M2004

GAIATA 15 “SEQUIOL”

MAGDALENA 2004

SU MA RI

AR TÍ CL ES

IV LA VI ( XI II R art PER X I A icl GO XV IV RAF FAE e p LA M L re : A I V IGU EL M se 30 XX XX Se ICEN EL GU ARM nta AN XX IV ÉS rra TE DE AL AN t al YS L XX VI RA PE no BE SAN AR EU con per MI FA R T Fab RN M T C IB cu Ju X X FR GU EL U, reg AT ILL AR AÑE rs an XX XX M C A E T XV II GAI ANC L C ECL AMI at AS N, PI p Z A ag Jos TE U er RT da é XL I TO AT IS OL ES C N L C N XL II BR I ES O LA B RA LE A En ESÀ len Pére A M M T, RT riq I a 2 z LA XL XLV IV UN EUS IR per EST DO. RB OS 0 S UN IS ue P 00 Ma VI I UN AR N , A Vi EVE DE ER pe RA TA C RO 4 ci NO 07 5 SA ALU A A ) II LA A TE OT RT ce , a r FE C a L S R n D L 0 L r Ó ’ E L T n E S – J TI E ce SS U TA ME LL TR SÀ S IST te N ES RA A ST LL lle O 11 9 SA ALU TAC CIO TR CO AR avie NO DE ST UM E C DE SO A L C G R A T E T E L A r r o L 1 RE D O LS BR DE rn L A IS R S LU A IÓ NS GA GE Ll pe NO AIA STR ’AR 15 3 SA ALU TAC CIÓ DE ND ag r T A GA E L NCE BU E L L S ell ’OR DE TA oig T I S A A TR I GA IS 1 TE A o Jos IA ES PT R A G EQ es TOD PO GA Va S LU TA IÓ DE L’A A NF IA TA é R pe TE G E IN A UI Ca Ò RC IA ro 19 7 SA ALU TAC CIÓ DE L P LCA PO AN TA Pr CL r E R AI DE S p IA OL ste XI A TE ch ad RT TI SA LU TAC IÓ DE LA RES LD ÀS du pe AT G er TA p ll A R R es AD L LU TAC IÓ DE LA RE ID E D er ó I L pe pe 25 r J ES AI SI ar p P A Ga C do TA IÓ DE LA R GI EN E A rC rM 29 os p ATA ep er Ag p E CI N T L r í e h J I ep r n cia er M MA el av 33 o us Ó DEL L PR DA GIN A D DE A C a i o J Ll Jua per Ma sé tín DE P E MA A GI P Te os s d E L IU ui n Ju rc Vt M NA as cl e el LA RES SID IN INF LES A A TAT 39 L s Lu R A CI tor es Es Car lián o e. M on E , .

A I F 4 N F L Ó is io B ta lo N OG DE T AN NT FES C. G Jos on Ca EN i Ve ase ni s Se 42 1 LA A N OS UE NT DE TIL IL TE AI é ro rro sla Lle ba T O t NO ig 4 L’A rch RA DE LA D DE S, ATA Lui M N S R o. ó sti ME Ma RT ili 46 4 M AD OST TRA A C PL LA JU E L LES Car 15 s G Mo á NA R O A im m r R AÇ F NT A 4 C I D qu nt PR DR N A O MI 8 E NO D ME A ED A CIU FES en SEQ en 52 5 ol es LE MA ESI IN A 2 CO MIS SSI o E A 0 T ME EL NT D D iu U T R 58 5 E S E A E l D A 0 M S Ó N SE D PI ACI FE T, S, A bert IOL, Ferr -6 6 L MAD DRI EN INF 04, ISS IÓ A RE AM QU E L e Ó O S T N I 6 XI GE TES ndr ndr Par Vic r.

IN EN IO ES 62 LE ES RIN A D IN ANT Mar Ó I DA A I D ST D ea ea do en N F ES T I L P M í I S ’ a 7 A H F L E te ’AL OR E C Es Pa DE IM ER ÀXI 74 2 E LS DAM MES D’H ONO NTI 200 Lóp ANT Ja AC A D AS tra sto NT PE E D ON R L ez IL LE PO A L ME vie 4 PR 7 d 2 E T r , A Q S , R ’ 6 N E OR E 00 C L S SI A S R H a E N ES U G E rQ D 7 T GA LLÓ To all 9 EN TRE VIS ES ’H ONO IN sth 4, arm ópe EN LA FES CIÓ MA EP AC ue r I 8 é T O , r V e A T z A T R V T F TA n R R G e e 3 N A D r E I ra E T C J A I NO S E DA ES V EL L OR I ES es s 85 A OM EV STA A CI NT He icto n S lG I E P I E B I C ú S L T , Ó N a S M A r I r M E L I 8 O A A I E T s ar v C l A L J T A T A R S N I e UN I X RA O ND NA A TS S 9 DE M A á A o C L cía D s F a A s R C sé óp 93 Q OM IA A A A I AN SE nd G lv N L DO ODI Í L P RTS ES 2 NTS IC D A .

U U D a R a e C a V V A I 0 R A T r PR AD AD AD D IC ME LO AR ice z G ON IL S A ea rcí dor var – CO V ES D’H A 04 OG RE A A S a TE ro CA M AN EN O LE E TO N PE ui C n CU E C DE 1 O D t I s D AC R a SA Z LL RA D A e llé ST ED V TA NO S 00 RS E LA EL MP teb I A rn Na n TI CA EL IT EU CI R MA ’HO DE LA M SAL LES LOP AN S AN an CO e DE VI da ST AD VA N E LO ER R Ó. 1 N L S U C M Y M T E O 0 E Bo PA IÓ R PR A R D A Z, lS EL EL A AT MA M NC N RA …

U 4 N IN OR VA L S LÓ S D N S “C Q AG IA v A al E T N D SI RI A AC S í I YA es E CU IU UE D D LE L D EO RR A N AL PR C N D F 2 O V O C A A AC NT L T O O I E A T E E 1 A 0 C O R M L T A R A , E N M S ST SE I OL NC U T 0 1 N E O N I P S T T D L 3 N 0 AN MP ES NA S .

U RA D D A E TE 1 IN NFA , C E, E A N RA YA AN T, DE LEG RS LS E C E G 20 LA 11 12 AL FA NT lau L O M N A S CH LA I I DE AL AS AI 04 YA N 6 N I d T S T TI L 2 ia OS RA DR S EC NT IM M SID G S TEL ATA 1 L TO 00 de TR M INA S 18 2 PU AGD OR AIA EQU LO E R 0 3 A J ” 0 .

M AL O A TE IO 3, , A org PR DR per E I TR EN N S A L 120 n Jo dr e S N V AC A DR L 12 aq ea Pé IDE A I ice 2 AT 20 ES uí E rez NT NF nte RÀ 03 1 s n IN ANT Co Mo trad !!! 1 26 FA IL rn lin a NT p ell 13 28 T er or IL er es 2 d’I res pe Vice ve r V nt rn oi ice e C s. nt or e ne Co lle rn s el le s El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA Disseny Gràfic: JAVIER_JUÁREZ Redacció: AGUSTIN MON Portada: STUDIO 3 COMUNICACION Entrevistes: VICENTE CORNELLES Publicitat: JOSE Mª SANAHUJA, JAVIER TOMAS, ANA BLASCO, MARIA LIDÓN VILARROIG Reportage fotogràfic: FOTO ESTUDIO MIGUEL, RODA FOTOGRAFOS, APLISON, MEDITERRANEO, EL MUNDO - CASTELLÓN AL DIA Impressió: CASTELLÓ d’IMPRESSIÓ S.L. Traducció al valencià: Programa SALT 2 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística Dipòsit legal: CS-37-2004

SALU TACI ONS SALUTACIONS

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT José Luis Gimeno Ferrer

5

LA IL·LUSIÓ D’UN SECTOR. La Gaiata 15, sector Sequiol, ha seguit des de la data de la seua fundació una trajectòria progressiva de continus avanços, comptant sempre amb comissions molt dinàmiques que han sabut il·lusionar a tots els veïns de la zona, de manera que la participació popular sempre ha segut destacada i el suport rebut notable.

Fruit d’eixa demostrada capacitat de gestió de la Comissió i del recolzament de les famílies que residixen en el sector, són els importants premis que la Gaiata Sequiol ha recollit al llarg de la seua història, amb Monuments gaiaters que han destacat pel seu disseny, monumentalitat i acurat treball de construcció.

En els dos últims anys la Gaiata del Sector 15 ha obtingut els primers premis del concurs convocat per la Junta de Festes. Quan aquesta situació es repetix no hem de parlar de casualitat, sinó de treball ben fet. De metes ambicioses, que únicament s’assolixen amb esforç, tenacitat i sacrifici.

Totes les comissions se sacrifiquen per a aportar el millor de cada sector de la ciutat al conjunt de les festes de la Magdalena, amb diferent resultat. En el cas de la número 15, el popular Sequiol, cal convindre que l’esforç ha anat unit a l’encert. Per això, com diuen els propis gaiaters, enguany van “a per un altre primer premi, que ja seria el tercer“. Eixa és la seua gran il·lusió.

Resulta positiva, la sana competència que hi ha entre els diferents sectors, ja que contribuïx a millorar les activitats de cada Gaiata i per tant del conjunt de les nostres festes fundacionals de les que aquestes són part fonamental.

José Luis Gimeno Ferrer Alcalde de Castelló

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA A. C. GAIATA 15 SEQUIOL Vicente Javier Queral García

7 Estimats socis, col·laboradors, gaiaters i, com no, amics i castelloners, en primer lloc presentar-me davant vostès com a president per a aquesta nova etapa de la gaiata, encara que alguns ja em coneixeran del meu anterior periple fester en la comissió com a president.

Un any més reprenem amb renovades forces, ganes i, si és el cas, amb major il·lusió per a afrontar el repte de superar els èxits aconseguits el passat any 2003, encara que el nostre volgut amic Sergio va deixar el llistó molt alt.

Tots els membres que componem aquesta comissió, la seua comissió, hem estat treballant durant molt de temps per a poder tirar endavant totes i cadascuna de les activitats previstes per a, aquest, el seu sector com han sigut: la presentació oficial, la construcció del Betlem, els actes programats i previstos per al seu gaudi durant la setmana de festes, aquest llibret o els monuments gaiaters.

Una magdalena a què ja estem a les portes i esperem que siga del seu grat tot el que hem preparat per a vostès i, si en alguna cosa ens equivoquem, sàpiguen perdonar-nos perquè tots som persones i el regir els destins d’una gaiata no és tasca fàcil.

Només em queda agrair la seua col·laboració a tots els socis i establiments del sector. I, com no, a tota la meua comissió doncs sense ella no podria eixir tot endavant.

Que gaudisquen d’unes bones festes de la Magdalena 2004.

GRÀCIES. Vicente J. Queral García President

SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES Carmen Albert Pardo

9 Des d'aquestes pàgines ja tradicionals per a tots, vull desitjar tots els veïns i comissió de la Gaiata 15 "Sequiol" unes bones festes de la Magdalena 2004 i agrair-vos el vostre treball i esforç Amb estima vos cride: Magdalena!!!

Carmen Albert Pardo Reina de les Festes 2004

SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES ANDREA PASTOR GALLÉN

11 Als membres de la Gaiata "Sequiol" enhorabona pel vostre treball i per fer que la gaiata seguisca sent el símbol principal de les nostres festes.

Espere que aquest esforç vos ajude a passar una Magdalena plena de diversió, tradició i grandesa.

Magdalena!

Andrea Pastor Gallén Reina Infantil de les Festes 2004.

SALUTACIÓ DE LA DAMA INFANTIL DE LA CIUTAT ANDREA ESTRADA TORRES

13 Des d’aquestes línies vull desitjar-los, a tots els veïns del sector i a la Gaiata 15 Sequiol, que passen unes bones festes de la Magdalena 2004 Andrea Estrada Torres Dama Infantil de la Ciutat

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES JESÚS LÓPEZ GUILLÉN

15 Novament les Festes de la Magdalena criden a la nostra porta. Les Festes de la Magdalena constituïxen un element imprescindible en l’esperit del poble de Castelló. És un fidel reflex de la història de la nostra Ciutat i, per tant, testimoni de l’evolució de la societat castellonenca. Per això, resulta gratificant que em permeteu que, en nom de la Junta de Festes de Castelló, puga dirigir-me als veïns del vostre sector.

La Gaiata 15 Sequiol és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima, a fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per a la majoria dels veïns del sector.

Amics de la Gaiata 15 Sequiol: en nom de la Junta de Festes de Castelló, vull expressar la meua més sincera felicitació per la vostra tasca, sense la qual, les nostres festes no lluirien amb la resplendor que, entre tots, hem aconseguit que tinguen i constituir una gaiata modèlica de la qual hem d’aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les Festes de Castelló.

Moltes gràcies i bones festes de la Magdalena 2004.

Jesús López Guillén President

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GESTORA DE GAIATES JOSE VICENTE NADAL SALES

17 Quan a penes falten uns dies perquè el soroll de coets inunde la nostra ciutat, vull dirigir-me a tots vosaltres, gràcies a l’oportunitat que em brinda la publicació del vostre llibret.

Les festes constituïxen una part fonamental del nostre poble, ja que gràcies a l’esforç dels hòmens i dones que formen part d’aquesta gran comissió de la Gaiata 15 Sequiol, any rere any, mostren aqueixa superació necessària perquè les gaiates tinguen el lloc que es mereixen.

Per això desitge, de tot cor, que aquestes festes que estan a punt de començar, siguen inoblidables per a tots i estiguen caracteritzades per l’harmonia i la il·lusió d’un treball ben fet.

Jose Vicente Nadal Sales President de la Gestora de Gaiates

19 Estimats amics de Castelló: Estant pròximes les festes de la Magdalena 2004, la Foguera Plaça de Pio XII d’Alacant, us desitja que passeu unes bones festes.

Desig que us transmet amb aquestes línies de part de la comissió que presidisc, atés que ens unixen llaços d’amistat i estima per les festes de les nostres terres, el qual va quedar unit en un agermanament fester entre la A.C. Gaiata 15 “Sequiol” i la AC Foguera Plaça de Pio XII. Esperant poder anar a passar uns dies de les vostres festes amb vosaltres, desitjar-vos que tingueu un èxit si és possible major que l’obtingut en la Magdalena 2003, rebeu un fort abraç dels vostres germans i amics d’Alacant.

Miguel A. Trigueros Belda President de l’A. C. Foguera Plaça de Pio XII d’Alacant

SALUTACIÓ DE LA FOGUERA PLAÇA PIO XII D’ALACANT

RACÓ DEL’ ARTI STA RACÓ DEL’ARTISTA

LA NOSTRA GAIATA Artista: José Vicente Monroig Marques Lema: Als quatre vents

25

Als quatre vents vull predicar les excel·lències del meu poble, dels meus orígens i de les meues festes. Als quatre vents vull comptar com és una gaiata, la meua gaiata, perquè al solcar els mars i terres disseminen, per tot el món, la llum de la gaiata.

Gaiata, símbol de les festes i del meu Castelló, qui millor que tu per a portar pels quatre punts cardinals de la terra la llum de la festa, qui millor que tu per a donar a conéixer la meua terra a tots els que te vullguen admirar.

Pels quatre punts cardinals portaràs la llum i el color, portaràs la resplendor de la teua gent festera, llum que il·lumina, llum que dóna alegria, llum que ompli la festa.

Mediterrania, pólvora, foc, festa, llum, això és la meua terra, que tot el món sàpia que el tercer diumenge de quaresma després que els romeus hagen visitat la blanca ermita de la Magdalena, tu il·luminaràs la nit passejant pel carrer de la vila. Que tot el món sàpia que la llum dels teus fanals embullaran la teua esvelta i elegant figura despertant enveges al passar pels carrers de la teua ciutat. Tu, orgullosa, alçaràs els teus braços de llum al cel, recordant als castelloners com un xicotet gaiato il·luminat amb un cresol, va servir perquè el meu poble abaixara el pla a fundar Castelló.

Eixe gaiato, hui, és un enorme monument de llum que il·lumina les nostres festes, que el tercer diumenge de quaresma desfilen pels nostres carrers portats pels que amb el seu esforç i la seua tenacitat i il·lusió l'han creat i als quatre vents crida el pregoner que „... no volem limites estrets, d'ambicions massa modestes ..." i que, als quatres vents, pregone que Castelló està de festa i la gaiata és la llum de les festes, la llum de Castelló. La gaiata és, doncs, la nostra mas volguda pertinença.

EQUIP DE REALITZACIÓ Angel Esteban de Fez Pascual Lerma Navarro Enrique Carceller Llago Emilio Díaz Garrido José Fco. Bonet Hernández Vicente Valero Alarte Manuel Teruel Cervera Victor Jorge Pérez José Andres Estrada Miralles Jorge Martí Obiol Fernando Carratalá Palencia Agustín Mon Carro

L'ESTRUCTURA La Gaiata d'enguany presenta un arriscat i innovador disseny format per un cos central embolicat per una filigrana de braços, disposats tant a les diagonals de la base com en la part central de les cares de la mateixa, units entre ells per una sèrie de braços en horitzontal, que ha suposat construir una espectacular estructura metàl·lica on se suporten tots i cadascun dels braços de fusta.

La transparència i lluminositat del cos central, tot de cristall matisat amb adorns bisellats i superposats, combinat amb talla de pi en to fusta natural, contrasta amb la sobrietat dels diferents braços, de fusta treballada i decorada en bronze i coure i esguitats de color per les innumerables piques de gotets de gran varietat de colors.

Per a suportar aquest conjunt s'ha realitzat una estructura metàl·lica, que analitzarem seguidament, diferenciant el cos central de l'exterior.

Cos Central. La primera peça és un prisma de base regular de huit cares, de 920 mm de costat i 200 d'alt realitzada en perfil quadrat de 20 x 20 x 2 i suporte, en les seues cares laterals, talles de fusta de pi lacada en to natural.

Sobre ella es troba una piràmide truncada de base regular de setze cares de 390 mm de costat en la seua base inferior i 200 en la seua base superior i amb una alçària de 800 mm. Realitzada en perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 2 i platina de ferro de 10 x 2 per a les arestes. És el suport de 16 peces, en les seues cara laterals, de cristall matisat sobre el qual s'han adherit elements en cristall bisellat, formant impressionants composicions artístiques.

A continuació trobem el que hem denominat el "llagrimer" ja que suporta prop de 1200 llàgrimes de cristall. Compost per un prisma de base quadrada de 1000 mm d'alçària, realitzat en perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 2, sobre el que s'han disposat dènou cèrcols, realitzats en barnilla de 3 mm, els diàmetres dels quals oscil·len entre els 400 mm i els 730 mm. A uns 300 mm de la base del prisma i separant els cèrcols en dos parts, trobem un prisma de base octogonal de costat 300 mm i alçària 200 mm que suportarà talles de fusta de pi lacades en to natural, quedant intercalada entre dos blocs de llàgrimes, el superior en forma de con truncat i l'inferior com una superposició de cilindres concèntrics en disminució de diàmetres.

Dalt d'aquesta trobem una peça formada per dues piràmides truncades de bases regulars de setze cares, unides per la seua base major. L'alçària total d'aquesta peça és de 400 mm. És el suport de 32 peces de cristall matisat amb adorns bisellats.

Finalment, abans de la cúpula de gotets de colors i el gaiato, trobem una peça formada per una piràmide truncada invertida de base octogonal de costats 345 mm i 115 mm respectivament, sobre la qual s'ha adherit un prisma de base regular de setze cares, de 115 mm de costat. L'alçària total del conjunt és de 1200 mm. La piràmide és el suport de 8 peces de fusta de pi tallada i lacada en to natural mentre que el prisma disposa de setze peces de cristall matisat amb adorns bisellats. Tota aquesta peça està realitzada amb perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 2 i platina de 20 x 2 per a les arestes.

L'estructura envoltant disposa de tres tipus d'elements, tots

26

ells realitzats en perfil quadrat de ferro de 40 x 40 x 3.

Un primer tipus d'element partix de la base de la cúpula i arriba, verticalment, fins a la base del carro, als seus diagonals. Un altre tipus d'element partix del mateix lloc però finalitza en la base del "llagrimer". Aquests es disposen al centre de les cares de la base. Finalment trobem uns elements la posició dels quals és horitzontal, unint braços del primer tipus, entre si o del segon tipus, per tant uns seran paral·lels a la cara de la base i altres perpendiculars a les diagonals. Tots aquests elements que conformen l'envoltant han sigut dissenyats de manera que poden ser desmuntats ja que, en cas contrari, resultava prácticamente impossible accedir al cos central.

Els elements de l'envoltant estan totalment folrats per uns braços de fusta.

Els escuts, quatre, es troben en la part central dels braços horitzontals paral·lels a les cares de la base i estan realitzats en fusta i cristall de color.

27

LA IL·LUMINACIÓ El disseny luminotècnic realitzat està totalment condicionat per la magnitud i característiques de disseny de monument, els materials utilitzats en la seua construcció i pensant en no amagar la infinitat de detalls de qualitat que presenta.

En el seu cos central, tot de cristall amb adorns de colors, llàgrimes de cristall i perfilat per talles de fusta en to natural, hem seleccionat una llum fixa i interior que ajude a mostrar les qualitats de transparència i policromia del treball realitzat. S'han utilitzat llums halògenes en combinació amb elements fluorescents amb alta guanys cromàtica.

En l'envoltant, sobre els braços de fusta tallada i decorats en coure i bronze, s'han disposat prop de 2000 bombetes que realitzaran una infinitat de combinacions produint, per la decoració dels braços, infinitat de reflexos, brillantors... que conferiran un espectacular resultat. Tot això comandat per un potentíssim autòmat programable d'Omron amb 36 eixides de fins a 40 ampers cadascuna.

La nota de color, al costat dels detalls bisellats sobre els cristalls, la trobem en les diferents piques de gotets de colors disposades sobre els braços, amb un efecte de llum de ciri, culminat en la gran cúpula superior sobre la qual sobreïx el gaiato, perfilat amb mes de 400 peretetes de 12 volts, en efecte d'encès progressiu.

LES DADES Potència elèctrica: 50.000 W - Alçària màxima: 6 metres - Ample de carro: 3 metres - 192 peces de cristall bisellat en diferents formes - 120 metres de perfil de ferro 20 x 20 x 3 - 60 metres de perfil de ferro de 40 x 40 x 3 - 108 metres de platina de ferro de 10 x 2 - 60 metres de platina de ferro de 20 x 3 - 36 metres de barnilla de ferro de 3 mm, doblegada en cèrcols de 50 mm de diàmetre - 60 metres de barnilla de ferro de 5 mm, doblegada en cèrcols de diferents diàmetres - 350 gots de vidre, grandària "canya" en diferents colors - 2000 bombetes esfèriques mat rosca "miñon", de 25W - 350 bombetes esfèriques clara, rosca „miñon„ de 25W - 10 llums halògenes de 300W - 550 bombetes de 12v per a perfilar el gaiato. - 64 tubs fluorescents de 36 w - 10 tubs fluorescents de 18 w - 200 cebadors, diferents potències. - 90 metres quadrats de tauler de fusta DM 16 mm - 30 metres quadrats de tauló de pi de 40 mm - 3 metres quadrats de tauler de pi de 25 mm - 100 metres de motlura de pi de 15 mm - 20 fulls de pa d'or i argent - 15 metres quadrats de cristall tipus "catedral" de 5 mm - 1200 llàgrimes de cristall en forma de prisma rectangular - 2 metres de tela de vellut, encoixinada - 10 metres quadrats de moqueta. - 800 metres de conductor elèctric flexible 12 x 0'25 - 400 metres de conducte elèctric rígid, de 1'5 - 120 metres de conductor elèctric flexible de 18 x 1'5 - 25 quilos de tapapors per a fusta - 30 quilos de pintura plàstica, en diferents tons - 6 litres de pintura per a bombetes en diferents colors - 3200 hores de treball.

LA NOSTRA GAIATA INFANTIL Artista: Manuel Breva Nebot Lema: Esclat de festa i llum

29

Amb la seua avantguardista línia, ESCLAT DE FESTA I LLUM ve a trencar amb l'aire barroc de les nostres últimes obres. Per a aquest nou projecte, l'artista ha elegit l'elegància de les rectilínies formes geomètriques dels prismes i les piràmides únicament trencades per la gran esfera de llum que culmina l'obra.

La llum juga un paper fonamental en aquesta composició ja que servix d'element d'unió entre els diferents cossos de cristall que la componen i, a més a més, conferix dinamisme al conjunt pels innumerables jocs de llums que presenta.

Un arriscat concepte estètic ens presenta, en les quatre diagonals de la base, unes espectaculars estructures de cristall sobre la qual es representen imatges, en policromia, del Pregó, la Romeria, la desfilada de Gaiates i l'Ofrena. Per la seua banda, el cos central, també de cristall combina, en un preciosista disseny, l'escut de la ciutat amb el símbol de la nostra associació: La Panderola.

No hi ha cap dubte que aquesta innovadora i futurista Gaiata, tant per la simbologia i qualitat dels treballs de pintura realitzats sobre el cristall com per la potència i espectacularitat de la il·luminació instal·lada és, verdaderament, una explosió de llum i sentiment fester, és un ESCLAT DE FESTA I LLUM.

EQUIP DE REALITZACIÓ Angel Esteban de Fez Pascual Lerma Navarro Enrique Carceller Llago Emilio Díaz Garrido José Fco. Bonet Hernández Vicente Valero Alarte Manuel Teruel Cervera Victor Jorge Pérez José Andres Estrada Miralles Jorge Martí Obiol Fernando Carratalá Palencia Agustín Mon Carro

L'ESTRUCTURA Aquesta Gaiata està suportada sobre una estructura metàl·lica, en la que podem diferenciar el cos central i les estructures dels quatre cantons.

Cos central. En la base trobem un paral·lelepípede regular de base quadrada, de 1200 mm de costat i 150 mm d'alt, realitzat amb perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 2. En la seua cara superior es disposa un tauler d'aglomerat de 22 mm que farà de base a les quatre peces dels cantons. En els seus quatre costats, està folrat per tauler de DM de 10 mm que serviran de base per a la instal·lació de les bombetes.

Sobre la base es disposa una piràmide truncada invertida de huit cares, de 800 mm d'alt, disposant de quatre cares, de 80 mm, perpendiculars a les diagonals de la base i les cares paral·leles a la base són de 300 mm, la superior, i 250 mm, la inferior. Aquesta peça està realitzada amb perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 2 i platina de 10 x 2 per a les arestes.

La base superior està folrada amb tauler de DM de 10 mm i les cares laterals de les diagonals, amb doble tauler de DM de 5 mm que serviran de suport a les bombetes. Les quatre cares paral·leles aniran folrades de cristall sobre el qual s'ha realitzat un treball d'aplomat i policromia amb l'escut de la ciutat i la insígnia de l'associació, disposades dos a dos en cares oposades. Subjecte a la base superior trobem un cèrcol de platina de

30

10 x 2 de 500 mm de diàmetre sobre el qual se suporten 30 cèrcols, de 50 mm de diàmetre, realitzats de barnilla, de 3 mm de secció, que aguantaran els gots tipus canya.

