo del doctor en Te ología el Pbro. ARMAND PUIG I TÀRRECH, quien cen tró su intervención en explicar el lema del Encuentro “La Semana Santa, atrio de los gentiles”, el cual supone la conveniencia de transmitir el Evangelio a través de las cofradías, considerándolas como el entorno ideal para ello. Sabemos que la Semana Santa se sustenta en parámetros de tradición y espectáculo, pero los cofrades debemos dar a entender que el Cristo representado ar tísticamente en los pasos procesionales obedece a una realidad plasmada en el Evangelio sobre la cual preci samos meditar y reflexionar como creyentes y practi cantes. Para ello es necesario efectuar un esfuerzo para comunicar y trasladar el mensaje evangélico. Insistió en el concepto de transmisión de nuestra fe y creencia mos trándola sin tapujos, complejos ni miedos. Solicitó la implicación de los cofrades en demostrar nuestros pro pios valores religiosos, sociales y humanos a la sociedad. Los acontecimientos de la Pasión del Señor descritos en

Cartell i programa de l’Encuentro. Disseny de Quim Mas

Escala de la capella del Seminari amb els penons de les Confraries. Foto: FERVI

101

102

Sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari Foto: FER-VI

Exposició de ciris pasquals Spiritus Lux. Foto: FER-VI

Sala d’exposicions amb motius de les confraries Foto: FER-VI

Diorames del Viacrucis, propietat de Joan Rossell Foto: FER-VI

el Evangelio son noticia y mensaje a divulgar de manera clara y sin reservas. El posterior debate dio la oportunidad a dos participantes de León y Murcia a exponer sus sugestivas opiniones en el sentido de solicitar colaboración por parte de los sacerdotes respon sables de las cofradías. En ocasiones se sienten huérfanos de apoyo y ayuda por parte de estas personas más preparadas para las labores pasto rales antes descritas. El intercambio de sentires se cerró con la mutua aceptación de una mayor asistencia y colaboración. La segunda ponencia la presentó el profesor y filósofo D. FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ quien, con un directo y fluido lenguaje, conec tó de manera especial con los asistentes. Sobre el lema “Atrio de los gentiles: una posibilidad de las cofradías” manifestó que durante la Semana Santa se producen una serie de actos donde el cofrade participa y el público contempla de ma nera impasible las escenas representadas en los pasos. Los cofrades deben realizar un esfuerzo de comunicación y diálogo fundamentándo

lo en los siguientes elementos: A) delimitar las perspectivas, es decir, saber con quién se está hablando para situarse a su nivel de compren sión (niños, juventud, creyente no practicante, escéptico, anticlerical, etc.); B) ante la globali zación de la actual indiferencia es preciso un ejercicio de expresión y declaración de princi pios sin complejos y reservas, hablando con na turalidad de nuestras creencias y devociones; C) salir del propio entorno teniendo audacia para transmitir nuestros valores cristianos; ser cofra de no es ninguna rareza, más bien un compro miso y una manera de vivir; D) introducir dosis de seriedad y coherencia en un mundo tan banal como el actual; E) conectar con interlocutores aplicando la cultura del diálogo sin centrarse en lo que nos distancia, más bien buscando puntos de encuentro; F) no amurallarse; es conveniente salir, mostrarse a la sociedad y ser referencia en lo social colaborando, por ejemplo, con Cáritas, luchando para superar la general indiferencia e ignorancia religiosa, teniendo a la juventud en el punto de mira ofreciéndoles valores alternativos

XXVI ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS PENITENCIALES

Mn. Armand Puig Tàrrech. Foto: FER-VI

El Sr. Francesc Torralba Roselló. Foto: FER-VI

a los habituales mensajes mediáticos y publici tarios. Todo ello realizado con felicidad, paz y solida ridad entre unos y otros, analizando los puntos de unión y no de fricción. Acabó repasando los siguientes obstáculos con los que nos podemos encontrar: prejuicios ante extraños y extranjeros; resentimientos procedentes de un pasado con demasiado peso que propician una innecesaria intoxicación del alma; endogamias generadoras de cerrazones y bloqueos; e imposiciones en lu gar de proposiciones. Concluyó solicitando un esfuerzo de comunicación hacia adentro y afu era, una especie de marketing con el propósito de transmitir el Evangelio a los integrantes de la cofradía, así como a los más alejados de nuestras creencias. En el debate posterior intervino una joven congregante de Orduña (Vizcaya) exponiendo los esfuerzos y tareas realizadas, en su cofradía, para intentar hacer algo de lo expuesto anteri ormente, dejando patente la necesidad de mayor formación y vinculación por parte del clero ha cia las hermandades en un momento en que la mayoría de creyentes pasa del catecismo de pre paración de la 1ª comunión a la charla previa a la boda religiosa. En resumen, ofreció un curioso e interesante punto de vista. La tercera ponencia la llevó a cabo el monje de Montserrat JOSE MARIA PARELLADA BENTZ MOHAMED, con un amplio historial de activida

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Mn. José M. Parellada Bentz-Mohamed. Foto: FER-VI

des y responsabilidades dentro y fuera del ámbi to monacal benedictino. Dividió en dos partes su exposición alrededor del tema “La Semana Santa y la nueva evangelización”. Una para explicar el significado de la Semana Santa y otra para dar a entender lo de la expresión “nueva evangeliza ción”. Durante la Semana Santa se recuerdan mo mentos clave de la Pasión de Cristo con innega bles efectos sobre la historia de la humanidad. Hizo un repaso al ciclo litúrgico de estos días empezando con el ambiente triunfal del Domin go de Ramos, pasando al momento crucial de la instauración de la Eucaristía del Jueves Santo, reflexionando sobre el misterio del Viernes Santo que conlleva la muerte de Cristo en la cruz como preludio de la Pascua de Resurrección, el día más importante del ciclo, al que quizás no se le da la relevancia necesaria, al constituir la base de nuestra Redención. Para explicar o dar a entender el concepto de “nueva evangelización” recurrió al mensaje del Papa Francisco, resumiéndolo en tres puntos. 1) Vivir de manera auténtica y con coherencia. El cofrade es un personaje examinado y analizado en sus actos, comportamientos y reacciones. Por lo tanto, no debemos olvidar esta responsabili dad frente a los demás. 2) Evitar roces entre los integrantes de la Iglesia y sus organizaciones co laterales. El intercambio de golpes, en ocasiones para llamar la atención, crea confusión y des

103

Pati del Centre Tarraconense El Seminari. Foto: FER-VI

Atri del Centre Tarraconense El Seminari. Foto: FER-VI

confianza. Es preciso favorecer la colaboración positiva sin caer en la crítica eminentemente destructiva y gratuita. 3) Vivir con ardor misio nero en un mundo complejo, insensible y aleja do de valores del espíritu. Quizás en los actuales momentos de crisis hace falta una alternativa de valores humanos y cristianos (humildad, so lidaridad, sencillez, diálogo, comprensión, mo deración, racionalidad, etc.). En definitiva, otra manera de ver y plantearse las cosas invitando, para finalizar, a una profundización de estas re comendaciones. En el debate intervinieron dos cofrades tarra conenses quienes tenían intención de realizar las preguntas de ¿cómo?, ¿con quién? y ¿qué hacer? La anterior exposición de las palabras del Papa Francisco contestó de antemano y dejó clara la respuesta. Después de las ponencias, los asistentes se repartieron en tres MESAS DE TRABAJO para tratar los temas de JUVENTUD, moderado por Mn. MAGI MEJIAS de Tarragona, INTEGRACI ON, cuyo moderador fue D. MANUEL ZAMORA de Barcelona y VOLUNTARIADO, a cargo de D. FRANCISCO ROIG de Tarragona. Las numero sas intervenciones en cada una de las aulas fue ron resumidas y expuestas la mañana del domin go en el acto de clausura del Encuentro. También tuvo lugar alguna reunión de cofra des de ciertas advocaciones como las de la Fla gelación.

la Catedral por el Exmo. y Rvdmo. Arzobispo acompañado de otros sacerdotes participantes. Al anochecer del sábado hubo una entrañable ce remonia de veneración y rezo del padrenuestro al Sant Crist de la Sang cuya presencia y entra da a la Catedral fue acompañada por nuestros armats y los sones del órgano. Momento muy emocionante motivando honda impresión a los asistentes que llenaban el citado templo. Como se ha descrito más arriba, las ponencias tuvieron un sensible carácter religioso al profundizar so bre la transmisión y conocimiento del mensaje evangélico.

