La Nostra Gaiata artiste: JOse ViceNte MONrOiG MarQUes
De xicotet esperava amb ànsia la nit del diumenge de la Magdalena, Eixa nit era màgica, era la nit dels somnis, assentat amb els meus pares en el carrer Enmig esperava el pas de les Gaiates que eixe any il·luminarien Castelló. Dotze gaiates majestuoses, enormes com a gegants, enlluernadores, que feien que desapareguera de mi el son i aparegueren els meus somnis de construir-les algun dia.
I eixe somni espere veure-ho algun dia complit, és un somni somiat dins de la utopia de la llum, llum que ens desperta i ens fa amar, voler, uns monuments que són el nostre ser i el nostre entendre, un somni somiat de llum del qual vull despertar quan siga realitat. I sobre eixe somni he dissenyat enguany la gaiata. Gaiata que en la seua part inferior representa als xiquets que, com jo, veien les gaiates i que sostenen la llum de la qual s’alimenta. Llum que es concentra en una copa de què brolla com eixint de Sant Grial, custodiat per quatre lleons i l’escut de la ciutat. Uns lleons que representen la noblesa i la fidelitat de la nostra ciutat.
Jo em preguntava com es farien eixes gaiates, com any rere any, eren noves, diferents, millors que l’any anterior i recordava la resplendor que feien a l’aguaitar pel principi del carrer. Els anys van fer que eixe somni es fera realitat, que un dia jo construïra una d’eixes gaiates que també enlluernarien algun xiquet que, mig endormiscat i cansat, estaria veient passar.
Sobre la ciutat, la llum emana dels antics gotets que servien per a il·luminar el pas de les antigues gaiates a l’entrar a la ciutat pel Forn del Pla. Gotets de colors que s’eleven cap al cel per a arreplegar la llum sagrada de la Magdalena i fer-la brollar com una font cristal·lina i pura des del seu gaiato al sòl que recorreran cada tercer diumenge de Quaresma
Un somni de què no desperte, un somni en què encara que el meu gran anhel ja es va complir seguix viu però no per ser el millor sinó per que la gaiata siga de veritat el referent de Castelló i ocupe, de veritat i no només de boca, el lloc principal, el mes alt honor en les festes de la Magdalena; El que és mereix!
Que bonic somni de què no vull despertar, que bonic somni somiat despert.
19