estem passant amb els canvis, fem autèntiques obres d’artesania però cada vegada es pareixen menys al que portaven els nostres avantpassats. La castellonera o gaiatera sempre s’ha distingit per al seva finesa i elegància. No per més és millor i més bonic.
fora sinó per dins, de manera que la peça central està folrada d’espolí, -una tela molt antiga-, feta en telers molt vells amb fils de seda. Són peces molt estretes. Les cotilles se solen adornar amb llaços, cintes llaurades o passamaneries de seda. Abans els baixos de les cotilles eren sempre de castellets, avui també s’acaben amb volants, capa, plegats a tauletes, frunzit, combinant volant i castellet. Així com ara també es fan les mànegues estretes, de molts tamanys i formes: fins al colze, passant el colze un poquet, en forma redona, llarga amb becs, amb punys tipus “bucaner”, amb obertura fins al colze farcit de punta, llaços, dobles botons amb plecs... En definitiva cotilles molt enriquides. Com a modista, aquestes són les peces que passen des de fa trenta anys per les meves mans. Al meu paréixer ens
190