LA nostra comissió
Acomiadada de Adrián Doumere Fabregat President Infantil 2011 partit de futbol i de quants gols m’havien ficat (sempre en fora de joc, clar!). Enguany han passat tantes coses?. Si fins he vist mon pare vestit amb saragüells, una cosa mai vista en ma casa!. Encara em recorde del que vaig riure el dia que ma mare li va comprar el trage i se’l va provar a casa. I que dir de tota la comissió. Són espectaculars i m’han portat com un rei. Em recorde del diumenge de la romeria, quan havia dormit a penes 3 hores, va vindre Jorge a arreplegar-me amb la furgoneta i... a per les xiques que ens en vam anar!, sempre amb un somriure en la boca. I la meua jefa, que diré d’ella, que sempre vol que li faça un bes, i que ha sabut ensenyar-me com voler la festa fins al fons del meu cor. Ara té una gran faena, per que les meues germanes bessones també volen eixir de madrines, i a veure a qui traiem primer!
H
ola: El dia ha arribat. El dia de la despedida. Ha sigut un any increïble, com jo mai haguera somiat. Encara recorde el nerviós que estava el dia abans de l’elecció dels càrrecs quan vam anar al cau i tots em miraven i li deien a ma mare, “que nerviós està Adrián!”. I al final d’aquell matí tan llarg, va telefonar Elisabeth, la jefa, per a dir-nos que jo era el elegit. Que alegria i que responsabilitat!. Però tenia un bon mestre. Ací estava Alvaro que m’anava a dir tot el que havia de fer. I ho fa encara, quan m’ensenya com col·locar-me l’estendard perquè no caiga. Les nostres mares ja havien estat unides, quan l’any 87 van eixir de madrines i ara nosaltres també ho estarem per sempre. Ha sigut un any irrepetible amb les meues dos xiques, Araceli i Adriana, amb les que formava el grup de la triple A. Ho hem passat genial, hem aguantat rotllassos de misses, presentacions… però ací estava jo per a comptar-li a Araceli com me n’havia anat el
Estic molt orgullós d’haver sigut president infantil del Sequiol en aquest any tan redó, guanyant tants premis -que jo volia arreplegar tots quan pujàvem a l’escenari en la Plaça Major- i d’haver tingut esta comissió que s’ho mereix tot i a la que sempre portaré en el meu cor. I sé que hi havia gent que ens faltava, però que estiguen on estiguen, m’estaran mirant i estaran orgullosos de mi. Gràcies.
A.C. GAIATA 15 SEQUIOL
81