Finalment, trobem un prisma regular de base octogonal de costat 50 mm i 600 mm d'alt, realitzat amb perfil quadrat de ferro de 20 x 20 x 2 i platina de 20 x 3 per als costats. Aquesta peça servirà per a suportar els huit braços realitzats en fusta, en forma de semicercle, que conformaran l'esfera de llum de la part superior. Els braços, realitzats amb tauler de DM de 5 mm i amb tauló de pi de 40 x 40, són el suport de les bombetes, tant el la part exterior del semicercle com a la interior d'aquest.

Estructura lateral. Es disposen quatre estructures laterals presentades a les diagonals de la base. Cadascuna d'elles està formada per dos paral·lelepípedes de base trapezoïdal, units pel costat llargs de 1200 mm i formant, entre si, un angle de 110 graus. La disposició d'aquestes estructures és fixant com a base el costat més curt i tota ella desplaçada, respecte a la vertical, un angle de 20 graus cap a l'exterior de la diagonal. Cadascun dels paral·lelepípedes té per base un trapezi, els costats paral·lels del qual mesuren 400 mm i 250 mm, formant ambdós angle recte amb el costat de 1200 mm. L'ample de cadascun d'ells és de 80 mm. Està realitzat amb perfil quadrat de ferisc de 20 x 20 x 2. En les cares de major superfície es disposaran els cristalls sobre els quals s'ha realitzat la composició, en policromia i aplomat, d'estampes festives del Pregó, la Romeria, la desfilada de

Gaiates i l'Ofrena de flors. En la cara superior i lateral (l'oposada a la unió dels paral·lelepípedes) estan folrades per doble tauler de DM de 5 mm que serviran de suport a les bombetes.

LA IL·LUMINACIÓ D'una banda, s'ha dissenyat una il·luminació interior en totes les peces de cristall, basada en elements fluorescents amb un alt grau de guany cromàtic, amb el doble fi de realçar el colorit dels treballs realitzats i, a més a més, aprofitar la característica de transparència que oferix el cristall. La utilització del tipus catedral ajuda a homogeneïtzar el nivell lumínic sobre tota la superfície, afavorint la transparència i el colorit de les obres i evitant centelleigs o brillantors que impedisquen admirar a l'espectador l'alta qualitat dels treballs de policromia i aplomat.

31

D'altra banda tenim la il·luminació espectacular. Les més de 500 bombetes disposades, tant en el cos central com perfilant les quatre estructures dels cantons, comandades per un potentíssim autòmat programable, C200H d'Omron, amb una etapa de potència de 24 eixides de 40 ampers cadascuna, possibiliten dissenyar un innumerable mon de combinacions que, unit als tons seleccionats per a la coloració de les bombetes, proboca un impressionant efecte de llum que captiva a tot qui la contempla.

L'èxit d'aquest disseny luminotècnic està en la perfecta harmonia d'ambdós ambients lumínics ja que l'espectacularitat de la il·luminació no impedix contemplar els preciosistes treballs realitzats sobre el cristall, embolicant a l'espectador en una autèntica orgia de llum i color.

LES DADES Potència màxima instal·lada: 14000 w - Alçària màxima: 3 metres - Ample de via: 1'80 metres - 550 bombetes esfèriques transparents de 25 w, en diferents colors - 32 tubs fluorescents 18 w - 8 tubs fluorescents 34 w - 100 bombetes 12 v. per a perfilar - 30 gots tipus canya - 5 metres quadrats de tauler de fusta DM de 10 mm. - 66 metres quadrats de tauler de fusta DM de 5 mm. - 25 metres de llistó de pi de 40 x 40 - 45 metres de perfil quadrat de ferro de 20 x 20 - 24 metres de platina de ferro de 3 mm. - 9 metre quadrat de cristall tipus catedral de 3 mm. - 200 metres de mànega de 12 x 0'25 - 150 metres de conductor elèctric rígid d'1'5 de secció - 8 quilos de tapapors per a fusta. - 10 quilos de pintura plàstica en diferents tonalitats. - 3 litres de pintura transparents per a bombetes, en diferents colors - 35 metres de fil d'aplomat de vidrieres. 1100 hores de treball.

33

LA NOSTRA PORTADA La portada que l’amic Vicente Traver, de Studio 3 Comunicació, ha preparat per al nostre llibret de la Magdalena 2004, es basa en un dels elements més tradicionals i representatius de la nostra ciutat i, més concretament, del nostre sector. Una imatge de La Panderola, tallada en tres parts que oferix una sensació dinàmica de progrés, com a motor principal de la festa del Sequiol.

Sobre fons neutre, es deixa tot el protagonisme als colors característics de l’entranyable Trenet, que volava des de Castelló a Almassora.

El calculat disseny, en tres parts, de la imatge de la vella màquina de vapor aporta moviment a la composició, acostant, al lector, el bloc més gran, en clara referència a la implicació d’aquesta jove comissió amb els seus veïns, amb el món de la festa, amb les nostres tradicions. En definitiva pel seu amor a Castelló.

Una magnífica carta de presentació para, aquest, el nostre llibret de festes, en la seua 23 edició, amb el que volem donar la benvinguda a la Magdalena 2004.

Disseny: Studio 3 Comunicació

LANO STRA COMI SSIÓ LA NOSTRA COMISSIÓ

COMISSIÓMAGDALENA04

39

PRESIDENT Vicente J. Queral García ASSESSORS Agustín Mon Carro Enrique Carceller Llago VICEPRESIDENTS Josep María Sanahuja Bernat Guillermo Verchili Pérez SECRETARI Javier Tomás Mateu TRESORERA Elisabeth Breva Almerich PROTOCOL: Joaquín Moliner Saborit DELEGADA INFANTILS Araceli d’Ivernois Rodríguez RELACIÓ AMB EMPRESES: Víctor Orozco Rodríguez PÀGINA WEB Salomé Albella Gómez ASSESSORIA JURÍDICA María Sebastiá Gómez ARTISTES GAIATERS: José Vicente Monroig Marques Manuel Breva Nebot MADRINA María López López MADRINA D’HONOR : Esther Hervas García DAMES: Sonia Estrada Torres Ainhoa Orozco Pérez Lorena Castillo Querol Elena Díaz Tomás

VOCALS: Vicente Queral Gual Sergio Queral García José Andrés Estrada Miralles Angeles García Villalonga Joaquín Moliner d’Ivernois Angel Hervás Ruiz Mª Lidón Garcia Villalonga Chelo Asencio Monroig Ana Mª Vidal Saborit Mª Dolores López Dols Sara Díaz Martínez Laura Díaz Martínez Jorge Martí Obiol Ana Pérez Ribera Víctor Orozco Pérez Rosario Martínez Lorente Irene Lerma Albella Pascual Lerma Navarro Angel Esteban de Fez Mª José Bovi Heredia Jennifer Carratalá Blasco Cristian Carratalá Blasco Ana Blasco Sanchis Fernando Carratalá Palencia Ignacio Pérez Izquierdo Emilio Díaz Garrido Marcos Sales Navarro Claudia de Jorge Pérez Francisca Pérez Almela Mª Lidón Vilarroig Peris José Francisco Bonet Hernández Nadia Ojeda Más Vicente Valero Alarte Manuel Teruel Cervera Mª Carmen Torres Antonia Morilla Pineda Raúl Pegueroles Mata Víctor Jorge Pérez Rosa Marmaneu Cantero Sara Barrachina Vives Sabina de Dios Sánchez

INF A NTIL

COMISSIÓMAGDALENA04

41

MADRINA INFANTIL Carmen Sales Navarro PRESIDENT INFANTIL Víctor Salvador Carne MADRINA D’HONOR INFANTIL Andrea Esteban Bovi DAMES INFANTILS Eva Sánchez Muñoz Carla Bonet Vilarroig Ana Guillamón Nicolau Mónica Pérez Alvarez Ainhoa Pegueroles Morilla Adriana Llopis Pascual ACOMPANYANTS INFANTILS Jorge Martí Garcia David Carretero Vilarroig Cristian Bonet Vilarroig Alejandro Breva Monte Alvaro Voltes Uso Nacho Carceller Sebastiá Sergi Martí García Alejandro Albella Molinos PEQUES Claudia Llopis Pascual Raúl Pegueroles Morilla María Voltes Uso PORTAESTANDARDS Carlos Mon Breva Alberto Garcia Ortega

VOCALS Araceli Moliner d’Ivernois Andrea Estrada Torres Saúl Gomis Selma Adrian Alcalá Selma Andrea Tortosa Baquero Enrique Carceller Sebastiá Mª Lidón Carretero Vilarroig Fernando Más Gurillo Gorka Ruiz Selma Carlos Más Gurillo Andrea Alegre Arnau

42

MADRINA

MARÍA LÓPEZ LÓPEZ

44

MADRINA INFANTIL

CARMEN SALES NAVARRO

46

PRESIDENT INFANTIL

Víctor Salvador Carne

“Saltar a la corda”

MADRINA D’HONOR

ESTHER HERVAS GARCÍA 48 VICEPRESIDENT

JOSEP MARIA SANAHUJA BERNAT

“Cucanyes”

MADRINA D’HONOR INFANTIL

ANDREA ESTEBAN BOVI 50 ACOMPANYANT INFANTIL

DAVID CARRETERO VILARROIG

“Estirar de la corda”

DAMA D’HONOR

SONIA ESTRADA TORRES 52 PROTOCOL

JOAQUIN MOLINER SABORIT

“Agafem aigua del pou, tenim set de tant de jugar”

DAMA D’HONOR

ELENA DIAZ TOMÁS ACOMPANYANT

CRISTIAN CARRATALÁ BLASCO

“Boli”

DAMA D’HONOR

LORENA CASTILLO QUEROL ACOMPANYANT

IGNACIO PÉREZ IZQUIERDO

“El joc del sambori”

DAMA D’HONOR

AINHOA OROZCO PÉREZ 56 ACOMPANYANT

VÍCTOR OROZCO PÉREZ

“El rogle”

DAMA D’HONOR INFANTIL

AINHOA PEGUEROLES MORILLA 58 ACOMPANYANTS INFANTILS

ALEJANDRO BREVA MONTE i JORGE MARTÍ GARCÍA

“EL diàbolo i a les nines”

DAMA D’HONOR INFANTIL

ANA GUILLAMON NICOLAU 60 ACOMPANYANTS INFANTILS

NACHO CARCELLER SEBASTIÁ i ALVARO VOLTES USO

“Xurro, mediomanga o mangotero”

PEQUES

62

RAÚL PEGUEROLES MORILLA CLAUDIA LLOPIS PASCUAL MARÍA VOLTES USO

“La gallineta cega”

DAMA D’HONOR INFANTIL

CARLA BONET VILARROIG ACOMPANYANT INFANTIL

SERGI MARTÍ GARCÍA

“Al tren i a les nines”

DAMES D’HONOR INFANTILS

EVA SANCHEZ MUÑOZ i ADRIANA LLOPIS PASCUAL 64 ACOMPANYANT

ALEJANDRO ALBELLA MOLINOS

“El mocadoret”

DAMA D’HONOR INFANTIL

MÓNICA PÉREZ ÁLVAREZ 66 ACOMPANYANT INFANTIL

CRISTIAN BONET VILARROIG

ENTREVISTA A MARÍA LÓPEZ LÓPEZ, MADRINA DE LA GAIATA 15 Pertany a la gaiata Sequiol des de l’any 1995. Quasi deu anys d’implicació directa en el món magdalener i al si d’un dinàmic sector de barri que té la seua personalitat pròpia en l’àmbit de les festes fundacionals de la ciutat.

Ha ostentat ja càrrecs de representació femenina d’altura, com a Madrina Infantil i Dama de la Ciutat Infantil, així com Dama de sector. Per a la Magdalena del 2004 assumix el madrinatge de la gaiata triomfadora de les passades festes de la Magdalena, que va obtenir els grans premis, començant pel de monuments festius. María López López viu la il·lusió d’un privilegi fet realitat, ocupar el tron de Madrina d’un sector que està vivint moments de glòria.

72 Amb una simpatia en abundància, aquesta jove estudiant d’Administratiu, no dubte a citar la Desfilada de les Gaiates com l’acte més esperat de la setmana gran magdalenera. Es mostra orgullosa i satisfeta d’estar dins d’una comissió, la del Sequiol, en la que hi ha un “ambient magnífic”, com assenyala la que serà nova representant de la gaiata de l’avinguda Almassora, “amb moments bons i també roïns, però que compensen la germandat existent entre tots els integrants de la comissió de Sequiol”.

Il·lusió compartida per son pare, President de la Junta de Festes, sa mare i germans en una Magdalena 2004 que serà moment de compartir emocions i vivències.

María es definix com a responsable i no vol defraudar la confiança dipositada en ella, a l’hora d’ocupar la màxima representació del sector 15.

María, conscient de la poca implicació dels jóvens en les comissions de sector, fa una crida a la joventut perquè s’integre a les gaiates de la ciutat “perquè la festa ha de seguir cap a davant”” La Madrina de la Gaiata 15, qui es va emocionar el passat dia 1 de novembre en el solemne acte de la seua proclamació i en el que l’espectacle de la capoeira va ser el pròleg d’una brillant cerimònia, espera gaudir de la setmana gran magdalenera.

Vicente Cornelles Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista

ENTREVISTA A CARMEN SALES NAVARRO, MADRINA INFANTIL DE LA GAIATA 15

74

És néta del popular Mario Navarro, un dels singulars personatges del Castelló de sempre dels últims quaranta anys. Carmen Sales Navarro, d’estirp castellonera pels quatre costats, afronta amb il·lusió el seu madrinatge infantil al si de la Gaiata 15, la del Sequiol, que abraça l’avinguda Almassora i carrers adjacents. Il·lusió i esperança en “participar en cadascun dels actes magdaleners.”

75

Declaració d’intencions d’una simpàtica xiqueta de deu anys, que ja en la Magdalena del 2003 va ocupar el càrrec de Dama d’Honor Infantil de sector i que en el 2004 representarà tots els xiquets d’un barri que es bolca amb la setmana gran magdalenera.

Especialment després de la brillant trajectòria festiva d’una comissió que, en menys de deu anys, ha aconseguit quatre primers premis en el concurs oficial de monuments.

Carmen estudia cinquè curs de Primària al col·legi Torrenova i mostra la seua predilecció per les matèries artístiques i plàstiques. No així per l’assignatura de valencià, que és la que menys li agrada.

Tornant al tema magdalener, la Madrina Infantil del sector 15, confessa que el que més li agrada de la setmana gran de festes és el Cós Multicolor, encara que també s’acorda de la Desfilada de les Gaiates en què lluirà la seua representació de Sequiol. No oblida tampoc la Cavalcada Infantil del dilluns de Magdalena.

Finalment, Carme Sales Navarro invita tots els xiquets a viure intensament els festeigs i, especialment, a participar en cadascuna de les activitats del sector 15 a la setmana gran magdalenera.

Vicente Cornelles Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista

ENTREVISTA A VÍCTOR SALVADOR CARNE, PRESIDENT INFANTIL DE LA GAIATA 15

Fill de Víctor Salvador, qui fora llegendari jugador del Club Esportiu Castelló, en la dècada dels 80 en una generació de futbolistes del planter que van donar vesprades de glòria per als aficionats albinegres, Víctor Salvador Carne és el President Infantil de la Gaiata 15 per a la Magdalena del 2004. Té nou anys i estudia quart curs de Primària al col·legi de la Mare de Déu de la Consolació.

Es mostra il·lusionat i content de pertànyer a una de les comissions més dinàmiques de la ciutat. Per descomptat, juga a futbol. En l’equip Joventut, dins de la categoria de benjamins.

Del col·legi expressa la seua predilecció per les Matemàtiques, així com pels treballs manuals, com per exemple, la papiroflèxia.

Gaudix, d’allò més, de cadascuna de les activitats que realitza la gaiata per als xiquets. Així se li ha vist gaudint en cadascun dels actes previs a la setmana gran magdalenera, especialment els dissabtes de presentació a la Pèrgola, ballant el Rotllo i Canya amb la seua Madrina i jugant plenament amb els seus amics.

76

Fa una crida a tots els xiquets del sector perquè s’integren dins de la gaiata perquè se ho passaran bé i podran gaudir de molts dels actes magdaleners.

Vicente Cornelles Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista.

77

ACOMIADADA DE LA MADRINA 2003 CLAUDIA DE JORGE PEREZ

79

Em recorde com si fóra ahir mateix, una nit de juny, eixíem Xema i jo de treballar, i vam anar, com qualsevol altra nit a prendre una cervesa a la fresca. Allí estaven Sergio i Josan, eren amics seus i companys de la gaiata, i aquella nit va començar el què seria per mi un compte de fades; aquella nit em van oferir formar part de la seva benvolguda comissió, i encara mes enllà, l’honor de representar el màxim càrrec per a la Magdalena 2003, el de ser la seva Madrina. Quina bogeria vaig pensar jo, grauera de tota la vida, i una bogeria hauria estat si no haguera acceptat, perquè ven segura puc dir què és una de les experiències més meravelloses què una xica pot viure, sinó la què més. I per això vull dir-vos, a tota la comissió, gràcies per donar-me aquesta oportunitat, per acceptar-me i per tot el què m’haveu fet sentir, de veritat, “MOLTES, MOLTÍSSIMES GRÀCIES” El temps passa volant i en dos dies tornarem a disfrutar de les nostres festes de la Magdalena, per això, a tu María, vull desitjar-te el millor, per guapa, per castellonera i per sequiolera ja des de petita, vull dirte què disfrutes de cada dia, de cada acte i de cada moment què visques com a Madrina, moments què viuràs al costat de Vicente Javier, al qui ja vas tindre de President el teu any de Madrina Infantil i al costat dels qui seran el teu orgull, Carmen i Victor. Als quatre us desitge “MOLTA SORT”. I segura estic què aquest any serà inoblidable per tu, igual què ho va ser per a mi. I donar-te les gràcies a tu i a Esther per estar al meu costat l’any passat; per fer-me riure a cada moment, i per ensenyar-me tantíssimes coses com em vau ensenyar, “GRÀCIES”.

ACOMIADADA DE LA MADRINA 2003 CLAUDIA DE JORGE PEREZ 21 de desembre, a tres dies de nadal em vau donar a conèixer davant el mon fester com a la vostra Madrina. Gràcies a tots per l’esforç realitzat, tots junts vau aconseguir què aquella nit fóra màgica. Mai no oblidaré les paraules què em van dirigir Javi i Chelo, i aquella fantàstica frase: “el teu aire fresc de la mar”, amb la què tant ens hem rist, i què portaré sempre dins del meu cor. Aquell esforç va ser tant per mi com per a tots els representants de la nostra comissió, què sempre han estat ahí, i sense els quals, les madrines no seríem ningú; María i Josan, Esther i Xema, Sonia i Victor i Lorena i Cristian. I també, com no, Esteban, Guillermo i Javi, a tots vosaltres per acompanyar-me i cuidar-me durant tot l’any, per fer-me sentir especial, per acollir-me entre vosaltres i fer-me sentir una més, perquè us portaré sempre dins del meu cor, i des de dins d’aquest us dic “GRÀCIES PER TOT”. I a les xiques, que encara us queda camí per a aconseguir arribar al somni de ser Madrina, us desitge: “MOLTA SORT” Als què també haveu estat sempre ahí fent-mos riure i encabritant-mos, xiquets i xiquetes del Sequiol, comissió infantil, vull dir-vos què inclús amb les vostre maleses, sou els millors, sense vosaltres no hi hauria festa, perquè sou el futur; el futur de la festa i el futur del Sequiol. Ànim! I ànim també a les vostres famílies, què han d’estar, sempre, disposades a portar-vos, replegar-vos, i tindre mil ulls per tal què no us destrosseu els vestits!

I com no, Andrea, Joaquín i Sergio; vosaltres haveu sigut tot per a mi. De dia, de nit, a la Pèrgola, al cau; hem passat tot junts, llàgrimes, tant d’alegria com de tristesa, sempre al meu costat. Joaquín, guapo!, estàs ja fet un homenet, ara comences a madurar, i perquè sé lo molt què has cuidat d’Andrea, i perquè vals molt, no ho dubtes mai, se què arribaràs molt lluny i aconseguiràs tot el què et proposes, ànim!. També se què, un dia, els meus ulls gaudiran al vore’t convertir-te en president, i tornaràs a pujar a l’escenari, el dimarts de Magdalena, per a arreplegar més premis, i seràs tu, aleshores, qui cuide de les teues dues madrines i del teu president infantil, a l’igual què Sergio a cuidat de nosaltres.

80

81

I, també seran els meus ulls, els qui gaudixen i ploren al vore’t a tu, Andrea, convertir-te en Madrina. Espere què, aquèix dia, arribes a sentir el què sent jo per tu, a voler a qui serà la teva madrineta infantil, igual o més, si cap, què et vull jo a tu; però encara et queda disfrutar d’aquest any com a Dama de la Ciutat Infantil, ànim en aquest dur però meravellós any què estàs vivint i sàpies què estic, infinitament, orgullosa de tu.

Sergio. Què puc dir-te a tu què no sàpies ja?, “MIL GRÀCIES” per a tu. Quantes penes i alegries em passat.

Tu has sigut el príncep d’aquest conte, quina paradoxa!, tu em vas portar a la gaiata i la gaiata em va portar a tu.

Espere haver-te ajudat què aquest últim any com a President haja sigut més especial, si cap, i espere no haver-te decepcionat.

Quin any! Sis primers premis què vam replegar junts. Orgullosa estic d’haver estat al teu costat en aquest triomf.

Triomf gràcies a tots vosaltres, comissió. Perquè ja arriba la Magdalena i traiem al carrer les nostres gaiates, aconseguides desprès d’un any d’esfòrç. Immens esforç del grup del “MATADERO”, “GRÀCIES” a vosaltres es què tan feliços vam ser aquèll dimarts de Magdalena, gràcies al vostre esforç existim, gràcies al vostre esforç existís el símbol de la festa. També dos premis ens vam dur per aquest meravellós llibret; gràcies a tu Elisabeth, el teu esforç fa què cada Magdalena estiga en el carrer el nostre “llibret. Tu ens dones a conèixer, al sector i a la resta de gaiates, i aconsegueixes què ens sentim encara més orgullosos de pertànyer a la nostra gaiata.

“GAIATA 15, SEQUIOL”, qui va ser la vostra Madrina durant la Magdalena del 2003 vol dir-vos, de tot cor, “GRÀCIES A TOTA LA COMISSIÓ” i perdó per tots els errors què haja pogut cometre. De veritat, us dic què és impossible què arribeu a saber lo agraïda què estic a tot vosaltres, perquè és impossible descriure tot el què he sentit aquest any, però a sigut increïble. I el mèrit es vostre, el treball què realitzeu, tots junts, cada dia, des de realitzar la gaiata fins a mantenir el Cau net, passant per els detallets de Nadal, tot, absolutament tot per mantenir la festa. Sou increïbles, “SOU ELS MILLORS”, i feu què cada any una xica complisca el somni de ser Madrina, i com si m’haguera tocat la loteria, l’any passat em va tocar a mi. I no ho oblidaré mai, ni el meu conte de fades què ja ha acabat, ni a tots vosaltres. Us dic adéu com a Madrina, no trista, orgullosa de cedir-li el càrrec a Maria i de continuar al vostre costat com una més.

ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2003 ANDREA ESTRADA TORRES Des de les pàgines d’aquest llibret vull, primer que res, donar les gràcies als components de la Gaiata 15 Sequiol i als veïns que ens van acompanyar per fer, de l’any en què vaig ser Madrina Infantil, un any inoblidable.

Gràcies al treball de tots, en la Magdalena del 2003, la nostra comissió va obtenir, entre altres, els primers premis de Gaiata i Gaiata Infantil. Encara recorde, ara, els moments viscuts a la plaça Major i com Claudia, Sergio, Joaquín i jo estàvem orgullosos de representar al Sequiol.

83

Per això ara, en el meu comiat, vull recordar, especialment, a la meua Madrina, President i President Infantil per tot el que vam viure i sempre recordarem.

També vull desitjar, des d’aquí, a María, a Carmen i a Víctor, que visquen les pròximes festes amb la intensitat amb què ho vam fer nosaltres l’any passat perquè, segur, tindran un record meravellós.

Per a finalitzar, dir-vos que si enguany, com a Dama Infantil de la Ciutat, estic vivint moments molt emotius, no us podeu imaginar com espere el dia de la Desfilada de les Gaiates, perquè tindré l’oportunitat de desfilar, de nou, darrere de LA MEUA GAIATA, la nostra gaiata, el monument amb què l’any passat vam guanyar el primer premi i que, enguany, serà la Gaiata de la Ciutat.

Gràcies a tots per haver-mos regalat, a mi i a la meua família, un any màgic.

ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2003 JOAQUIN MOLINER d’IVERNOIS Després d’onze anys en la gaiata, en el meu últim any en la comissió infantil, vaig decidir ser president per a representar a la meua comissió, junt amb Andrea.

Va ser un any molt especial perquè en la presentació m’ho vaig passar molt bé, durant la setmana de festes, el dia de l’entrega de premis perquè vam guanyar els primers premis de Gaiates.

Finalment m’agradaria desitjar-li Víctor que se ho passe igual o millor que jo i que gaudisca enguany al màxim.

85

PRESIDENT D’HONOR Joaquín Borras Llorens PRESIDENTA PERPÈTUA Elisabeth Breva Almerich

89

GAIATERS D’HONOR Família López – López Família Sales – Navarro Família Salvador – Carne Maria Eugenia Martín Mendizabal Sandra Salvador Delgado Carlos Murria Arnau Matilde Salvador Studio 3 Comunicación Verónica Bachero Valero Alejandro Granell Ripolles Mª Pilar Segarra Ebro Componentes Eléctricos M.Z. ARTISTES GAIATERS José Vicente Monroig Marques Manuel Breva Nebot FADRI D’OR INFANTIL Andrea Tortosa Baquero FADRI D’ARGENT Raul Pegueroles Mata María López López FADRI D’ARGENT INFANTIL Ainhoa Pegueroles Morilla Fernando Más Gurillo

CUADRE D’HONOR

Magdalena04

PROGRAMACIÓ DE FESTES MAGDALENA 2004

DISSABTE – 20 DE MARÇ

DIUMENGE – 21 DE MARÇ

“DE LA FESTA, LA VESPRA”

“MAGDALENA, FESTA PLENA”

10:00 h. Inauguració de l’exposició de les obres

07:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de

guanyadores del V concurs de maquetes de Gaiata realitzat

Tabal i Dolçaina “Sequiol”

al col·legi Isidoro Andres i organitzat per l’Associació

07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Sequiol,

Cultural Gaiata 15 Sequiol, a l’aparador de la farmàcia de

per a anar a la Romeria de les Canyes.

Maria Jesús Bagán, al carrer Sequiol, 2, romanent

Repartirem barreja a tots el socis que s’arrimen fins que

exposades durant tota la setmana de festes.

s’acabe.

12:00 h. Anunci oficial de Festes i gran mascletà al carrer

08:00 h. Romeria de les Canyes

Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí

18:00 h. Cercavila pels carrers del sector amb la banda de

16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la

musica

ciutat. Amb la participació dels membres de la nostra

20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i

comissió.

Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la ciutat,

20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer

amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà

Sequiol. A continuació inauguració de la il.luminació

a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. Volem

especial del carrer i degustació de cervesa per als socis,

recordar-los que també la nostra Gaiata de la Magdalena

fins que s’acabe.

