EL VIATGE D’EN TORUK (Pau Redó)
En un arbre immens situat
en la immensa selva de brasil hi
havia un gran niu que hi habitava l’ocell mes gran i fort de la selva que es deia Toruk. Un dia un ocell que també era molt poderós volia ser mes fort que en Toruk van començar a lluitar . quan la batalla va acabar l’ocell que va desafiar a en Toruk va caure avall i sense voler va xafar un cargol era apunt de morir va agafar un branquilló va rascar un forat a la terra hi el va enterrar. Tot seguit es va morir. En toruk va consolar a la família del cargol . la família del cargol li van explicar que era molt bona persona i que no es mereixia morir perquè dos ocellots es barallessin en Toruk es va disculpar . l’endemà en toruk li va caure un peix de la boca quan el portava cap el seu niu. El peix mort amb tota la mala sort va caure sobre un tuca i li va esvinçar l’ala. En Toruk li va haver de pagar el metge a sobre el tuca nomes confiava amb el metge lloro . El metge lloro era un lladre hi et feia pagar 50 peixos per visita. Un dia en Toruk cansat de tants problemes va decidir marxar de brasil. Es va penjar una bossa el coll amb totes les seves coses A dins la bossa hi tenia un peluix d’un osset blanc també una brúixola hi 3 peixos típics de brasil dissecats per recordar-los sempre. Va volar i volar fins arribar al pol sud el pol sud va beure un os blanc que era igual al seu peluix i en veure’l es va posar molt content perquè des de que els seus pares li van regalar quan tenia 1 any sempre n’havia volgut veure un de veritat. Però els seus pares sempre li deien que això era impossible. Desprès de
plorar de l’emoció i de veure’l durant una estona. Va marxar del pol sud perquè s’estava congelant. Va seguir volant cap amunt Va travessar africà perquè feia massa calor i gairebé no hi havia arbres. Va travessar la península Iberica fins arribar al regne Unit era perfecte. Hi havien molts arbres, animals i espais verds i pocs poblats. Els animals eren igual de grossos que ell. A mes com que tampoc hi havia tanta concentració d’ocells no li pesaven incidents a partir d’aquell moment va ser molt feliç
Viatge al centre d’en Pau (Joan Micó) Hi havia una vegada un xicot molt bufó i divertit que es deia Joan. No he comentat que en Joan era el millor dels herois, tenia el poder de controlar la ment. El seu amic Pau també era un heroi , era molt elàstic. Un altre amic seu, en Sergi, era l’home més fort del món. I la senyoreta Oscarà tenia un poder que feia que tots els homes vomitessin per ella. Un dia en Pau va menjar molts donetes i li va agafar un empatx. Per això el tenien que ajudar. L’inventor Agustí va crear una nau que es feia petitíssima. En Joan, en Sergi i la Oscarà es van introduir dintre la nau i es va fer molt petita. L’Agustí havia preparat la millor nau, amb coets, ràdio, pantalla per veure l’exterior, posa gots, i lliteres. En Sergi volia ser el conductor de la nau, en Joan el capità i l’Oscarà la hostessa, ningú la mirava.
Els tres amics passejaven per la faringe d’en Pau, fins que per aquell conducte queien una pila de cigrons que en Pau s’avia menjat feia poca estona. Per culpa del cigrons es va trencar l’ala dreta de la nau. A la hostessa se li van caure les copes de CocaCola a sobre del conductor Sergi. Ell el va enviar a pastar fang.
Van entrar dintre d’una sala gegant, allà hi havien els pulmons que s’inflaven lentament. Van observar les brànquies, van veure un rosquilla de xocolata enganxada en el cor, van pensar que allò, segurament hauria sigut el que hagués provocat la malaltia, així que van treure les pinces i va arrancar la rosquilla gracies a la forca del Sergi el van arrancar. Com el Pau estava neguit en Joan amb els seus poders va fer que estigues tranquil. Van anar tota pastilla, però van xocar contra les costelles i es van rebentar l’ala, la van arreglar. El Pau es va tirar un pet, i la nau va sortir disparada per el cul. Tots ho van celebrar i el Pau es va recuperar. L’Oscarà es va morir, en Sergi va tenir un munt de novies, en Pau va aconseguir la Play Station, i en Joan es va fer ric i famós. En Pau va jurar que mai més menjaria donetes i cigrons.