FACETA RELIGIOSA Esta vertiente tuvo expresión en la nutrida asistencia a la misa de primera hora de la maña na celebrada en la capilla del seminario, además de la Misa solemne del domingo oficiada en

104

FACETA HUMANA Una concentración de esta envergadura invita a conectar y conversar con personas de distintos lugares geográficos. Esto supone tener nociones de experiencias y vicisitudes de los componen tes de diferentes cofradías, llegando a establecer, en algunos casos, lazos de amistad o vínculos de relaciones personales en sucesivos Encuentros. Los pasillos, cenas, comidas y paseos favorecie ron intercambios de impresiones que, sin duda, dejan huella y acercamiento desde el punto de vista humano. La Semana Santa conlleva un amplio abanico de acontecimientos, actos, tradi ciones y costumbres dignas de ser escuchadas, significando un mayor conocimiento de otros usos y costumbres que siempre constituyen un enriquecimiento y ampliación intelectual a nivel personal. FACETA EXPOSITIVA El Encuentro permitió descubrir y exponer una buena parte del tesoro artístico y documen

XXVI ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS PENITENCIALES

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari. Foto: FER-VI

tal de nuestra Semana Santa. Por una parte tuvo lugar una visita a los templos de Sant Miquel del Pla, Natzaret y Sant LLorens para contemplar los pasos de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, Congregació de la Sang y Gremi de Pagesos res pectivamente, además de presentar una muestra de las “vestas” de todas las cofradías de nuestra ciudad. En el espléndido marco de la Catedral es tuvieron exhibidos otros once pasos de nuestra Semana Santa, la mayoría de ellos luciendo su clásica iluminación y ornamentación floral. Los asistentes expresaron sorpresa y admiración por el valor artístico y catequístico de los mismos, al representar escenas de los principales aconteci mientos de la Pasión de Cristo sin las repeticio nes de advocaciones propias de algunos lugares. Por otra parte, durante el citado recorrido fueron explicados detalles históricos e interesantes de su ejecución, llamando poderosamente la atención la manera de llevar a hombros nuestros misteris con la utilización de los gantxos y tortell. Además de ello, en una sala del seminario se mostraron unos atrayentes dioramas únicos y desconocidos para el público local de las estaci ones del Vía-Crucis de gran valor artesanal pro piedad de un congregante tarraconense, junto a una curiosa colección de pasos y figuras en mini atura. En varias vitrinas anexas se mostraba do cumentación y recuerdos históricos de las dife rentes cofradías de nuestra ciudad al tiempo que

se proyectaba continuamente imágenes del video “Tarragona una Setmana Santa diferent”. Como complemento, las instalaciones del seminario es taban jalonadas con los pendones y banderas de las cofradías, fotos y pinturas y cirios Pascuales de diversas épocas. ASPECTO TURÍSTICO-CULTURAL La organización del Encuentro preparó un programa de visitas a los recintos arqueológicos de la Tarraco Romana y al Monasterio de Poblet (acompañantes), aunque el inesperado chubasco de la tarde del sábado obligó a un rápido replie gue y cobijo. Por la tarde noche del viernes tuvo lugar un concierto en la Catedral a cargo de la Banda Unió Musical de Tarragona con la interpretación de conocidas marchas procesionales finalizando con la dedicada a la Semana Santa de Tarragona. A ello se unió el Coro y Orquesta dels Amics de la Catedral interpretando una pincelada de piezas propias de los días Santos en nuestro Templo. Resaltar y significar que este edificio lució su magnificencia y esplendor como pocas veces se ha visto, acrecentado con el sonido majestuoso e imponente del nuevo órgano. Después de la cena del viernes se invitó a los asistentes a un paseo nocturno para presenciar un ensayo casteller, que fue muy bien acogido y

105

106

Església de Natzaret. Foto: FERVI

Església de Sant Llorenç. Foto: FERVI

Església de Sant Miquel del Pla. Foto: FERVI

Els Armats a la Catedral. Foto: FERVI

admirado. Para la gran mayoría supuso una curi osa novedad al vivir de cerca esta tradición con templada, en ocasiones, por TV. Ver en directo la laboriosa formación de una pinya o castell de ma nera íntegra representó un acontecimiento muy comentado y seguramente recordado al regreso a sus hogares. Al atardecer del sábado se explicó de manera teatralizada por componentes de la Associació Cultural Sant Fructuós la construcción y valor artístico-arquitectónico de la Catedral. Las expli caciones fueron a cargo de personajes históricos relacionados con la misma, revelando los detalles más singulares del templo desde la entrada prin cipal, pasando por el claustro, capilla del Santísi mo, crucero, altar Mayor, capilla del Santo Cristo de la Salud y capilla de San Fructuoso, Augurio y Elogio. Los visitantes quedaron sorprendidos por la suntuosidad y valor arquitectónico de nuestro principal templo. Esta visita se cerró con el acto antes mencionado de la entrada de los armats acompañando el Cristo de la Sang que presidió la Misa solemne del día siguiente. Posteriormen

te, la citada cohorte romana desarrolló una serie de sus características passadas en la plaza de la Seu, siendo objetivo de las cámaras del público presente. ASPECTO ORGANIZATIVO La concentración de unas 400 personas y acompañantes supone un enorme esfuerzo de preparación, organización y coordinación logís tica por parte de los componentes del Comité Organizador de la Agrupación de Asociaciones de la Semana Santa de Tarragona, creado es pecialmente para este evento. Además se tuvo la oportunidad de contar con las renovadas instala ciones del seminario cedidas por el Arzobispado, cuya infraestructura fue decisiva para el buen desarrollo del Encuentro. La existencia de un amplio vestíbulo, capilla, salón de actos, aulas y patios interiores fueron un marco incomparable muy apreciado por los asistentes al evitarse des plazamientos y pérdidas de tiempo, disfrutando puntualmente del programa preparado, incluido

XXVI ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS PENITENCIALES

desayunos, comidas y cenas realizadas en los claustros del mismo edificio. La cercanía y fácil acceso a las visitas de los templos, monumentos y la Catedral también constituyó una notable ventaja. La valiosa colaboración de un grupo de volun tarios permitió, en todo momento, arropar a los asistentes de manera acogedora, solventando cu alquier problema e informando de los aconteci mientos preparados. El éxito organizativo global del equipo o Comité ha sido notorio y su trabajo ha tenido recompensa en el general reconocimi ento del personal participante. EPÍLOGO A modo de resumen, destacaríamos de este 26º ENCUENTRO los siguientes puntos: 1. Existe una preocupación e interés de cofra días e Iglesia para que la Semana Santa no sea solamente un espectáculo donde se exhiben las tradiciones propias de cada lugar. Existe conci encia en realizar un mutuo esfuerzo para cons tituir un “atrio de gentiles” por donde transmitir el Evangelio a un Mundo cada vez más escéptico y banal. 2. Las palabras comunicación y formación sa lieron con frecuencia en las ponencias, debates y mesas de trabajo. La enseñanza a los compo nentes de la cofradía es un trabajo y tarea de to dos. Es preciso dar a conocer dónde se está y lo que significa ser un “hermano” acompañando un paso de la Pasión del Señor. La pelota queda en el tejado de ambas partes. 3. El mundo cofrade no está integrado por per sonas frikis o raras. Somos gente que vive y sien te su Semana Santa de manera sentimental, apa sionada y entregada como en otros aspectos de la vida (deporte, música, literatura, TV, arte, moda, castells, etc.). Las cofradías son más importantes de lo que a simple vista parece. Alguien dio la cifra de más de un millón de personas enroladas en las mismas. El colectivo futbolero con todo su boom mediático, por ejemplo, no cuenta con semejante número de asociados. 4. No solamente hay que salir en procesión. Se deben abrir puertas y ventanas, dándose a cono cer sin disimulos. La comunicación y la imagen que podemos y debemos dar son de extraordina rio valor sin inconveniente alguno en afirmar y expresar nuestras creencias y devociones de ma nera razonable y natural.