2003 desfilarà però aquesta vegada com Gaiata de la

21’00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol, amb la

Ciutat, per ser la guanyadora del concurs de l’any passat.

participació dels equips de la Lliga de Futbol Sala de

A continuació trasllat de gaiates al passeig de Ribalta, on

Colles i Gaiates

quedaran instal.lades.

21’30 h. Gran espectacle musical amb l’actuació de l’orquestra ALACRAN, al carrer Sequiol, advertim que la

DILLUNS – 22 DE MARÇ

seua picadura musical crea addicció, música per a tots els públics, pasdobles, rumbes, salsa, pop, actualitat, etc… i

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de

de bon matí un fluid de rock per als més jóvens i

Tabal i Dolçaina “Sequiol”

resistents.

10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la

23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al

nostra comissió infantil, a qui acompanyarà els alumnes

magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

del taller de música tradicional de dolçaina i tabal de la Gaiata 15 Sequiol. Enrique Carceller Sebastiá, el nostre President Infantil en la Magdalena 2002, serà el Pregoner Infantil.

17:00 h. Karaoke per a xiquets i no tan xiquets.

19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assitir a l’Encesa de Gaiates. Acompanyats pels alumnes de l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 20:00 h. Encesa de Gaiates a l‘andana central del passeig de Ribalta DIMARTS – 23 DE MARÇ 01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector.

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 10:00 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “Los Amigos”

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La

“BULERIA” de DAVID BISBAL, que va representar la nostra

comissió convidarà els socis a vi i llimonà,

associació al festival Castelló Artístic 2004.

11:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera.

20:00 h. Teatre Valencià al carrer Sequiol. El grup del

12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als

taller de teatre de la A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà

socis en el cau Gaiater, amenitzada per la xaranga “Los

l’obra: “Els tres nóvios de Toneta”

Amigos” , Patrocinat per CASA CHELO.

22:00 h. Sopar de “Pa i Porta”. Festa amb la actuació de

14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al peu).

ROSITA AMORES al carrer Sequiol.

17:30 h. Xocolatà i Jocs tradicionals patrocinada per BOCATERIA NIKOL’S BURGUER

DIJOUS – 25 DE MARÇ

18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga “Los Amigos”

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de

19:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major

Tabal i Dolçaina “Sequiol”

per a arreplegar els premis, acompanyats de la xaranga

10:00 h. Parc infantil amb Bou Mecànic, Tobogan i

“Los Amigos”

Unflables, per a tots els xiquets del sector, al carrer

20:30 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets

Sequiol. Romandrà obert fins a les 14 hores

i Gaiates, a la Plaça Major.

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La

22:00 h. Sopar de “Pa i Porta”. Festa amb el trio RUBI al

comissió convidará els socis a vi i llimonà.

carrer Sequiol, per a celebrar els premis aconseguits o per

12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera.

a oblidar el disgust (taxe’s el que no procedisca).

12:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis en el cau Gaiater, patrocinat pel BAR

DIMECRES – 24 DE MARÇ

FERNANDO. 13’00 h. Desfilada de moda infantil, patrocinat per IGAN

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de

14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al

Tabal i Dolçaina “Sequiol”

peu).

10:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La

16:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que

comissió convidarà els socis a vi i llimonà

romandrà obert fins a les 19:30 hores

11:30 h. XVIII Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua

17:30 h. Cos Multicolor, desfilada de carrosses amb

gaiata“, al voltant de les Gaiates.

batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en

12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera.

Jaume, amb la participació de la nostra comisió.

12:30 h. Degustació de formatge i pernil per als socis en

20:00 h. Exhibició de capoeira a carrec del grup Abalou.

el Cau Gaiater.

20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor

14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al

al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de

peu).

les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major

18:30 h. Demostració del tallers d’Activitats Culturals:

i infantil, a aquells membres de la comissió que per la

Tabal i Dolçaina, Balls Regionals i l’actuació del grup de

seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes

ball de la Comissió Infantil interpretant la coreografia

distincions de la Junta de Festes.

DIVENDRES – 26 DE MARÇ 08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà.

11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

12:00 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. 16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos.

Anirem acompanyats pels alumnes de l’Escola de Tabal i Dolçaina “Sequiol” 21:00 h. Sopar de “pa i porta“al carrer Sequiol.

22:30 h. Gran espectacle de varietes amb ROZIO, PALMER, ADRIANA i l’actuació estel·lar de AREVALO amb la participació de DE AREVALO JR.

DISSABTE – 27 DE MARÇ

gaiata“ y Lliurament dels premis de campionat de guinyot Cristalleria MAVICRIS

08:00 h. Despertà pels carrers del sector, amb l’Escola de

18:00 h. Cercavila pels carrers del sector.

Tabal i Dolçaina “Sequiol”

19:00 h. Formació comitiva per assistir a la desfilada fi de

11:00 h. Esmorzar de “pa i porta” al carrer Sequiol. La

festes.

comissió convidarà els socis a vi i llimonà.

22:30 h. Desfilada Final de festes desde l’avinguda del Rei

12:00 h. Obertura de la tasca Gaiatera. Degustació de

fins arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de la

sardina torrà.

nostra comissió.

14:30 h. Dinar de germanor al carrer Sequiol (vore nota al

22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major

peu).

recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar a

17:00 h. Concurs de guinyot patrocinat per Cristalleria

arribar a la plaça Major, remat final i Magdalena VITOL. En

MAVICRIS. Les inscripcions es realitzaran en el Cau Gaiater

acabar els actes oficials “apagada” de la nostra gaiata i…

fins a les 14 hores de dia anterior. El preu per parella serà

VIXCA LA MAGDALENA 2005!

de 6 euros que inclou la beguda.

21:00 h. Sopar de “pa i porta” al carrer Sequiol.

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de

Entrega de detalls al nostre President d’Honor Joaquín

l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden

Borrás Llorens i als nostres Gaiaters d’Honor. Imposició de

sorgir canvis en el mateix.

la insígnia d’argent de l’associació a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festiva, han sigut

ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte en el

mereixedors d’aquesta distinció.

carrer Sequiol. Per a tots els associats de la Gaiata.

22:30 h. Gran espectacle musical amb l’actuació de LA

Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà)

GUAGUA al carrer Sequiol. Un espectacle ple d’energia, de força, de llum que arriba a tots els públics, de totes les

DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dijous i el dissabte

edats. Agarren-se que vénen corbes...

en el carrer Sequiol. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran

DIUMENGE – 28 DE MARÇ

en el Cau Gaiater fins les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels

08:00 h. Despertà pels carrers del sector amb l’Escola de

interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es

Tabal i Dolçaina “Sequiol”

poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria

12:00 h. Repartiment d’ingredients per al concurs de

en el Cau.

paelles.

12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXIII Concurs

CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà

de Paelles al carrer Sequiol.

d’inscriure’s en el Cau Gaiater fins les 14 hores del

14:00 h. Visita del jurat de paelles.

dissabte 27 de març. La paella es confeccionarà,

16:00 h. Lliurament dels premis del XXIII concurs de

exclusivament, amb els igredients que entregarà la Gaiata.

paelles, del XVIII concurs de dibuix “Dibuixa la teua

En el cas d’afegir altres ingredients, quedarà fora de concurs. Per part del participant queda la llenya, trípode i paelló. Una vegada finalitzada la paella, aquesta quedarà en propietat de la gaiata qui vendrá les racions a 3 euros.

Es valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció.

IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires 12 euros/dia. PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències.

LA A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

ACTI VITA TS ACTIVITATS

NOMENAMENT DE MARIA, CARMEN I VICTOR COM A MÀXIMS REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2004 Seguint el guió no escrit del protocol fester magdalener, el final de l’estiu és temps d’elecció. Elecció de Presidents, elecció de Dames, elecció de Madrines i, com no, elecció de Reines. Totes i cadascuna de les diferents comissions de sector que conformen el mapa fester de la ciutat, ultimen els seus preparatius per a nomenar als qui seran els seus màxims representants en la nova edició magdalenera que es preparen a iniciar.

El treball és ardu i dificultós doncs són molts els elements a tenir en compte considerat que no sols es valora la imatge sinó que també es té en compte la seua trajectòria festera, el seu compromís amb les nostres festes i tradicions, els seus coneixements...

En definitiva se busca la persona idònia per a exercir la màxima representació de tota una comissió, de tot un sector. I creguen-me, no és tasca fàcil, doncs quan s’ha de realitzar una elecció cal ser molt objectiu, disposar de gran dosi d’equanimitat i, sobretot, buscar la millor opció per al col·lectiu i, evidentment, no tot el món està d’acord.

Per a l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol, l’elecció dels representants per a la Magdalena del 2004 ha sigut un treball fàcil, ja que, des del primer moment, es comptava amb les persones idònies per a exercir, a la perfecció, tan alt honor. Moltes, moltíssimes raons avalen la nostra elecció i és que María López, Carmen Sales i Víctor Salvador són sinònim de simpatia, de bellesa, de saber estar, de festa, de tradicions, d’amor per la seua Gaiata.

Són, en definitiva, EL NOSTRE MILLOR PREGÓ.

I tan sublim decisió mereixia una espectacular posada en escena. Així, en una calorosíssima vesprada d’un recent estrenat mes d’agost, el ple de la comissió de la Gaiata 15 Sequiol es va reunir en una coneguda terrassa del veí municipi de Benicàssim per a proclamar, als quatre vents, a la guapíssima senyoreta María López López com a Madrina del Sequiol per a la Magdalena del 2004 i als simpatiquíssims xiquets Carmen Sales Navarro I Victor Salvador Carne com a Madrina Infantil i President Infantil per a la Magdalena del 2004.

Com establix el protocol van ser, en primer lloc, els representants de la Magdalena del 2003, la Madrina Infantil Andrea Estrada Torres acompanyada del President Infantil Joaquín Moliner d’Ivernois i la Madrina senyoreta Claudia de Jorge Pérez del braç de Sergio Queral Garcia,

100

els qui van desfilar davall els aplaudiments dels presents. Als seus rostres s’apreciava l’emoció d’aquest moment que posaria el passador d’or a un magnífic any intensament viscut.

Seguidament, Josep María Sanahuja, vicepresident de l’associació, requeria la presència sobre l’escenari dels anomenats a ocupar la màxima representació en la Magdalena 2004. Madrina Infantil xiqueta Carmen Sales Navarro de la mà del President Infantil Víctor Salvador Carne. I Madrina senyoreta María López López del braç del President Vicente Javier Queral Garcia, qui també debutava oficialment en el seu càrrec.

L’emoció de la lectura de l’acta per part de la secretària de l’associació Salomé Albella, va donar pas a l’entrega dels corresponents pergamins de nomenament als nostres màxims representants. Per la seua banda, Vicente Javier va imposar la insígnia d’argent, la nostra entranyable Panderola, a María, Carmen i Víctor, davall l’atronadora música de les traques.

101

La clausura de l’acte la va posar l’ofrena floral. En primer lloc per a María i Carmen de mans de Vicente Javier i Víctor qui va demostrar un aplom impressionant a pesar de ser el seu primer acte com a President de tots els xiquets del Sequiol. També Sergio i Joaquín van fer entrega del preceptiu ram de flors a Claudia i Andrea. I, com no, flors per a les seues mares, Lola, Begoña, Mª José, Paqui, Mª Carmen i Araceli.

Al so del Rotllo i Canya es va iniciar el ball. Per a Andrea i Joaquín, Claudia i Sergio era el punt i final d’un meravellós any ple d’emocions, alegries, magnífics records i, sobretot, d’amistat, la de tota la seua comissió.

Per a Carmen i Víctor, Maria i Vicente Javier, era el pòrtic d’un any ple d’il·lusió i ganes de treballar per i per a les festes, al costat de les seues dames i la resta de comissió. I, perquè no, un any on repetir els èxits aconseguits en les dues últimes edicions.

La vetlada es va prolongar fins a altes hores de la matinada, on l’asfixiant calor no va poder amb aquesta jove i il·lusionada comissió que començava el seu camí en la nova edició festiva on té posades moltíssimes esperances de repetir els majors èxits. I és que el Sequiol ja té els seus primers premis: a Carmen, a Víctor i a María. ENHORABONA.

NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR Els estatuts de la Fundació Municipal de Festes indiquen, el el seu títol referit a la representació femenina, que la Reina de les Festes serà la persona que ostentarà la màxima representació de les nostres festes. Al costat de la Reina, es definix la Cort d’Honor, formada per sis Dames de la Ciutat, per les Madrines dels diferents sectors de la ciutat i per les representants de Castelló en les diferents cases regionals d’altres comunitats. També es definix, a efectes del protocol, que les representants femenines dels diferents ens vinculats ostentaran idèntic rang que l’atorgat a les Madrines de Sector, a excepció de la Dama de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que pel seu especial significat ostentarà, sempre a efectes de protocol, igual rang que una Dama de Ciutat.

També s’encarreguen de definir el símbol representatiu que dites representants femenines lluiran com a distinció externa de la seua condició, açò és, la banda en què queda reflectida la seua denominació. Així es definix la banda de color verd sobre la qual ressalta, brodat, l’escut de la ciutat, com la màxima distinció que se li atorga a la figura de la Reina de les Festes. De igual manera, la banda de color blanc amb l’escut de la ciutat brodat, serà el distintiu de les components de la Cort d’Honor. A fi d’evitar confusions, la utilització de bandes amb els colors verds o blanc seran d’exclusiva utilització per als dits menesters.

Un dels moments més emotius per a la xiqueta i la dona que han sigut seleccionades per a ostentar l’altíssim honor de ser nomenades com a Reines de les Festes és, sens dubte, l’acte en què la màxima autoritat municipal els imposa aqueixa banda verda que les distingix com les màximes representants de les nostres festes.

Un acte, el de Nomenament i Imposició de Bandes que, com ve sent habitual des de fa algunes edicions, se celebra, en dues jornades consecutives, en el primer coliseu de la ciutat, a finals del mes de setembre.

Concretament, per a aquesta edició de la Magdalena 2004, van ser els dies 26 i 27.

La xiqueta Andrea Pastor Gallén era l’elegida per a representar tots els xiquets i xiquetes de la ciutat, com a Reina Infantil de les Festes 2004. I amb ella, Nuria Torren Trilles, Alejandra Giner Cosín, Bárbara Martínez Hauenstein, Alba Parra González, Arancha Miralles Benages i Andrea Estrada Torres (la nostra Andrea, Madrina Infantil del Sequiol en la Magdalena 2003), sis precioses xiquetes que compartirien l’emoció de ser nomenades Dames Infantils de la Ciutat. Que al costat de les Madrines dels diferents sectors de la ciutat, amb l’excepció feta per segon any consecutiu de la

104

105

representant del sector Cor de la Ciutat, conformaven la Cort d’Honor. I entre elles una emocionada i somrient Carmen Sales Navarro, la nostra Madrina Infantil del Sequiol per a la Magdalena 2004. Estava radiant esperant el moment de rebre la seua banda, la seua immaculada banda blanca de Madrina Infantil. I al costat d’ella, un nerviós Víctor Salvador Carne, el nostre President Infantil per a la Magdalena 2004, compartia intenses sensacions endevinant la tremenda responsabilitat de representar tots els xiquets i xiquetes del Sequiol.

La melòdica veu de presentador va anar invitant a totes i cadascuna de les protagonistes de la nit a ocupar els seus respectius seients, sobre l’escenari. Unes desfilades seguides amb moltíssima emoció i alguna que altra llàgrima, pels familiars de les protagonistes, i entre ells Marcos Sales i Begoña Navarro, pares de Carmen, compartien sentiments festers amb Andres Estrada i Marí Carmen Torres, pares d’Andrea.

El moment esperat va arribar. Andrea Pastor Gallén, la trentè sisena Reina Infantil de les Festes, començava la seua desfilada triomfant cap a l’escenari, davall una atronadora salva de carcasses i amb tot el respectable posat en peu. Des de la primera fila, una brillant mirada, còmplice, orgullosa, no perdia detall d’Andrea. I és que per a una dona com Marta Gallén, mare d’Andrea, que coneix en primera persona el que significa ser la Reina de les Festes, vore que en uns instants, la seua filla aconseguiria tan alt honor, suposa una invasió de records, emocions, sentiments que tenallen i et fan sentir com en un somni.

Però no, no era un somni. Davall els acords de la Marxa de la Ciutat, l’Alcalde D. José Luis Gimeno, imposava la banda verda de Reina Infantil de les Festes 2004 a Andrea. I després d’ella, la Cort d’Honor van rebre les seues respectives bandes blanques. Andrea com a Dama Infantil de la Ciutat i Carmen com a Madrina Infantil del Sequiol.

Des del seu setial d’honor, al Teatre Principal, la Fallera Major Infantil de València, Nela Ayora i la Bellea del Foc Infantil d’Alacant, Nerea Antunez, van gaudir d’aquest inici de

106

la Magdalena 2004, en la que tots els xiquets i xiquetes de Castelló ja tenien la seua Reina.

Des de la seua règia butaca, que tradicionalment ve cedint la família Mira d’Orduña, Andrea, va escoltar les paraules de, en primer lloc, Jesús López, president de la Junta de Festes i posteriorment de l’Alcalde de la Ciutat.

La desfilada de retorn va posar punt final a una emocionant vetlada que va tenir la seua continuïtat als salons del Casino, on es va degustar un Vi d’Honor.

Carmen ja lluïa, orgullosa, la seua banda blanca de Madrina Infantil i al seu costat, còmplice, compartint la seua alegria, Víctor, el seu president Infantil. Prop d’ells, els seus pares, Marcos i Begoña, Víctor i Maria José, brindaven per unes magnífiques festes de la Magdalena, una edició que per a ells serà inoblidable.

I, després d’unes poques hores de descans, l’elegant escenari del Principal, d’ocre i or, se preparava a viure el segon acte. Centenars de castellonencs abarrotaven el pati de butaques, esperant el moment en què la guapíssima Carmen Albert Pardo, reba la banda verda que l’acreditaria com la seixantena Reina de les Festes de la història magdalenera.

Carmen, als seus 20 anys, estava a punt de vore convertit en realitat u dels seus més anhelats somnis. Coneixedora de la responsabilitat que comporta tan alt honor, no debades en 1992 ja va ostentar el rang de Dama Infantil de la Ciutat, l’emoció tenallava el seu bell rostre. Instants previs a l’inici de l’acte protocol·lari, conversava amb les qui en breus moments compartirien la seua mateixa il·lusió, com a integrants de la Cort d’Honor. I entre elles, Maria López López, Madrina del Sequiol per a la Magdalena 2004, guapíssima, emocionada, somrient, lluïa les seues millors gales esperant l’anhelat moment de començar la desfilada fins a l’escenari.

Amb idèntic guió, Julio Hernandez, presentador de l’acte, va donar inici a la desfilada cap a l’escenari. En primer lloc, les Madrines dels diferents sectors: “del Brancal de la Ciutat....

Del Sequiol, senyoreta Maria López López...” S’iniciava per a Maria una emotiva desfilada que desembocarà en un any ple d’emocions, records i sentiments que faran que la Magdalena 2004 siga, per a ella, inoblidable.

Després de les Madrines, van desfilar la Dama de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Diana Planchadell, a qui van seguir les Dames de la Ciutat, Maria Folch, María Valls, Patricia de Gracia, Jessica Montolio, Rosa Maria Andreu i Lledó González.

El moment àlgid de la nit s’acostava. Pel corredor iniciava la seua desfilada, majestuosa, amb aplom, la Reina de les Festes 2004, Carmen Albert Pardo. Sobre l’escenari, l’Alcalde de la Ciutat, esperava el moment d’imposar sobre el muscle de Carmen, el regi atribut de la banda verda. Moment solemne que va quedar harmonitzat pels clarins de la Ciutat, interpretant la Marxa de la Ciutat, amb el sorollós cantar de les carcasses, de fons.

Carmen, ja al seu tron reial, emocionada, no podia reprimir una furtiva mirada cap als primers bancs, on els seus familiars, en especial els seus pares Jaime i Carmen, aplaudien, a enrabiar, els primers instants del seu regnat.

A continuació va prendre la paraula el president de la Junta de Festes, Jesús López. Un Jesús López que a pesar de la seua experiència en aquestes bregues, se sentia orgullós, emocionat. I és que raons no li faltaven. Era moment d’agrair a Elena Sanchis, Reina 2003, la seua dedicació i la seua digna representació de la ciutat durant l’any en què ha ostentat tan regi privilegi. Per un altre, tènia l’alt honor de donar la benvinguda a la nova Reina, Carmen i d’exalçar la seua figura i el seu castellonerisme. Però, com a pare, sentia una especial sensació ja que, també sobre l’escenari, la seua filla Maria estava vivint un dels moments més desitjat com a Madrina del Sequiol. Emoció compartida des del pati de butaques per Lola López, mare de María, en uns moments especials on els sentiments estava a flor de pell.

El posterior discurs de l’alcalde de la Ciutat, que va coincidir amb les paraules de Jesús López, en agrair i reconèixer públicament l’esforç que realitzen els hòmens i dones de les diferents comissions de sector sense aspirar a una altra recompensa que l’honor de treballar per la seua ciutat, va donar pas a la desfilada de retorn.

La festa va continuar al recinte de la Pèrgola. La Reina de les Festes, Carmen Albert del braç de l’alcalde de la Ciutat, José Luis Gimeno, van inaugurar el ball al so del Rotllo i Canya. La Fallera Major de València, Vanesa Lerma, i la Bellea del Foc d’Alacant, Vanesa Sánchez, no van voler perdre l’oportunitat de felicitar Carmen en un dia tan important.

També per a Maria López, la nostra Madrina, per a Carmen, la nostra Madrina Infantil i per a Víctor, el nostre President Infantil, va ser el seu primer ball oficial, davall l’atenta mirada de tota la seua comissió.

Dos intensos dies en què Castelló nomenà les seues Reines i les seues Corts d’Honor. I també el Sequiol va presentar a tota la ciutat als seus màxims representants. La Magdalena 2004 iniciava el seu camí de manera oficial. Ara començava el període de Presentacions Oficials, però això... ja és un altre tema.

NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore MEDITERRANEO (Dilluns, 3 de novembre del 2003) SEQUIOL TRENCA MOTLES AMB MÚSICA I DANSA SENSE FRONTERES María López i Carmen Sales van ser proclamades Madrines del sector en una cerimònia diferent que va fer vibrar a La Pèrgola a ritme de capoeira.

Trencant motles. Trencant fronteres. Amb nous plantejaments i alternatives a l’espectacle i a la festa, Sequiol va oferir a la nit de dissabte passat una presentació original i diferent. Els ritmes afrobrasilers de la capoeira van envair el pavelló multiusos de La Pèrgola com a pròleg a un acte protocol·lari en què María López López, Carme Sales Navarro i Víctor Salvador Carne, van ser investits com a Madrina, Madrina Infantil i President Infantil de la Gaiata 15 per a les pròximes festes de la Magdalena 2004.

Danses d’una altra cultura i ritmes vibrants, a recer de la llum i el foc que sorgien d’un escenari sobre el qual es van centrar totes les mirades d’un públic que omplia el recinte de Ribalta, que va gaudir de les evolucions del grup Abalou, en una voràgine d’acrobàcies i centelleigs en un joc de llums i ombres perfectament calculat en una sorprenent nit.

I després de l’espectacle, la desfilada dels protagonistes de la nit: Portaestendards i portadors de bandes, Dames i acompanyants infantils, Dames de sector, Madrina d’Honor, Madrines i President del 2003 i, amb afectuosos aplaudiments del públic posat en peu, María i Carmen del braç de Vicente Javier Queral, President i Víctor, President Infantil.

Després, de forma àgil i dinàmica, cadascú dels capítols que conformen la proclamació: emoció en la imposició de bandes i insígnies, records en la imposició de corbatins i les ofrenes. Les Madrines del 2003 van voler acomiadar-se amb l’entrega d’un quadre a qui va ser la seua comissió i el President també va agrair al seu antecessor, Sergio Queral, la seua labor amb un detall OFRENES DE TOTS ELS LLOCS PER A UNIR LA FESTA La unió de cultures i tradicions es va fer patent en el capítol de les ofrenes a les noves representants de Sequiol. El grup de capoeira Abalou, que va protagonitzar el preludi de la gala magdalenera, va ser el primer a oferir no sols obsequis a les Madrines, sinó que va brindar una nova peça dels seus ritmes frenètics i d’altres terres.

El Centre Gallege O Aturuxo va voler compartir l’alegria de Sequiol i va desfilar amb la representació institucional en què una dels seus components anava abillada amb un vestit regional de les comarques gallegues. Els Cavallers Templers, amb les seues capes blanques, màxim símbol d’aquesta ordre militar i guerrera, no van faltar a la cita de Sequiol.

110

111

No podem deixar de citar a l’Associació de Veïns Grupo Virgen del Lidón, a la foguera Plaça Pio XII, d’Alacant, agermanada amb els Sequiolos, amb les seues Bellea del Foc Major i Infantil, Federació de Colles – amb el detall de la presència de Jesús López, germà de la Madrina, Gestora de Gaiates i Tinença Alcaldia del Districte Sud. PRESENTADOR Amb estil. Va ser possiblement una de les sorpreses de la nit. El secretari de la comissió, Francisco Javier Tomás, va portar l’acte des del faristol amb tremp, ritme compassat i verb adequat amb un guió perfectament mil·limetrat. Les paraules dirigides a les Madrines entrants i ixents van captivar les protagonistes.

ESCENARI Barroquisme. L’escenari amb vidrieres, flors i escuts monumentals de la ciutat, en una ostentació de barroquisme visual sense estridències, va ser una prova més del bon gust de Sequiol per a preparar les seues cerimònies. A l’entrada de La Pèrgola, la gaiata individual de Sequiol en un detall dels què s’agraïxen en la festa.

AUTORITATS Representació. Tant a títol oficial com a particular, Sequiol va reunir a un nombrós grup d’autoritats polítiques. Joaquín Borras, com delegat de la Generalitat Valenciana a Castelló, va ocupar la mesa presidencial. Al costat d’ell els edils Carlos Tovar, Juan José Pérez, Miguel Soler, i Ignacio Subías, portaveu

del Grup Socialista, i Miguel Alcalde, portaveu adjunt. També el Senador del PP, Carlos Murria i els seus germans Ignacio i Miguel Angel.

ENTRE BAMBOLINES Esforç. La comissió en ple de Sequiol va treballar d’allò més durant dies per a posar en marxa una gala que va discórrer de forma brillant. Entre bambolines, Agustín Mon, coordinador de l’acte, i Jorge Martí, als teclats de llum i so, van ser artífexs d’una completa festa magdalenera que va agradar a tots els presents.

ROSTRES POPULARS Veïns. Amics, veïns i rostres populars de la societat castellonenca van abrigar María López i Carme Sales a La Pèrgola per a gaudir dels seus madrinatges. Entre ells Laura Peñarroya, Gerent de la Fundació Balasco de Alagón, i Miguel Angel Guillamón, President de l’Associació de Veïns Grupo Virgen de Lidón.