JOAN I EL SEU ORDINADOR (S. Mira)
Havia una vegada un nen que es deia Joan i era molt intel·ligent , tenia un amic que es deia Sergi . El Joan l'hi agrada molt els ordinadors i fer invents científics. I el Sergi en canvi no l'hi agradava gens els ordinadors sempre estava jugant a futbol amb al Pau, un altre amic del Joan i en Sergi. Un dia el Joan va inventar un aparell que es deia llanterna reductora. El Joan era molt dolent jugant a futbol i el Pau era molt cagat ficant-se de porter . Però el que tenia el Joan era intel·ligent i en Pau el que tenia era humil. Un dia al Joan se l'hi va trencar l'ordinador i no s'havia perquè era , deia que segurament seria una avaria , però no, va passar un dia , un antre i res al final va pensar que seria un virus. El Joan va trucar al Sergi i l'hi va dir que se l'hi havia espatllat l'ordinador. I el Sergi va trucar al Pau per dir-li que era
molt estrany que el Joan no arregles el ordinador .Van anar ràpidament a casa del Joan que era una casa de 500m i tenia tota la casa plena de aparells electrònics. El Joan enfadat i pensatiu va cridar fort, l'única manera de arreglar l'ordinador seria amb la llanterna reductora. El Joan va fer petit al Pau al Sergi i a ell. Ràpidament van entrar a l'ordinador i van començar a fer un viatge molt estrany i molt atrevit perquè hi havia molts cables d'electricitat. El Joan estava molt atent, estava mirant per tot arreu avera si hi havia alguna peça trencada. El Pau va trobar un insecte que xuclava la electricitat que es deia Oscarata. El Sergi amb la seva pilota ,va xutar la pilota i va donar-li al insecte. Van marxar ben contents i el Joan una altre vegada pensatiu va dir estar clar que la ciència es impressionant. Van sortir de l'ordinador i el Joan va agafar la llanterna i va apuntar al cos del Sergi,el del Joan i a ell. Tots van anar al parc i van jugar un partit de futbol, i per primera vegada el Joan va fer un golàs per l'esquadra dreta.
L’ARBRE DEL DESIG (O. Mata)
Hi havia una vegada un arbre que estava abandonat pels seus amos era un arbre amb poques fulles verdes en el segle 10 i 17 aquest arbre era el millor de tots era el que atreia les persones. Era un poble nevat sempre nevava excepte un dia. Hi una nena li va parlar al arbre. - Perquè sempre neva (diu la nena) - Perquè la reina del poble que vivia en un castell al cim de la muntanya tenebrosa i el arbre o va escoltar però en realitat
el arbre era un Home que la reina havia fet un malefici desprès el arbre va parlar i li va dir per arribar al castell tardes 10 diesi tindràs de fer 3 viatge per arribar. El arbre va transportar la nena a la 3 dimensió tenia que arribar fins al final per passar a l’altre mon la nena tenia trampes molt perilloses al final la nena va arribar sense ninguna ferida al 2 mon era de travessar un volca amb una moto però a vegades el volca escopia lava va travessar la nena amb la moto i va arribar al final en la 3 pantalla era de travessar un cos per arribar al castell i per trencar el malefici . el arbre va encongir la nena tant que es va ficarse per les orelles es va ficar i el cos va sentir que alguna cosa entrava al cos i va estossegar però la nena es va aguantar a la gola desprès va entrar al conducte de la sang on li va conduir fins al final de viatge i per fi la nena va arribar-hi al castell amb una espasa que li havia donat l’arbre la nena va trencar el malefici i el poble va estar feliç i va menjar perdius sobretot l’arbre que ja havia recuperat la forma veritable de l’home i estava molt feliç tant que va donar diners a la gent de poble.