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

5. Es trascendental acoger sin segregar y se leccionar, evitando endogamias y círculos cerra dos, dando confianza a otros, especialmente a la juventud, cuyo objetivo no quede, solamente, en ser partícipes de la banda. Podemos y debemos ofrecerles oportunidades mirando su buena vo luntad, capacidad y validez personal, en lugar de la edad. 6. La impresión general de los participantes es que el equipo organizador del Encuentro de Tar ragona ha dejado el listón muy alto a todo nivel (acogida, programación, atractivas exposiciones de las ponencias, debates, logística, exposicio nes, visita, etc.). Este 26º Encuentro será grata mente recordado. 7. Un apunte al margen. Tarragona es una ciudad desconocida en todos los aspectos: his tórico, arqueológico, urbanístico, costumbrista. Para la mayoría de asistentes Tarragona consti tuía habitualmente una “ciudad de paso” hacia Barcelona. A partir de esta experiencia, los visi tantes y asistentes al Encuentro han cambiado de opinión. Merece la pena visitarla y disfrutar de su oferta urbanística, cultural y monumental. La ciudad condal brinda alternativas turísticas al norte (Costa Brava, Figueres, Girona, Lloret) y al Sur (Port Aventura). Los atractivos de la Tar ragona histórica-monumental no aparecen. ¿Ma drid respecto a Toledo puede ser una referencia o espejo en donde mirarse? Nuestra sociedad civil debe reflexionar. 8. Precisamente Toledo será la próxima esta ción para el 27º Encuentro. Esperamos y desea mos salud para vernos, de nuevo.

Foto: FERVI

107

LA PRESA DE JESÚS Associació del Pas de la Presa de Jesús. Confraria de Pescadors Foto: FER-VI

108

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

MEMÒRIA 2013 Josep M. Sabaté Bosch

Cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona

El dia 8 de gener, just en acabar aquestes pe tites vacances hivernals, però amb la pena assu mida per la greu malaltia que afectà al Hermano Mayor de la Cofradía del Cristo del Buen Amor i germà company de la Junta, José Manuel Núñez Domínguez, abans d’entrar en l’ordre del dia de la sessió mensual, oferírem la nostra primera pregària comunitària, tot desitjant una millora del seu estat de salut i un futur restabliment; a la vegada es donà la benvinguda a José Mª Santiago Santiago que, de moment, el substituiria com a membre de la nostra Junta Directiva. Com a cosa molt més segura fou la notícia dels nominats per a presentador de la publicació anu al de l’AASST, Andreu Muñoz Melgar, i pregoner de la Setmana Santa 2013, Albert Vallvé Navarro. Respecte als actes del calendari, tot i que podia interferir d’alguna manera la celebració de l’edi ció de les “XXI Visions” del dissabte 23 de gener, organitzades per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i comptant enguany amb l’en titat convidada de la ciutat de Terol, pel diven dres dia 22 de febrer quedà acceptada la inclusió d’un concert per part d’una important orquestra de la localitat de Medina del Campo, que se’ns havia ofert gratuïtament per tal de promocionar la seva Setmana Santa. Igualment, fent referèn cia al calendari d’actes, la presentació de la nova vestimenta dels “armats” de La Sang, fixada pel dia 17 de març i la seva exposició a l’amfiteatre romà; també s’anuncià l’exposició dels 300 anys

de presència del Gremi de Marejants en la pro cessó del Sant Enterrament a inaugurar el dia 3 de març. De bell nou i com manen els estatuts, a primers de febrer –dimarts dia 8– tingué lloc l’Assemblea General Ordinària, i en segona convocatòria, a les 20’00h., sense massa discussió, s’aprovà l’acta de la sessió anterior i es llegí la memòria d’acti vitats de l’any 2012, de la que tots els assistents en poden obtenir una còpia, tot i que, a més, s’in clou en la revista anual de Setmana Santa 2013. També es presentà la voluntat d’un grup de professionals d’empreses turístiques que està preparant unes guies de la Setmana Santa de Tarragona amb la finalitat d’establir una ruta tu rística de la mateixa. Es felicità a monsenyor Miquel Barbarà pel seu segon mandat com a degà del Capítol de la Catedral. La darrera reunió de la Junta Directiva de l’AASST abans de la Setmana Santa tingué lloc el dimarts 5 de març amb un ordre del dia adient al moment. En primer lloc, després d’un sentit record per la mort de la mare de Víctor Pomerol, represen tant de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús i de l’informe de l’estat de salut de José Manuel Núñez, s’anuncià la inauguració del “300 anys sortint a la Processó del Gremi de Marejants”, i tingué lloc l’avís que excepcionalment el Via crucis del Diumenge de Rams que organitza “La

15.2.13 Presentació del cartell 2013 a Sant Agustí. Foto. FER-VI

15.2.13 Les confraries van oferir un ciri en la presentació del cartell. Foto: FER-VI

109

110

15.2.13 Sant Agustí. Concert del Cor Jove dels Amics de la Catedral. Foto: FER-VI

15.2.13 Sant Agustí. Concert del Cor i Orquesta dels Amics de la Catedral. Foto: FER-VI

Sang” no passaria pel passeig arqueològic a cau sa d’unes obres a la muralla. En el punt cinquè es tractà el “XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales” que, degut al canvi de data de la cerimònia de “Bea tificació dels màrtirs” de la darrera guerra civil avançat al dia 13 d’octubre, es passà al cap de setmana del 4, 5 i 6 del mateix mes. Els treballs de preparació comportaren ja el preparar tots els maniquins cedits pel “Corte Inglés”, les vitri nes pels diorames, passos en miniatura i altres estris i documents de les associacions facilitats per l’Autoritat Portuària; igualment es tractà d’establir els terminis per les inscripcions i les quotes corresponents, els preus dels dinars i so pars (20€ i 25€ pel de gala a l’Hotel Imperial Tarraco) i els acords amb la RENFE pels viatges en ferrocarril. Entrant de ple ja en els actes degudament programats en el calendari de la Setmana Santa 2013, només ens dedicarem a destacar aquelles coses més memorables i extraordinàries entre les quals podem començar per un Viacrucis excepci onal amb motiu de l’Any de la Fe, organitzat per la parròquia de Sant Joan Baptista, pels carrers de la seva demarcació, el diumenge 17 de febrer; la presència de l’exposició “Spiritus Lux”en les “Altres Mirades” de la Setmana Santa de Cam brils a partir de l’1 de març; la inauguració de l’exposició commemorativa dels 300 anys pro cessionant del Gremi de Marejants, instal·lada en el “tinglado” nº 1 del Port de Tarragona entre els dies 9 de març i 26 d’abril; la suspensió de la pro cessó del Serrallo el dissabte 16 de març a causa de les inclemències del temps; els diferents ac tes programats per la Reial Germandat de Jesús Natzarè en commemoració dels seus 110 anys; les poques gotes de pluja que no entorpiren la