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore EL MUNDO-CASTELLÓN

AL DIA

(Dilluns, 3 de novembre del 2003) “SEQUIOL” – DESCÀRREGA D’INNOVACIÓ Trencant els tòpics, la 15 ens va oferir una presentació dinàmica i moderna, a ritme de capoeira.

“Era 1982, i a causa del creixement de la nostra ciutat l’Ajuntament va proposar tres noves gaiates, 13,14 i 15.

Pertanyíem al sector 1, i vam decidir agafar la que més tard s’anomenà Gaiata 15 Sequiol”, assenyala Elisabeth Breva, Presidenta Perpètua de la Gaiata 15 i fundadora d’ella.

Gaiata triomfadora on les hi haja, la 15 va voler trencar la monotonia de les presentacions i donar alguna cosa nova al públic reunit a la Pèrgola. Amb la mirada atònita, ens vam deixar sorprendre pel grup de capoeira Abalou, flames, focs artificials, sons de tambors i música tribal van donar marxa i animació a una gaiata, “Sequiol”, que va presentar dissabte passat a la seua nova comissió per a la Magdalena 2004, encapçalada per la Madrina, María López López, a la Madrina Infantil, Carmen Sales Navarro, i al President Infantil, Víctor Salvador Carne.

María, de 17 anys, que pertany a la comissió del “Sequiol” des de 1995, es mostrava extremadament emocionada a l’entrada del recinte de la Pèrgola “Estic nerviosíssima, encara que açò ja ho he viscut sent Madrina Infantil d’aquesta mateixa gaiata, en el 96. Avui és un dia esperat perquè la meua gran il·lusió és ser condecorada amb la banda de màxima representant de Sequiol”.

La tranquil·litat va arribar acompanyada de pur nervi, Carmen i Víctor, els representants infantils, simbolitzaven les dues visions davant el moment de la presentació. Carmen , de 10 anys, sorprenentment tranquil·la, va comentar que “Tenia ganes que aquest dia arribara. Encara que semble estrany, no estic nerviosa però sí molt il·lusionada”. No obstant, Víctor, de nou anys, es va confessar “Un poc nerviós”, tal vegada per la novetat, ja que és el seu primer any en gaiata, si bé porta des dels tres pertanyent a la Germandat del Cavallers de la Conquesta.

Si “Sequiol” és triomfadora, és gràcies a la seua comissió. Com assenyala Vicente Javier Queral García, President d’aquesta, “no em puc queixar de la comissió, tots fan el seu treball, sempre complixen amb el que li’ls mana. Tenim un equip treballador, i l’èxit de la gaiata es basa en la il·lusió de traure-ho tot endavant.

Som com un grup d’amics que ens reunim, quan anem al cau, no ens sembla treball”.

112

113

Després de l’espectacle de llum, foc i dansa va arribar el moment més esperat per tots.

Javier Tomás Mateu, va donar pas als estendards i a les portadores de bandes, que van deixar patent l’emblema de la gaiata en el més alt de l’escenari. Seguidament, va anomenar a la comissió infantil: Carla Bonet, Sergi Martí, Eva Sánchez, Alejandro Albella, Adriana Llopis, Alejandro Breva, Ana Guillamón, Nacho Carceller, Alvaro Voltes, Ainhoa Pegueroles, Jorge Martí, Mónica Pérez i Cristian Bonet. L’escenari anava omplint-se a poc a poc, i a ritme de Diré Straits amb la cançó Julien es va donar pas a la comissió major.

Quatre jóvens acompanyen María, Elena Díaz, de 17 anys i amiga seua; Lorena Castillo, de 18, estudiant de Turisme en la UJI, Ainoha Orozco la benjamina, de 14 anys que porta des del seu primer any de vida en Sequiol; i Sonia Estrada, de 15, que gaudix amb la desfilada de gaiates. Elles van pujar acompanyades de Cristian Carratalá, Nacho Pérez, Víctor Orozco i Antonio Escuin.

SERGIO QUERAL, VA REBRE DE MANS DEL SEU GERMÀ VICENTE JAVIER UN ESTENDARD DE LA GAIATA. Els següents a creuar la passarel·la van ser Andrea Esteban, Madrina d’Honor Infantil, acompanyada per David Manuel Carretero i, del braç de José Mª Sanahuja, Esther Hervás, com a Madrina d’Honor. Aquesta castellonera ja va eixir de madrineta en 1994 i posteriorment, va ser Dama Infantil de la Ciutat en 1995.

Els següents a pujar a l’escenari van ser els representants 2003, Claudia de Jorge acompanyada de Sergio Queral i Andrea Estrada (Dama Infantil de la Ciutat 2004) de la mà de Joaquín Moliner.

Llavors, la Pèrgola sencera es va posar en peu per a rebre als màxims representants del 2004. Emoció i aplaudiments per a María, Carmen i Víctor, escortats per Vicente Javier. En pujar a l’escenari, va arribar el moment cúspide, el President va posar la banda acreditativa a María i Víctor li la va posar a Carme. El somni ja era una realitat, tots tenien un denominador comú, la Panderola. Després de les bandes, va arribar la imposició de corbatins 2003 i 2004, i sorpreses carregades d’emoció.

Andrea, Joaquín i Claudia van donar un regal a la comissió i Sergio va rebre un estendard de la mà del seu germà, Vicente Javier.

TOTS ELS AMICS DEL “SEQUIOL” La Gaiata 15 “Sequiol” té nombrosos amics i com mostra d’això van rebre ofrenes de diferents entitats, tals com: el grup Abalou de Capoira, el Centre Gallego, l’Associació de Cavallers Templaris de Castelló, la Federació de Colles, l’AA.VV. Virgen de Lidón, Ajuntament de Vistabella, de la Foguera PIO XII d’Alacant, de la Gestora de Gaiates, tenint com a representant la gaiata 9 Espartera i l’Ajuntament de Castelló, des de la tinença alcaldia districte Sud. El pare de la madrina.

Una de les persones més emocionades de la nit va ser el president de la Junta de Festes, Jesús López Guillen. Ell és el pare de la nova Madrina, María López. Aquest fet va fer doblement emocionant la seua presència a la Pèrgola. “És per mi una gran satisfacció que la meua filla siga la Madrina: sóc fester i vore que els teus fills compartixen aqueix sentiment amb mi m’enorgullix.”

REFLEXIONS D’UNA GAIATA (Ana Arechavaleta Guinot - Dama de la Ciutat 2003) Ja s’acosta la Magdalena del 2004, i estic contentíssima.

Ací està la meua comissió donant-me forma. Modelen els meus braços amb robusta fusta i em donen llum gràcies a les bombetes i al cristall… ummm… açò olora a festa!

Només tinc ganes que arribe el primer diumenge de la setmana gran i eixir a enllumenar a tota la ciutat! Però … dic jo, la gent de la comissió em coneix perfectament, sap els meus gusts i la meua estructura, igual que la que em veu com un símbol per a la nostra ciutat … Però quant durarà açò? Gent com Teresa Navarro o Pepín Marco m’han donat vida un muntó de vegades. M’han fet guanyadora en tantes ocasions… Per ells, he aconseguit despertar emocions, des de fer plorar a una Madrina fins a fer cridar d’eufòria a tota una comissió. Hi ha alguns artistes gaiateros que em van deixar amb el seu millor record. Qui no se’n recorda del desaparegut Sanmillán, o de l’actual artista Jovi Monroig? Ells van plasmar en mi la

114

115

bellesa de l’origen de la ciutat, fent que em sentira la més guapa de totes quan m’enorgullia pels carrers arrossegats per cors i il·lusions o quan estava en el sector que representava gallarda i altiva com dient, Ací estic jo! I ara… El meu esperit decau a poc a poc, els artistes gaiaters, tal vegada per l’edat o pel cansament deixen de mirar-me amb els ulls d’antany, però … sabeu una cosa? Són ells els que tenen que transmetre la meua essència als més jóvens, ells, que guarden la saviesa, haurien de tenir tot el suport de les entitats per a formar la gent més jove, per a entrar en aqueixes escoles taller i ensenyar a aqueixos futurs ebenistes, pintors, escultors, electricistes que jo els necessite a tots, i que en mi poden bolcar la seua imaginació i transmetre-la al meu poble, el mateix que estem recuperant balls, vestidures, dolçaina i tabal… no m’abandoneu i ajudeu aquests artistes a convertir-se en mestres perquè facen de mi el que sempre he sigut, “El vostre millor pregó”.

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore EL MUNDO-CASTELLÓN (Dilluns, 3 de novembre del 2003)

AL DIA

LA NOSTRA PRESENTACIÓ: Així la va vore LEVANTE (Dilluns, 3 de novembre del 2003) LES PRESENTACIONS S’INTERNACIONALITZEN AMB LA POSADA EN ESCENA DE DANSES BRASILERES La música exòtica i les acrobàtiques danses van atraure a nombrosa assistència a la Pèrgola La Gaiata 15 va dur a terme una sèrie d’interessants novetats a l’hora de quallar la seua presentació davant el món fester, que va tenir lloc dissabte passat a la nit al recinte de la Pèrgola.

Cal dir que enguany s’està veient una assistència de públic a la rotonda coberta de Ribalta més que nombrosa.

Amb la presentació de fa dues setmanes, aquesta de Sequiol podria competir en afluència de públic, que a més estava molt vinculat a la festa, per la qual cosa va gaudir d’una manera especial.

Abans de començar la presentació, un grup de capoeira afincat en Castelló, que es dedica a recrear la música i danses de la tradició brasilera més ancestral, va dur a terme una actuació recolzada amb foc, i les llums en l’exotisme i en les acrobàcies malabarístiques al mig d’un impactant i sincopat ritme de lluita. El públic va aplaudir especialment la compareixença d’aquests creadors del folklore indígena, que posteriorment van tornar a ocupar la llotja escènica, homenatjant les Madrines i Dames després de la cerimònia de les ofrenes de flors.

Els Presidents van imposar les bandes a les Madrines gaiateres.

116

117

L’escenari va presentar unes vidrieres de gaiata desplegada.

Cal dir que a línea seguida de la primera actuació de capoeira es va dur a terme la presentació seguint un esquema clàssic, per mes que les Madrines ixents van entrar amb posterioritat en la desfilada a les Madrines entrants el que va suposar una variació del protocol.

Després de l’accés dels estendards i portadors de bandes van pujar tots els membres de la comissió, sent els destinataris de les majors ovacions de la nit els quatre principals protagonistes de l’acte, les Madrines María López López i Carmen Sales Navarro i els Presidents Vicente J. Queral Garcia i Víctor Salvador Carne. L’escenari presentava un imponent aspecte amb una vidriera lluminosa de gaiata desplegada en el fons sobre uns imponents velluts granats.

El moment de la proclamació en què els Presidents de la Gaiata van imposar les bandes acreditatives de les Madrines va tenir una imponent solemnitat amb el tir de potents focs d’artifici que van contribuir a destacar el cerimonial.

PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2004 Fidel a la seua cita tardorenca, el jurat qualificador del concurs de cartells anunciadors de la Magdalena, va seleccionar d’entre les 65 obres presentades a concurs, aquella que aconseguirà el màxim honor d’anunciar, per tota la ciutat, les festes fundacionals del 2004.

El jurat, presidit per Carlos Tovar, regidor de l’Ajuntament de Castelló i format per Maria Carmen Aldás, pintora, Amat Bellés, pintor i cap del departament de disseny gràfic de la Universitat Jaume I, Enrique Artola, arquitecte tècnic, José Tirado, tècnic impressor, José Vicente Ramón, gerent de la fundació Dávalos-Fletcher, Jesus López, president de la Junta de Festes, José Vicente Nadal, president de la Gestora de Gaiates, Vicente de Juan, president de la Federació de Colles, Elena Sanchis, Reina de les Festes 2003 i Miguel Arechavaleta i Natalia Conde, membres de la Junta de Festes, assistits com a secretari per Joaquín Gil, va elegir l’obra seleccionada amb el número 20 que portava per lema “Anem” i l’autor del qual resultà ser, una vegada oberta la corresponent plica, D. Vicent Vidal Miñana, amb domicili a Castelló.

“Anem”, en clara referència a la Romeria de les Canyes, presenta una particular visió d’un romer amb l’ermita de la Magdalena al fons. La seua atrevida combinació de colors captiva a tot qui el mira, aconseguint fàcilment la seua tasca d’informar que, la setmana del 20 al 28 de març, Castelló viurà la seua fira i festes de la Magdalena 2004.

Encara que s’ha incrementat el nombre de participants respecte a l’edició anterior, la tendència dels últims anys apunta a una creixent disminució de les obres presentades a concurs, la qual cosa pot arribar a afectar el nivell de qualitat del certamen. Alguna cosa haurà de millorar-se en pròximes edicions per a incrementar el nombre de participants i, així, mantindre o millorar la qualitat de les obres presentades a concurs.

Per als amants de les xifres, dels lemes de les 65 obres, únicament es repetix un, dos vegades: “Magdalena 2004”.

Entre els vocables més utilitzats per a la confecció del lema estan: Magdalena en 14 d’ells, Festa en 11, Romeria i Camí en 9 o Llum en 8.

118

119

El dissabte 18 d’octubre es va inaugurar, en la sala d’exposicions de la Fundació Dávalos - Fletcher, la mostra d’obres presentades al concurs de cartells Festes de la Magdalena 2004. Les Reines de les festes, senyoreta Carmen Albert Pardo i la xiqueta Andrea Pastor Gallén, acompanyades de les Corts d’Honor de la Ciutat, entre les que es podia vore una il·lusionada Andrea Estrada Torres, la nostra Madrina Infantil 2003 i Dama de la Ciutat Infantil 2004, van procedir a tallar la cinta, donant per inaugurada l’exposició. Posteriorment, després de la lectura de l’acta de l’elecció, el president de la Junta de Festes, Jesus López va procedir a lliurar el xec amb la consignació econòmica corresponent al primer premi, a Vicent Vidal Miñana, autor de “ANEM”, cartell guanyador del concurs. Per la seua banda, Vicent Vidal, va procedir a firmar l’original del cartell. Amb l’acte protocol·lari es va donar per inaugurada l’exposició que va congregar a molt de públic.

I com no podia ser d’una altra manera, la comissió del Sequiol va estar present en tan important acte. El vicepresident Guillermo Verchili Pérez va acompanyar la Madrina 2004, Maria López López i la Madrina Infantil 2004, Carmen Sales Navarro junt amb el President Infantil 2004, Víctor Salvador Carne, a visitar les obres que conformaven la mostra, no perdent l’oportunitat de posar al costat del cartell que anunciarà la Magdalena 2004, unes festes que per a ells seran úniques, irrepetibles, inoblidables.

I CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATES “CIUTAT DE CASTELLÓ” Baix el patrocini de la Fundació Ruralcaixa Castelló, organitzat per l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol i amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, el passat 19 de desembre del 2003, va quedar convocat el Primer Concurs Escolar de Maquetes “Ciutat de Castelló”, dirigit a tots els escolars de Primària, Secundària i Educació Especial, dels centres públics, concertats i privats, en l’àmbit de la ciutat de Castelló.

El fi del dit concurs és fomentar i promocionar les tradicions més arrelades de la nostra ciutat i acostar el simbolisme del monument magdalener i implicar-los en l’elaboració i construcció d’una gaiata, als prop de 15.000 jóvens dels més de 50 centres convocats.

La iniciativa té el seu precedent en el tradicional concurs de maquetes que la nostra associació cultural ve organitzant, des de 1999, al col·legi públic Isidoro Andres, on, en la última edició, van participar prop de 300 xiquets.

La roda de premsa de presentació es va desenvolupar al Saló de Plens de l’entitat bancària en què estaven presents, al costat dels representants de Ruralcaixa, Conrado Balaguer, Ignacio Murria i Juan Valls, i per part de la Conselleria d’Educació, Modesto Fabra, la Reina de les Festes Carmen Albert acompanyada del President de la Junta de Festes, Jesús López, així com els màxims representants del Sequiol, les nostres Madrines María López i Carmen Sales als qui acompanyaven el President Infantil, Víctor Salvador i el President del Sequiol, Vicente Javier Queral.

Després de la presentació, el coordinador d’aquesta activitat a la Gaiata 15, Víctor Orozco, va realitzar una exhaustiva explicació dels objectius perseguits, organització d’aquest i forma de poder inscriure’s, recordant que, la Gaiata 15 Sequiol, posava a disposició de tots els interessats la seua pàgina web www.sequiol.tk on podran trobar tot tipus d’informació i ajuda per a la realització de les maquetes. Fins i tot s’ha posat en marxa un fòrum per a poder atendre, en temps real, quantes consultes se vulguen realitza.

120

121

Es podrà utilitzar qualsevol material per a realitzar la gaiata i l’única limitació serà l’alçària, a fi d’evitar maquetes de dimensions molt diferents. Per a participar serà imprescindible la inscripció prèvia per a això disposaran d’impresos en qualsevol de les oficines de Ruralcaixa o, directament, remetent el butlletí d’inscripció que podran trobar en la pàgina web del Sequiol.

Queden establits diversos premis corresponents a distints nivells segons els col·legis. El projecte guanyador absolut es construirà en maqueta, de grandària adequada, i serà exhibida a les oficines de Ruralcaixa.

Tots els membres del Sequiol hem posat les nostres màximes il·lusions en aquest ambiciós projecte que busca reactivar la gaiata i potenciar tota la vessant artística i monumental del màxim símbol de les nostres festes fundacionals i, sobretot, implicar els xiquets.

Agraïm, de forma molt sincera, als responsables de la Fundació Ruralcaixa Castelló pel seu total suport a tan ambiciós projecte, esperant tinga continuïtat en el temps, en pro de la nostra GAIATA.

ACTIVITATS CULTURALS AL SEQUIOL

Aquí estem de nou, com cada any, per parlar-vos de les nombroses activitats que el “Sequiol” desenvolupa, a banda de les festes magdaleneres, però que a la vegada fan que la nostra Gaiata estiga en boca de tots durant, la resta de l’any.

La nostra Gaiata es molt reconeguda en l’ambient fester pels guardons que, any rere any, aconseguix gràcies al seu sol·lemne monument i que, amb l’impecable treball d’un experimentat grup humà, fa que el “Sequiol” estiga en el més alt del pòdium magdalener.

Però és una altra part de la comissió la que es dedica, en cos i ànima, a aquestes altres activitats, igual de “dignes de noms i de fets” i que, a continuació, us presentarem. Ací no tenim vacances, no parem més que per a menjar i dormir. I el que us dic és literal!.

Arriba Nadal i, com cada any, realitzem el Betlem Gaiater.

Xics, us ho dic de veres, la gent de la comissió es bolca amb la elaboració del Betlem com si fóra la primera vegada. Amb unes ganes i una il·lusió que fan goig.

Seguint la nostra dinàmica guanyadora i, després d’uns anys d’experiència i amb uns quants guardons que ens avalen: - 2º Premi l’any 2000 - 3º Premi l’any 2001 - 2º Premi l’any 2002 - 1º a l’originalitat l’any 2003, enguany, anàvem a per totes. Però, el jurat va emetre el seu veredicte i va creure convenient que nosaltres no estàvem entre els millors, la qual cosa vam acatar i entendre. Van premiar altres no menys mereixedors que nosaltres, i no vam mullar premi.

L’any que ve, seguirem donant guerra i, de ven segur, la nostra comissió el realitzarà amb el mateix afecte i dedicació que en anteriors edicions. Ànim!

Com altres anys, hi havia una petita cistella on la gent que es va apropar a veure la nostra feina, a més a més de premiar-nos amb la seua visita, ens deixaven algun “centimet” que altre. Gràcies a tots els que us vau apropar, perquè l’autèntic motiu del Betlem, es el vostre gaudi, veïns.

Gracies a tots de cor.

122

amb la col.laboració de:

123

El nostre passeig per les activitats culturals, continua amb l’equip de Futbol Sala.

Us assegure que és un ambient immillorable el que es respira aquí dintre. I, enguany, tenim fins entrenador! Hi ha que donar les gracies a Fernando per la seua dedicació a l’equip. Cada diumenge s’arrisca a rebre més d’un crit de la nostra part o que els seus no servisquen per a res, però està clar que la intenció es lo que compte. Va Fernando, enguany rebràs els mèrits que te mereixes!

La veritat és que l’equip va com sempre, “fem el què podem”, com Cagueme. Quan guanyem ho celebrem i quan perdem, doncs, més encara. Enguany ja ens coneixem més, així què...tremola Platjes de Castelló, que l’any que ve...

També hi ha que donar gràcies a tots aquells que han tingut que sofrir venint a veure’ns algun partit. I gracies, també, a Victor Salvador “Ice-man” per tirar-mos una maneta. Per cert, si algun equip vol fixar-lo, que es passe pel nostre cau i parlarem de la seua clàusula de rescissió.

Al igual que l’any pasat, participen a la lliga de colles, així que esperem tindre molta sort per a la clasificació final i, més encara, pera quan comence la copa.

Anem per totes!

Ara, cal parlar del nostre grup de teatre valencià “Sequiol”.

Aquests si que no paren!. Maria José Boví, els dirigís i ells donen el millor de sí mateix. Hi ha que tindre en compte que son gent no professional i que es dediquen, en les seues hores lliures, a aquesta tasca. El nostre col·lectiu porta quatre anys proporcionant-los material i mitjans per a que ho puguen practicar i és lloable, ja que amb poca cosa s’arreglen.

Segurament no eixirà ninguna Maria Callas, o ningun “Chato” Prades (aprofite l’ocasió per a enviar-li una salutació i invitar-lo a que vinga a vore’ns), pero ells veuen recompensat el seu esforç quan, al finalitzar la seua actuació, la gent que ompli el carrer, de gom a gom, aplaudixen el seu treball. Només mirant-los als ulls els veus encantats i, de ven segur, d’ahí trauen les seues forces per continuar endavant.

Enguany toca representar l’obra “Els tres nóvios de Toneta” i estem ben segurs que serà un èxit a l’igual que les representacions d’anys anteriors. A poc a poc xics, el què començava sent una prova, s’ha prolongat durant quatre anys. Des d’aquestes línies volem animar-vos que seguiu amb aquesta activitat i, qui sap el que us depara el futur?

I, de pas, també volem animar tothom què s’aprope a veure’ls actuar, jo us assegure que eixireu ben contents. I, perquè no, també a participar, ja que aquesta activitat també està oberta a tots els associats. Vingueu al cau, estarem encantats d’informar-vos.

Sequiol; el Taller de Ball dels nostres xiquets.

Aquest any es complirà la quarta edició dels play-backs que organitza la Junta de Festes i, a l’igual que els anys anteriors, els “nanos” pujaran a l’escenari del recinte de La Pèrgola i tindran uns minuts per mostrar-li al jurat el que han après a fer, durant els mesos els quals han estat practicant la coreografia al ritme de “Buleria”, el nou èxit de Bisbal. La majoria del jovens ballarins no saben que hi ha un premi en joc, simplement ballaran els passos que els han ensenyat. Per cert, aquest any, les directores, coreògrafes i tot el altre necessari, han sigut les xiques de la comissió. A Maria, Esther, Sonia, Lorena, Nadia, Elena, a totes elles, moltes gràcies pel vostre treball.

“Un pas enrere, i dos endavant, ara mitja volta, i....”aplaudiments del públic què, de ben segur, captivaran els xiquets i, finalitzada la actuació i una volta baixen de l’escenari, tornaran a córrer i a jugar, com si la cosa no anara amb ells. Els majors esperarem el veredicte del jurat, però el vertaders triomfadors, hauran sigut ells. De ven segur que els donarà igual ser primers o segons o...., ells seran feliços i nosaltres també, al veure’ls sonriure. A més a més, amb la satisfacció de la faena ben feta, “plena de goig pur i verdader”.

Segur que de nou, deixaran bocabadats al jurat. Per a nosatres, son els millors!

124

125

Però, aço no ha estat tot. També contem amb una colla de dolçainers i tabaleters, organitzada pel taller de música tradicional, on Veronica i Alejandro, coordinen als nostres xics i xiques. Aquests grup també ha debutat, doncs, conten ja amb alguna que altra actuació, com va ser el passacarrer el dia de la nostra presentació o acompanyant la nostra comissió als diferents actes festers, a la Magdalena 2003.

La Gaiata compta amb l’última tecnologia, doncs, des de la teua casa pots rebre qualsevol informació que desitges sense més que consultar la nostra pàgina WEB, coordinada per Salomé i, si ho estimes convenient, tens a la teua disposició el FÒRUM, des d’on podràs fer-nos arribar els teus suggeriments, peticions...

Un any més, us hem ficat al corrent de totes les activitats del “Sequiol”. Des d’aquí, un any més, us convidem, a tots, a tots el veïns i amics d’aquesta comissió, què passeu pel nostre cau, que ens conegueu, que gaudiu amb nosaltres de tot i, si us pareix be, uniu-vos a aquesta la nostra família. Sereu ja un Sequiolo de debò i, us ho assegure, quedareu enamorats pel magnífic ambient regnant i la total camaraderia entre tots quants conformem aquesta dinàmica comissió.

Amb tota l’estima, i per raons de tradició, esperem fer del SEQUIOL, el nostre millor Pregó.

Apropa’t!

ACTIVITATS CULTURALS

AL SEQUIOL

V CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL·LEGI PUBLIC ISIDORO ANDRES, ORGANITZAT PER LA A. C. GAIATA 15 SEQUIOL. Les setmanes prèvies a la celebració de les nostres festes fundacionals, la cita ve sent obligada. L’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol convoca un concurs de maquetes de gaiata entre els alumnes dels diferents cursos del col·legi públic Isidoro Andres, ubicat dins del nostre sector.

El que va començar sent una aposta d’aquesta associació per a iniciar als més jóvens a conèixer el símbol per antonomàsia de les nostres festes: la Gaiata, en la Magdalena 99, és avui en dia u dels actes amb major arrelament dins de la programació que Sequiol oferix als seus veïns, sent esperat amb molt d’entusiasme tant pels alumnes com pels docents del centre que, dit siga de pas, sempre s’han bolcat a recolzar aquesta idea. I prova de açò que dic és l’espectacular increment en les xifres: dels 198 alumnes que van participar en la primera edició, amb 156 maquetes, hem passat als 281 alumnes amb 191 maqueta, en l’edició de la Magdalena 2003, un bot quantitatiu important però també qualitatiu perquè la qualitat, la imaginació i els impressionants dissenys aportats demostren que, any rere any, aquesta jovenalla d’artistes, s’esforcen més a aconseguir una millor gaiata.

En aquesta última edició, la del 2003, es va convocar tant els alumnes de primària, de primer a sisè, com als de preescolar de cinc anys. El curs que major participació d’alumnes va presentar va ser tercer de primària, mentre que el curs que més maquetes a concurs va presentar va ser segon de primària.

Els materials utilitzats per a la realització de les maquetes van ser molts variats, des del cartó, la cartolina, els gots de plàstic o els papers de colors, materials més comuns fins als més inversemblants com a llentilles, ossos d’oliva, boles de cristall... La imaginació al poder!

En cada edició s’observa que la qualitat i l’elaboració dels projectes és major, fruit de l’interés i implicació d’aquests jóvens artistes i, qui sap si no estarem davant els anomenats a crear les gaiates del demà?

