ArtiCLES ara com ara, pertany a la comissió de la Gaiata 19 La Cultural i part del de la Gaiata 17 Tir de Colom -ambdós gaiates creades amb posterioritat-. Esta gran dispersió influïa, de forma notòria, en la programació dels espectacles perquè es feia necessari repartir-los per tot el sector. Així la placeta del grup Cardona Vives, l’avinguda Almassora, el carrer Juan Ramón Jimenez o el parc Oest, entre altres, van ser les ubicacions de balls, jocs infantils, revetles... Eren espectacles que precisaven de poca o nul·la infraestructura el que permetia el poder disseminar-los de cap a cap del sector. A açò calia unir que no es disposava d’una seu social que conformara l’epicentre de la Gaiata. Quant a la ubicació del nostre monument, podem dir que el seu emplaçament -excepte un xicotet parèntesi de dos anys- ha romàs invariable: en la confluència dels carrers Sequiol, Mestre Bretón i Herrero. Des d’allí, grans monuments han il·luminat el nostre sector: set primers premis tant en categoria absoluta com infantil. I també en el tema de les Gaiates, Sequiol ha imposat la seua empremta des del principi: una Gaiata realitzada completament de corda de pita que va aconseguir el tercer premi. Potser dels espectacles més enyorats actualment són els castells de foc de la “Nit de Foc”. Ací, la nostra Gaiata també va ser àmpliament llorejada però hem de reconéixer que jugàvem en segona divisió. En estos espectacles els grans dominadors eren les comissions de les Gaiatas 5 Hort dels Corders, 2 Fadrell i 10 El Toll, que eren els castells de primera secció. Este espectacle creava verdaderes marees de gent que es desplaçaven d’un costat a altre de la ciutat, seguint el rítmic llançament d’artificis pirotècnics per diferents barris. I en este període de temps transcorregut des de la fundació de Sequiol, molts condicionants han modificat substancialment la concepció dels programes de festes de les comissions encara que mantenint el mateix amor per les nostres tradicions. La major necessitat en infraestructura, la necessitat de majors espais, la gestió eficient dels escassos recursos econòmics han fet que els espectacles es concentren en un sol punt del sector, coincident amb la ubicació del monument i, en molts casos, amb la ubicació social de l’associació. Açò suposa un canvi en la filofilosofia de la festes: en compte de portar la festa als associats són estos els que han d’acostar-se a la festa, a canvi s’ha guanyat en espectacularitat, grandiositat i seguretat en els espectacles, ajustant amb major eficiència els pressupostos de cada comissió.
Potser on més es pot apreciar açò mateix és en els espectacles pirotècnics. Es passe del concurs de castells de focs en la “Nit de Foc” i el concurs de mascletaes pels diferents sectors a la concentració d’estos espectacles -sobretot per raons de seguretat però també d’economia de les comissions de sector- i tutelats per la màxima autoritat festiva. I dins d’estos, mereixen especial atenció les “despertaes”. En els anys huitanta era l’espectacle estrela amb què s’iniciava cada una de les jornades, complementada quasi diàriament amb la música desenfadada de les xarangues. En l’actualitat, és difícil trobar este acte dins del programa de festes de les comissions. En este cas, més que les raons econòmiques o de seguretat, són les de sensibilitat. Si! pareix estrany que en la terra dels petards i en festes, esta tradició siga de les més odiades i incompreses pel públic en general. Potser l’abús que s’ha fet -i es fa, doncs la proliferació de xiquets, i no tan xiquets, tirant tot tipus d’artificis, sense cap control, ha sigut exponencial en els últims anyso que cada vegada més, la gent treballa l’endemà; la veritat és que no gaudixen de molta popularitat entre els veïns. En el nostre cas, els Sequiolos, hem evolucionat de l’atronador soroll dels masclets als rítmics sons del tabal i la dolçaina. A.C. GAIATA 15 En un altre tipus d’espectacle on podem apreciar SEQUIOL l’evolució quantitativa i qualitativa patida en Sequiol són en els musicals i de participació. En aquells primers anys es programaven actuacions amb agrupacions musicals de xicotet format i que es complementaven amb el “ball del farolet” com a element d’incitació a la participació dels presents. O els espectacles de màgia, cançó lleugera... que sempre tenien uns pressupostos molt baixos -encara que també aquestos van evolucionar o, qui no recorda aquelles primeres però ja sorprenents actuacions del Mag Yunke en l’avinguda Almassora? Hui en dia és un dels mags més llorejats i de fama mundial-.
161
Ara, els espectacles musicals són de gran format: espectaculars orquestres amb més de deu components sobre l’escenari i posades en escena que sobrepassen, amb escreix, els cent mil watts de potència, la qual cosa complica i exigix grans infraestructures i espais amplis per a albergar els milers de persones que els presencien. Així, grups de reconegut prestigi com La Década Prodigiosa, La Grupestra Centauro, la revista del Los Hermanos Calatrava, o les actuacions dels Triunfitos Jesús de Manuel i Jannina han calfat les nits del Sequiol. I amb impressionants posades en escena de consagrades companyies de teatre de carrer com la local Xarxa Teatre amb la posada en escena de Sequiol en Foc -una especial i personalitzada Nit Màgica Sequiolera que, curiosament, es realitzava