processó de la “Borriquita” el Diumenge de Rams i després l’itinerari alternatiu del Viacrucis de “La Sang” per la part interior de la muralla, així com la petita plujeta que acompanyà durant una breu part del Viacrucis del Dilluns Sant per la part alta de la ciutat; la poca sort dels natzarens amb la seva processó del Dimarts Sant, suspesa per una bona pluja i substituïda per un concert a l’interior de l’església de Sant Miquel del Pla ofert per les bandes que havien de participar en la mateixa. La Germandat del Sant Ecce Homo, abans del seu Viacrucis de les primeres hores del Divendres Sant, presentà la restauració de la seva bandera i de la imatge principal del pas, beneïdes pel pare Mario Buonanno i apadrinades per les germanes Àngels, Elvira i Cristina Ferrando Gómez en me mòria del seu pare. El Viacrucis de la matinada del Divendres Sant, en sortir de la Catedral i a causa d’una lleu gera pluja, va escurçar el seu itinerari normal i en arribar al pla de Palau baixà pels carrers del Claustre i Escrivanies Velles per aixoplugar-se de nou en el temple metropolità, acabant allí les darreres estacions i, després, com s’esvaí la plu ja, el Sant Crist de “La Sang” retornà a la seva església de Natzaret acompanyat pel seguici de congregants. I si el matí del Divendres Sant el Viacrucis quedà esgarrat, al capvespre la processó del Sant Enterrament, tot i que es va poder fer la recollida dels passos amb una certa normalitat –alguns ja anaven revestits amb plàstics–, patí un problema similar a causa d’una més que lleugera pluja, de manera que, a mig camí, els passos escolliren la solució del “campi qui pugui” i tot quedà remu llat convertint la desfilada en una processó “interrupta”.

Memòria 2013

21.2.13 Antiga Audiència. Andreu Muñoz Melgar va presentar el llibre de l’AASST 2012. Foto: FER-VI

21.2.13 Andreu Muñoz rebent un record de mans de l’alcalde i del president de l’AASST. Foto: FER-VI

22.2.13 Sant Agustí. Presentació de la Setmana Santa de Medina del Campo. Foto FER-VI

23.2.13 El Serrallo. Passacarrers i concert de la Banda de Música de Medina del Campo. Foto FER-VI

També cal deixar esment del ressò informatiu dels actes a través del Diari de Tarragona, especi alment a les seves pàgines centrals, durant tota la Setmana Santa –i dels gratuïts Més Tarragona o Notícies–, de les diferents emissores de ràdio i dels canals locals de televisió –TAC 12, en col· laboració amb el Departament per als MCS de l’Arquebisbat de Tarragona i altres cadenes–, amb els anuncis i reportatges pertinents dels diferents concerts, presentacions d’opuscles, viacrucis i processons, així com pel que fa a diverses opini ons al respecte de les anomenades “reverències” d’alguns passos –D.T. 27-03-13, primera pàgina i pàgina central, i 28-03-13, “Cartes al Director”, pàgina 23– o quant a la profusió dels “opuscles” – D.T. 28-03-13, “El Bloc del Director”, pàgina 2–. Com era d’esperar, passada la Setmana San ta, la primera reunió de la Junta Directiva, el 9 d’abril, tingué com a tema estel·lar la pluja i les conseqüències que produí en les celebracions dels diferents dies sants. Pel que fa al procés de museïtzació de l’esglé sia dels Sants Reis –“Sant Agustí”– s’assenyalà que un cop se signi el conveni amb l’Arquebisbat

i es distribueixi la situació en ella dels 10 pas sos que hi tenen cabuda, amb les reformes cor responents en una primera fase –que inclourà la conservació dels altars laterals, la supressió dels confessionaris i d’una filera de bancs i sense que això representi cap despesa pública en un tema totalment eclesial, de la qual cosa ja s’informarà a l’Ajuntament–, se seguirà mantenint un horari de culte litúrgic similar a l’actual, sense cap in convenient per part de mossèn Ribot, actual rec tor de la parròquia de sant Francesc. En Quim Mas constatà la magnífica presenta ció de la revista de l’AASST i l’èxit de l’exposició “Spíritus Lux” a Cambrils; Joaquim Julià, com a president de l’Agrupació valorà l’augment i la qualitat de les obres presentades al concurs de pintura amb el canvi del jurat; la presentació del cartell i l’acte d’encesa de la llum, les diferents presentacions dels opuscles respectius, el pregó d’Albert Vallvé, els concerts, la millora de la web amb enllaços altres “links”, la nova pàgina web del “XXVI Encuentro”, etc. Quant a l’obligat i necessari punt del “XXVI Encuentro”, es convocaren reunions pels grups de

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

111

112

23.2.13 Les XXI Visions 2013 foren organitzades per la Germandat de N. P. Jesús de la Passió. Foto: FER-VI

23.2.13 El Sr. Fernando Balen Rousselet presentà les XXI Visions 2013 de la Setmana Santa de Terol. Foto: FER-VI

1.3.13 Sant Agustí. Concert de la Banda Unió Musical. Foto: FER-VI

1.3.13 Plaça de les Cols. IV Trobada Estatal de Bandes, organitzada pel Gremi de Marejants. Foto: FER-VI

Secretaria –dijous 11–, Càterings –dimarts 16–, i Exposicions –dijous 18–. A pregunta d’Eulàlia Veà, Joaquim Julià explicà que les visites guiades anirien a compte de l’Ajuntament i que, a més, es necessitaria un bon nombre de voluntaris que els haurien d’aportar les diferents associacions, per la qual cosa seria convenient que ja es comences sin a fer llistes, perquè a partir del mes de juny hi hauria reunions amb ells per a concretar qui i què es farà d’acord amb les persones disponibles; també informà que els passos hauran d’estar a la Catedral el dissabte dia 5 d’octubre al matí on restaran fins el diumenge. I com també Tarragona viurà el mes d’octubre l’acte de beatificació dels màrtirs del segle XX, l’AASST, inclosa en la respectiva comissió de Cultura presidida per Andreu Muñoz, participa rà de la Ruta dels Primers Cristians que inclourà el Museu Paleocristià, La Necròpolis, l’Amfitea tre i una exposició de la Setmana Santa en un dels tinglados del moll de costa del port, motiu pel qual, part del que haurem preparat pel “XXVI Encuentro” haurà d’anar allí, amb les vestes, sím

bols característics i els passos, que ja s’hi podran posar quan es treguin de la Catedral i els que ha bitualment estan a les seves esglésies, des del di lluns dia 7 d’octubre fins el diumenge dia 13 –el Port subministrarà una grua o plataforma per a fer els trasllats pels que ho necessitin–. També es va debatre la manera de fer aquest trasllat i el recorregut més idoni. Els representants de la Germandat de Jesús Natzarè manifestaren que ells no podien confir mar la presència dels seus passos fins que no ho consultessin en assemblea. Dels altres actes de l’Agrupació resten a fer en cara, a banda dels corresponents repartiments de premis dels distints concursos convocats en guany, la processó de Corpus –portants de “La Sang” i “Ecce Homo”– i santa Tecla –portants “Soledat”, “Natzarens”, “La Salle” i “Nostre Pare Jesús de la Passió”–. El dimarts dia 7 de maig la primera i llarga part de la reunió mensual de la Junta Directiva gairebé fou un “suma y sigue” de la sessió del mes anterior, perquè, fora de l’ordre del dia, tingué

Memòria 2013

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

2.3.13 Processó del Sant Crist de la sagristia de la Catedral, amb motiu dels 110 anys de la fundació de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Foto: Francesc Virgili Novel

lloc l’informe d’avaluació de la processó que anu alment fa el responsable-president de la comissió de millores i majoral primer de “La Sang”, Joan Álvarez. Aquesta vegada, la informació que regular ment comunica la Presidència girà al voltant de l’èxit de la presentació que es va fer del “XXVI Encuentro” a la localitat de Medina del Campo, on tinguérem també l’oportunitat de conèixer entre d’altres coses el centre-museu Sant Vicenç Ferrer i de participar en una ruta de les esglésies i convents de la vila, així com d’arribar-nos fins a Medina de Rioseco –la dels almiralls de Caste lla, amb quatre catedrals–, vila d’uns 5.000 habi tants, amb un museu dedicat a la seva Setmana Santa que ens ha de servir per a prendre exemple d’aquestes coses ben fetes que hi ha arreu. Cara als propers actes s’apuntà que finalment Perpinyà acollirà el Congrés Català de Setmana Santa els dies 15, 16 i 17 de novembre, pel qual les diferents agrupacions s’encarregaran de trac tar un tema en concret; en aquest sentit a Tar ragona ens tocarà parlar a cada associació del carisma i del compromís fundacional.