126

El jurat va tenir un difícil i laboriós treball a l’hora de caldre seleccionar les tres millors obres en cada categoria, sent aquest el veredicte:

127

PREESCOLAR (FINS A CINC ANYS) Primer Premi: Laura Mata Rodríguez Segon Premi: David Valero Ibánez Tercer premi: Mª Rosa Rodríguez Grañanes PRIMER CURS Primer Premi: Noelia Martínez Andreu Segon Premi: Alejandro Breva Monte Tercer premi: José Fabregat Vicent SEGON CURS Primer Premi: Javier Valero Ibáñez i Lledó Muñoz Tena Segon Premi: Juan Pitarch Soler Tercer premi: Alba Salvador Pérez i Sandra Sánchez Martínez TERCER CURS Primer Premi: Adrian Julen Barrio Ventura Segon Premi: Clara Pitarch Soler, Lidón del Pozo Muela i Victoria Salvador Navarrete.

Tercer premi: Luis Ferrer Manero i Diego Hidalgo Cabello QUART CURS Primer Premi: Elia Cervera Ferreres i Lucia Ros López Segon Premi: Alejandro Becerra Mancelgas Tercer premi: Eric Cruz Vidal CINQUÈ CURS Primer Premi: Aroa Ramos Cabrera Segon Premi: Paula Más Chillida Tercer premi: Davis Andrés Martí SISÈ CURS Primer Premi: Alba Rodríguez Avila Segon Premi: Quique Ramos Cabrera Tercer premi: Carlos Mon Breva L’entrega de premis i diplomes per haver participat va estar a càrrec de la nostra Madrina Claudia de Jorge i la nostra Madrina Infantil Andrea Estrada, les qui estaven acompanyades pel President Infantil Joaquín Moliner i el President de l’associació, Sergio Queral.

Per segon any consecutiu i gràcies a la col·laboració de Maria Jesus Bagán, totes les obres guardonades van quedar exposades a l’aparador de la farmàcia del carrer Sequiol número 2.

Per la nostra part agrair, en primer lloc a tots els participants en aquest concurs, fent-ho extensiu a les seues famílies, perquè sense el seu suport, paciència i col·laboració logística seria impossible gaudir d’aquestes maquetes.

Per descomptat a tots els docents del col·legi públic Isidoro Andrés, amb el seu director D. Enmundo al front, que ens ha brindat tota la seua col·laboració, facilitant-nos la nostra labor.

I, com no, a totes les entitats col·laboradores que, amb les seues aportacions, han fet possible poder premiar els guanyadors i participants amb diversos detalls: Excm.

Ajuntament de Castelló, Excma. Diputació Provincial de Castelló, Junta de Festes, Bancaixa, Telepizza, Todojuguete, el periòdic Mediterranio i Castelló d’Impressió.

Per a la VI edició del certamen, que ja estarà en marxa quan llija aquestes pàgines, la A.C. Gaiata 15 Sequiol ha volgut anar un poc més enllà. De la mà de Ruralcaixa, ha convocat el I concurs de maquetes per a escolars “Ciutat de Castelló” obert a tots els centres docents de primària, secundària i educació especial, de la ciutat. Esperem que tinga idèntica acollida entre tots els alumnes com l’ha tingut aquí, al col·legi públic Isidoro Andrés.

T’ESPEREM. PARTICIPA.

ELS PREMIS

DE LA

MAGDALENA 2003 Potser el títol més apropiat per a aquesta secció seria “els premis del Sequiol” perquè, la veritat siga dita, pocs van ser els màxims guardons no aconseguits per aquesta associació cultural en tots els concursos que va participar, durant la Magdalena 2003.

Realitzem un succint repàs seguint un ordre cronològic:

128

CONCURS DE PLAY BACKS CASTELLÓ ARTÍSTIC. En aquesta la seua tercera edició, l’AC Gaiata 15 Sequiol es presentava, en la categoria infantil, amb una treballada coreografia sobre la cançó Onze Again d’UPA Dance. En aquest cas els xics de la famosa acadèmia televisiva de ball eren els xiquets de la nostra comissió infantil, dividits en tres grups, que van desenvolupar, sobre l’escenari de La Pèrgola, una compassada i rítmica representació en què es van anar succeint diferents números, tant per grups com en el seu conjunt. Certament el treball realitzat per Belén Baquero, en el disseny, coordinació i posada en escena va ser excel·lent i la seua execució impecable.

Per posar algun però a la nostra representació, hem de reconèixer que l’escenografia i ambientació de l’escenari va quedar molt per davall de la qualitat amb què els nostres jóvens van interpretar el seu coreografia. Segons el parer d’alguns membres del Jurat va ser aquest fet el que va privar els nostres jovençans artistes d’aconseguir un dels premis del certamen.

Des d’aquesta pàgines volem agrair l’altíssima professionalitat que van tenir els més xicotets de la comissió, representant a la nostra associació. Vaja doncs nostra més sincera ENHORABONA.

CONCURS DE LLIBRETS. Com ve sent habitual des de fa alguns anys es convoquen dos concursos per als llibrets de les comissions de sector. D’una banda la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, de la Conselleria d’Educació va convocar un premi per la promoció de l’ús del valencià en les publicacions dels diferents ens festius de la ciutat, que es resol dies previs a l’inici de les festes. En l’edició del 2003, el llibret de la nostra Associació va ser mereixedor del més alt guardó del certamen, obtenint el primer premi.

Per primera vegada, en la història de la nostra Gaiata, s’obtenia aquest màxim guardó.

D’un altre costat, la Junta de Festes de Castelló va convocar el concurs al millor llibret de Gaiata, la millor portada i al millor article inèdit baix el lema “El Fadrí en la història de Castelló”. Encara que la nostra publicació era una de les favorites a alçar-se amb algun d’aquests guardons, el jurat designat per a l’ocasió no ho va estimar pertinent, atorgant els següents: a la portada del llibret de la Gaiata 14 Castalia, a l’article inèdit publicat en el llibret de la Gaiata 19 la Cultural i com millor llibret el presentat per la Gaiata 17 Tir de Colom. Des d’aquí volem felicitar els guanyadors encara que, sincerament, creiem que érem mereixedors d’una miqueta més.

129

Dins de l’apartat de llibrets, Canal 9 - Ràdio Televisió Valenciana convoca un premi al millor disseny interior, guardó que també va recaure en el nostre llibret. I van cinc, prova evident de la qualitat i disseny de les nostres publicacions a pesar que alguns jurats, any rere any, s’encaboten a obviar-lo.

CONCURS DE GAIATES. En aquesta edició, a més del concurs absolut i l’infantil, es recuperava el concurs de Gaiates individuals, baix el patrocini de Canal 9. La nostra associació, per primera vegada en la seua història, es presentava a les tres convocatòries i, com no podia ser d’una altra manera, amb serioses opcions al triomf.

En primer lloc, el jurat va llegir l’acta corresponent al concurs de Gaiates individuals, concedint-se un únic premi que va recaure en el treball presentat per la colla el Mussol.

Seguidament es va donar lectura a la resolució del jurat d’il·luminació de Gaiates que convoca Canal 9. Tant en categoria absoluta com infantil el triomf va ser per a les nostres Gaiates. Les millor il·luminades segons el parer de Ràdio Televisió Valenciana, la nit començava de forma esplèndida.

Després d’açò, es va iniciar el procés d’elecció de la millor Gaiata infantil que, per segon any consecutiu, utilitzava un sistema de votació al més pur estil d’Eurovisió, de manera que cada President de Gaiata atorgava d’1 a 6 punts a aquelles obres que, segons el parer de la seua comissió, eren les millors. Des del primer moment es va vore que un monument aglutinava totes les màximes puntuacions. La Gaiata infantil de l’A. C. Gaiata 15

Sequiol, amb el lema “Galania de llum” i dissenyada per Manuel Breva Nebot, es va convertir en la indiscutible guanyadora amb un folgada diferència de punts sobre les obres presentades per les Gaiates L’Armelar, El Toll, El Grau, Brancal de la Ciutat i Porta del Sol, que van completar el grup de les guardonades.

Sense solució de continuïtat i seguint el mateix procés anterior, es va procedir a elegir la millor Gaiata del 2003 i Gaiata de la Ciutat per a l’edició de la Magdalena del 2004.

Per a la nostra associació, entenem que aquest sistema d’elecció no assegura que s’elegisca la millor Gaiata ja que depèn, en un altíssim percentatge, de l’honorabilitat i honestedat de cadascun dels jurats que es conformen en cadascuna de les associacions per a analitzar les obres presentades a concurs. I açò en el cas que existisca aquest jurat perquè més d’algun President s’autoproclama únic jurat, pesant mes en el seu veredicte els interessos creats entre ells que la qualitat, idoneïtat, simbologia i il·luminació del monument a jutjar, com s’indica en les bases que regulen el esmentat concurs. Però aquest no va ser el nostre cas. El mateix dia de la votació, al matí, es van reunir les persones convocades pel President de l’associació Sergio Queral Garcia, a fi d’analitzar en profunditat totes i cadascuna de les Gaiates presentades a concurs, valorant allò que les pròpies normes del concurs indicava. Després d’un llarg i tediós debat, es va concloure una votació equànime amb les regles marcades i que satisfeia el gust i el sentir fester de quants formaven el grup qualificador. Adjunt al nostre vot es va fer constar, també per segon any consecutiu, la total disconformitat de la nostra associació en el sistema de votació elegit per l’entitat convocant del concurs per entendre que qui conferix prestigi a un concurs és la qualificació dels diferents membres que componen el jurat, valorant totes les obres presentades amb un mateix 130 barem i seleccionant la millor d’entre elles, en funció del que indica la convocatòria del concurs.

Com era d’esperar algun President va llegir la seua votació entre l’esbronc general del públic, entenent el respectable que el seu veredicte era parcial, revengista i lluny de la realitat, motivat més per interessos particulars entre les diferents associacions presentades a concurs que per la qualitat de les

obres votades. Flac favor a la festa i més concretament a la Gaiata fan aquestes actuacions, més pròxima a criaturades que a raonaments seriosos de persones, la funció de les quals haguera de ser exalçar-les; més si tenim en compte que aquest sistema estava recolzat per la majoria dels Presidents de les comissions de sector.

Fins i tot, la lluita es va centrar en quatre Gaiates: les presentades pels sectors 8, 10, 12 i 15. Però faltant l’última ronda de votacions, la Gaiata que portava per lema “Orgull de l’antigor” dissenyada per Jose Vicente Monroig Marques i presentada per l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol es va alçar amb el màxim guardó. Per segon any consecutiu, la nostra associació obtenia el Primer Premi de Gaiates i, conseqüència d’això, l’honor de ser la Gaiata de la Ciutat per a la Magdalena del 2004.

Finalitzada la votació, El Toll va quedar a un punt de Sequiol, seguida per Portal de l’Om, el Grau, Castalia i Sensal.

Per a tots quants conformem aquesta Comissió, per a tots els Sequiolos (com així ens ha batejat el nostre amic i redactor del diari Mediterranio, Vicente Cornelles), la vesprada nit del dimarts 25 de març del 2003, passarà a la formar part inoblidable de la nostra memòria històrica, ja que vam poder vore com tots els nostres esforços van ser compensats amb els màxims guardons: millor Gaiata, millor Gaiata Infantil, millor il·luminació de Gaiata, millor il·luminació de Gaiata Infantil i, amb el llibret, millor disseny interior i primer premi en la promoció de l’ús del valencià.

L’endemà, els titulars dels diferents diaris de la ciutat donaven una idea del que va resultar l’entrega de premis en la Magdalena 2003: Sequiol copa els premis o Sequiol arrasa.

131 Per a aquesta nova edició, la del 2004, volem continuar optant a tot, per a això hem preparat uns treballs amb moltíssima qualitat. I és que ja ho diu el refrany “no hi ha dos sense tres”.

ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2003

DE CASTELLÓ AL SENAT, CHIM PUM TRACATRÀ !!!

De Castelló al Senat, chim pum tracatrà!. Així és, La Panderola, la comissió de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol va realitzar, el passat 14 de novembre del 2003, una visita al Senat, la Cambra Alta.

Una iniciativa auspiciada pel Senador per Castelló i amic d’esta Gaiata, Excel·lentíssim Sr. En Carlos Daniel Murria Climent (vicepresident primer de la comissió d’economia, comerç i turisme), coincident amb l’any en què es commemora el 25 aniversari de l’actual Constitució.

El Senat es definix com la cambra de representació territorial. Formada per un total de 259 senadors que, atenent la seua procedència, podem diferenciar-los en dos tipus, dotats dels mateixos drets i prerrogatives. El grup més nombrós està format per 208 Senadors d’elecció directa pels ciutadans. D’esta manera, cada una de les províncies peninsulars elegix directament 4 Senadors. En les províncies insulars, les illes majors elegixen a 3 i la resta a 1. Ceuta i Melilla, a 2 Senadors. D’altra banda són les Cambres de les Comunitats Autònomes les que designen un Senador i un altre més per cada milió d’habitants del territori.

Les funcions atribuïdes al Senat, per la seua naturalesa de Cambra Territorial, són precisament en les matèries relacionades amb el desenrotllament autonòmic i la política regional o local. A més exercix les seues funcions constitucionals ordinàries, com són l’aprovació del pressupost, el control polític al govern de la nació...

En la seua seu de la Plaça de la Marina Espanyola, a Madrid, vam tindre l’alt honor de conéixer uns instants la vida i treball dels Senadors, al servici de tota la societat, a més de disfrutar de l’extraordinària col·lecció de pintura i escultura que disposa el Senat.

La visita es va iniciar sobre les 11 del matí, en el Saló de Conferències on la representació de la nostra comissió, encapçalada pel President Vicente Javier Queral García, Madrina 2004 María López López, Madrina Infantil 2004, Carmen Sales Navarro i President Infantil 2004, Víctor Salvador Carne, va ser rebuda pels Senadors per Castelló Excel·lentíssims Srs. En Gabriel Elorriaga Fernández (president de la comissió d’assumptes exteriors) i En Carlos Daniel Murria Climent.

En la seua companyia vam poder visitar la magnífica Biblioteca o conéixer el Saló de Quadros, verdader centre de treball on les diferents comissions desenvolupen les seues

132

tasques. Però potser el moment de major emoció va ser la visita al Saló de Sessions. Des dels propis escons o en la tribuna d’oradors, va quedar immortaliltzat per a la història del Sequiol, en sengles fotografies en què estos dos Senadors van voler posar amb tots nosaltres.

La A C. Gaiata 15 Sequiol va voler deixar constància del seu pas pel Senat oferint un xicotet obsequi. Un detall carregat de sentiment magdalener i d’emoció ja que es tractava d’una talla de fusta policromada amb la figura de la nostra insígnia, La Panderola, peça que va pertànyer a la nostra Gaiata del 2002, guanyadora del concurs Magdalena 2002 i Gaiata de la Ciutat 2003.

133

En nom del Senat, la Senadora Excel·lentíssima Sra. Na María Eugenia Martín Mendizábal, Secretària Primera de la Mesa, va rebre de mans del nostre President el detall. Per part de les nostres Madrines, li van imposar el típic mocador verd i la cinta de la Magdalena, després d’això, tots van posar per a les preceptives fotografies. La visita va finalitzar amb un esmorzar en el menjador del Senat, compartint taula amb el Senador Excel·lentíssim Sr. En Carlos Daniel Murria, qui va fer entrega als nostres màxims representants, d’uns clauer amb l’escut del Senat així com una edició de la Constitució Espanyola, editada amb motiu de la commemoració del seu 25 aniversari, a tots els presents.

Per a tots els que vam tindre la sort de poder viure tan important dia quedarà gravat, per a sempre, en el nostre record. Des d’estes línies volem agrair el magnífic tracte rebut tant pels Senadors que, en tot moment ens van acompanyar, com pel personal funcionari que va cuidar fins a l’últim detall perquè este fóra, per a tots, un dia inoblidable.

ARTÍCLES ARTÍCLES _LA PERGOLA: 30 ANYS (article presentat al concurs Magdalena 2004) per Juan José Pérez Macian _RAFAEL MARMANEU IBAÑEZ; ARTESÀ I PROFESSOR per José Prades Garcia _RAFAEL GUALLART CARPI per Enrique Carceller Llago _MIGUEL DE SANMILLAN, UN ARTISTA DE LLEGENDA per Eduardo Mas del Rio _VICENTE BERNAT CASTELLET, UN ARTISTA GAIATER CLÀSSIC per Jose Luis Serrano Fabregat _ÉS PER TU, AMIC RAMOS per Javier Roig Varoch _RAFAEL TECLES BARBERA – ARTISTA GAIATER per Mavi Tecles Baset _MIGUEL COLLADO. DE L’ESCOLA DE PORCAR per Chelo Pastor i Verchili _FRANCISCO ESTEVE, ENTRE L’ORTODÒXIA I LA IMAGINACIÓ EN L’ART DE LES GAIATES per Vicente Cornelles Castelló _TONI MIR, ARTISTA DEL SEQUIOL per Agustín Mon Carro _BREUS NOTES SOBRE LA GAIATA per José Vte. Monroig Marques _UN ARTESÀ DELS BURINS per Pepin Marco _UN ALTRE CONCEPTE DE GAIATA per Julián Sebastiá _LA LLUM DE LES GAIATES per Juan Carlos Lleó Montoliu _MESTRE GAIATER per Josep Lluis Estanislao

“esclat de llum sense foc ni fum”

La concepció de la gaiata, monument festiu per excel·lència, és un dels grans temes a debat, des del mateix moment en què ressorgixen les festes magdaleneres en la seua estructura actual.

Segons els historiadors, podem trobar referències de la gaiata en documents datats al segle XVIII però és, a partir de 1945, amb la nova reorganització festiva, quan adquirixen el seu actual concepte de monumental.

Antonio Pascual, membre de la Junta Central de 1945, és l’autor de la definició per excel·lència de la gaiata: “esclat de llum sense foc ni fum”, encara que escarida i difusa, deixava ben clar que aquests monuments, a diferència de les Falles “no es cremaran”. Des d’aquest mateix inici va ser evident l’esforç i preocupació per fer de la gaiata un monument digne. I gran dosi de “culpa” d’aquest renàixer espectacular de la gaiata la tenen tots quants han aportat el seu granet d’arena en el disseny de les gaiates, des d’aquells primers castellonencs que es van atrevir a dissenyar les primeres gaiates monumentals, a mitjan els quaranta, fins als quals, avui per avui, continuen sorprenent els castellonencs amb veritables obres d’art. Són els artistes gaiaters, potser una de les figures que major importància tenen, dins de la història de les nostres tradicions, però, també, de les menys valorades pels qui haurien d’assumir tal responsabilitat i, prova d’això, és la falta d’un museu de la gaiata o el nul interés per conservar gaiates, en tot o en part, que han sigut o són veritables obres d’art o no merèixer un jurat digne que les avalue i que salvaguarde la dignitat dels monuments o... seria una llarga llista de detalls, però, que podem esperar dels qui són incapaços de dedicar una plaça al símbol per antonomàsia de les nostres festes: La Gaiata?.

En fi, nosaltres, els Sequiolos, volem trencar una llança en favor de la figura de l’artista gaiater, en general, i per cadascuna de les persones, en particular, que ha contribuït, amb el seu esforç personal, a engrandir i dignificar la gaiata monumental.

Per a això hem seleccionat un representatiu grup d’artistes gaiaters per a saber com entenen ells la Gaiata. Lamentablement no estan tots els que haurien d’estar, problemes d’espai. Servisca, doncs, aquest llibret, com a sentit homenatge a tot els ARTISTES GAIATERS.

La pèrgola: 30 anys

per Juan José Pérez Macián

IV

Gaiata 15 “Sequiol”

La Pèrgola, trenta anys… UUFFF!!!. Aberració arquitectònica?; desacatament urbanístic?; estrafolària nau de festes?; impersonal pavelló multiusos?; quadratura del cercle?... Què no hi haurà dit ja de tu a estes altures, transcorreguts trenta anys de la teua aparició entre nosaltres!.

La veritat és que el teu aterratge en el nostre sòl no va ser el que es diu un encert.

Aquell va ser més prompte un aterratge forçós i, de fet, sobre el solc que vas llaurar no va tornar a créixer l’herba. Et vas atrevir a ocupar i a furtar -amb nocturnitat i traïdoria- l’encant que durant anys va romandre dolçament emboscat en un xicotet paradís que els castellonencs adoraven. L’idíl·lic i romàntic jardí, amb la seua xicoteta, redona, font central; aquell porxe circular entaulellat de blancs i blaus mediterranis, testimoni de tantes declaracions d’amor en nits càlides de penombres enceses; les seues vetlades de revetla i pasdoble, de tango i “rock and roll”, aquelles nits de tarongina, de roses i boleros amb què els nostres pares i les nostres mares van engronsar junts el seu amor i la seua tendresa en un abraç que potser va ser el primer.

Vas arribar tu i tot allò van ser només nostàlgies d’una generació que va perdre, fa trenta anys ja, el marc de les seues més volgudes vivències de joventut camí d’un Castelló molt distint que els esperava, sever i ferm, molt prop d’aquella frondositat del parc de Ribalta de principis dels setanta. En les meues reflexions sobre tu, sobre La Pèrgola i els seus trenta anys, només esmentaré dos noms i una data: 1971, Francisco Grangel i Joaquín Tirado.

Vas ser inaugurada, tal com ara et coneixem, en 1971 sent alcalde de Castelló Francisco Grangel i conforme al projecte redactat per l’Arquitecte Municipal Joaquín Tirado. I no seré jo qui pose ara en dubte l’oportunitat del teu enllumenament, doncs estic segur que les circumstàncies d’aquell moment van fer necessari dotar a la nostra ciutat d’un espai adequat que poguera acollir adequadament els esdeveniments festius i esportius que en els anys setanta atreien als castellonencs. No, no seré jo qui pose en tela de judici aquella decisió de parir-te en el més bell racó del més bell jardí de la meua ciutat. Perquè al cap i a la fi, si amb tu va escriure les seues últimes línies una generació que havia omplit els folis de la seua vida en humil paper amb sostre d’estrelles, també és just reconèixer-te que des del teu naixement vas ser foli en blanc on altres dues generacions, potser tres, hem escrit les de les nostres vides, amb les nostres il·lusions, els nostres amors i també les nostres frustracions, davall el teu sostre, això sí, d’artèries de metall.

Vull que les meues reflexions sobre els trenta anys de la teua vida entre nosaltres siguen, en definitiva i en positiu, un sincer homenatge al que la teua redonesa, la teua solidesa de pedra i ferro, la teua opacitat, el teu espai diàfan i lliure, han significat per a aqueixes dues o tres generacions de castellonencs que des de 1974 fins a l’actualitat, van deixar moltes hores de les seues vides entre les teues parets infinites i eternes. Uns van gaudir de vetlades esportives de boxa o de lluita lliure; altres van fer l’ullet a l’atzar en nits de joc, línies i bingo; els més van ballar els seus amors i les seues passions davall els més diversos ritmes que aquestes tres dècades ens han agitat per dins i per fora.

V

Quan vam ser xiquets nostres mares van elevar al cel de la teua cúpula el catxirulo de les nostres il·lusions en matins o en vesprades de màgia i de pallassos. Els nostres pares els van regalar, a elles, nits belles de cançons de moda interpretades per les estrelles del moment. Vam créixer i la coartada de la presentació d’una gaiata de la que era dama d’honor la xiqueta dels nostres somnis, va ser el preat salconduit per a tornar a casa, la nit d’aquell inoblidable dissabte, més tard que mai i amb el premi del primer bes gravat a foc. Vam créixer més i els batecs dels nostres adolescents cors van ressonar en l’eco redó del teu espai, acompanyant els acords de guitarres i bandúrries darrere de l’anhelat permís per a rondar les nostres primeres núvies en nits de maig i serenata. Molts castellonencs vam fer els nostres temptejos artístics o escènics sobre la fusta del teu escenari o entre els teus bastidors, desafiant temeràriament els difusos límits que sovint separen el sublim del ridícul. Fins i tot alguns van sofrir en la teua redonesa freda la gelada tensió d’una oposició que calia guanyar en soledat enfront d’un foli blanc per omplir.

Gaiata 15 “Sequiol”

La pèrgola: 30 anys

VI

Per a moltes jovençanetes vas ser l’amfitriona de la seua posada de llarg en llunes de blanc setí i, al temps, vas testificar el rubor de barbamecs xicots embotits en l’efímera història del seu primer trage de mal nuada corbata. Has resistit, amb fidelitat i lleialtat, les llàgrimes emocionades d’unes Reines de les Festes que al seu camí reial, a la recerca de la seua banda verda, van agitar el seu mocador de fil al vent de la teua festa. I has rebut també l’ampli i feliç somriure d’altres Reines que van travessar el teu llarg corredor lluint ja la seua verda bandera a la nit del seu Galania. T’has adornat amb bodegons formosos de belles flors que van encarnar dones castelloneres lluint les seues sedes de colors gaiaters. Has escoltat poetes que van brodar els teus nobles cortinatges de rimes, de versos, de sonets i de flors naturals. Vas acollir polítics necessitats del ritual bany de multituds amb què creien poder aplacar la seua inesgotable set de vots. I hem seguit escrivint línies i línies de les nostres vides, fins que un dia també nosaltres hem portat al teu si als nostres fills -com quasi trenta anys abans feren les nostres mares- perquè entreguen la seua carta d’il·lusió i esperances infantils al Patge Reial o perquè ens facen feliços amb el seu agraït

Gaiata 15 “Sequiol”

somriure mentre veiem com llisquen, desbordats de vitalitat, per un tobogan, salten per la borda d’un vaixell pirata o criden un titella de ruboritzades galtes avisant del perill que li aguaita perquè se li acosta un llop pelut d’esmolats ullals.

Qui pot avui, trenta anys després, negar que formes part inevitable de les nostres vides i de la de la nostra ciutat?. I és que en realitat, a pesar de la prepotència i el superb que vas arribar al nostre món, a pesar de l’arrogància amb què vas irrompre en les nostres vides, a pesar de tot el que de tu hi ha dit i es dirà, la història d’aquests els teus trenta anys de vida -que són els nostres- és una història humil i tendra, discreta i servicial, dolça i sensible. La teua història, per a aquestes dues o tres generacions de castellonencs que hem conviscut amb la teua presència de ferro i pedra que un dia es va alçar en aquell preciós racó en altre temps bell jardí, és la nostra història. Amb les seues aromes, amb les seues músiques, amb les seues cançons, amb els seus projectes, amb les seues il·lusions, els seus sentiments, amb els seus amors i desamors, amb les seues decepcions, amb els seus èxits, amb les seues penes i les seues alegries, amb els seus colors, les seues llums i les seues ombres, els seus freds i les seues calors. Són ja trenta anys de records i per tant trenta anys de nostàlgies… que són ara les nostres.

Certament, va poder semblar impossible fa trenta anys, però avui jo afirme, convençut, que en la dura redonesa de les teues parets sense principi ni fi, entre el teu sòl polit d’enyorances i el teu cel fred d’artèries de ferro, hi ha ànima.

VII

Gaiata 15 “Sequiol”

RAFAEL MARMANEU IBÁÑEZ artesà i professor

per José Prades Garcia

VIII

Al començament del segle XX Castelló era una xicoteta ciutat que no arribava als trenta mil habitants. La gent, fonamentalment, es dedicava a la llaurança i tant sols uns pocs exercien alguna altra activitat.

