ArtiCLES o a l’emblemàtica plaça alacantina dels Estels. D’eixa passió compartida per tots els valencians és mostra l’interés de la televisió pública de transmetre este tipus d’espectacles, en concret les mascletaes. Esta variant de les manifestacions pirotècniques és pròpia de les nostres terres. En molt pocs llocs s’acudix amb tanta passió per a disfrutar de la mateixa i poques són les firmes alienes a la Comunitat Valenciana que han aconseguit l’excel·lència en l’art de la mascletà. Això es deu, a més de per la demanda que existix, a l’herència de l’època en què la pirotècnia era artesanal en tots els seus processos: artesanal era la fase d’elaboració, amb afecte, prudència i ajudat de cavalleries era el transport i u per un es botaven els distints artefactes. Hui en dia, en un món marcat per la globalització, resulta més senzill per a les empreses del sector adquirir els artificis necessaris per a disparar una mascletà. Només cal comprar, muntar i disparar amb els mitjans coneguts per tots i aplicats d’una manera específica per cada empresa. No obstant això, la cultura, la tradició i el costum fan que la terra de les mascletaes siga la nostra. A.C. GAIATA 15 SEQUIOL
194
I a Castelló s’ha desenrotllat un estil propi de disparar, escoltar i viure la mascletà. Diferent, ni millor ni pitjor. En açò la tradició ha tingut poc a veure. Han sigut la configuració urbana i l’evolució de les mesures de seguretat les que han desterrat la mascletà de la Plaça María Agustina i dels espais que per distintes zones de Castelló s’empraven per a oferix estos espectacles, en el seu moment organitzats per les comissions de sector. La mascletà a Castelló va viure una crisi d’identitat: l’avinguda del Mar, el carrer La Vilavella, el llavors incipient Pau Gumbau (sobre terra!) van ser escenaris que no van quallar com a recinte de focs. Finalment, ja acabant la dècada dels 90, es va crear en el Primer Molí un espai dedicat a la Mascletà. Al principi tampoc pareixia una ubicació definitiva, però va quallar.
A l’inconvenient de ser un espai obert, es va unir l’avantatge de tindre una gran quantitat de metres i a la voluntat de les diferents firmes de triomfar a Castelló. A poc a poc, la caixa de ressonància que suposa una plaça tancada va ser substituïda per un mode diferent de fer les coses. Més quantitat de material i mestria a dominar la dificultat que significa tindre més elements a controlar. El resultat, el que coneixem en els últims anys. Espectacular!. Però no sols de mascletà tradicional viu la festa. A Castelló tenim l’oportunitat de conéixer altres varietats. Amb la finalitat que puga ser rebuda per un públic dispers, els diumenges es realitza una mascletà aèria als peus de la Magdalena. És una mascletà quasi sense masclets, basada en les explosions en altura. No és com manen els cànons, però ens permet complir amb el nostre “deure de genealogia” i disfrutar del domini del foc i el so. També hem vist el contrari, la profusió de masclets amb les mascletaes individuals. Hui en dia no tenen excessiu predicament, sobretot per la quantitat de gent que es necessita per a aconseguir un efecte encara que siga paregut al que veiem en una mascletà ordinària. Però així, llançant a mà i amb el suport d’alguns elements més per a rematar, és com va nàixer la mascletà. En la nostra ciutat hem viscut l’experiència de conéixer la versió italiana dels espectacles diürns, però no va arribar a quallar. Potser perquè per a veure-ho calga estar molt lluny. Potser pel ritme pausat que li és propi. Potser, però reconeixent la seua validesa, no és un espectacle que haja arrelat a Castelló. L’última de les varietats de mascletaes que solem disfrutar a Castelló són les nocturnes, una mascletà que reforça l’acompanyament aeri amb elements que omplin el cel de colors. Poc freqüent, però acceptada pel públic.