El darrer punt de l’ordre del dia serví per fe licitar al Gremi de Marejants pel recent atorga ment de la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria de segles processionant; fi nalment, Miquel Barbarà anuncià que l’orgue de la Catedral serà beneït el dia 16 de juny i que durant els actes de la beatificació dels màrtirs hi haurà una “Ruta dels primers cristians”. El participants del concurs de pintura, en to tal varen rebre el veredicte del jurat el dia 17 de maig i les seves obres restaren exposades al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. El repartiment dels premis del concurs anu al de fotografia tingué lloc el dimecres dia 21 de maig al Centre Tarraconense “El Seminari”. Cal destacar-ne l’alta participació i la gran qualitat de les obres presentades. En el grup corresponent als fotògrafs més jo ves foren premiats les següents obres: “La mort entre els fidels” de Marina Gata Aragón (1r pre mi), “Padre no me dejes” de Javier Sobradillo Piqué (2n premi) i “Sentiment i devoció” d’Eric Pujol Pedrol (3r premi). Pel que fa a la catego ria dels més grans, els guardons se’ls emporta

113

8.3.13 Sant Agustí. Concert de la Banda de Música de l’Associació La Salle. Foto: FERVI

17.3.13 Amfiteatre. Presentació dels nous uniformes dels Armats de La Sang. Foto: FERVI

ren “Crist” de Carles Mallol Parga (1r premi), “La nostra Creu” d’Albert Nel·lo Frutos (2n premi) i “Dolor al cor de la Mare” d’Elvira Ferrando Go mis. Aquestes obres i una representació de les fotografies de cadascun dels participants foren exposades al vestíbul de l’església del Seminari fins el 31 de maig. En la present edició d’aquests concursos de fo tografia hi participaren 39 concursants amb un total de 149 fotografies corresponents 119 als 30 autors més grans i 30 als 9 més joves. I pel que fa al concurs de narrativa entre els alumnes de les escoles i instituts de Tarragona, en total es presentaren 28 redaccions, de les quals 10 corresponien al primer cicle de la ESO, 15 al segon cicle i 3 al Batxillerat.

114

La darrera reunió de la Junta abans de les me rescudes vacances d’estiu fou el dia 4 de juny, i la presidència, en el punt tercer, informà, entre d’al tres coses, del document a signar amb els pactes i circumstàncies pertinents per tal de poder gau dir de l’església de sant Agustí –dels sants Reis o del Sagrat Cor de Jesús–, essent aprovat el proto col per unanimitat i facultant al president per a signar-lo. També es donà noticia de la demanda per part de l’organització del Congrés català de Perpinyà d’un formulari a omplir per cadascuna de la associacions a fi de bastir una determinada ponència. Respecte al desenvolupament dels ac tes de la festivitat de Corpus restà palesa la mala organització quant a la distribució i reserva dels bancs a la Catedral. El quart punt de l’ordre del dia, que feia refe rència a la preparació de l’Encuentro, fou per a concretar el tema dels voluntaris, les tasques de la secretaria, el concert del divendres 4 d’octubre a la Catedral i el paper dels Armats de La Sang per l’acte del dissabte 5 d’octubre, amb coordina ció de Joan Álvarez. Finalment, en l’apartat dels precs i preguntes, Josep Ramon Tules comunicà que per acord de la seva junta enguany no es faria la festa de les associacions que durant els darrers anys s’havia dut a terme el mes de juliol, pels voltants de la Mare de Deu del Carme, a les instal·lacions del Pòsit de Pescadors. Pere Leal demanà informació dels actes del concert inaugural de l’orgue remodelat de la Ca tedral. I, per últim, aquest cronista, pregà a tothom el lliurament dels noms i dades, en uns simples i elementals “currículums”, dels futurs guardonats amb el premi a la fidelitat 2013, per tal de poder preparar la presentació de l’acte, tot recordant la dita popular que “qui no dóna el que dol, no rep mai el que vol”. Les vacances d’aquest estiu de 2013 no foren vacances pels membres de la Junta vinculats a l’organització del “XXVI Encuentro”, perquè des del mes de juny fins al mateix començament del mes d’octubre, data d’inici d’aquesta trobada anual, les diferents comissions encarregades de tots els mínims detalls més particulars seguiren reunint-se cada dimarts i dijous per tal que res es deixés a l’atzar i l’esdeveniment fos un èxit, amb el president al capdavant i ben acompanyat pel secretari i un vicesecretari molt eficient, els quals anaren lligant des de les inscripcions fins a l’eco

Memòria 2013

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Aparador de Casa Jordi del c/Portalet amb motius del Gremi de Marejants. Foto: FERVI

24.3.13 Albert Vallvé Navarro pregoner de la Setmana Santa 2013. Foto: FERVI

24.3.13 Lliurament del Ciri Pasqual a la Catedral pel Gremi de Marejants. Foto: FERVI

nomia, passant per la publicitat, l’edició del pro grama i els cartells, la infraestructura i el mun tatge de les diferents exposicions programades. Però en arribar el mes de setembre, amb una miqueta de retard per motius de salut del pre sident, el dia 10 la Junta Directiva de l’AASST tornà a reprendre l’activitat amb una atapeï da llista de punts en l’ordre del dia, que s’inicià –com a temes previs, en un punt cero i fora de l’ordre– amb la trista notícia de la sobtada mort del que fou vocal d’aquesta Junta en representa ció de l’Associació La Salle, Jordi Gasol i Virgili, expressant tots plegats el nostre condol per fer-lo arribar a la seva família. Quim Mas deixà una rosa al lloc que habitualment ocupava el finat, tot recordant la seva presència espiritual. Tanmateix i en un altre aspecte, José Maria Santiago Santiago, va rebre la felicitació per parts de tots a causa del seu nomenament com a President de la Cofradía del Cristo del Buen Amor, en substitució de José Manuel Núñez, a qui se li desitjava una bona recuperació. I enca ra, sense entrar de ple en el punt primer, es féu esment de la col·laboració de l’Agrupació en la

24.3.13 Recepció de l’alcalde al pregoner, polítics i representants de l’AASST. Foto: FERVI

24.3.13 Saló de Plens de l’Ajuntament durant el pregó 2013. Foto: FERVI

115

116

12.4.13 Seminari Pontifici. III Conferència Pasqual a càrrec del Sr. Jorge Manuel Rodríguez Almenar. Foto: FERVI

12.4.13 Seminari. III Concert Pasqual del Cor Jove dels Amics de la Catedral. Foto: FERVI

Marató de donació de sang que s’havia de fer el proper dia 14. Altrament, es recordà que els encarregats de portar el braç de santa Tecla durant la processó serien els corresponents membres de la Soledat, Natzarens, La Salle i Nostre Pare Jesús de la Pas sió. La complexitat de l’organització i la logística del “XXVI Encuentro Nacional” omplí el tercer punt que s’amplià en el punt quart puix que bona part de l’esforç fet en les exposicions dels passos, les vitrines, les banderes, els penons, els “rollers” i els maniquins amb les vestes s’utilitzaria una setmana després formant part d’una nova expo sició en un refugi del port per donar millor realç als actes de la beatificació dels 522 màrtirs del segle XX, amb el consegüent enrenou de trans portar tot el patrimoni material en molts pocs dies de diferència fins al moll i haver-ho de tor nar a treure-ho tot, altre cop, al cap d’uns pocs dies, unes qüestions que també afectaven a les associacions amb seus radicades en alguna es glésia, que durant l’ “Encuentro” havien esdevin gut igualment aparador del seu patrimoni i ara havien de sortir de casa seva. A partir d’aquí es començaren a qüestionar un seguit de dubtes al voltant de les pòlisses d’assegurança i la segu retat del patrimoni de cada associació en tot el transport i durant els dies d’exposició. Els Natza rens manifesten que no baixaran els seus passos per por de malmetre el seu patrimoni i que no tenen clar el tema de les assegurances. El punt cinquè féu referència al proper Con grés Català a Perpinyà els dies 15, 16 i 17 d’oc tubre i a la presència de congregants de Tortosa, Reus i Valls, amb els que els tarragonins compar

