Presentació de la Gaiata 10 El Toll, en la plaça Joan XXIII, en 1980
Alguna vegada hem fet la prova de demanar davantals negres brodats a les artesanies valencianes i t’envien llençols de fins un metre d’amplària, que tapa tota la falda. Ens tocava retallar i desmuntar-los per a tornar-los a muntar.
per tal de casar-se i el guardaven per a les cerimònies més importants. Fins i tot el negre era el color més habitual per a casar-se. Quants vestits d’organza negres amb els que es van casar les nostres rebesàvies hem gastat per a fer davantals als últims anys?
I no vull finalitzar sense nomenar el vestit de llauradora. Aquest és la revolució. Tot el que no podem innovar o eixir-nos del model en el cas de castellonera per ser protocol·lari; en el vestit de llauradora tirem la resta i ens podem esbarrar tot el que vulguem i més. Està clar que no és el vestit que portaven les nostres avant-passades per a treballar a l’horta. Ho tenim clar. Però és que el vestit de llauradora avui en dia està concebut com un vestit de festa, per a celebrar la nostra festa gran i, per tant, l’entenem com un abillament alegre, colorit, d’acord amb el caràcter obert, expressiu i, a l’hora, acollidor de la nostra festa.
Tornant al vestit de llauradora fixem-nos que als inicis de les festes modernes, l’abillament que es gastava per exemple a les presentacions de gaiata al carrer o a La Pèrgola, era el que avui diem “d’abuela”, amb camisa blanca per dins la falda, davantal i toca. Per això deia abans que en aquest cas, pel que respecta al que nomenem segon vestit, sí que ha estat la revolució. Cada vegada és més difícil trobar alguna cosa que no s’haja vist. Avui els sintètics prenen força perquè se treballen igual o millor però tenen l’avantatge que pots llavar-los, no s’embruten tant, no agafen tanta pols, duren més. Una seda és una matèria viva i per tant amb el temps se va perdent, si no està ben guardada en trenta anys se pot perdre. El cotó igual, encara que tinga més aguant que la seda també és matèria viva i per tant se perd amb el pas del temps. També s’ha vist alguna vegada el lli, queda mot original i bonic, però el seu problema és l’arruga.
Ací val tot, tots els colors, puntilles, adorns, llaços, joies, i al meu entendre quan més alegre millor. Sense aplegar al punt de les valencianes però tenint en compte que el vestit de llauradora d’avui en dia està basat o té semblança amb els vestits cortesans d’aleshores. El vestit de llauradora és clarament l’evolució dels vestits cortesans d’aquella època. La gent del poble de fa dos-cents o tres-cents anys no podia, en general, permetre’s portar brocats de seda. Qui ho tenia? La cort. I la cort anava a la moda de Madrid o de Paris. Al poble es portava el llenç i cotó de casa i poc més. Se feien un vestit nou
I com que les festes seguiran i les modes canviaran de ben segur, nosaltres ens adaptarem per tal de seguir fent de la dona castellonera la més bonica i elegant del món.
179