pràcticament igual com es fa ara la de castellonera. La cotilla de mudar abans es feia de la mateixa tela de la falda, encanyonada amb varetes d’olivera a la pitrera, els baixos de castellets, les mànegues llargues, afrancesades o, fins i tot. amb dues peces agarrades amb garfis per que la cotilla poguera gastar-se a l’estiu o també a l’hivern, només soltant-se o ficant-se les mànegues, així amb una peça es passava tot l’any. Avui la cotilla per a la modista és una bogeria. Per començar, la tela és diferent de la falda i, a més a més, fent molt de contrast. Si la falda és estampada, la cotilla llisa i si la falda és llisa, llavors la cotilla sol ser brocada de color amb molt de contrast com deia abans. Molt ajustada ja que en realitat aquesta peça és un cosset. Està feta amb moltes costures per tal d’adaptar-la bé al cos. L’escot pot ser redó, quadrat, en pico... Avui es gasten a més de varetes d’olivera, rametes de cànem, cordó o, fins i tot, varetes dels estors per tal d’encanyonar la peça central del pit i es tanque amb garfis o botons sobre els que van els cordons. També en algun cas es fan les pitreres sense encanyonar per
la senyoreta que volia lluir-se a l’ofrena de la Mare de Déu. I la gent de gaiata es feia una barreja bonica entre el de feina i el de mudar, perquè era més portador i menys costós, tenint en compte que es gastava menys vegades que el de castellonera. El vestit de mudar porte un davantal i una manteleta normalment a joc. Abans eren més senzills, de tela de batista fina amb incrustacions de puntes de “valencie”, de boixet o brodat amb cadeneta amb el to de la tela de falda i cotilla. Avui encara es fan alguns conjunts de davantal i manteleta com els d’abans encara que amb les peces més grans, però el que més es demane són els tuls, encaixos d’agulla de Bruseles o Portugal, veritables obres d’art però que no s’ajusten a la nostra història. Les sinagües i l’ahuecador com sempre; la bonica, de tela fina guarnida de puntes i plecs i l’ahuecador -no sé per què- en la llauradora te’l demanen més voluminós. Les faldes són de seda brocades a un to o en color, estampades en flors i molt acolorides o hi ha també alguna de ratllada -no massa-. Solen cosir-se amb una pala i rodant tota la cintura acanonada o també frunzida,
189