planta del Centre Municipal de Cultura. Les festes es van apoderar del carrer i els espectadors se sentien protagonistes alhora que disfrutaven de les activitats lúdiques i les tradicionals.
de mascletaes. Des del punt de vista intern, es va nomenar un gerent de les festes, càrrec que va recaure en un dels vicepresidents de la Junta. La figura no va tindre continuïtat en aquell moment.
Dos anys després, es va procedir al primer relleu en la Junta de Festes i es va assentar una base respectada fins a l’última etapa: renovar contínuament l’òrgan. Sebastián Pla no va seguir al capdavant de la Junta i després d’unes complicades eleccions va ser elegit Luis Domenech per a encapçalar una Junta que va viure moments de tensió i que, al mateix temps, va superar una prova de foc. L’equip de treball havia sigut triat sent alcalde Daniel Gozalbo. L’any següent, va haver-hi eleccions municipals i es va produir un relleu en l’alcaldia i en el signe polític de l’Ajuntament. Els nous rectors municipals es van trobar amb un equip elegit durant el mandat dels seus rivals polítics. Van grinyolar alguns engranatges, però el nou equip de Govern i la Junta de Festes van saber superar les dificultats i, definitivament, es va aconseguir que les festes i el seu òrgan de gestió es mantingueren al marge del debat polític.
Fent un repàs ràpid de les següents Juntes, la que va encapçalar Sixto Barberá (Juliol de 1992 a Juliol de 1994) es va caracteritzar per ser un grup molt cohesionat, sobretot en la cúpula. L’objectiu va ser clar. Potenciar encara més el carrer com l’escenari principal de les activitats festives. Així mateix, es va donar una espenta definitiva a les festes com a espectacle en si mateixes. La creació del Tombacarrers, la reformulació del Cós Multicolor com l’Esclat de Llum i la contractació d’Antonio Rebollo (atleta paralímpic de llançament amb arc que va encendre el peveter de Barcelona 92) per al Magdalena Vitol són alguns exemples. Tot això sense descuidar l’apartat tradicional de les festes, que va recuperar el costum de l’Enfarolà del Campanar en vespra de la Romeria. Així mateix, va quedar demostrat que la Junta de Festes bolcava els seus esforços en totes les festes de Castelló, no sols les de la Magdalena. Com a exemple, els grups participants de la Festa de la Rosa van realitzar una gravació (encara en cassette) que va ser àmpliament distribuïda.
A part d’estos amagatalls, durant aquell període de mandat es van introduir diversos canvis en la programació, com la creació de l’Encessa de Gaiates, concebuda per Paco Merchán, i la instauració dels premis pirotècnics Ciutat de Castelló, dels que perviu el concurs
Els dos anys de Juan José Pérez Macián al capdavant de la Junta de Festes van suposar la confirmació de la vocació
214