El matrimoni format per Rafael Marmaneu Manero, que era carter de professió, i Antonia Ibáñez Mateo, que va baixar des de Xérica, residia a Castelló i van tindre quatre fills: Tonica, Rafael, Maria i Joan. El nostre personatge va nàixer en 1911.

Els estudis primaris els va fer al col·legi dels Escolapis on molt prompte va manifestar facilitat per al dibuix i inclús va arribar a guanyar un concurs, art en el que a poc a poc va augmentant els coneixements de tal manera que la Diputació de Castelló, juntament a Joaquín Vidal, el va becar l’any 1927. La mateixa Diputació també va donar una bolsa d’estudis a Godofredo Buenosaires i José Llopis, els qui juntament a Marmaneu i Vidal van marxar a Barcelona, on aquest dos, gràcies a l’ajut de Francesc Maristany Casajuana, que va ser molt anys arquitecte municipal de Castelló, van poder anar al taller Canals que es dedicà a la decoració. En aquest taller va tindre ocasió d’aprendre el dibuix de figura presa del natural.

Als pocs anys Espanya va sofrir la guerra civil, event en el qual el nostre personatge no va intervindre a pesar que ja tenia vint-i-cinc anys. Passats uns pocs anys arribà el moment de casar-se, i ho va fer amb Carmen Mansilla Díaz, el 21 d’octubre de 1941. Aquest matrimoni tingué tres fills: Ma. Carmen, Pilar i Rafael.

En aquest moment ja s’havia establit com a tallista de fusta al carrer de Pelayo del Castillo, per on passava la Panderola i quasi fregava els panys de les cases, cosa que produïa una impressió molt forta. El lloc on estava era el pati de la casa on vivien els pares de Fernando Herrero Tejedor, que va ser ministre anys després, els quals entraven a casa per el carrer de Fola. Aquest taller va ser escola de molts alumnes que anaren a aprendre l’ús de la gúbia i la maçeta entre els quals recordem a Pepe Garcia “el Rubio” i “Tecles”, ensenayant a la vegada talla amb escaiola.

Gaiata 15 “Sequiol”

Des d’aquest carrer va traslladar el seu obrador al carrer de Lepanto número 45, on seguia fent molts dissenys de mobles, estatues, peanyes, confessionaris i qualsevol cosa que tinguera relació amb la fusta o l’escaiola, tant amb motle com en figura i també treballava el fang.

Entrà de professor a l’Escola de Belles Arts i Artesania que estava, en principi, a l’edifici de l’institut Ribalta i després va ser traslladat al pavelló psiquiàtric a la Gran Via de Tàrrega Monteblanco.

L’any 1945 l’Ajuntament de Castelló va decidir canviar l’organizació de les Festes de la Magdalena, creant les gaiates monumentals, monuments que en les festes anteriors eren de mà i desfilaven a la Processó portades per un sols home.

Gaiata 15 “Sequiol”

RAFAEL MARMANEU IBÁÑEZ artesà i professor

També en aquell moment es formen els sector gaiaters distribuint la ciutat en onze més el del Grau, que serà per sempre el dotze. Amb aquesta innovació comencen les competicions entre els sector ja que es premiarà el monument reconegut com el millor.

X

Gaiata 15 “Sequiol”

Des d’aquest moment Rafael Marmaneu participà en el disseny de distintes gaiates, les quals li seràn encarregades pels sectors. Aquest artista utilitzà en els seus treballs, fonamentalment, la talla, tant de fusta com d’escaiola. Recordem alguns sectors per als quals treballà com foren l’1, que aleshores es titulava Calle Trinidad y adyacentes, el 5 que era Plaza del Rey, o el 12, Grao. Al peu d’un disseny de la gaiata 5, figura que el preu que volia cobrar l’artista era de 15.000 pessetes. També va fer alguna carrossa per al Pregó.

Encara ens recordem de l’originalitat de les gaiates de Marmaneu que portaven molta talla de fusta i farolets, cosa que li va ajudar a aconseguir alguns dels premis que es lliuraven.

XI

L’edat i altres esdeveniments van fer que a poc a poc en el transcòrrer del temps anara apagant-se el nom de Marmaneu, que a causa d’una penosa malaltia va morir el dia 23 de desembre de 1974 i del qual Gonzalo Puerto va fer una nota mortuòria el dia 26 al diari Mediterráneo, que entre altres coses deia: Rafael era uno de los artesanos pertenecientes a la Escuela de principios de siglo en la que figuraban los que luego fueron maestros como Godofredo Buenosaires, Rafael Lasala y otros, que a su vez eran herederos de los Viciano. Personificaba el tránsito entre la época de los artistas-artesanos clásicos y los que ya se acoplan a los sistemas mecánicos de producción, aunque sus obras puedan calificarse de artísticas.

Y tenía ese espíritu de aquellos artesanos del pasado, tan inclinados a la enseñanza. No querían que sus conocimientos bajaran con ellos a la sepultura, sino que su ilusión era dejar discípulos que, aprendiendo lo que ellos sabían pudieran escalar nuevas posiciones en ese mundo maravilloso del arte-artesanía.

Gaiata 15 “Sequiol”

RAFAEL GUALLART CARPI (28.6.1898—2-1.975)

per Enrique Carceller Llago

XII

Abans d’endinsar-nos en la vida i obra del senyor Rafael Guallart Carpi, i d’explorar part de l’obra d’aquest castellonenc, hem de reconèixer i agrair la col·laboració presentada pel seu fill, En Rafael Guallart Ramos qui amb un afecte entranyable manté el record del treball de son pare per a les festes de la nostra ciutat natal.

Els qui el van conèixer diuen d’ell que va ser una persona afable, humana, familiar, modest i amb una gran sensibilitat i habilitat manual, amb una gran inquietud cultural i d’una devoció màxima, la de transmetre els seus coneixements en la seua vocació de mestre i educador.

Va nàixer a Castelló, a la plaça Nova o del Rei En Jaume, 29, iniciant la seua formació escolar a l’escola de primer ensenyament al Col·legi Mestre Canosos. La seua gran afició pel dibuix va fer que es matriculara a l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló, baix la tutela del professor Vicent Castells.

Orfe als setze anys, va haver de compaginar els seus estudis de comptabilitat i tenidoria de llibres amb el seu treball per a ajudar en el manteniment de la família.

Els seus estudis van fer que entrara a treballar a la localitat d’Onda com a responsable de comptabilitat d’una fàbrica de taulellets “El bólido”, sent aquest el primer contacte amb la ceràmica, tan marcada en el seu esperit d’artista i inici de la seua autèntica vocació. Açò li va portar que es matriculara a l’Escola Provincial de Ceràmica d’Onda que baix el patrocini de l’Excma. Diputació Provincial funcionaria fins a l’any 1936, i de la que arribaria a ser professor numerari i secretari.

La Guerra Civil (1.936-1.939) li va obligar a mobilitzar-se sent traslladat a Barcelona, on va saber aprofitar el temps en assistir a les classes de l’Escola de Sant Jordi de Bellés Arts, simultaniejant-les amb les de l’Escola de Ceràmica Massana.

Gaiata 15 “Sequiol”

Finalitzat el deplorable episodi, va tornar a Castelló al costat de la seua família, i després de la no fructificació d’una indústria ceràmica, instal·la el seu taller-estudi en el seu propi domicili, al carrer Cervantes, 37, on comença la seua activitat artística que simultaniejà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis, primer com a professor de Dibuix Artístic i posteriorment com a professor de ceràmica en la mateixa escola.

Des de sempre no dubtà a col·laborar, al costat del seu entranyable amic En Manuel Segarra Ribés , per a les Festes de la Magdalena, dissenyant i creant carrosses per al Pregó, decorant l’escenari dels actes de Proclamació i Imposició de Bandes de la Reina de les Festes, i com no, bolcant el seu geni creador en el disseny i construcció de moltes gaiates, que avui podem contemplar en les pàgines del nostre llibret.

El seu esperit creador i el seu amor per la nostra Ciutat són llavor que va saber ensenyar i conrear en els seus fills i néts.

Avui, transcorreguts quasi trenta anys del seua mort, el 28 de febrer de 1975, vespra del Pregó, ens queden vestigis de la seua obra, i d’un record inesborrable per als qui van poder compartir la seua labor formativa i creadora.

XIII

Gaiata 15 “Sequiol”

MIGUEL DE SANMILLÁN, UN ARTISTA DE LLEGENDA

per Eduardo Mas del Rio

XIV

Miguel de Sanmillán i Arquimbau ha sigut en la història del nostre poble dels més prestigiosos artistes gaiaters que ha donat Castelló per a les Festes de la Magdalena.

Mestre de professió i artista de vocació va marcar al llarg de la seua dilatada trajectòria una fita important i un estil propi i inconfusible en la concepció, desenvolupament i acabat dels monuments de llum que cada any ocupen el principal protagonisme de les nostres festes. El seu estil era clàssic i oberturista al mateix temps, tot des de la seua singular filosofia que la gaiata és un monument per a la nit que deu de mantenir el seu atractiu i plasticitat durant el dia. No diu res un muntó de llums que brillen a la foscor de la nit i que es convertixen en un embolic de ferro i bombetes la resta del dia.

Les Gaiates de Sanmillán han desaparegut per a sempre per causa de la nul·la estimació i respecte que històricament han tingut cap als nostres monuments festers les forces vives de la població, que ha determinat que al llarg dels anys de vida de les nostres festes no quede ni el menor vestigi del que en alguns casos han sigut autèntiques relíquies i peces emblemàtiques de la nostra història i tradicions més entranyables.

Així, algunes gaiates tant de Miguel de Sanmillán com d’altres artistes ja desapareguts, Rafael Guallar, Juan Bautista Adsuara, Vicente Bernat, Vicente Ramos i molts altres, que van haver de guardar-se com a or en drap, com autèntiques fites senyeres, model i estímul de les noves generacions, han sigut condemnades a morir per a sempre, davant la passivitat i complicitat més absoluta.

Sanmillán, en la dècada dels cinquanta i part del seixanta es va alçar amb innumerables primers premis per a la Porta del Sol, quan per aquella època aquesta Gaiata era sant i senya, tant per la bellesa del monument, com pel carisma i essència de la seua comissió. Va construir també diverses per als sectors Portal de l’Om i el Toll i en una altra ocasió va copar també tots els guardons per a la Gaiata de l’Hort dels Corders.

Gaiata 15 “Sequiol”

XV Sanmillán va ser pioner en la idea que les institucions i organismes de Castelló es vincularen a les festes construint les seues gaiates. I va predicar amb l’exemple doncs va ser durant alguns anys coronel honorari de la Creu Roja a Castelló i va construir també una Gaiata per a aquesta benemèrita institució, que desgraciadament, també va desaparèixer per a sempre. De fet, l’únic testimoni que queda actualment d’aquella iniciativa és la Gaiata de l’antiga Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, magnífica peça de Juan Bautista Adsuara.

Però va ser precisament en els últims anys de vida, quan Miguel de Sanmillán, va aconseguir de manera consecutiva les més espectaculars gaiates i els majors premis. En 1.971, va fer les Gaiates per a Brancal de la Ciutat i Portal de l’Om. Com el jurat no va poder decidir qual era la millor, els van concedir un primer premi a cadascuna, amb un esment especial per a la del “Brancal de la Ciutat” pel moviment de les seues parelles de ball i la música.

De l’any 71 al 75, Sanmillán va guanyar de manera consecutiva el primer premi amb la Gaiata del “Brancal de la Ciutat”, fins que en iniciar el monument en 1.976, va emmalaltir i va morir poc després. Va ser el també desaparegut Paco Esteve qui va acabar l’obra de l’artista. Totes les comissions de sector i Els Cavallers de la Conquesta van costejar la tomba del mestre D. Miguel de Sanmillán, que des de 1.977 reposa al Cementeri de Castelló.

Gaiata 15 “Sequiol”

Vicente Bernat Castellet, un artista gaiater clàssic

per Jose Luis Serrano Fabregat

XVI

La història de les Festes de la Magdalena va indefectiblement unida a la de les Gaiates, aqueixos símbols d’una festa secular que, a pesar del temps transcorregut ningú ha sigut capaç de definir amb exactitud.

El que en un principi van ser lluminàries, amb posterioritat s’anirien convertint en aqueix monument barroc que va acabar guanyant la batalla de l’estètica, encara que mai definitivament, perquè la polèmica sempre hi ha estat oberta entorn del què és, encara que no el que significa, una gaiata i per descomptat mai hi ha hagut un acord general sobre la seua definició, tant que fins i tot en els concursos que ha anat convocant la Junta Central de Festejos de la Magdalena primer i més tard la Junta de Festes de Castelló, es deixava sempre oberta la interpretació personal a la gaiata.

Així les coses, els Artistes Gaiaters, aqueix gremi nonat que mereix els honors d’estudi en el llibret de la Gaiata 15 “Sequiol” corresponent a la Magdalena de 2004, polèmica per tantes qüestions abans de celebrar-se, tampoc ha sigut pròdig en personatges, ja que, el pes de l’economia i el passar dels anys, l’han anat disminuint progressivament fins quasi fer-lo desaparèixer, per la qual cosa no és rar que, en els últims anys, en parlar del Artista Gaiater autor de l’esbós i del desenrotllament de la pròpia gaiata s’acudisca a l’eufemisme de “la Comissió” per a ocular la falta d’un.

Problemes quasi sempre.

Val la pena que recordem que el renàixer de les Festes de la Magdalena a partir de l’any 1944, amb efectes de Magdalena de 1945, va afectar d’una forma especial a la Gaiata. Fins llavors les Gaiates que participaven a la processó del dia de la Magdalena, en el retorn de la joiosa romeria matutina, eren quasi totes individuals i, com molt, algunes es portaven entre quatre persones en un artefacte a manera de peanya processional.

Alguns gremis tenien el que podríem denominar “Gaiates monumentals” però eren les més escasses. Amb la nova estructura festiva i la divisió de Castelló en “Sectors”, cadascun d’ells va assumir la tasca de construir una “gaiata monumental” que representara tots els veïns d’aquest, de la mateixa manera que, a València – d’on es va copiar l’estructura festiva – les Falles eren el monument en què tot el sector es veia representat.

Gaiata 15 “Sequiol”

En aqueixos primers anys, el control de la Junta Central sobre els monuments gaiaters era prou major que en el moment actual, ja que les comissions estaven obligades a presentar els esbossos de les Gaiates al màxim organisme fester, perquè foren aprovats. Es buscava la dignificació d’un monument que mai havia sigut tal i que sorgia amb la il·lusió dels primers anys com una forma de rivalitzar uns amb altres i, d’aquesta forma, engrandir la festa i concretament la Gaiata.

Per cert que era tanta la confusió al voltant de les Gaiates i la seua nova significació que el diari “Mediterranio” – l’únic que en aquell llavors s’imprimia a la Ciutat – va haver d’eixir al pas d’alguns comentaris per a assegurar taxativament que “Les gaiates no es cremaran”. Algú va pensar que, sorgides a imatge i semblança de les Falles·, el seu destí final anava també a ser el foc. Afortunadament el bon sentit imperaria finalment.

En aqueix moment del ressorgir de la Gaiata entraria en contacte amb elles el nostre protagonista: Vicente Bernat Castellet.

Vicente Bernat era un jove tallista que treballava al taller d’un dels grans professionals de l’època: Joaquín Vidal. En ple carrer major, en els baixos de l’edifici que ocupava la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació que va ser un lloc de jocs infantils per a mi, allí desenvolupava la seua tasca Vicente Bernat.

Era un obrador situat al voltant d’un gran pati central ple de vegetació, la qual cosa no era habitual en un taller de talla. Allí, just al costat de ma casa, es va forjar un dels grans artistes gaiaters de tots els temps. No en va el seu mestre va ser un altre artista genial, aquell Joaquín Vidal que no sols va realitzar algunes de les més belles Gaiates de l’època sinó que va col·laborar en la realització de carrosses per als festeigs que se celebraven a la ciutat. Joaquín Vidal, un home enamorat del seu Castelló amb aquella forma de caminar tan peculiar, va ser el seu mestre.

Les seues Gaiates de la Ciutat Només pel fet d’haver realitzat la Gaiata de la Ciutat que va presidir les Festes de la Magdalena l’any 1952, que es commemorava el VII Centenari de la Fundació de Castelló, i la que cinc anys més tard la substituiria, Vicent Bernat mereixeria un lloc d’honor entre els millors artistes gaiaters que ha donat Castelló.

Aquelles van ser, sens dubte, les millors Gaiates de la Ciutat que va tenir Castelló o almenys, així opinem molts.

La Junta Central no va tenir Gaiata fins a les festes de l’any 1947 quan va construir la primera Gaiata de la Ciutat segons un esbós de l’artista castellonenc Tomás Colom i en un principi es va marcar com a termini per a la seua renovació el de cinc anys.

Efectivament en els inicis de l’exercici fester de 1952, al juliol de 1951, es va convocar un concurs per a la construcció de la Gaiata de la Ciutat, al qual es va

XVII

Gaiata 15 “Sequiol”

Vicente Bernat Castellet, un artista gaiater clàssic

XVIII

presentar Vicente Bernat amb un esbós i la corresponent memòria que va ser elegit “… el qual va ser aprovat i acceptat per la Comissió de Desfilada de Gaiates i ratificat en la reunió de la Junta Directiva el dia 9 d’octubre de 1951, amb unes modificacions i normes…” que eren acceptades per Vicente Bernat en el moment de l’acte de la signatura del corresponent contracte que es va dur a terme el dia 31 d’octubre de 1951.

Aquesta era la Gaiata que va somiar i va realitzar el nostre protagonista: “Fusta, cristall i metall. De cartó emmotlat les quatre aixetes que formen la base – que després es realitzarien en fusta, seguint les indicacions de la Junta Central -, sent aquestes pintatdes color bronze, els mascarons de la part de baix seran d’or brunyit i la motlura o sòcol estarà imitant a marbre.

La il·luminació serà dels fanals que pengen de la llengua de la bèstia, així mateix pot també anar il·luminada amb llum indirecta.

Segon grup: sòcol pintat imitació marbre, els xiquets aniran policromats, les cartel·les daurades i brunyides; tota aquesta part del cos serà de fusta; escut de la Ciutat, cristalleria pintada; els fanalets i braços que ho sostenen seran de metall. La corona i el motiu que sosté el fanal també serà d’or brunyit, podent ser la pedreria de la corona il·luminada. Eixint de dins d’aquesta, llum blava per a canviar la tonalitat de l’or.

Tercer cos: fanal tot cristall, menys els braços dels quals aniran vuit, un en cada angle del fanal, els fanalets i els braços seran com anteriorment hi ha dit, de metall.

El casc del fanal serà de cristall blau fins al platet daurat on s’enroscarà la rematada, també de cristall blau, del qual eixirà el bàcul tallat i daurat; els braços penjats seran de metall i els gots es pintaran del color que estèticament estiga millor en relació amb la resta de la Gaiata.

L’alçària de la Gaiata serà de quatre metres. El preu de la Gaiata serà el màxim o siga, les cinquanta mil pessetes.”

Una Gaiata que va costar cinquanta mil pessetes de l’època, d’un total de 193.228 que es va pressupostar la Processó de les Gaiates, en un any certament especial.

I que, en principi es va pagar en tres terminis, el primer dels quals a la signatura del contracte (el 31 d’octubre

de 1951), el segon el 30 de desembre (ambdós de 16.333 pessetes), mentre que l’últim d’ells, de 17.334 pessetes es va satisfer a l’entrega de la Gaiata de la Ciutat.

Cinc anys més tard tornaria a realitzar la Gaiata de la Ciutat, una peça en materials nobles que va ser punt de referència a partir d’aqueix moment i que va presidir les Festes de la Magdalena des del seu lloc a la Plaça Major fins a un decenni més tard.

Per a molts aqueixa va ser la gran obra de Vicente Bernat i encara recordem tots els adorns en talla, aqueixos tritons que amb uns efebs als seus lloms, constituïen el “afegit” a la part mòbil de la Gaiata quan ocupava el seu emplaçament definitiu i que en una ocasió van ser objecte de la barbàrie destructora, quan van aparèixer destrossats en plena setmana festera.

La que seria una obra efímera, es va convertir, per obra i gràcia del geni creador de Vicente Bernat, en una Gaiata mítica, només vençuda per l’avanç de la tècnica i l’arribada de nous conceptes estètics, no sempre compartits, quan en 1966 el denominat “mag de la llum” l’enginyer català Carlos Buhigas, va realitzar la nova Gaiata de la Ciutat.

Vicente Bernat va realitzar moltes gaiates; quasi totes elles han quedat a la ment dels castellonencs que van tenir l’oportunitat de gaudir-les, com a monuments característics, propis d’un artesà a qui, per què no?, com ha assenyalat el professor Antonio J. Gascó Sidro, li quadra el qualificatiu d’artista amb total justícia, perquè va saber combinar perfectament materials nobles i llum, per a donar forma al monument que simbolitza millor la idiosincràsia de les nostres Festes de la Magdalena.

Un poc desil·lusionat per la falta de mitjans econòmics per a la realització d’aquestes i malalt, va deixar de treballar, deixant-nos en la passada dècada, encara que per a sempre seguirà en el record dels bons castelloners, que saben apreciar l’art efímer d’això que ningú ha sabut definir encara i que s’anomena Gaiata.

Com a final, no em resistisc a la temptació de reproduir el que l’escultor castellonenc Juan Bautista Adsuara deia sobre el concepte de Gaiata en el diari Mediterranio el 14 de març de 1952, perfectament vigent en l’actualitat, en ser preguntat sobre què opinava de la Gaiata col·locada al carrer: “Per a mi, en tant que la Gaiata es pose d’aqueixa forma estarà a dos dits de confondre’s amb una Falla com he dit moltes vegades. Crec que la Gaiata no és un motiu per a exposar-lo a la via pública, sinó un símbol lluminós que pot ser complementari o centre d’un altre conjunt lluminós, d’una ornamentació de qualsevol lloc adequat amb el rang que en la nostra tradició té la Gaiata.

A banda d’això, la Gaiata no és un element estàtic, sinó actiu i no pot estar quiet.

D’aquí que el veritable lloc de la Gaiata siga la desfilada, la processó i que Gaiates que en ella ens semblen boniques i fins a esplèndides, i amb la vibració de les seues llums ens emocionen com alguna cosa familiar, quietes, plantades al carrer, ens defrauden i fins a ens sufoquen, perquè la Gaiata, especialment de dia i sense llums, al mig d’un carrer, causa generalment el pitjor efecte”.

XIX

Gaiata 15 “Sequiol”

es per tu, amic ramos

Per Javier Roig Varoch

XX

Era un matí qualsevol, era un matí d’estiu de l’any 94 que s’acomiadava i amb ell acomiadàvem, també, un gran artista, acomiadàvem una persona que amava aquesta terra, aquest Castelló, que apreciava com només ho fan uns elegits, un símbol festiu diferenciador per excel·lència de la nostra festa. Era un matí que fins i tot sent càlid, ens va deixar gelats, perquè en aqueix matí vam saber que tu, Tico Ramos, ens havies deixat per a sempre.

Encara que això sí, per sempre quedaran també les teues obres, els teus quadres, el teu art, el teu talent, encara que com ocorre amb molts altres artistes gaiters, per a desgràcia nostra doncs també ens han deixat, només ens quedarà el record en aquells que vam poder contemplar la vostra obra d’art en forma de gaiata.

I ja veus, ara em toca ser atrevit i intentar plasmar en aquestes línies el tarannà d’artista gaiater que vas saber impregnar a tots aquells que vam tenir la sort de compartir bons moments amb tu i els teus.

Per a començar m’agradaria fer una consideració i no desitge per menys llevar-te el valor que tens, però si vull deixar constància d’un fet rellevant i que pocs coneixen.

Diuen que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona i en el teu cas, com no, aquesta dita és real, perquè sense l’ajuda, el suport d’Isabel, la teua dona i companya, probablement no hagueres aconseguit les cotes i guardons que vas arribar a aconseguir. Vaja llavors per davant el reconeixement primordial per a ella i per a tots i totes els i les companys i companyes que fan possible que, de tant en tant, isquen artistes com tu.

Posats en matèria, podria contar milers d’anècdotes.

Parlar de Tico Ramos i les seues gaiates és parlar de gaiates fastuoses, plenes de moviment. Recorde, en paraules textuals teues, quan indicaves que la gaiata no havia de semblar un simple caixó, havia de tenir moviment, eixir-se i trencar l’estructura, abans de finalitzar amb el gaiato, per a aconseguir l’admiració del públic, perquè quan isquera en processó en tercer diumenge de quaresma (menys enguany), la gent exclamara “Mare de Deu, que veu per ahí” i a bona fe que ho aconseguies.

Gaiata 15 “Sequiol”

Sabies camuflar i imitar milers d’efectes, fusta, marbre, pedra, en un tros d’algep, li donaves un volum especial, una forma i sobretot, fins i tot, impregnant als teus monuments gaiters d’un carisma identificador, d’una etiqueta pròpia. Sabies, de tant en tant, trencar motles per a renovar l’estructura de les teues gaiates.

Tantes i tantes històries i anècdotes em vénen al pensament, com aqueixa mania tan teua que la primera peça que feies era el gaiato i quan el estiu arribave a la seua fi i començàvem a xafar el tan recordat “matadero” tu feies el bateig de la gaiata, col·locant aqueix gaiato en un pal pelat i sempre ens deies “ja pot venir la Magdalena, jo ja tinc la gaiata i ara si tinc temps aniré adornant, com puga, aquest pal pelat”. Ens menjàvem una paella, feta per tu, i aixina començava aqueixa carrera que finalitzava sempre a punt i hora de la desfilada de gaiates.

Gaiata 15 “Sequiol”

es per tu, amic ramos

XXII

En aquesta carrera contra rellotge, succeïen milers de coses. Que temps aquells! Em recorde que anaves un dia a vore com estava la construcció de la gaiata i ja tènies la carcassa preparada. Ja prenia forma. I l’endemà, tornava a estar el carro pelat perquè el que havies realitzat, no t’agradava. T’he vist llançar un martell contra un braç perquè no t’agradava, així eres tu! Hi ha habut dies, estant prenent un cafè, per a descansar un poc, al bar de Toni i tu, de moment, eixir corrent perquè havies tingut la inspiració per a fer una peça i acabar nosaltres el cafè i, en entrar de nou al magatzem de les gaiates, quedar-nos bocabadats perquè en aqueix breu espai de temps, de les teues mans prodigioses havia eixit una peça artística excepcional.

Recorde, també, com feies un esbós de gaiata simplement dient-te per l’ordre que desitjàrem les vocals o eixa mania teua de no acabar mai al “matadero” la gaiata, sempre solies deixar per al final, per a col·locar ja al carrer, el millor.

Molts diran que són rareses i excentricitats d’artista, de bohemi, però així era Tico Ramos, excèntric, bohemi, artista però sobretot, familiar, amic dels seus amics, amant d’una tradició i enamorat de les seues gaiates.