tirien autobús com a mitjà de transport. També es comunicà que possiblement Tortosa es promo cionaria com a seu d’un proper Congrés Català. Quant al sisè punt de l’ordre del dia, l’autor d’aquesta crònica, aquest cop amb un to de veu suau i cadenciós, demanà per enèsima vegada la tramesa via e-mail dels “currículums” del guardo nats amb el premi a la fidelitat per a l’any 2013. Respecte al tradicional sopar, la presidència proposà bescanviar-lo per un “pica-pica” amb la finalitat de reduir despeses i a la vegada perme tre la participació d’un major contingent de gent i, molt especialment tots aquells que no gaudei xen d’un poder adquisitiu, entre els que es troba majoritàriament el jovent de la nostra Setmana Santa; a més, el president féu la proposat del Dr. Jaume Pujol i Balcells com a guardonat per part de l’AASST al premi a la fidelitat 2013 argumen tant la col·laboració i facilitats mostrades en tots els actes que fem, en especial els dos darrers com són el “XXVI Encuentro” i la cessió de l’església de Sant Agustí perquè sigui la seu de l’Agrupació i un espai-museu de la Setmana Santa de Tarra gona. Abans de tot això, el president Joaquim Julià excusà la seva assistència al proper VI Congrés Català de Confraries a Perpinyà a causa de la seva futura intervenció quirúrgica. A continuació, el president donà informació de la proposta del Pare Mario Buonanno a donar suport a la causa de concessió de la Creu de Sant Jordi a l’Associació Egueiro, per tal que cada as sociació ho faci en particular, tal i com ja es va fer en el cas del Gremi de Marejants; també in formà de la celebració d’un Congrés de L’oració de l’Hort –“Getsemaní”– a Valladolid el primer

Memòria 2013

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

18.3.13 Ajuntament. Premiats al concurs de pintura 2013. Foto: FERVI

17.3.13 Premiats als concursos de fotografia. Foto: FERVI

17.3.13 Lliurament de premis dels concursos de fotografia 2013 Fotos: FERVI Lliurament de premis del Concurs de dibuix i narrativa 2013. Fotos: FERVI

cap de setmana de desembre, obert a tothom que hi vulgui assistir. El punt quart es dedicà íntegrament a fer la valoració del passat “XXVI Encuentro Nacional de Cofradías”, una valoració fonamentalment positiva tenint en compte les felicitacions rebu des: la Comissió Nacional dels “Encuentros” des de Madrid, l’Arquebisbe de Tarragona, el “Cen tre Tarraconense El Seminari”, el Consiliari de l’Agrupació monsenyor Miquel Barbarà, etc.; s’aprofità per fer un reconeixement a tots els que havien contribuït a l’èxit de l’esdeveniment: les quatre esglésies seus d’associacions, el capítol de la Catedral, els ponents pel nivell assolit, les taules rodones, i la documentació generada que estarà disponible a la web del “Encuentro” i que servirà a l’hora de passar el testimoni a Toledo per l’any 2014; menció especial mereixen els més de quaranta voluntaris als que se’ls agrairà la feina ben feta i se’ls transmetrà la correspo nent felicitació. Però encara faltava dedicar un punt als actes de la beatificació dels màrtirs del segle XX, per

1.6.13 Lliurament de premis del Concurs de dibuix i narrativa 2013. Fotos: FERVI

tal de deixar ben esclarits tots els aspectes logís tics que afectaven a diverses associacions en par ticular i a la mateixa Agrupació en general –cas de l’exposició dels passos a l’espai de l’Autoritat Portuària–.

117

29.11.13 Lliurament del Premi a la Fidelitat 2013 a l’Exm i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells. Foto: FERVI

Un altre apartat –el sisè– serví per a posar en coneixement determinats punts del Congrés de Perpinyà: inscripció, preu, allotjament, despla çament en autocar amb confrares de Tortosa i Reus, etc. Josep Maria Fortuny comunicà els canvis de membres a la comissió de la processó del Sant Enterrament: el dels Marejants substitueix al del “Ecce Homo” i el de “La Presa de Jesús” supleix al del “Descendiment”. Joaquim Julià proposà per l’any vinent un ci cle de concerts repartits per les esglésies-seus d’associacions i demanà la col·laboració de tots. Eulàlia Veà informà de la celebració d’un con cert a l’església de Sant Miquel del Pla el proper

dia 25 d’octubre amb motiu del 110è aniversari de la seva entitat. Fora de l’ordre del dia, en la reunió del 12 de novembre, el president donà la benvinguda a Ja cinto Saez Sánchez-Guerrero que s’incorporà a la Junta en representació de l’Associació La Sa lle, cobrint la vacant deixada per Jordi Gasol. També, en nom de tots, el president expressà el condol sentit pel traspàs de Rosó Teixell, mem bre de la Junta de la congregació de senyores de la Soledat. Continua el president la seva informació amb el detall de les condicions del petit però sufici ent local-magatzem atorgat per l’Arquebisbat a la mateixa Casa dels Concilis amb la finalitat de guardar tot el material de l’Agrupació. També es comunicà l’inici del tràmit burocràtic amb l’expe dient per tal d’obtenir el reconeixement de l’estat espanyol a la Setmana Santa de Tarragona com a Festa d’Interès Nacional. Es demanà igualment la relació dels actes de la Setmana Santa del 2014 a cada associació amb la finalitat de començar a quadrar el corresponent calendari, així com un resum dels actes particulars realitzats per les mateixes entitats o els diferents congressos i les trobades de caràcter sectorial. En els punts 4, 5 i 6, s’ultimaren detalls del vi atge a Perpinyà el dies 15, 16 i 17, de l’acte de lliurament de premis a la fidelitat del dia 22 i de la missa en sufragi del company José Manuel Núñez del dia 23, respectivament.

29.11.13 Saló de Sessions de l’Ajuntament. Guardonats de les diferents Associacions amb el Premi a la Fidelitat 2013. Foto: FERVI

118

Memòria 2013

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

17.11.13 Perpinyà. Participants a la processó del Congrés Català de Confraries. Foto: Salvador Borrell Borràs

Un bon nombre de membres de l’AASST de Tar ragona estigué present a Perpinyà els dies 15, 16 i 17 de novembre, en el VI Congrés Català de Con fraries de Setmana Santa, compartint l’autocar amb germans de Reus i Tortosa; diferents congres sistes nostres varen exposar les seves experiències i proposaren solucions als problemes presentats. L’edició de l’acte de lliurament de guardons a la fidelitat ja tradicional en aquestes dates –22 de novembre– tingué com protagonistes els se güents “fidels”: Associació La Salle, Jordi Gasol Virgili “in memoriam”; Associació del Pas La Presa de Jesús, Jordi Magaldi Veciana; Cofra día del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, José Manuel Núñez Domínguez; Germandat del Sant Ecce Homo, Pere Solano Argente; Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, Lluís Bengue rel Pallarès; Reial Germandat de Jesús Natzarè, Maria Olivé Òdena; Reial i Venerable Congrega ció de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Je sucrist, Carles Baches Pla; Congregació del Ve nerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, Col·legi de l’Ensenyança-Lestonac; Secció de Senyores de la Pietat del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Teresa Monguió Marqués; Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona, Montserrat Roigé Pons; Gremi de Marejants, Rosa Mallol Pons; Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Ramon Gómez Tor res; Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Santíssima Verge de la Soledat, Grup de fo tògrafs –Alejandro Arola, Elvira Ferrando, Car les Mallol, Merche Mallol, Ruth Marquès, Albert Nel·lo, i Dani Serò–; i Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, Jaume Pujol i Balcells, arque bisbe de Tarragona.

