Ninotets lliurats l’any 1945 per tal de saber cóm havien de vestir-se
en el mateix moment que passa, abans no hi havia tants periòdics, ni internet, pocs tenien accés a la universitat, ara està passant alguna cosa a l’altre costat del món i és com si ho estiguérem vivint nosaltres ací. Potser abans les grans notícies eren d’àmbit més local.
l’any 45 per tal de saber cóm havien de vestir-se, la xica no porta ondes, du el pel estirat. La meva tia Amèlia fou la primera madrina de la gaiata 1 i va portar el pel així, jo trenta anys després el vaig dur cardat perquè era el que aleshores es portava. En totes les famílies i en totes les generacions s’han vestit les dones de castelloneres. Dóna igual cóm, el que importa és que ens seguim vestint, mantenint la tradició i representant amb orgull al nostre poble. En totes les famílies hi ha baüls que si els obres apareixen per sort robes del 45-46-47… i quantes vegades s’ha aprofitat eixa roba “curta” per a vestir a les xiquetes en els últims temps.
Elena agafa una foto de la seva mare vestida de Reina i la mira amb emoció. Elena: veig una dona guapíssima! (enrogiments i rialles). El que més crida l’atenció és potser el pentinat, ja no que portara o no la onda, sobretot el cardat. El monyo és precisament un dels elements de la indumentària que canvia més la imatge de la dona, sinó el que més. Manteleta més curta, davantals curtíssims, sense quasi pedreria, faldes pel genoll, …, però el més cridaner sense dubtes el pèl. Si mires fotografies d’anys darrers primer portaven el pèl estirat, després apareix una lleugera onda, va haver-hi uns anys en què es portaven moltes ondes i no només una, el cardat i super cardat,i des de fa uns anys l’onda a l’aigua. Canvia molt la fisonomia de la cara.
Elena: és el meu cas, jo vaig portar de infantil la roba de ma mare de major. Pilar: jo no vull entrar a valorar si tenen o no una arrel històrica els canvis produïts, sobre tot pel que fa al pèl, perquè no he estudiat indumentària i no vull crear opinió amb això. Al final crec que es tractava de modes, d’innovar sobre un mateix model, com es segueix fent avui en dia. No sé si el vestit fou inventat o no per a les festes, el que sí és cert és que en la família del meu avi vàries dones es vestiren amb anterioritat al 45 i anaven vestides amb altres vestits, més pareguts potser al de les falleres. Tot plegat, ma tia Amèlia als 16 anys quan va eixir de madrina en les
Pilar s’ha aixecat a agafar uns ninets vestits de castelloners que ocupen un lloc privilegiat al moble del menjador. Pilar: foren modes en realitat. Fixat en aquests ninets que s’entregaren a
203