Sempre vas tenir un cant a la llibertat i a la pau en les teues gaiates, en forma de colom, o un record a la “Mare de Déu de Lledó” o també vas saber reflectir la història d’aquest, el teu poble, amb esment a la romeria, a la fundació de Castelló, com aquelles terres pantanoses, amb el treball diari de la gent, es van convertir en terres fèrtils. Tot això ho vas reflectir en aqueixos monuments, acompanyat de milers de bombetes que sabies on col·locar per a ressaltar aqueix treball tan teu.

Fins i tot t’he vist eixir a cantar en nits de maig, tocant la guitarra, o com no, a la memòria m’arriba també aqueixos escenaris tan esplèndids que realitzaves per a les presentacions i és que sabies fer infinitat de coses, tènies aqueix sisè sentit que té l’artista.

Però tot açò s’ens va anar aqueix dia d’estiu que finalitzava, l’any 1994, de segur que allà on estigues, continuaràs fent gaiates, perquè per desgràcia ja sou molts allí que vau deixar en aquesta terra l’empremta d’aqueixos monuments denominades gaiates. I aqueix dia sembla així i tot que fóra ahir mateix, però no és així i

Gaiata 15 “Sequiol”

XXIII

simplement m’atrevisc avui a recordar-te, a deixar que fluïsquen en el meu pensaments, records de tot el que vam poder gaudir amb tu. Deixe volar al vent la meua imaginació i sé que, estigues on estigues Tico, ens continues enviant raigs de llum de gaiata per a dir-mos que la nostra història no té final. I allí, amic Tico continuaràs sent aqueix artista i gaiater, rodejat d’àngels per a fer de “Xiquets del meneig” que arrossegaren la teua gaiata de nou, per a donar llum en aqueix lloc on només les persones bones com tu poden estar.

Continuaràs sent la llum d’aqueixa estrella que s’encamina a un alba amb força, amb la força de les teues gaiates, sabent que sempre estaràs present entre nosaltres. Que et podrem trobar a faltar però sempre ens quedarà el teu llegat.

Avui per avui, trencaria el silenci per tu, per recordar hora després d’hora, dia després de dia, aqueix llegat que vas deixar en vida, records que perduren vius en la memòria de tots els qui, en alguna vegada, vam tindre la sort de compartir aqueixes excentricitats que sorgien de l’interior del Tico Ramos artista i senyor, però sobretot, d’un senyor artista.

Gràcies amic Tico i simplement de la nostra part, dóna-li un bes i abraç molt fort a la “Verge de Lledó” perquè, de segur, estaràs al seu costat.

Gaiata 15 “Sequiol”

RAFAEL tecles barberÁ ARTISTA GAIATER

per Mavi Tecles Baset.

XXIV

Abans de començar, desitge donar les gràcies a la Gaiata 15 “Sequiol” per dedicar part del seu llibret als artistes gaiaters, i sobretot per tenir present a mon pare, Rafael Tecles Barberá.

Encara que valencià de naixement, se sentia castellonero de cor, estant involucrat en la festa sempre, d’una manera o una altra, ajudant i col·laborant en tot allò possible.

Les seues gaiates sempre han sigut clàssiques, i la seua característica principal, la talla de fusta, molt sòbria i elegant. En la seua joventut treballà com a alumne d’artistes com Guallart, Sanmillán, Marmaneu, Esteve, …, elaborant als seus tallers carrosses i gaiates, encara que sense estar formant part de la festa, com a membre actiu.

Quan més s’involucrà, després del seu pas per la Gaiata 4 “l’Armelar” (en els anys 1981 i 1982), va ser l’any 1983, quan se va fundar la Gaiata 17 “Tir de Colom”, de la qual va ser soci fundador, realitzant els monuments dels tres primers anys, els quals obtindrien tots premi a excepció de què realitzaria amb tota la il·lusió del món, l’any 1984, any en el qual jo, la seua filla, isqué de Madrina d’aquesta, obtenint només un esment especial a la talla de fusta.

Va ajudar sempre que va estar en les seues mans a varias Gaiatas (l’Armelar, Espartera, Sequiol, etc.), sempre per amistat amb els seus membres. Va posseir sempre un caràcter afable i obert, amic dels seus amics, es va llaurar l’afecte i respecte dels seus companys, tenint gran amistat amb artistes com Tico Ramos, Vicent Bernat, Lucinio, Paco Esteve, José Luis Estanislao, Pepín Marco, Juan Carlos Lleó, (alguns d’ells lamentablement ja no es troben entre nosaltres), així com admirava el bon fer, a pesar de la seua joventut, del avui ja consagrat artista gaiater Jovi Monroig.

No m’oblide de fer un esment especial al seu amic i primer que res “compare” Francisco Galmés (recentment mort) artista de la Gaiata 17 “Tir de Colom” guanyadora d’un 1er. Premio (Gaiata de la Ciutat a l’any següent), el qual va introduir als meus pares en el món de la festa, allà pels anys 1970, en la Gaiata 4 “l’Armelar”.

Gaiata 15 “Sequiol”

De les etapes festeres en la vida de mon pare, destacaria les del seu pas per la Gaiata 17 “Tir de Colom” i la que va començar per motius personals en la Gaiata 6 “Farola Ravalet”, sent aquesta última la que més grans premis li va reportar a nivell personal i artístic.

Va començar a formar part de la Gaiata 6 “Farola - Ravalet”, com a vocal d’aquesta i més tard com a artista gaiater.

De totes les seues gaiates parlava mon pare amb orgull, però va ser la de l’any 1993 “la seua xiqueta mimada” la que li va reportar majors alegries, d’una banda va involucrar plenament el seu gendre, José Luis Aragones, en l’elaboració de l’esbós d’aquesta i la seua posterior confecció. De les seues mans van nàixer els braços que van encimbellar mon pare al màxim alt que un artista gaiater pot aspirar, i així va aconseguir el seu únic 1er. premi, el qual va ser celebrat de forma excepcional per ser, per primera vegada, “Gaiata de la Ciutat” a l’any següent i per avivar la flama artística del meu marit José Luis Aragones, flama que ja va ser encesa al seu dia per artistes de la talla de Vicente Ramos i José Luis Estanislao.

XXV

L’estat de salut de mon pare no li va permetre fer més gaiates i va tenir la mala sort de no poder lluir el seu 1er.

Premi com “Gaiata de la Ciutat”, doncs un lamentable accident va acabar destrossant-la, impedint que aquesta desfilara i lluïra durant la setmana gran de les Festes de la Magdalena 1994.

Avui, en el record, em queda l’orgull d’haver tingut un pare que té un raconet en la història de la festa, a qui recorden com a artista i més com a persona, eslògan que va recollir la seua Gaiata 6 “Farola-Ravalet” en l’homenatge que al seu dia li van brindar.

Pregue sàpiguen disculpar-me si he pogut ometre algun fet o persona que hi haguera estat involucrat en la vida de mon pare.

Gaiata 15 “Sequiol”

Miguel collado. de l’escola de porcar

per Chelo Pastor i Verchili

XXVI

Gaiata 15 “Sequiol”

Miguel Collado forma part de l’elit dels mestres gaiaters. La seua firma artística està impresa en la història de les festes fundacionals de la ciutat en què no va nàixer, però on va créixer i va llaurar la seua carrera professional com a pintor, escultor i professor de dibuix.

Seua és l’última ‘Gaiata de la Ciutat’ –l’autor de la primera fou Tomás Colom i va eixir al carrer en 1947- que va desfilar pels carrers de Castelló representant a tota la capital de La Plana, encarregada i pagada per l’Ajuntament. És fàcil recordar-la perquè va trencar motles en la seua època a l’incorporar un grup escultòric realitzat en polièster, en fibra, material poc frecuent dècades arrere en el món dels monuments gaiaters.

‘Castelló’ és el lema amb què es van trobar els membres del jurat convocat per la Junta Central de Festejos de la Magdalena de 1983, presidida per José Vicent, al contemplar uns dibuixos d’hàbil traç i una maqueta, d’uns 40 centímetres, que incorporava quatre escultures, totes elles al·legoria de la ciutat que donava nom al treball. Una representava a la indústria, una altra a l’agricultura, una altra a l’art i la quarta a la pesca. Alguns membres del jurat van arribar a creure, per uns minuts, que aquella candidata a ‘Gaiata de la Ciutat’ havia nascut en el taller d’un artista faller.

La sorpresa fou majúscula quan es va obrir el sobre de la plica corresponent a aquell conjunt escultòric en bony redó, el nom de l’autor era molt conegut a Castelló: Miguel Collado Bertolín. L’esbós de Collado es va alçar campió entre tres treballs i l’obra, que a la fi va costar uns quatre milions de les antigues pessetes, fou batejat mesos després per la reina de les festes, Mercedes Rallo Rambla.

‘Es va muntar una gran renou quan vaig dir que la realitzaria amb vidre, fusta i polièster’ recorda ara entre somriures i estupefacció d’aquell jovençà emprenedor que va renunciar a la seua brillant carrera com a pintor per assegurar els ingressos familiars a través d’un taller d’artesania d’on han eixit peces d’imatgeria religiosa de bellesa excepcional. El seu últim aparador va estar en el carrer Mestre Ripollés. Tant va calar la seua obra, de matisos impressionistes molt propis de l’escola de Juan Bautista PORCAR, a qui admirava i a qui, de xiquet i durant les seues estancias estivals en La Bartola va arribar a ajudar, netejant els seus pinzells a canvi de restes de pintura que emprava per a recrear paisatges del Desert de les Palmes, que un mecenes li va oferir un estudi a Venècia. Va exposar a Barcelona i Saragossa i fins la revista Lecturas, en el seu número 1.252, es va fer ressò de la seua obra.

Aquell xicot que va nàixer en La Pobla d’Arenós i que amb, a penes, 7 anys va ingressar en la Llar Serra d’Espadà, gestionat per l’Auxili Social, va saber molt prompte que les seues mans servien per a modelar fang, per a lliscar les aquarel·les i per a

alçar un monument. Foren almenys quatre, dos d’elles per al sector de ‘Sensal’, del que la seua filla fou Madrina. Però la que va catapultar a Collado va ser la que va presentar al concurs d’idees de què a penes recorda que també va presentar una obra el que fou el seu amic i, inclús, company artesà, Vicent Bernat. ‘No tenia moltes ganes, però al final, el premi era important, així que em vaig decidir’ comenta ara, des de la distància i el malestar que li produïx que el puguen etiquetar com a artista gaiater, quan, segons aclarix, ‘des que van morir Bernat i Tico Ramos, ja no queda ningú, a penes José Luis Estanislao’. La seua llista repassa alguns dels primers noms: Antonio Escoda, José Sales, Joaquín Vidal i, sense poder oblidar-se de Juan Bautista Adsuara, de qui arriba a afirmar que ‘la gaiata de la Caixa d’Estalvis que va plantejar, en aquell moment no era gens destacable, davant de tantes grans obres d’altres artistes castellonencs’.

Gaiata 15 “Sequiol”

Miguel collado. de l’escola de porcar

Gaiata 15 “Sequiol”

Però la ‘Gaiata de la Ciutat’ no fou l’única recreació del descens al pla des del Castell Vell on, a poqueta nit, aquells que es convertirien en els primers castellonencs, van recórrer a enllumenar-se en la nit amb cresols penjats dels gaiatos en què es recolzaven per a avançar entre matolls i fang. Miguel Collado va crear un monument per a la gaiata 5, ‘Hort dels Corders’, ‘què llavors s’instal·lava en Rei En Jaume, en l’època en què era President de la comissió Alvaro Zaera’, encara que la major anédota la va viure en la ‘Porta del Sol’. ‘Tot el món recorda l’any –Magdalena de 1966- que Carlos Buigas, -enginyer català a qui es coneixia com a mag de la llum-, va construir la ‘Gaiata de la Ciutat’, aquella del ‘farolot’, amb més de 30 jocs de llums de colors en moviment, per la que va cobrar tres terminis de 350.000 pessetes. ‘Doncs bé, aquell any, la comissió de la ‘Porta del Sol’ també li va encarregar el seu monument... aquella que pareixia una palmera de peretes. Però el que no tots saben és que poc abans, els de la comissió em van demanar un esbós a mi, es ho vaig entregar i, després que li donaren l’encàrrec a Buigas, els vaig demanar que em tornaren el meu esbós i..., a pesar de que llavors eren tots gent molt responsable, no me’l van entregar’.

Entrat el segle XXI, Miguel Collado es mostra molt escèptic. ‘Sense diners és molt difícils alçar una gaiata i hui en dia faria falta comptar amb 15 milions de pessetes per a aconseguir-ho’, sentencia l’artista en el taller on seguix pintant, on sacia la seua set pictòrica bevent a xicotets glops dels pinzells, ja que ha decidit disfrutar d’un any sabàtic, per a exercir d’avi de dos precioses bessones.

XXIX

LA ‘GAIATA DE LA CIUTAT’ DEL CINQUANTENARI Potser esta nostàlgia gaiatera tinga una data en l’agenda de la seua vida. Corrien els mesos previs al cinquanta aniversari de les festes de la Magdalena i el llavors portaveu de l’equip de govern en l’Ajuntament, el difunt Víctor Falomir, el va cridar al seu despatx. ‘Em va proposar que fóra l’autor de la ‘Gaiata de la Ciutat’ del cinquantenari i jo vaig declinar la invitació i li vaig proposar que el millor era convocar un concurs’.

Collado rememora una trobada que mai ha transcendit: ‘Va negar la proposta i em va preguntar quant necessitaria jo per a aquella gaiata i jo vaig calcular que uns deu milions de pessetes’. ‘Això sí, li vaig respondre a Falomir, esta ‘Gaiata de la Ciutat’ no eixirà a la desfilada... només una part d’ella, perquè la resta la instal·laré damunt la font de la plaça Major i, amb l’ajuda d’una grua finalitzaré muntant la peça que desfile...

Amb feixos de llums, des de l’Ajuntament, el Mercat, Santa Maria... eixa si que serà una gaiata monumental’.

‘Ja no em va tornar a dir res, van decidir que fóra de la ciutat la gaiata que guanyara eixe any el concurs’, conclou l’artista.

Reconegut pintor; becat per la Diputació Provincial, al costat de Manuel Alacreu, per a estudiar Belles Arts a l’acadèmia de Sant Carles a València; professor de dibuix en els instituts Francisco Ribalta i de Nules; autor d’algunes fonts de la província, no ha sabut ser profeta a la seua terra i cap plaça, rotonda o parc de la ciutat té una escultura amb el seu segell i signatura. Potser siga culpa de la modèstia i de la sinceritat d’un home que ha preferit treballar en el seu taller que prodigar-se en esdeveniments. Tot un talent.

Gaiata 15 “Sequiol”

Francisco Esteve, entre l’ortodòxia i la imaginació en l’art de les gaiates per Vicente Cornelles Castelló

XXX

Gaiata 15 “Sequiol”

És un dels grans oblidats en la història de les festes de la Magdalena. En una ciutat, tendra i cruel, capaç de devorar els seus fills, el nom de Francisco Esteve, roman en el record de molts castellonencs, cada vegada menys per desgràcia, com a emblema i magisteri de l’art de fer gaiates. Monumentals obres de fusta noble, de braços alambinats, fent gran la senzillesa i convertint en poesia cadascun dels detalls que adornaven els seus treballs, van eixir de la gúbia d’un artista en la imaginació dels quals s’unia la història i la tradició, però també la fantasia i l’amor generós a un poble que va fer de la llum el seu eix vertebrador, la llum de les gaiates.

Va ser ermità de Sant Jaume de Fadrell durant 22 anys, un capítol de la seua història personal que referenda la seua afecció a la terra, la seua vocació universal de castelloner amb un humor sorneguer del que sap amb certesa com és i què vol la seua ciutat.

Va nàixer un 12 d’octubre de 1922. Castelló era en aquell temps xicoteta, amable i vivia el trasbals d’un temps convuls a nivell social. Una ciutat llauradora i menestral que anava donar un home per a la història més íntima i domèstica del símbol per antonomàsia de les nostres festes fundacionals.

Artesà, cent per cent, Francisco Esteve, va començar la seua trajectòria gaiatera en el mateix any del reactivació de les festes en la seua estructura actual, l’any 1945. Va col·laborar en l’elaboració de la gaiata 11 d’aquell any, la famosa gaiata dels caragols, la que guanyaria per primera vegada el primer premi del concurs de monuments festius.

Segons testimonis del seu fill Gerardo, Francisco agafava paper i llapis i esbossava el que seria la seua obra. Feia quatre ratlles i perfilava el monument.

Durant la setmana de Magdalena era quan la inspiració li aflorava i apuntava ja idees per a l’edició següent de les festes.

Clàssic en el plantejament de les seues gaiates, els donava, també, tocs avantguardistes en un mosaic artístic en què no faltaven al·legories en forma de cignes, escuts, llibres, figures humanes, no ninots de falla com mai es cansava de recordar, plats de ceràmica, ventalls, àmfores, carros, ximeneres ….

XXXI

Primer, al costat dels mestres artesans de les carrosses com Rafael Guallart i, després en solitari, es passava les hores al seu taller, en el carrer de Les Forques. Després va passar al ja desaparegut magatzem de gaiates al costat de l’escorxador municipal.

Excepció feta d’un període en què va haver d’emigrar a França, entre 1957 i 1967, com tants altres, Francisco Esteve va dedicar el millor del seu temps a fer realitat el somni de llum que anualment són les gaiates.

La seua època daurada va ser en la dècada dels 70. Va idear i va crear monuments d’especial ressonància per a la ciutat, com una obra d’estil abstracte amb un gegantí escut del Rei En Jaume, el del drac alat, per a la gaiata 5, o treballs per a la gaiata 11, comissió que va tenir la fortuna de comptar amb el nombre més gran dels seus projectes, encara que a dir veritat pràcticament cap comissió es va alliberar de les seues mans artístiques.

Metòdic en el seu treball i complidor dels terminis exigits, començava sempre al setembre i abans del dissabte del Pregó, la gaiata estava ja finalitzada, Francisco Esteve utilitzava tot tipus de materials per a les seues obres: fusta, plàstic, cartó-pedra … Els seus últims treballs, ja en la jubilació, van ser per a la gaiata 19, que va tenir la sort de gaudir encara de les excepcionals creacions d’un home de geni difícil però d’una humanitat excepcional. La seua mort, fa ara un any, ens va deixar òrfens d’una forma molt particular de fer gaiates, entre l’ortodòxia més palpable i la imaginació més desbordant al servei de la festa magdalenera.

Gaiata 15 “Sequiol”

toni Mir, ARTISTA DEL SEQUIOL

per Agustín Mon Carro

XXXII

Seria impossible concebre la història de la nostra associació cultural Gaiata 15 Sequiol i no parlar d’Antonio Mir Monroig, artista gaiater que va projectar i va construir la nostra primera gaiata, motiu pel qual és una de les poques persones que, sense haver sigut president de la gaiata 15 Sequiol, ostenta la insígnia d’or d’ aquesta associació.

Va nàixer, fa ja més de cinc dècades, a Castelló. La seua vinculació a la festa s’inicia en la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, l’any 1970, on va exercir diversos càrrecs fins a ocupar la presidència en 1973. També ha format part activa de la Germandad dels Cavallers de la Conquesta i, des de 1978, forma part de Col·legi Apostòlic, exercint el paper de Sant Mateu.

Durant el seu període al si de la comissió de la Gaiata 1, va conèixer a qui a la fi seria la persona que més li va influir, va acréixer el seu interés i el va introduir en el màgic món del disseny i la construcció de les gaiates, Miguel de Sanmillán i Arquimbau. Al seu costat va aprendre tots i cadascun dels secrets que embullen a la gaiata, el gust pel ben fet, el valor d’aqueixos xicotets detalls que aporten qualitat a l’obra i que només un geni és capaç d’imaginar, però sobretot va aprendre a amar a la gaiata, a deixar-se encisar pel seu embruixament de llum.

Toni va col·laborar en tots els projectes que Sanmillán va realitzar per a la comissió de Brancal de la Ciutat, entre 1971 i 1976, assaborint les mels del triomf en reiterades ocasions fins que, en 1977, va prendre la seua alternativa realitzant la seua pròpia gaiata.

Ja en aquest primer projecte quedaria marcat el segell inconfusible de les gaiates de Toni Mir: senzilla i elegant línia eclèctica formada per un cos central, molt estilitzat, flanquejat, en els quatre cantons, per quatre elements de semblant concepció al central, tot això elegantment il·luminat amb llum interior, fugint dels extridents canvis de llums. I en totes elles un denominador comú: la utilització d’elements simples, en enormes quantitats per a conformar el cos del projecte.

XXXIII

La gaiata de 1977 es va caracteritzar per estar realitzada, tota ella, de llistonets de fusta conformant tot el cos de la Gaiata i, en els quatre cantons, uns testos en els que es disposaven unes palmeres. Com a dada curiosa dir que aquestes palmeres van ser plantades, posteriorment, a l’exterior de l’ermita de Sant Francesc de la Font.

A l’any següent, 1978, va construir una nova gaiata, sobre un esbós inicial de Sanmillán. Aquesta vegada l’element utilitzat eren unes llàgrimes de cristall, unides, unes amb altres formant tires, amb la que es va construir tot el monument.

Amb la creació dels nous sectors 13, 14 i 15, en 1982, la llavors Presidenta del Sequiol, Elisabeth Breva, va confiar en un artista que havia conegut en el seu pas per la gaiata 1. Toni Mir va dissenyar el logotip de la Gaiata 15 Sequiol: La Panderola i dissenyà, projectà i construí, amb l’ajuda de la comissió, la primera Gaiata del Sequiol.

Aquest va ser el meu primer contacte amb Toni i com jo, un grup de jóvens gaiaters ens vam iniciar en el noble i difícil món de la construcció dels monuments, algú dels quals resultaria ser, a la fi, un magnífic artista gaiater: José Vicente Monroig Marques, nebot de Toni. I és que de família li ve al llebrer!

Gaiata 15 “Sequiol”

toni Mir, ARTISTA DEL SEQUIOL

XXXIV

Gaiata 15 “Sequiol”

Aquesta primera gaiata del Sequiol, la del 82, es va realitzar, integrament amb corda de pita. Més de 20.000 metres de corda de pita, enrotllats sobre una estructura metàl·lica formada per circumferències de diferents diàmetres, van donar forma a un monument gaiater que es va alçar amb el tercer premi.

Recorde les hores passades enrotllant la corda en manolls i, posteriorment col·locant-la sobre l’estructura. O instal·lant les meues primeres bombetes en una gaiata, seguint les doctes instruccions de Toni, per a aconseguir il·luminar amb mestria tot el conjunt. O, amb la gaiata ja quasi finalitzada, la idea de Toni de posar unes cintes verdes perfilant els cèrcols, Genialitats de l’artista!

A aquesta primera gaiata van seguir quatre més. En 1983, una obra realitzada amb mes de 2000 triangles de fusta, de diferents grandàries, sobre els quals s’havia realitzat un recalat perquè sobreïsquera la llum, obtenint el quart premi.

En el 85, van ser prop de 500 globus de cristall blanc els que van donar forma a la gaiata del Sequiol, repetint en el quart premi.

XXXV

En el 88 va tornar a realitzar una gaiata per a la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat.

Aquesta vegada l’element eren unes xicotetes peces quadrades de plàstic, unides en forma de tires, amb la que va aconseguir el cinquè premi.

En els dos anys següents va tornar a dissenyar les gaiates del Sequiol. La del 89 formada per un cos realitzat per cristalls blancs al que sobreeixien prop de 400 cristalls de colors i en 1990, sobre un cos de cristall transparent, centenars de figures adherides de plàstic verd transparent.

Però, a més de tot aquest bagatge artístic que Toni deixe en el seu pas pel Sequiol, crec que el més important va ser el seu magisteri. Va saber inculcar-nos l’amor per les nostres tradicions, el saber entendre que és la gaiata, com s’ha de projectar un bon esbós, tenir gust amb els adorns i els colors, saber aplicar aqueixos detalls que només els genis saben afegir a les obres, el treballar amb qualitat, amb acabats perfectes... i, per damunt de tot, contribuí, amb la seua forma de ser oberta, carismàtica i dialogant, a crear un grup de treball que avui, vint-i-dos anys després, seguix, seguim construint gaiates, seguim fidels a l’ensenyament del mestre de realitzar el treball amb gust i qualitat en pro d’exalçar el símbol de les nostres festes: La Gaiata.

Toni, tinc l’esperança que, algun dia, t’animes a realitzar aqueix projecte que tantes vegades ens comentaves de fer una gaiata amb paper de fumar, embolicat. Compta amb mi.

Finalment, vull agrair-te, des d’aquestes notes, en el meu nom i, crec, en el de tots quants vam tenir l’honor de treballar al teu costat, la teua paciència amb nosaltres i les teues sabies lliçons d’art gaiater. Moltes Gràcies TONI, per a mi sempre seràs artista del Sequiol.

Gaiata 15 “Sequiol”

breus notes sobre la gaiata

per José V. Monroig Marques

XXXVI

Moltes vegades m’han preguntat que és una gaiata, no sols gent de fora del món fester sinó també gent coneguda i amics que volien saber la meua opinió. Sempre he contestat, de primeres, amb el típic dit castelloner “un esclat de llum sense foc ni fum” però després he entaulat una entretinguda conversa explicant el que per a mi és la gaiata, encara que sempre han pogut en mi més els sentiments que la raó.

Crec que la frase definix a la gaiata però molt efímera, molt genèrica i no dóna a conèixer la idea del que és una gaiata. Pense que, amb aquesta definició, ningú té la suficient imaginació com per a fer-se una idea del que és la gaiata. Per això, reflexionant sobre ella, he arribat a algunes conclusions particulars que passe a exposar.

En primer lloc sí que és cert que la gaiata és un “esclat de llum”. Efectivament, la gaiata és un impacte visual no sols per la seua lluminositat sinó també per la seua monumentalitat. Cal recordar que són sis metres d’alçària per tres d’amplària de bombetes, llums de colors, neons, halògens i, en definitiva, tot allò que d’una manera o d’altra pot produir llum.

Quant a la segona part de la dita, que diu “sense foc ni fum” entenem que va ser pensat en una època en què no volien que es cremaren per influència de la veïna València. Però aquelles primeres gaiates sí que tenien foc doncs estaven fetes amb cresols o gots plens d’oli i minetes al seu interior que produïen una llum, producte de la flama, que en si desprenia fum. Però, avui en dia, no es conceben així encara que ningú ha pensat a realitzar una gaiata, o part d’ella, amb un sistema d’il·luminació diferent (almenys ningú, fins ara, ho ha realitzat) que ben podria ser la utilització de gas; una cosa que seria realment nova i original.

Dèiem que era un esclat de llum per la seua monumentalitat però també per la seua lluminositat perquè avui en dia les noves tecnologies fan que, cada any, el monument tinga mes brillant. La tecnologia ens brinda la possibilitat de, utilitzant les seues excel·lències, poder realitzar gaiates cada vegada més

Gaiata 15 “Sequiol”

espectaculars. Es podria afegir, a la ja de per si espectacular llum pròpia que posseïxen les gaiates, altres efectes luminotècnics que, des de l’exterior, feren variar l’aspecte que d’ella apreciem, podent dissenyar gaiates que canviaren el seu aspecte o la seua forma en funció de la llum que les il·luminara. Aquestes són dos breus notes del que, en un futur, es podria afegir al disseny de la gaiata encara que també podríem incloure, com ja s’ha intentat en alguna ocasió, moviment o música. Tot és benvingut en el disseny de les gaiates.