17.11.13 Perpinyà. Congressistes tarragonins al Congrés Català de Confraries. Foto: Salvador Borrell Borràs

El concert de Nadal se celebrà el dia 14 de de sembre i tingué lloc a l’església de Sant Agustí, ja com a seu de l’AASST, amb l’actuació de l’orques tra de l’Associació La Salle i l’Estudi de Música; el repertori de música tradicional nadalenca fou del gust del públic, que omplí el temple quasi a vesar. Cal agrair la col·laboració del Gremi de pa gesos que obsequià tots els assistents amb una capseta plena d’avellanes. El dimarts dia 17 de desembre va tenir lloc la darrera reunió de la Junta directiva, pel que fa a l’any 2013, amb un cert retard en la data a cau sa de la intervenció quirúrgica del president de l’AASST, una alleugerida ordre del dia. La referència a la cerimònia de lliurament dels premis a la fidelitat va comptar amb l’enhorabo na de tots els assistents, especialment pel que fa al “pica-pica”, que no va desmerèixer gens el so par dels altres anys; si més no, es parlà també de cercar per a pròximes ocasions un espai més am ple que ben bé podria ser la mateixa església de Sant Agustí o el Centre “El Seminari”, per donar cabuda al públic assistent. També va resultar un èxit el concert de Nadal amb el present de la capseta d’avellanes disse nyada pel company José Maria Santiago i oferta pel Gremi de Pagesos. I quant al torn del “calaix de sastre” final s’anuncià un nou concert de Nadal organitzat per la Germandat de l’Ecce Homo amb la finali tat de recollir aliments a benefici dels necessitats que coordinen els Pares Rogacionistes del Santu ari del Loreto. Finalment, i fidels a l’austeritat dels temps, s’acabà aquest any sense la clàssica celebració festiva tradicional i amb tota la pau possible.

119

PREMI XVI CERTAMEN DE FOTOGRAFIES

2013

1r PREMI CRIST Carles Mallol Parga

2n PREMI LA NOSTRA CREU Albert Nel路lo Frutos

3r PREMI DOLOR AL COR DE LA MARE Elvira Ferrando G贸mez

120

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

PREMI XI CERTAMEN DE FOTOGRAFIA JOVE

2013

1r PREMI LA MORT ENTRE FIDELS Marina Gata Aragón

2n PREMI PADRE, NO ME DEJES Javier Sobradillo Piqué

3r PREMI SENTIMENT I DEVOCIÓ Enric Pujol Pedrol

121

Concurs de dibuix 2013 COL·LEGIS PARTICIPANTS CEIP SAAVEDRA CEIP EL SERRALLO COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL COL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN

COL·LEGI LA SALLE TORREFORTA CEIP SANT PERE I SANT PAU CEIP EL MIRACLE L’ESTONNAC-L’ENSENYANÇA

PRIMARIA CICLE INICIAL

COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME COL·LEGI SAGRAT COR COL·LEGI JOAN XXIII

1r: Laia Buscail Sugrañes

2n: Aleix Gaya Aguiló

3r: Carmen Villa López

1r: Pablo Daoyuan Qin

2n: Joel Torres Galcerà

3r: Vicky Roda Negrié

1r: Joan Bilbao Nadal

2n: Desireé Sallago Guzman

3r: Claudia Canals Rosales

1r: Raül Querol Lueso

2n: Georgina Guart

3r: Laia Comes Ribas

COL.LEGI EL CARME

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

PRIMÀRIA SEGON CICLE

COL.LEGI SAGRAT COR

COL.LEGI ST. DOMÈNEC DE GUZMAN

COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

PRIMÀRIA TERCER CICLE

COL.LEGI ST. DOMÈNEC DE GUZMAN

COL.LEGI JOAN XXIII

COL.LEGI EL CARME

ESO PRIMER CICLE

COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

COL.LEGI LA SALLE TARRAGONA

122

COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

ESO SEGON CICLE

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

1r: Guillem de Barbarà Taulats

2n: Robert Cilleros Mañé COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

3r: Núria Maluenda Cáceres

COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

1r: Boujamaa Bacine

2n: Jessica Jordan torres

3r: Pau Alexandre Dos Santos

1r: Destiny Albert Oni

2n: Jordi Fabregat Llauradó

3r: Duna García Fernández

1r: Anna Navarro Garcia

2n: Mimoun El Khadraoui

3r: Hafida El Oujli

1r: Souvaina Boulayan Mabrouk

2n: Ouafe Mabrouk Talib

3r: Flavia Gosalvez

1r: Saida El Kattouti

2n: Joan Carles Canela Llauradó

3r: Sandra Garcia

eso adaptada

COL.LEGI EL CARME

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. EPRI

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. PQPI

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. PTVA

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESPECIAL. TGD

COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

123

VI certamen de pintura

2013

1r PREMI Merc猫 G贸mez Luna

3r PREMI Ernest Descals Pujol

124

2n PREMI Tito Figueras

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Premis CONCURS NARRATIVA 2013 UN SOMNI Marta Cortés

Curs: 1 curs BAT-A. EscolaJoan XXIII. Bonavista-Tarragona

Què ha passat? On sóc? Per què hi ha tanta gent? A què estan esperant? És que avui se ce lebra algun esdeveniment? Quina hora deu ser? No entenia res del que estava passant. Vaig veure moltes persones, unes estaven dre tes i semblava que estaven esperant alguna cosa, unes altres anaven descalces, unes altres de ge nolls. Hi havia gent de tota mena. Em vaig apropar a un ancià que es trobava al carrer entre tanta multitud, i li vaig preguntar quina hora era, i ell em va dir que eren dos quarts de vuit. De sobte, vaig veure com el carrer s’il·luminava d’una manera especial, no només amb la llum dels fanals. També s’escoltava música, semblava un conjunt de persones. –Què estava passant? Llavors li vaig preguntar a l’ancià què era tot allò. Ell es va sorprendre de que no ho sabés, però m’ho va explicar amb molt de respecte i educa ció.

Em va dir que ens trobàvem en una època molt important de l’any, ens trobàvem en la Setmana Santa. –Què era allò de la Setmana Santa? L’ancià em va explicar que la Setmana Santa era una festa anual que commemora la passió, la mort i la resurrecció de Jesús de Nazaret. –Qui era Jesús de Nazaret? L’ancià m’ho va explicar tot sobre ell. Que era fill de Déu, que la seva mare era la Verge Maria, que va nàixer en un estable de Bet lem, que va ser adorat pels pastors i tres savis, que portava el missatge de Déu, que va ajudar a moltes persones, que va morir crucificat i moltes coses més. –Llavors, què es fa en aquesta setmana? L’ancià em va dir que la Setmana Santa co mençava el diumenge de Rams, que va ser quan Jesús va entrar a Jerusalem, rebut per la gent amb palmes. El dilluns, dimarts i dimecres sant, la gent ce lebra el sagrament de perdó, on la gent demana perdó a Déu i als germans per les seves faltes.

Jesús Natzarè. Foto: Elvira Ferrando Gòmez

Penitents a la matinada de Divendres Sant. Foto: Carme Ribes Moreno

125

DETALL DE L’ECCE HOMO. Germandat del Sant Ecce Homo. Foto: Elvira Ferrando Gómez

El dijous se celebra la institució de l’Eucaris tia. L’Eucaristia és el sagrament del cos i la sang de Jesús amb el pa i el vi que per mitjà de la con sagració, es converteixen en el Cos i la Sang. El divendres és un dia molt especial en la Set mana Santa, ja que ens recorda la passió i la mort a la creu de Jesús. Avui és divendres, i surt la processó, on surten les figures de Jesús, la Verge Maria, etcètera, per reviure, com he dit abans, la passió i la mort de Jesús. A la processó hi participa tot aquell que pot i li agrada, ja sigui tocant, portant les espelmes, portant les figures, o acompanyant la processó. Però la gent que no pot participar, o prefereix gaudir de la processó, fa com jo, es posa als car rers i gaudeix. –I per què hi ha gent de genolls? o encadena da? o donant-se fuetades amb fuets? Ell va respondre que són promeses, o objec tius que tenen per demostrar la seva fe en Déu, la seva adoració. Em va sorprendre molt.

