en actes estrictament festius) no és una situació freqüent i més en un període en què hi ha gran interés en la modernització de l’Administració. No obstant això, quasi resulta ofensiu que des d’alguns àmbits es demane una auditoria sobre els comptes de la Junta de Festes: cada u és lliure de demanar el que crega oportú i més si és representant de la voluntat popular. Una altra cosa és que no tinga una idea clara de com s’ha treballat i a canvi de què en l’àmbit de les festes. Potser no s’haja expressat amb claretat
que el treball d’organització de les festes és molt, complicat i que, fins on jo sé, és a canvi de res. Quant a l’autogestió que, de fet, s’ha portat fins al moment per part de la gent de la festa, és veritat que, amb la nova estructura i sobre el paper, es perd poder de decisió. La Junta de Festes es divideix en dos equips diferenciats i passa a ser un òrgan consultiu. Abans la Junta decidia i es feien les coses. Ara la Junta proposarà a qui decideix (Consell rector del Patronat). En la pràctica, no tenen perquè canviar massa coses si el treball dels components de la Junta de Festes es tradueix, efectivament, en decisió del Consell rector i no hi ha raó per a pensar que no vaja a ser així. Formalment s’ha perdut part de la independència i del poder de la presa de decisions, però serà possible continuar exercint estes dos qualitats si es prorroga la clau del sistema de l’anterior Fundació: participació dels col·lectius i persones de les festes i consens entre les forces polítiques per a mantindre’s al marge de l’organització de les festes.
217