Tornant a la definició. Dèiem que és efímera i generalista, per això hem pensat a descriure el que és una gaiata aprofundint en els seus aspectes més visibles. Una gaiata és un gaiato decorat i il·luminat.

Açò ja ens diu una miqueta més. Aquesta definició està fonamentada que, segons la tradició fundacional de la Ciutat, els antics pobladors de la Magdalena van abaixar al pla portant gaiatos als que havien lligat, en la seua part més alta, cresols per a il·luminar el camí. Així, les antigues gaiates individuals eren gaiatos amb godets de colors que tenien al seu interior un xicotet ciri que li donava llum.

Podem definir un gaiato com un pal d’una alçària considerable que sobrepasse el cap del seu portador i corb en la seua part més alta. Atenent aquesta definició hem d’entendre la gaiata com un monument en el qual, i a la cima de la mateixa, trobem un gaiato. Aquest deu, en tot monument, coronar el conjunt artístic de manera que siga el principal protagonista. Sobre aquesta base d’un gaiato com a principal protagonista de la gaiata, s’elaborarà una decoració seguint un disseny i una il·luminació al nostre gust, procés en què, entenc, no s’han de posar limites a la imaginació, en la que tot ha d’estar permès i en la que, únicament l’artista, es marque els seus limites.

No podem coartar la creativitat de l’artista buscant classificacions, d’altra banda absurdes, en la concepció de la gaiata. No veig lògic, avui en dia, classificar les gaiates en modernes i clàssiques, quan aquests dos estils s’entremesclen contínuament; quan són dues classificacions tan generals que en elles caven multitud d’estils i formes de fer gaiates. La majoria d’aquestes classificacions atenen, quasi sempre, a motius estètics i de construcció, en funció dels seus materials. Estic més que segur que amb materials que podem classificar com “nobles” (la fusta i el cristall) es poden dissenyar i

XXXVII

Gaiata 15 “Sequiol”

breus notes sobre la gaiata

XXXVIII

Gaiata 15 “Sequiol”

construir gaiates “modernes” i viceversa, amb materials com l’acer inoxidable o el metacrilato es poden realitzar dissenys de cort clàssic.

Però al final el que de veritat conta, el que de veritat ha de primar i s’ha de ser exigit, és la qualitat del disseny i de la seua realització. Amb açò vull dir que una gaiata ens pot agradar o no, com ens passa amb qualsevol altra manifestació artística, independentment de si està realitzada davall un concepte avantguardista o clàssic però, imprescindiblement, ben feta.

El disseny és fonamental en la gaiata encara que està un poc limitat, (encara que semble una contradicció ja que dèiem abans que l’artista deu que tenir total llibertat a l’hora de concebre el disseny de la gaiata) a causa d’una característica, per a mi fonamental, de la gaiata i aquesta és la seua mobilitat, ha de poder desfilar pels carrers. Altres condicionants, encara que menys coactius, donat que es poden emmotlar perfectament a tot tipus de dissenys, són el gaiato i l’escut de la ciutat, elements aquests sense els quals no podríem parlar de gaiata.

La mobilitat del monument és definitiva a l’hora de concebre la gaiata. No podem pensar a realitzar estructures massa arriscades ni massa voluminoses que aporten excés de pes a l’estructura mòbil, ha d’estar ben compensada i al seu centre de gravetat conferir estabilitat, circumstància aquesta que, si no es treballa amb gust, porta a vegades a realitzar conjunts massa aparatosos, massa opacs.

Però també, aquesta limitació de la mobilitat, ens deixa camí lliure per a dissenyar estructures més volàtils, més vaporoses, que permeten vore al seu través, estructures quasi transparents que faciliten, amb senzills efectes de llum, il·luminar tot el conjunt i donar molt més realç a la gaiata. És molt més senzill il·luminar aquestes estructures “transparents” que aquella formada per una sèrie de cossos compactes que fan de la gaiata un ser quasi opac, sense llum, sense vida. A més es facilita molt més el treball d’embellir la gaiata amb aquestes estructures translúcides o transparents. I la possibilitat de corbes, de línies sinuoses que la facen elegant i al mateix temps bella en contraposició a les línies rectes, voluminoses, on la llum xocarà i no aconseguix l’efecte desitjat.

En definitiva, motivat per la seua característica de movible, el disseny de la gaiata ha d’anar encaminat cap a un conjunt vaporós, que semble que sure, elegant, amb formes sinuoses i, en una paraula, que es deixe il·luminar, doncs és la llum la seua característica principal i la que ha de donar el seu segell d’identitat a la gaiata, propiciant que aquesta es lluïsca en tota la seua esplendor.

Una de les opinions que, sobre la gaiata, han circulat en aquests últims anys és que aquesta hauria de ser fixa i així poder aconseguir major alçària, adaptant-li alguna peça mòbil que seria la que desfilaria. Jo particularment no estic d’acord, per a res, amb aquesta opinió doncs entenc que seria, d’una banda, llevar brillantor i

protagonisme a un dels actes més importants, d’ací a la setmana festera: la Desfilada de Gaiates. Per una altra, crec que la idea de mantenir una estructura fixa i estable i anar afegint peces, repercutiria en monuments massa repetitius i monòtons. Crec, sincerament, que l’espectacularitat que, avui en dia, tenen les gaiates, amb els seus canvis de llums es voria dominat per l’enormitat del conjunt deixant de ser aquesta la principal característica de la gaiata, passant a ser una cosa insignificant, complementaria, eliminant, amb això, els veritables signes d’identitat de la gaiata, la nostra gaiata, perquè és només la nostra, de Castelló.

Això sí, no hi ha per que descartar cap opció. Per exemple, es podria construir una estructura decorada i il·luminada, a semblança de la gaiata i en ella, sobre ella, s’adaptaria la pròpia gaiata, una vegada en el sector, aconseguint altres dimensions, major espectacularitat; com un pedestal on presentar la nostra gaiata. Aquesta és una idea sobre la qual ja hem començat a treballar amb els primers projectes de futur i que deixe caure per si diferents artistes s’atrevixen a innovar en aquest aspecte.

XXXIX Passem a la decoració. La decoració és el camp en què l’artista pot desenvolupar tota la seua imaginació. Aquí ja no cave cap limitació, només el bon fer i el bon gust de l’artista que, amb la seua imaginació primer i amb les seues mans després, vestirà aqueixa Estructura nua que hi havia dibuixat en un paper. Encara que siga repetitiu no em cansara de dir que també aquí podem combinar diferents estils, no sols artístics sinó també decoratius, sempre que el resultat siga agradable, harmoniós, amb gust. En la gaiata no podem definir, entenc, estils artístics com a barroc, clàssic, neoclàssic, etc. perquè els artistes Que realitzem aquestes gaiates hem begut de moltíssimes fonts i, sense voler, mesclem les distintes tendències artístiques donant, crec jo, un molt acceptable resultat. No s’ha de limitar, l’artista, en decoracions clàssiques com poguera ser el pa d’or, les talles policromades, les patines, els rogencs, etc., també ha d’introduir tècniques de decoració més modernes, introduint materials i formes de treball més radicals o innovadores. Una cosa sí S’ha de tenir en compte, la decoració ha d’anar sempre d’acord amb el disseny de la gaiata. S’ha de complementar mai suplementar.

El disseny, la decoració i la il·luminació han d’anar sempre molt unides i cap de les tres facetes ha de dominar a les altres. Si en una gaiata, en la que com dèiem al principi, hem concebut una estructura transparent, vaporosa, de línies sinuoses, introduïm en ella una decoració carregada, amb moltíssim detalls, plena d’elements repetitius, estarem fent l’efecte

Gaiata 15 “Sequiol”

breus notes sobre la gaiata

XL

contrari al previst inicialment, és a dir, l’estarem fent opaca, o com es diu en l’argot fester “farta”. D’igual manera, la mateixa gaiata a què Li realitzem una decoració elegant, d’acord amb el seu estil I li introduïm una il·luminació massa estrident, molt directa a l’espectador que en comptes d’ajudar a vore el que provoca és enlluernar a qui la contempla, estarem enfosquint, amagant, tot el treball que puga tenir aqueixa gaiata. Amb açò vull dir que no és més important, Encara que siga una cosa que molta gent pregone, la llum i com més millor, sinó que ha de ser la justa i necessària, que Conferisca espectacularitat però que ajude a ensenyar el treball realitzat, en definitiva, guardant un equilibri dins del conjunt de la gaiata.

I parlant de llum, avui en dia resulta senzill il·luminar una gaiata, però el verdaderament difícil és il·luminar-la bé. Dic açò perquè amb la quantitat d’avanços tecnològics que hi ha en el tema de la il·luminació, col·locant qualsevol sistema podrem il·luminar una gaiata. Però, estarà ben il·luminada?.

No sé, crec que hauríem d’analitzar-lo. Una gaiata ben il·luminada és aquella en què no hi ha estridència i en la que veiem tots els seus detalls sense caldre posar-nos ulleres fosques. La llum no deu tapar els detalls sinó al contrari ha de ressaltar-los, hem de saber il·luminar bé una vidriera perquè ressalten tots els colors com nosaltres volem, hem de saber jugar amb el nivell d’il·luminació, potser efecte tènue, en una pica de gots pot donar una sensació de ciris encesesos. No per posar més watts de llum aconseguiran la millor gaiata. En aqueix aspecte crec que algunes persones estan molt equivocades.

I el mateix amb els canvis de llums. Tenim un món de possibilitats en ells, però hem de saber-los utilitzar.

Com deia, la tecnologia està al nostre servei però cal utilitzar-la en benefici del conjunt artístic i no que siga ella qui assumisca el paper protagonista. L’única protagonista és la gaiata.

Una altra de les màximes que hem de tenir present, al meu mode d’entendre-les, és que la gaiata ha de ser

Gaiata 15 “Sequiol”

atractiva tant de dia com de nit. De nit, la llum s’encarregarà de donar-li tota la seua esplendor i mostrar la seua espectacularitat i, fins i tot, permetrà dissimular algun que un altre possible defecte. De nit tots els gats són terrosos.

Però de dia no ha de semblar una cosa que hi ha deixat caure al carrer i aquí està.

No i mil vegades no. Ha de ser un monument que la gent puga admirar, els seus quadres, les seues vidrieres deuen estar ben fetes. La llum del dia, també ha de jugar el seu paper estel·lar i deu ajudar a apreciar els detalls decoratius que, a la nit, es pogueren perdre. En definitiva, ha de ser monument de dia i monument de nit. Açò és, per a mi, una GAIATA. Aquestes són només unes breus notes de la meua particular visió d’una gaiata.

Partint de la definició de gaiata entenc el que ha de ser aquesta, però reconec que cada artista, cada comissió, cada castelloner i castellonera tenen la seua predilecció per un o un altre tipus de gaiata. Cada persona té el seu estil definit i per tant sap el que li agrada i el que no, per això mateix, no és la meua intenció amb aquest article, ensenyar a ningú sinó provocar el debat, la curiositat del lector i, si fora possible, introduir a tot aquell que vullga en aquest meravellós món de la gaiata.

Això sí, encara que cada artista tinga el seu estil, hem de prestar tot el nostre màxim esforç i treball a evitar que la gent que veu les gaiates, persones de fora del món fester, el ciutadà de peu, pense que cada any són les mateixes o que són sempre iguals o que manquen de la més mínima qualitat i gust estètic. Nosaltres, les comissions, els que treballem per i per a la gaiata, sabem que això no és així, però hi ha que demostrar-ho. I es demostra amb fets. Fets com per exemple que les comissions intenten, cada any, destinar millors pressuposts a la construcció de la gaiata, be siga buscant el suport d’empreses o subvencions d’organismes locals o autonòmics. Fets com el de fer tots els anys una gaiata nova, utilitzar materials nous, innovar en tecnologia, intentar aplicar noves idees en la construcció, canviar formes, colors, dissenys…

La gaiata no sols és un monument que desfila un dia i romana en una plaça durant una setmana, és una miqueta més, ha de ser una miqueta més. És un sentiment, i amb tot allò que és sentiment s’ha de tenir un atenció espècia. Per això mateix, per pertànyer al regne dels sentiments, per a poder dur a terme la construcció d’una gaiata s’ha de viure, s’ha de sentir, es deu “mamar” la festa, des de ben xicotet, des de sempre i entendre-la. De no ser així es podran realitzar monuments amb llum però no seran gaiates.

Vull ja, per a acabar, fer una cosa que mai he pogut fer i que aquí i ara realitzaré.

Vull, en primer lloc, donar les gràcies a la gaiata Sequiol per confiar en mi des de fa ja catorze anys. Quan vaig dissenyar la meua primera gaiata no podia imaginar el llarg i venturós camí que açò arribaria a ser. També vull agrair el suport de la meua dona Trini i la meua filla Marta, sense les quals no podria continuar endavant. I, com no, vull agrair, molt efusivament, a tots quants em van ajudar a realitzar les meues gaiates. A ells els dec l’èxit aconseguit. A tots, els que van estar i els que seguixen, que per sort són molts. A tots de veritat, de tot cor, moltes gràcies.

XLI

Gaiata 15 “Sequiol”

UN ARTESÀ DELS BURNIS

per Pepín Marco

XLII

“Per a poder expressar els sentiments sobre el monument de la Gaiata cal sentir-ho i jo crec que sóc una de les moltes persones que ho senten. No cal saber dissenyar i construir una gaiata per a saber el que representa i que és el símbol de la nostra festa” indicava Pepín Marco, quan vam sol·licitar la seua col·laboració per al nostre llibret.

Bomber de professió i artista de devoció, aquest polifacètic artesà compta amb diversos primers premis de gaiata amb monuments realitzats per a les comissions de Tir de Colom i Portal de l’Om. Fusta, ferro, cristall, fibres plàstiques, bronze, utilitza tot tipus de materials en funció de la idea concebuda per a la seua obra, més clàssica o mes moderna. “No són materials nobles però nosaltres fem que ho semble. Ací està el secret d’un bon artista gaiater. El mèrit: saber la forma amb què es treballa cadascun d’ells” ens comenta Pepín, avalat per no sols les seues llorejades gaiates sinó per innumerables carrosses per al Pregó i infinitat de col·laboracions en escenaris de presentacions i d’altres actes festers. I és que la seua carrera artística va començar ben primerenc“ des dels setze anys”.

Coneixedor, com ningú de l’entramat fester reconeix que fa falta mes suport per a les comissions de sector i els seus monuments, “hi ha molta gent, dins de l’organització festera per als que el símbol de la festa és la festa i més festa i només festa, per això la gaiata és el cigró negre de les festes. En fi no vull tirar més llenya al foc perquè després queden brases i no vull cremar a ningú”.

Per a Pepín hi ha molta gent, avui en dia, que té habilitat i ofici per a portar endavant l’il·lusionant projecte de construir una Gaiata però “ no hi ha diners per a fer-les, a la gent no li interessen les gaiates.” Per això vol aprofitar aquesta ocasió per a sol·licitar un major suport a les comissions de sector “per tot el que patixen per a poder dur a terme la construcció de la gaiata, per això demane a les autoritats el suport necessari per a poder tirar endavant una gaiata digna que

Gaiata 15 “Sequiol”

XLIII

és el símbol de la festa i així quan vinga gent d’altres llocs, repetiran”. I és que Pepín transpira gaiata per tots els porus del seu cos “ jo ho veig des del prisma de l’artesà gaiater. Hi haurà una altra gent que preferisca dedicar més diners a altres actes festius però per a mi la gaiata és el símbol de la festa, s’ha de mantenir i s’ha de cuidar perquè s’està perdent”.

Aposta per canvis en les gaiates que aporten major espectacularitat “Una solució per a millorar les gaiates seria fer-les més grans amb peces de 10 o 15 metres que la gent li interessara vore. Per a la desfilada utilitzar part de la gaiata o una maqueta, que podria ser la gaiata infantil i, una vegada en el sector, poderla fer tot allò gran i espectacular que se vullga. Açò tornaria a provocar que la gent visitara els sectors per a vore les Gaiates”.

Lamentablement, en aquesta edició del 2004, no comptarem, en la desfilada de gaiates, amb cap obra de Pepín Marco, problemes de salut han mantingut apartat, a aquest mestre de l’art gaiater, del magatzem de gaiates on, dia a dia, van prenent cos els diferents monuments. Magatzem on cadascú dels equips treballa però on reina l’amistat i la camaraderia “és un ambient molt bonic i la gent no ho coneix, no ho viu. Hi ha des de jovençanets de setze anys fins persones majors”.

Segur que tornarem a vore, la nit del dia gran, desfilar una nova creació d’aquest artista gaiater “ara estic un poc cansat però igual si la meua néta ...

Gaiata 15 “Sequiol”

Un altre

concepte de gaiata

per Julián Sebastiá

XLIV

Potser no siga el més apropiat per a parlar de les Gaiates Monument tal com s’entenen, o millor dit, es veuen, en estos últims anys, però no per tindre o deixar de tindre una vareta màgica per a enjudiciar les mateixes, (Déu m’allibere de semblant temeritat) sinó perquè, simplement, no m’agraden i, per consegüent, poca opinió puc donar (sobre gusts no hi ha disputes).

Si que puc intentar explicar, com m’agradarien que foren, o almenys, com he intentat jo dissenyar les que fins hui he fet, cosa d’altra banda, he de dir, molt difícil.

En primer lloc, no entenc eixe encabotament, ja generalitzat, que la Gaiata tinga que “desfilar” amb el que ja comencem a posar “peròs” (monuments?).

Després seguim, posat este condicionant, amb més mesures màximes perquè el primer condicionant no es veja sobrepassat pel segon (monument?). En tercer lloc, clar està, no podem eixir-nos de mare amb els watts de llum perquè si no és així, el condicionant segon perque es complisca el primer condicionant condicione al tercer condicionant. S’acorden vostés del camarot dels Germans Max? I açò en el segle XXI!!! És aberrant (monument?)

M’agrada usar l’espai i disfrutar d’ell. No és una plataforma de 3 x 2 i amb una alçària de 6 m., sinó un volum de 3 x 2 x 6 metres cúbics i cal jugar amb ell.

Ja està bé de “Gotets” i “Fustetes”, embolicant un caixó (Monument?) Tinguem gust i procurem harmonia.

Tinguem decor i salvem el gust. Procurem harmonia i usem l’espai, i omplim-lo de bon gust. No es pot mesclar el negre de les sabates i el blanc dels calcetins. Tampoc es poden malgastar els escassos 36 metres cúbics i deixar-los en a penes 10. I a més coberts de mal gust.

Cal aprofitar tot el que les noves tecnologies ens concedixen i fer amb això un joc de gust, que no ens pegue bufetades al mirar-lo i això no té res a vore amb clàssic o avantguardista, té tant de bell un Van Gogh com un Rubens i sobre gusts no hi ha disputes.

El caldre posar una sèrie d’imatges determinades sobre cada, monument? em pareix una sobirana estupidesa. Estarà molt bé per a la Sinyó María la del “Guala”, però res més (potser també per a la seua prole, la dels calcetins blancs), però quan ve algun de Madrid, o de Sevilla, o de Sabiñánigo, i veu el que estem fent,

Gaiata 15 “Sequiol”

no és que riga, és que se “descoixassa” amb perdó, i no és pitjor per a ell sinó per a nosotos. Ells no veuen les imatges, no les entenen, veuen el conjunt.

Poc, continue dient, puc opinar del que s’està fent amb les “Gaiates monuments”, perquè jo mateix me ric sentint açò. Em fan vergonya aliena, exceptuant 2 o 3 comissions entre les que s’inclou la Gaiata 15, afortunadament per a vosaltres doncs mai no falla, però d’altres és que no hi ha per on agarrar-les.

Cal recolzar-se en un equip, perquè sense ell ja no té sentit fer res. No existixen els professionals perquè açò no és ja una profressió, qualsevol “tot a cent” té inclús més repertori en llums que molts dels, monuments?.

Sóc de l’opinió que, per molts motius més que fundats, estan portant a la, afortunada, desaparició d’estos monstres, i espere que no siga tard per a recuperar el bon gust. Sabater a les teues sabates, l’art a l’artista i els calcetins blancs per a jugar al tenis.

Dit açò, perquè m’heu demanat que escriga el que pense, i així ho faig, vos diré que sempre he entés la Gaiata com “una cosa” que tinguera un mínim d’harmonia, gust i decor. El disseny és fonamental, i per a això crec que hi ha de comptar amb els responsables de l’equip que han de portar a bon port el, monument?. Parlar amb ells és imprescindible per a conéixer les possibilitats que et pot oferir tota la idea bàsica amb què es partix. U no és un gurú, i ha de saber escoltar totes les idees, per desgavellades que pareguen, que poden aportar-se i, després, tractar-les i analitzar-les. Una vegada se saben tots els pros i contres dels efectes que es poden realitzar, és qüestió de portar-los a la pràctica, encara que siguen amb molta imaginació, en la ment, o amb l’ajuda de l’ordinador i seleccionar conjuntament, amb la resta de l’equip, la que millor puga vestir el disseny inicial. Sempre parle d’equip, perquè sempre he considerat a este com a peça importantíssima i imprescindible.

El concepte del diners és una cosa ja molt particular, i com ja he dit abans, sobre gusts no hi ha disputes, però sí que sobre el gust dels gusts. Les normes del bon gust no estan escrites, però suren en l’ambient i tan sols hi ha que, almenys, intentar arreplegar-les i portar-les al seu lloc. La resta, és mera mecànica i si al final sona la flauta, doncs millor, perquè pel que realment es gasten el 80% de les comissions en el, monument?, en Euros comptants i sonants, què més se li pot demanar a la flauta de Bartolo, pobreta ella, i amb un forat només?

Gaiata 15 “Sequiol”

la llum de les gaiates

per Juan Carlos Lleó Montoliu

XLVI

La Comissió de la Gaiata 15 “Sequiol”, em proposa que, en quatre línies, escriga sobre la Gaiata, a fi de publicar un article en el seu llibret per a les pròximes festes de la Magdalena.

No ha pogut ser més oportuna aquesta petició, perquè precisament enguany 2004, es complixen 30 anys des que em vaig iniciar en el món de la construcció de Gaiates.

Va ser en 1974, quan la comissió de la Gaiata 4, em va requerir perquè els pintara les vidrieres del seu monument, sense imaginar-me que en acceptar el seu encàrrec, entraria a formar part d’aquest món de creació, vinculat amb la més arrelada tradició d’aquesta ciutat.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment a altres artistes, com Sanmillán, Paco Esteve, Rafael Tecles, Vicente Ramos, Vicente Bernat o Paco Galmés, ja desapareguts, dels quals vaig anar aprenent xicotets i grans trucs per a la realització d’algunes composicions que formen part de la construcció de la Gaiata, i de compartir moltes bones estones amb els artistes actuals, com Jovi Monroig, Pepín Marco, Toni Mir i José Luis Estanislao.

He tingut també el privilegi de realitzar l’esbós per a la construcció de la Gaiata 15, durant els anys 1984, 1986 (sisè premi) 1987 i 1988, anys en què vaig gaudir de l’ambient de la comissió de Sequiol.

Gaiata 15 “Sequiol”

Però en aquestes línies, vull aprofitar per a donar la meua opinió sobre el que ha de ser una Gaiata, monument únic al món, ja que, encara que en alguns pobles del mediterrani, fins i tot en algun país del carib, realitzen construccions amb alguna similitud, emprant també la llum com a fil conductor, no arriben a tenir el disseny i la bellesa que tenen les nostres Gaiates.

La Gaiata ha de ser un monument pensat i dissenyat per a l’exaltació de la llum, complementada amb altres motius decoratius que poden fer al·lusió a la ciutat o al sector que representen (llocs representatius, tradicions, etc.), per tant la silueta i el cos de la Gaiata han de pensar-se perquè la llum siga l’element primordial d’aquesta, tots els altres son complementaris, encara que l’ideal és que hi haja una perfecta simbiosi, que porta a la persona que admire una Gaiata a sentir-se orgullós d’aquesta, LA MEUA TERRA.

Gaiata 15 “Sequiol”

MESTRE GAIATER

per Josep Lluis Estanislao

XLVIII

Corria l’any 1950 quan vaig nàixer en un carrer al costat de l’església dels Frares Caputxins, anomenat abans de la Llibertat, on un vell de barri ens contava les històries del Rei En Jaume, de Tombatossals, de la Mare de Déu de Lledó, de com va nàixer Castelló.

Vora l’església hi havia un magatzem, de la Cambra, on, per un forat, vèiem, els xiquets, un homenàs que es deia Tombatossals, això era una gaiata que ens meravellava i ens donava molta por.

Castelló, en aquells anys, estava molt poc il·luminat, per això quan aquell xiquet va vore acostar-se, en les festes del naixement del seu poble, la nit de la festa, a la foscor del carrer ample de Sant Fèlix, les primeres gaiates, aquells monuments tan barrocs il·luminats per tantes bombetes, es va quedar tan bocabadat que, igual que els seus amiguets deien que quan foren majors volien ser futbolistes o toreros, jo tènia ben clar que seria Mestre Gaiater.

Vaig voler anar a l’Escola d’Arts i Oficis per a aprendre a dibuixar, modelar el fang, tallar la fusta i pintar ceràmica.

Allí, els meus mestres van ser D. Ramón Catalá en dibuix i, quant a modelar i tallar, D. Rafael Marmaneu.

Mentrestant treballava amb el mestre D. Rafael Guallart, realitzant carrosses per al Pregó, aprenent a modelar el cartó-pedra i la talla del “forespan” o a pintar els cristalls.

L’any 1980 em van demanar, la comissió de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, que els dissenyara i construïra la seua gaiata. Vaig vore complit el meu somni de xiquet, a més, aquell any vaig guanyar el primer premi del concurs de gaiates.

Per a mi, la gaiata és un símbol i és un monument, al mateix temps. Pot representar tota la iconografia, des de l’abundància de les fruites que es conreen en aquests termes i contornades, des de la mar, la marjal, les hortes, les sèquies i tossals d’aquesta vora de la mediterrània.

Els horts, els oficis, els costums, les estacions de l’any, la nostra història, quan vam nàixer com a poble per ordre i favor del nostre ben volgut Rei En Jaume I, portant-nos

Gaiata 15 “Sequiol”

XLIX

la cultura, la llengua i la religió, els furs del seu poble, a més dels símbols del seu regne, músiques, poetes, pintors, escultors, mestres, metges danses, menjars, festes religioses, sants, mitologia, totes aquestes coses i més podem plasmar amb la realització de les nostres gaiates, que poden estar dissenyades en tots els estils, ja siga clàssica o moderna, amb tots els avantatges tecnològics que ara existixen en la part de l’electricitat i els ordinadors, l’any 2004.

Doncs jo desitge que altres comprenguen i estimen aquest país, continuant complint anys, amb l’anada i tornada a la muntanyeta dels nostres avantpassats, fent el ritual joiós d’anar tot un poble junt, nascuts o que viuen en aquesta ciutat.

MAGDALENA FESTA PLENA

Gaiata 15 “Sequiol”

Aquesta edició s’ha acabat d’imprimir a l’obrador de Castelló d’Impressió el 20 de febrer de 2004, festivitat de Sant Euquerio

GAIATA 15 “SEQUIOL”

MAGDALENA 2004