126

L’ancià va continuar explicant-me la Setmana Santa. El dissabte sant és un dia de silenci per a l’Es glésia, i a mitja nit, se celebra la Vetlla Pascual. La celebració més important de l’any. Se celebra la nit santa de la Resurrecció del Senyor. I finalment, tenim el diumenge de resurrecció, que representa la plenitud de la vida, una espe rança segura i l’amor de Déu. Em vaig quedar bocabadat amb tot el que m’havia explicat, i tenia ganes d’informar-me més sobre aquesta religió anomenada cristianis me. Però de sobte vaig començar a escoltar un xiu let molt fort. Pipipi, pipipi, pipipi. –Ricard desperta, que avui és l’últim dia d’es cola de la setmana. Vinga que faràs tard. Oh no, ja m’he d’aixecar. Amb el somni més interessant que estava tenint. Només espero que acabin ràpid les classes per poder començar a lle gir-me textos i llibres sobre el cristianisme.

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

127

LA PROCESSÓ DE 2013, AL DETALL Quim Mas Carceller

Foto: Carme Ribes Moreno

128

– Cohort Romana. Armats de la Reial i Venera ble Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist –Armats de La Sang de Tarra gona–, amb quaranta un components: El Capità Manaies, un Signifer, un trompeta, sis timbalers,

trenta dos armats de tropa i els acompanyen qua tre portadors d’atxes. – Bandera Negra de la Reial i Venerable Con gregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i matraques.

Foto: FERVI

Foto: Ram Giner

LA PROCESSÓ DE 2013, AL DETALL

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Foto: Oriol Ventura

Foto: Marc Vidal Ribes

- Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. Acompanyament musical: Banda de Timbalers del Sant Sopar del Gremi de Mare jants. Banderer: Josep Poblet Tous; cordonistes: Victòria Lozano i Francesca Lozano. – Associació La Salle. El Col·legi La Salle, amb el misteri L’Oració a l’Hort, va anar com passat per la seva banda de timbals. La bandera del col·legi fou portada per Genaro González Baixauli i com a cordonistes, els seus fills Héc tor González Montarelo i Carmen González Montarelo. Els Antics Alumnes, amb el pas Vet lleu i Pregueu, foren acompanyats per la Banda de Música la Salle de Tarragona - Estudi de Mú sica. La bandera de l’Associació la portà Fran cesc d’Assis García Segarra i els cordonistes fo ren Francesc d’Assis García Colet i Lluís Garcia Colet.

Foto: FERVI

129

Foto: Oriol Ventura

- Associació del Pas La Presa de Jesús - Con fraria de Pescadors, amb el pas La Presa de Je sús. Fou compassat per la Banda de Timbalers de la Presa de Jesús. La bandera de les dones la portà Marta Paje Porras, acompanyada de Anna Micó Albarracin i Anna Albarracin García. La bandera gran la portà Gabriel Mas Montagut, acompanyat de Neus Pamies Musté i Daniel Cit Ricote. – Aspirants de la Reial i Venerable Congrega ció de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, amb el pas La Flagel·lació, acompanyat per la Banda de Timbals de la Congregació i de la Secció d’As pirants. Va portar la bandera dels aspirants Julio García Prieto, acompanyat dels seus fills Josep Ma. García Ribes i Joan García Ribes. – Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nues tra Señora de la Amargura con San Juan Evan gelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, escortats per la Banda de Corne tas y Tambores de la Cofradía. El banderer fou Alejandro Fernández Álvarez i les cordonistes, Trinidad Sánchez Fernández i Laura Martínez Sánchez.

130

Foto: Carles Mallol Parga

LA PROCESSÓ DE 2013, AL DETALL

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

Foto: Marc Vidal Ribes

Foto: Pere Amenós

– Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. Acompanyament musical a càrrec de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs de la mateixa Germandat. Abanderat: Josep Bertran Gimferrer; cordonistes: Marc Bertran Santos i Leyre Bertran Santos. – Germandat de Nostre Pare Jesús de la Pas sió, amb el pas Nostre Pare Jesús de la Passió, compassat per la banda de tarotes i tambors de la Germandat. La bandera d’aspirants era portada per Maria del Carme Lladó Montoliu, acompa nyada de Maria Antònia Huguet Galofré i Maria del Claustre Fa Vallverdú. Bandera principal: Jordi Freixa Querol; cordonistes: Joan Garcia Bi gorra i Salomon Hernández Escudero. - Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despu llat de les seves Vestidures. Música: Banda infan til de timbals de la Germandat, Cor d’Aspirants de la Germandat i la Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Germandat. Banderes: la de la Sec ció d’Aspirants la portà Natàlia Gombau, acom panyada de Míriam Mejías i Jordi Vladik Barba. La bandera de la Secció de Maries del Calvari era portada per Lottie Kastman i com a cordonistes

Foto: FERVI

hi anaven Asun Sendra i Mar Toribio. La bandera principal la portà Jordi Sierra Viu, acompanyat de Marta Maymús Colomar i Maria del Carmen Sierra Viu. – Reial i Venerable Congregació de la Purís sima Sang de N. S. Jesucrist. El Crist dels Peni tents, acompanyat per quasi un centenar de pe nitents amb improperis, fou precedit per la Creu dels Penitents, congregants de la Sang i la Coral Nova Unió de Vila-seca. La imatge titular, el Sant Crist de la Sang, amb escorta de la Congregació,

131

132

Foto: FERVI

Foto: Pere Amenós

va ser acompanyada pels càntics de la Coral Au gusta. Fou portador de la bandera principal de la processó Frank Torres Figueras, acompanyat de Francesc Torres Queraltó i Eduard Torres Fi gueras. – Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descen diment de la Creu, acompanyat de la Banda de Timbals del Descendiment. Abanderada: Mont serrat Aleu Calvet, acompanyada de Mireia Sans Aleu i Rossita Masip Masip. - El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas La Pietat, fou compassat musi calment per la Banda de Timbals del Gremi. Por tava la bandera Laura Castel Font i com a cordo nistes, Àngels Vilanova Navarro i Fàtima Sabat Anchon. - Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona (maginets), amb el pas Retorn del Cal vari, acompanyat dels Ministrers d’instruments tradicionals de Tarragona. Banderer: Albert Va llvé Navarro; cordonistes: Ana Mateu Morelló i Maria José Solá Sugrañes.

– Societat Marítima i Protectora - Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament, flan quejat per l’escorta romana del Gremi de Mare jants i compassat per la Banda de Timbalers del Sant Enterrament del Gremi de Marejants. Ban derer: Josep Ma. Sabaté Bosch; cordonistes: Luís Palau i Antonio Núñez. – Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isi dre, amb el pas Sant Sepulcre, escortat pel grup d’Armats del Gremi de Pagesos i compassat per la Banda de Timbals del Sant Sepulcre. Banderera: Ma. del Carme Blanco Segura, cordonistes: Ma. Antònia Blanco Segura i Teresa Blanco Segura. – Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La So ledat, acompanyades de la seva Banda de Tam bors. Bandera Secció d’Aspirants portada per Laura Passitti Franquet, acompanyada de Irene Pérez Passitti i Olga Rosario Boronat. La Bande ra principal la portà Josep Ma. Vives Sendra i les cordonistes foren Pili Vives Turegano i Carolina Ibáñez Luengo.

SETMANA SANTA 2014 TARRAGONA

133